El que antigament eren les canyes, els coets voladors, i alguna carcassa de tro hui dia s’ha transformaten molts més productes. La fabricació de les carcasses s’ha agilitzat i un bon espectacleles explica per centenars, fins i tot per milers. La introducció dels volcans, artificis de pirotècnial’efecte de la qual es pot veure des de la mateixa encesa, sense cap temps d’espera, com en lescarcasses, han estat un gran avanç en el disseny i estructuració dels espectacles de pirotècnia.En aquest cas, la mascletà.A partir d’ací l’espectacle es va sofisticant. Primer, i durant molts anys, amb la introducció denous artificis aeris, de gran varietat d’efectes. I, posteriorment, amb l’arribada de la digitalitzacióen la pirotècnia. Fins fa aproximadament cinquanta anys, la pirotècnia es disparava a mà ambl’ajuda d’una bengala, minat o botafoc. Darrere d’un artifici es disparava un altre. Darrere d’unafase, es cremava una altra; però sempre de manera manual. A l’1-2-3 podien disparar-se desde diversos punts però amb els lògics errors d’exactitud. Però des de fa aproximadament cincdècades van anar entrant a poc a poc les màquines elèctriques. Molt rudimentàries, però molteficients. Amb sòls pitjar un botó s’encenien cadenes pirotècniques de fins a 30 i 40 punts. Aixíi tot, ha estat la informàtica la que, amb l’arribada d’aquest segle, la que veritablement ha revolucionatel món de la pirotècnia. Només en la mascletà es poden crear cadències rítmiques,efectes multicolors des de diversos punts, acceleracions i desceleracions dels efectes, tant detro com de llampecs. Recorde que el primer efecte que es va poder veure en una mascletà l’any2000, va ser el “trenet”, recreant l’eixida d’aquest mitjà de transport des de l’estació, un clàssic.També s’utilitzen els ordinadors per a potenciar els finals de la mascletà, reforçant els efectesencesos de la part tradicional amb els digitals, on sí que pots controlar el tempo d’encesa i donar-liel tancament final que desitges, des d’un dels diversos punts de foc, i des de múltiplesespais tant terrestres com aeris.Què té a veure tot això amb l’espai urbà de la Gaiata 10 “EL TOLL”? Concretament la plaça deMaria Agustina. Crec que molt. Maria Agustina és lloc de pas obligat per a infinitat d’esdeveniments.Inclosos la Romeria de les Canyes. Cada any, el Tercer Diumenge de Quaresma, vençudaja l’alba, milers de romers caminen per aquest punt, i al seu pas, continuen disparant-setraques i trons per a celebrar que la Romeria va avançant cap al seu destí. A més Maria Agustinaés porta d’entrada cap al centre de Castelló. Qualsevol esdeveniment d’importància és assenyalatamb unes salves pirotècniques quan arriba a la plaça. (Importantíssima és l’arribadaa Castelló de la Mare de Déu del Lledó). Sempre és un punt i un moment de trobada d’aquestacte. L’esdeveniment, la plaça de Maria Agustina, i la gent de Castelló. On els coets i els tronsjuguen un paper fonamental.Però sobretot la plaça de Maria Agustina és coneguda per les seues mascletaes. Des de 1969 idurant ni més ni menys que vint-i-cinc anys s’han anat disparant aquest tipus d’espectacle. Laprimera mascletà que recorde, va ser un dimecres de Magdalena a la una i mitja, patrocinadaper l’Organització Sindical. i la primera mascletà anunciadora de les festes de la Magdalena vaser realitzada l’any 1976. Fins llavors aquest inici de Festes es feia en la plaça Major.Al llarg de dinou anys Maria Agustina va concentrar a tots els castellonencs del dissabte delPregó per a assistir a la mascletà d’inici de festes, disparada, quasi sempre per empreses mítiquesdel món de la pirotècnia com: Brunchú, Vicente Caballer, Miguel Zamorano, AntonioCaballer, o la italiana Parente. Desgraciadament totes desaparegudes en l’actualitat.106Un inesperat accident l’any 92, amb un balanç de dos ferits greus i dos lleus, en el tret de la
pirotècnia italiana, va fer que es replantejara la idoneïtat d’aquesta ubicació, per raons de seguretat,per a la realització d’aquest espectacle inaugural. Dos anys després la mascletà d’inicide festes es va traslladar a l’avinguda de la Mar; i l’any 1995 es va celebrar la primera edició delConcurs de Mascletaes a la plaça la Vilavella. Des de 1999 es trasllade la ubicació dels trets alPrimer Molí, on continuen fent-se actualment.Cal ressaltar que la Gaiata 10, “El Toll”, va anar col·laborant en nombroses ocasions amb l’antigaJunta Central de Festejos, i posteriorment amb la Junta de Festes en l’organització de diferentsmascletaes que es van disparar en el sector de la gaiata; com la plaça dels Dolçainers deTales, la Plaça Joan XXIII, o el carrer del Pintor Carbó amb Maria Rosa Molas.Els temps canvien i cal adaptar-se a ells. Però el que mai canviarà és que la plaça de MariaAgustina, centre neuràlgic de “El Toll”, siga un punt de trobada de molts moments que a poc apoc van editant la nostra història.107
Change language