LLibret Gaiata 10_ El toll_2023

“EL TOLL”
Juan Peris i Torner
Ponent del Pregó entre 1971-1973
Premi d’Humanitats de l’Ajuntament de Castelló
Entre els nombrosos convidats a la inauguració de la primera connexió ferroviària internacional
del nostre país, en 1864, de Madrid a Irun, va assistir una nodrida representació de la
premsa de l’època, entre els quals es trobava l’insigne escriptor Gustavo Adolfo Bécquer. Pocs
dies després, la seua singular crònica del viatge inaugural, va ser publicada en el periòdic El
Contemporáneo sota un cridaner títol; “Caso de Ablativo”.
En el cas que se’ns presenta, on per a parlar-los d’“El Toll” no recorrerem al “Caso Ablativo”,
sinó que ens introduirem en aquest capítol menor de la nostra pròpia història, recordant que
“El Toll” es trobava en el vessant Nord de la plaça de Maria Agustina, en la confluència de
l’avinguda de les Palmeretes. Una actuació urbanística que naix en 1942 per trobar-se allí el
xalet del governador Andino. Al costat de la d’altres notables famílies com les ties d’Hipólito
Fabra, els Badenes, l’arquitecte Rallo, els Tárrega, el metge Sanhauja, els Ituralde, els Murria, els
Pascual i els Braulio; on per cert el meu futur sogre Pepe Pascual s’ocupava de regar les palmeres,
enfront de la seua façana principal, en tant que la part de darrere, actual Alcalde Tárrega,
que discorria al llarg de la séquia del Pito, servia per a prendre el fresc i era regada cada dia per
Javier Peris i germans, nebots de Miguelito Peris, el Senyor de l’Algepsar.
Tornant a la plaça de Maria Agustina, des del carrer Alcalde Tárrega, ens trobem en direcció
a Occident, amb el carrer del Comte Pestagua, on en el número 8, vivia la meua iaia Rosa al
costat de la seua germana Maria, últim bastió de ”les Cuetetes”. Una iaia que va criar a cinc fills,
i que va tindre al major, Vicente, que era poeta i tocava el bombardí, i vint anys després a Juan,
el meu pare, als quaranta. Al costat de la seua casa estaven las Escuelas, en un local que havia
estat garatge dels Autos Mediterráneo. Just enfront, i abans d’arribar a la casa de Breva el fotògraf,
es trobava el “forn de Bienvenida”, on José Ferrandis Salvador, president de la Diputació,
encarregava les seues puntes de diamant i les seues coques mal fetes, per a repartir-les entre els
seus correligionaris de l’autarquia, per Madrid, en un cotxe Citroën 20 lleuger, que encara es
conserva, que donà servei a la Diputació i que va ser dels Segarra de Vall d´Uixó.
Doncs bé, en 1833 Castelló es crea com a capital de província, posteriorment al fet que el Comtat
de Pestagua fora instituït per Carles III, a Madrid, i les seues dues beneficiàries; Ana Joaquina
i Maria Manuela de Escobar Monroy y López de Tagle, aquesta última, segona comtessa de
Torohermoso, va contraure segones núpcies amb Juan Nepomuceno Rodríguez de Valcárcel y
Otañon l’1 d’agost de 1798. D’aquest matrimoni, li va succeir el seu fill: Joaquín Rodríguez de
Valcárcel i López de Tagle Madariaga, tercer Comte de Pestagua.
102
El desenvolupament de la capitalitat provincial dota a Castelló de les infraestructures pertinents:
l’Escola Normal i l’Institut de Segon Ensenyament en el convent de Santa Clara (1842);
les dependències de l’Estat (1850) en el Convent dels Agustins; el telègraf (1855); el ferrocarril