You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
PINZELLADES
Teresa Pachés i Sancho
Terra de llegendes i mites
Com és sabut, la majoria dels pobles i ciutats estan plens de mites, llegendes i tradicions. No
podia ser menys Castelló.
La paraula mite, prové del grec “mythos”, que significa “conte”. En general, els mites són uns
relats d’una cosa extraordinària i amb protagonistes sobrenaturals o herois. Aquests contes
pertanyen als pobles i formen part dels seus costums més arrelats. Poden relatar-se tant oralment
com per escrit.
Hi ha moltes classes de mites. Parlarem d’un dels nostres, el més clàssic, que pertany a l’apartat
dels mites cosmogònics. Són els que tracten de la creació del món. La majoria de les vegades
són gegants els seus protagonistes.
El nostre mite és “Tombatossals”, basat en el llibre de Josep Pascual Tirado, escrit l’any 1930 i
en el qual compta els orígens de la nostra ciutat.
Tombatossals és un gegant valent i bondadós, fill de les muntanyes Penyeta Roja i Tossal Gros,
nascut d’un munt de pedres que són arrossegades per una tempestat molt forta, que provoca
Bufanúvols, un altre personatge del llibre. És capaç de, amb la seua grandiosa força tombar
muntanyes.
La història comença quan el Rei Barbut, decideix millorar les seues terres entre muntanyes
i mar. Per a això, es reuneix amb els seus amics, els anteriorment citats: Tombatossals, Bufanúvols
i també amb Arrancapins, Cagueme i Tragapinyols.
Viu en la Cova de les Meravelles i tots estan enfrontats al príncep Garxolí del Senillar. En eixa
disputa, conquisten les Illes Columbretes.
També es parla que el Pinar del Grau, és un obsequi que li fa Tombatossals a la seua Serena de
la Mar, per a intentar conquistar-la.
Tal com indiquen els seus noms, els protagonistes tenen les seues característiques pròpies:
Tombatossals té moltíssima força; Bufanúvols bufa els núvols i crea tempestats i pluges molt
fortes; Tragapinyols s’engolix els ossos de les fruites, per a més tard sembrar arbres, Arrancapins
arranca els pins; i Cagueme, fa el que pot, malgrat estar “cagat” de por.
114