LLibret Gaiata 10_ El toll_2023
la salvaguarda de les nostres tradicions.Com tot castellonenc, gaudeixes de la nostra Romeria, del dia gran de les nostres Festes de laMagdalena, de la nostra cita ineludible cada tercer diumenge de Quaresma (encara que fins afinals del segle XVIII es realitzara en dissabte) i et recordaré que es remunta a l’Edat Mitjana,que els seus orígens (com en quasi tothom en aquells temps) es realitzava amb caràcter estrictamentpenitencial, com a rogació a l’Altíssim davant les adversitats, principalment en situacionsde pandèmia o de greus sequeres i, encara que hui dia haja patit una transformació ambresultat més pròxim a un aspecte civil o laic, manté la vinculació del clergat amb la mateixa(posteriorment, a la fi del segle XX s’editaria la “consueta” que determina el protocol de laRomeria de les Canyes) podent escoltar-se en la Romeria, si pares atenció, els gojos de la Santai la lletania gregoriana “O Vere Deus” des de la seua eixida de la Cocatedral de Santa Maria,i ací volia arribar per a apuntar la rellevància de l’Esquadra de Gala de la Guarderia Rural deCastelló encapçalant la comitiva de la Romeria de les Canyes com a protecció i respecte cap ala Reina de les Festes i la Corporació Municipal i, alhora, anunciant la seua presència amb elsclàssics trets a l’aire de les seues armes.Tal vegada recordes veure-ho per la plaça Maria Agustina o l’avinguda de Caputxins o arribantcap al Primer Molí. També soc conscient -continuava amb la seua narració mentre jo emtrobava embadalit amb la seua prèdica- que coneixes bé la vesprada i nit d’aqueixa jornadaamb la desfilada dels monuments gaiaters amb tota la seua esplendor i lluïment de les dènouComissions de sector com a signe d’identitat i representació de la llum que va il·luminar alsnostres ancestres en la seua gesta per a descendir al pla i forjar el fruit del qual hui gaudim.Però potser no has prestat la suficient atenció al que succeeix prèviament a la Desfilada deGaiates amb la processó de retorn de l’Ermita de la Magdalena, la “tornà” (recuperada a la fidel segle passat després d’unes dècades de desídia per comoditat dels governants i l’horari de lacorreguda de bous del diumenge de Magdalena) amb destinació a la Cocatedral de Santa Mariades d’on s’havia iniciat la jornada en la matinada i que en el transcurs de baixada del preuatturó els romers hauran visitat de nou l’ermita de Sant Roc de Canet (on ja havien fet parada almatí en el camí cap a la Magdalena) i la Basílica de la Mare de Déu de Lledó per a fer entradaa la ciutat pel carrer Sant Roc.112A aquest seguici se’ls uniran els confrares de la Puríssima Sang de Jesús i dels Apòstols, en
processó presidida per la imatge del Crist crucificat que esculpira Juan B. Adsuara, procedentsde l’Església de la Sang per a trobar-se en el “Forn del Pla” i presenciar l’acte de l’”Adoració dela Creu” més conegut popularment com “Les Tres Caigudes” on tres xiquetes encarnant a lestres Maries (Maria, mare de Jesús, Maria Magdalena i Maria Cleofàs) i un xiquet a Sant Joan.S’agenollaran, a indicació de “l’agüelo reverències”, inclinant el cap per tres vegades davant laimatge del Crist crucificat, acte que tan sols repetiran a l’Església de la Sang en finalitzar laprocessó i, mira tu per on, que la “tornà” també està resguardada per la Guàrdia de Camp inseparablesde les nostres tradicions més arrelades i sempre al costat de les Reines de les Festesi la Corporació Municipal.Amb això vull assenyalar-te –va continuar relatant- la importància d’un cos tan significatiudel nostre Castelló com la Guarderia Rural que, a més de recolzar amb cura els signes que ensidentifiquen com a població orgullosa de les seues arrels, acudeixen sempre disposats per acustodiar els passos de Setmana Santa i a la nostra Mare de Déu de Lledó, en les processons pera escortar-la en tot el seu recorregut, sense oblidar la seua presència en festes d’alt continguttradicional com: Sant Francesc de la Font, Sant Jaume o Sant Isidre.Segurament la innocència de la meua joventut no em va permetre mostrar la gratitud precisaper tan excel·lent lliçó d’aprenentatge i respecte cap als costums que homenatgen les arrels queels nostres avantpassats van anar sembrant amb esforç i valentia, però seria un vertader plaerpoder fer-ho hui dia quan el pas dels anys amb la seua càrrega d’experiència i la seua acumulacióde coneixements em permeteren no tan sols agrair sinó ampliar les pàgines d’aqueix llibreno escrit per a dir-li que, en el seu afany de vetlar pel més nostre, la Guàrdia Rural ha anatampliant la seua presència en Festes de Ravals i carrers de la Ciutat com el carrer de Sant Blai,el carrer de la Verge de Lledó, Sant Roc del Raval, Sant Fèlix o el barri de la Verge de Lledó,sense deixar mai de costat la funció principal per la qual es creara el cos, estar a servei de la ciutadaniavigilant el terme i vetlant pel respecte de les pertinences rústiques. Un més dels signesd’orgull de la ciutat de Castelló de la Plana.113
- Page 61: Col•laboradorsAinara Gavara i Sá
- Page 68 and 69: Ensenya MagdaleneraComposició de d
- Page 70 and 71: Actes GaiatersInici any festerSigna
- Page 72 and 73: AGENCIA DE SEGUROSNº DE REGISTRO D
- Page 75 and 76: PRESENTACIÓ 2023,LA NIT DEL TOLL!E
- Page 77 and 78: 2022Malgrat ser una Magdalena atíp
- Page 79 and 80: Entre setmana continuem xalant del
- Page 81: Comerçde l’anyDistinció al come
- Page 84 and 85: HISTÒRIES EN ALBINEGRE I VERD, VIN
- Page 86 and 87: Parlant de jugadors, un dels millor
- Page 88 and 89: BONA RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI CUL
- Page 90 and 91: aleshores ens posàrem a treballar.
- Page 92 and 93: LLEDÓ-CAPUTXINS-PRIMER MOLÍ,UN TR
- Page 94 and 95: LA MÉS ANTIGA IMATGE DE LA VERGE D
- Page 96 and 97: als Sants. Quasi paral·lelament, e
- Page 98 and 99: MITES I PERSONATGES MITOLÒGICS DE
- Page 100 and 101: Una altra coincidència entre el ll
- Page 102 and 103: “EL TOLL”Juan Peris i TornerPon
- Page 104 and 105: PER QUÈ UNA MASCLETÁ?José Vicent
- Page 106 and 107: El que antigament eren les canyes,
- Page 108 and 109: UN POC D’HISTÒRIA: Col·legi de
- Page 110 and 111: L’edifici ha estat testimoni dels
- Page 114 and 115: PINZELLADESTeresa Pachés i SanchoT
- Page 116 and 117: En 1385, l’autoritat municipal no
- Page 118 and 119: Castell Vell, l’any 1251. Es va f
- Page 120 and 121: LA INDUMENTÀRIA EN LA NOVA ESCOLAL
- Page 122 and 123: Les sinagües: eren una peça indis
- Page 124 and 125: El jupetí: És una peça sense mà
- Page 126 and 127: UNA VIDA DE SECTOR: EL TOLLCarlos D
- Page 128: fill Miguel formava part de la comi
- Page 132 and 133: KUMON LLEDÓ-CASTELLÓTEL: 678 142
- Page 134 and 135: Estudio JurídicoPedro Bastida Vida
- Page 136: Calle de Miguel Servet, 1412003 CAS
- Page 139: La Gaiata 10 “El Toll” agraeix
processó presidida per la imatge del Crist crucificat que esculpira Juan B. Adsuara, procedents
de l’Església de la Sang per a trobar-se en el “Forn del Pla” i presenciar l’acte de l’”Adoració de
la Creu” més conegut popularment com “Les Tres Caigudes” on tres xiquetes encarnant a les
tres Maries (Maria, mare de Jesús, Maria Magdalena i Maria Cleofàs) i un xiquet a Sant Joan.
S’agenollaran, a indicació de “l’agüelo reverències”, inclinant el cap per tres vegades davant la
imatge del Crist crucificat, acte que tan sols repetiran a l’Església de la Sang en finalitzar la
processó i, mira tu per on, que la “tornà” també està resguardada per la Guàrdia de Camp inseparables
de les nostres tradicions més arrelades i sempre al costat de les Reines de les Festes
i la Corporació Municipal.
Amb això vull assenyalar-te –va continuar relatant- la importància d’un cos tan significatiu
del nostre Castelló com la Guarderia Rural que, a més de recolzar amb cura els signes que ens
identifiquen com a població orgullosa de les seues arrels, acudeixen sempre disposats per a
custodiar els passos de Setmana Santa i a la nostra Mare de Déu de Lledó, en les processons per
a escortar-la en tot el seu recorregut, sense oblidar la seua presència en festes d’alt contingut
tradicional com: Sant Francesc de la Font, Sant Jaume o Sant Isidre.
Segurament la innocència de la meua joventut no em va permetre mostrar la gratitud precisa
per tan excel·lent lliçó d’aprenentatge i respecte cap als costums que homenatgen les arrels que
els nostres avantpassats van anar sembrant amb esforç i valentia, però seria un vertader plaer
poder fer-ho hui dia quan el pas dels anys amb la seua càrrega d’experiència i la seua acumulació
de coneixements em permeteren no tan sols agrair sinó ampliar les pàgines d’aqueix llibre
no escrit per a dir-li que, en el seu afany de vetlar pel més nostre, la Guàrdia Rural ha anat
ampliant la seua presència en Festes de Ravals i carrers de la Ciutat com el carrer de Sant Blai,
el carrer de la Verge de Lledó, Sant Roc del Raval, Sant Fèlix o el barri de la Verge de Lledó,
sense deixar mai de costat la funció principal per la qual es creara el cos, estar a servei de la ciutadania
vigilant el terme i vetlant pel respecte de les pertinences rústiques. Un més dels signes
d’orgull de la ciutat de Castelló de la Plana.
113
Change language