You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
xicotets. I 10 trams xicotets, de 4 segons, de metxa lenta constitueixen els grups de trons d’una
mascletà. Després la grandària d’aquests trons serà una variable que donarà, més o menys, eixa
musicalitat a l’espectacle. I en funció del seu número tindrem eixe ritme, eixa cadència. Eixe de
menys a més tan fonamental en una mascletà.
Però ací és on jo volia arribar. A la introducció de la metxa lenta en el món de la pirotècnia.
Aquesta mecanització, i valga la redundància, donà lloc a les Mascletaes Mecanitzades. Nom
amb el qual es coneixien al principi a aquesta mena de trets de trons per a diferenciar-los dels
manuals. A Castelló, deien, en les Festes de la Magdalena, es dispararà una Mascletà Mecanitzada…,
com una cosa molt particular; i que només es realitzava en llocs i moments de molta
importància. Ja sé que aquest terme no s’usa, s’ha perdut per una obvietat. Però que té un origen
més recent del que imaginem, que no crec que arribe als cent anys. El rellevant de tot això
és que naix la mascletà com a espectacle pirotècnic, amb una entitat pròpia.
Els trets de focs artificials, des de sempre tenien una justificació quasi principalment religiosa.
La celebració del patró del lloc, al matí missa i mascletà i a la vesprada processó i castell de focs.
La primera sempre ocorria en la plaça, mentre que el castell solia tindre una altra ubicació, o
no. Però eren uns altres temps. Les exigències de la gent, el bon saber fer dels mestres pirotècnics,
la creació d’espectacles cada vegada més elaborats, més complicats si cap, van fer que es
necessitara espais cada vegada més amplis.
105
Change language