C+ Revista de lletres i més: número 1
Donem a llum el número 1 de la revista C+. La bona acollida del número 0 ens ha encoratjat a continuar en l’aventura d’obrir un mitjà de comunicació per als alumnes del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, una escletxa a través de la qual donem sortida, sense cap suport institucional, a les pulsions creatives i crítiques que no caben en el sistema encotillat de la UOC, tan pautat i delimitat per les PAC (Proves d’Avaluació Contínua). I seguim avant, a contracorrent. El tema transversal d’aquest número és l’esperança. Qüestionar-se per l’esperança en el dramàtic context actual, en plena pandèmia de la COVID-19, pot ser una forma d’evadir-se de la crua realitat i projectar-se envers un món post-COVID-19 que ara mateix està lluny, però que desitgem amb força. L’esperança ens dona força per a no decaure i ser optimistes, com l’esperança en les vacunes i els avanços científics ens fa creure que és possible frenar la pandèmia i fa suportable el dia a dia, la «nova normalitat». Al cap i a la fi, hem de seguir vivint. Potser, però, l’esperança comporta una actitud passiva que certifica que ja estem derrotats. Fet i fet, l’esperança presenta diverses cares que podem abordar des de la crítica i la creació literàries. En aquest número, analitzem el paper de l’esperança en el cristianisme i el marxisme, prestant especial atenció a Ernst Bloch i la seva proposta d’esperança com a motor utòpic d’un món millor; actualitzem la frase de Pompeu Fabra «Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança»; recordem l’esperança truncada de l’Estat espanyol d’abolir el català a principis del segle XVIII amb els Decrets de Nova Planta; fem l’entrevista a Carme Martí, una escriptora lluitadora i compromesa que ens insufla determinació i esperança; ens preguntem si hi ha esperança per als fanàtics del reggaeton; ressenyem els llibres Fatxa i Un llarg diumenge de prometatge; descobrim els trastorns neuropsíquics que pot ocasionar la minsa qualitat democràtica del règim del 78; i convidem els lectors a deixar-se dur per les emocions i els mons imaginaris de diversos poemes i relats. Tot plegat, un número fet amb l’esperança que gaudiu de la lectura i pugueu volar lliurement.
Donem a llum el número 1 de la revista C+. La bona acollida del número 0 ens ha encoratjat a continuar en l’aventura d’obrir un mitjà de comunicació per als alumnes del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, una escletxa a través de la qual donem sortida, sense cap suport institucional, a les pulsions creatives i crítiques que no caben en el sistema encotillat de la UOC, tan pautat i delimitat per les PAC (Proves d’Avaluació Contínua). I seguim avant, a contracorrent.
El tema transversal d’aquest número és l’esperança. Qüestionar-se per l’esperança en el dramàtic context actual, en plena pandèmia de la COVID-19, pot ser una forma d’evadir-se de la crua realitat i projectar-se envers un món post-COVID-19 que ara mateix està lluny, però que desitgem amb força. L’esperança ens dona força per a no decaure i ser optimistes, com l’esperança en les vacunes i els avanços científics ens fa creure que és possible frenar la pandèmia i fa suportable el dia a dia, la «nova normalitat». Al cap i a la fi, hem de seguir vivint. Potser, però, l’esperança comporta una actitud passiva que certifica que ja estem derrotats. Fet i fet, l’esperança presenta diverses cares que podem abordar des de la crítica i la creació literàries.
En aquest número, analitzem el paper de l’esperança en el cristianisme i el marxisme, prestant especial atenció a Ernst Bloch i la seva proposta d’esperança com a motor utòpic d’un món millor; actualitzem la frase de Pompeu Fabra «Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança»; recordem l’esperança truncada de l’Estat espanyol d’abolir el català a principis del segle XVIII amb els Decrets de Nova Planta; fem l’entrevista a Carme Martí, una escriptora lluitadora i compromesa que ens insufla determinació i esperança; ens preguntem si hi ha esperança per als fanàtics del reggaeton; ressenyem els llibres Fatxa i Un llarg diumenge de prometatge; descobrim els trastorns neuropsíquics que pot ocasionar la minsa qualitat democràtica del règim del 78; i convidem els lectors a deixar-se dur per les emocions i els mons imaginaris de diversos poemes i relats. Tot plegat, un número fet amb l’esperança que gaudiu de la lectura i pugueu volar lliurement.
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
L’ENTREVISTA
ENTREVISTA A CARME
MARTÍ I CANTÍ
Carme Marín Páez
La Carme Martí i Cantí (Montblanc,
1972) és filòloga, escriptora i defensora
de la llengua catalana. Amiga
de tota la vida, em concedeix ara
l’honor de fer-li una entrevista que
serà, per a mi, l’oportunitat de retre-li un petit
16 homenatge des de l’admiració que sento
per ella. Admiració per la seva constància i
17
la seva força, que han fet que no perdés mai
l’esperança i continués escrivint fins a veure
els seus llibres publicats. Però també admiració
perquè la Carme continua somiant com
Retrat de la vida quotidiana de la primera meitat del segle
passat, recull les memòries de l’àvia de l'autora, la Maria
vint anys enrere, quan escriure era la seva Badia Vidal, cuinera, mainadera, cambrera, pagesa i
quimera més preuada.
mandonguera, natural de l’Espluga de Francolí (Conca
de Barberà). L’obra inclou una trentena de receptes i un
La Carme escriptora s’ha fet un lloc al món
pròleg a càrrec de Carme Ruscalleda.
de les lletres catalanes: Història d’una cuinera,
Martí, Carme (2008). Història d’una cuinera: Memòries de
Un cel de plom i El camí de les Aigües Maria Badia + Receptes. Lleida: Editorial Fonoll.
són el fruit de la seva dedicació. Escrites de
manera magistral, reivindiquen la memòria que la Carme ens dibuixa a través dels ulls
històrica de les dones, perquè les seves són de les seves protagonistes, un món que es
històries de dones escrites per una dona. Les troba en constant contacte amb l’autora, la
"Hem de continuar lluitant per les llibertats, pels
seves protagonistes han colpit els nostres qual és present en cada passatge, en cada
drets, pels reconeixements."
cors, i la Carme, fent-se ressò de les seves línia, en cada paraula. La seva història és
veus, ens ha fet reviure moments del nostre un cant a l’esperança, l’esforç, el treball i la
Carme Martí i Cantí
passat com a poble desconeguts per a molts constància que ha donat els fruits que tot escriptor
deleja.
de nosaltres: penúries de la vida, agreujades
pel fet de ser dona, però també amor, compromís
Però abans que la Neus Català ens captivés
i lluita.
a tots amb un llibre escrit des de l’amistat,
Les obres de la Carme, teixides des del cor, abans que la Maria Badia o la Laura ens descobrissin
a poc a poc i amb mà destra, emmirallen el
com era la vida de les dones del
seu univers particular amb una delicadesa segle passat, la Carme ja escrivia, i ho feia
extraordinària. Els lectors transitem pel món en català. Aquesta és la seva història.
Change language