LLibret Gaiata 10_ El toll_2023

En 1385, l’autoritat municipal nomena una persona responsable del govern del Santuari.
I en 1405, és quan es resol, després d’alguns problemes, que l’administració de l’església de
Santa Maria del Lledó, corresponia al municipi i es va triar a un prohom que custodiava els
donatius, almoines i també les joies. És el càrrec semblant al de l’actual regidor-procurador.
Guardava els objectes litúrgics i ornaments del Santuari.
Passem a parlar de la imatge de Santa Maria del Lledó.
La xicoteta figureta té uns trets indefinits. Sembla que seria
d’origen pagà, babilònic, de la deessa Isthar i que va arribar a
aquestes terres per mitjà dels fenicis. S’ha convertit en un objecte
de culte i devoció per als castellonencs sota l’advocació de
la Mare de Déu del Lledó. Per tant, no sembla possible com diu
la tradició, que en 1366 s’identificara com una representació de
la Verge.
S’entendria millor, que amb les pestes que va haver-hi més tard,
la gent la prenguera com una esperança i li tinguera tanta devoció,
però tampoc se sap amb exactitud. És probable que es
venera la imatge des de molt antic i que seria cristianitzada després
i l’assumiren com una imatge de la Verge, donant-li el
nom de Lledó.
Primer, la figureta va estar molt temps en un ostensori. En arribar l’art barroc, es va col·locar
en el pit d’una altra més gran.
L’any 1647, se li va donar el títol de Patrona de la ciutat, però no va ser fins al 8 de novembre
de 1922, quan el Papa Pius XI, la va proclamar a Roma canònicament com a tal. A Castelló, el
rescripte papal va arribar el 7 de desembre d’eixe mateix any. Es va coronar pontificalment i
canònicament el 4 de maig de 1924.
Durant la nostra Guerra Civil, el reliquiari es va destruir,
però no la figureta d’alabastre. Quan va acabar la guerra, es
va encarregar una altra imatge reliquiari, que és l’actual. Es
va encarregar a Juan Bautista Porcar Ripollés, però aquest va
designar al seu millor deixeble, Tomás Colón Bauzano, qui
la va esculpir i Porcar la policromà. Es va beneir l’any 1940 i
en les Festes de la Magdalena recuperades en 1945 se li va fer
la primera ofrena de flors en Santa Maria. En 1947, va anar
ja en la Basílica.
Siga com siga, a Castelló se li té una grandíssima devoció, i
diria més encara que hi haja persones que no siguen especialment
religioses, la Mare de Déu del Lledó per a qualsevol
castellonenc és intocable. És un sentiment arrelat des del seu
naixement, i a la Verge se la venera i s’acudeix a Ella en els
mals moments per a demanar-li ajuda i en els bons, per a
donar-li les gràcies.
116