You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
ANEM, ANEM ... I TORNEM... SEMPRE RESGUARDATS
Arturo España i Marzá
Quan parlem de records propis, sens dubte, cal girar la vista arrere i recuperar les instantànies que formen
part de la vida, tornar a llocs i moments que van omplir les pàgines del llibre de l’existència
i, per tant, d’una societat en un espai temporal concret. Dit això, m’atreviré a evocar un dels
centenars d’instants que la memòria conserva i agrada de recuperar de tant en tant mentre
l’esbós d’un somriure resulta tan inevitable com complaent.
Em remuntaré als anys setanta del passat segle, a una vida nascuda i crescuda en el nostre volgut
Castelló, en els inicis d’una pubertat que, sense ser conscient, es trobava en la cruïlla d’un
formidable canvi polític/social i el dia a dia implicava situacions de difícil comprensió per a les
generacions dominants en aquells mitjans del segle XX, situacions com la de creuar la Séquia
Major per a endinsar-se en un camp amb la intenció de “furtar” algunes ametles que, lluny de
minvar en consideració la collita de l’agricultor, generava el plaer de l’aventura, l’atreviment i el
risc. La dificultat de ser pillats pels Guàrdies de Camp a lloms de les seues imponents bicicletes,
de ser perseguit i de la possibilitat de sentir un tret d’escopeta carregada amb cartutxos de sal,
era una de les malifetes que la meua generació emprava per a segregar adrenalina davant la
inexistència de parcs d’atraccions, internet o videojocs.
I vull recordar que en una d’aquelles aventures un bon amic va rebre una d’aqueixes descàrregues
salines en les seues il·lustres posadores i, així mateix, recorde que un veí i amic dels meus
pares em preguntava sobre el fet i, després del meu relat, m’oferia una d’eixes lliçons de vida,
costums i tradicions que cinquanta anys després continuen gravades en el disc dur de la meua
ànima. Has de saber -em deia- que la Guàrdia de Camp de Castelló és la més antiga d’Espanya,
fundada en temps del Rei Alfons XIII mitjançant una llei de Policia Rural que es va aprovar en
1898 amb la finalitat de protegir els camps i les seues collites per a salvaguardar el fruit del treball
de l’agricultura que representava un alt percentatge de la dedicació laboral de la població i
sàpies, a més, que depén de l’Ajuntament i, entre altres de les seues funcions, també representa
111