LLibret Gaiata 10_ El toll_2023

Campos quan afirma «que si la figura no haguera vingut avalada per un anterior i vell prestigi
religiós, la seua veneració inicial haguera repugnat dins del cristianisme».
Per a tractar d'aclarir el misteri, es pot establir una hipòtesi sense un altre valor que el de la
mera conjectura, amb la reverència als dictàmens establits per erudits investigadors del tema
com els doctors Campos, Llidó Herrero, Arasa, Beltrán i Gusi, i el documentat prior de la
basílica del Lledó, mossén Francés Camús.
El Dr. Joaquín Campos, després d'un conscienciós acarament tipològic amb imatges semblants
del culte mesopotàmic, pertanyents al tercer mil·lenni a. C., no dubta a qualificar l'estatueta
com una plasmació de la deessa Isthar, atenint-se, a més, a una sèrie de críptiques escarificacions
que presenta el seu cos revelat en fotografies. El catedràtic aragonés Antonio Beltrán
també la determina com a femenina i sembla concretar una certa concordança de la forma
amb els ídols orientals, encara que no determina l'època. En la seua tesi doctoral, mossén Llidó
Herrero coincideix amb Campos en l'origen mesopotàmic de la peça, fins i tot retrotraient més
la seua cronologia. Per part seua, l'arqueòleg Francesc Gusi l'estima com d'importació orientalitzant,
però el més important del seu argument és la vinculació amb la màgia del període
tardorromà, i en concret amb els exvots de sanació miraculosa. Finalment, el doctor Ferràn
Arasa, troba paral·lels de la imatge amb figures del període calcolític del Sud d'Espanya.
Referent a això, tal vegada el rellevant no és tant l'origen, ni el lloc de procedència, sinó el moment
en què ja va començar a ser considerada com un objecte digne de veneració i en particular
vinculat amb l'efígie de Maria.
Els romans van ser molt donats a l'ús d'amulets, singularment els relacionats amb la gestació i
també van venerar als avantpassats (manes), i als lars i penats, com a déus protectors de la llar,
les xicotetes imatges de la qual estaven en llocs honrats dels habitatges. Podria doncs col·legir-se
que l'estatueta Lledonera va poder ser tinguda com un d'aquests talismans en els temps
del baix imperi, per alguna família rica local, arribant a gaudir d'un cert prestigi miraculós
reconegut socialment.
Posteriorment, el paleocristianisme, igual que va abominar d'uns certs ídols, va reconvertir al
seu si moltes pràctiques paganes i va admetre alguns amulets salutífers, vinculats a la Verge i
95