LLibret Gaiata 10_ El toll_2023

Més tard, l’any 1943, la nostra benvolguda Matilde Salvador, va crear l’òpera bufa “La filla del
Rei Barbut“, una comèdia folklòrica de la nostra terra, sobre un “llibret” de Manuel Segarra,
basat en els relats del llibre “Tombatossals”, de Tirado. Es va estrenar en el Teatre Principal de
Castelló.
Hi ha una altra classe de mites, els “històrics-culturals”. Es basen en creences d’una societat que
interpreta la seua història a la seua manera. En aquesta interpretació, apareixen proves falses, i
per això reben el nom de “llegendes populars”.
La paraula llegenda, prové del vers llatí “legere” que significa “contar” o “llegir”. Aquestes llegendes
van passant de generació en generació, tant de forma parlada com per escrit. La història
apareix en un lloc i un temps, que és familiar a la gent del poble, per la qual cosa sembla una
història real.
Perot de Granyana i la “Santa Troballa”
Ací apareix la història de la “Santa Troballa”.
Segons conta la tradició, l’any 1366 (s. XIV), un llaurador castellonenc, anomenat Perot, suposadament
va trobar una figureta d’alabastre blanc, mentre llaurava amb els seus bous un
camp en la partida de la Plana, on hui se situa la Basílica de la Mare de Déu del Lledó. Els bous
es van parar als peus d’un lledoner. La figureta tenia una forma particular, semblava la figura
d’una dona orant, d’uns sis centímetres. Se la va emportar a sa casa per a ensenyar-la a les autoritats,
però era tard i va passar la nit a casa seua.
L’endemà havia desaparegut. Tornava a estar al seu
hort, al mateix lloc. De nou la va portar a casa i va tornar
a desaparéixer. Els que el coneixien pensaven que
s’havia tornat boig, però davant la seua insistència van
anar a l’hort i allí estava la figureta envoltada d’àngels.
El Consell Municipal va edificar en eixe mateix lloc
una xicoteta ermita gòtica. Actualment, és la basílica
de la Mare de Déu del Lledó. Des d’aleshores, la imatge
va passar a ser objecte de devoció per a tot Castelló.
Fins ací la llegenda, i com hem dit que som una terra
de mites i llegendes, continuarem contant la “Santa
Troballa“ d’aquesta manera.
Documentació històrica
Però serem objectius i aportar dades contrastades.
Sembla que Lledó com a temple, existia moltíssim abans de la Santa Troballa i estava sota l’advocació
de Santa Maria. Molt més tard, passaria a ser Santa Maria del Lledó.
El primer document històric que trobem parlant de la Basílica de Santa Maria del Lledó, és de
1375, però no sé esmenta res sobre Perot i la seua història. No obstant això, es fa referència al
fet que sí que se celebrava la Santa Missa diàriament.
115