LLibret Gaiata 10_ El toll_2023

seua composició potser de lli, cotó, seda o llana, encara que també potser de seda, tafetans o
tul. El color predominant és el blanc. Anaven brodats o amb incrustacions de puntilles o calats.
Es col·loca doblat en forma de triangle. Es fica damunt l’esquena, ficant les dues puntes damunt
del pit, creuades o nugades, inclòs dins del justillo o gipó.
Originàriament, servia per a tapar-se l’escot i la puntilla del coll de la camisa.
Davantal: Probablement va sorgir com a element protector. No hi ha cap norma que ens parla
sobre l’amplària o llargària d’aquest, ja que això va a gust de la usuària. Les teles que s’utilitzaven
eren similars a les dels mocadors. De vegades, els motius o brodats del davantal i del mocador,
eren iguals o similars, La seua forma podia ser quadrada, rectangular o ovalada i anava
arreplegat en xicotetes tablilles en una veta o cinta, rodejant la cintura i passat a la part darrera
amb un llaç.
El monyo: haurem de portar-ho recollit en una coleta, i amb la ratlla al mig. Per tal de fer el pèl,
posarem dues de les agulles del nostre adrèç en forma recta, i anirem agafant trossets de pèl,
enroscant-los en forma de “vuits”. Una vegada finalitzats els “vuits”, envoltarem el pèl amb una
(o dues) trenes. Ara posarem la resta de les agulles, un
total de quatre, i la pinta en la part central de la trossa.
I adornarem el monyo amb un ramet de flors a un dels
costats.
Al coll, hi portarem una medalla, un camafeu o una joia
penjada amb una llista de colors, una cadena o un collar
de perles. Així com portarem unes arracades, normalment
llargs, a conjunt del nostre adrèç.
I al pit, portarem la joia que ens arreplegarà el mocador,
i ens farà lluir-lo d’una manera especial.
Intentarem, no portar mai, cap element discordant com
és ara rellotge, ni anells ostentosos. Així com mai portarem
les ungles pintades de colors.
La vestimenta que gasten els hòmens:
El calçat: com en la dona, està format bàsicament per la sabata.
Les calces o calcetins: fins al segle XVI es feien de tela, però amb el temps es van fer de punt.
El més freqüent és adornar-les amb brodats i calats. A l’estiu, l’home no portava calces, però
l’hivern duien calcetins i fins i tot peücs a les comarques més fredes.
Els saragüells: També anomenats camalets. Són uns calçons amples que no arriben més avall
del genoll; habitualment eren fets de teixit de llenç. En l’hivern es posaven els saragüells de
negrilla i de llana, més curts i no tan amples com els de llenç.
La camisa: Cobreix el cos des dels muscles fins als genolls. Van oberts per davant fins a la cintura
i les més antigues s’arrepleguen frunzides al coll. Més tard apareix el coll de tireta, la camisa
es fa més curta i s’obri completament de dalt a baix. Les de treball eren fetes de llenç.
123