Parlant de jugadors, un dels millors gols que es van veure en el vetust Castàlia va ser un dePedro Alcañiz fill, en una eliminatòria contra el Tenerife. Va ocórrer en la línia de fons de laporteria de Palmeretes, sortejant a tres rivals amb una doble bicicleta, passant-se el baló perdamunt i fent un gol antològic. Aquest gol va ocórrer precisament en Magdalena.Continuàvem xarrant amb Miguel Meseguer quan, tot just, s’arrimà una persona a saludar-lo.Era Silvestre González, mític porter del Castelló. S’abracen i saluden afablement. “Silvestre ésun fenomen, com a porter i com a persona. El Castelló sempre va tenir grans porters”.Amb Miguel estaríem tot el dia xerrant i escoltat les seues anècdotes i vivències. Escoltar-lo erauna lliçó de dades, descripcions i opinions sempre respectuoses. I Vam arribar al moment méspersonal: “estic molt agraït a la meua dona perquè va entendre com soc i va respectar aquellaetapa en què viatjava molt. La meua dona sap què representa el futbol per a mi. El futbol m’hacostat diners, però no tants. Ara ja es pot comptar, perquè ja li ho vaig fer saber a ella: en el seudia, amb Domingo Tàrrega, uns quants de la directiva vam signar un aval per 30 milions depessetes d’aquells temps. Si se n’hagués assabentat aleshores, m’haguera matat”.El C.D. Castellón mai ha estat sol, fins i tot quan alguns i algunes van estar a punt de matarlo.Curiós que la inauguració de la rotonda de l’afició, en la temporada 2010/11 va ocórrer enMagdalena i sense cap autoritat perquè com eren eleccions estava prohibit. Pots escriure-ho: “Ami no m’agrada la política ni els polítics. Són totes i tots uns mentiders, tant uns com els altres”.Si parlem del present, els i les joves i no tan joves, llueixen més que mai les samarretes el dia departit. Que guapes que estan les dones amb l’elàstica albinegra. Tan guapes com les dames, lesmadrines i la reina de les festes.Cada any, són les reines les que fan la treta d’honor en el partit quan són festes, com aquell anyen què, en la foto, al costat d’ella, sortien Javi Valls i Fernando Gómez Colomer, en un Castelló– València de Primera Divisió. L’últim any en què vam estar en la màxima categoria. “El meusomni és que puge a primera divisió una altra vegada”, diu Miguel.I si diem que el Castelló sempre ha estat viu, el mateix passa amb les festes. Unes festes que hansobreviscut a la pandèmia i que l’any passat van recobrar la seua vitalitat amb molta força. Vanser dos anys de tristesa col·lectiva i foscor. Com aquell partit de Magdalena contra el Granadaara fa tres dècades, en què es va fondre un focus de llum deixant un córner completament afosques i que, gràcies al coratge de l’àrbitre Laje Sánchez no va impedir que es suspengués elpartit. És per això que, en març del 2021, el Castelló va disputar el partit que correspondria ala Magdalena amb braçalets de color verd en honor a les festes.Miguel Meseguer estima molt el món gaiater: “un 10 per la gent de les comissions. Tenen moltapaciència, són unes i uns fenòmens, tenen molta afició i hem d’estar agraïts pel seu treball.He sigut de la gaiata 6 i sé el temps que es perd per una qüestió altruista i d’amor per la ciutat.Pertànyer a una comissió pot ser inclús addictiu per la convivència. En aquest sentit, és paregutal Castelló”.86A Miguel, de tal manera com va passar amb els noms dels futbolistes, li costa escollir un actede la Magdalena. “M’agraden tots. El Pregó, la Processó, la Romeria, què sé jo, tots!”. Parlant deRomeria, com la que va propiciar l’afició del Castelló en la temporada 2017/18 quan en festesva marxar en multitud al Ciutat de València per presenciar un Llevant B – Castelló, amb mésde 3.000 castellonencs i castellonenques en les grades i la lògica admiració de l’afició local.
I vam acomiadar la xerrada amb un home que, ja en els primers minuts deixava veure la seuapersonalitat. Miguel és humilitat, mirada sincera, nostàlgia, generositat i, el que és més important,bondat. Hi ha gent que no fa falta conéixer molt de temps per refiar-te i saber que, qui estàdavant, és una persona que val la pena. Miguel ho té clar: “el meu amor pel Castelló és difícild’explicar, una cosa molt sentimental. És una barreja d’amor i compassió per un supervivent.El Castelló és un pobre diable”.I en acabar aquesta entrevista vam caure en tot el que les festes i el Castelló ens ha deixat a laciutadania de Castelló: identitat, sentiment de pertinença i esperança per al futur.El Fadrí, centre neuràlgic de la festa, i la Torre de Castàlia són dos nuvis que es van enamorarmirant-se per damunt de la vida de la gent i es van prometre amor etern.87
Change language