LLibret Gaiata 10_ El toll_2023

UNA VIDA DE SECTOR: EL TOLL
Carlos D. Murria
L’avinguda Caputxins era en el segle passat i és en l’actual, una important via del Sector de la
Gaiata número 10, Plaza Maria Agustina y adjacentes abans, el Toll actualment. És una avinguda
que transcorre des de la plaça Maria Agustina fins a “el Primer Molí” sobre la Séquia Major.
En el segle passat, anys cinquanta, estava habitada per moltes famílies nombroses, normal en
aquells anys, com els Rallo, els Badenes, els Monerris, farmacèutics i mestres, els Guinot, els
Igual i també nosaltres, els Murria, entre altres famílies que compartíem l’avinguda.
Era fàcil saludar a mossèn Tonico Prades, prior de l’ermitori de Lledó, Juan Rallo, arquitecte
i autor de molts dels edificis de l’avinguda, el metge Sanahuja i més tard, a Jaime Nos Ruiz,
director del diari Mediterrani, o a un jove José María Arquimbau, totes elles persones reconegudes
socialment, sense oblidar a la família de Sr. Manuel Segarra Ribes, farmacèutic i autor
del Pregó, que vivien i viuen al principi de l’avinguda. Un record especial a Vicent Pau Serra, tot
i nàixer a Almassora, castelloner de soca, poeta i que va ser president de la Comissió del Sector.
Allí, en Caputxins, va ser on vaig començar a tindre consciència del que significaven les festes
de la Magdalena. A la nostra casa, on per l’activitat magdalenera que exercia el nostre pare, es
vivien tot l’any i per les freqüents visites que feien al veïnat els membres de la Comissió per
a cobrar les quotes de soci, vendre paperetes dels diferents sortejos que se celebraven durant
l’any: un pernil, “5 lechugas”, així es deien popularment els bitllets de mil pessetes, ja que eren
verds i amb eixa denominació es creia que era una manera d’evitar problemes fiscals, la loteria
de Nadal i com no, el repartiment del llibret.
Era una activitat constant per a aconseguir fons amb els quals pagar la Gaiata, els focs artificials
que disparava cada Sector i que entrava en concurs, la banda de música i els diferents festejos
que es programaven durant la setmana festiva. Com no hi havia subvencions de cap mena, era
important obtenir premis per a disposar de majors ingressos. Tant el meu pare com el meu
germà Miguel Ángel van ser membres de la Comissió i Miguel Ángel va ser també president.
126