LLibret Gaiata 10_ El toll_2023

07.02.2023 Views

la salvaguarda de les nostres tradicions.Com tot castellonenc, gaudeixes de la nostra Romeria, del dia gran de les nostres Festes de laMagdalena, de la nostra cita ineludible cada tercer diumenge de Quaresma (encara que fins afinals del segle XVIII es realitzara en dissabte) i et recordaré que es remunta a l’Edat Mitjana,que els seus orígens (com en quasi tothom en aquells temps) es realitzava amb caràcter estrictamentpenitencial, com a rogació a l’Altíssim davant les adversitats, principalment en situacionsde pandèmia o de greus sequeres i, encara que hui dia haja patit una transformació ambresultat més pròxim a un aspecte civil o laic, manté la vinculació del clergat amb la mateixa(posteriorment, a la fi del segle XX s’editaria la “consueta” que determina el protocol de laRomeria de les Canyes) podent escoltar-se en la Romeria, si pares atenció, els gojos de la Santai la lletania gregoriana “O Vere Deus” des de la seua eixida de la Cocatedral de Santa Maria,i ací volia arribar per a apuntar la rellevància de l’Esquadra de Gala de la Guarderia Rural deCastelló encapçalant la comitiva de la Romeria de les Canyes com a protecció i respecte cap ala Reina de les Festes i la Corporació Municipal i, alhora, anunciant la seua presència amb elsclàssics trets a l’aire de les seues armes.Tal vegada recordes veure-ho per la plaça Maria Agustina o l’avinguda de Caputxins o arribantcap al Primer Molí. També soc conscient -continuava amb la seua narració mentre jo emtrobava embadalit amb la seua prèdica- que coneixes bé la vesprada i nit d’aqueixa jornadaamb la desfilada dels monuments gaiaters amb tota la seua esplendor i lluïment de les dènouComissions de sector com a signe d’identitat i representació de la llum que va il·luminar alsnostres ancestres en la seua gesta per a descendir al pla i forjar el fruit del qual hui gaudim.Però potser no has prestat la suficient atenció al que succeeix prèviament a la Desfilada deGaiates amb la processó de retorn de l’Ermita de la Magdalena, la “tornà” (recuperada a la fidel segle passat després d’unes dècades de desídia per comoditat dels governants i l’horari de lacorreguda de bous del diumenge de Magdalena) amb destinació a la Cocatedral de Santa Mariades d’on s’havia iniciat la jornada en la matinada i que en el transcurs de baixada del preuatturó els romers hauran visitat de nou l’ermita de Sant Roc de Canet (on ja havien fet parada almatí en el camí cap a la Magdalena) i la Basílica de la Mare de Déu de Lledó per a fer entradaa la ciutat pel carrer Sant Roc.112A aquest seguici se’ls uniran els confrares de la Puríssima Sang de Jesús i dels Apòstols, en

processó presidida per la imatge del Crist crucificat que esculpira Juan B. Adsuara, procedentsde l’Església de la Sang per a trobar-se en el “Forn del Pla” i presenciar l’acte de l’”Adoració dela Creu” més conegut popularment com “Les Tres Caigudes” on tres xiquetes encarnant a lestres Maries (Maria, mare de Jesús, Maria Magdalena i Maria Cleofàs) i un xiquet a Sant Joan.S’agenollaran, a indicació de “l’agüelo reverències”, inclinant el cap per tres vegades davant laimatge del Crist crucificat, acte que tan sols repetiran a l’Església de la Sang en finalitzar laprocessó i, mira tu per on, que la “tornà” també està resguardada per la Guàrdia de Camp inseparablesde les nostres tradicions més arrelades i sempre al costat de les Reines de les Festesi la Corporació Municipal.Amb això vull assenyalar-te –va continuar relatant- la importància d’un cos tan significatiudel nostre Castelló com la Guarderia Rural que, a més de recolzar amb cura els signes que ensidentifiquen com a població orgullosa de les seues arrels, acudeixen sempre disposats per acustodiar els passos de Setmana Santa i a la nostra Mare de Déu de Lledó, en les processons pera escortar-la en tot el seu recorregut, sense oblidar la seua presència en festes d’alt continguttradicional com: Sant Francesc de la Font, Sant Jaume o Sant Isidre.Segurament la innocència de la meua joventut no em va permetre mostrar la gratitud precisaper tan excel·lent lliçó d’aprenentatge i respecte cap als costums que homenatgen les arrels queels nostres avantpassats van anar sembrant amb esforç i valentia, però seria un vertader plaerpoder fer-ho hui dia quan el pas dels anys amb la seua càrrega d’experiència i la seua acumulacióde coneixements em permeteren no tan sols agrair sinó ampliar les pàgines d’aqueix llibreno escrit per a dir-li que, en el seu afany de vetlar pel més nostre, la Guàrdia Rural ha anatampliant la seua presència en Festes de Ravals i carrers de la Ciutat com el carrer de Sant Blai,el carrer de la Verge de Lledó, Sant Roc del Raval, Sant Fèlix o el barri de la Verge de Lledó,sense deixar mai de costat la funció principal per la qual es creara el cos, estar a servei de la ciutadaniavigilant el terme i vetlant pel respecte de les pertinences rústiques. Un més dels signesd’orgull de la ciutat de Castelló de la Plana.113

processó presidida per la imatge del Crist crucificat que esculpira Juan B. Adsuara, procedents

de l’Església de la Sang per a trobar-se en el “Forn del Pla” i presenciar l’acte de l’”Adoració de

la Creu” més conegut popularment com “Les Tres Caigudes” on tres xiquetes encarnant a les

tres Maries (Maria, mare de Jesús, Maria Magdalena i Maria Cleofàs) i un xiquet a Sant Joan.

S’agenollaran, a indicació de “l’agüelo reverències”, inclinant el cap per tres vegades davant la

imatge del Crist crucificat, acte que tan sols repetiran a l’Església de la Sang en finalitzar la

processó i, mira tu per on, que la “tornà” també està resguardada per la Guàrdia de Camp inseparables

de les nostres tradicions més arrelades i sempre al costat de les Reines de les Festes

i la Corporació Municipal.

Amb això vull assenyalar-te –va continuar relatant- la importància d’un cos tan significatiu

del nostre Castelló com la Guarderia Rural que, a més de recolzar amb cura els signes que ens

identifiquen com a població orgullosa de les seues arrels, acudeixen sempre disposats per a

custodiar els passos de Setmana Santa i a la nostra Mare de Déu de Lledó, en les processons per

a escortar-la en tot el seu recorregut, sense oblidar la seua presència en festes d’alt contingut

tradicional com: Sant Francesc de la Font, Sant Jaume o Sant Isidre.

Segurament la innocència de la meua joventut no em va permetre mostrar la gratitud precisa

per tan excel·lent lliçó d’aprenentatge i respecte cap als costums que homenatgen les arrels que

els nostres avantpassats van anar sembrant amb esforç i valentia, però seria un vertader plaer

poder fer-ho hui dia quan el pas dels anys amb la seua càrrega d’experiència i la seua acumulació

de coneixements em permeteren no tan sols agrair sinó ampliar les pàgines d’aqueix llibre

no escrit per a dir-li que, en el seu afany de vetlar pel més nostre, la Guàrdia Rural ha anat

ampliant la seua presència en Festes de Ravals i carrers de la Ciutat com el carrer de Sant Blai,

el carrer de la Verge de Lledó, Sant Roc del Raval, Sant Fèlix o el barri de la Verge de Lledó,

sense deixar mai de costat la funció principal per la qual es creara el cos, estar a servei de la ciutadania

vigilant el terme i vetlant pel respecte de les pertinences rústiques. Un més dels signes

d’orgull de la ciutat de Castelló de la Plana.

113

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!