C+ Revista de lletres i més: número 1

Els teus llibres estan protagonitzats per
dones lluitadores oblidades per la història,
com la Neus Català i la Maria Badia. Obren
els teus llibres una porta esperançadora
al reconeixement del paper de la dona i la
seva lluita?
La història de Neus Català l’havia recuperat
Montserrat Roig quan escrivia el monumental
Els catalans als camps nazis i cap
deportat li havia dit que hi havia deportades.
«Som les oblidades dels oblidats», li va dir
la Neus. Anys després, la Neus va narrar la
seva història i va recuperar 50 testimonis de
dones de la resistència i la deportació, que
es va reeditar en el seu centenari. La història
de Maria Badia, pagesa i cuinera, és una de
tantes històries invisibles. M’agradaria que
fos com ho expresses, que tots dos llibres
contribueixin a obrir portes.
Vaig llegir tot el que vaig trobar sobre Neus
Català abans d’entrevistar-la per escriure una
crònica. La decisió d’escriure una novel·la
sobre la seva vida és posterior. La documentació
és inabastable i tenia pressa, vaig
documentar-me amb lectures, documentals i
pel·lícules, però la font principal són les entrevistes
a la Neus. Hi havia qüestions que
havia tractat molt i va ser interessant obrir
el focus i parlar, també, de la infantesa, la
maternitat, la feina, la jubilació, etc.
La perseverança, l’esperit lluitador i m’agrada
pensar que la generositat.
Amb la mà al cor, creus que algun dia es
reconeixerà el paper de les dones en la
lluita per les llibertats i els drets civils?
Hem de continuar lluitant per les llibertats,
pels drets, pels reconeixements. La Neus
va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat
quan era centenària. La medalla es va crear
el 1978. El 2015, quan la va rebre, s’havien
atorgat seixanta-cinc medalles: set entitats,
cinquanta-quatre homes i quatre dones.
"Als pobles l’ús [del
català] no cau, és natural."
A ver qué se puede hacer, un recull d’assaigs,
ressenyes i cròniques de Lorrie Moore, que
és una de les meves contistes preferides i
costa de trobar en català.
Per què escrius en català?
Perquè és la meva llengua.
Es pot viure de la literatura escrita en català?
No, amb alguna excepció.
"La història de Maria Badia,
pagesa i cuinera, és
una de tantes històries
invisibles."
Per a quan un nou llibre? Les dones singulars
18
i la memòria històrica seguiran es-
19
sent el leitmotiv de les teves obres?
Cada vegada falta menys, el treball de documentació
ha estat llarg. En la pròxima novel·la
la temàtica és molt diferent.
Creus que serviran perquè altres escriptors
donin veu a tantes altres persones
com elles?
El que m’emociona és saber que han animat
lectors a recuperar la història familiar.
Creus que la tasca institucional de recuperació
de la memòria històrica té en
compte el paper que va tenir la dona durant
la guerra civil i el franquisme?
Cada vegada més, però hi ha molta feina per
fer.
Parla’ns de les tasques de documentació
que vas dur a terme per escriure Un cel
de plom.
Novel·la de memòries magistralment construïda que recull
per primera vegada la vida de Neus Català,
La infància a pagès a un petit poble del Priorat. La joventut
truncada per la Guerra Civil i la presa de consciència
social. Barcelona, Premià de Mar i, finalment, la retirada a
peu fins arribar al sud de França. La resistència, els maquis
i el seu primer gran amor. Passió i rebel·lió, fins el dia
que els SS truquen a la porta. A partir d’aleshores, presó,
un llarg viatge amb tren fins Ravensbruck, Hollschein ... i
el començament de l’infern. Martí, Carme (2012). Un cel
de plom. Barcelona: Ed. Amsterdam.
La Maria Badia, protagonista d’El camí de
les aigües, era la teva àvia, una dona tenaç
que mai no perd l’esperança. Què té
la Carme de la Maria?
Com a lectora, què diries que t’enganxa
en primera instància d’un llibre?
La veu literària.
Quina lectura ens recomanaries?
En relació amb la deportació: Cap de nosaltres
tornarà i La mesura dels nostres dies,
de Charlotte Delbo, publicats per Club Editor
i magníficament traduïts per Valèria Gaillard.
En relació amb la passió pels llibres: El infinito
en un junco, d’Irene Vallejo, un assaig
extraordinari sobre la història d’aquest artefacte
preciós, i en castellà, la seva llengua
original.
El darrer llibre que has llegit?
Al final de la seva vida, la Maria Badia vol trobar la manera
d’explicar tot allò que ha viscut i ho fa mitjançant les
receptes de cuina que van marcar la seva vida, els seus
records. La Laura, la seva neta, vol recuperar el control
emocional de la seva vida a través de l’escriptura. Durant
les visites que fa a la seva àvia li llegeix en veu alta un
llibre sobre la vida d’una cuinera de l’Espluga de Francolí.
Un cant a la cuina feta amb amor i un deliciós homenatge
a les àvies treballadores que mai no es van deixar vèncer
per les adversitats del seu temps. Recepta a recepta,
vivència a vivència, El camí de les aigües ens proposa un
viatge carregat d’olors i de sabors a les nostres arrels, a
la nostra infantesa.
Martí, Carme (2017). El camí de les aigües. Barcelona:
Ed. Amsterdam.