LLibret Gaiata 10_ El toll_2023

PER QUÈ UNA MASCLETÁ?
José Vicente Nebot i Peñarroja
Pirotècnia Peñarroja
La mascletà tal com la coneixem hui dia és un compendi d’evolucions de diferents tipus d’artificis
de pirotècnia. Als clàssics trons, que ací cridarem “masclets”, es van anar afegint uns altres,
com les serpentines, els xiulets, les cigales, les zumbadores, els remolins… així fins a un llarg
nombre de vocables de tipus d’artificis que componen una mascletà.
Però tornem al tro, al masclet. Aquest és un artifici
tan simple com que està realitzat amb un embolcall
de paper i de cartó, al qual se li afig dins una composició
detonant o pólvora i que, en trencar-se de
manera instantània aquesta càpsula produeix un esclat.
En els seus orígens allà pel segle XXVI, i fins fa
relativament molt poc temps, el mestre pirotècnic era
el que s’encarregava de fer tots els trets, lògicament
es disparen a mà, encesos amb una metxa, podia ser
de cotó o una corda banyada amb nitrat potàssic (un
dels components de la pólvora). En funció de la seua
importància i el seu pressupost es disparen en major
o menor número. Moltes de les vegades no sols era
un mestre el que feia aquest tret, sinó que s’acompanyava
dels seus ajudants. Tampoc eren tots els trons de
la mateixa grandària, perquè no fora tan monòtona.
Començava a dibuixar-se les primeres “mascletaes”. Però insistisc, no són les que coneixem
actualment. Aquest tipus de trets de trons, continuen fent-se hui dia en altres zones d’Espanya,
principalment a Galícia. Allà es denominen tirades, de foguetes, que és com es coneixen els
coets voladors, els de la canya.
La traca., traca senzilla, doble, o triple, és la que constitueix el primer gran avanç cap a les actuals
mascletaes. La traca és un conjunt de trons units entre si per una metxa ràpida i que, en
funció de la seua grandària, es denominen, o es denominaven, d’una manera o una altra. Per
exemple i per a situar-nos, la Traca Final de les Festes de la Magdalena és una mostra de traca
senzilla. El tram final d’aquesta mateixa Traca Final, pel carrer Colón és un exemple de traca
doble. I la traca triple ja quasi ha passat a perdre el seu nom, ja que, constitueixen fonamentalment,
la fase d’ho coneixem popularment com el terratrémol en una mascletà.
Ja tenim situada la part de l’encesa ràpida dels trons. Ens falta ara donar una cadència, un
ritme a aquesta tirada, a aquest tret de trons. Per a això, els mestres pirotècnics van donar dues
solucions utilitzant un component pirotècnic del món dels explosius: la metxa lenta. Aquest
component tallat en diversos trams era el suport que iniciara l’encesa dels trons a poc a poc.
Generalment entre 3 i 4 segons. Un tram d’una longitud de 40 segons alberga fins a 20 trons
104