C+ Revista de lletres i més: número 1

EDITORIAL
RELATS
Donem a llum el número 1 de la revista C+. La bona
acollida del número 0 ens ha encoratjat a continuar
PETITES PINZELLADES
en l’aventura d’obrir un mitjà de comunicació per als
alumnes del grau de Llengua i Literatura Catalanes de
MODERNISTES
la UOC, una escletxa a través de la qual donem sortida,
sense cap suport institucional, a les pulsions creatives i críti-
Ester Salomó Bosch
ques que no caben en el sistema encotillat de la UOC, tan pautat
i delimitat per les PAC (Proves d’Avaluació Contínua). I seguim
avant, a contracorrent.
La Natàlia s’asseu davant del tocador
de fusta vermella i pinzellades separades per una línia vermella.
part inferior, hi ha unes columnes blanques
El tema transversal d’aquest número és l’esperança. Qüestionar-se
per l’esperança en el dramàtic context actual, en plena
negres. Té un acabat punxegut que Es mira al mirall i es penja el collaret que fa
pandèmia de la COVID-19, pot ser una forma d’evadir-se de la
dibuixa set estrelles perfectament una setmana es va comprar a la joieria del
crua realitat i projectar-se envers un món post-COVID-19 que ara
ordenades, totes elles ressegueixen centre, la que hi ha a tocar del pont dels Pastors,
just al costat de les reparacions Onyar.
mateix està lluny, però que desitgem amb força. L’esperança ens
la figura ovalada del mirall central. A cada
dona força per a no decaure i ser optimistes, com l’esperança en
lateral hi ha dues peces de fusta que des-
És un collaret que plasma la naturalesa; ho
4 les vacunes i els avanços científics ens fa creure que és possible
5
frenar la pandèmia i fa suportable el dia a dia, la «nova normalitat».
Al cap i a la fi, hem de seguir vivint. Potser, però, l’esperança
comporta una actitud passiva que certifica que ja estem derrotats.
Fet i fet, l’esperança presenta diverses cares que podem abordar
des de la crítica i la creació literàries.
En aquest número, analitzem el paper de l’esperança en el cristianisme
i el marxisme, prestant especial atenció a Ernst Bloch i
la seva proposta d’esperança com a motor utòpic d’un món millor;
actualitzem la frase de Pompeu Fabra «Cal no abandonar
mai ni la tasca ni l’esperança»; recordem l’esperança truncada de
l’Estat espanyol d’abolir el català a principis del segle XVIII amb
els Decrets de Nova Planta; fem l’entrevista a Carme Martí, una
escriptora lluitadora i compromesa que ens insufla determinació
i esperança; ens preguntem si hi ha esperança per als fanàtics
del reggaeton; ressenyem els llibres Fatxa i Un llarg diumenge de
prometatge; descobrim els trastorns neuropsíquics que pot ocasionar
la minsa qualitat democràtica del règim del 78; i convidem
els lectors a deixar-se dur per les emocions i els mons imaginaris
de diversos poemes i relats. Tot plegat, un número fet amb l’esperança
que gaudiu de la lectura i pugueu volar lliurement.
Equip C+
emboquen en sis calaixos negres al final del
moble. Als calaixos de la dreta, hi guarda el
maquillatge i les pinces del cabell que aviat
es posarà per sortir de casa. Avui es trobarà
amb una amiga per prendre un cafè als Quatre
Gats; encara que el cafè és només una
excusa per poder parlar d’allò que més els
agrada. Als calaixos de l’esquerra, la Natàlia
hi guarda les aquarel·les i les làmines de dibuix;
ara encara són blanques, però aviat hi
tindran representades les siluetes d’aquells
desconeguts que brindaran amb una copa
de whisky, a la barra del bar, mentre s’acaricien
la barba entre paraula i unes agudes
rialles.
La Natàlia vesteix una brusa de color crema
amb quatre línies vermelles, una a cada
màniga i les dues restants estan brodades a
la zona dels pits; són com dues fletxes descendents
que indiquen el camí per arribar al
melic. De la part de la panxa en penja un tros
de tela fina blanca que s’aixeca amb el formigueig
del vent. La faldilla combina diferents
franges de colors. A la part de dalt hi ha la de
color crema, al mig hi ha la franja grisa i, a la
fa amb el dibuix d’una nimfa central que s’està
aguantant dues flors transparents com si
fossin de vidre amb uns cristalls blaus. Les
flors tenen el mateix color que les ales de
la nimfa. Els colzes d’aquest ésser fantàstic
acaricien amb franquesa un cor que està
dolçament deformat. A la part superior, on es
representen dues muntanyes que s’uneixen
en una punta al final, hi ha dos llaços en forma
del número vuit. El cor és de color marró i
hi té enganxades unes petites peces rodones
i grises. Als colzes i als peus de la nimfa hi ha
tres boles de color blau marí que brillen quan
reflecteixen els rajos de sol que entren per la
finestra de l’habitació. Les cortines avui no
estan passades, a fora fa un dia fantàstic i a
la Natàlia li encanta notar l’escalfor a la seva
pell pigmentada.
Curosament s’acaba d’arreglar el monyo
amb les dues mans, no vol que es desfaci
quan es posi el barret de palla. És l’últim
complement que es posa sempre, com si fos
una firma. A l’esquerra del barret hi ha una
flor blanca que s’abraça a una petita tela mig
arrugada de color marró i, a la dreta, hi ha