LLibret Gaiata 10_ El toll_2023

Parlant de jugadors, un dels millors gols que es van veure en el vetust Castàlia va ser un de
Pedro Alcañiz fill, en una eliminatòria contra el Tenerife. Va ocórrer en la línia de fons de la
porteria de Palmeretes, sortejant a tres rivals amb una doble bicicleta, passant-se el baló per
damunt i fent un gol antològic. Aquest gol va ocórrer precisament en Magdalena.
Continuàvem xarrant amb Miguel Meseguer quan, tot just, s’arrimà una persona a saludar-lo.
Era Silvestre González, mític porter del Castelló. S’abracen i saluden afablement. “Silvestre és
un fenomen, com a porter i com a persona. El Castelló sempre va tenir grans porters”.
Amb Miguel estaríem tot el dia xerrant i escoltat les seues anècdotes i vivències. Escoltar-lo era
una lliçó de dades, descripcions i opinions sempre respectuoses. I Vam arribar al moment més
personal: “estic molt agraït a la meua dona perquè va entendre com soc i va respectar aquella
etapa en què viatjava molt. La meua dona sap què representa el futbol per a mi. El futbol m’ha
costat diners, però no tants. Ara ja es pot comptar, perquè ja li ho vaig fer saber a ella: en el seu
dia, amb Domingo Tàrrega, uns quants de la directiva vam signar un aval per 30 milions de
pessetes d’aquells temps. Si se n’hagués assabentat aleshores, m’haguera matat”.
El C.D. Castellón mai ha estat sol, fins i tot quan alguns i algunes van estar a punt de matarlo.
Curiós que la inauguració de la rotonda de l’afició, en la temporada 2010/11 va ocórrer en
Magdalena i sense cap autoritat perquè com eren eleccions estava prohibit. Pots escriure-ho: “A
mi no m’agrada la política ni els polítics. Són totes i tots uns mentiders, tant uns com els altres”.
Si parlem del present, els i les joves i no tan joves, llueixen més que mai les samarretes el dia de
partit. Que guapes que estan les dones amb l’elàstica albinegra. Tan guapes com les dames, les
madrines i la reina de les festes.
Cada any, són les reines les que fan la treta d’honor en el partit quan són festes, com aquell any
en què, en la foto, al costat d’ella, sortien Javi Valls i Fernando Gómez Colomer, en un Castelló
– València de Primera Divisió. L’últim any en què vam estar en la màxima categoria. “El meu
somni és que puge a primera divisió una altra vegada”, diu Miguel.
I si diem que el Castelló sempre ha estat viu, el mateix passa amb les festes. Unes festes que han
sobreviscut a la pandèmia i que l’any passat van recobrar la seua vitalitat amb molta força. Van
ser dos anys de tristesa col·lectiva i foscor. Com aquell partit de Magdalena contra el Granada
ara fa tres dècades, en què es va fondre un focus de llum deixant un córner completament a
fosques i que, gràcies al coratge de l’àrbitre Laje Sánchez no va impedir que es suspengués el
partit. És per això que, en març del 2021, el Castelló va disputar el partit que correspondria a
la Magdalena amb braçalets de color verd en honor a les festes.
Miguel Meseguer estima molt el món gaiater: “un 10 per la gent de les comissions. Tenen molta
paciència, són unes i uns fenòmens, tenen molta afició i hem d’estar agraïts pel seu treball.
He sigut de la gaiata 6 i sé el temps que es perd per una qüestió altruista i d’amor per la ciutat.
Pertànyer a una comissió pot ser inclús addictiu per la convivència. En aquest sentit, és paregut
al Castelló”.
86
A Miguel, de tal manera com va passar amb els noms dels futbolistes, li costa escollir un acte
de la Magdalena. “M’agraden tots. El Pregó, la Processó, la Romeria, què sé jo, tots!”. Parlant de
Romeria, com la que va propiciar l’afició del Castelló en la temporada 2017/18 quan en festes
va marxar en multitud al Ciutat de València per presenciar un Llevant B – Castelló, amb més
de 3.000 castellonencs i castellonenques en les grades i la lògica admiració de l’afició local.