C+ Revista de lletres i més: número 1

SI DIC ‘MERDA’..., TU
EN QUÈ PENSES?
Josep Olivé i Currius
Tic, tac, tic, tac, tic, tac..., has de
respondre ràpidament, com si en
aquest precís moment estiguéssim
en una teràpia de buidatge
emocional. La pregunta és ben
senzilla: “Si dic ‘merda’..., tu en què penses?”.
Respon sense pensar-ho i apunta-ho
en algun lloc, ja sigui a un bocí de paper, a la
mà o al mòbil.
Doncs bé, diuen els experts que l’associació
de paraules és un dels experiments psicològics
més interessants. No és que jo m’hagi
aixecat donant-li voltes a certa paraula que
no em pugui treure del cap, sinó que fa anys
—molts anys—, que de forma recurrent se’m
planta una idea molt precisa, un mot, un ter-
va fer-me saber que el nostre inconscient
pot assumir el control de la voluntat conscient.
En aquesta línia, una simple paraula
pot desembocar la reminiscència d’una lesió
neuropsíquica ocasionada per un succés o
experiència traumàtica. Seguidament, em va
cobrar els ja esmentats cent cinquanta-cinc
euros (que, com podeu intuir, em van picar,
i molt, la butxaca), i em va citar per a
la setmana vinent tot explicant-me que certs
successos del passat es poden fer presents
i interferir en les nostres vides fins que són
tractats correctament. Un dels instruments
que volia aplicar-me durant la segona i següent
sessió, per inquirir i fer aflorar les ferides
del passat, és el mètode d’associació
de paraules creat pel psiquiatre Carl Gustav
Jung. Vaig capir, pel títol de l’experiment, al
que seria sotmesa la meva ment en menys
de cent seixanta-vuit hores per Dolores, la
psicòloga. Ella volia endinsar-se en el desconegut
univers del subconscient, nadar en les
seves tèrboles aigües i esbrinar d’on podia
dia la llibertat i el benestar psicoemocional
anhelat per qualsevol. L’experiment aplicat
d’associació de paraules, va desllorigar la
connexió que hi havia entre l’escabrosa pa-
me, una sensació enmig del meu dia a dia, provenir la meva nafra mental. Nogensmenys,
tenia por del que podia arribar a descoraula
merda i el país al qual haig de pagar els
15
14 sigui comprant o a la feina, que em deixa
perplex fins a arribar a un estat ingràvid de brir, ja que perdia el control total de les seves
meus impostos: Espanya. Per simplificar-ho,
tot el que m’envolta. El vocable en qüestió, incursions psicoanalítiques en el mar mental.
i no fer-me barroc, l’entrellat del meu trauma
com us podeu imaginar, és merda, sí, sí: Cent seixanta-quatre hores després, una hora
respon a la pugna i antítesi entre el que se’m
‘m.e.r.d.a’, amb totes les seves cinc lletres. abans de la reunió amb la Dolores, neguitós
diu que hauria de pensar des dels mitjans
La repercussió en la meva persona és desagradable
i em costa tornar a la realitat com un dels sofàs de vellut vermell, a punt d’esti-
govern, i la realitat que el meu enteniment i
i espantat alhora, ja em trobava assegut en
de comunicació i altres òrgans engranats al
si res hagués passat. A vegades penso que rar-me en el confortable però arriscat i atzarós
ulls em confirmen. Davant aquesta contradicció
tan aberrant, l’únic recurs que el meu
quan estic abduït en el cosmos de la seva significació
m’acabarà matant, atès que puc tro-
uns instants, i com per art de màgia, ja plaïa
intel·lecte ha pogut fabricar com a defensa
divan de la sala del costat. No van passar ni
bar-me conduint o fent quelcom que necessita
la meva màxima concentració i se’m planta despeixent tot allò que mai havia vist la llum
—antigament conegut com a “neurosi his-
sobre l’embuatat sofà allargassat. M’anava
per a no entrar en un trastorn neurològic
just davant i no em deixa marxar. Estava tan i m’havien fet empassar fins a ennuegar-me
tèrica”—, és escopinar la connotació dels
preocupat que un dia vaig decidir preguntar a l’encèfal. Es veu que vaig expulsar un gran
signes ‘merda’ tan bon punt se’m planteja
la meva dona si era normal que em succeís enfilall de contradiccions que m’havien inculcat
des de la maquinària central del govern.
paradoxal. En definitiva, quan algú diu la pa-
en forma de veritat absoluta alguna mentida
freqüentment la invasió d’aquest concepte tan
escatològic. Com que ella és psicòloga, va Tals antítesis cognitives com que tothom és
raula “Espanya” lligada amb “democràcia”,
aprofitar l’ocasió per intentar fer-me una teràpia,
però m’hi vaig negar en rodó. L’únic que ders sense cap interferència entre ells, que
la paraula merda. Tinc l’esperança que, o bé
igual davant la llei, que hi ha separació de po-
per exemple, immediatament m’escudo amb
va aconseguir és que anés a una coneguda i vivim en una democràcia consolidada, que la
la terapeuta em guareix aquesta ingerència
reconeguda col·lega de professió especialitzada
en el camp de la psicoanàlisi.
cessant repertori de bòfies i fal·làcies.
estructural del règim inquisidor actual.
monarquia ens fa millors com a poble i un in-
psicosomàtica, o bé hi ha un replantejament
Un cop a la seva consulta i després d’explicar-li
Les manifestacions desentranyades del meu
I tu, si dic ‘merda’... en què penses?
el meu embull —abans de cobrar-me inconscient conduïen inequívocament a la
cent cinquanta-cinc euros, ni més ni menys—, llum del problema. Un conflicte que m’impe-
Josep Olivé i Currius