LLibret Gaiata 10_ El toll_2023

El que antigament eren les canyes, els coets voladors, i alguna carcassa de tro hui dia s’ha transformat
en molts més productes. La fabricació de les carcasses s’ha agilitzat i un bon espectacle
les explica per centenars, fins i tot per milers. La introducció dels volcans, artificis de pirotècnia
l’efecte de la qual es pot veure des de la mateixa encesa, sense cap temps d’espera, com en les
carcasses, han estat un gran avanç en el disseny i estructuració dels espectacles de pirotècnia.
En aquest cas, la mascletà.
A partir d’ací l’espectacle es va sofisticant. Primer, i durant molts anys, amb la introducció de
nous artificis aeris, de gran varietat d’efectes. I, posteriorment, amb l’arribada de la digitalització
en la pirotècnia. Fins fa aproximadament cinquanta anys, la pirotècnia es disparava a mà amb
l’ajuda d’una bengala, minat o botafoc. Darrere d’un artifici es disparava un altre. Darrere d’una
fase, es cremava una altra; però sempre de manera manual. A l’1-2-3 podien disparar-se des
de diversos punts però amb els lògics errors d’exactitud. Però des de fa aproximadament cinc
dècades van anar entrant a poc a poc les màquines elèctriques. Molt rudimentàries, però molt
eficients. Amb sòls pitjar un botó s’encenien cadenes pirotècniques de fins a 30 i 40 punts. Així
i tot, ha estat la informàtica la que, amb l’arribada d’aquest segle, la que veritablement ha revolucionat
el món de la pirotècnia. Només en la mascletà es poden crear cadències rítmiques,
efectes multicolors des de diversos punts, acceleracions i desceleracions dels efectes, tant de
tro com de llampecs. Recorde que el primer efecte que es va poder veure en una mascletà l’any
2000, va ser el “trenet”, recreant l’eixida d’aquest mitjà de transport des de l’estació, un clàssic.
També s’utilitzen els ordinadors per a potenciar els finals de la mascletà, reforçant els efectes
encesos de la part tradicional amb els digitals, on sí que pots controlar el tempo d’encesa i donar-li
el tancament final que desitges, des d’un dels diversos punts de foc, i des de múltiples
espais tant terrestres com aeris.
Què té a veure tot això amb l’espai urbà de la Gaiata 10 “EL TOLL”? Concretament la plaça de
Maria Agustina. Crec que molt. Maria Agustina és lloc de pas obligat per a infinitat d’esdeveniments.
Inclosos la Romeria de les Canyes. Cada any, el Tercer Diumenge de Quaresma, vençuda
ja l’alba, milers de romers caminen per aquest punt, i al seu pas, continuen disparant-se
traques i trons per a celebrar que la Romeria va avançant cap al seu destí. A més Maria Agustina
és porta d’entrada cap al centre de Castelló. Qualsevol esdeveniment d’importància és assenyalat
amb unes salves pirotècniques quan arriba a la plaça. (Importantíssima és l’arribada
a Castelló de la Mare de Déu del Lledó). Sempre és un punt i un moment de trobada d’aquest
acte. L’esdeveniment, la plaça de Maria Agustina, i la gent de Castelló. On els coets i els trons
juguen un paper fonamental.
Però sobretot la plaça de Maria Agustina és coneguda per les seues mascletaes. Des de 1969 i
durant ni més ni menys que vint-i-cinc anys s’han anat disparant aquest tipus d’espectacle. La
primera mascletà que recorde, va ser un dimecres de Magdalena a la una i mitja, patrocinada
per l’Organització Sindical. i la primera mascletà anunciadora de les festes de la Magdalena va
ser realitzada l’any 1976. Fins llavors aquest inici de Festes es feia en la plaça Major.
Al llarg de dinou anys Maria Agustina va concentrar a tots els castellonencs del dissabte del
Pregó per a assistir a la mascletà d’inici de festes, disparada, quasi sempre per empreses mítiques
del món de la pirotècnia com: Brunchú, Vicente Caballer, Miguel Zamorano, Antonio
Caballer, o la italiana Parente. Desgraciadament totes desaparegudes en l’actualitat.
106
Un inesperat accident l’any 92, amb un balanç de dos ferits greus i dos lleus, en el tret de la