LLibret Gaiata 10_ El toll_2023

als Sants. Quasi paral·lelament, el concili d'Efes de l'any 431, designava a Maria com a mare de
Déu. Així doncs, degué ser en l'ampli arc del final de l'imperi i el període visigòtic quan la xicoteta
imatge de la patrona de Castelló degué ser valorada com a referència de la theotocos, abans
que arribara a aquests lars el prototip plàstic bizantí derivat a la romànica «Maiestas Mariae»
amb el qual se la reconeixeria a les esglésies. La talla, de la diminuta imatge de la Lledonera,
amb els malucs marcats i el ventre prominent, va poder fer pensar en la mare gestant. Isthar,
deessa de l'amor i de la fertilitat, transmutada en Maria.
Així doncs, posats a especular, res tindria d'estrany que la figura que entre altres virtuts va
poder tindre la del favor en els parts, es trasmuntara en la imatge encinta de la mare de Crist.
El fet de la seua condició prodigiosa, va portar als religiosos castellonencs a sacralitzar-la sota
l'advocació cristiana. «Tan sols pot obrar miracles una imatge de la Verge» degueren pensar
els eclesiàstics en la seua embrionària teologia devota. i amb aquest prestigi va ser venerada
i defensada per alguns mossàrabs castellonencs, que tal vegada en els temps de les invasions
almoràvits o almohades, van optar per amagar-la, davall d'una pedra per a evitar la seua profanació.
La memòria històrica, portada de boca en boca, faria la resta, en produir-se la troballa.
D'una altra manera no es pot explicar que en 1366, data en què apòcrifament es documenta «la
troballa», s'identificara la diminuta escultura d'alabastre amb la figura de la Mare de Déu, atés
que l'església des del segle VI, ja tenia molt establida la seua tipologia i òbviament no permetria
el culte a una peça tan diferent de la imatge establida, com bé ho demostren les disposicions
sinodals de l'època.
La devoció a la Mater Dei degué ser molt primerenca, tenint en compte que Sánchez Adell,
Sánchez, Gozalbo, Díaz Manteca, Revest i Francés Camús, entre altres prestigiosos historiadors,
venen a assenyalar un culte mossàrab. Això podria fer pensar, en un altre ordre de coses,
que tal vegada es mantenia i que no fora impedit pels conqueridors islàmics, encara en els
períodes de major intransigència religiosa i, per tant que la devoció a la Lledonera havia d'estar
establida, quan les tropes de Jaume I van arribar al pla del Castell Vell. L'àrea on hui es troba
la basílica de la Patrona, semblava gaudir d'una especial reverència popular molt anterior a la
reconquesta cristiana. Fins i tot els erudits pressuposen la presència d'una xicoteta ermita on
rebria culte la imatge.
96