You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
dent, aconseguint un equip mític que jugava de memòria i que va pujar de tercera a primera
en un tres i no res. Sales ha estat el millor. Allà on anava era volgut i va fer coses increïbles per
a molta gent, algunes d’elles desconegudes. Tenia una manera d’obtenir les coses que, vist de
prop, eren fantàstiques”. Curiosament, va ser en la Magdalena del 1982, en Primera Divisió,
quan va patir una mala experiència en perdre 1-4 contra el València, cosa que va provocar la
seua dimissió. Segons compten, gent beguda per les festes va manifestar-se de manera inapropiada
contra ell en la pista d’atletisme del vell Castàlia, qüestió que el va afectar molt. Al final,
va acabar marxant en acabar la temporada.
“Els millors records són els ascensos. Per molt que s’alegre un aficionat, com a directiu és
una sensació superior, perquè ho vius de molt a prop i et consideres partícip de l’èxit”. Miguel
compta amb emoció com es celebraven els èxits. “Era la felicitat total”. Parlant de Magdalena,
en les festes de 1981, el dissabte de pregó, va debutar Draganic, una peça fonamental per aconseguir
l’èxit de l’ascens que tant recorda Miguel.
A Miguel li costa molt nomenar a persones
especials, no per falta de memòria, sinó per
rebuig a deixar-se a tant gent essencial per
al club i per a ell: “no puc, em deixaria a
més de cent i no m’ho perdonaria”. Això no
obstant, més per part nostra vam recordar
uns quants: “Ibeas tenia molta personalitat,
era molt honest, una persona que mai
t’enganyarà. Com a jugador? Planelles, pel
seu talent especial. Roberto?, un jugadoràs
i persona increïble. Racic, Pulido, Saura,
Cioffi, i tants i tants que podríem dir. De
veritat, m’estic deixant a molts i, en certa
manera, els vull a tots”.
85
Change language