You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Laidentitat perduda<br />
El rostre,colecciónolorVISUAL
memòria<br />
ocultació<br />
dissolució
CAN MARIO<br />
FUNDACIÓ VILA CASAS<br />
PRESIDENT<br />
Antoni VilaCasas<br />
DIRECTOR GENERAL<br />
Joan Torras Ragué<br />
GERENT<br />
MaríaJosé AlcorizaVivas<br />
DIRECTORA D’ART<br />
GlòriaBosch Mir<br />
ADJUNTA A DIRECCIÓ D’ART<br />
I CAP DE PREMSA I COMUNICACIÓ<br />
NatàliaChocarro Bosom<br />
CAP D’EXPOSICIONS<br />
I PUBLICACIONS<br />
IsabelGómez Rovira<br />
CONSERVADORA<br />
I SERVEI EDUCATIU<br />
AlbaGarcíaArdiaca<br />
Laidentitat perduda<br />
El rostre, colecciónolorVISUAL<br />
EXPOSICIÓ<br />
CURADORES<br />
NatàliaChocarro Bosom<br />
CristinaAgàpito<br />
DIRECTORA DEL MUSEU<br />
NúriaCostaPolo<br />
COORDINACIÓ<br />
NatàliaChocarro Bosom<br />
CristinaAgàpito<br />
IsabelGómez Rovira<br />
EQUIP DE MUNTATGE<br />
José Ramon Eros<br />
Narcís SantamariaNicolau<br />
PREMSA I COMUNICACIÓ<br />
NatàliaChocarro Bosom<br />
Mercè VilaRigat<br />
SERVEI EDUCATIU<br />
HelenaFerrer<br />
REGISTRE D’OBRES<br />
Mercis Rossetti Caral<br />
ASSEGURANCES<br />
Hiscox<br />
TRANSPORTS<br />
Arterri<br />
CATÀLEG<br />
COEDICIÓ<br />
Fundació VilaCasas<br />
Institut d’Estudis Ilerdencs<br />
COORDINACIÓ<br />
IsabelGómez Rovira<br />
FOTOGRAFIES<br />
Fotogasull<br />
TEXTOS<br />
Diàlegentre Antoni VilaCasas<br />
i Ernesto Ventós (NatàliaChocarro -<br />
CristinaAgàpito)<br />
NatàliaChocarro Bosom<br />
CristinaAgàpito<br />
TRADUCCIONS<br />
lacorreccional (serveis textuals)<br />
MireiaBas<br />
MuntsaHolgado<br />
Graham Thomson<br />
DISSENY I MAQUETACIÓ<br />
Ferran Giménez<br />
IMPRESSIÓ<br />
VanguardGràfic sa<br />
Dipòsit Legal:B28343-2018<br />
ISBN: 978-84-09-06915-6<br />
Laidentitat perduda<br />
El rostre,colección olorVISUAL<br />
Pl. Can Mario, 7<br />
17200 Palafrugell(Girona)<br />
Tel. 972 306 246<br />
canmario@fundaciovilacasas.com<br />
www.fundaciovilacasas.com<br />
del 19 de gener<br />
al19 de maigde2019<br />
© dels textos: els autors<br />
© de les fotografies:Carmen Calvo, Manel Esclusa, Jesús Etxarte, Evru, Esther Ferrer, DouglasGordon, Hanna<br />
Hänninen, Markus Oehlen, Jean Michel Othoniel, MartaMaríaPérez Bravo, Charles Sandison, WolfangTillmans,<br />
Valentín Vallhonrat,VEGAP, Barcelona,2019<br />
© d’aquestaedició: Fundació VilaCasas
DiàlegentreAntoni Vila Casasi Ernesto Ventós<br />
Amb motiu de la celebració de l’exposició La identitatperduda.Elrostre,colecciónolorVISUAL,<br />
que se celebra entre els mesosde gener i maig al Museu d’Escultura Contemporània<br />
Can Mario, vamconsiderar que teníem una ocasióúnica per establir un diàleg entre<br />
Ernesto Ventós i Antoni Vila Casas.Un encontre el resultat del qualens hapermès de<br />
comprendre les motivacions de dues personalitats força diferents que coincideixen,<br />
tanmateix, en una mateixapassió, que esdevéfollia entrellaçada a la vida. I és precisament<br />
en aquest bategarincessant lliurat als capricis de la bellesa on se situa el gest<br />
concret i absolutdel col·leccionista.<br />
Evocant la veu d’un dels pensadorsmésrellevants de la primera meitat del seglexx,<br />
Walter Benjamin, introduïm la primera qüestió: “Tota passióconfina ambel caòtic,<br />
però la passiódel col·leccionista confina ambun caosde records”.<br />
Ambdós col·leccionistes coincideixen en l’esperit i la il·lusió que conforma tota<br />
col·lecció. “La mevacol·lecció –afirma Ernesto Ventós– descriu les olors que m’envolten;<br />
per ami, el sentit de l’olfacte és molt important perquè tot en la mevavidafa<br />
olor. Els meus paresi tambéel meu avi vanser-ne els causants,perquè ja treballaven<br />
el món de les olors.”<br />
Per aAntoni VilaCasas, aquestaqüestióéssignificativai dotael seufons d’art d’un<br />
“avantatgerespectedel propi”, atès–aclareix– que respon a dues premisses: “la vista<br />
i l’olfacte”.<br />
Interpel·lats pels orígens de la passiópel col·leccionisme, els motius són ben diferents.<br />
Antoni Vila Casasafirma haver col·leccionat des de la infantesa, uns anyson<br />
4 5
compila tot tipus d’objectes, com ara segells, capsesmetàl·liques de medicaments,<br />
balances... Amb tot, les primeres obres d’art que atresorasón les que pertanyeren als<br />
seus familiars traspassatsi que avui configuren una col·lecció d’autors de principis<br />
del seglexx. Anys méstard, quandirigia els laboratoris, esrelacionavaambartistes als<br />
qualsper Nadal els demanavaunaobrade laqual imprimien unalitografiaque regalavaemmarcadaalsmetgesi<br />
personal d’administració. Un cop esvavendre lacompanyia<br />
farmacèutica,vadecidir de promoure l’art contemporani català,objectiu principal de<br />
la Fundació Vila Casas.<br />
Els inicis d’Ernesto Ventós tambésón peculiars. És el grande vuit germansi el fet<br />
de comptar ambuna discapacitatauditiva el vafer extremadamenttímid. Vacomençar<br />
col·leccionant revistesdel Capitán Trueno, cotxes, caixesde mistos... En tenir disset<br />
anys, interessat pel món de l’art, començaa visitar galeries on – recorda– “em vaig<br />
entusiasmarambTorres-Garcia, per les formes quadradesi els seus colors, i li vaig<br />
dir al meu pare que m’agradaria adquirir-ne una obra, la respostavaser no, hasde<br />
treballar i estudiar. I, vaigcomençar, araja fa quarantaanys,colección olorVISUAL;<br />
volia col·leccionar art, però buscavaunmotiu”.<br />
La celebració de l’exposició SuggestionsolfactivesalaFundacióJoan Miró, on vaparticipar<br />
com aperfumista, vaser determinant. Ventós vaprendre consciència que allà<br />
es parlavade les olors en general, de com s’obtenien i com ens afectaven,però no de<br />
l’olor del’art, unaqüestió queesconvertiriaen laveritable font d’inspiració delaseva<br />
col·lecció, la sevamemòria olfactiva. Després de diferents intents de contactar per<br />
cartaambartistes i galeristes per explicar-los el projecte, Albert Ràfols-Casamadael<br />
varebre al’estudi. A partir d’aquell moment, la col·lecció vatraçarel seupropi relat.<br />
Des de la diferència que determina ambduescol·leccions, una qüestió que també<br />
volem abordar són els motius pels quals tots dos varen decidir de compartir-les amb<br />
la societat. Per al perfumista, la principal raó fou “ensenyar a la societat a olorar a<br />
travésde l’art contemporani i que la gent s’adoni que té una memòria olfactivaque la<br />
du arecords, sovint oblidats”. Per a Antoni Vila Casas,allò que realment el vaseduir<br />
al’hora de compartir el seu llegat vaser que comptava“amb una activitat afegida”: el<br />
gustper la tradició. A travésde la recuperació d’edificis emblemàtics–antigues fàbriques,<br />
un palaudel seglexvi i uns anticsmagatzemstèxtils–, l’empresari farmacèuticva<br />
traçar una xarxad’espais expositius a travésdels quals es defineixen alguns dels capítols<br />
més pròspers del país, on poder “exposar artistes catalansperquè se sentin a casa<br />
i llueixen més” –afirma–. Antoni Vila Casasconsidera,així, que tantErnesto Ventós<br />
com ell han decidit revertir en la societat allò que aquestaels vaaportar en les seves<br />
senglesprofessions.<br />
En relació alsestils artístics que imperen en el món de l’art, ambdóscoincideixen<br />
en el fet que el públic generalsesent mésaprop d’allò que comprèn i identifica, malgratque<br />
–aclareixen– que aquestano és la tendència imperant. Per aErnesto Ventós,<br />
en particular, són molts els artistes que practiquen un tipus d’art sovint acompanyat<br />
de lectures i relats que en ser traspassatsala pintura resulten “més aviatcomercials”.<br />
“Per al meu gust–conclou–, sempreés millor pintar ambel cor.” Antoni Vila Casas<br />
hi assenteixambel cap. Com vaafirmar Walter Benjamin, “la fascinació més intensa<br />
per al col·leccionista rau en tancar els objectes individuals en un cercle màgicen el<br />
qual quedin congelatsun cop que la darrera emoció, l’emoció de la sevaadquisició,<br />
ha passatper sobre d’ells”.<br />
NatàliaChocarro i CristinaAgàpito<br />
Barcelona,3 dejuliol de 2018<br />
6 7
Laidentitat perduda.<br />
El rostre,colecciónolorVISUAL<br />
Vaig fer de mi el que no sabia.<br />
I el que podiafer de mi no ho vaigfer.<br />
La disfressa que em vaig posar no era la meva.<br />
Van creure que eraqui no era i no els ho vaigdesmentir, i em vaigperdre.<br />
Quan em vaigvoler treure la màscara,<br />
la tenia enganxadaala cara.<br />
Quan la vaigtreure i em vaigveure al mirall,<br />
ja haviaenvellit.<br />
Fernando Pessoa,“Tabacaria”<br />
França, any 2022. El segonmandatde François Hollande ha conclòs i es constitueix<br />
una coalició entre conservadorsi socialistes per tal d’obstaculitzar l’ascensió al’Eliseu<br />
del Front Nacional, ambMarine Le Pen liderant la formació. La presidència recauen<br />
Mohamed Ben Abbes, un musulmà francès moderat que, amb l’ajuda dels seus correligionaris,<br />
es proposa transformar els ciments, aradevastats,sobre els quals s’havia<br />
construït la modernitat.<br />
François, un jove professor de la Universitat de la Sorbona que no semblagaudir<br />
especialment de la sevaprofessió, excepte quan aconsegueix seduir alguna de les seves<br />
alumnes, s’estima més alleugerir el pes d’un vida somnolenta a travésde les passesde<br />
l’escriptor decadentistaJoris-Karl Huysmans(París, 1848-1907). Asfixiat per l’ambient<br />
sufocant que haviaprovocat en el darrer quart del segle xix el laïcisme dominant,<br />
l’ateisme extrem, el racionalisme i laidea, semprepresent en un progréssensefi,<br />
8 9
Huysmansvadecidir retirar-se aun monestir en ple procésde conversió religiosa. Més<br />
de cent anys després, a François tambése li presenta la possibilitat de seguir un camí<br />
semblant. En el seu desig de reconvertir la societatfrancesaal’islam i fundar un nou<br />
imperi queintegri Europa, el Magrebi l’Orient Pròxim, ambFrançaal capdavant,Ben<br />
Abbes considera la universitat un bastió de coneixement capaçde dirigir el país, sota<br />
les consignesde l’Alcorà.<br />
Submissió, la darrera novel·la del controvertit escriptor francès Michel Houellebecq,<br />
ens situa davantd’un escenari fictici però possibleper parlar-nos de la dificultat<br />
de l’home postmodern en la sevarecerca del sentit de la vida.<br />
Amb la dissolució a principi de la dècadade 1970 de les “grans veritats”, tals com<br />
l’estat, la religió i la família, l’individu no anhelatant el ser com l’estar sent, conformant-se<br />
així a viure el present. Des d’aquesta premissa que resulta paradigmàtica<br />
respecte al’etapa anterior —la identitat moderna era entesacom un concepte d’unitat,<br />
homogeneïtati integritat—, en la postmodernitat, i seguint la metàforade la liquiditat<br />
del sociòleg polonès Zygmunt Bauman, la identitat es torna “un factor poderós de<br />
l’estratificació social”. 1 Sense anar més lluny, Ben Abbes o François, els personatges<br />
d’Houellebecq, gaudeixendel privilegi de compondre o descompondreles sevesidentitats;<br />
tanmateix, al’altre costatsesituen tots aquells “aqui se’ls havedatl’accés al’elecció<br />
d’identitat” i acabencarregantamb“les que els han imposat”. “Identitats —assevera—<br />
que estereotipen, que humilien, que deshumanitzen,que estigmatitzen...” 2 En el<br />
context de la globalització, ambla “modernitat líquida” a la qual es refereix Bauman<br />
“s’ha donat plena llibertat a les identitats” 3 i arasón els homes els que s’han d’ocupar<br />
de capturar-les utilitzant la intel·ligència i els mitjans a l’abast. En la societatlíquida<br />
d’avui, laconstrucció de laidentitat éstambéquelcom fluid i lleuger que sesituaen un<br />
procés d’experimentació infinita; al llarg de la vida obtenim diferents identitats que<br />
ens defineixen i funcionen amode d’ancoratgeen un espaii un tempsdeterminats.<br />
Aquest desdoblamental qual només poden optar aquells individus que pertanyen a<br />
una determinadaclassesocial —recordem, per exemple, l’exclusió que pateixen els mal<br />
anomenatsimmigrants quan l’acció del desplaçamentha quedatenrere o la d’aquells<br />
altres que estigmatitzem com a immigrants de segonai tercera generació—, evidencia<br />
una novaforma encobertad’opressió. El mateix concepte, que en èpoquesprecedents<br />
fou concebut com un concepte d’unió i pertinença, avui, amb la postmodernitat es<br />
transforma en quelcom exclusiu, divisori i ambigu. En aquestcontext, Bauman ens<br />
alerta: “una vegadaque la identitat perd els ancoratgessocials que fan que sembli natural,<br />
predeterminada i innegable, la identificació es fa cadacop més important pels<br />
individus que busquen desesperadamentun nosaltres al qual puguin tenir accés”. 4<br />
Però, com podem pertànyer a un nosaltres quan la solidesa d’allò públic tambés’ha<br />
transformat en líquid amansd’un govern mundial absentde rostre? I el que ésencara<br />
mésimportant, com podemcomprendre l’absència de fronteres per una lliure circulació<br />
de comerç al mateix tempsque s’aixequen murs de contenció al flux de persones?<br />
La societatd’avui, tan líquida, esmunyedissa, mutant i hedonista com és, es proposa,<br />
tanmateix, desafiar la lògica binària entre el jo i l’altre pròpia de la modernitat —la<br />
bèstiai el sobirà de Derrida—, 5 on “el sobirà és presentatcom el subjecte —masculí—<br />
que des de la cimera d’una jerarquia social i política exerceix el seu domini sobre la<br />
bèstia, nom —femení— que s’assignaales minories subordinades(dones, fills, esclaus,<br />
indocumentats). En efecte, amb l’ensorrament de la veritat única i absolutaque illuminà<br />
el període precedent, apareguéuna coexistència de veritats relatives i plurals<br />
que donaren veuales minories exclosesi silenciades i alarevaloració de laculturalocal<br />
com un procés compensatori del caràcterhomogeneïtzador de la globalització. Compensació,<br />
tanmateix, que no semblahaver arribat atemps aaturar el desenvolupament<br />
d’una pàtina monocroma dipositadasobre els vestigis mil·lenaris d’Occident. Davant<br />
d’aquestbatecincessanti reprenent de nou Bauman, “l’home —ens diu— destrueix la<br />
possibilitat d’estar satisfet alguna vegada”, 6 de tal manera que “el desig es converteix en<br />
el seu objectiu, un objectiu únic i inqüestionable”. 7 Aquestaasseveració,tan punyent<br />
com inquietant, que situa l’ésser humà en un deliri estrepitós de desitjos i frustracions,<br />
“acostumaa consistir en un esdevenir perpetu, en una disposició permanent a<br />
canviar”. 8<br />
En aquestcontext de mutació constant, l’individu es torna posseïdor de múltiples<br />
identitats en un procés on el rostre —entès com aquella part de l’ésser humà que ens<br />
fa únics alsulls de l’altre— corre el risc de convertir-se en estereotip o màscaramentre<br />
10 11
que és capaçd’eliminar l’original i, per tant, la pròpia especificitat. En la interacció<br />
social a la qual ens veiem sotmesos avui, en la societat de la imatge i del consum, tan<br />
tecnificada com llevadissa, la substitució del rostre per la màscarao, inclús, per les<br />
màscares,on no hi hacapintimitat aamagar,ens situa en un nou escenari el qual ens<br />
proposem analitzar.<br />
Rostres. Paisatged’unavida<br />
NatàliaChocarro Bosom<br />
1<br />
Z. Bauman, Identidad,BuenosAires, Losada,2005.<br />
2<br />
Z. Bauman, Identidad,op.cit.<br />
3<br />
Ibídem.<br />
4<br />
Ibídem.<br />
5<br />
J. Derrida, Labestiayelsoberano.Volumenii(2002-2003), Buenos Aires,<br />
Ediciones Manantial, 2011.<br />
6<br />
Z. Bauman, Lamodernidadlíquida,CiutatdeMèxic,Fondo de Cultura Económica, 2003, p. 78.<br />
7<br />
Ibídem.<br />
8<br />
Z. Bauman, “Arte,muerte y posmodernidad”, aZ. Baumanet.al., Arte¿líquido?,Madrid,<br />
EdicionesSequitur, 2007.<br />
Unasèrie de trets configuren el nostre rostre d’ençàque naixem, fet que ens faassemblar-nos<br />
al pare o a la mare, als avis o tiets....a vegadesageneracions anteriors i en<br />
altres casossomuna barreja! En poquesocasionsno ens assemblemaningú.... Així i<br />
tot ja canviaremi les semblancescomençaranasorgir. Amb el pasdel temps, el nostre<br />
rostre mostra les marques de la vida, en definitiva els trets de la nostra identitat; es<br />
podria dir que és llavors quan som nosaltres mateixos?<br />
El rostre, diu ladita, “és el mirall del’ànima”, del nostre jo mésprofund i autèntic.<br />
És la manifestació d’allò que som, tot i que de vegadesel modifiquem més o menys.<br />
Malgrat tot, hi ha estudis que contradiuen d’alguna forma aquestamàximai li donen<br />
la volta, afirmant que ésla caraque esreflecteix en l’ànima, ja que cervell i rostre estan<br />
connectatsde forma directa i si modifiquem la fisonomia, la nostra ànimas’emfatitza<br />
ambaquests canvis.<br />
Cadasentiment contrau un grup del centenar de músculs de la carai les expressions<br />
més utilitzades acabenimpreses en el nostre rostre. Així doncs, les zones que el<br />
conformen tenen una correspondència amb la nostra psique i ens presenten d’una<br />
determinada maneradavantdels altres. A l’entrecella hi trobem les marquesde la concentració.<br />
El front, ja històricament, s’associavaalaintel·ligència per lasevaproximitat<br />
amb el cervell, com palesen els retrats fets per artistes d’èpoques passadesquequan<br />
volien representar un aire de santedat,idealitat o intel·ligència, ho feien ambfronts<br />
amplesi brillants. Els ulls són un òrgan alhoraintern i extern, són la màximarepresentació<br />
de l’expressivitat. Uns ulls grossoshan estat sinònim de bondat, d’una gran<br />
12 13
ànima, i una mirada dèbil deixa el rostre sense vida anímica. També els ulls vius són<br />
sinònim de joventut, i unamiradaintensatot i l’edat ésun senyald’esperit jove. El nas<br />
té moltes mitologies: un nasaguilenc denotacaràcteri sabermanar, en canvi els nassos<br />
petits mostraven queestenia pocapersonalitat. També el nas, segonsla sevaforma, ens<br />
marcala raçade la persona o pot ser segell familiar que passade pares a fills. La boca<br />
és el centre dels instints més primaris i de les sensacionssensitives del gust, com afont<br />
de plaer. A més, configura un dels símbols mésclaramentsexualsdel rostre. Uns llavis<br />
importants denoten una persona instintiva, infantil o enfadada;en l’home denoten<br />
caràcteri en ladona, sensualitat.Si els llavis són prims indiquen espiritualitat, control<br />
dels instints, però si són massaprimspoden significar crueltat.<br />
Des de l’antiguitat s’habuscatla perfecció. Al Renaixement, la proporció àuria o el<br />
número π permeten establir les proporcions perfectes: tot allò que matemàticament<br />
més s’aproximés aπ era percebut com amés bell i perfecte. Aquestanoció de perfecció<br />
i bellesas’aplicavaaarquitectura, art, música, persones...<br />
Però la perfecció no té ànima, i els rostres senseànima ens deixen indiferents. El<br />
rostre éscomun cabdell: estirant el fil hi trobesexperiències vitals, moments, històries<br />
viscudes... Si modifiquem massalanostrafisonomia, potser podemarribar aperdre la<br />
nostraidentitat. Per tantpodemafirmar com diu Pierre Gonnord: “El rostre no ésel<br />
mirall de l’ànima, sinó el mapadela nostra vida”.<br />
Ulls, orelles, boca, nas... a part de configurar la nostra fisonomia, alberguen els<br />
sentits que ens ajuden a desenvolupar-nos i a tenir relació ambl’exterior: veiem, escoltem,<br />
mengem, olorem. Però, i sense adonar-nos-en, tambéens connecten ambel<br />
nostre interior, uns mésque els altres, i ésel sentit de l’olfacte el quepossiblementens<br />
lliga ambel jo mésprofund.<br />
El sentit olfactori és el primer que ens guia en néixer; l’olor de la mareen proporciona<br />
tranquil·litat, calidesa, estimació... Sentit que té la capacitat,si li prestem<br />
una mica d’atenció, d’emocionar-nos, atèsque una olor és capaçdefer-nos recordar<br />
quelcom que ens pensàvemque teníem oblidat.<br />
La importància del sentit de l’olfacte al llarg de la història de l’home haestatfonamental.<br />
No obstantaixò, en els nostres dies, el sentit de l’olfacte s’ha vist relegataun<br />
papersecundari, especialmenten els païsosoccidentals. Probablement, tant l’accelerat<br />
estil de vida actualcom el predomini d’ingents quantitatsd’estímuls visuals o auditius<br />
ens han portat a aquestasituació. Com la resta dels sentits humans, el de l’olfacte està<br />
molt interrelacionat ambels altressentits i requereix unes condicions d’entorn propícies<br />
per adesenvolupar adequadamenttotes les sevescapacitats.<br />
Els records associatsales olors no ho són tant de fets o esdeveniments com d’emocions.<br />
Es tractade l’anomenat “efecte Proust”, en homenatgeal’escriptor francès que<br />
vareviure intensament en una de les sevesobres cabdals(À larecherchedutempsperdu)molts<br />
records de la sevainfantesa que creia oblidats per sempre en percebre l’aroma d’una<br />
magdalena sucadaen te.<br />
Molta gent reconeixeria l’olor del brioix del berenar, per posarun exemple, que<br />
amenitzavales tardes de la infància, olor gravadade forma indeleble en la memòria<br />
de molts. Encara que un no haguéstornat a percebre aquestaolor en molts anys, la<br />
podria reconèixer si seli presentésen una provad’olor. Aquest ésun fet curiós ja que<br />
altres aspectesessencialsde la infància, com el nom i el rostre de la mestra o el nom<br />
de companysque un tenia aclasse,se solen oblidar. Si un torna aolorar aquestmateix<br />
brioix, sovint afloren els records del passat. Quan ambprou feines recordem<br />
res de la<br />
nostra èpocaa l’escola, l’olor del guix pot portar-nos algun record. En altres paraules,<br />
les olors activen la memòria; l’olfacte pot funcionar com una espècie de “motor<br />
d’arrencada” capaçd’evocar tota mena d’experiències, emocions i successosdel passat<br />
rellegats, en aparença, a l’oblit, encara que un no sàpigaanomenar o descriure amb<br />
precisió l’olor percebuda.<br />
I així éscomesconstrueix colección olorVISUAL, apartir dels records olfactius del<br />
col·leccionista. Ernesto Ventós, creador d’essències i poetade les olors té, bé sigui per<br />
la sevaprofessió o de forma innata, o per ambduesraons, una àmplia memòria olfactòriaque<br />
li serveixde fil conductor per anarconstruint aquestasingularcol·lecció. Les<br />
obres que la conformen hi són perquè en veure-les ha declarat “aquestaobrafaolor”.La<br />
sentènciano ésliteral o física, sinó que el seu hipocamps’haposat en marxai relaciona<br />
el queveu–sigui formao color– ambolor reconeguda,olor recordada,béper un moment<br />
viscut o per una relació que Ventós troba i fa ambla sevafeina.<br />
14 15
Els records i les olors que les obres desperten al col·leccionista, cal classificar-les i<br />
ordenar-les. Sovint són matisosmolt subtils que nomésel nasil·lustrat del perfumista<br />
saptrobar i que resulta dificultós captarquan els vol compartir. Mitjançant les notes<br />
olfactives enllacem lapeçaartísticai aquell record olfactiu que es despertaen lamemòria<br />
del col·leccionista. Així el vídeo MeditationPracticesII.Tryingtobeabetterme(2009), on<br />
l’artista Nanna Häninnen mostrael seu interès per la meditació en tant que territori<br />
íntim de la ment, per a Ventós evocal’olor de flor de taronger. L’obra No.40 – sèrie:<br />
CristalOscuro(1994), on Valentín Vallhonrat analitzala naturalesahumanaapartir de la<br />
sevarepresentació i critica els models d’una realitat construïda per la cultura a manera<br />
d’imatges simbòliques, li suggereix una nota al·liàcia. Rostromarchito(2012) de Lola<br />
Guerrera –que declara que materialitza la sevaexperiència creativa en instal·lacions<br />
amb un component comú: el fet efímer de l’escultura, congelat gràcies a l’acte fotogràfic;<br />
però que sobretot es deixa portar pel component matèric– li rememora al<br />
compositor d’essències la nota floral/afruitada. Una nota olfactòria oriental/fresca va<br />
lligada a l’obra Larelación(2013) de José Leguey, el qual crea les sevesobres a partir de<br />
petits objectesreciclats i retalls d’altres pecesque no es vanarribar afer; la precarietat<br />
dels materials utilitzats és buscadaper l’artista per ressaltar les possibilitats plàstiques<br />
que generen. Jean-Michel Othoniel, autor d’Autorretrato(1993),sent passióper tot tipusdemetamorfosis,<br />
sublimacions i transmutacions i té predilecció pels materialsamb<br />
propietatsreversibles. Els ritus de pasd’un estatal’altre reflecteixen un ritual essencial<br />
en l’obrade l’artista: el dels viatgesi lamemòria, que el col·leccionistatradueix en una<br />
nota cítrica. Markus Linnenbrink, mitjançant la contínua experimentació ambmaterials<br />
comarapigment sec, aigua,capesacríliques i resinaepoxi, exploraamb habilitat la<br />
transparènciai la consistència de la pintura mitjançant múltiples ondulacions cromàtiques.<br />
La sevasuggeridora i matèrica pintura Skull6 (Yourhouseismyworld)(2012) remet,<br />
en la memòria olfactòria del creadorde colección olorVISUAL, ala notade fruita.<br />
Tornem, per acabar,aProust. En aquestfragment descriu com els records através<br />
de l’olfacte ens fan rememorar allò que creiem oblidat i que l’Ernesto Ventós conjuga<br />
mitjançant l’obra d’art contemporània i la sevacol·lecció: “En elmateixinstantenquèaquest<br />
xarrupdetebarrejat ambel saborapastísvatocarel meupaladar... el recordesvafer present... Era el mateix<br />
sabord’aquella magdalenaquela mevatieta emdonavaels diumengesalmatí. Tanaviat comvaigreconèixer els<br />
saborsd’aquella magdalena...vaaparèixerla casagrisai la sevafaçana,i amblacasala ciutat, la plaçaala que<br />
sem’enviava abansdelmigdia,elscarrers…”<br />
L’olfacte ens porta als sentiments primaris, a la nostra identitat. Amb el pasdel<br />
temps, aquestsentit olfactiu es vaperdent i possiblement tambéla nostra identitat.<br />
CristinaAgàpito Bruguera<br />
16 17
memòria<br />
18 19
La mevapeçaLanoviai el perfum,<br />
estanimpregnatsdel seglexix. El segle<br />
xix és la mevaobsessió. Lanoviafa olor a<br />
naftalina. La naftalinaésel millor<br />
aroma, el que els altres rebutgen però<br />
el que conservatot allò que els<br />
altres han oblidat.<br />
ÀngelBofarull<br />
ÀNGEL BOFARULL<br />
La novia | 1994<br />
Collage| 22,5 x 15,5 x 6,5 cm<br />
20 21
La infanta Azucena guardavatotes les sevesemocions en petites bossesde paper, per<br />
això, la infanta i els sobresfeien olor d’assutzena.<br />
Un dia Azucena que era jove i altiva vadescobrir que en el calaix de la dreta del seu<br />
tocador hi haviauna dotzena d’assutzenes; vapensar que això era estrany i meravellós<br />
alhora. Des de llavors lainfantaes vaanar transformant micaen micaen unaassutzena<br />
trista.<br />
La infanta no feia malaolor però el seu gossí.<br />
ÀngelBofarull<br />
ÀNGEL BOFARULL<br />
S/t | 1999<br />
Collage | 35 x 32 cm<br />
22 23
Text relacionatambl’olor i el treball deJonathanCallan<br />
Jonathan Callan manipula els seus materials perquè revelin una mica més d’ells mateixos<br />
que el que és immediatament aparent. El seu mal ús genèric de llibres potser<br />
és generat pel seu interès en aquells moments d’ocupació ambel món en el qual les<br />
paraulesno serveixen.<br />
Vaig conèixer Jonathan Callan el 1980, quan vamestudiar junts art en la universitat<br />
de Goldsmiths. A tots dos ens interessaven els espaisper a galeries alternatives i<br />
conjuntament amb altres artistes vammuntar un espai i diversos habitacles en unes<br />
casesvelles prop de Goldsmiths. El que mostràvem en aquestespaialternatiu era bastant<br />
intranscendent comparatambl’experiència de treballar en una casaen ruïnes i<br />
fer-la de nou habitable.<br />
Des del principi vaquedar palèsque Jonathan tenia una granfacilitat ambels materials<br />
de construcció. La casafeia pudor de guix podrit i cadamatí ens despertàvem<br />
ambaquell tuf i la pols al nas. En el meu record perdura la transformació de la casa<br />
durant tot un any.<br />
De mica en mica la casai la galeria s’anaven acabanti l’olor de guix fresc i de pi<br />
serrat substituïa l’olor de descomposició. Jonathan va quedar molt complagut amb<br />
aquellatransformació i l’ús d’eines i materialsdeconstrucció perduraen el seutreball<br />
fins avui. Els llibres són transformatsen espaisminiatura. L’estudi de Jonathan està<br />
convenientment situat prop del mercatdels encants, un lloc on troba la majoria dels<br />
llibres que fa servir com amatèria primera de la sevaactualsèrie de treballs.<br />
L’estudi de Jonathan té un sostre de plàstic transparentper on entra la llum i on<br />
al’estiu pot arribar afer moltacalor. La calor escalfaelsllibres humits, la fusta... i la<br />
pols de guix. Aquests “perfums de transformació” vanassociatsaJonathan Callan i la<br />
sevaobra. Pols i cosesvelles reutilitzats, que tenen una novavida sotael nom d’Art!<br />
PaulHedge<br />
Director Halis Gallery, London<br />
JONATHAN CALLAN<br />
Elspethtocherin bukardvonspeyer | 2000<br />
Llibre perforatambplexiglàs | 48,2 x 63,5 cm<br />
24 25
On resideix l’olor d’unafotografia?<br />
Com parlar d’olor desde la fotografia...<br />
Quan projecto una idea que després esdevindrà una fotografia, l’olor no hi és<br />
present de forma conscient, vaig lliscant per l’espai mental a través d’imatges que<br />
construeixen apoc apoc el que serà la imatgefinal...<br />
Em moc sigil·losament en un boscque es troba al’altra realitat que viu paral·lela a<br />
mi... De vegadesnomésesticdins d’unafoscor densaque m’ofegai d’altres, em trobo<br />
en clarianes lliures de malesa, però el camí continua fins que em desperto ambuna<br />
vagaideadel que seguiré treballant aquí, en aquestarealitat en la qual tots els sentits<br />
són ¿“reals”?...<br />
M’és difícil posar olor a les obres, però l’interessant de tot aquestprocés és que<br />
l’espectador les senti ambtots els seussentits. L’olor éspart de la memòria de l’ésser,<br />
igual que les imatgesque escapbussen,esvaïdesi velades, en l’inconscient del record i<br />
que quan reneixen de les cendres es revifen ambtots i cadascundels sentits...<br />
Tan sols en l’experiència personal quedaran emmagatzemadeslessensacions i les<br />
olors que marxaran ambcadascú.<br />
SoledadCórdoba<br />
SOLEDAD CÓRDOBA<br />
Enraizar | 2003<br />
Cibachrome(4 fotografies)- Edició: 1/5 | 75 x 50 cm<br />
26 27
Hadormit durant centenars d’anys– al seuvasple d’alcohol – s’haconvertit gairebéen<br />
escultura – tota impermanència acabada– el seu temps conservat– sentim reverència<br />
envers aquell temps – davantla sensació de saberque ell vaviure fa 250 anys– la mort<br />
té alguna cosatendra en aquestrostre, però la mort és tambéuna cosamolt abstracta,<br />
difícil de fer tangible.<br />
Una olor familiar per anosaltres, quan entrem en una col·lecció – quan ens submergim<br />
en un món de preparacions d’alcohol – misteriosament – als seus prestatges<br />
d’arxiu, esperant aser considerats com aéssers, ano ser oblidats.<br />
Cadavisita ens porta sorpreses noves, confrontacions noves...<br />
Daniel& GeoFuchs<br />
DANIEL & GEO FUCHS<br />
Cabezadeniño congorro turco | 1999<br />
ImpressiófotogràficaCibachromesobrepaperambmetacrilat- Edició: 4/4 | 60 x80 cm<br />
28 29
Xina és una festa privada en un immens club de socis al que només hi accedeixen els<br />
que han superat totes les pressions i els que van saberinterpretar els manamentsrevolucionaris<br />
combinant-los comels millors xefs. Nitrats i espumesd’idealsque s’emplaten<br />
deliciosament per al consum de pocs. Des de d'alt de lasevatorre d'ivori, aceri<br />
vidre, miren com es posael sol (naixent) i la sevapell s'estarrufa davantuna paletade<br />
tarongesque no fan olor.<br />
A baix, esperant ala llarga cuad'entrada al club i escoltant la música disco de fons,<br />
distorsionada per les portes blindades i els crits dels guàrdies de seguretat, estan els<br />
que tenen vides normals, iguals, rutinàries. 1300 milions de personesque sabenque<br />
hi hauna festaperò que esperen donant-ho tot, com manala revolució.<br />
Cristinade Middel<br />
CRISTINA DE MIDDEL<br />
# 32 daytoday(Sèrie Party) | 2013<br />
Fotografiasobre paperde cotó il·luminadaamà- Edició: 2/5 | 50 x 85 cm<br />
30 31
Si no sócno oloro,<br />
si sóc molt decanto,<br />
si deixo de ser, em recorden pel que vaigser,<br />
no sé si seré.<br />
La mevaquímica surt pels porus i escampaaquestamescla<br />
de laboratori viscut de vides químicament complexes.<br />
Ara existeixo en aquestafoto congeladaper ala memòria.<br />
JesúsEtxarte<br />
JESÚS ETXARTE - EVRU<br />
Noyos | 2015<br />
Fotografiaenb/n sobrepaperHahnemühleMatt Fibre 200 gr/m 2 - Edició: única | 80 x 60 cm<br />
32 33
Hi hauna carasilenciosa però en lleu moviment, els ulls tancats,respirant i espirant.<br />
Les olors es tornen tan intenses que em distreuen de l’exercici. Hi hauna olor d’encens<br />
de sàndali noto la mevaaixella una mica tensa. Un moment de pau, ni un sol so<br />
ala salade meditació, el caosal’exterior de les sevesvores. Igual que la ciutat que mai<br />
dorm, o que la teva ment, la ment que és una construcció més gran que el que una<br />
ciutat pugui arribar aser mai. Sóc testimoni de tot això i ala vegadadeixoque flueixi.<br />
Estic aquí. Estic en pau.<br />
La ment pot estar en equilibri o no, no ho pots veure. Tampoc pots veure la ciutat<br />
però sí les sevesllums, capturades.El tempsd’exposició fou tan llarg quelamevarespiració<br />
vaquedar “registrada” ala pel·lícula. Com una performancefetaambl’instrument<br />
mésmínim però tambéel mésessencialque existeix en el món: la respiració i, per tant<br />
l’olfacte, jaque tots dosestanindissolublement units. Mentre revelavael negatiupodia<br />
olorar la fragànciade romaní i el sopar que estavencuinant els nostres veïns. Em vaig<br />
sentir sola, ja que no vaigtenir companyiaper soparaquellanit.<br />
HannaHänninen<br />
HANNA HÄNNINEN<br />
MeditationPractices ii.Trying tobeabetterme | 2009<br />
HD DVD - Durada8’ 36” (loop) - Edició: 1/5 + 1AP | midesvariables<br />
34<br />
35
Sentits, sensacions,percepcions<br />
Els records que evoquen els nostres sentits<br />
Vincular una experiència sensorial ambel passat<br />
Associar un record ambuna olor, un sabor<br />
Com la rosade Rilke<br />
Com la magdalenade Proust<br />
Com aquestarosa<br />
SaraHuete<br />
SARA HUETE<br />
Decouvrir le potauxroses | 2000<br />
Collagedediversosmaterialssobrefotografia| 39 x39 cm<br />
36 37
Aquestaobrade Guillermo Kuitcarepresentaun rostre femení cartografiat.L’afany de<br />
Kuitca per cartografiarno té com aorigen la voluntatd’oferir-nos capmenad’informació<br />
de caràctergeogràfic. El que pretén en realitat és que els elements cartogràfics<br />
adquireixin una capacitatdescriptiva que vamés enllà de la merament geogràfica. La<br />
construcció d’un llenguatge propi que va més enllà del mapai que té com a basela<br />
retícula i els nodes.<br />
Mapesde lasensibilitat i dels sentits, un recorregut analític pels sentits i capalssentits<br />
atravésd’un rostre femení que rastreja llocs ambprou feines coneguts.<br />
Aquesta obra evocales olors pròpies d’aquests llocs poc freqüentats, olor al fang<br />
humit de camins sensegairebépetjades, aromes de molsanaixent sobre pedres calcàries<br />
i dels fongs que neixen al peu dels troncs d’arbres centenaris. Perfums que es troben<br />
continguts en una espessacapade boira com si fos un flascó que conté les essències de<br />
l’inescrutat.<br />
Deconstruir, disseccionar, esmicolar, desdibuixar o cartografiar són pràctiques<br />
constantsen l’obra de Guillermo Kuitca, exercicis d’anàlisi minuciosa que evoqueni<br />
recreen rastres del passat.<br />
LluciàHoms –Jordi Mesalles<br />
(validatperGuillermo Kuitca)<br />
GUILLERMO KUITCA<br />
S/t | 1991<br />
Oli sobretela | 92 x 67 cm<br />
38 39
Sí, clar, m’estimo l’olor de les mevespintures a l’oli…. una i una altravegadaoloro<br />
els meus quadres. Va ser amor a la primera olor, recordo molt bé aquestdia, quan<br />
vaigobrir les mevesprimeres pintures a l’oli. Però com a contingut del text tot això<br />
em sembla força banal.<br />
Unavegadai unaaltraem dedicavaaltema… així que alfinal se’m vaocórrer laidea<br />
de pintar ambel nas.<br />
Mike MacKeldey<br />
M I K E M a cK E L D E Y<br />
Paulaver | 2012<br />
Oli sobretela | 133 x 133 cm<br />
40 41
Algunes de les característiques dels monstres són:<br />
la inestabilitat d’un costou i fluid capaçdemetamorfosar-se,<br />
l’heterogeneïtatd’un coshíbrid format per combinacionsil·legítimes,<br />
l’obscenitat d’un cossensevores o contenció que transgredeix els seuspropis<br />
límits.<br />
Amb tot, el que realment és esgarrifós és el cosidealitzat o canònic, un cosrígid, pur<br />
i segellat. No séqui podria habitar-hi sensepatir rampes,autismei claustrofòbia.<br />
Per sort només ésun cosimaginari.<br />
El nas, l’oïda, les conquesdels ulls, la boca,els porus de la pell... Els nostres sentits<br />
reposen en orificis. La nostra pell no és una armadura,mésaviatuna fràgil membrana<br />
mòbil, foradada,permeable, contigua ala restadel món.<br />
MarinaNúñez<br />
MARINA NÚÑEZ<br />
RED | 2006<br />
DVD - Durada1’50’’ - Edició: 1/3 | midesvariables<br />
42 43
Quan era petit en el vell ascensor de fusta i vidre que portavaacasade la mevamare,<br />
amblaque vivia, unao dues vegadesal’any reconeixia, combinat ambel de l’ascensor,<br />
una olor barreja de cigar Chesterfield i una antigacolònia que contenia fusta de sàndal<br />
i vetiver. Era l’olor del meu pare. Fadosanysvamorir i no aconsegueixorecordar<br />
aquellaolor. Només quedala descripció.<br />
Valentín Vallhonrat<br />
VALENTÍN VALLHONRAT<br />
Nº 40. Sèrie Cristaloscuro | 1994<br />
Gelatinade plata,alumini- Edició: 1/5 | 140 x 112 cm<br />
44 45
L’obra es basaenuna anàlisi de dos tipus de relació:<br />
El rigor pictòric en l’abstracció típica de les avantguardesartístiquesdel seglexx.<br />
La ruptura com aimpuls racional.<br />
PUTIN<br />
És una obrainspirada pels polítics. Un retrat de Putin (Vladimir) és un signe, i un<br />
símptoma, de la dolorosa ceguesadavantdels defectesde polítics abjectes. Ja no es pot<br />
dibuixar res.<br />
SHOES AND COLOURS<br />
Les sabatessónuna apassionadadedicacióal principi que la brutícia organitzadaté les<br />
sevespròpies qualitats estètiques.<br />
La pràctica artística és la premissa necessària per a la creació del procés creatiu,<br />
de manera que l’empremta d’una sabataesconverteix en substànciapictòrica, cola o<br />
material adhesiu.<br />
Des del principi, unes determinades sensacionsolfactives han anatunides aaquestes<br />
dues obres: és curiós com el retrat de l’estadista desprèn una certa olor a vell, a<br />
tancat i brut, mentre que Shoesandcoloursobreles finestres i deixa entrar una aroma<br />
molt mésoptimista.<br />
Vedovamazzei<br />
VEDOVAMAZZEI<br />
Shoesandcolours/ Putin | 2012<br />
Oli sobrefusta | 43 x 37 cm/ 43 x 37 cm<br />
46 47
Un dibuix sobre un paperde 56 x 76,5 cm, prou rugós perquè la fricció del carbonet<br />
sobrela superfície permeti deixar un traçdiscontinu i subtil. La imatgedescriu un cap<br />
recolzat en un dels costats.El que primer ens suggereixéslaideade màscara,potser per<br />
com estàencerclat el rostre i per la tensió que la composició genera, ocupant pràcticament<br />
els límits del margedel paper.<br />
El rostre té els ulls tancats,com si estiguésdormint, ambuna actitud de placidesa,<br />
sensacióque reforça el títol en francès Rêve,“somni”. El títol vaacompanyatper dues<br />
lletres, R.H., unareferènciaalafotografiaque Raoul Hausmannrealitzàambel mateix<br />
títol el 1930.<br />
No sé per què és recorrent en la mevaobra aquestaimatge d’un caprecolzat ambels<br />
ulls tancats.Suposo que té algunacosaaveure ambla suspensió de la consciència i dels<br />
sentits. Una imatge però no és mai unívoca sinó que ella mateixa aglutina múltiples<br />
significats i associacions.Probablement a causadel gestque descriu el rostre, el sentit<br />
que Rêvehasuggerit ésel de l’olfacte, perquè els altres estananul·lats, no hi havisió, ni<br />
so (el rostre no té orelles i la bocaes manté tancada).<br />
¿No éscert tambéque quanvolem olorar algunacosafem un gestsimilar i intentem<br />
anul·lar el altres sentits per potenciar i concentrar-nos en el sentit que estemutilitzant?<br />
Oriol Vilapuig<br />
ORIOL VILAPUIG<br />
Rêve(R.H.) | 2008<br />
Carbonetsobrepaper | 76,5 x 56 cm<br />
48 49
ocultació<br />
50 51
“Buscallibres quesiguin mésvells quejo. Aquestfaolor deresclosit. Obre’n un altre.<br />
Té l’olor del terra d’una botigade rampoines. I araun altre. Aquestfa olor d’aula de<br />
ciències d’institut.<br />
Tapa-li els ulls, la bocai el nasambpaperretallat.”<br />
BrianBress<br />
BRIAN BRESS<br />
Planer | 2012<br />
Collage | 92,5 x 61 cm<br />
52 53
Olor, presènciadel rostre<br />
Rostre, banyatd’ulls<br />
Ulls oberts, que ploren<br />
Ploren llàgrimes complexesd’olor<br />
Olor de sal<br />
Sal del Mediterrani<br />
Mediterrani ja, viscut<br />
Viscut dejàvu(ja vist)<br />
Vist els ulls<br />
Que evoquenvívids records<br />
CarmenCalvo<br />
CARMEN CALVO<br />
Quien suponenquesoy | 2013<br />
Tècnicamixta- Edició: única | 101 x 66 cm<br />
54<br />
55
Les flors deplàstic nomoren<br />
Que quedi ben clar: el personatged’aquestasèrie de Luciana Crepaldi no és una romànticaestúpida,<br />
renovant la sevacreençaen la regeneració de l’home. Ella s’interessa<br />
per les tulipes blanques com una performancequefereixi sedueix. Es tracta, potser, del<br />
fetitxe d’una solitària? Però quina classede solitud? Ella no té capgustbabaca 1 perla<br />
determinació que denota fragilitat, submissió i insignificança. No és la damade les<br />
camèlies.Pot ser dit impunement, fins i tot ambun cert somriure, que totsels somnis<br />
perfumatsl’embolcallen, instrument o escenari per aunadeterminadaactivitat màgica<br />
o poètica. No hi hamés mentides, no es jugaambel cor: fi de les metàfores, regne de<br />
l’olor. Tot l’esperit delanoiafaolor degrocpàl·lid; coloració dauradadelmarquanes<br />
fafosc; abellesardentsbrunzint i zigzaguejantperles olors. Lallum delstons dejardins<br />
invisibles; els trèvols liles de les il·lusions perdudes; alecrín 2 icanyella;el sucverd d’una<br />
vella música dels Titãs 3 ; una densai selvàticadelícia d’obra finalment acabada.<br />
En veureaquestestranyrostre(feliç?), dopatper l’olor deles flors inventades,qualsevol<br />
persona, conforme ambel seuestatd’ànim, apreciael seuart i els pètalsde tulipes<br />
amb gran entusiasme.<br />
AntonioJúnior, Brasil, 2002<br />
1<br />
Babaca:expressió brasilera per adeterminar quelcom passatdemoda, vulgar, idiota, sensesentit.<br />
2<br />
Alecrín: arbre de la família deles verbenàcies,d’Amèrica meridional, de fustasemblantala<br />
caoba,però méspesadai de color mésbonic.<br />
3<br />
Titãs: grup derock brasiler.<br />
LUCIANA CREPALDI<br />
SundayFebruary13 (Sèrie escaneándome) |<br />
2000<br />
Impressió fotogràficasobrepaper,muntatsobred’alumini - Edició: 1/5 | 21 x 30 cmc/u<br />
56 57
En PinkAgentsempredeixa seqüeles al qui el respira... curioses mutacions i canvis radicals<br />
en l’estètica inicial de les persones que entren en contacteambell. En PinkAgent<br />
té una olor indescriptible, una barrejade trementina i líquid de revelat, s’acostariaa<br />
aquestasensació que es percep en olorar una tela acabadadefa poc o una foto recentment<br />
treta de la cubeta.<br />
De Val & Leto<br />
DE VAL & LETO<br />
Portrait#4 (SèriePink Agent) | 2010<br />
ImpressiófotogràficaLambdasobrepaper,oli i collage | 40 x30 cm<br />
58 59
Està ambbot.<br />
EstherFerrer<br />
ESTHER FERRER<br />
Autorretratoconberza(Sèrie performance:LasCosas) | 1990 / 1995<br />
Fotografiaen b/n, acoloridaamà- Edició: única | 76 x 66 cm<br />
60 61
A propostadesentits privilegiats oprovocats:l’obradeDouglasGordon<br />
Alguns artistes de la modernitat van entendre que els nous procediments per a la<br />
creació plàstica, les anomenades artsvisuals,podien assumir més que no pas aspectes<br />
representatius o reproductius, actituds agressivesi transgressoresque en lloc de conservar<br />
l’establert portessin a la sevadestrucció, una nova forma possible, inèdita de<br />
la realitat ambient. És real tot el que es veu, però tambéés real allò que convertim en<br />
real, a què donem presència inèdita. Aquestaopció plàsticaté sentit pel fet d’oferir<br />
presències activesreals que ens obliguen adonar-los contingut, significat, encaraque<br />
sigui insòlit o inesperat, de vegadesobligatper la novacoherència que calordenar des<br />
dels sentits perquè el presentatsigui accessibleal’enteniment. DouglasGordon ésun<br />
d’aquests agressorsde l’immediat i ho practicafent servir el temps però també–com<br />
en el caspresent– el foc. Un tempso un foc controlats, lligats demans, que suspenen<br />
la sevaacció i activitat quan l’artista ho decideix, que és quan ha aconseguitque l’observadorel<br />
segueixi aell i no pasl’objecte primigeni que motival’acció.<br />
Aquestes imatges així suspesesi interrompudes en el temps en els seus processos<br />
altres, inclòs l’agressiu, es presten, s’ofereixen a noves funcions. La que posseeix la<br />
colección olorVISUAL, passadeser una fotografiaatemptada,perun motiu subjectiu<br />
o d’aberrant joc sàdic, al margede la desfiguració aconseguida,a adquirir un sentit i<br />
un significat nous: el seu nas ha estatalterat i en aquestprecís instant, el que clamai<br />
posaen evidèncialaimatge ésl’imperatiu de l’olfacte. Després –amb el consentiment o<br />
sensedel’agressor– calpreguntar: de quin sentit bàsicvolies desposseirlaimatge? ¿Del<br />
de la bellesa o del de l’olor? Els ha aconseguittots dos i el segonambescreix, posant<br />
en evidència l’horrorosa i, per al piròman, dolça olor del foc que cremao la fortor<br />
pudenta de la carn abrasada.<br />
Digne premi Turner, el de DouglasGordon.<br />
ArnauPuig<br />
DOUGLAS GORDON<br />
Self-portrait ofyou+ me(Jenny Agutter) | 2006<br />
Impressió fotogràficasobrepaper,cremati mirall | 65,6 x 61,1 cm<br />
62 63
Un bodegóambrostre de dona.<br />
Un cúmul de pètals que ens embolcalla en una fragànciaefímera.<br />
La sensació olfactiva del constant canvi.<br />
La fugacitatde la bellesa i la tensió del temps…<br />
Un intent de conservaciócom si estractésd’alquímia…<br />
Només ens quedael record de la fragància d’aquestes roses…<br />
LolaGuerrera<br />
LOLA GUERRERA<br />
Rostromarchito | 2012<br />
CòpiasobrepaperHahnemühle.Edició:PA (10+3PA) | 90 x 67,5 cm<br />
64 65
Aquellaaromali vaportar records d’aquell forat o habitacleon s’acumulaven, recolzats<br />
a la paret, cartons, papers, teles, obres inacabades,absorbint l’olor, l’olor inquieta,<br />
l’olor perduda,l’olor esquiva,l’olor blanca,l’olor del temps.<br />
José Leguey<br />
JOSÉ LEGUEY<br />
Larelación | 2013<br />
Mixtai collagesobrepaper | 49 x 19 x 13 cm<br />
66 67
L’aire éssec. Sento l’olor de la carretera, de la terra fangosai de la pols de sorra<br />
dins l’aire. Els arbres esgronxen suaumenti els mangosestanmassamadurs.En<br />
compro dos. El venedor em dónael canvi. Les monedessón calentesi l’olor de<br />
metall se m’enganxa als dits.<br />
KiraLeskinen<br />
KIRA LESKINEN<br />
Sabroso | 2016<br />
Impressióde tintes antigues,Diasec | 32 x 27 cm<br />
68 69
En aquestaobra de Markus Oehlen apareix un rostre que aconsegueix encarnar la<br />
bellesa i la serenitat atravésde formes psicodèliques i fràgils, formant un suggestiui<br />
misteriós rostre.<br />
El complex tractamentque dona Oehlen ales sevesobres ens suggereix que l’artista<br />
té la capacitatdemodificar totes les imatgessubstituint la realitat per una representació<br />
complexa composta de capessuperposades, com si es tractés de processos mecànics<br />
intercalats ambtaquespictòriques de tractament clàssic.<br />
És aquestalafunció que té el perfum? Substitueix la nostra realitat? Ens canvia?<br />
GaleriaJuanade Aizpuru<br />
MARKUS OEHLEN<br />
Selfportrait | 2005<br />
Mixtasobre tela | 60 x 50 cm<br />
70 71
Godzilla vaser creatper la radioactivitat però Bread Man (“Home de Pa”) vaser transformat<br />
en monstre per la religió. La idea inicial de la performancevavenirdela Bíblia:<br />
unes amiguesmevesem van obligar a llegir-la. Em van ensenyar que Jesús haviadit als<br />
seusdeixebles en l’últim Sopar: el paés lamevacarn i el vi negre éslamevasang. L’olor<br />
del paés molt característica però en la cuina japonesano es feia servir pa.<br />
TatsumiOrimoto<br />
TATSUMI ORIMOTO<br />
Breadman | 2009<br />
Fotografiaencolor sobreplexiglàs- Edició: 1/20 | 40 x 58 cmc/u<br />
72 73
Les referències ala santeriao la religió que Marta María Pérez Bravo reté i fotografia<br />
se’ns presenten com una interpretació de la condició original de l’ésser humà. Són<br />
accions motivades i regides per la creença en la comunicació i la transformació dels<br />
éssers i els objectes. Les sevesimatgesrepresenten diferents rituals que estandestinats<br />
arescatarde l’oblit, i apreservarla continuïtat, d’un món màgicque ella no vol que es<br />
perdi. Se’ns mostren escenesen què es barregen talismans ambamulets i ambsímbols<br />
màgicsque ens parlen de l’energia que anima la vida.<br />
En aquestafotografia pren com a centre l’ésser humà. Observem accions que es<br />
podrien situar en aquestespai intersticial que hi ha entre el pensament i la sensació,<br />
concretadaen aquestaconstant presència-absència del rostre humà. Se’ns negala visió<br />
d’allò que mésinformació ens podria oferir, el seurostre. Apareix metamorfosada,se<br />
serveix d’artificis, màscaresi objectesper disfressar o negarel seu rostre. Ens parla de<br />
les sevescreences, pors, quimeres i sentiments, se serveix del seu propi cos perquè el<br />
públic senti, vegii olori allò que normalment no veu.<br />
El rostre fa referència a la presència, amb ell es pretén subratllar la identitat de<br />
l’individu, la sevaolor, el seu sabor, el seu... És el lloc on tenen lloc tots els jocs metafòrics.<br />
La sevaolor ens porta aun pou de conflictes, símptomesi inquietuds, l’espai<br />
en què es fan visibles totes les necessitats, on el subjecte es fa vulnerable i ensenyatota<br />
la sevafragilitat. La sevaempremta ens remet ala pèrdua, ala desaparició personal.<br />
MartaMª Pérez Bravo<br />
MARTA MARÍA PÉREZ BRAVO<br />
Está ensusmanos | 1995<br />
Fotografiaenblanci negre- Edició: 2/3 | 100 x 80 cm<br />
74 75
Com no podia ser d’una altra manera, i una vegadaassumidala insubordinació dels<br />
afectes,el catedràticErnst-Rudolph Mayer de la universitat de Princeton vadeclarar,<br />
gairebésenseimmutar-se, que la caraera, sensdubte, el rostre del desiginsatisfet. El<br />
silenci de l’auditori vaser eixordador. Ningú, ni els mésatrevits, no vangosar,no pas<br />
obrir la boca,sinó ni tan sols pestanyejar.<br />
El silenci vaaconseguirpetrificar el temps i els instants en successióforen embalsamats.La<br />
frase del catedràticErnst-Rudolph Mayer de la universitat de Princeton<br />
haviatravessatdel tot aquell lloc i haviaperforat de tal maneraels aparells auditius del<br />
públic que la paràlisi fou definitiva.<br />
Però, com els esdevenimentsja ens hi han acostumat,algú-no el mésatrevit, ni el<br />
que tenia més coratge, ni per descomptatel més valent, no: només algú que podria<br />
ser qualsevol- va moure, quasi sense adonar-se’n, l’aleta dreta que envolta la fosa<br />
nasali vaolorar el silenci. Aquest petit gest, per altra bandanatural, vaprovocar un<br />
terrabastall monstruós que fou el principi del final de l’hegemonia del pensament<br />
sobre l’olfacte. I a partir d’aquell instant fundador i absolutamentrevolucionari, ja<br />
res vaser el mateix en les societatsdel capitalisme avançat.Evidentment, l’home que<br />
vamoure, quasi senseadonar-se’n, l’aleta dreta que envolta la fosanasali vaolorar el<br />
silenci fou condemnat a portar el nas dins d’una gàbiaper tota la vida i, com sol ser<br />
obvi en aquestscasos,fouconvertit en líder i posteriorment en màrtir de la Lliga dels<br />
Homes que Oloren les Coses. I la història el vaabsoldre... Però aquestaésuna altra<br />
història.<br />
BernardíRoig<br />
BERNARDÍ ROIG<br />
La cárceldelrostro | 1999<br />
Tècnicamixta/ Carbói cendrasobrepaper | 49 x 15 x 40 / 100 x 70 cm<br />
76 77
dissolució<br />
78 79
El meu sentit de l’olor sapquant la naturaésaprop.<br />
RogerBallen<br />
ROGER BALLEN<br />
Theendoftheworld | 2003<br />
Impressió fotogràficasobrepaper,gelatinade plata- Edició: 2/20 | 40 x 40 cm<br />
80 81
Neix un nen<br />
Amor ardent<br />
Flor ques’obre<br />
I que faolor<br />
Neix una mare<br />
Neix un pare<br />
Bonica cançó<br />
Silenci i llàgrimes<br />
Felicitat que crema<br />
El cor<br />
Foc i desig<br />
Plujai flama<br />
Neix un nen<br />
Amor ardent<br />
LindaBeck<br />
BIANCA BECK<br />
S/t | 2009<br />
Oli sobretelacremada| 50,8 x 40,64 cm<br />
82 83
Les obres de l’artistasuïssaMiriam Cahn destaquencomocontrapunt del conjunt. Les<br />
intrigants teles del’artistamostren retratsd’individus degènereindeterminat, humans<br />
o animals, d’ulls molt oberts. Els colors vistosos,la intensitat i l’impacte immediat de<br />
les sevesimatges fantasmagòriques mostren la iconografia personal desenvolupada per<br />
l’artista, fortament influïda pel bel·ligerant moviment feminista dels anys60.<br />
Els mons de silenci, dones, animals i guerra, el costransfigurat com un objecte de<br />
violència, esreflecteixen constantment en el seu treball, com una densabarreja de colors<br />
i de penetrantsolors.<br />
Les obres de Cahn expressen simultàniament un sentit de solitud malenconiosa i<br />
una impressió intensa de força creativa, revolucionària.<br />
SilviaDauder<br />
MIRIAM CAHN<br />
Denkerdersoldat | 2002<br />
Oli sobretela | 38 x 42 cm<br />
84 85
Recordol’olor...<br />
20 olors alamemòria<br />
Recordo l’olor d’un vell àlbumde fotos.<br />
Recordo l’olor d’alcohol i de por quanveniael practicant.<br />
Recordo l’olor calentade la mula a l’estable.<br />
Recordo l’olor de la terra mulladaal setembre.<br />
Recordo l’olor foscadels armaris acasadels meus avis.<br />
Recordo l’olor d’espelmai de santal’església.<br />
Recordo l’olor dels discosde vinil en sortir de la funda.<br />
Recordo l’olor de mar ales fustes naufragades.<br />
Recordo l’olor del plom fos en caureal’aigua.<br />
Recordo l’olor del vaixell quananàvemaBarcelona, salnitre i petroli.<br />
Recordo l’olor de cordai cartró al magatzemdelmeu avi.<br />
Recordo l’olor d’un llibre de raceshumanes.<br />
Recordo l’olor de pipa i de tristesa acasadelsmeus oncles.<br />
Recordo l’olor d’un vell àlbumde fotos.<br />
Recordo l’olor de la botiguetade queviures, menjar i detergent.<br />
Recordo l’olor de fum quan Sebastiàcremavarostolls al’alba.<br />
Recordo l’olor del barri xinés de Palma, pixatsi humitat.<br />
Recordo l’olor narcotitzantde les figueres.<br />
Recordo l’olor de greix i de ferro d’una vellapistola.<br />
Recordo l’olor de les casesabandonades.<br />
PepCarrió<br />
PEP CARRIÓ<br />
Cabezalastrada | 2010<br />
Tècnicamixta | 35 x 20 cm<br />
86 87
Solucions aquoses<br />
revelen la imatge.<br />
Mires.<br />
El nas, aprop de la cubeta.<br />
Respires.<br />
Olor avermell i penombra.<br />
La sang,enverinada.<br />
De fotografia.<br />
Manel Esclusa<br />
MANEL ESCLUSA<br />
Retratdepaisatgex (Sèrie Scantac)| 1995 / 2003<br />
Impressió fotogràficasobrepaper,gelatinade plataviradaal seleni - Edició: 1/2 | 100 x 100 cm<br />
88 89
Fusta maceradaen Rosada,<br />
carreus de pedra ambeco,<br />
orenetes ambcaminar d’espart,<br />
espaisonor ple/buit,<br />
copiesof copies, mimesi of mimesi,<br />
Indian Summer,<br />
paradís adestemps,<br />
canviaràl’olor del marfil per l’aroma del<br />
caffè alla Napoletana,<br />
50 anysde vida en dues pàgines,<br />
5 pensaments en cent pàgines,<br />
olors senzills recordats...Kind of Blue.<br />
JesúsEtxarte<br />
JESÚS ETXARTE<br />
CaffésignoreBach | 2015<br />
HD - Duración:7’10’’ - Edició: única | midesvariables<br />
90 91
QUINA BONA OLOR A ÈXIT.<br />
SÓC FELIÇ I NO EM REFIO DE NINGÚ,<br />
A BAIX FENT EXERCICIS EL MEU BON AMIC DASU,<br />
DIAGNOSTICAT COM A ESQUIZOFRÈNIC EMOCIONAL.<br />
ESTEM VIVINT UNA TERRIBLE GUERRA A IRAK<br />
I EL NOSTRE PRESIDENT SE’N VA DE VACANCES AMB<br />
BUSH I BLAIR.<br />
EVRU<br />
EVRU<br />
Casievruvii | 2003<br />
Mixtasobre paper | 46,5 x 38 cm<br />
92 93
Totes les aromespossibles<br />
¿Tenen les fotografies la capacitatd’atrapar-nos en una experiència sensorial que va<br />
més enllà de la sevaaparençaformal, quan el seu codi de representació afectaexclusivamentla<br />
privacitat de qui les executa? O ésque potser no existeix al substratde moltes<br />
d’elles algunacosamés que l’omnipresent olor dels químics que les han fet reconeixedores?<br />
La virtualitat de la imatgedespertaen nosaltres el desig de l’absent. ¿Serem<br />
capaçosd’extraure’n la informació necessàriaper superar la pura catalogacióinformativa,<br />
que transcendeixi el purament enginyós? ¿Serem tan pobres de quedar-nos en<br />
aquestalectura restringida que a penes arriba aavançar més enllà d’un joc compositiu,<br />
d’una estructuració de grisos o matisos? ¿Seríem capaçosde fotografiar amb els ulls<br />
tancatsallò que només ens captivaper la nostra curiositat olfactiva? Olors com atons?<br />
O és que potser les fotografies no contenen totes les aromespossibles?<br />
Eduardo Ibañez<br />
EDUARDO IBAÑEZ<br />
S/t | 2000<br />
Fotografiaadhesivadasobremetacrilatmate- Edició: 2/7 | 100 x 69,5 cm<br />
94 95
Escales amunt, l’olor a resina que impregnavatotes les paretsde l’estudi bufetejavala<br />
castedatde qualsevol subjecte i de sobte desapareix, tot desapareix.<br />
El cabell es plastifica per impedir unions perpètues, quatre tapsde cel·lulosa protegeixenorelles<br />
i nasper evitar filtracions fatals:ja no espot sentir ni olorar el món.<br />
Lacordapremsada, mastegada,regalaunestrident sointern que en contacteambles<br />
dents electritza el cos de dalt abaix.<br />
Estar submergit ambels ulls tancatsfa que el món deixi de veure’s, la massahumida<br />
i freda actuacom un grat bàlsamde perfusió.<br />
L’escaiola endureix atrapantambenveja la inquilina cel·lulosa del nas, regalanten<br />
aquestinstant una canilla d’efluvis indeterminats provocatspel coneixement de totsels<br />
elements, despuntant, la febril crema hidratant que intentava aixoplugar el semblant<br />
ambuna blancamàscaramenyspreable, viscosai inestable.<br />
En un instant, tota aquestademènciainunda i sacsejasensepietat i atraïció fins el<br />
darrer paratgedel crani.<br />
JoséRamónLidó Rico<br />
JOSÉ RAMÓN LIDÓ RICO<br />
Canta | 2001<br />
Resinade polièster | 40 x 40 x 16 cm<br />
96 97
Igual que les calaveresde sucre típiques del Dia dels Morts aMèxic, aquestcrani recobert<br />
deresinade colors no faolor de mort, encaraque sigui unaimatge, explotadafins<br />
al’avorriment, que la representaen la cultura popular.<br />
Les gotes, ombres i formes de vius colors de què estàrecobert més aviatremeten a<br />
la celebració de la vida que es produeix en ocasiódel Dia dels Morts. Tal com passaen<br />
aquestesfestes, recorda als nostres sentits les cosesvives i amb olor, potser fins i tot<br />
cosescom dolços i llaminadures.<br />
MarkusLinnenbrink<br />
MARKUS LINNENBRINK<br />
Skull 6 (yorhouseismyworld)| 2012<br />
Resinaepoxi, escumadepoliuretài fusta | 148 x 50 x 40 cm<br />
98 99
Lafillade Heisenberg<br />
La llum de la finestra banyade blanc l’habitació de la filla de Werner Heisenberg, el<br />
científic. És unaestançaneta, faolor denet. D’ençàque eraunanenahavist moltes vegades,penjats<br />
de les parets de la casa,els retrats de la família, les belles caresales quals,<br />
d’alguna manera, s’assemblaperquè la reconeixen en silenci. Aquestescaresl’han mirat<br />
sempre, detingudament, però el primer cop que ella se’n vaadonar vaser quan el<br />
seu pareesvadisposarallegir-li la història d’Alícia al País de les Meravelles. Un reflex<br />
de plata,gairebéimperceptible, relliscavad’entre les mirades dels retrats quanvasentir<br />
per primera vegadaelconte d’una nena que estroba davantdel mirall. La filla de Heisenberg<br />
s’oblida de tot mirant la sevapròpia cara, sorpresa. El paisatgealemanyque es<br />
pot veureatravésdelafinestrali resultatan indiferent comellaés indiferent alpaisatge,<br />
potser el paisatgedel’illa de Helgoland. Els seusulls estanrecorrent araels turons de<br />
les sevescelles, la profunda vall de la sevaboca, els vessantsdel seu nas. És el mateix nas<br />
del seu pare, el nasque vahaver de protegir de les al·lèrgies de Helgoland, la llunyana<br />
illa que no té pol·len. Mou, gira, sacsejaunai altra vegadalasevamiradaal mirall fins<br />
que aconsegueix fer-hi desaparèixer la sevapròpia cara. Els arabescosde les sevesorelles,<br />
però, encarahi són, aqueststambésónels seuscabellsi aquestésel seucoll. Mai no<br />
aconsegueixveure’s totasencerai tampocno estàmolt seguradel que vol veure. Ho haviadit<br />
el pare, en unaocasió, desprésde tocarel piano i de rellegir Goethe sobreel fals<br />
moviment: “és impossible conèixer ambprecisió absolutalaposició i la velocitaten les<br />
partícules subatòmiques, dues de les magnitudsbàsiquesde lamecànica.” Associael seu<br />
pareambuna olor complexai intermitent. Quan ésaprop ésuna aromalleugera, discreta,<br />
quans’allunyacanviaprofundament i esdevévestiduressumptuosesi riques. Una<br />
olor queéscompanya.Lallum en unafotografia, comen un mirall, il·luminaunes zonesacostad’enfosquir-ne<br />
d’altres. El lloc del’espectadorésinquietant perquèésincert.<br />
DuaneMichals<br />
DUANE MICHALS<br />
TheHeisenbergmagicmirror ofuncertainly | 1998<br />
Seqüènciade 6 fotografiessobregelatinadeplata- Edició: 1/2 | 20 x 25 c/u<br />
100 101
Com a artista, vaigtriar el sofre a finals dels anys 90 per a unes escultures petites i<br />
ambivalents. Malgrat la sevabellesa intrínseca, que sempre estàpresent en les meves<br />
obres, el sofre per ami era un element vulgar. La pols de sofre, acausadela sevaforta<br />
olor repel·lent, se solia escamparal peu de les parets per tal d’impedir que els gats<br />
hi pixessin. Era un material de baixacategoria, però que al mateix temps, per la seva<br />
relació ambels volcansi l’alquímia, em permetia de fer volar la imaginació. A mésa<br />
més, i sobre tot, atèsque els títols de les meves obres sempre han estatdescriptius i<br />
particularment significatius, la paraulasofre,en francès soufre,desvetllaalgunesassociacions<br />
eminentment poètiques, com ara: soufre,souffrir,souffreteux,sulfureux[sofre,sofrir,<br />
malaltís, sulfurós]. D’altra bandaera una opció que encaixavaambel meu desig de<br />
treballar ambun material que no haguessin utilitzat abansaltres artistes.<br />
JeanMichel Othoniel<br />
JEAN MICHEL OTHONIEL<br />
Autorretrato | 1993<br />
Sofrei fusta | 35 x 24 x 24 cm<br />
102 103
EN PATRICK ESTÀ DE VISITA A LONDRES, ESTÀ EN UN PUB, SAP QUE NO<br />
ÉS EL MILLOR LLOC PER A UNA CITA. MIRA EL RELLOTGE, ET MIRA A TU,<br />
ESTÀ SEGUR QUE NO EL VEURÀS…LI FASCINA LA TEVA OLOR…<br />
Luis Macías<br />
LUIS MACÍAS<br />
Patrick feelingali’l insecurebesidesheis wearinganewrolex | 2004<br />
Acrílic sobretela | 61 x 76 cm<br />
104 105
“Son tusperjumenesmujerlosquemesulibeyan...”<br />
C. MejíaGodoy.<br />
...“Ningú no jugavai ningú no s’afanyavaenaquestcarrer, ni tan sols els remolins del<br />
terral pesatscom pedres.<br />
Ja no espodiasortir ni entrar enlloc. La boirina o el sol eren de sorra...”<br />
Extracte de CrónicadelNiñoJesúsdeChilca. 1982. Poesia d’Antonio Cisneros.<br />
Com en el poema de Cisneros on gairebé ens podem palpar la sorra sobre la pell,<br />
l’exercici de la memòria fa diversesgiragonsesfins aconvergir en un tot, produint així<br />
un imaginari personalúnic pde qui rememora.<br />
En el casde DreamingRose,2009, la sensualitat de l’olor presideix i reuneix atots els<br />
altres colors sotael seu aroma.<br />
El tema de l’obra és de caràcter autobiogràfic i tracta d’un record d’una finca de<br />
flors perduda. En pintar les rosessobre la pell és l’acte mésproper ala tradició tribal i<br />
primera del tatuatge:informar procedència, res mésproper a l’acte mateixd’untar-se<br />
perfum.<br />
El títol en anglèslúdicament evocados moments: el del personatgesomiant (Roseis<br />
dreaming)i el de l’acte de recordar les sevesroses (Dreamingofroses).<br />
I atravésd’aquestaimatge, l’aroma apareix per a quedar-se per sempre.<br />
CeciliaParedes<br />
CECILIA PAREDES<br />
Dreamingrose | 2009<br />
Impressiófotogràficasobrepaper,muntatsobrealumini - Edició: 7/7 | 110 x 110 cm<br />
106 107
“A vegadesintento visualitzar el viatged’una paraulaquan surt dels llavis d’una persona<br />
i esdirigeix al seu destinatari, o imagino, quan estic en unabiblioteca, que tots els<br />
llibres murmuren. Veig llavors un esbartd’ocells que semblen desplaçar-sede manera<br />
caòticai que tot i així segueixen el seu viatge. Amb Genoma,buscoel primer alè, la primeraolor,<br />
l’origen de tot.”<br />
Charles Sandison<br />
CHARLES SANDISON<br />
Genoma| 2006<br />
Videoprojecció monocanal-Edició: 4/5 + 1 AP | midesvariables<br />
108 109
La fotografia de Tillmans ha abordatal llarg dels anys un ampli ventall de gèneres i<br />
continguts, incloent-hi ambfreqüència el retrat. En el seu conjunt, la sevapràctica<br />
artística ens remet ala idea d’un extens workinprogresselmotor del qual són un constant<br />
qüestionament i re-contextualització de tot els elements constitutius de la fotografia.<br />
No es d’estranyar doncs, que l’obra tituladaAnders, BrightonArcimboldos’hagiinspirat en la<br />
pintura del genial artistamanierista Giuseppe Arcimboldo.<br />
La relació entre l’home i el seu entorn natural i els sentits que intervenen en l’esmentadarelació<br />
foren temesrecurrents de l’art manierista de la segonameitatdel segle<br />
xvi. Però l’obra d’Arcimboldo guardaen la sevapoètica un altre mecanisme que ja<br />
apuntadirectament al Barroc i que la fa encaramés interessant als ulls de Tillmans: la<br />
perpetua combinació dels seus elements constitutius que per ella mateixaja garanteix<br />
una infinitat de possibilitats.<br />
Si ens fixem en la relació del sentit olfactiu i les obres d’Arcimboldo, sensdubte és<br />
una connexió directa... i la obrade Tillmans, fa olor?<br />
Christian Domingez<br />
WOLFANG TILLMANS<br />
Anders, BrightonArcimboldo | 2005<br />
C-print- Edició:1/3 + 1 PA | 61 x 50 cm<br />
110 111
Sobre lamevaobra<br />
Quan imagino un paisatgecontemporani, veig un món cobert de grafits. Els meus<br />
retrats són paisatgestambé,i quan pinto figures, les tapoambels meuspropis grafits<br />
És la vida que vivim, imatgesi olors de tot el que ens envolta.<br />
AlexanderTinei<br />
ALEXANDER TINEI<br />
Flower ona face | 2009<br />
Grafit i llapis grassossobrepaper| 150 x 115 cm<br />
112 113
traduccions/ traducciones/ translations<br />
114 115
DiálogoentreAntoni VilaCasas yErnesto Ventós<br />
Con motivo de la exposición Laidentidadperdida.<br />
El rostro,colecciónolorVISUAL,que secelebra<br />
entre los mesesde enero y mayoen el Museu<br />
d’EsculturaContemporàniaCan Mario,<br />
consideramos que teníamos una ocasión única<br />
paraestablecerun diálogo entre Ernesto<br />
Ventós y Antoni VilaCasas. El resultadode<br />
eseencuentro nos hapermitido comprender<br />
las motivaciones de dos personalidades muy<br />
diferentes que, sin embargo,coinciden<br />
en una misma pasión, que se vuelve locura<br />
entrelazadacon la vida. Y es precisamente en<br />
ese latir incesante entregadoalos caprichos<br />
de la belleza donde se sitúa el gestoconcreto y<br />
absoluto del coleccionista.<br />
Evocando la voz de uno de los pensadores<br />
másrelevantes de la primera mitad del siglo<br />
xx, WalterBenjamin, introducimoslaprimera<br />
cuestión: “Toda pasiónconfina con lo caótico,<br />
pero la pasión del coleccionista confina con un<br />
caosde recuerdos.”<br />
Ambos coleccionistascoinciden en el espíritu<br />
y lailusión que configuran todacolección.<br />
“Mi colección —afirmaErnesto Ventós— describe<br />
los olores que me rodean; paramí, el<br />
sentido del olfato es muy importante, porque<br />
todo en mi vidatiene olor. Mis padresy también<br />
mi abuelo fueron los causantesdeque<br />
así sea,pues yatrabajabanen el mundo de los<br />
olores.” ParaAntoni Vila Casas,estacuestión<br />
es significativa y dota asu fondo de arte de<br />
una “ventajarespeto del propio”, puesto que<br />
responde —aclara— a dos premisas: la vista y el<br />
olfato.<br />
Interpelados por los orígenes de la pasión del<br />
coleccionismo, los motivos son muydiferentes.<br />
Antoni Vila Casasafirma habercoleccionado<br />
desdesu niñez; en aquellos añosreúne todo<br />
tipo de objetos, como por ejemplo sellos, cajas<br />
metálicasde medicamentos y balanzas.No obstante,<br />
lasprimeras obrasde arte que atesorason<br />
lasque pertenecían asusfamiliares traspasados<br />
y que hoy configuran una colección de autores<br />
de principios del siglo xx. Años después,cuando<br />
dirigía los laboratorios, se relacionabacon<br />
artistasaquienes pedíapor Navidadesuna obra<br />
de la que imprimían una litografía que regalaba<br />
enmarcadaalos médicos y al personal de administración.<br />
Tras vender la compañíafarmacéutica,<br />
decidió promover el arte contemporáneo<br />
catalán,el objetivo principal de laFundació Vila<br />
Casas.<br />
Los inicios de Ernesto Ventós tambiénson<br />
peculiares. Es el mayor de ocho hermanos, y<br />
tener una discapacidadauditivalo convirtió en<br />
extremamentetímido. Empezó coleccionando<br />
revistasdel Capitán Trueno, coches, cajasde<br />
cerillas… A los diecisiete años, interesadopor<br />
el mundo del arte, comienza avisitar galerías<br />
donde —recuerda— “me entusiasmécon Torres-<br />
García, por las formas cuadradasysus colores, y<br />
le dije ami padreque me gustaríaadquirir una<br />
obra suya.La respuesta fue “no, debestrabajar<br />
y estudiar”. Y empecé, ahorayahacecuarenta<br />
años,laColección olorVISUAL; queríacoleccionar<br />
arte, pero buscabaun motivo”.<br />
La celebración de la exposición Sugestiones<br />
olfativasenla Fundació Joan Miró, en la que<br />
participó como perfumista, fue determinante.<br />
Ventós tomó consciencia de que allí se hablaba<br />
de los olores en general, de cómo se obtenían y<br />
cómo nos afectaban,pero no del olor del arte,<br />
una cuestión que se convertiría en la verdadera<br />
fuente de inspiración de su colección, su memoria<br />
olfativa. Despuésde diferentes intentos<br />
de contactar por cartacon artistas y galeristas<br />
paraexplicarles el proyecto, Albert Ràfols-Casamadalorecibió<br />
en su estudio. A partir de ese<br />
momento, la colección trazó su propio relato.<br />
Desde la diferencia que determina ambas<br />
colecciones, una cuestión que también queremos<br />
abordarson los motivos por los que los<br />
dos decidieron compartirlas con la sociedad.<br />
Parael perfumista, larazón principal fue<br />
“enseñar ala sociedadaoler através del arte<br />
contemporáneo y que la gente se diera cuentade<br />
que tiene una memoria olfativa que la<br />
lleva arecuerdos, amenudo olvidados”. Para<br />
Antoni Vila Casas,lo que realmente le sedujo<br />
ala hora de compartir su legado fue que contaba“con<br />
una actividad añadida”: el gusto por<br />
la tradición. A travésde la recuperación de<br />
edificios emblemáticos—antiguasfábricas, un<br />
palaciodel siglo xvi y unos antiguos almacenes<br />
textiles—, el empresario farmacéuticotrazó<br />
una red de espaciosexpositivos en los que se<br />
definen algunosde los capítulos másprósperos<br />
del país, donde poder “exponer aartistas catalanes<br />
para que se sientan en casay luzcan más”,<br />
afirma. Antoni Vila Casasconsidera, así, que<br />
tanto Ernesto Ventós como él han decidido<br />
revertir en la sociedadlo que estales aportó en<br />
sus profesiones respectivas.<br />
En cuantoalos estilos artísticos que imperan<br />
en el mundo del arte, amboscoinciden<br />
en que el público general se siente máscerca<br />
de lo que comprende e identifica, apesarde<br />
que —aclaran— estano es la tendencia imperante.<br />
ParaErnesto Ventós, en particular, son<br />
muchos los artistasque practicanun tipo de<br />
arte frecuentemente acompañadode lecturas y<br />
relatos que al ser traspasadosala pintura resultan<br />
“másbien comerciales”. “Para mi gusto<br />
—concluye—, siempre esmejor pintar con el<br />
corazón.” Antoni Vila Casasasientecon la cabeza.Como<br />
afirmó Walter Benjamin, “lafascinación<br />
másintensa parael coleccionista radica<br />
en cerrar los objetosindividuales en un círculo<br />
mágicoen el que queden congeladostan pronto<br />
como la última emoción, la emoción de su<br />
adquisición, ha pasadopor sobre de ellos”.<br />
NatàliaChocarro yCristinaAgàpito<br />
Barcelona,3 de julio de 2018<br />
116 117
DialoguebetweenAntoni VilaCasas<br />
andErnesto Ventós<br />
On occasionof the organisation of the<br />
exhibition TheLostIdentity. TheFace,olorVisual<br />
Collection,tobe held from January to May 2019,<br />
atthe Museu d’EsculturaContemporània<br />
Can Mario, wecameto the conclusion that<br />
it would be aunique opportunity to set up a<br />
dialogue betweenErnesto Ventós and Antoni<br />
Vila Casas.The result of this encounter has<br />
allowedus to better understand the motivations<br />
of thesetwohighly different individuals, who<br />
nevertheless coincide when it comesto one<br />
particular passion, which when bound up with<br />
life itself could be seenasakind of madness.<br />
It is precisely amidstthe ongoing pulse of the<br />
caprices of beautywhere the concrete and most<br />
absolutegestureof the collector should be<br />
positioned.<br />
By evoking the voice of one of the most<br />
relevantthinkers of the first half of the 20th<br />
century, WalterBenjamin, weintroduce the<br />
first issue to be dealtwith: “Every passion<br />
borders on the chaotic, but the collector’s<br />
passionborders on the chaosof memories.”<br />
Both collectors agreein the spirit andhope<br />
that hasset aparttheir respective collections.<br />
“My collection,” saysErnesto Ventós,<br />
“describes the smells thatsurround me; for me,<br />
the senseof smell is highly important because<br />
everything in my life hasasmell. My parents<br />
and my grandfather aswell are the causesof<br />
this, becausethey were already actively working<br />
in the world of aromas.”For Antoni VilaCasas,<br />
this question is meaningful, charginghis art<br />
collection with an “advantagewith regardsto<br />
whatI do”, he clarifies, “given thatit responds<br />
to twopremises, to sight and smell.”<br />
Questioned regardingthe origins of the<br />
collector’s passion, the reasonsare quite<br />
distinct. Antoni Vila Casassaysthathe has<br />
been acollector ever since he wasachild, a<br />
period when he gatheredtogether all kinds of<br />
objects, including stamps,metallic medicine<br />
boxesandscales.All told, the first artworks<br />
he would value were those that belonged to<br />
his ancestors, which now makeup acollection<br />
of artistsfrom the early20th century. Years<br />
later, when he wasin chargeof the laboratories,<br />
he hadrelationships with artists, requesting<br />
artwork from them at Christmas to be made<br />
into lithographs, which werethen given asgifts<br />
to doctors andadministrative personnel. After<br />
having sold the pharmaceutical company, he<br />
decided to promote contemporary Catalan art,<br />
which remains the fundamental mission of the<br />
Fundació Vila Casas.<br />
Ernesto Ventós’ beginnings are alsounusual.<br />
He is the eldestof eight siblings, andsince he<br />
had ahearing disability he wasextremely timid<br />
when young. He beganby collecting Capitán<br />
Trueno magazines,toy cars, matchboxes...<br />
When he wassixteen, his interest in the world<br />
of art led him to begin to visit galleries, where,<br />
ashe recalls, “I wasparticularly excited by<br />
the work of Torres-García, byhis squared<br />
geometric forms and his use of colour, andI<br />
told my father that I would like to buy one of<br />
his works. The answerwasnegative, that I hadto<br />
work and study. Eventually, now forty yearsago,<br />
I begantheolorVISUAL Collection; I wanted<br />
to collect art, but I waslooking for an angle.”<br />
When the exhibition Suggestionsolfactiveswas<br />
held atthe FundacióJoan Miró in 1978, with<br />
the participation of a perfumer, that wasa<br />
determining factor for him. Ventós became<br />
awarethat the show dealt with smells in general,<br />
of how they were obtained and whataffect they<br />
could haveon us, but not the smell of art, a<br />
question that would become the true source of<br />
inspiration for his collection andhis olfactory<br />
memory. After various attemptsto getin touch<br />
with artists and gallery owners to explain the<br />
project, Albert Ràfols-Casamadainvited him to<br />
his studio. After then, the collection beganto<br />
haveastory of its own.<br />
Drawing from the differences that<br />
distinguish eachof the collections, one<br />
question wewould alsolike to consider is<br />
related to the reasonswhyboth collectors<br />
havechosen to share their collections with<br />
societyatlarge. For the perfumer, the main<br />
reason was“to teachsociety to smell through<br />
contemporary art, so thatpeople might realise<br />
that they haveolfactory memory that is able to<br />
take them backto memories that have often<br />
been forgotten.” For Antoni VilaCasas, what<br />
really seducedhim to sharehis legacywashis<br />
interest “in an additional activity”: his taste<br />
for tradition. Through the renovationof<br />
emblematicbuildings from the past(former<br />
factories, a16th century palace,aseries of<br />
older textile warehouses),the pharmaceutical<br />
businessman wasto lay out anetwork of<br />
exhibition spaces,makingit possible to define<br />
some of the most prosperous moments in the<br />
country’s history. This enabledthe project, as<br />
he explains it, “to showCatalan artists so that<br />
they canfeel athome and their work might<br />
shine evenbrighter.” In this way,Antoni Vila<br />
Casasbelieves that both he and Ernesto Ventós<br />
have decided to give backto society whatsociety<br />
hadgiven them in eachof their respective<br />
professions.<br />
With regardsto the artistic styles that are<br />
dominant in the world of art, both collectors<br />
agreethat the general public hasstronger<br />
feelings about whatit understands and can<br />
identify with, eventhough, theyclarify, this<br />
is not the dominant tendency. For Ernesto<br />
Ventós, in particular, there aremanyartists who<br />
practice akind of art that is often accompanied<br />
by narratives and short stories, which when<br />
shifted into painting makesthem “more of less<br />
commercial.” “My preference,” he concludes,<br />
“is that it is alwaysbetterto paint with your<br />
heart.” Antoni Vila Casasnodsin agreement.<br />
As Walter Benjamin once stated:“The most<br />
profound enchantmentfor the collector is the<br />
locking of individual items within amagiccircle<br />
in whichtheyarefixed asthe final thrill, the<br />
thrill of acquisition, passesoverthem.”<br />
NatàliaChocarro andCristinaAgàpito<br />
Barcelona,3 July 2018<br />
118 119
Laidentidad perdida<br />
El rostro,colecciónolorVISUAL<br />
Hice de mí lo que no supe<br />
y lo que podía hacer de mí, no lo hice.<br />
El traje que me puse era equivocado.<br />
Me conocieron luego por quien no eray<br />
no lo desmentí, y me perdí.<br />
Cuando quise quitarme la máscara,<br />
estaba pegadaa la cara.<br />
Cuando la quité y me vi en el espejo,<br />
ya estabaenvejecida.<br />
Fernando Pessoa, “Tabacaria”<br />
Francia, año2022. El segundomandatode<br />
François Hollande haconcluido y seconstituye<br />
una coalición entre conservadoresy socialistas<br />
afin de obstaculizar el ascensoal Elíseo del<br />
Frente Nacional, formación que lideraMarine<br />
Le Pen. La presidencia recaeen Mohamed Ben<br />
Abbes, un musulmán francés moderadoque,<br />
con ayudadesus correligionarios, se propone<br />
transformar los cimientos, yadevastados,sobre<br />
los que se habíaconstruido la modernidad.<br />
François, un joven profesor de laUniversidad<br />
de la Sorbona que no parecedisfrutar<br />
especialmente de su profesión —salvo cuando<br />
consigue seducir aalguna de sus alumnas—,<br />
prefiere aliviar el peso de una vida atravésde<br />
los pasosdel escritor decadentistaJoris-Karl<br />
Huysmans(París, 1848-1907). Asfixiadopor<br />
el ambiente sofocanteque en el último cuarto<br />
del siglo xix habíanprovocadoel laicismo dominante,<br />
el ateísmoextremo, el racionalismo<br />
y la idea, siempre presentes en un progreso sin<br />
fin, Huysmansdecidió retirarse aun monasterio<br />
en pleno procesode conversión religiosa.<br />
Más de cien años después, aFrançois también<br />
se le presentala posibilidad de seguir un camino<br />
como aquel. En su deseode reconvertir la<br />
sociedadfrancesaal islam y fundar un nuevo<br />
imperio que integre a Europa, el Magreby<br />
Oriente Próximo, con Franciaalacabeza, Ben<br />
Abbes considera la universidad un bastión de<br />
conocimiento capazdedirigir el paísbajo las<br />
consignasdel Corán.<br />
Sumisión, laúltimanoveladel controvertido<br />
escritor francésMichel Houellebecq, nos<br />
sitúa anteun escenarioficticio pero posible<br />
parahablarnos de las dificultades del hombre<br />
posmoderno en su búsquedadel sentido de la<br />
vida.<br />
Con la disolución, acomienzos de los años<br />
setenta, de las “grandes verdades” como el<br />
Estado, lareligión y lafamilia, el individuo<br />
no anhelatanto el ser como el estarsiendo,<br />
conformándoseasícon vivir el presente. Desde<br />
estapremisa que resulta paradigmáticarespecto<br />
ala etapaanterior —la identidad moderna se<br />
entendía como un concepto de unidad, homogeneidade<br />
integridad—, en la posmodernidad,<br />
y siguiendo la metáforade la liquidez del sociólogo<br />
polacoZygmunt Bauman, la identidadse<br />
convierte en “un factor poderoso de la<br />
estratificaciónsocial”. 1 Sin ir máslejos, Ben<br />
Abbeso François, los personajesde Houellebecq,<br />
gozandel privilegio de componer o descomponer<br />
susidentidades; con todo, al otro<br />
lado de sitúan todos aquellos “a quienes se ha<br />
vedadoel accesoala elección de identidad” y<br />
terminan cargandocon “las que les han impuesto”.<br />
“Identidades —asevera—que estereotipan,<br />
que humillan, que deshumanizan,que<br />
estigmatizan…” 2 En el contextode la globalización,<br />
con la “modernidad líquida” ala que<br />
se refiere Bauman “se ha dadoplena libertad<br />
alas identidades” 3 y ahora son los hombres los<br />
que se deben ocupar de capturarlas, utilizando<br />
la inteligencia y los medios asu alcance.En la<br />
sociedadlíquida de hoy, la construcción de la<br />
identidad es también algofluido y ligero que se<br />
sitúaen un procesode experimentación infinita;<br />
alo largo de la vidaobtenemosdiferentes<br />
identidades que nos definen y que funcionan<br />
amodo de anclaje en un espacioy un tiempo<br />
determinados.<br />
Este desdoblamiento, al que solo pueden<br />
optarlos individuos que pertenecen a<br />
una determinada clasesocial —recordemos,<br />
por ejemplo, la exclusión que padecenlos<br />
mal llamados inmigrantes cuando la acción<br />
del desplazamiento ha quedado atráso la de<br />
aquellos otros a los que estigmatizamos como<br />
inmigrantes de segunday tercera generación—,<br />
evidencia una nueva forma encubierta de<br />
opresión. El mismo concepto, que en épocas<br />
precedentes fue ideado como de unión y pertenencia,<br />
se transforma hoy, con la posmodernidad,<br />
en algoexclusivo, divisorio y ambiguo.<br />
En estecontexto, Baumannos advierte: “una<br />
vez que la identidad pierde los anclajessociales<br />
que hacen que parezca‘natural’, predeterminadae<br />
innegable, la identificación se vuelve<br />
cadavez másimportante paralos individuos<br />
que buscan desesperadamenteun nosotros<br />
al que tener acceso”. 4 Pero ¿cómo podemos<br />
pertenecer aun nosotros cuandola solidez de<br />
lo público también se hatransformado en un<br />
líquido amanosde un gobierno mundial de<br />
rostro ausente? Y, másimportante todavía:<br />
¿cómo podemos comprender la ausenciade<br />
fronteras parauna libre circulación de comercio<br />
ala vez que se levantan muros de contención<br />
al flujo de personas? La sociedadde hoy,<br />
aun siendo tanlíquida, escurridiza, mutante<br />
y hedonista, se propone desafiar la lógica binaria<br />
entre el yo y el otro propia de la modernidad<br />
—la bestiay el soberanode Derrida—, 5<br />
donde el soberano se presenta como el sujeto<br />
(masculino) que desdela cumbre de una jerarquía<br />
socialy política ejerce su dominio sobre<br />
la bestia, nombre (femenino) que se asignaa<br />
lasminorías subordinadas—mujeres, hijos,<br />
esclavose indocumentados. En efecto, con el<br />
hundimiento de la verdadúnica y absolutaque<br />
iluminó el periodo precedenteaparecióuna<br />
coexistencia de verdades relativas y plurales que<br />
dieron voz alasminorías excluidas y silenciadas<br />
y ala revalorización de la cultura local, como<br />
un proceso compensatorio del carácterhomogeneizador<br />
de la globalización. Compensación<br />
que, sin embargo, no parecehaber llegado a<br />
tiempo de detener el desarrollo de una pátina<br />
monocroma depositadasobre los vestigios<br />
milenarios de Occidente. Ante estepalpitar<br />
incesante y retomando de nuevo aBauman, “el<br />
120 121
hombre —nos dice— destruye la posibilidad de<br />
llegar aestar satisfecho”, 6 de tal modo que “el<br />
deseose convierte en su objetivo, un objetivo<br />
único e incuestionable”. 7 Estaafirmación, tan<br />
dura como inquietante, sitúa al ser humano en<br />
un delirio estrepitoso de deseosyfrustraciones,<br />
que “acostumbraaconsistir en un devenir<br />
perpetuo, en una disposición permanentea<br />
cambiar”. 8<br />
En este contexto de mutación constante,<br />
el individuo sevuelveposeedorde múltiples<br />
identidades en un procesodonde el rostro —<br />
entendido como la partedel ser humano que<br />
nos haceúnicos aojos del “otro”— corre el<br />
riesgo de convertirse en estereotipo o máscara<br />
mientras escapazdeeliminar el original y, por<br />
lo tanto, lapropiaespecificidad. En lainteracción<br />
social ala que hoy nos vemos sometidos,<br />
en la sociedad de la imagen y del consumo, tan<br />
tecnificada como levadiza, la sustitución del<br />
rostro por la máscarao, incluso, por las máscaras,donde<br />
no hayninguna intimidad que<br />
ocultar, nos sitúa en un nuevo escenario, que<br />
nos proponemos analizar.<br />
NatàliaChocarro Bosom<br />
1<br />
Bauman, Identidad,BuenosAires, Losada,2005.<br />
2<br />
Z. Bauman, Identidad,op.cit.<br />
3<br />
Ibídem.<br />
4<br />
Ibídem.<br />
5<br />
Derrida, Labestiayel soberano.Volumenii(2002-<br />
2003), BuenosAires, Ediciones Manantial,2011.<br />
6<br />
Z. Bauman, Lamodernidadlíquida,Ciudad<br />
de México, Fondo de CulturaEconómica, 2003,<br />
p. 78.<br />
7<br />
Ibídem.<br />
8<br />
Z. Bauman, “Arte, muerte y posmodernidad”,en<br />
Z. Baumanet.al., Arte¿líquido?,Madrid, Ediciones<br />
Sequitur,2007.<br />
The Lost Identity<br />
The Face,olorVISUAL Collection<br />
I madeof myself whatI did not know how,<br />
And whatI could havemadeof myself, I did<br />
not.<br />
I put on the wrong costume.<br />
I waslater mistaken for someone I wasn’t,<br />
And I did not deny it, andwaslost.<br />
When I went to take off the mask,<br />
It wasstuck to my face.<br />
When I finally gotit off andsawmyselfin<br />
themirror,<br />
I had alreadygrown old.<br />
Fernando Pessoa, “Tabacaria”<br />
France, year2022. François Hollande’s second<br />
mandate hasended and a coalition between<br />
the conservative and socialist parties has been<br />
establishedin order to block the rise to the<br />
Elysée of the National Front, led byMarine Le<br />
Pen. The presidency devolvesupon Mohamed<br />
Ben Abbes, amoderateFrench Muslim<br />
who, with the support of his co-religionists,<br />
plans to transform the already devastated<br />
foundations on which modernity hadonce<br />
been constructed.<br />
François, amiddle-aged professor atthe<br />
NewSorbonne University whodoesn’t seemto<br />
particularly enjoy his profession exceptwhen<br />
he managesto seduce one of his students,<br />
prefers to lighten life’s burden byfollowing<br />
in the footsteps of Decadent movement writer<br />
Joris-Karl Huysmans(Paris, 1848–1907).<br />
Asphyxiatedby the suffocating environment<br />
that the dominant streamsof secularism,<br />
extreme atheism, rationalism and the idea<br />
— alwayspresent in endless progress — had<br />
provoked during the last quarter of the<br />
nineteenth century, Huysmansdecidedto<br />
retire to amonastery aspart of his process of<br />
religious conversion. More than ahundred<br />
yearslater, François is alsopresented with the<br />
possibility of following asimilar path.In his<br />
desire to convert French societyto Islam and<br />
find anewempire thatintegratesEurope, the<br />
Maghreb andthe Middle East, with France at<br />
the helm, Ben Abbesconsiders the university<br />
abastion of knowledge capableof leading the<br />
country accordingto the rules of the Quran.<br />
Submission, the latest novel by<br />
controversial<br />
French writer Michel Houellebecq, confronts<br />
us with afictitious yet possible scenario<br />
and speaksto us of the difficulties facedby<br />
postmodern man in his searchfor the meaning<br />
of life.<br />
With the dissolution in the early seventies<br />
of the “great truths” such asthe State,<br />
religion andfamily, the individual no<br />
longer yearns tobeasmuch asit yearns to<br />
bebeing,thusconforming with living in the<br />
present. Basedon this premise, which is<br />
paradigmaticof the previous period, when<br />
modern identity wasunderstood asa concept<br />
of unity, homogeneityandintegrity, in<br />
postmodernity, andaccordingto the Polish<br />
sociologist Zygmunt Bauman’s metaphor<br />
of liquidity, identity becomes“apowerful<br />
122 123
factorin socialstratification”. 1 Without going<br />
anyfurther, Ben Abbesor François, the<br />
charactersin Houellebecq’s novel, enjoy the<br />
privilege of composingor decomposingtheir<br />
identities, while on the other side areall those<br />
“who have been denied accessto a choice of<br />
identity” and end up bearing “the one that has<br />
beenimposedupon them.” “Identities,” he<br />
claims, “that stereotype, thathumiliate, that<br />
dehumanise, thatstigmatise.” 2 In the context<br />
of globalisation, with its “liquid modernity”,<br />
asBauman refers to it, “identities havebeen<br />
grantedcomplete freedom” 3 and it is now<br />
modern man who must take careof capturing<br />
them, by using his intelligence and the means<br />
athis disposal.In today’sliquid society, the<br />
construction of identity is alsosomethingfluid<br />
and weightlessthatis subject to aninfinite<br />
processof experimentation; throughout our<br />
lives weobtain different identities thatdefine<br />
us andthat function asanchors in certain<br />
spacesand moments.<br />
This multiplication of personalities,to<br />
which only individuals from acertain social<br />
classcanopt — remember, for example, the<br />
exclusion suffered by those who arewronglycalled<br />
immigrants even long after the act<br />
of displacement hastaken place, or that of<br />
others who are stigmatised assecond and third<br />
generation immigrants — lays bareanew,<br />
covert form of oppression. The sameconcept,<br />
which in previous eras wasconceived of as<br />
one of union andbelonging, is transformed<br />
today,in postmodernity, into something<br />
exclusive, divisive andambiguous.In this<br />
context, Baumanwarns: “Once identity loses<br />
the social anchors that make it seem ‘natural’,<br />
predetermined andundeniable, identification<br />
becomesincreasingly important for individuals<br />
desperately seeking to accessan us.” 4 But how<br />
can webelong to an uswhen the solidity of<br />
whatis public hasalso been transformed into<br />
aliquid at the hands of aglobal government<br />
devoid of aface? And, even more importantly:<br />
how are wesupposed to understand the<br />
absenceof borders for the free circulation of<br />
trade while at the sametime walls are being<br />
raised to block the flowof people? Today’s<br />
society, apparentlyso liquid, elusive, mutant<br />
andhedonistic, intends to challengethe<br />
binary logic betweenthe I and the other, so<br />
characteristicof modernity — Derrida’s beast<br />
and sovereign — 5 and according to which the<br />
sovereign is presented asthe subject (male)<br />
whofrom the top of asocial and political<br />
hierarchy exerciseshis dominion over the<br />
beast,the term (female) that is assignedto<br />
subordinateminorities” — women,children,<br />
slavesand the undocumented. In effect,<br />
with the collapse of the absolute truths that<br />
illuminated the precedingperiod, there<br />
appearedacoexistence of relative and plural<br />
truths that granted avoice to the excluded<br />
andsilenced minorities, aswell asto the<br />
revaluation of local culture, asaprocess<br />
of compensationfor the homogenising<br />
characterof globalisation. Compensation<br />
that, nevertheless, does not seemto have<br />
arrived in time to stop the developmentof a<br />
monochrome patina deposited on the ancient<br />
vestigesof the West. Facedwith this incessant<br />
throbbing, andreturning to Baumanonce<br />
again, “man destroysthe possibility of ever<br />
being satisfied,” 6 thus “desire becomeshis sole,<br />
unquestionable objective.” 7 This statement,<br />
asharsh asit is disturbing, placesthe human<br />
being in araucousdelirium of desires and<br />
frustrations, which “usually consistsof a<br />
form of perpetual becoming, of apermanent<br />
willingness to change.” 8<br />
In this context of constantmutation, the<br />
individual becomesthe possessorof multiple<br />
identities in aprocessin which the face—<br />
understood asthe part of ahuman being that<br />
makesus unique in the eyesof “the other”<br />
— runs the risk of becoming astereotypeor<br />
mask, aslong asit is capableof eliminating the<br />
original faceand, therefore, its ownspecificity.<br />
In the forms of social interaction to which we<br />
are now subjected, in this society of imageand<br />
consumption, astechnified asit is removable<br />
and in which there is hardly any intimacy<br />
left to hide, the substitution of the faceby a<br />
mask, or even by various masks,placesus in a<br />
completely new scenario, one which weaim to<br />
analyse.<br />
NatàliaChocarro Bosom<br />
1<br />
Bauman, Identity,BuenosAires, Losada,2005.<br />
2<br />
Z. Bauman, Identity,op. cit.<br />
3<br />
Ibid.<br />
4<br />
Ibid.<br />
5<br />
Derrida, TheBeastandtheSovereign.Volumeii(2002-<br />
2003), BuenosAires,<br />
Ediciones Manantial, 2011.<br />
6<br />
Z. Bauman, LiquidModernity,MexicoCity, Fondo de<br />
CulturaEconómica, 2003, p. 78<br />
7<br />
Ibid.<br />
8<br />
Z. Bauman,“Art, DeathandPostmodernity”, in<br />
Z. Baumanet al., LiquidArt?,Madrid, Ediciones<br />
Sequitur,2007.<br />
124 125
Rostros. Paisajedeunavida<br />
Una serie de rasgosconfiguran nuestro rostro<br />
desde que nacemos, haciendo que nos parezcamos<br />
anuestro padre o anuestra madre,<br />
alos abuelos o tíos....a vecesageneraciones<br />
anteriores, mientras en otros casossomosuna<br />
mezcla! Es raro que no nos asemejemosanadie....<br />
Aun así, yacambiaremosylos parecidos<br />
empezaránasurgir. Con el pasodel tiempo,<br />
nuestro rostro muestra las marcasde la vida,<br />
en definitiva los rasgosde nuestra identidad;<br />
¿podría decirse que es entonces cuando somos<br />
nosotros mismos?<br />
El rostro, rezael dicho, “es el espejodel<br />
alma”, de nuestro yo másprofundo y auténtico.<br />
Es la manifestación de aquello que somos,<br />
apesar de que aveceslo modificamos más<br />
o menos. A pesar de todo, hayestudios que<br />
contradicen de alguna forma estamáxima y le<br />
dan la vuelta, afirmando que es la carala que se<br />
refleja en el alma, puestoque cerebro y rostro<br />
están conectadosde forma directa y si modificamos<br />
la fisonomía, nuestra almase enfatiza<br />
con estoscambios.<br />
Cadasentimiento contrae un grupo del<br />
centenar de músculos de la caray las expresiones<br />
másutilizadas acabanimpresas en nuestro<br />
rostro. Así pues, laszonasque lo conforman<br />
tienen una correspondencia con nuestra psique<br />
y nos presentan de una determinada manera<br />
ante los demás.En el entrecejo hallamos<br />
las marcasde la concentración. La frente, ya<br />
históricamente, se asociabaala inteligencia<br />
por su proximidad con el cerebro, como<br />
muestran los retratos hechos por artistas de<br />
épocaspasadasquecuando querían representar<br />
un aire de santidad, idealidad o inteligencia,<br />
lo hacíancon frentes anchasybrillantes. Los<br />
ojos son un órganoala vezinterno y externo,<br />
son la máximarepresentación de la expresividad.<br />
Unos ojos grandeshan sido sinónimo<br />
de bondad, de una gran alma, y una mirada<br />
débil dejael rostro sin vidaanímica. También<br />
los ojos vivos son sinónimo de juventud, y una<br />
mirada intensa a pesarde la edad es un signo<br />
de juventud de espíritu. Lanariz tiene muchas<br />
mitologías: una nariz aguileña denotacarácter<br />
y saber mandar, en cambio las narices pequeñas<br />
mostraban que se tenía pocapersonalidad.<br />
También la nariz, segúnsu forma, nos marca<br />
la raza de la persona o puede ser sello familiar<br />
que pasade padres a hijos. La bocaes el<br />
centro de los instintos másprimarios y de las<br />
sensacionessensitivas del gusto, como fuente<br />
de placer. Además,configura uno de los<br />
símbolos másclaramente sexualesdel rostro.<br />
Unos labios importantes denotan una persona<br />
instintiva, infantil o enfadada;enel hombre<br />
denotan caráctery en la mujer, sensualidad. Si<br />
los labios son delgadosindican espiritualidad,<br />
control de los instintos, pero si son demasiado<br />
delgadospueden significar crueldad.<br />
Desde la antigüedad se ha buscado la perfección.<br />
En el Renacimiento, laproporción áurea<br />
o el número π permiten establecerlasproporciones<br />
perfectas: todo aquello que matemáticamente<br />
más se aproximara a π era percibido<br />
como másbello y perfecto. Esta noción de<br />
perfección y belleza se aplicabaa la arquitectura,<br />
el arte, la música, laspersonas...<br />
Pero la perfección no tiene alma,y los rostros<br />
sin almanos dejanindiferentes. El rostro<br />
escomoun ovillo: estirando el hilo encuentras<br />
experiencias vitales, momentos, historias vividas...<br />
Si modificamos demasiadonuestra fisonomía,<br />
quizás podamosllegar aperder nuestra<br />
identidad. Por lo tanto podemosafirmar como<br />
dice Pierre Gonnord: “El rostro no es el espejo<br />
del alma, sino el mapade nuestra vida”.<br />
Ojos, orejas, boca,nariz... apartedeconfigurar<br />
nuestra fisonomía, alberganlos sentidos<br />
que nos ayudana desarrollarnos y a tener<br />
relación con el exterior: vemos, escuchamos,<br />
comemos, olemos. Pero, y sin darnos cuenta,<br />
tambiénnos conectancon nuestro interior,<br />
unos másque otros, y esel sentido del olfato el<br />
que posiblemente nos relaciona con el yo más<br />
profundo.<br />
El sentido olfativo esel primero que nos<br />
guíaal nacer; el olor de la madreproporciona<br />
tranquilidad, calidez, cariño... Sentido que<br />
tiene la capacidad,si le prestamosun poco de<br />
atención, de emocionarnos, dadoque un olor<br />
escapazde hacernos recordar algoque pensábamoshaber<br />
olvidado.<br />
La importancia del sentido del olfato alo<br />
largo de la historia del hombre hasido fundamental.<br />
Sin embargo,en nuestros días, el<br />
sentido del olfato se havisto relegado aun<br />
papel secundario, especialmente en los países<br />
occidentales. Probablemente, tanto el acelerado<br />
estilo de vidaactualcomo el predominio<br />
de ingentes cantidadesde estímulos visuales<br />
o auditivos nos han llevado aestasituación.<br />
Como el resto de los sentidos humanos, el del<br />
olfato estámuy interrelacionado con los demás<br />
sentidos y requiere unascondiciones de entorno<br />
propicias paradesarrollar adecuadamente<br />
todas sus capacidades.<br />
Los recuerdos asociadosalos olores no lo<br />
son tanto de hechos o acontecimientos como<br />
de emociones. Se tratadel llamado “efecto<br />
Proust”, en homenajeal escritor francés que<br />
revivió intensamente en una de sus obras capitales<br />
(À larecherchedutempsperdu)muchos recuerdos<br />
de su niñez que creía olvidados para<br />
siempre al percibir el aromade una magdalena<br />
mojada en té.<br />
Mucha gentereconocería el olor del brioche<br />
de la merienda, paraponer un ejemplo, que<br />
amenizabalas tardes de la infancia, olor grabado<br />
de forma indeleble en la memoria de muchos.<br />
Aunque uno no hubiera vuelto apercibir<br />
esteolor en muchosaños, lo podría reconocer<br />
si se le presentaraen una prueba olfativa. Este<br />
es un hecho curioso puesto que otros aspectos<br />
esencialesde la infancia, como el nombre y el<br />
rostro de la maestrao el nombre de compañeros<br />
que uno tenía en clase,sesuelen olvidar. Si<br />
uno vuelve aoler estemismo brioche, amenudo<br />
afloran los recuerdos del pasado.Cuando<br />
apenasrecordamos nadade nuestra épocaala<br />
escuela, el olor de la tiza puede traernos algún<br />
recuerdo. En otras palabras,los olores activan<br />
la memoria; el olfato puedefuncionar como<br />
126 127
una especie de “motor de arranque” capazde<br />
evocartodo tipo de experiencias, emociones y<br />
sucesosdel pasadorelegados, en apariencia, al<br />
olvido, aunqueuno no sepadenominar o describir<br />
con precisión el olor percibido.<br />
Y así es como seconstruye colección olor-<br />
VISUAL, apartir de los recuerdosolfativos<br />
del coleccionista. Ernesto Ventós, creador de<br />
esenciasy poetade los olores tiene, bien sea<br />
por su profesión o de forma innata, o por<br />
ambasrazones, una amplia memoria olfativa<br />
que le sirve de hilo conductor parair construyendo<br />
estasingular colección. Las obrasque<br />
la conforman estánahí porque al verlas él ha<br />
declarado“estaobra huele”. La sentencia no<br />
esliteral o física, sino que su hipocamposeha<br />
puesto en marchay relaciona lo que ve –sea<br />
formao color– con olor reconocido, olor<br />
recordado, yaseapor un momento vivido o<br />
porque Ventós lo relaciona con su trabajo.<br />
Los recuerdos y los olores que las obras<br />
despiertan en el coleccionista, hayque clasificarlas<br />
y ordenarlas. A menudo son matices<br />
muy sutiles que sólo la nariz ilustrada del perfumista<br />
sabeencontrar y que resulta dificultoso<br />
captarcuandolos quiere compartir. Mediante<br />
las notas olfativas enlazamos la pieza artística y<br />
aquel recuerdo olfativo que se despierta en la<br />
memoria del coleccionista. Así, el vídeo MeditationPracticesII.<br />
Tryingtobea betterme(2009), donde<br />
la artistaNanna Häninnen muestrasu interés<br />
por lameditación en cuantoque territorio<br />
íntimo de la mente, paraVentós evocael olor<br />
de flor de azahar. La obra No.40 – serie:Cristal<br />
Oscuro(1994), donde Valentín Vallhonrat analiza<br />
la naturaleza humanaapartir de su representación<br />
y critica los modelos de una realidad<br />
construida por la cultura amodo de imágenes<br />
simbólicas, le sugiere una nota aliacea. Rostro<br />
marchito(2012) de Lola Guerrera –que declara<br />
que materializa su experiencia creativaen instalacionescon<br />
un componente común: el hecho<br />
efímero de la escultura, congeladogracias<br />
al actofotográfico; pero que sobre todo se deja<br />
llevar por el componentematérico– le rememora<br />
al compositor de esenciasla nota floral/<br />
afruitada. Una nota olfativa oriental/fresca va<br />
ligadaala obra Larelación(2013) de José Leguey,<br />
quien crea sus obrasapartir de pequeños<br />
objetos reciclados y recortes de otras piezas<br />
que no se llegaron arealizar; la precariedad<br />
de los materiales utilizados es buscadapor el<br />
artista pararesaltar las posibilidades plásticas<br />
que generan.Jean-Michel Othoniel, autorde<br />
Autorretrato(1993), siente pasión por todo tipo<br />
de metamorfosis, sublimaciones y transmutaciones<br />
y tiene predilección por los materiales<br />
con propiedadesreversibles. Los ritos de paso<br />
de un estadoaotro reflejan un ritual fundamental<br />
en la obra del artista: el de los viajes y la<br />
memoria, que el coleccionista traduceen una<br />
notacítrica. Markus Linnenbrink, mediante<br />
la continua experimentación con materiales<br />
como por ejemplo pigmento seco, agua,capas<br />
acrílicas y resina epoxi, explora con habilidad<br />
la transparencia y la consistencia de la pintura<br />
mediante múltiples ondulaciones cromáticas.<br />
Su sugerente y matéricapintura Skull6 (Yourhouseismyworld)(2012)remite,<br />
en la memoria<br />
olfativadel creadorde colección olorVISUAL,<br />
a la nota de fruta.<br />
Volvemos, parafinalizar, aProust. En este<br />
fragmento describe como los recuerdos através<br />
del olfato nos hacenrememorar aquello que<br />
creíamosolvidado y que Ernesto Ventós conjuga<br />
mediante la obra de arte contemporánea<br />
y su colección: “En elmismoinstanteenqueestesorbo<br />
detémezcladoconel saborapasteltocómipaladar... el<br />
recuerdosehizo presente... Era el mismosabordeaquella<br />
magdalenaquemitía medabalos domingosporla mañana.<br />
Tan pronto comoreconocílos saboresdeaquella magdalena...<br />
aparecióla casagrisysufachada,yconla casala<br />
ciudad, la plazaala quesemeenviabaantesdelmediodía,<br />
lascalles…”<br />
El olfato nos llevaalos sentimientos primarios,<br />
anuestra identidad. Con el pasodel<br />
tiempo, estesentido olfativo se vaperdiendo y<br />
posiblemente también nuestra identidad.<br />
CristinaAgàpito Bruguera<br />
Faces.LandscapeofaLife<br />
A series of features make up the face weare<br />
born with, making us look more or less like<br />
our father or mother, agrandparent, an<br />
aunt or uncle… in somecasesaneven earlier<br />
generationandin others areal mixture! Only<br />
rarely is there no apparentresemblance to any<br />
relative… And then of course, our appearance<br />
startsto changeand the similarities start to<br />
emerge. As the years goby, our face showsthe<br />
marksof life: ultimately, the featuresof our<br />
identity. Would it be fair to saythatit is then<br />
that we are ourselves?<br />
The face, asthe sayinggoes,is the mirror of<br />
the soul, areflection of our deepestand most<br />
authentic self. It is the manifestationof what<br />
weare, although sometimes wemodify it to a<br />
greateror lesser extent. Nevertheless, there<br />
are studies that contradict the old sawmaxim<br />
andturn it inside out, affirming thatit is the<br />
facewhich is reflected in the soul, given that<br />
brain and faceare directly connected, and if we<br />
modify our appearance,our soul assumesthe<br />
changes wemake.<br />
Every feeling wehave engagesaset of the<br />
forty or so musclesin the face, and our most<br />
habitualexpressionsend up imprinting<br />
themselves on our facein such awaythatits<br />
various zones haveacorrespondence with our<br />
psycheand present us to others in acertain<br />
manner. In the areabetweenthe eyebrows<br />
wefind the marksof concentration. The<br />
forehead hastraditionally been associated<br />
128 129
with intelligence on accountof its proximity<br />
to the brain, ascanbe seen in portraits made<br />
by artists in times gone by: when they wanted<br />
to represent an air of saintliness, idealism<br />
or intelligence, they did so with abroadand<br />
lofty brow. The eyes, which areboth internal<br />
and external, are the supreme embodiment<br />
of expressiveness. Large eyes havebeen<br />
identified with kindness, agreatsoul, and<br />
aweakgazeleavesthe facebereft of mental<br />
life. Vitally alive eyesarealsoidentified with<br />
youth, and an intense gazein an older person<br />
is asign of ayouthful spirit. The nose has<br />
manymythologies: an aquiline nose denotes<br />
character and the capacityto lead and rule,<br />
while asmall nose wasseen asbetraying awant<br />
of personality. Furthermore, accordingto its<br />
shape, the nose maysignal aperson’s race or<br />
serve asa family seal passedon from parent<br />
to child. The mouth is the centre of the most<br />
primal instincts and of the sensationsof taste,<br />
asasource of pleasure, and is perhaps the most<br />
clearly sexualsymbol on the face. Prominent<br />
lips suggestatendency to be instinctual,<br />
impulsive, childish or hot-tempered: on a<br />
man they denote character, and in awoman,<br />
sensuality. If the lips are thin they indicate<br />
spirituality, self-control, but lips thataretoo<br />
thin maybe asign of cruelty.<br />
The quest for perfection datesbackto<br />
ancient times. In the Renaissance,the golden<br />
ratio or the number π werethe keysto perfect<br />
proportions: all that wasmathematically<br />
closest to πwasperceived asmost beautiful<br />
andperfect, andthis notion of perfection and<br />
beautywasapplied to architecture, art, music…<br />
and people.<br />
But perfection hasno soul, and aface<br />
without soul leavesusindifferent. A faceis like<br />
aball of twine: asyou unwind it you encounter<br />
personal experiences, moments, lived stories…<br />
If wechangeour appearancetoo much, wemay<br />
be in dangerof losing our identity. This being<br />
so, wecanagreewith Pierre Gonnord when he<br />
says:‘The faceis not the mirror of the soul,<br />
but the mapof alife.’<br />
Eyes, ears, mouth, nose… aswell as<br />
configuring our physiognomythey also<br />
embody the senses that help us to develop<br />
and to relate to the external world: wesee, we<br />
hear, weeat, wesmell. And, without our being<br />
conscious of it, they alsoconnect us– some<br />
more thanothers– with our interior, andit<br />
maywell be the sense of smell that connects us<br />
with the deepestself.<br />
The olfactory– smell – is the first sensethat<br />
orients us atbirth: the smell of the mother<br />
instils tranquillity, warmth,nurturing love…<br />
and this sense has the capacity, when wepay<br />
heed to it, to move us, becauseasmell can<br />
bring back to us things wethought wehad<br />
forgotten.<br />
Throughout our history (andpre-history)<br />
the sense of smell hasbeen of fundamental<br />
importance, but in recent times it hasbeen<br />
relegated to a secondaryrole, especially<br />
in Western cultures. It seemslikely that<br />
the acceleratedpaceof life todayand the<br />
predominance of vastamounts of visual and<br />
auditory stimuli haveled to this situation.<br />
Like all of our senses,smell is veryclosely<br />
interrelated with the other sensesandrequires<br />
favourableconditions if the full rangeof its<br />
capacitiesare to develop properly.<br />
The memories associatedwith smells are not<br />
so much recollections of events asof emotions.<br />
This is the ‘Proust effect’, so calledfor the<br />
French writer, the narrator of whosemost<br />
famousnovel intensely relives memories of<br />
childhood that he hadthought lost forever as<br />
he inhales the aromaof amadeleine soakedin<br />
tea(Du côtédechezSwann,thefirst volume of Àla<br />
recherchedutempsperdu).<br />
Many of us would recognize the aroma<br />
of afavourite pudding, for example, looked<br />
forward to and relished asthe chief delight<br />
of childhood lunchtimes, ascent indelibly<br />
etchedin the memory, and evenif wehadnot<br />
perceived its special smell for many yearswe<br />
should recognize it atonce if it waspresented<br />
to us in asmell test. This is curious, to saythe<br />
least, when weconsider that other essential<br />
aspectsof childhood, such asateacher’s<br />
faceor the namesof the other pupils in the<br />
class,tend to be irretrievably forgotten. If<br />
wesmell that samepudding again, memories<br />
of the pastoften come flooding back. When<br />
wehavedifficulty recalling anything of our<br />
schooldays, the smell of chalk maysummon<br />
up vivid reminiscences. In other words,smells<br />
activatethe memory: smell can function as<br />
akind of ‘starter motor’ capableof evoking<br />
all kinds of pastexperiences, emotions and<br />
eventsapparentlyconsigned to oblivion, even<br />
when we don’t know how to name or accurately<br />
describe the smell in question.<br />
And this is howcolecciónolorVISUAL is<br />
built up, on the olfactorymemories of the<br />
collector. Ernesto Ventós, creator of essences<br />
and poet of scents, is blessed– perhaps<br />
thanksto his profession, perhapsinnately, or<br />
perhapsfor both reasons– with an exceptional<br />
olfactory memory, which serves asaline of<br />
continuity in the assemblingof this unique<br />
collection, and eachof the artworks that<br />
constitute it is there becausewhen he saw<br />
it he exclaimed‘this work hasasmell’. The<br />
statementis neither literal nor physical;<br />
rather, the collector’s hippocampushasbeen<br />
stimulated and relates whatit sees– be it form<br />
or colour – to aknown and remembered smell<br />
associatedwith amoment of pastexperience or<br />
perceived asrelating to his work.<br />
The memories and the smells that the<br />
artworks suggestto the collector need to be<br />
classified andordered. This is very often<br />
aquestion of subtle nuances that only the<br />
enlightened nose of the perfumer candiscern,<br />
and these canbe difficult to pin down when<br />
it comesto sharing them. Through olfactory<br />
notes welink the artistic piece and that<br />
olfactory memory that is awakenedin the<br />
collector’s memory. Thus the video Meditation<br />
PracticesII. Tryingtobeabetterme(2009), in which<br />
the photographicartist Nanna Häninnen<br />
engagesuswith her interest in meditation<br />
130 131
asan intimate realm of the mind, evokes,<br />
for Ventós, the smell of orangeblossom,<br />
while No. 40 – Series:DarkCrystal(1994), in<br />
which the photographerValentin Vallhonrat<br />
analyseshuman nature on the basisof its<br />
representation and critiques the models of<br />
aculturally constructed reality assymbolic<br />
images, hasagarlicky note. FadedFace(2012) by<br />
Lola Guerrera – whosaysthatshe materializes<br />
her creativeexperience in installations with<br />
acommon component (the ephemeral<br />
nature of the sculpture, frozen thanksto the<br />
photographic act) but, aboveall, lets herself<br />
be carried awaybythe material component —<br />
hasafloral, fruity note for the composerof<br />
essences. José Leguey’s TheRelationship(2013)<br />
hasafresh oriental olfactory note: for Leguey,<br />
whocreateshis works from small recycled<br />
objectsandoffcuts of other, never-completed<br />
pieces, the precarious nature of the materials<br />
usedis instrumental in emphasizingthe<br />
plasticpossibilities they generate.Jean-Michel<br />
Othoniel, the sculptor of Self-portrait(1993),<br />
hasapassion for all kinds of metamorphoses,<br />
sublimations and transmutations and a<br />
predilection for materialswith reversible<br />
properties. Rites of passagefromone stateto<br />
another reflect an essentialritual in the artist’s<br />
work: thatof journeys andmemory, which the<br />
collector translatesinto acitrus note. In his<br />
constant experimentation with materials such<br />
asdry pigment, waterand layers of acrylic and<br />
epoxyresin, Markus Linnenbrink insightfully<br />
explores the transparency and consistency of<br />
paint with awealthof chromatic undulations.<br />
His suggestivematerial painting Skull6<br />
(Yourhouseismyworld)(2012)is associated, in the<br />
olfactory memory of the creator of colección<br />
olorVISUAL, to the noteof fruit.<br />
And nowwereturn, in the end, to Proust.<br />
In the passagebelowhe reflects on how smells<br />
and tastes prompt us to recall whatwemight<br />
think forgotten – somethingthatErnesto<br />
Ventós conjugates by meansof contemporary<br />
art and his remarkable collection:<br />
No sooner hadthe warmliquid mixed<br />
with the crumbs touched my palate[than]<br />
suddenly the memoryrevealeditself […]<br />
The tastewasthatof the little piece of<br />
madeleine which on Sunday mornings at<br />
Combray […] my auntLéonie usedto give<br />
me […] And assoon asI hadrecognized the<br />
tasteof the piece of madeleine […] the old<br />
greyhouse upon the street […] and with the<br />
house the town[…] the SquarewhereI used<br />
to be sent before lunch, the streets[…]<br />
Smell transports us to the most primary<br />
feelings, to our veryidentity, but in the course<br />
of time this sense of smell fadesaway– and,<br />
perhaps, our identity fadestoo.<br />
CristinaAgàpito Bruguera<br />
132 133
Mi pieza Lanovia y el perfume,<br />
estáimpregnadadels. xix. El s. xix<br />
es mi obsesión. Lanoviahuele a<br />
naftalina. La naftalina es el mejor<br />
aroma, el que los demásrechazanpero<br />
el que conserva todo aquello que los<br />
demásolvidaron.<br />
ÀngelBofarull<br />
My piece TheBride,like the perfume<br />
is imbued withthe 19 th century, the 19 th century<br />
is my obsession. TheBridesmells of<br />
naphthalene. Naphthalene is the best<br />
aroma, the one that others reject but<br />
the one that retains everything that the<br />
others forgot.<br />
ÀngelBofarull<br />
La infanta Azucena guardabatodas sus emociones en pequeñas bolsas de papel,<br />
por eso, la infanta y los sobresolían aAzucena.<br />
Un día Azucena que era joven y altiva descubrió que en el cajón derecho<br />
de su tocador había una docena de azucenas, ella pensó que eso era extraño y<br />
maravilloso a la vez. Desde entonces la infanta se fue transformando poco a<br />
poco en una azucenatriste.<br />
LaInfantano olíamal pero su perro sí.<br />
ÀngelBofarull<br />
Princess Lily keptall her emotions in little paperbags,andsothe princess and<br />
the envelopessmelled of lilies.<br />
One day, Lily, who wasyoung and proud, found that in the right-hand<br />
drawer of her dresser there were a dozen lilies; she thought this wasat once<br />
strangeand wonderful. From that dayon the princess wasgraduallytransformed<br />
into asadlily.<br />
The princess didn’t smell but her dogdid.<br />
ÀngelBofarull<br />
Texto relacionadoconel olor yel trabajodeJonathanCallan<br />
Jonathan Callan manipula sus materiales paraque revelen algomásde sí mismos<br />
que lo que es inmediatamente aparente. Su mal uso genérico de libros<br />
quizás seacausadopor su interés en los momentos de ocupación con el mundo<br />
en el que las palabrasno sirven.<br />
Conocí a Jonathan Callan en 1980, cuando estudiamosjuntos arte en la<br />
universidad de Goldsmiths. A ambosnos interesaban los espaciosparagalerías<br />
alternativasy, conjuntamente con otros artistas, montamosun espacioyvarios<br />
habitáculos en unascasasviejascercade Goldsmiths. Lo que mostrábamosen<br />
este espacio alternativo era bastanteintrascendente comparado con la experiencia<br />
de trabajar en una casaen ruinas y hacerla habitable otra vez.<br />
Desde el principio resultó obvio que Jonathan teníaunagran facilidad con<br />
los materiales de construcción. La casaapestabaayesopodrido y cadamañana<br />
nos despertábamoscon aquel tufo y polvo en la nariz. Tengo un recuerdo<br />
imborrable de la transformación de la casaalo largo de un año.<br />
Gradualmente la casay la galería se iban terminando y el olor a yesofresco<br />
y pino serrado reemplazabael olor a descomposición. Jonathan estabamuy<br />
complacido con aquella transformación y el uso de herramientas y materiales<br />
de construcción perdura en su trabajo hastahoy. Los libros son transformadosen<br />
espaciosminiatura. El estudio de Jonathan estáconvenientemente<br />
ubicado cercadel mercadillo local, un lugar donde obtiene la mayoría de los<br />
libros que usa como materia prima de su actualserie de trabajos.<br />
El estudio de Jonathan tiene un techo de plástico transparente que deja<br />
entrar la luz y en veranosepuedevolver realmente caluroso. El calor calienta<br />
los libros humedecidos, la madera... y el polvo de yeso. Estos “perfumes de<br />
transformación” son algo asociadoa Jonathan Callan y a su trabajo. Polvo y<br />
cosasviejas reutilizados, que cobran de nuevo vida bajo el nombre de Arte!<br />
PaulHedge<br />
Director HalesGallery, London<br />
134 135
Text relatingto smell andthework ofJonathanCallan<br />
Jonathan Callan manipulatesmaterials to revealsomethingmore of themselves<br />
than what is immediately obvious. His generic misuse of books is perhaps<br />
generatedby his interest in those moments of engagementwith the world where<br />
words are of no use.<br />
I met Jonathan Callan in 1980, when we studied Fine Art together at<br />
Goldsmiths’ College. We both had an interest in alternative gallery spacesand<br />
so with several other artists, we set up a spaceand some living quarters in a<br />
number of old houses near Goldsmiths’. What we showedin this alternative<br />
spacewasquite inconsequential comparedto the experience of working on this<br />
derelict house and making it habitable again.<br />
It wasobviousform the start thatJonathan hadagreatfacility with building<br />
materials. The house stank of damp rotting plaster and every morning we<br />
would waketo this potent odour and old dust in our nostrils. My enduring<br />
memory wasthe transformation of the house over the period of ayear.<br />
Gradually the house and Gallery werefinished and the smell of fresh plaster<br />
and sawnpine replaced the smell of decay. Jonathan took enormous pleasure<br />
in that transformation and the use of builder’s tools and materials persists in<br />
his awork to this day. The booksaretransformed into miniature sites of almost<br />
archaeologicalevisceration. Jonathan’s studio is conveniently situated near a<br />
local flea market, a situated where he gets most of his old books to use asraw<br />
material for his current series of works.<br />
Jonathan’s studio hasa clear plastic roof which allows in a lot of light and<br />
during the summer it cangetreally hot in there. The heatwarmsthe dampold<br />
books, sawnwood and plaster dust. These “perfumes of transformation” are<br />
something that I associatewith Jonathan Callan and his work. Dust and old<br />
things revived living anewlife under anewassumedname: ART!<br />
PaulHedge<br />
Director HalesGallery. London<br />
¿Dónde reside el olor deunafotografía?<br />
Cómo hablar de olor desdela fotografía…<br />
Cuando proyecto una idea que luego se convertirá en una fotografía, no<br />
estápresente de manera consciente el olor, me voy deslizando por el espacio<br />
mental a través de imágenes que construyen poco a poco lo que va a ser la<br />
imagenfinal…<br />
Me muevo sigilosamente en un bosqueque seencuentraen laotrarealidad<br />
que vive paralela amí… A vecessólo estoy dentro de una oscuridad densaque<br />
me ahogay otras, en claros libres de maleza, pero el camino continúa hasta<br />
que me despierto con una vagaideade lo que seguiré trabajando aquí, en esta<br />
realidad en la quetodos los sentidos son ¿“reales”?…<br />
Me esdifícil poner olor alas obras, pero lo interesante de todo esteproceso,<br />
esque el espectadorlassientacon todos sussentidos. El olor espartede la<br />
memoria del ser, lo mismo que las imágenes que se sumergen, desvanecidasy<br />
veladas,en el inconsciente del recuerdo y cuandoresurgen de entre lascenizas<br />
se avivan con cadauno de los sentidos…<br />
Solo en la experiencia personal se quedarán almacenadaslassensaciones y<br />
los olores que se irán con cadauno.<br />
SoledadCórdoba<br />
Where is thesmell ofaphotograph?<br />
Howto talk aboutsmell from photography…<br />
When I comeup with an ideathat later becomesaphotograph, smell is not<br />
consciously present, I slip along down the mental spacethrough imagesthat<br />
gradually construct whatwill be the final image…<br />
I move silently in a forest that is located in the other reality that lives<br />
parallel to me… sometimes I am simply in a dense darknessthat drowns me<br />
and atothers in clearings free of undergrowth, but the path runs on until I<br />
wakeupwith avagueideaof whatI will continue to work on here in this reality<br />
in which all the sensesare ‘real?’…<br />
It is hardfor meto put smell into the works, but the interestingthingabout<br />
this whole processis thatthe viewer should feel it with all her senses.Smell is<br />
136 137
part of the remembering of being, like the imagesthat submerge faded and<br />
blurred in the unconscious of memory and when they rise againfrom the<br />
ashescome alive with eachof the senses…<br />
It is only in our personal experience that the sensationsand smells eachof<br />
us carries with us are stored.<br />
SoledadCórdoba<br />
Ha dormido durante centenares de años- en su vasolleno de alcohol - se ha<br />
convertido casi en escultura - todaimpermanencia acabada-su tiempo conservado-<br />
sentimos reverencia paraaquel tiempo - ante la sensación de saber<br />
que él vivió hace250 años- lamuerte tiene algotierno en esterostro, pero la<br />
muerte es también algo muy abstracto,difícil de hacer tangible.<br />
Un olor familiar para nosotros, cuando entramos en una colección -<br />
cuando nos sumergimos en un mundo de preparaciones de alcohol - misteriosamente<br />
- en sus estantesde archivo, esperando a ser considerados como<br />
seres, ano ser olvidados.<br />
Cada visita trae sorpresas nuevas, confrontaciones nuevas…<br />
Daniel& GeoFuchs<br />
He hasslept for hundreds of years- in his glassjar full of alcohol - he has<br />
becomealmostsculpture - all impermanenceended - his time conserved- we<br />
haveareverence for thattime - before the feelingof knowingthat he lived 250<br />
yearsago- deathhassomethinggentle in this face, but deathis also something<br />
very abstract, hard to maketangible.<br />
A familiar smell for us, when we enter a collection - when we immerse<br />
ourselves in a world of alcohol preparations - mysteriously - on its archive<br />
shelves, waiting to be regarded asbeing, to be not forgotten.<br />
Each visit brings newsurprises, newconfrontations…<br />
China es una fiesta privada en un inmenso club de socios al que sólo acceden<br />
los que superaron todas las presiones y los que supieron interpretar los<br />
mandamientos revolucionarios combinándolos como los mejores chefs.<br />
Nitratos y espumasdeideales que seemplatandeliciosamente parael consumo<br />
deunos pocos.Desdelo altodesu torre de marfil, aceroy vidrio, miran como<br />
se pone el sol (naciente) y su piel se eriza ante una paletade naranjas que no<br />
huelen.<br />
Abajo, esperando en la larga cola de entrada al club y escuchando la música<br />
disco de fondo, distorsionada por las puertasblindadas y los gritos de los<br />
guardiasde seguridad, están los que tienen vidas normales, iguales, rutinarias.<br />
1300 millones depersonasque sabenque hayunafiestapero que esperan<br />
dándolo todo, como mandala revolución.<br />
Cristinade Middel<br />
China is a private party in an immense members’ club that only admits those<br />
who could endure all the pressures and havemanagedto correctly understand<br />
the revolutionary commandments, combining them like the greatestchefs.<br />
Nitrates and foamsof ideals deliciously platedfor the consumption of aselect<br />
few. Fromthe top of their ivory, steel andglasstower, they watchthe (rising)<br />
sun set and get goosebumpsfrom apalette of oranges that haveno smell.<br />
Down below, waitingin the longline to enter theclub andhearingthe disco<br />
music in the backgrounddistorted by the reinforced doors and the shouting<br />
of the security guards, are the people who lead identical normal humdrum<br />
lives. 1,300 million people whoknowthere is apartybut are still waitingand<br />
giving their all, asthe revolution requires.<br />
Cristinade Middel<br />
Daniel& GeoFuchs<br />
138 139
Si no soy no huelo,<br />
si soy mucho decanto,<br />
si dejo de ser me recuerdanpor lo que fui,<br />
no sé si seré .<br />
Mi química salepor los poros y extiende esamezcolanza<br />
de laboratorio vivido de vidas químicamente complejas.<br />
Ahora existo en estafoto congeladaparala memoria.<br />
JesúsEtxarte<br />
If I amnot, I do not smell,<br />
If I amtoo much, I decant,<br />
If I stop being, they will remember me for whatI was,<br />
I amnot sure if I will be.<br />
My chemistry pours out and extends that mishmash<br />
of experienced laboratoryof chemically complex lives.<br />
NowI exist in this frozen photographto becomememory.<br />
JesúsEtxarte<br />
indisolublemente unidos. Mientras exponíael negativopodíaoler lafragancia<br />
del romero y lacenaque estabancocinandonuestros vecinos. Me sentí sola, ya<br />
que no tuve compañía para cenar esanoche.<br />
NannaHänninen<br />
There is asilent facewith some movement -eyes are closed- breathing in and<br />
out. Smells becomestrongtoo, andyes- theydo distract mefrom the practice.<br />
There is a scent of sandalwoodincense and a small sign of a tension in my<br />
armpit. A peacefulmoment, no sound in the meditation room, chaosoutside<br />
the frames. Like a city is restless -or a mind too asit is a biggerconstruction<br />
than anycity ever wasor will be. I witnessit all and let them gotoo. I amhere.<br />
I ampeaceful.<br />
Mind might be steadyor might not be -you cannot see. Neither can you<br />
see the city, but you can seeall the lights captured. Exposure time waslong so<br />
I could record my breathing on the film. It waslike aperformance madewith<br />
the smallest but most essentialtool in the world, breath -and smelling while<br />
breathing becauseyou cannot even avoid that. I could smell rosemary under<br />
my nose and neighbors cooking some dinner while exposing the negative. I<br />
felt myself lonely becauseI hadno companyfor the dinner atthatnight.<br />
NannaHänninen<br />
Hay unacarasilenciosapero en levemovimiento, los ojos cerrados, respirando<br />
y espirando. Los olores se tornan tan intensos que me distraen del ejercicio.<br />
Hay un olor aincienso de sándaloy noto mi axila un poco tensionada.<br />
Un momento de paz, ni un solo sonido en lasalade meditación, el caosfuera<br />
de sus bordes. Al igual que la ciudad que nunca duerme, o que tu mente,<br />
la mente que es una construcción másgrande que lo que una ciudad pueda<br />
llegar aser jamás. Soy testigo de todo ello y ala vez dejo que fluya. Estoy aquí.<br />
Estoy en paz.<br />
Lamente puedeestaren equilibrio o no, no lo puedesver. Tampocopuedesver<br />
laciudad pero sí sus luces, capturadas.El tiempo de exposición fue tan<br />
largo que mi respiración quedó “registrada” en la película. Como unaperformancehechaconel<br />
instrumento másmínimo pero también el másesencial que<br />
existe en el mundo: la respiración y, por ende el olfato, yaque ambosestán<br />
Sentidos, sensaciones,percepciones<br />
Los recuerdos que evocannuestros sentidos<br />
Vincular una experiencia sensorial con el pasado<br />
Asociar un recuerdo con un olor, un sabor<br />
Como larosade Rilke<br />
Como la magdalenade Proust<br />
Como estarosa.<br />
SaraHuete<br />
140 141
Senses, sensations, perceptions.<br />
The memories that our sensesevoke.<br />
Linking asensory experience with the past.<br />
Associating amemory with a smell, aflavour.<br />
Like Rilke’s rose.<br />
Like Proust’s madeleine.<br />
Like this rose.<br />
SaraHuete<br />
Estaobrade Guillermo Kuitcarepresentaun rostro femenino cartografiado.<br />
El afánde Kuitca por cartografiarno tiene como origen la voluntad de ofrecernos<br />
ningún tipo de información de caráctergeográfico.Lo que pretende<br />
en realidad es que los elementos cartográficos adquieran una capacidaddescriptiva<br />
que va más allá de la meramente geográfica. La construcción de un<br />
lenguaje propio que vamásallá del mapay que tiene como basela retícula y<br />
los nodos.<br />
Mapasde la sensibilidad y de los sentidos, un recorrido analítico por y<br />
hacia los sentidos a través de un rostro femenino que rastrea lugares apenas<br />
conocidos.<br />
Esta obra evocalos olores propios de estos lugares poco frecuentados, olor<br />
al barro húmedo de caminos con apenashuellas, aromasde musgo naciendo<br />
sobre piedras calizasy delos hongos que nacenal pie de los troncos de árboles<br />
centenarios. Perfumes que se hallan contenidos en una espesacapade niebla<br />
cual frasco que contiene las esenciasde lo inescrutado.<br />
Deconstruir, diseccionar, desmenuzar, desdibujar o cartografiarsonprácticasconstantesen<br />
la obra de Guillermo Kuitca, ejercicios de análisis minuciosa<br />
que evocany recrean rastros del pasado.<br />
LluciàHoms –Jordi Mesalles<br />
(validadoporGuillermo Kuitca<br />
This workbyGuillermo Kuitcarepresents the mapof awoman’sface.Kuitca’s<br />
interest in mappingthings doeshavenot its origin in the desire to offer us any<br />
kind of geographicinformation; whathe really wantsis for the cartographic<br />
elements to take on a descriptive capacity that goes beyond the merely<br />
geographical. The construction of alanguagethat goesbeyond the map and is<br />
basedon the grid and nodes.<br />
Maps of the sensibility and the senses, an analytical journey towardsand<br />
through the sensesbywayof awoman’sfacewhich tracks placesthat areall but<br />
unknown.<br />
This workevokesthe particular smells of theserarely visited places,the smell<br />
of wetmud of almostuntrodden paths, scentsof moss rising from limestone<br />
moss and of the toadstools born at the baseof the trunks of hundred-yearold<br />
trees. Perfumes thatarefound contained in athick fog like the bottle that<br />
contains the essencesof the unexamined.<br />
Deconstructing, dissecting, breaking down, blurring and mapping are<br />
constantpracticesin the work of Guillermo Kuitca, exercisesof meticulous<br />
analysis that evoke and recreate traces of the past.<br />
LluciàHoms -Jordi Mesalles<br />
(ValidatedbyGuillermo Kuitca)<br />
Sí, claro, amo el olor de mis pinturas al óleo…. una y otra vez olfateo mis<br />
cuadros. Fue amor al primer olor, recuerdo muy bien ese día, cuando abrí<br />
mis primeras pinturas al óleo. Pero como contenido del texto todo esto me<br />
parecía bastantebanal.<br />
Una y otra vez me dedicabaal tema… así que al final se me ocurrió la idea<br />
de pintar con lanariz.<br />
Mike MacKeldey<br />
Yes, of course, I love the smell of my oil paints…I smell my paintings over<br />
and over again. It waslove atfirst smell, I remember that dayvery well, when<br />
I opened my first oil paints. But ascontent of the text this all seemedpretty<br />
banal to me.<br />
Over and over againI addressedthe subject… so in the end it occurred to<br />
me to paint with my nose.<br />
Mike MacKeldey<br />
142 143
Algunas de las características de los monstruos son:<br />
la inestabilidad de un cuerpo blando y fluido capazde metamorfosearse,<br />
la heterogeneidadde un cuerpo híbrido formado por combinaciones ilegítimas,<br />
la obscenidad de un cuerpo sin bordes o contención que transgrede sus<br />
propios límites.<br />
Sin embargo, lo realmente espeluznante es el cuerpo idealizado o canónico,<br />
un cuerpo rígido, puro y sellado. No sé quién podría habitarlo sin padecer<br />
calambres, autismo y claustrofobia.<br />
Por suerte estan sólo un cuerpo imaginario.<br />
Lanariz, el oído, las cuencasoculares,laboca, los poros de lapiel... nuestros<br />
sentidos reposan en orificios. Nuestra piel no es una armadura, más bien<br />
una frágil membranamóvil, agujereada,permeable, contigua con el resto del<br />
mundo.<br />
MarinaNúñez<br />
Some of the characteristics of monsters are:<br />
the instability of asoft fluid body capableof metamorphosing,<br />
the heterogeneity of ahybrid bodyformed of illegal combinations,<br />
the obscenity of a body without edgesor containment that transgressesits<br />
ownlimits.<br />
However, the really horrifyingthingis the idealized or canonicalbody, arigid<br />
body, pure and sealed. I don’t know who could inhabit it without suffering<br />
from cramps, autism and claustrophobia.<br />
Luckily it is only an imaginarybody.<br />
The nose, the ears, the eye sockets,the mouth, the pores of the skin… our<br />
senses lie in holes. Our skin is not armour, but rather a fragile mobile<br />
membrane, perforated, permeable, contiguous with the rest of the world.<br />
MarinaNúñez<br />
Cuando era niño en el viejo ascensor de maderay cristal que llevaba acasade<br />
mi madre, con la que vivía, una o dosvecesal año reconocía, combinado con<br />
el del ascensor,un olor mezclade cigarrillo Chesterfield y una antiguacolonia<br />
que contenía maderade sándaloy vetiver. Era el olor de mi padre. Hace<br />
dos añosmurió y no consigo recordar aquelolor. Solo quedaladescripción.<br />
Valentín Vallhonrat<br />
When I wasa boy, in the old wood and glass elevator that went up to the<br />
apartmentwheremymother andI lived, onceor twiceayearI wouldrecognize,<br />
combined with the smell of the lift, a mixture of Chesterfield cigarettesand<br />
an old cologne that contained sandalwoodand vetiver. It wasthe smell of my<br />
father. He died two yearsagoand I cannot remember that smell. All that is<br />
left is the description.<br />
Valentín Vallhonrat<br />
La obra se basaen un análisis de dos tipos de relación:<br />
El rigor pictórico en la abstraccióntípica de lasvanguardiasartísticas<br />
del siglo xx.<br />
Larupturacomo impulso racional.<br />
PUTIN<br />
Es una obra inspirada por los políticos. Un retrato de Putin (Vladimir) es<br />
un signo, y un síntoma, de la dolorosa cegueraante los defectos de políticos<br />
abyectos.Ya no se puede inferir nada.<br />
SHOES AND COLOURS<br />
Los zapatosson una apasionadadedicación al principio de que la suciedad<br />
organizadatiene suspropias cualidadesestéticas.<br />
La práctica artística es la premisa necesaria para la creación del proceso<br />
creativo, de modo que la huella de un zapatose convierte en sustanciapictórica,<br />
pegamentoo material adhesivo.<br />
144 145
Desde el principio, unasdeterminadassensacionesolfativashanido unidas<br />
a estasdos obras: es curioso cómo el retrato del estadistadesprende un cierto<br />
olor aviejo, acerrado y sucio, mientras que Shoesandcoloursabrelasventanasy<br />
deja entrar un aromamucho másoptimista.<br />
Vedovamazzei<br />
The work is basedon an analysisof two typesof relationship:<br />
The pictorial rigour in the abstraction typical of the artistic avant-gardes<br />
of the 20th century;<br />
Rupture asarational impulse.<br />
PUTIN:<br />
It is a work inspired by politicians. A Putin portrait (Vladimir) is a sign, and<br />
asymptom, of thepainful blindness of wormypolitician’s faults. Nothingcan<br />
be drawn anymore.<br />
SHOES AND COLOURS:<br />
Shoes is a passionatededication to the principle that organized dirt has its<br />
own aesthetic qualities.<br />
Artistic practice is the premise necessaryfor the creation of the creative<br />
process, so the footprint of a shoe becomes a pictorial substance, glue or<br />
assemblymaterial.<br />
From the beginning, certaainolfactory sensationshavebeenlinked to these<br />
twoworks. It is curious howthe portrait of the statesmangivesoff aparticular<br />
smell of something old, closed-up and dirty, while shoesandcoloursopensthe<br />
windowsand lets in amuch more optimistic aroma.<br />
Vedovamazzei<br />
Un dibujo sobre un papelde 76,5 x 56 cm suficientemente rugoso paraque<br />
la fricción del carboncillo sobre su superficie permita dejar un trazo discontinuo<br />
y sutil. La imagen describe una cabezarecostadasobre uno de los lados;<br />
lo primero que esto nos sugiere es la idea de máscara,quizá por cómo<br />
estáenvuelto el rostro y por la tensión que la composición genera, ocupando<br />
prácticamentelos límites del margendel papel.<br />
El rostro tiene los ojos cerrados, como si durmiera, con una actitud de<br />
placidez, sensaciónque refuerzael título en francésRêve,“sueño”. El título va<br />
acompañadodedos letras, R y H, que aluden ala fotografía que Raoul Hausmannrealizó,<br />
con el mismotítulo, en 1930.<br />
No sépor qué esrecurrente en mi obraestaimagen de unacabezarecostada<br />
con los ojos cerrados. Supongo que algo tendrá que ver con la suspensión<br />
delaconcienciay delos sentidos. Unaimagen, sin embargo,nuncaes unívoca<br />
sino que aglutinamúltiples significados yasociaciones.Debido probablemente<br />
al gestoque describe el rostro, el sentido sugerido por Rêveesel del olfato,<br />
porque los demásestánanulados,no hayvisión, ni sonido (el rostro no tiene<br />
orejas yla bocapermanececerrada).<br />
¿No es cierto también que cuando queremos oler algo hacemosun gesto<br />
similar e intentamos anular los demássentidos parapotenciar y concentrarnos<br />
en el sentido que estamosutilizando?<br />
Oriol Vilapuig<br />
A drawingon a76.5 x 56 cm sheetof paperrough enoughfor the friction of<br />
the charcoal on its surface to leave a subtle, discontinuous line. The image<br />
depicts a head resting on one of its sides, which at first suggeststhe idea of<br />
a mask, perhaps becauseof the waythe face is encircled and becauseof the<br />
tension that the composition generates, occupying the paper almost to the<br />
very edges.<br />
The face has its eyes closed, as if it were sleeping, with a mood of<br />
peacefulness,asensationreinforced by the title in French, Rêve(dream). The<br />
title is accompaniedby the letters R.H., a reference to the photograph with<br />
the sametitle thatRaoul Hausmann madein 1930.<br />
I don’t know why this image of a resting head with eyes closed is so<br />
recurrent in my work. I supposeit hassomethingto do with the suspension of<br />
146 147
consciousness and of the senses. But no imageis ever unambiguous; rather,<br />
it brings together multiple meanings and associations. Probably due to the<br />
gesture that describes the face, the sense that Rêve suggestsis that of smell,<br />
perhaps becausethe other senses are annulled: there is neither sight nor<br />
sound (the face hasno ears and the mouth is closed).<br />
Isn’t it also the casethat when wewantto smell something wemakeasimilar<br />
gestureand try to annul the other sensesin order to enhance and concentrate<br />
on the sense we are using?<br />
Oriol Vilapuig<br />
“Busca libros que sean másviejos que yo. Este huele a sótano húmedo. Abre<br />
otro. Huele como el suelo de una tienda de segundamano. Ahora otro más.<br />
Este huele aaulade ciencias de instituto.<br />
Tápale los ojos, la bocay la nariz con papelcortado.”<br />
BrianBress<br />
“Find somebooksthatareolder than I am. This one smells like amusty basement.<br />
Open another. It smells like the floor of athrift store. One more now.<br />
This one smells like ascience room in ahigh school.<br />
Cover his eyes, mouth and nose with cut paper.”<br />
BrianBress<br />
Olor, presenciadel rostro<br />
Rostro, bañadode ojos<br />
Ojos abiertos, que lloran<br />
Lloran lágrimascomplejasde olor<br />
Olor asal<br />
Sal del Mediterráneo<br />
Mediterráneo ya,vivido<br />
Vivido déjàvu(ya visto)<br />
Visto los ojos<br />
Que evocanvívidos recuerdos<br />
CarmenCalvo<br />
Smell, presenceof the face.<br />
Face, bathed in eyes.<br />
Eyes open, crying.<br />
Crying tearswith a complex smell.<br />
Smell of salt.<br />
148 149
Mediterranean salt.<br />
Mediterranean alreadylived.<br />
Lived déjàvu(already seen)<br />
Seen the eyes<br />
That evokevivid memories<br />
CarmenCalvo<br />
Lasflores deplástico nomueren<br />
Que quede bien claro: el personaje de estaserie de Luciana Crepaldi no es<br />
una romántica estúpida, renovando su creencia en la regeneración del hombre.<br />
Ella se interesa por los tulipanes blancos como una performancequehiere<br />
y seduce. ¿Se trata, tal vez, del fetiche de una solitaria? ¿Pero qué clase de<br />
solitud? Ella no tiene ningún gustobabaca 1 porla determinación que denota<br />
fragilidad, sumisión e insignificancia. No es la damade las camelias. Puede<br />
ser dicho impunemente, incluso con unaciertasonrisa, que todoslos sueños<br />
perfumados la envuelven, instrumento o escenario parauna determinada actividad<br />
mágicao poética. No haymásmentiras, no se juegacon el corazón: fin<br />
de lasmetáforas,reino del olor. Todo el espíritu de la chicahuele aamarillo<br />
pálido; coloración doradadel mar en oscurecer; abejasardientes zumbando<br />
y zigzagueandopor los olores. La luz de los tonos de jardines invisibles; los<br />
tréboles lilas de lasilusiones perdidas; alecrín 2 y canela;el zumo verde de una<br />
vieja música de los Titãs 3 ; una densa y selvática delicia de obra finalmente<br />
acabada.<br />
Al ver esteextrañorostro (¿feliz?), dopadopor el olor de lasflores inventadas,cualquier<br />
persona, conforme con su estadode alma, apreciasu arte ylos<br />
pétalos de tulipanes con gran entusiasme.<br />
AntonioJúnior, Brasil, 2002<br />
1<br />
Babaca: expresión brasileña para determinar alguna cosapasadade moda,<br />
hortera, idiota, sin sentido.<br />
2<br />
Alecrín: árbol verbenáceo,deAméricaMeridional, quesu maderaesparecida<br />
ala caoba,pero máspesadayde color másbonito.<br />
3<br />
Titãs: grupo derock brasileño.<br />
Plasticflowersdon’tdie<br />
Let’s be quite clear about this: the protagonist of this series by Luciana<br />
Crepaldi is not a stupid romantic, renewing her belief in the regeneration<br />
of man. She is interested in the white tulips asa‘performance’ that wounds<br />
and seduces. Might this perhaps be the fetish of a solitary woman? But<br />
what kind of solitude? She has no babaca 1 tastefor the determination that<br />
denotesfragility, submission and insignificance. She is not the Lady of the<br />
Camellias. It can be said with impunity, even with an audible laugh, that all<br />
the perfumed dreams envelop her, instrument or scenario of a particular<br />
magicalor poetic activity. There are no more lies, this is not being played<br />
with the heart: the end of metaphors, kingdom of smell. The whole spirit<br />
of the girl smells pale yellow; the gilded coloration of the seaatdusk; ardent<br />
beesbuzzing and zigzaggingbythe smells. The tones of the light of invisible<br />
garden; the lilac clover of lost hopes; alecrin herb and cinnamon; the green<br />
juice of anold tune bythe Titãs 2 adense wild delight of workfinally finished.<br />
On seeingthis strange(happy?) face,dopeyfrom the smell of the invented<br />
flowers, anyone, depending on their stateof mind, can appreciateher art<br />
and the tulip petals with greatenthusiasm.<br />
AntonioJúnior, Brazil, 2002<br />
1<br />
A Brazilian term for something outmoded, twee,silly or senseless.<br />
2<br />
A Brazilian rock group.<br />
El Pink Agentsiempre deja secuelas al que lo respira... curiosas mutaciones y<br />
cambios radicales en la estética inicial de las personas que entran en contacto<br />
con él. El PinkAgenttiene un olor indescriptible, una mezcla de trebentina y<br />
líquido derevelado, sepodríaacercar aestasensación quesepercibe al oler un<br />
lienzo recién acabadoouna foto recién sacadadela cubeta.<br />
De Val & Leto<br />
The ‘Pink Agent’ alwaysleavesafter-effectsin those whobreatheit ... curious<br />
mutations and radical changesin the initial aestheticsof the people whocome<br />
150 151
into contactwith it. The ‘Pink Agent’ has an indescribable smell, a mixture<br />
of turps and developing liquid, it could come close to the sensation that is<br />
perceived in smelling a recently finished canvasor a photo just lifted out of<br />
the tray.<br />
De Val & Leto<br />
El aire es seco. Me llega el olor de la carretera, de la tierra enlodada y del<br />
polvo de arena que flota en el aire. Los árboles se mecen suavementey los<br />
mangosestán demasiadomaduros. Compro dos. El vendedor me devuelve el<br />
cambio. Las monedas están calientes y el olor del metal se me queda pegado<br />
en los dedos.<br />
Está con berza.<br />
EstherFerrer<br />
It’s with collard greens<br />
EstherFerrer<br />
A propuestade sentidos privilegiados oprovocados:laobrade DouglasGordon<br />
Algunos artistasde lamodernidad entendieron que los nuevos procedimientos<br />
para la creación plástica, las llamadas artes visuales, podían asumir más<br />
que aspectosrepresentativos o reproductivos: actitudes agresivasy transgresoras<br />
que en lugar de conservar lo establecido condujeran haciasu destrucción,<br />
unanuevaformaposible, inédita, de larealidad ambiente. Es real todo lo que<br />
se ve, pero también es real aquello que convertimos en real, a lo que damos<br />
presencia inédita. Esta opción plásticatiene sentido en tanto que ofrece presencias<br />
activasreales que nos obligan a darles contenido, significado, aunque<br />
seainsólito, inesperado, en ocasionesobligado por la nueva coherencia que<br />
hay que ordenar desde los sentidos para que lo presentado sea accesible al<br />
entendimiento. Douglas Gordon es uno de estosagresoresde lo inmediato y<br />
lo practicasirviéndose del tiempo, pero también –como en el casopresente–<br />
del fuego. Un tiempo o un fuego controlados, maniatados,que suspenden su<br />
acción y actividad cuando el artista lo decide, que es cuando ha conseguido<br />
que el observadorle sigaaél y no al objeto primigenio que motivaralaacción.<br />
Estas imágenesasí suspendidase interrumpidas en el tiempo, en sus procesosotros,<br />
incluido el agresivo,seprestan, seofrecen anuevasfunciones. La<br />
que posee la colección Olor-Visual pasade ser una fotografía atentada, por un<br />
motivo subjetivo o de aberrante juego sádico, al margen de la desfiguración<br />
alcanzada,aadquirir un sentido y significado nuevo: su nariz hasido alterada<br />
y en estepreciso instante, lo que clamaypone en evidencialaimagen esel imperativo<br />
del olfato. Luego cabepreguntarse–con consentimiento del agresor<br />
o sin él– ¿de qué sentido básicoquerías desposeerla imagen? ¿Del de la bellezao<br />
del olor? Haconseguido ambosy el segundoen demasía,poniendo en<br />
evidenciael horroroso y, parael pirómano, dulce olor del fuegoque quemao<br />
el apestantearoma de la carne abrasada.<br />
Digno premio Turner, el de DouglasGordon.<br />
ArnauPuig<br />
On thematterofprivileged orprovokedsenses: theworkof DouglasGordon<br />
Some modern artists understood thatthe newcreative processes, the so-called<br />
visual arts, could embracenot just aspectsof representation or reproduction<br />
but aggressive and transgressive attitudes that instead of conserving the<br />
establisheddispensation led to its destruction, a radically new possible form<br />
of the ambient reality. Everythingwe seeis real, but everythingthat weconvert<br />
assuch, to which wegive newpresence, is also real. This artistic option makes<br />
sense in asmuch asit offers real active presences that oblige us to give them<br />
content, meaning, even though it be unusual, unexpected, on occasion<br />
obliged by the new coherence that must be ordered from the senses so that<br />
whatis presentedis accessibleto the intellect. DouglasGordon is one of those<br />
assaultersof the immediate andof practice whomakesuse of time but also — as<br />
in the present case— of fire. A time or afire thatarecontrolled, handcuffed,<br />
that suspend their action and activity when the artist so decides, which is when<br />
he hasseen to it thatthe observer follows him andnot the original object that<br />
motivated the action.<br />
152 153
These images thus suspended and interrupted in time in his other<br />
processes, including the aggressive,lend themselves, offer themselvesto new<br />
functions. The one in the olorVisual collection goesfrom being an attacked<br />
photograph, for some subjective reason or aberrant sadistic game,regardless<br />
of the disfigurement achieved, to takeon anew senseand meaning: the nose<br />
hasbeen altered and atthis precise moment whatthe imagecries out for and<br />
makesmanifest is the imperative of smell. Wearethen led to wonder — with or<br />
without the consent of the aggressor— whatbasic sense he wantedto dispossess<br />
the imageof. That of beautyor that of smell? He hasachievedboth and the<br />
second to excess, making manifest the horrific and, for the arsonist, sweet<br />
smell of the fire thatburns or the stinking reek of burnt meat.<br />
A worthyTurner Prize, DouglasGordon.<br />
ArnauPuig<br />
Aquel aroma le trajo recuerdos de aquella oquedad o habitáculo donde se<br />
acumulaban, apoyadosen la pared, cartones, papeles, telas, obras inacabadas,<br />
absorbiendoelolor, el olor inquieto, el olor perdido, el olor esquivo,el olor<br />
blanco, el olor del tiempo.<br />
José Leguey<br />
That aroma brought back memories of that cavity or living spacein which<br />
were gathered, leaning against the wall, bits of cardboard, papers, canvases,<br />
unfinished artworks,absorbingthe smell, the restlesssmell, the lost smell, the<br />
elusive smell, the whitesmell, the smell of time.<br />
José Leguey<br />
Un bodegóncon rostro de mujer.<br />
Un cúmulo de pétalos que nos envuelve en una fraganciaefímera.<br />
La sensación olfativa del constante cambio.<br />
La fugacidadde la belleza y la tensión del tiempo…<br />
Un intento de conservación como si de alquimia se tratase…<br />
Solo nos quedael recuerdo de la fraganciade esasrosas…<br />
LolaGuerrera<br />
A still life with a woman’sface.<br />
A cluster of petals that envelops us in an ephemeral fragrance.<br />
The olfactory sensation of constant change.<br />
The transience of beautyand the tension of time …<br />
An attemptatconservation asif it were alchemy…<br />
All wehaveleft is the memory of the fragrance of those roses …<br />
El aire es seco. Me llega el olor de la carretera, de la tierra enlodada y del<br />
polvo de arena que flota en el aire. Los árboles se mecen suavementey los<br />
mangosestán demasiadomaduros. Compro dos. El vendedor me devuelve el<br />
cambio. Las monedas están calientes y el olor del metal se me queda pegado<br />
en los dedos.<br />
KiraLeskinen<br />
The air is dry. I cansmell the road, the muddy soil and the sanddust in the<br />
air. Trees swaygently and mangosare overripe. I buy two. The salesmangives<br />
me the change.Coins are warmand the smell of metal sticks to my fingers.<br />
KiraLeskinen<br />
LolaGuerrera<br />
154 155
En estaobra de Markus Oehlen apareceun rostro que logra encarnar la belleza<br />
y la serenidad a través de formas psicodélicas y frágiles, formando un<br />
sugestivoy misterioso rostro.<br />
El complejo tratamiento que da Oehlen a sus obrasnos sugiere que el artista<br />
tiene la capacidadde modificar todaslas imágenes sustituyendo la realidadpor<br />
unarepresentación complejacompuestade capassuperpuestas, como<br />
si se tratase de procesos mecánicos intercalados con manchas pictóricas de<br />
tratamiento clásico.<br />
¿Es estala función que tiene el perfume? ¿Sustituye nuestra realidad?<br />
¿Nos cambia?<br />
GaleriaJuanade Aizpuru<br />
In this work by Markus Oehlen there is aface thatmanagestoincarnate beauty<br />
and serenity through psychedelic a fragile forms, forming a suggestiveand<br />
mysterious face.<br />
The complex treatment that Oehlen gives his works suggeststo us that<br />
the artist has the capacityto modify all of the images, replacing reality with<br />
a complex representation composed of superposed layers, as if they were<br />
mechanical processes interleaved by painterly blotches treated in a classical<br />
manner.<br />
Is this thefunction of perfume? Does it replaceour reality? Does it change<br />
us?<br />
GaleriaJuanade Aizpuru<br />
Godzillafue creadopor laradioactividad pero Bread Man ‘Hombre de Pan’se<br />
convirtió en monstruo debido a la religión. La idea inicial de la performance<br />
vino de la Biblia: unasamigasmeobligaron aleerla. Me enseñaron que Jesús<br />
habíadicho asus discípulos en laúltimacena: el panesmi carneyel vino tinto<br />
esmi sangre. El olor del panesmuy característico, pero en lacocinajaponesa<br />
no seusabael pan.<br />
TatsumiOrimoto<br />
Godzilla wascreatedby radioactivity, but Bread Man wasmadeinto amonster<br />
byreligion. Initially, the ideaof the performancecamefrom thebible: I have<br />
been forced to read it by my female friends. They taughtme Jesus said to his<br />
disciples athis last Supper,’bread is my flesh and red wine is my blood’. The<br />
smell of bread is very characteristic, but in the Japanesekitchen no bread was<br />
used.<br />
TatsumiOrimoto<br />
Las referencias ala santería o ala religión que Marta María Pérez Bravo retiene<br />
y fotografía se nos aparecencomo una interpretación de la condición original<br />
del ser humano. Son accionesmotivadasyregidaspor lacreenciaen lacomunicación<br />
y la transformación de los seres y los objetos. Sus imágenesrepresentan<br />
diferentes rituales que estándestinadosarescatardel olvido yapreservar lacontinuidad,<br />
de un mundo mágicoque no deseaque se pierda. Se nos muestran<br />
escenasen las que se mezclan talismanes con amuletos y con símbolos mágicos<br />
que nos hablande la energía que anima la vida.<br />
En estafotografía toma como centro al ser humano. Observamos acciones<br />
que se podrían situar en eseespaciointersticial que existe entre el pensamiento<br />
y la sensación, concretadaen esaconstante presencia-ausencia del rostro humano.<br />
Se nos niega la visión de aquello que mayor información nos pudiera<br />
ofrecer sobre ella, su rostro. Aparece metamorfoseada,se sirve de artificios,<br />
máscarasyobjetos paradisfrazar o negar su rostro. Nos hablade suscreencias,<br />
miedos, quimeras y sentimientos, se sirve de su propio cuerpo paraque el público<br />
sienta, veay olfatee aquello que normalmente no ve.<br />
El rostro hacereferencia ala presencia, con él se pretende subrayarla identidaddel<br />
individuo, su olor, su sabor,su… Es el lugardondetienen lugartodos<br />
los juegos metafóricos. Su olor nos lleva a un pozo de conflictos, síntomas e<br />
inquietudes, el espacio en el que se hacen visibles todaslas necesidades, donde<br />
el sujeto se hacevulnerable y enseñatodasu fragilidad. Su huellanos refiere ala<br />
pérdida, ala desaparición personal.<br />
MartaMª Pérez Bravo<br />
The references to witchcraft or religion that Marta María Pérez Bravo retains<br />
andphotographsoffer themselvesasaninterpretation of the original condition<br />
156 157
of the human being. These are actions motivated and governed by a belief in<br />
the communication and transformation of beings and objects. Their images<br />
represent different rituals intended to rescue from oblivion and preservethe<br />
continuity of amagic world she doesnot wish to seelost. We areshownscenesin<br />
which talismans are combined with amulets and magicsymbols that speakto us<br />
of the energy that animateslife.<br />
In this photographshetakesthe human being her centre: weobserveactions<br />
that might be situated in that interstitial spacethat exists betweenthe thought<br />
and the sensation, concretized in that constant presence-absence of the human<br />
face. We are denied the vision of that which would offer us most information<br />
abouther: her face. She speaksto us of her beliefs, her fears, her dreamsand<br />
her feelings, using her own body to let the spectatorfeel, seeand smell whatis<br />
normally not seen.<br />
The face makesreference to presence, which is intended to underline the<br />
identity of the individual, her smell, her flavour, her… It is the placewhereall<br />
of the playof metaphorstakesplace. Its smell takesus into amorass of conflicts,<br />
symptoms and anxieties, the space in which all our needs are made visible,<br />
where the subject is madevulnerable and exposesall its fragility. Its trace makes<br />
reference to loss, to personal disappearance.<br />
MartaMª Pérez Bravo<br />
Como no podría ser de otra manera, y una vez asumidala insubordinación de<br />
los afectos,el catedráticoErnst-Rudolph Mayer de la universidad de Princeton<br />
declaró, casisin pestañear, que la caraera, sin dudaalguna, el rostro del deseo<br />
insatisfecho. El silencio, en el auditorio, fue ensordecedor. Nadie, ni los más<br />
atrevidos, osaron, no yaabrir la bocasino tan siquiera pestañear.<br />
El silencio consiguió petrificar el tiempo y los instantesen sucesión fueron<br />
embalsamados.Lafrase del catedráticoErnst-Rudolph Mayer de launiversidad<br />
dePrinceton habíaatravesadopor completo aquellugar yhabíaperforado detal<br />
modo los aparatosauditivosdel público que la parálisis fue definitiva.<br />
Pero, tal ycomo yanos tienen acostumbradoslosacontecimientos, alguien −<br />
no el másosado,ni el de mayorcoraje, ni por supuestoel másvaliente, no: sólo<br />
alguien que podríaser cualquiera− movió, casisin darsecuenta, laaletaderecha<br />
que circunda su fosanasaly olió el silencio. Ese pequeño gesto,por otra parte<br />
natural, provocó un estruendo monstruoso que fue el principio del fin de la<br />
hegemoníadel pensamiento sobre el olfato. Y apartir de ese instante fundador<br />
yabsolutamenterevolucionario, yanadafue lo mismo en lassociedadesdel capitalismo<br />
avanzado.Evidentemente, el hombre que movió, casisin darsecuenta,<br />
la aletaderecha que circunda su fosa nasaly olió el silencio fue condenado<br />
de por vida a llevar la nariz en una jaula y, como suele ser obvio en estos casos,<br />
convertido en líder y posteriormente en mártir de la Liga de los Hombres que<br />
Huelen lasCosas. Y lahistorialo absolvió… pero eso esotrahistoria.<br />
BernardíRoig<br />
Inevitably, having assumedthe insubordination of affect, Professor Ernst-<br />
Rudolph Mayer of Princeton University declared, almost without blinking,<br />
that the human visagewas,beyond all doubt, the face of unfulfilled desire.<br />
The silence in the auditorium wasdeafening. No one, not even the boldest,<br />
daredto open his mouth, or even to blink.<br />
The silence duly turned time to stone and embalmed the succession of<br />
moments.The wordsutteredbyProfessor Ernst-Rudolph Mayerof Princeton<br />
University had completely pervadedthe place and drilled so deeply into the<br />
auditory systemsof the audience thatthe paralysis wastotal.<br />
But, asevents haveaccustomedus to expect, someone— not the boldest, or<br />
the most courageous, or indeed the bravest: no, just someone who could be<br />
anyone— moved, almostwithout realizing it, the wingof his right nostril and<br />
sniffed the silence. That small and of course perfectly natural gesturecaused<br />
an enormous uproar that wasthe beginning of the end of the hegemony<br />
of the thinking about smell. And from that foundational and absolutely<br />
revolutionary moment nothing wasthe sameagainin the advancedcapitalist<br />
societies. Obviously, the man who moved, almost without realizing it, the<br />
wing of his right nostril and sniffed the silence wassentencedfor life to keep<br />
his nose in a cageand, asis clearly the rule in such cases,becamea leader and<br />
subsequentlya martyr of the Leagueof Men that Smell Things. And history<br />
absolvedhim… but that’s another story.<br />
BernardiRoig<br />
158 159
Mi sentido del olor sabecuando la naturaleza estácerca.<br />
RogerBallen<br />
My sense of smell knows whennature is close.<br />
RogerBallen<br />
Naceun niño<br />
Amor ardiente<br />
Flor que seabre<br />
Y que huele<br />
Nace una madre<br />
Nace un padre<br />
Hermosa canción<br />
Silencio y lágrimas<br />
Dicha que abrasa<br />
El corazón<br />
Fuego ydeseo<br />
Lluviay llama<br />
Naceun niño<br />
Amor ardiente<br />
LindaBeck<br />
baby<br />
birth burning<br />
love<br />
opening flower<br />
new<br />
mother father<br />
born<br />
beautiful song<br />
silence<br />
and tears<br />
joy<br />
burning through<br />
heart<br />
fire desire<br />
rain flame<br />
baby<br />
birth burning<br />
love<br />
byLindaBeck<br />
Las obras de la artista suiza Miriam Cahn destacancomo contrapunto del<br />
conjunto. Los intrigantes lienzos de la artista muestran retratos de individuos<br />
de género indeterminado, humanos o animales, de ojos muy abiertos.<br />
Los colores llamativos, la intensidad y el impacto inmediato de sus imágenes<br />
fantasmagóricasmuestran la iconografía personal desarrollada por la artista,<br />
fuertemente influenciadapor el beligerantemovimiento feministade los años<br />
60.<br />
Los mundos de silencio, mujeres, animalesy guerra, el cuerpo transfigurado<br />
como un objeto de violencia, se reflejan constantementeen su trabajo,<br />
como una densa mezcla de colores y de penetrantes olores.<br />
Las obras de Cahn expresan simultáneamente un sentido de soledad melancólica<br />
y una impresión intensa de fuerza creativa,revolucionaria.<br />
SilviaDauder<br />
The works of Swiss artist Miriam Cahn stand out as counterpoint to the<br />
ensemble. The artist’s intriguing canvasespresentportraits of individuals of<br />
indeterminate gender, human or animal, with eyeswide open. The strident<br />
colours, the intensity andthe immediate impactof her phantasmagoricimages<br />
show the personal iconography developed by the artist, who waspowerfully<br />
influenced bythe belligerent feminist movementof the Sixties.<br />
160 161
The worlds of silence, women, animals and war, the transfigured body as<br />
object of violence, are constantlyreflected in her work, like a dense mixture<br />
of colours and penetrating smells.<br />
Cahn’s works simultaneously express a sense of melancholic solitude and<br />
an intense impression of creative, revolutionary force.<br />
SilviaDauder<br />
Recuerdoel olor...<br />
20 olores en lamemoria<br />
Recuerdo el olor de un viejo álbumde fotos.<br />
Recuerdo el olor aalcohol y amiedo cuandovenía el practicante.<br />
Recuerdo el olor caliente de la mula en el establo.<br />
Recuerdo el olor de latierramojadaen septiembre.<br />
Recuerdo el olor oscuro de los armarios en casademis abuelos.<br />
Recuerdo el olor avela y asanto en la iglesia.<br />
Recuerdo el olor de los discosde vinilo al salir de su funda.<br />
Recuerdo el olor amar en lasmaderasnaufragadas.<br />
Recuerdo el olor del plomo fundido al caeren el agua.<br />
Recuerdo el olor del barcocuandoíbamosaBarcelona, salitre y petróleo.<br />
Recuerdo el olor acuerday cartón en el almacénde mi abuelo.<br />
Recuerdo el olor de un libro de razashumanas.<br />
Recuerdo el olor apipa y tristeza en casademis tíos.<br />
Recuerdo el olor de un viejo álbumde fotos.<br />
Recuerdo el olor del pequeño colmado, comiday detergente.<br />
Recuerdo el olor ahumo cuando Sebastián quemabarastrojos al amanecer.<br />
Recuerdo el olor del barrio chino de Palma,orín y humedad.<br />
Recuerdo el olor narcotizante de las higueras.<br />
Recuerdo el olor agrasayhierro de una vieja pistola.<br />
Recuerdo el olor de lascasasabandonadas.<br />
PepCarrió<br />
I rememberthesmell…<br />
20 smells in the memory<br />
I remember the smell of an old photo album.<br />
I remember the smell of alcohol and fear when the nurse came.<br />
I remember the hot smell of the mule in the stable.<br />
I remember the smell of the wetearth in September.<br />
I remember the dark smell of the wardrobesin my grandparents’house.<br />
I remember the smell of candlesandsaintliness in the church.<br />
I remember the smell of vinyl records being slipped out of their sleeves.<br />
I remember the smell of the seain washed-updriftwood.<br />
I remember the smell of molten leaddropped into water.<br />
I remember the smell of the boatwhen wewent to Barcelona, saltpetre and<br />
fuel oil.<br />
I remember the smell of string andcardboardin my grandfather’s storeroom.<br />
I remember the smell of abook about the human races.<br />
I remember the smell of pipe and sadnessatmy aunt and uncle’s house.<br />
I remember the smell of an old photo album.<br />
I remember the smell of the little grocery, food and detergent.<br />
I remember the smell of smoke when Sebastiàburned stubble at dawn.<br />
I remember the smell of Chinatown in Palma, rust and damp.<br />
I remember the narcotic smell of fig trees.<br />
I remember the smell of greaseandiron of an old pistol.<br />
I remember the smell of abandonedhouses.<br />
PepCarrió<br />
Soluciones acuosas<br />
revelan la imagen.<br />
Miras.<br />
La nariz, cerca de la cubeta.<br />
Respiras.<br />
Olor arojo y penumbra.<br />
La sangre, envenenada.<br />
De fotografía.<br />
Manel Esclusa<br />
162 163
Aqueoussolutions<br />
reveal the image.<br />
You look.<br />
The nose, near the tray.<br />
You breathe.<br />
Smell of red and half-darkness.<br />
The blood, poisoned.<br />
Of photography.<br />
Manel Esclusa<br />
Madera maceradaen Rocío,<br />
sillares de piedra con eco,<br />
golondrinas con caminar de esparto,<br />
espaciosonoro lleno/vacío,<br />
copies of copies, mímesis of mímesis,<br />
Indian Summer,<br />
paraíso a destiempo,<br />
cambiaráel olor del marfil por el aromadel<br />
caffè alla Napoletana,<br />
50 añosde vida en dos páginas,<br />
5 pensamientos en cien páginas,<br />
olores sencillos recordados...Kind of Blue.<br />
JesúsEtxarte<br />
Dew-macerated wood,<br />
Stone ashlars with an echo,<br />
Swallowswith an esparto gait,<br />
Full//empty sound space,<br />
Copies of copies, mimesis of mimesis,<br />
Indian Summer,<br />
Paradise in the wrong time,<br />
Will changethe smell of ivory to the aromaof<br />
Caffè alla Napoletana,<br />
50 yearsof life in twopages,<br />
5 thoughts in ahundred pages,<br />
Simple smellsremembered...Kind of Blue.<br />
JesúsEtxarte<br />
QUE BUEN OLOR A ÉXITO.<br />
SOY FELIZ Y NO ME FIO DE NADIE,<br />
ABAJO HACIENDO EJERCICIOS MI BUEN AMIGO DASU,<br />
DIAGNOSTICADO COMO ESQUIZOFRÉNICO EMOCIONAL.<br />
ESTAMOS VIVIENDO UNA TERRIBLE GUERRA EN IRAK<br />
Y NUESTRO PRESIDENTE SE VA DE VACACIONES CON<br />
BUSH Y BLAIR.<br />
EVRU<br />
WHAT A GREAT SMELL OF SUCCESS.<br />
I AM HAPPY AND I TRUST NO ONE,<br />
DOWN BELOW DOING EXERCISES MY GOOD FRIEND DASU,<br />
DIAGNOSED AS AN EMOTIONAL SCHIZOPHRENIC.<br />
WE ARE LIVING THROUGH A TERRIBLE WAR IN IRAQ<br />
AND OUR PRESIDENT GOES ON HOLIDAY WITH<br />
BUSH AND BLAIR.<br />
EVRU<br />
Todos los aromasposibles<br />
¿Poseen las fotografías la capacidadde atraparnos en una experiencia sensorial<br />
que vayamásallá de su apariencia formal, cuando su código de representación<br />
atañeexclusivamente a la privacidad de quien las ejecuta? ¿O es que<br />
acasono existe en el substrato de muchas de ellas algomásque el omnipotente<br />
olor de los químicos que las han hecho reconocibles? La virtualidad de la<br />
164 165
imagen despierta en nosotros el deseo de lo ausente. ¿Seremos capacesde<br />
extraer de ellas la información necesaria para superar la pura catalogación<br />
informativa, que transciende de lo puramente ingenioso? ¿Seremos tan pobres<br />
para quedarnos en esa lectura restringida, que apenasalcanza a avanzar<br />
másallá de un juego compositivo, de una estructuración de grises o matices?<br />
¿Seríamos capacesdefotografiar con los ojos cerrados aquello que sólo nos<br />
cautivapor nuestracuriosidad olfativa? ¿Olores comotonos? ¿O esque acaso<br />
las fotografías no encierran todos los aromasposibles?<br />
Eduardo Ibáñez<br />
All possiblearomas<br />
Do photographs have the capacityto trap us in a sensory experience that goes<br />
beyond their formal appearance,when their code of representation relates<br />
exclusively to the privacyof the person whotakesthem? Or could it be thatin<br />
the substratum of many of them there is nothing more than the omnipotent<br />
smell of the chemicals that have made them recognizable? The virtuality of<br />
the imagestirs in us a desire for the absent. Will webe able to extract from<br />
them the necessaryinformation to go beyond mere informative cataloguing,<br />
which transcends the merely ingenious? Will we be so poor as to content<br />
ourselves with that restricted reading that scarcely managesto be more than a<br />
compositional game,a structuring of greys or nuances? Might webe able to<br />
photograph with our eyesclosed thatwhich captivatesus through our olfactory<br />
curiosity alone? Smells like tones? Or could it be that photographsdo not<br />
enclose within them all possible aromas?<br />
Eduardo Ibáñez<br />
Escaleras arriba, el olor a resina que impregna todaslas paredes del estudio<br />
abofeteabala castidadde cualquier sujeto, y de repente desaparece,todo desaparece.<br />
El pelo se plastifica para impedir uniones perpetuas, cuatro tapones de<br />
celulosa protegen oídos y nariz paraevitar filtraciones fatales: el mundo deja<br />
de oírse y olerse.<br />
La cuerda prensada,masticada,regalaun estridente sonido interno que al<br />
contactocon los dientes electriza el cuerpo de arriba abajo.<br />
El estar sumergido con los ojos cerrados el mundo deja de verse, la masa<br />
húmeda y fría actúacomo un grato bálsamode perfusión.<br />
La escayolaendurece atrapandocon envidia la inquilina celulosa de la nariz,<br />
regalandoen ese instante una jauría de efluvios indeterminados provocadospor<br />
el conocimiento de todos los elementos, despuntando, la febril<br />
crema hidratante que intentaba cobijar el semblante con una blanca mascara<br />
deleznable, viscosae inestable.<br />
En un instante, todaestademencia inunda y sacudesin piedad y atraición<br />
hastael último parajedel cráneo.<br />
JoséRamónLidó Rico<br />
Upstairs, the smell of resin thatimpregnatesall the wallsof the studio slapsthe<br />
chastity of any subject and suddenly disappears, everything disappears.<br />
The hair is covered in plastic to prevent perpetual bonds, four cellulose<br />
plugs protect ears and nose to prevent fatal seepage:the world can no longer<br />
be heard or smelled.<br />
The cord pressed,chewed,givesastrident internal sound, which in contact<br />
with the teeth electrifies the body from top to bottom.<br />
Being immersed with eyesclosed the world is no longer seen, the cold wet<br />
massactsasawelcome balm perfusion.<br />
The plaster hardens trapping with envy the cellulose tenant of the nose,<br />
unleashingat that moment awhole packof uncertain outflows provoked by the<br />
knowledgeof all the elements, singling out the feverish moisturizer thattried<br />
to cover the face with a crumbly, viscose and unstable white mask.<br />
In an instant, all of this dementia inundates and shakesmercilessly and<br />
treacherouslyto the furthest cranny of the skull.<br />
JoséRamónLidó Rico<br />
166 167
Al igual que las calaverasde azúcartípicas del Día de los Muertos en México,<br />
este cráneo recubierto de resina de colores no huele amuerte aunque seauna<br />
imagen, explotadahastala saciedad,que la representa en la cultura popular.<br />
Las gotas,sombras y formas de vivos colores que lo recubren másbien remiten<br />
a la celebración de la vida que se produce en ocasión del Día de los<br />
Muertos. Tal y comoocurre en esasfestividades, recuerda anuestros sentidos<br />
las cosasvivasy con olor, tal vez incluso cosascomo dulces y golosinas.<br />
MarkusLinnenbrink<br />
Like in the sugar skulls for the Día delosMuertosin Mexico, this skull coated<br />
in colourful resin does not smell like death, even though it is an imageof it<br />
overexploitedin pop culture.<br />
The dripping, oozing, floating, rich colours recallsmore the celebrationof<br />
life wefind duringthese holidays. Like with the daysof the deadit reminds our<br />
senses of things alive and smelling, maybeeven like sweetsand treats.<br />
MarkusLinnenbrink<br />
Lahijade Heisenberg<br />
La luz de la ventanabañade blanco la habitación de la hija de Werner Heisenberg,<br />
el científico. Es unaestancialimpia, huele alimpio. Desde que era<br />
niña ha visto muchas veces, colgados de las paredes de la casa,los retratos de<br />
la familia, las hermosas carasa las que, de algún modo, se parece porque la<br />
reconocen en silencio. Esas carasla han mirado siempre, detenidamente,<br />
pero la primera vez que ella lo advirtió fue cuando su padre se dispuso a<br />
leerle la historia de Alicia en el País de las Maravillas. Un reflejo de plata,<br />
casi imperceptible, resbalabade entre las miradas de los retratos cuando oyó<br />
por primera vez el cuento de una niña que se halla anteel espejo. La hija de<br />
Heisenberg se olvida de todo mirando su propia cara, asombrada. El<br />
paisaje<br />
alemán que puede verse através de la ventanale resulta tan indiferente como<br />
ella es indiferente al paisaje, quizás el paisaje de la isla de Helgoland. Sus<br />
ojos están recorriendo ahora las colinas de sus cejas, el profundo valle de<br />
su boca, las laderasde su nariz. Es la misma nariz de su padre, la nariz que<br />
tuvo que proteger de las alergias de Helgoland, la lejana isla que carece de<br />
polen. Mueve, gira, sacudeuna y otra vez su mirada en el espejo hastaque<br />
consigue hacerle desaparecersu propia cara. Los arabescosde sus orejas, sin<br />
embargotodavíaestán ahí, ese también es su pelo y ese es su cuello. Nunca<br />
consigue verse toda entera y tampoco está muy segura de lo que quiere ver.<br />
Lo había dicho papá,en una ocasión, después de tocar el piano y de releer<br />
a Goethe sobre el falso movimiento: “es imposible conocer con precisión<br />
absoluta la posición y la velocidad en las partículas subatómicas, dos de las<br />
magnitudes básicasde la mecánica.” Asocia a su padre con un olor complejo<br />
e intermitente. Cuando estácerca es un aromaligero, discreto; cuando se<br />
aleja cambiaprofundamente y se convierte en ropaje suntuoso y rico. Un<br />
olor compañero. Laluz en unafotografía, comoen un espejo, alumbraunas<br />
zonas acostade ensombrecer a otras. El lugar del espectadores inquietante<br />
porque esincierto.<br />
DuaneMichals<br />
Heisenberg’s daughter<br />
The light from the windowbatheswhite the bedroom of the scientist Werner<br />
Heisenberg’s daughter. It is aclean room, it smells clean. Ever since she was<br />
a little girl she hasseen many times, hanging on the walls of the house, the<br />
portraits of the family, the beautiful faces that she in some wayresembles<br />
becausethey recognize her in silence. Those faces have alwayswatchedher<br />
closely but the first time she noticed it waswhenher father wassettling down<br />
to read her the story of Alice in Wonderland. A silver reflection, almost<br />
imperceptible, slipped betweenthe gazesofthe portraits when first sheheard<br />
the story of a girl who standsgazinginto a mirror. Heisenberg’s daughter<br />
forgets abouteverything else asshe looks, astonished, at her own face. The<br />
German landscapethat can be seen through the window is asindifferent to<br />
her asshe is indifferent to the landscape,perhapsthe landscapeof the island<br />
of Heligoland. Her eyesare nowtravelling acrossthe ridges of her eyebrows,<br />
the deep valley of her mouth, the slopes of her nose. She hasthe samenose<br />
asher father, the nose she had to protect againstthe allergies of Heligoland,<br />
the remote island without pollen. She moves, turns, shakesagainand again<br />
168 169
her gazein the mirror until she succeedsin making her own facedisappear.<br />
The arabesquesof her ears, however, are still there; that is her hair, too,<br />
and that is her neck. She never managestosee all of herself, and neither is<br />
she very sure whatshe wants to see. Dad had said it, in one occasion, after<br />
playing the piano and of rereading to Goethe on the untruthful movement:<br />
‘it is impossible to know with absolute precision both the position and the<br />
speed, two of the basic magnitudes of mechanics, of a subatomic particle.’<br />
She associatesherfather with acomplex, intermittent smell. When heis near<br />
her it is a light, discreet aroma; when he moves awayit changesprofoundly<br />
and becomesa rich, sumptuous apparel. A companionable smell. The light<br />
in aphotograph, asin amirror, brightens someareasatthe costof darkening<br />
others. The placeof the spectatoris disturbing becauseit is uncertain.<br />
DuaneMichals<br />
Como artista, opté por el azufre a finales de los 90 paracrear unas esculturas<br />
ambivalentes de pequeñas dimensiones. A pesar de su belleza intrínseca, algo<br />
que siempre estápresente en mis obras, el azufre paramí era un elemento vulgar.<br />
El polvo de azufre, debido asu fuerte olor repelente, sesolíaesparcir al pie<br />
de las paredes para impedir que los gatosmearan encima. Era un material de<br />
pocacategoría,pero quealmismo tiempo, debido asu relación con los volcanes<br />
y la alquimia, me permitía hacer volar la imaginación. Además, y por encima<br />
de todo, dadoque los títulos de mis obras siempre han sido descriptivos y particularmente<br />
significativos, la palabraazufre, soufreen francés, despierta ciertas<br />
asociaciones de marcado carácter poético como: soufre,souffrir, souffreteux,sulfureux<br />
[azufre, sufrir, enfermizo, sulfuroso]. Era también una opción que encajaba<br />
con mi deseode trabajarcon un material que anteriormente no hubieran utilizado<br />
otros artistas.<br />
JeanMichel Othoniel<br />
“As an artist I chose sulphur in the late 90s to create small and ambivalent<br />
sculptures. In spite of its inherent beauty,aconstant characteristicof my works,<br />
sulphur wasfor me a vulgar element. The powdered sulphur, becauseof its<br />
strong repellent smell, wasspread around the bottom of walls to prevent cats<br />
pissing on them. It wasalow material, but which, at the sametime, becauseit<br />
hasto do with volcanoes and alchemy, one that allowed my imagination to run<br />
riot. And then, most of all, since the titles of my works were alwaysdescriptive<br />
and particularly significant, the word one that, soufrein French, sparks some<br />
eminently poetical associations like: soufre,souffrir,souffreteux,sulfureux[sulphur, to<br />
suffer, sickly, sulphurous]. The choice alsofitted in with my desire to dealwith<br />
amaterial not previously employed by other artists.”<br />
JeanMichel Othoniel<br />
PATRICK ESTÁ DE VISITA EN LONDRES, ESTÁ EN UN PUB, SABE<br />
QUE NO ES EL MEJOR LUGAR PARA UNA CITA. MIRA SU RELOJ, TE<br />
MIRA A TI, ESTÁ SEGURO DE QUE NO LE VAS A VER…LE FASCINA<br />
TU OLOR…<br />
Luis Macías<br />
PATRICK IS VISITING LONDON, HE’S IN A PUB, HE KNOWS IT’S<br />
NOT THE BEST PLACE FOR A DATE. HE LOOKS AT HIS WATCH, HE<br />
LOOKS AT YOU, HE’S SURE YOU’RE NOT GOING TO SEE HIM…<br />
YOUR SMELL FASCINATES HIM…<br />
Luis Macías<br />
“Son tusperjumenesmujerlosquemesulibeyan...”<br />
C. MejíaGodoy.<br />
...”Nadie jugabay nadie se apurabaen esacalle, ni aun los remolinos del terral<br />
pesadoscomo piedras.<br />
Ya no había hacia dónde salir ni adonde entrar. La neblina o el sol eran de<br />
arena...”<br />
Extracto deCrónicadelNiñoJesúsdeChilca.1982. Poesía deAntonio Cisneros.<br />
Tal como en el poemade Cisneros, donde uno casi palpala arena en la piel,<br />
170 171
el ejercicio de la memoria acudea varios recodos que al convergir en un todo,<br />
producen un imaginario personal único parael que rememora.<br />
En el casode DreamingRose,2009, la sensualidad del olor preside y reúne a<br />
todos los otros colores bajo su aroma.<br />
El temade laobraes decarácterautobiográfico ytratade un recuerdo deuna<br />
fincade flores perdida. El pintar lasrosassobre lapiel esel actomáscercanoala<br />
tradición tribal y primera del tatuaje: informar procedencia, nadamáscercano<br />
alactomismo deuntarse perfume.<br />
El título en ingles lúdicamente atiende dos momentos: el del personaje<br />
soñando (Rose is dreaming) y el del acto de recordar sus rosas (Dreaming of<br />
roses).<br />
Y atravésde esaimagen, el aromaapareceparaquedarse parasiempre.<br />
CeciliaParedes<br />
“‘It is your perfumes, woman,thatkeepme going...’<br />
C. MejíaGodoy<br />
... ‘No one playedandno one hurried on thatstreet, not even the swirls of the<br />
land wind, heavyasstones.<br />
There wasno longer anywhereto go out to or anywhereto go in to. The fog or<br />
the sun wereof sand...’<br />
Excerpt from CrónicasdelNiñoJesúsdeChilca.1982. Poem by Antonio Cisneros.<br />
As in the Cisneros poem, in which we almost feel the sand on our skin, the<br />
exercise of memory reachesinto a number of corners that, in converging in a<br />
whole, produce apersonal imaginary unique to the person whorecollects it.<br />
In the caseof DreamingRose(2009) the sensuality of the smell presides over<br />
andgathersin all the other colours under its aroma.<br />
The theme of the work is autobiographical, and hasto do with the memory<br />
of alost flower garden. Painting roses on the skin is the actthat is closest to the<br />
earliesttribal tradition of tattooing: to announceone’s origin, there is nothing<br />
closer to the actof putting on perfume.<br />
The title in English playfully engagestwo moments: that of the person<br />
dreaming (Rose is dreaming) and that of the act of remembering the roses<br />
(Dreaming of roses).<br />
And bywayof that image, the aromaappears, to stayforever.<br />
CeciliaParedes<br />
“A vecesintento visualizar el viaje de una palabracuando sale de los labios de<br />
una persona y se dirige a su destinatario, o imagino, cuando estoy en una biblioteca,<br />
que todos los libros susurran. Veo entonces una bandadade pájaros<br />
que parece desplazarse de manera caótica y que sin embargo siguen su viaje.<br />
Con Genoma,buscoelprimer aliento, el primer olor, el origen de todo.”<br />
Charles Sandison<br />
“Sometimes I try to visualize the journey of a word as it leavesthe lips of a<br />
speaker and moves towardsa listener, or imagine, when standing in a public<br />
library, thatall the booksarequietly talking. The vision thatoccursin my mind<br />
is that of a vastflock of birds, which seem to move chaotically, yet somehow<br />
managenotto collide. With GenomaI´mlookingfor the first, the first smell, the<br />
origin of everything”<br />
Charles Sandison<br />
Lafotografíade Tillmans haabordado alo largo de los añosun amplio abanico<br />
de génerosy contenidos, incluyendo con frecuenciael retrato. En su conjunto,<br />
su práctica artística nos remite a la idea de un extenso workin progresscuyo<br />
motor son un constante cuestionamiento y recontextualización de todos los<br />
elementos constitutivos de la fotografía. No es de extrañar entonces, que la<br />
obra titulada Anders,BrightonArcimboldosehayainspirado en la pintura del genial<br />
artistamanieristaGiuseppe Arcimboldo.<br />
La relación entre el hombre y su entorno natural y los sentidos que intervienen<br />
en dicha relación fueron temasrecurrentes del arte manierista de la<br />
segundamitad del siglo xvi. Pero la obra de Arcimboldo guardaen su poética<br />
otro mecanismo que ya apunta directamente al barroco y que la hace todavía<br />
másinteresante a los ojos de Tillmans: la perpetua combinación de sus elementosconstitutivos<br />
quepor sí solayagarantizaunainfinidad deposibilidades.<br />
Si nos fijamos en larelación del sentido olfativo y lasobrasde Arcimboldo,<br />
essin dudaunaconexión directa… y laobrade Tillmans, ¿huele?<br />
Christian Domingez<br />
172 173
Over the years Tillmans’s photography has addresseda wide range of genres<br />
and contents, often including the portrait. Taken as a whole, his artistic<br />
practice leavesus with the ideaof an extensive work in progress whosedriving<br />
force is a constant questioning and recontextualizing of all the constituent<br />
elements of photography. It is not surprising, then, that the work entitled<br />
Anders,BrightonArcimboldoshouldhavebeen inspired bythe painting of the great<br />
Mannerist artist Giuseppe Arcimboldo.<br />
The relationship between man and his natural environment and the<br />
sensesinvolved in that relationship wererecurring themesof the Mannerist<br />
art of the second half of the sixteenth century. But Arcimboldo’s work has<br />
in its poetics another mechanism that points directly to the Baroque and<br />
makesit evenmore interestingin Tillmans’s eyes:the perpetualcombination<br />
of its constituent elements, which in itself ensures an infinite number of<br />
possibilities.<br />
If we look at the relationship betweenthe olfactory sense and the works<br />
of Arcimboldo, there is undoubtedly a direct connection… and Tillmans’s<br />
work: does it smell?<br />
Christian Domingez<br />
Sobremiobra<br />
Cuando imagino un paisajecontemporáneo, veoun mundo cubierto de grafitis.<br />
Mis retratos son paisajestambién, y al pintar mis figuras, lascubro con<br />
mis propios grafitis. Es lavidaque vivimos, imágenesy olores de todo lo que<br />
nos rodea.<br />
AlexanderTinei<br />
On mywork<br />
When I imagine acontemporary landscape,I seeaworld covered with graffitis.<br />
My portraits are also landscapesaswell, and when I paint my figures, I cover<br />
them with myowngraffitis. It is the life welive, imagesandsmells of everything<br />
around us.<br />
AlexanderTinei<br />
174 175
metàl·lica DIFENILÒXID 20% – ALDEHÍDS 15% – ÒXID DE ROSA 30%<br />
fumada TABAC ABSOLUT 20% – BEDOLL 20% – CADE 10% – METIL-PARACRESOL 5%<br />
ozó FOIN ABSOLUT 10% – ALGUES 10% – CALONE 60% – FLORALOZÓ 20%
Agraïments:<br />
colecciónolorVISUAL vol expressar el seu agraiment atots els artistes i<br />
professionals que, ambla sevacol.laboració, han fet possible aquesta<br />
exposició.<br />
De forma especial aMontse Cuadradas.