23.02.2021 Views

LaidentidadPerdida

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Laidentitat perduda<br />

El rostre,colecciónolorVISUAL


memòria<br />

ocultació<br />

dissolució


CAN MARIO<br />

FUNDACIÓ VILA CASAS<br />

PRESIDENT<br />

Antoni VilaCasas<br />

DIRECTOR GENERAL<br />

Joan Torras Ragué<br />

GERENT<br />

MaríaJosé AlcorizaVivas<br />

DIRECTORA D’ART<br />

GlòriaBosch Mir<br />

ADJUNTA A DIRECCIÓ D’ART<br />

I CAP DE PREMSA I COMUNICACIÓ<br />

NatàliaChocarro Bosom<br />

CAP D’EXPOSICIONS<br />

I PUBLICACIONS<br />

IsabelGómez Rovira<br />

CONSERVADORA<br />

I SERVEI EDUCATIU<br />

AlbaGarcíaArdiaca<br />

Laidentitat perduda<br />

El rostre, colecciónolorVISUAL<br />

EXPOSICIÓ<br />

CURADORES<br />

NatàliaChocarro Bosom<br />

CristinaAgàpito<br />

DIRECTORA DEL MUSEU<br />

NúriaCostaPolo<br />

COORDINACIÓ<br />

NatàliaChocarro Bosom<br />

CristinaAgàpito<br />

IsabelGómez Rovira<br />

EQUIP DE MUNTATGE<br />

José Ramon Eros<br />

Narcís SantamariaNicolau<br />

PREMSA I COMUNICACIÓ<br />

NatàliaChocarro Bosom<br />

Mercè VilaRigat<br />

SERVEI EDUCATIU<br />

HelenaFerrer<br />

REGISTRE D’OBRES<br />

Mercis Rossetti Caral<br />

ASSEGURANCES<br />

Hiscox<br />

TRANSPORTS<br />

Arterri<br />

CATÀLEG<br />

COEDICIÓ<br />

Fundació VilaCasas<br />

Institut d’Estudis Ilerdencs<br />

COORDINACIÓ<br />

IsabelGómez Rovira<br />

FOTOGRAFIES<br />

Fotogasull<br />

TEXTOS<br />

Diàlegentre Antoni VilaCasas<br />

i Ernesto Ventós (NatàliaChocarro -<br />

CristinaAgàpito)<br />

NatàliaChocarro Bosom<br />

CristinaAgàpito<br />

TRADUCCIONS<br />

lacorreccional (serveis textuals)<br />

MireiaBas<br />

MuntsaHolgado<br />

Graham Thomson<br />

DISSENY I MAQUETACIÓ<br />

Ferran Giménez<br />

IMPRESSIÓ<br />

VanguardGràfic sa<br />

Dipòsit Legal:B28343-2018<br />

ISBN: 978-84-09-06915-6<br />

Laidentitat perduda<br />

El rostre,colección olorVISUAL<br />

Pl. Can Mario, 7<br />

17200 Palafrugell(Girona)<br />

Tel. 972 306 246<br />

canmario@fundaciovilacasas.com<br />

www.fundaciovilacasas.com<br />

del 19 de gener<br />

al19 de maigde2019<br />

© dels textos: els autors<br />

© de les fotografies:Carmen Calvo, Manel Esclusa, Jesús Etxarte, Evru, Esther Ferrer, DouglasGordon, Hanna<br />

Hänninen, Markus Oehlen, Jean Michel Othoniel, MartaMaríaPérez Bravo, Charles Sandison, WolfangTillmans,<br />

Valentín Vallhonrat,VEGAP, Barcelona,2019<br />

© d’aquestaedició: Fundació VilaCasas


DiàlegentreAntoni Vila Casasi Ernesto Ventós<br />

Amb motiu de la celebració de l’exposició La identitatperduda.Elrostre,colecciónolorVISUAL,<br />

que se celebra entre els mesosde gener i maig al Museu d’Escultura Contemporània<br />

Can Mario, vamconsiderar que teníem una ocasióúnica per establir un diàleg entre<br />

Ernesto Ventós i Antoni Vila Casas.Un encontre el resultat del qualens hapermès de<br />

comprendre les motivacions de dues personalitats força diferents que coincideixen,<br />

tanmateix, en una mateixapassió, que esdevéfollia entrellaçada a la vida. I és precisament<br />

en aquest bategarincessant lliurat als capricis de la bellesa on se situa el gest<br />

concret i absolutdel col·leccionista.<br />

Evocant la veu d’un dels pensadorsmésrellevants de la primera meitat del seglexx,<br />

Walter Benjamin, introduïm la primera qüestió: “Tota passióconfina ambel caòtic,<br />

però la passiódel col·leccionista confina ambun caosde records”.<br />

Ambdós col·leccionistes coincideixen en l’esperit i la il·lusió que conforma tota<br />

col·lecció. “La mevacol·lecció –afirma Ernesto Ventós– descriu les olors que m’envolten;<br />

per ami, el sentit de l’olfacte és molt important perquè tot en la mevavidafa<br />

olor. Els meus paresi tambéel meu avi vanser-ne els causants,perquè ja treballaven<br />

el món de les olors.”<br />

Per aAntoni VilaCasas, aquestaqüestióéssignificativai dotael seufons d’art d’un<br />

“avantatgerespectedel propi”, atès–aclareix– que respon a dues premisses: “la vista<br />

i l’olfacte”.<br />

Interpel·lats pels orígens de la passiópel col·leccionisme, els motius són ben diferents.<br />

Antoni Vila Casasafirma haver col·leccionat des de la infantesa, uns anyson<br />

4 5


compila tot tipus d’objectes, com ara segells, capsesmetàl·liques de medicaments,<br />

balances... Amb tot, les primeres obres d’art que atresorasón les que pertanyeren als<br />

seus familiars traspassatsi que avui configuren una col·lecció d’autors de principis<br />

del seglexx. Anys méstard, quandirigia els laboratoris, esrelacionavaambartistes als<br />

qualsper Nadal els demanavaunaobrade laqual imprimien unalitografiaque regalavaemmarcadaalsmetgesi<br />

personal d’administració. Un cop esvavendre lacompanyia<br />

farmacèutica,vadecidir de promoure l’art contemporani català,objectiu principal de<br />

la Fundació Vila Casas.<br />

Els inicis d’Ernesto Ventós tambésón peculiars. És el grande vuit germansi el fet<br />

de comptar ambuna discapacitatauditiva el vafer extremadamenttímid. Vacomençar<br />

col·leccionant revistesdel Capitán Trueno, cotxes, caixesde mistos... En tenir disset<br />

anys, interessat pel món de l’art, començaa visitar galeries on – recorda– “em vaig<br />

entusiasmarambTorres-Garcia, per les formes quadradesi els seus colors, i li vaig<br />

dir al meu pare que m’agradaria adquirir-ne una obra, la respostavaser no, hasde<br />

treballar i estudiar. I, vaigcomençar, araja fa quarantaanys,colección olorVISUAL;<br />

volia col·leccionar art, però buscavaunmotiu”.<br />

La celebració de l’exposició SuggestionsolfactivesalaFundacióJoan Miró, on vaparticipar<br />

com aperfumista, vaser determinant. Ventós vaprendre consciència que allà<br />

es parlavade les olors en general, de com s’obtenien i com ens afectaven,però no de<br />

l’olor del’art, unaqüestió queesconvertiriaen laveritable font d’inspiració delaseva<br />

col·lecció, la sevamemòria olfactiva. Després de diferents intents de contactar per<br />

cartaambartistes i galeristes per explicar-los el projecte, Albert Ràfols-Casamadael<br />

varebre al’estudi. A partir d’aquell moment, la col·lecció vatraçarel seupropi relat.<br />

Des de la diferència que determina ambduescol·leccions, una qüestió que també<br />

volem abordar són els motius pels quals tots dos varen decidir de compartir-les amb<br />

la societat. Per al perfumista, la principal raó fou “ensenyar a la societat a olorar a<br />

travésde l’art contemporani i que la gent s’adoni que té una memòria olfactivaque la<br />

du arecords, sovint oblidats”. Per a Antoni Vila Casas,allò que realment el vaseduir<br />

al’hora de compartir el seu llegat vaser que comptava“amb una activitat afegida”: el<br />

gustper la tradició. A travésde la recuperació d’edificis emblemàtics–antigues fàbriques,<br />

un palaudel seglexvi i uns anticsmagatzemstèxtils–, l’empresari farmacèuticva<br />

traçar una xarxad’espais expositius a travésdels quals es defineixen alguns dels capítols<br />

més pròspers del país, on poder “exposar artistes catalansperquè se sentin a casa<br />

i llueixen més” –afirma–. Antoni Vila Casasconsidera,així, que tantErnesto Ventós<br />

com ell han decidit revertir en la societat allò que aquestaels vaaportar en les seves<br />

senglesprofessions.<br />

En relació alsestils artístics que imperen en el món de l’art, ambdóscoincideixen<br />

en el fet que el públic generalsesent mésaprop d’allò que comprèn i identifica, malgratque<br />

–aclareixen– que aquestano és la tendència imperant. Per aErnesto Ventós,<br />

en particular, són molts els artistes que practiquen un tipus d’art sovint acompanyat<br />

de lectures i relats que en ser traspassatsala pintura resulten “més aviatcomercials”.<br />

“Per al meu gust–conclou–, sempreés millor pintar ambel cor.” Antoni Vila Casas<br />

hi assenteixambel cap. Com vaafirmar Walter Benjamin, “la fascinació més intensa<br />

per al col·leccionista rau en tancar els objectes individuals en un cercle màgicen el<br />

qual quedin congelatsun cop que la darrera emoció, l’emoció de la sevaadquisició,<br />

ha passatper sobre d’ells”.<br />

NatàliaChocarro i CristinaAgàpito<br />

Barcelona,3 dejuliol de 2018<br />

6 7


Laidentitat perduda.<br />

El rostre,colecciónolorVISUAL<br />

Vaig fer de mi el que no sabia.<br />

I el que podiafer de mi no ho vaigfer.<br />

La disfressa que em vaig posar no era la meva.<br />

Van creure que eraqui no era i no els ho vaigdesmentir, i em vaigperdre.<br />

Quan em vaigvoler treure la màscara,<br />

la tenia enganxadaala cara.<br />

Quan la vaigtreure i em vaigveure al mirall,<br />

ja haviaenvellit.<br />

Fernando Pessoa,“Tabacaria”<br />

França, any 2022. El segonmandatde François Hollande ha conclòs i es constitueix<br />

una coalició entre conservadorsi socialistes per tal d’obstaculitzar l’ascensió al’Eliseu<br />

del Front Nacional, ambMarine Le Pen liderant la formació. La presidència recauen<br />

Mohamed Ben Abbes, un musulmà francès moderat que, amb l’ajuda dels seus correligionaris,<br />

es proposa transformar els ciments, aradevastats,sobre els quals s’havia<br />

construït la modernitat.<br />

François, un jove professor de la Universitat de la Sorbona que no semblagaudir<br />

especialment de la sevaprofessió, excepte quan aconsegueix seduir alguna de les seves<br />

alumnes, s’estima més alleugerir el pes d’un vida somnolenta a travésde les passesde<br />

l’escriptor decadentistaJoris-Karl Huysmans(París, 1848-1907). Asfixiat per l’ambient<br />

sufocant que haviaprovocat en el darrer quart del segle xix el laïcisme dominant,<br />

l’ateisme extrem, el racionalisme i laidea, semprepresent en un progréssensefi,<br />

8 9


Huysmansvadecidir retirar-se aun monestir en ple procésde conversió religiosa. Més<br />

de cent anys després, a François tambése li presenta la possibilitat de seguir un camí<br />

semblant. En el seu desig de reconvertir la societatfrancesaal’islam i fundar un nou<br />

imperi queintegri Europa, el Magrebi l’Orient Pròxim, ambFrançaal capdavant,Ben<br />

Abbes considera la universitat un bastió de coneixement capaçde dirigir el país, sota<br />

les consignesde l’Alcorà.<br />

Submissió, la darrera novel·la del controvertit escriptor francès Michel Houellebecq,<br />

ens situa davantd’un escenari fictici però possibleper parlar-nos de la dificultat<br />

de l’home postmodern en la sevarecerca del sentit de la vida.<br />

Amb la dissolució a principi de la dècadade 1970 de les “grans veritats”, tals com<br />

l’estat, la religió i la família, l’individu no anhelatant el ser com l’estar sent, conformant-se<br />

així a viure el present. Des d’aquesta premissa que resulta paradigmàtica<br />

respecte al’etapa anterior —la identitat moderna era entesacom un concepte d’unitat,<br />

homogeneïtati integritat—, en la postmodernitat, i seguint la metàforade la liquiditat<br />

del sociòleg polonès Zygmunt Bauman, la identitat es torna “un factor poderós de<br />

l’estratificació social”. 1 Sense anar més lluny, Ben Abbes o François, els personatges<br />

d’Houellebecq, gaudeixendel privilegi de compondre o descompondreles sevesidentitats;<br />

tanmateix, al’altre costatsesituen tots aquells “aqui se’ls havedatl’accés al’elecció<br />

d’identitat” i acabencarregantamb“les que els han imposat”. “Identitats —assevera—<br />

que estereotipen, que humilien, que deshumanitzen,que estigmatitzen...” 2 En el<br />

context de la globalització, ambla “modernitat líquida” a la qual es refereix Bauman<br />

“s’ha donat plena llibertat a les identitats” 3 i arasón els homes els que s’han d’ocupar<br />

de capturar-les utilitzant la intel·ligència i els mitjans a l’abast. En la societatlíquida<br />

d’avui, laconstrucció de laidentitat éstambéquelcom fluid i lleuger que sesituaen un<br />

procés d’experimentació infinita; al llarg de la vida obtenim diferents identitats que<br />

ens defineixen i funcionen amode d’ancoratgeen un espaii un tempsdeterminats.<br />

Aquest desdoblamental qual només poden optar aquells individus que pertanyen a<br />

una determinadaclassesocial —recordem, per exemple, l’exclusió que pateixen els mal<br />

anomenatsimmigrants quan l’acció del desplaçamentha quedatenrere o la d’aquells<br />

altres que estigmatitzem com a immigrants de segonai tercera generació—, evidencia<br />

una novaforma encobertad’opressió. El mateix concepte, que en èpoquesprecedents<br />

fou concebut com un concepte d’unió i pertinença, avui, amb la postmodernitat es<br />

transforma en quelcom exclusiu, divisori i ambigu. En aquestcontext, Bauman ens<br />

alerta: “una vegadaque la identitat perd els ancoratgessocials que fan que sembli natural,<br />

predeterminada i innegable, la identificació es fa cadacop més important pels<br />

individus que busquen desesperadamentun nosaltres al qual puguin tenir accés”. 4<br />

Però, com podem pertànyer a un nosaltres quan la solidesa d’allò públic tambés’ha<br />

transformat en líquid amansd’un govern mundial absentde rostre? I el que ésencara<br />

mésimportant, com podemcomprendre l’absència de fronteres per una lliure circulació<br />

de comerç al mateix tempsque s’aixequen murs de contenció al flux de persones?<br />

La societatd’avui, tan líquida, esmunyedissa, mutant i hedonista com és, es proposa,<br />

tanmateix, desafiar la lògica binària entre el jo i l’altre pròpia de la modernitat —la<br />

bèstiai el sobirà de Derrida—, 5 on “el sobirà és presentatcom el subjecte —masculí—<br />

que des de la cimera d’una jerarquia social i política exerceix el seu domini sobre la<br />

bèstia, nom —femení— que s’assignaales minories subordinades(dones, fills, esclaus,<br />

indocumentats). En efecte, amb l’ensorrament de la veritat única i absolutaque illuminà<br />

el període precedent, apareguéuna coexistència de veritats relatives i plurals<br />

que donaren veuales minories exclosesi silenciades i alarevaloració de laculturalocal<br />

com un procés compensatori del caràcterhomogeneïtzador de la globalització. Compensació,<br />

tanmateix, que no semblahaver arribat atemps aaturar el desenvolupament<br />

d’una pàtina monocroma dipositadasobre els vestigis mil·lenaris d’Occident. Davant<br />

d’aquestbatecincessanti reprenent de nou Bauman, “l’home —ens diu— destrueix la<br />

possibilitat d’estar satisfet alguna vegada”, 6 de tal manera que “el desig es converteix en<br />

el seu objectiu, un objectiu únic i inqüestionable”. 7 Aquestaasseveració,tan punyent<br />

com inquietant, que situa l’ésser humà en un deliri estrepitós de desitjos i frustracions,<br />

“acostumaa consistir en un esdevenir perpetu, en una disposició permanent a<br />

canviar”. 8<br />

En aquestcontext de mutació constant, l’individu es torna posseïdor de múltiples<br />

identitats en un procés on el rostre —entès com aquella part de l’ésser humà que ens<br />

fa únics alsulls de l’altre— corre el risc de convertir-se en estereotip o màscaramentre<br />

10 11


que és capaçd’eliminar l’original i, per tant, la pròpia especificitat. En la interacció<br />

social a la qual ens veiem sotmesos avui, en la societat de la imatge i del consum, tan<br />

tecnificada com llevadissa, la substitució del rostre per la màscarao, inclús, per les<br />

màscares,on no hi hacapintimitat aamagar,ens situa en un nou escenari el qual ens<br />

proposem analitzar.<br />

Rostres. Paisatged’unavida<br />

NatàliaChocarro Bosom<br />

1<br />

Z. Bauman, Identidad,BuenosAires, Losada,2005.<br />

2<br />

Z. Bauman, Identidad,op.cit.<br />

3<br />

Ibídem.<br />

4<br />

Ibídem.<br />

5<br />

J. Derrida, Labestiayelsoberano.Volumenii(2002-2003), Buenos Aires,<br />

Ediciones Manantial, 2011.<br />

6<br />

Z. Bauman, Lamodernidadlíquida,CiutatdeMèxic,Fondo de Cultura Económica, 2003, p. 78.<br />

7<br />

Ibídem.<br />

8<br />

Z. Bauman, “Arte,muerte y posmodernidad”, aZ. Baumanet.al., Arte¿líquido?,Madrid,<br />

EdicionesSequitur, 2007.<br />

Unasèrie de trets configuren el nostre rostre d’ençàque naixem, fet que ens faassemblar-nos<br />

al pare o a la mare, als avis o tiets....a vegadesageneracions anteriors i en<br />

altres casossomuna barreja! En poquesocasionsno ens assemblemaningú.... Així i<br />

tot ja canviaremi les semblancescomençaranasorgir. Amb el pasdel temps, el nostre<br />

rostre mostra les marques de la vida, en definitiva els trets de la nostra identitat; es<br />

podria dir que és llavors quan som nosaltres mateixos?<br />

El rostre, diu ladita, “és el mirall del’ànima”, del nostre jo mésprofund i autèntic.<br />

És la manifestació d’allò que som, tot i que de vegadesel modifiquem més o menys.<br />

Malgrat tot, hi ha estudis que contradiuen d’alguna forma aquestamàximai li donen<br />

la volta, afirmant que ésla caraque esreflecteix en l’ànima, ja que cervell i rostre estan<br />

connectatsde forma directa i si modifiquem la fisonomia, la nostra ànimas’emfatitza<br />

ambaquests canvis.<br />

Cadasentiment contrau un grup del centenar de músculs de la carai les expressions<br />

més utilitzades acabenimpreses en el nostre rostre. Així doncs, les zones que el<br />

conformen tenen una correspondència amb la nostra psique i ens presenten d’una<br />

determinada maneradavantdels altres. A l’entrecella hi trobem les marquesde la concentració.<br />

El front, ja històricament, s’associavaalaintel·ligència per lasevaproximitat<br />

amb el cervell, com palesen els retrats fets per artistes d’èpoques passadesquequan<br />

volien representar un aire de santedat,idealitat o intel·ligència, ho feien ambfronts<br />

amplesi brillants. Els ulls són un òrgan alhoraintern i extern, són la màximarepresentació<br />

de l’expressivitat. Uns ulls grossoshan estat sinònim de bondat, d’una gran<br />

12 13


ànima, i una mirada dèbil deixa el rostre sense vida anímica. També els ulls vius són<br />

sinònim de joventut, i unamiradaintensatot i l’edat ésun senyald’esperit jove. El nas<br />

té moltes mitologies: un nasaguilenc denotacaràcteri sabermanar, en canvi els nassos<br />

petits mostraven queestenia pocapersonalitat. També el nas, segonsla sevaforma, ens<br />

marcala raçade la persona o pot ser segell familiar que passade pares a fills. La boca<br />

és el centre dels instints més primaris i de les sensacionssensitives del gust, com afont<br />

de plaer. A més, configura un dels símbols mésclaramentsexualsdel rostre. Uns llavis<br />

importants denoten una persona instintiva, infantil o enfadada;en l’home denoten<br />

caràcteri en ladona, sensualitat.Si els llavis són prims indiquen espiritualitat, control<br />

dels instints, però si són massaprimspoden significar crueltat.<br />

Des de l’antiguitat s’habuscatla perfecció. Al Renaixement, la proporció àuria o el<br />

número π permeten establir les proporcions perfectes: tot allò que matemàticament<br />

més s’aproximés aπ era percebut com amés bell i perfecte. Aquestanoció de perfecció<br />

i bellesas’aplicavaaarquitectura, art, música, persones...<br />

Però la perfecció no té ànima, i els rostres senseànima ens deixen indiferents. El<br />

rostre éscomun cabdell: estirant el fil hi trobesexperiències vitals, moments, històries<br />

viscudes... Si modifiquem massalanostrafisonomia, potser podemarribar aperdre la<br />

nostraidentitat. Per tantpodemafirmar com diu Pierre Gonnord: “El rostre no ésel<br />

mirall de l’ànima, sinó el mapadela nostra vida”.<br />

Ulls, orelles, boca, nas... a part de configurar la nostra fisonomia, alberguen els<br />

sentits que ens ajuden a desenvolupar-nos i a tenir relació ambl’exterior: veiem, escoltem,<br />

mengem, olorem. Però, i sense adonar-nos-en, tambéens connecten ambel<br />

nostre interior, uns mésque els altres, i ésel sentit de l’olfacte el quepossiblementens<br />

lliga ambel jo mésprofund.<br />

El sentit olfactori és el primer que ens guia en néixer; l’olor de la mareen proporciona<br />

tranquil·litat, calidesa, estimació... Sentit que té la capacitat,si li prestem<br />

una mica d’atenció, d’emocionar-nos, atèsque una olor és capaçdefer-nos recordar<br />

quelcom que ens pensàvemque teníem oblidat.<br />

La importància del sentit de l’olfacte al llarg de la història de l’home haestatfonamental.<br />

No obstantaixò, en els nostres dies, el sentit de l’olfacte s’ha vist relegataun<br />

papersecundari, especialmenten els païsosoccidentals. Probablement, tant l’accelerat<br />

estil de vida actualcom el predomini d’ingents quantitatsd’estímuls visuals o auditius<br />

ens han portat a aquestasituació. Com la resta dels sentits humans, el de l’olfacte està<br />

molt interrelacionat ambels altressentits i requereix unes condicions d’entorn propícies<br />

per adesenvolupar adequadamenttotes les sevescapacitats.<br />

Els records associatsales olors no ho són tant de fets o esdeveniments com d’emocions.<br />

Es tractade l’anomenat “efecte Proust”, en homenatgeal’escriptor francès que<br />

vareviure intensament en una de les sevesobres cabdals(À larecherchedutempsperdu)molts<br />

records de la sevainfantesa que creia oblidats per sempre en percebre l’aroma d’una<br />

magdalena sucadaen te.<br />

Molta gent reconeixeria l’olor del brioix del berenar, per posarun exemple, que<br />

amenitzavales tardes de la infància, olor gravadade forma indeleble en la memòria<br />

de molts. Encara que un no haguéstornat a percebre aquestaolor en molts anys, la<br />

podria reconèixer si seli presentésen una provad’olor. Aquest ésun fet curiós ja que<br />

altres aspectesessencialsde la infància, com el nom i el rostre de la mestra o el nom<br />

de companysque un tenia aclasse,se solen oblidar. Si un torna aolorar aquestmateix<br />

brioix, sovint afloren els records del passat. Quan ambprou feines recordem<br />

res de la<br />

nostra èpocaa l’escola, l’olor del guix pot portar-nos algun record. En altres paraules,<br />

les olors activen la memòria; l’olfacte pot funcionar com una espècie de “motor<br />

d’arrencada” capaçd’evocar tota mena d’experiències, emocions i successosdel passat<br />

rellegats, en aparença, a l’oblit, encara que un no sàpigaanomenar o descriure amb<br />

precisió l’olor percebuda.<br />

I així éscomesconstrueix colección olorVISUAL, apartir dels records olfactius del<br />

col·leccionista. Ernesto Ventós, creador d’essències i poetade les olors té, bé sigui per<br />

la sevaprofessió o de forma innata, o per ambduesraons, una àmplia memòria olfactòriaque<br />

li serveixde fil conductor per anarconstruint aquestasingularcol·lecció. Les<br />

obres que la conformen hi són perquè en veure-les ha declarat “aquestaobrafaolor”.La<br />

sentènciano ésliteral o física, sinó que el seu hipocamps’haposat en marxai relaciona<br />

el queveu–sigui formao color– ambolor reconeguda,olor recordada,béper un moment<br />

viscut o per una relació que Ventós troba i fa ambla sevafeina.<br />

14 15


Els records i les olors que les obres desperten al col·leccionista, cal classificar-les i<br />

ordenar-les. Sovint són matisosmolt subtils que nomésel nasil·lustrat del perfumista<br />

saptrobar i que resulta dificultós captarquan els vol compartir. Mitjançant les notes<br />

olfactives enllacem lapeçaartísticai aquell record olfactiu que es despertaen lamemòria<br />

del col·leccionista. Així el vídeo MeditationPracticesII.Tryingtobeabetterme(2009), on<br />

l’artista Nanna Häninnen mostrael seu interès per la meditació en tant que territori<br />

íntim de la ment, per a Ventós evocal’olor de flor de taronger. L’obra No.40 – sèrie:<br />

CristalOscuro(1994), on Valentín Vallhonrat analitzala naturalesahumanaapartir de la<br />

sevarepresentació i critica els models d’una realitat construïda per la cultura a manera<br />

d’imatges simbòliques, li suggereix una nota al·liàcia. Rostromarchito(2012) de Lola<br />

Guerrera –que declara que materialitza la sevaexperiència creativa en instal·lacions<br />

amb un component comú: el fet efímer de l’escultura, congelat gràcies a l’acte fotogràfic;<br />

però que sobretot es deixa portar pel component matèric– li rememora al<br />

compositor d’essències la nota floral/afruitada. Una nota olfactòria oriental/fresca va<br />

lligada a l’obra Larelación(2013) de José Leguey, el qual crea les sevesobres a partir de<br />

petits objectesreciclats i retalls d’altres pecesque no es vanarribar afer; la precarietat<br />

dels materials utilitzats és buscadaper l’artista per ressaltar les possibilitats plàstiques<br />

que generen. Jean-Michel Othoniel, autor d’Autorretrato(1993),sent passióper tot tipusdemetamorfosis,<br />

sublimacions i transmutacions i té predilecció pels materialsamb<br />

propietatsreversibles. Els ritus de pasd’un estatal’altre reflecteixen un ritual essencial<br />

en l’obrade l’artista: el dels viatgesi lamemòria, que el col·leccionistatradueix en una<br />

nota cítrica. Markus Linnenbrink, mitjançant la contínua experimentació ambmaterials<br />

comarapigment sec, aigua,capesacríliques i resinaepoxi, exploraamb habilitat la<br />

transparènciai la consistència de la pintura mitjançant múltiples ondulacions cromàtiques.<br />

La sevasuggeridora i matèrica pintura Skull6 (Yourhouseismyworld)(2012) remet,<br />

en la memòria olfactòria del creadorde colección olorVISUAL, ala notade fruita.<br />

Tornem, per acabar,aProust. En aquestfragment descriu com els records através<br />

de l’olfacte ens fan rememorar allò que creiem oblidat i que l’Ernesto Ventós conjuga<br />

mitjançant l’obra d’art contemporània i la sevacol·lecció: “En elmateixinstantenquèaquest<br />

xarrupdetebarrejat ambel saborapastísvatocarel meupaladar... el recordesvafer present... Era el mateix<br />

sabord’aquella magdalenaquela mevatieta emdonavaels diumengesalmatí. Tanaviat comvaigreconèixer els<br />

saborsd’aquella magdalena...vaaparèixerla casagrisai la sevafaçana,i amblacasala ciutat, la plaçaala que<br />

sem’enviava abansdelmigdia,elscarrers…”<br />

L’olfacte ens porta als sentiments primaris, a la nostra identitat. Amb el pasdel<br />

temps, aquestsentit olfactiu es vaperdent i possiblement tambéla nostra identitat.<br />

CristinaAgàpito Bruguera<br />

16 17


memòria<br />

18 19


La mevapeçaLanoviai el perfum,<br />

estanimpregnatsdel seglexix. El segle<br />

xix és la mevaobsessió. Lanoviafa olor a<br />

naftalina. La naftalinaésel millor<br />

aroma, el que els altres rebutgen però<br />

el que conservatot allò que els<br />

altres han oblidat.<br />

ÀngelBofarull<br />

ÀNGEL BOFARULL<br />

La novia | 1994<br />

Collage| 22,5 x 15,5 x 6,5 cm<br />

20 21


La infanta Azucena guardavatotes les sevesemocions en petites bossesde paper, per<br />

això, la infanta i els sobresfeien olor d’assutzena.<br />

Un dia Azucena que era jove i altiva vadescobrir que en el calaix de la dreta del seu<br />

tocador hi haviauna dotzena d’assutzenes; vapensar que això era estrany i meravellós<br />

alhora. Des de llavors lainfantaes vaanar transformant micaen micaen unaassutzena<br />

trista.<br />

La infanta no feia malaolor però el seu gossí.<br />

ÀngelBofarull<br />

ÀNGEL BOFARULL<br />

S/t | 1999<br />

Collage | 35 x 32 cm<br />

22 23


Text relacionatambl’olor i el treball deJonathanCallan<br />

Jonathan Callan manipula els seus materials perquè revelin una mica més d’ells mateixos<br />

que el que és immediatament aparent. El seu mal ús genèric de llibres potser<br />

és generat pel seu interès en aquells moments d’ocupació ambel món en el qual les<br />

paraulesno serveixen.<br />

Vaig conèixer Jonathan Callan el 1980, quan vamestudiar junts art en la universitat<br />

de Goldsmiths. A tots dos ens interessaven els espaisper a galeries alternatives i<br />

conjuntament amb altres artistes vammuntar un espai i diversos habitacles en unes<br />

casesvelles prop de Goldsmiths. El que mostràvem en aquestespaialternatiu era bastant<br />

intranscendent comparatambl’experiència de treballar en una casaen ruïnes i<br />

fer-la de nou habitable.<br />

Des del principi vaquedar palèsque Jonathan tenia una granfacilitat ambels materials<br />

de construcció. La casafeia pudor de guix podrit i cadamatí ens despertàvem<br />

ambaquell tuf i la pols al nas. En el meu record perdura la transformació de la casa<br />

durant tot un any.<br />

De mica en mica la casai la galeria s’anaven acabanti l’olor de guix fresc i de pi<br />

serrat substituïa l’olor de descomposició. Jonathan va quedar molt complagut amb<br />

aquellatransformació i l’ús d’eines i materialsdeconstrucció perduraen el seutreball<br />

fins avui. Els llibres són transformatsen espaisminiatura. L’estudi de Jonathan està<br />

convenientment situat prop del mercatdels encants, un lloc on troba la majoria dels<br />

llibres que fa servir com amatèria primera de la sevaactualsèrie de treballs.<br />

L’estudi de Jonathan té un sostre de plàstic transparentper on entra la llum i on<br />

al’estiu pot arribar afer moltacalor. La calor escalfaelsllibres humits, la fusta... i la<br />

pols de guix. Aquests “perfums de transformació” vanassociatsaJonathan Callan i la<br />

sevaobra. Pols i cosesvelles reutilitzats, que tenen una novavida sotael nom d’Art!<br />

PaulHedge<br />

Director Halis Gallery, London<br />

JONATHAN CALLAN<br />

Elspethtocherin bukardvonspeyer | 2000<br />

Llibre perforatambplexiglàs | 48,2 x 63,5 cm<br />

24 25


On resideix l’olor d’unafotografia?<br />

Com parlar d’olor desde la fotografia...<br />

Quan projecto una idea que després esdevindrà una fotografia, l’olor no hi és<br />

present de forma conscient, vaig lliscant per l’espai mental a través d’imatges que<br />

construeixen apoc apoc el que serà la imatgefinal...<br />

Em moc sigil·losament en un boscque es troba al’altra realitat que viu paral·lela a<br />

mi... De vegadesnomésesticdins d’unafoscor densaque m’ofegai d’altres, em trobo<br />

en clarianes lliures de malesa, però el camí continua fins que em desperto ambuna<br />

vagaideadel que seguiré treballant aquí, en aquestarealitat en la qual tots els sentits<br />

són ¿“reals”?...<br />

M’és difícil posar olor a les obres, però l’interessant de tot aquestprocés és que<br />

l’espectador les senti ambtots els seussentits. L’olor éspart de la memòria de l’ésser,<br />

igual que les imatgesque escapbussen,esvaïdesi velades, en l’inconscient del record i<br />

que quan reneixen de les cendres es revifen ambtots i cadascundels sentits...<br />

Tan sols en l’experiència personal quedaran emmagatzemadeslessensacions i les<br />

olors que marxaran ambcadascú.<br />

SoledadCórdoba<br />

SOLEDAD CÓRDOBA<br />

Enraizar | 2003<br />

Cibachrome(4 fotografies)- Edició: 1/5 | 75 x 50 cm<br />

26 27


Hadormit durant centenars d’anys– al seuvasple d’alcohol – s’haconvertit gairebéen<br />

escultura – tota impermanència acabada– el seu temps conservat– sentim reverència<br />

envers aquell temps – davantla sensació de saberque ell vaviure fa 250 anys– la mort<br />

té alguna cosatendra en aquestrostre, però la mort és tambéuna cosamolt abstracta,<br />

difícil de fer tangible.<br />

Una olor familiar per anosaltres, quan entrem en una col·lecció – quan ens submergim<br />

en un món de preparacions d’alcohol – misteriosament – als seus prestatges<br />

d’arxiu, esperant aser considerats com aéssers, ano ser oblidats.<br />

Cadavisita ens porta sorpreses noves, confrontacions noves...<br />

Daniel& GeoFuchs<br />

DANIEL & GEO FUCHS<br />

Cabezadeniño congorro turco | 1999<br />

ImpressiófotogràficaCibachromesobrepaperambmetacrilat- Edició: 4/4 | 60 x80 cm<br />

28 29


Xina és una festa privada en un immens club de socis al que només hi accedeixen els<br />

que han superat totes les pressions i els que van saberinterpretar els manamentsrevolucionaris<br />

combinant-los comels millors xefs. Nitrats i espumesd’idealsque s’emplaten<br />

deliciosament per al consum de pocs. Des de d'alt de lasevatorre d'ivori, aceri<br />

vidre, miren com es posael sol (naixent) i la sevapell s'estarrufa davantuna paletade<br />

tarongesque no fan olor.<br />

A baix, esperant ala llarga cuad'entrada al club i escoltant la música disco de fons,<br />

distorsionada per les portes blindades i els crits dels guàrdies de seguretat, estan els<br />

que tenen vides normals, iguals, rutinàries. 1300 milions de personesque sabenque<br />

hi hauna festaperò que esperen donant-ho tot, com manala revolució.<br />

Cristinade Middel<br />

CRISTINA DE MIDDEL<br />

# 32 daytoday(Sèrie Party) | 2013<br />

Fotografiasobre paperde cotó il·luminadaamà- Edició: 2/5 | 50 x 85 cm<br />

30 31


Si no sócno oloro,<br />

si sóc molt decanto,<br />

si deixo de ser, em recorden pel que vaigser,<br />

no sé si seré.<br />

La mevaquímica surt pels porus i escampaaquestamescla<br />

de laboratori viscut de vides químicament complexes.<br />

Ara existeixo en aquestafoto congeladaper ala memòria.<br />

JesúsEtxarte<br />

JESÚS ETXARTE - EVRU<br />

Noyos | 2015<br />

Fotografiaenb/n sobrepaperHahnemühleMatt Fibre 200 gr/m 2 - Edició: única | 80 x 60 cm<br />

32 33


Hi hauna carasilenciosa però en lleu moviment, els ulls tancats,respirant i espirant.<br />

Les olors es tornen tan intenses que em distreuen de l’exercici. Hi hauna olor d’encens<br />

de sàndali noto la mevaaixella una mica tensa. Un moment de pau, ni un sol so<br />

ala salade meditació, el caosal’exterior de les sevesvores. Igual que la ciutat que mai<br />

dorm, o que la teva ment, la ment que és una construcció més gran que el que una<br />

ciutat pugui arribar aser mai. Sóc testimoni de tot això i ala vegadadeixoque flueixi.<br />

Estic aquí. Estic en pau.<br />

La ment pot estar en equilibri o no, no ho pots veure. Tampoc pots veure la ciutat<br />

però sí les sevesllums, capturades.El tempsd’exposició fou tan llarg quelamevarespiració<br />

vaquedar “registrada” ala pel·lícula. Com una performancefetaambl’instrument<br />

mésmínim però tambéel mésessencialque existeix en el món: la respiració i, per tant<br />

l’olfacte, jaque tots dosestanindissolublement units. Mentre revelavael negatiupodia<br />

olorar la fragànciade romaní i el sopar que estavencuinant els nostres veïns. Em vaig<br />

sentir sola, ja que no vaigtenir companyiaper soparaquellanit.<br />

HannaHänninen<br />

HANNA HÄNNINEN<br />

MeditationPractices ii.Trying tobeabetterme | 2009<br />

HD DVD - Durada8’ 36” (loop) - Edició: 1/5 + 1AP | midesvariables<br />

34<br />

35


Sentits, sensacions,percepcions<br />

Els records que evoquen els nostres sentits<br />

Vincular una experiència sensorial ambel passat<br />

Associar un record ambuna olor, un sabor<br />

Com la rosade Rilke<br />

Com la magdalenade Proust<br />

Com aquestarosa<br />

SaraHuete<br />

SARA HUETE<br />

Decouvrir le potauxroses | 2000<br />

Collagedediversosmaterialssobrefotografia| 39 x39 cm<br />

36 37


Aquestaobrade Guillermo Kuitcarepresentaun rostre femení cartografiat.L’afany de<br />

Kuitca per cartografiarno té com aorigen la voluntatd’oferir-nos capmenad’informació<br />

de caràctergeogràfic. El que pretén en realitat és que els elements cartogràfics<br />

adquireixin una capacitatdescriptiva que vamés enllà de la merament geogràfica. La<br />

construcció d’un llenguatge propi que va més enllà del mapai que té com a basela<br />

retícula i els nodes.<br />

Mapesde lasensibilitat i dels sentits, un recorregut analític pels sentits i capalssentits<br />

atravésd’un rostre femení que rastreja llocs ambprou feines coneguts.<br />

Aquesta obra evocales olors pròpies d’aquests llocs poc freqüentats, olor al fang<br />

humit de camins sensegairebépetjades, aromes de molsanaixent sobre pedres calcàries<br />

i dels fongs que neixen al peu dels troncs d’arbres centenaris. Perfums que es troben<br />

continguts en una espessacapade boira com si fos un flascó que conté les essències de<br />

l’inescrutat.<br />

Deconstruir, disseccionar, esmicolar, desdibuixar o cartografiar són pràctiques<br />

constantsen l’obra de Guillermo Kuitca, exercicis d’anàlisi minuciosa que evoqueni<br />

recreen rastres del passat.<br />

LluciàHoms –Jordi Mesalles<br />

(validatperGuillermo Kuitca)<br />

GUILLERMO KUITCA<br />

S/t | 1991<br />

Oli sobretela | 92 x 67 cm<br />

38 39


Sí, clar, m’estimo l’olor de les mevespintures a l’oli…. una i una altravegadaoloro<br />

els meus quadres. Va ser amor a la primera olor, recordo molt bé aquestdia, quan<br />

vaigobrir les mevesprimeres pintures a l’oli. Però com a contingut del text tot això<br />

em sembla força banal.<br />

Unavegadai unaaltraem dedicavaaltema… així que alfinal se’m vaocórrer laidea<br />

de pintar ambel nas.<br />

Mike MacKeldey<br />

M I K E M a cK E L D E Y<br />

Paulaver | 2012<br />

Oli sobretela | 133 x 133 cm<br />

40 41


Algunes de les característiques dels monstres són:<br />

la inestabilitat d’un costou i fluid capaçdemetamorfosar-se,<br />

l’heterogeneïtatd’un coshíbrid format per combinacionsil·legítimes,<br />

l’obscenitat d’un cossensevores o contenció que transgredeix els seuspropis<br />

límits.<br />

Amb tot, el que realment és esgarrifós és el cosidealitzat o canònic, un cosrígid, pur<br />

i segellat. No séqui podria habitar-hi sensepatir rampes,autismei claustrofòbia.<br />

Per sort només ésun cosimaginari.<br />

El nas, l’oïda, les conquesdels ulls, la boca,els porus de la pell... Els nostres sentits<br />

reposen en orificis. La nostra pell no és una armadura,mésaviatuna fràgil membrana<br />

mòbil, foradada,permeable, contigua ala restadel món.<br />

MarinaNúñez<br />

MARINA NÚÑEZ<br />

RED | 2006<br />

DVD - Durada1’50’’ - Edició: 1/3 | midesvariables<br />

42 43


Quan era petit en el vell ascensor de fusta i vidre que portavaacasade la mevamare,<br />

amblaque vivia, unao dues vegadesal’any reconeixia, combinat ambel de l’ascensor,<br />

una olor barreja de cigar Chesterfield i una antigacolònia que contenia fusta de sàndal<br />

i vetiver. Era l’olor del meu pare. Fadosanysvamorir i no aconsegueixorecordar<br />

aquellaolor. Només quedala descripció.<br />

Valentín Vallhonrat<br />

VALENTÍN VALLHONRAT<br />

Nº 40. Sèrie Cristaloscuro | 1994<br />

Gelatinade plata,alumini- Edició: 1/5 | 140 x 112 cm<br />

44 45


L’obra es basaenuna anàlisi de dos tipus de relació:<br />

El rigor pictòric en l’abstracció típica de les avantguardesartístiquesdel seglexx.<br />

La ruptura com aimpuls racional.<br />

PUTIN<br />

És una obrainspirada pels polítics. Un retrat de Putin (Vladimir) és un signe, i un<br />

símptoma, de la dolorosa ceguesadavantdels defectesde polítics abjectes. Ja no es pot<br />

dibuixar res.<br />

SHOES AND COLOURS<br />

Les sabatessónuna apassionadadedicacióal principi que la brutícia organitzadaté les<br />

sevespròpies qualitats estètiques.<br />

La pràctica artística és la premissa necessària per a la creació del procés creatiu,<br />

de manera que l’empremta d’una sabataesconverteix en substànciapictòrica, cola o<br />

material adhesiu.<br />

Des del principi, unes determinades sensacionsolfactives han anatunides aaquestes<br />

dues obres: és curiós com el retrat de l’estadista desprèn una certa olor a vell, a<br />

tancat i brut, mentre que Shoesandcoloursobreles finestres i deixa entrar una aroma<br />

molt mésoptimista.<br />

Vedovamazzei<br />

VEDOVAMAZZEI<br />

Shoesandcolours/ Putin | 2012<br />

Oli sobrefusta | 43 x 37 cm/ 43 x 37 cm<br />

46 47


Un dibuix sobre un paperde 56 x 76,5 cm, prou rugós perquè la fricció del carbonet<br />

sobrela superfície permeti deixar un traçdiscontinu i subtil. La imatgedescriu un cap<br />

recolzat en un dels costats.El que primer ens suggereixéslaideade màscara,potser per<br />

com estàencerclat el rostre i per la tensió que la composició genera, ocupant pràcticament<br />

els límits del margedel paper.<br />

El rostre té els ulls tancats,com si estiguésdormint, ambuna actitud de placidesa,<br />

sensacióque reforça el títol en francès Rêve,“somni”. El títol vaacompanyatper dues<br />

lletres, R.H., unareferènciaalafotografiaque Raoul Hausmannrealitzàambel mateix<br />

títol el 1930.<br />

No sé per què és recorrent en la mevaobra aquestaimatge d’un caprecolzat ambels<br />

ulls tancats.Suposo que té algunacosaaveure ambla suspensió de la consciència i dels<br />

sentits. Una imatge però no és mai unívoca sinó que ella mateixa aglutina múltiples<br />

significats i associacions.Probablement a causadel gestque descriu el rostre, el sentit<br />

que Rêvehasuggerit ésel de l’olfacte, perquè els altres estananul·lats, no hi havisió, ni<br />

so (el rostre no té orelles i la bocaes manté tancada).<br />

¿No éscert tambéque quanvolem olorar algunacosafem un gestsimilar i intentem<br />

anul·lar el altres sentits per potenciar i concentrar-nos en el sentit que estemutilitzant?<br />

Oriol Vilapuig<br />

ORIOL VILAPUIG<br />

Rêve(R.H.) | 2008<br />

Carbonetsobrepaper | 76,5 x 56 cm<br />

48 49


ocultació<br />

50 51


“Buscallibres quesiguin mésvells quejo. Aquestfaolor deresclosit. Obre’n un altre.<br />

Té l’olor del terra d’una botigade rampoines. I araun altre. Aquestfa olor d’aula de<br />

ciències d’institut.<br />

Tapa-li els ulls, la bocai el nasambpaperretallat.”<br />

BrianBress<br />

BRIAN BRESS<br />

Planer | 2012<br />

Collage | 92,5 x 61 cm<br />

52 53


Olor, presènciadel rostre<br />

Rostre, banyatd’ulls<br />

Ulls oberts, que ploren<br />

Ploren llàgrimes complexesd’olor<br />

Olor de sal<br />

Sal del Mediterrani<br />

Mediterrani ja, viscut<br />

Viscut dejàvu(ja vist)<br />

Vist els ulls<br />

Que evoquenvívids records<br />

CarmenCalvo<br />

CARMEN CALVO<br />

Quien suponenquesoy | 2013<br />

Tècnicamixta- Edició: única | 101 x 66 cm<br />

54<br />

55


Les flors deplàstic nomoren<br />

Que quedi ben clar: el personatged’aquestasèrie de Luciana Crepaldi no és una romànticaestúpida,<br />

renovant la sevacreençaen la regeneració de l’home. Ella s’interessa<br />

per les tulipes blanques com una performancequefereixi sedueix. Es tracta, potser, del<br />

fetitxe d’una solitària? Però quina classede solitud? Ella no té capgustbabaca 1 perla<br />

determinació que denota fragilitat, submissió i insignificança. No és la damade les<br />

camèlies.Pot ser dit impunement, fins i tot ambun cert somriure, que totsels somnis<br />

perfumatsl’embolcallen, instrument o escenari per aunadeterminadaactivitat màgica<br />

o poètica. No hi hamés mentides, no es jugaambel cor: fi de les metàfores, regne de<br />

l’olor. Tot l’esperit delanoiafaolor degrocpàl·lid; coloració dauradadelmarquanes<br />

fafosc; abellesardentsbrunzint i zigzaguejantperles olors. Lallum delstons dejardins<br />

invisibles; els trèvols liles de les il·lusions perdudes; alecrín 2 icanyella;el sucverd d’una<br />

vella música dels Titãs 3 ; una densai selvàticadelícia d’obra finalment acabada.<br />

En veureaquestestranyrostre(feliç?), dopatper l’olor deles flors inventades,qualsevol<br />

persona, conforme ambel seuestatd’ànim, apreciael seuart i els pètalsde tulipes<br />

amb gran entusiasme.<br />

AntonioJúnior, Brasil, 2002<br />

1<br />

Babaca:expressió brasilera per adeterminar quelcom passatdemoda, vulgar, idiota, sensesentit.<br />

2<br />

Alecrín: arbre de la família deles verbenàcies,d’Amèrica meridional, de fustasemblantala<br />

caoba,però méspesadai de color mésbonic.<br />

3<br />

Titãs: grup derock brasiler.<br />

LUCIANA CREPALDI<br />

SundayFebruary13 (Sèrie escaneándome) |<br />

2000<br />

Impressió fotogràficasobrepaper,muntatsobred’alumini - Edició: 1/5 | 21 x 30 cmc/u<br />

56 57


En PinkAgentsempredeixa seqüeles al qui el respira... curioses mutacions i canvis radicals<br />

en l’estètica inicial de les persones que entren en contacteambell. En PinkAgent<br />

té una olor indescriptible, una barrejade trementina i líquid de revelat, s’acostariaa<br />

aquestasensació que es percep en olorar una tela acabadadefa poc o una foto recentment<br />

treta de la cubeta.<br />

De Val & Leto<br />

DE VAL & LETO<br />

Portrait#4 (SèriePink Agent) | 2010<br />

ImpressiófotogràficaLambdasobrepaper,oli i collage | 40 x30 cm<br />

58 59


Està ambbot.<br />

EstherFerrer<br />

ESTHER FERRER<br />

Autorretratoconberza(Sèrie performance:LasCosas) | 1990 / 1995<br />

Fotografiaen b/n, acoloridaamà- Edició: única | 76 x 66 cm<br />

60 61


A propostadesentits privilegiats oprovocats:l’obradeDouglasGordon<br />

Alguns artistes de la modernitat van entendre que els nous procediments per a la<br />

creació plàstica, les anomenades artsvisuals,podien assumir més que no pas aspectes<br />

representatius o reproductius, actituds agressivesi transgressoresque en lloc de conservar<br />

l’establert portessin a la sevadestrucció, una nova forma possible, inèdita de<br />

la realitat ambient. És real tot el que es veu, però tambéés real allò que convertim en<br />

real, a què donem presència inèdita. Aquestaopció plàsticaté sentit pel fet d’oferir<br />

presències activesreals que ens obliguen adonar-los contingut, significat, encaraque<br />

sigui insòlit o inesperat, de vegadesobligatper la novacoherència que calordenar des<br />

dels sentits perquè el presentatsigui accessibleal’enteniment. DouglasGordon ésun<br />

d’aquests agressorsde l’immediat i ho practicafent servir el temps però també–com<br />

en el caspresent– el foc. Un tempso un foc controlats, lligats demans, que suspenen<br />

la sevaacció i activitat quan l’artista ho decideix, que és quan ha aconseguitque l’observadorel<br />

segueixi aell i no pasl’objecte primigeni que motival’acció.<br />

Aquestes imatges així suspesesi interrompudes en el temps en els seus processos<br />

altres, inclòs l’agressiu, es presten, s’ofereixen a noves funcions. La que posseeix la<br />

colección olorVISUAL, passadeser una fotografiaatemptada,perun motiu subjectiu<br />

o d’aberrant joc sàdic, al margede la desfiguració aconseguida,a adquirir un sentit i<br />

un significat nous: el seu nas ha estatalterat i en aquestprecís instant, el que clamai<br />

posaen evidèncialaimatge ésl’imperatiu de l’olfacte. Després –amb el consentiment o<br />

sensedel’agressor– calpreguntar: de quin sentit bàsicvolies desposseirlaimatge? ¿Del<br />

de la bellesa o del de l’olor? Els ha aconseguittots dos i el segonambescreix, posant<br />

en evidència l’horrorosa i, per al piròman, dolça olor del foc que cremao la fortor<br />

pudenta de la carn abrasada.<br />

Digne premi Turner, el de DouglasGordon.<br />

ArnauPuig<br />

DOUGLAS GORDON<br />

Self-portrait ofyou+ me(Jenny Agutter) | 2006<br />

Impressió fotogràficasobrepaper,cremati mirall | 65,6 x 61,1 cm<br />

62 63


Un bodegóambrostre de dona.<br />

Un cúmul de pètals que ens embolcalla en una fragànciaefímera.<br />

La sensació olfactiva del constant canvi.<br />

La fugacitatde la bellesa i la tensió del temps…<br />

Un intent de conservaciócom si estractésd’alquímia…<br />

Només ens quedael record de la fragància d’aquestes roses…<br />

LolaGuerrera<br />

LOLA GUERRERA<br />

Rostromarchito | 2012<br />

CòpiasobrepaperHahnemühle.Edició:PA (10+3PA) | 90 x 67,5 cm<br />

64 65


Aquellaaromali vaportar records d’aquell forat o habitacleon s’acumulaven, recolzats<br />

a la paret, cartons, papers, teles, obres inacabades,absorbint l’olor, l’olor inquieta,<br />

l’olor perduda,l’olor esquiva,l’olor blanca,l’olor del temps.<br />

José Leguey<br />

JOSÉ LEGUEY<br />

Larelación | 2013<br />

Mixtai collagesobrepaper | 49 x 19 x 13 cm<br />

66 67


L’aire éssec. Sento l’olor de la carretera, de la terra fangosai de la pols de sorra<br />

dins l’aire. Els arbres esgronxen suaumenti els mangosestanmassamadurs.En<br />

compro dos. El venedor em dónael canvi. Les monedessón calentesi l’olor de<br />

metall se m’enganxa als dits.<br />

KiraLeskinen<br />

KIRA LESKINEN<br />

Sabroso | 2016<br />

Impressióde tintes antigues,Diasec | 32 x 27 cm<br />

68 69


En aquestaobra de Markus Oehlen apareix un rostre que aconsegueix encarnar la<br />

bellesa i la serenitat atravésde formes psicodèliques i fràgils, formant un suggestiui<br />

misteriós rostre.<br />

El complex tractamentque dona Oehlen ales sevesobres ens suggereix que l’artista<br />

té la capacitatdemodificar totes les imatgessubstituint la realitat per una representació<br />

complexa composta de capessuperposades, com si es tractés de processos mecànics<br />

intercalats ambtaquespictòriques de tractament clàssic.<br />

És aquestalafunció que té el perfum? Substitueix la nostra realitat? Ens canvia?<br />

GaleriaJuanade Aizpuru<br />

MARKUS OEHLEN<br />

Selfportrait | 2005<br />

Mixtasobre tela | 60 x 50 cm<br />

70 71


Godzilla vaser creatper la radioactivitat però Bread Man (“Home de Pa”) vaser transformat<br />

en monstre per la religió. La idea inicial de la performancevavenirdela Bíblia:<br />

unes amiguesmevesem van obligar a llegir-la. Em van ensenyar que Jesús haviadit als<br />

seusdeixebles en l’últim Sopar: el paés lamevacarn i el vi negre éslamevasang. L’olor<br />

del paés molt característica però en la cuina japonesano es feia servir pa.<br />

TatsumiOrimoto<br />

TATSUMI ORIMOTO<br />

Breadman | 2009<br />

Fotografiaencolor sobreplexiglàs- Edició: 1/20 | 40 x 58 cmc/u<br />

72 73


Les referències ala santeriao la religió que Marta María Pérez Bravo reté i fotografia<br />

se’ns presenten com una interpretació de la condició original de l’ésser humà. Són<br />

accions motivades i regides per la creença en la comunicació i la transformació dels<br />

éssers i els objectes. Les sevesimatgesrepresenten diferents rituals que estandestinats<br />

arescatarde l’oblit, i apreservarla continuïtat, d’un món màgicque ella no vol que es<br />

perdi. Se’ns mostren escenesen què es barregen talismans ambamulets i ambsímbols<br />

màgicsque ens parlen de l’energia que anima la vida.<br />

En aquestafotografia pren com a centre l’ésser humà. Observem accions que es<br />

podrien situar en aquestespai intersticial que hi ha entre el pensament i la sensació,<br />

concretadaen aquestaconstant presència-absència del rostre humà. Se’ns negala visió<br />

d’allò que mésinformació ens podria oferir, el seurostre. Apareix metamorfosada,se<br />

serveix d’artificis, màscaresi objectesper disfressar o negarel seu rostre. Ens parla de<br />

les sevescreences, pors, quimeres i sentiments, se serveix del seu propi cos perquè el<br />

públic senti, vegii olori allò que normalment no veu.<br />

El rostre fa referència a la presència, amb ell es pretén subratllar la identitat de<br />

l’individu, la sevaolor, el seu sabor, el seu... És el lloc on tenen lloc tots els jocs metafòrics.<br />

La sevaolor ens porta aun pou de conflictes, símptomesi inquietuds, l’espai<br />

en què es fan visibles totes les necessitats, on el subjecte es fa vulnerable i ensenyatota<br />

la sevafragilitat. La sevaempremta ens remet ala pèrdua, ala desaparició personal.<br />

MartaMª Pérez Bravo<br />

MARTA MARÍA PÉREZ BRAVO<br />

Está ensusmanos | 1995<br />

Fotografiaenblanci negre- Edició: 2/3 | 100 x 80 cm<br />

74 75


Com no podia ser d’una altra manera, i una vegadaassumidala insubordinació dels<br />

afectes,el catedràticErnst-Rudolph Mayer de la universitat de Princeton vadeclarar,<br />

gairebésenseimmutar-se, que la caraera, sensdubte, el rostre del desiginsatisfet. El<br />

silenci de l’auditori vaser eixordador. Ningú, ni els mésatrevits, no vangosar,no pas<br />

obrir la boca,sinó ni tan sols pestanyejar.<br />

El silenci vaaconseguirpetrificar el temps i els instants en successióforen embalsamats.La<br />

frase del catedràticErnst-Rudolph Mayer de la universitat de Princeton<br />

haviatravessatdel tot aquell lloc i haviaperforat de tal maneraels aparells auditius del<br />

públic que la paràlisi fou definitiva.<br />

Però, com els esdevenimentsja ens hi han acostumat,algú-no el mésatrevit, ni el<br />

que tenia més coratge, ni per descomptatel més valent, no: només algú que podria<br />

ser qualsevol- va moure, quasi sense adonar-se’n, l’aleta dreta que envolta la fosa<br />

nasali vaolorar el silenci. Aquest petit gest, per altra bandanatural, vaprovocar un<br />

terrabastall monstruós que fou el principi del final de l’hegemonia del pensament<br />

sobre l’olfacte. I a partir d’aquell instant fundador i absolutamentrevolucionari, ja<br />

res vaser el mateix en les societatsdel capitalisme avançat.Evidentment, l’home que<br />

vamoure, quasi senseadonar-se’n, l’aleta dreta que envolta la fosanasali vaolorar el<br />

silenci fou condemnat a portar el nas dins d’una gàbiaper tota la vida i, com sol ser<br />

obvi en aquestscasos,fouconvertit en líder i posteriorment en màrtir de la Lliga dels<br />

Homes que Oloren les Coses. I la història el vaabsoldre... Però aquestaésuna altra<br />

història.<br />

BernardíRoig<br />

BERNARDÍ ROIG<br />

La cárceldelrostro | 1999<br />

Tècnicamixta/ Carbói cendrasobrepaper | 49 x 15 x 40 / 100 x 70 cm<br />

76 77


dissolució<br />

78 79


El meu sentit de l’olor sapquant la naturaésaprop.<br />

RogerBallen<br />

ROGER BALLEN<br />

Theendoftheworld | 2003<br />

Impressió fotogràficasobrepaper,gelatinade plata- Edició: 2/20 | 40 x 40 cm<br />

80 81


Neix un nen<br />

Amor ardent<br />

Flor ques’obre<br />

I que faolor<br />

Neix una mare<br />

Neix un pare<br />

Bonica cançó<br />

Silenci i llàgrimes<br />

Felicitat que crema<br />

El cor<br />

Foc i desig<br />

Plujai flama<br />

Neix un nen<br />

Amor ardent<br />

LindaBeck<br />

BIANCA BECK<br />

S/t | 2009<br />

Oli sobretelacremada| 50,8 x 40,64 cm<br />

82 83


Les obres de l’artistasuïssaMiriam Cahn destaquencomocontrapunt del conjunt. Les<br />

intrigants teles del’artistamostren retratsd’individus degènereindeterminat, humans<br />

o animals, d’ulls molt oberts. Els colors vistosos,la intensitat i l’impacte immediat de<br />

les sevesimatges fantasmagòriques mostren la iconografia personal desenvolupada per<br />

l’artista, fortament influïda pel bel·ligerant moviment feminista dels anys60.<br />

Els mons de silenci, dones, animals i guerra, el costransfigurat com un objecte de<br />

violència, esreflecteixen constantment en el seu treball, com una densabarreja de colors<br />

i de penetrantsolors.<br />

Les obres de Cahn expressen simultàniament un sentit de solitud malenconiosa i<br />

una impressió intensa de força creativa, revolucionària.<br />

SilviaDauder<br />

MIRIAM CAHN<br />

Denkerdersoldat | 2002<br />

Oli sobretela | 38 x 42 cm<br />

84 85


Recordol’olor...<br />

20 olors alamemòria<br />

Recordo l’olor d’un vell àlbumde fotos.<br />

Recordo l’olor d’alcohol i de por quanveniael practicant.<br />

Recordo l’olor calentade la mula a l’estable.<br />

Recordo l’olor de la terra mulladaal setembre.<br />

Recordo l’olor foscadels armaris acasadels meus avis.<br />

Recordo l’olor d’espelmai de santal’església.<br />

Recordo l’olor dels discosde vinil en sortir de la funda.<br />

Recordo l’olor de mar ales fustes naufragades.<br />

Recordo l’olor del plom fos en caureal’aigua.<br />

Recordo l’olor del vaixell quananàvemaBarcelona, salnitre i petroli.<br />

Recordo l’olor de cordai cartró al magatzemdelmeu avi.<br />

Recordo l’olor d’un llibre de raceshumanes.<br />

Recordo l’olor de pipa i de tristesa acasadelsmeus oncles.<br />

Recordo l’olor d’un vell àlbumde fotos.<br />

Recordo l’olor de la botiguetade queviures, menjar i detergent.<br />

Recordo l’olor de fum quan Sebastiàcremavarostolls al’alba.<br />

Recordo l’olor del barri xinés de Palma, pixatsi humitat.<br />

Recordo l’olor narcotitzantde les figueres.<br />

Recordo l’olor de greix i de ferro d’una vellapistola.<br />

Recordo l’olor de les casesabandonades.<br />

PepCarrió<br />

PEP CARRIÓ<br />

Cabezalastrada | 2010<br />

Tècnicamixta | 35 x 20 cm<br />

86 87


Solucions aquoses<br />

revelen la imatge.<br />

Mires.<br />

El nas, aprop de la cubeta.<br />

Respires.<br />

Olor avermell i penombra.<br />

La sang,enverinada.<br />

De fotografia.<br />

Manel Esclusa<br />

MANEL ESCLUSA<br />

Retratdepaisatgex (Sèrie Scantac)| 1995 / 2003<br />

Impressió fotogràficasobrepaper,gelatinade plataviradaal seleni - Edició: 1/2 | 100 x 100 cm<br />

88 89


Fusta maceradaen Rosada,<br />

carreus de pedra ambeco,<br />

orenetes ambcaminar d’espart,<br />

espaisonor ple/buit,<br />

copiesof copies, mimesi of mimesi,<br />

Indian Summer,<br />

paradís adestemps,<br />

canviaràl’olor del marfil per l’aroma del<br />

caffè alla Napoletana,<br />

50 anysde vida en dues pàgines,<br />

5 pensaments en cent pàgines,<br />

olors senzills recordats...Kind of Blue.<br />

JesúsEtxarte<br />

JESÚS ETXARTE<br />

CaffésignoreBach | 2015<br />

HD - Duración:7’10’’ - Edició: única | midesvariables<br />

90 91


QUINA BONA OLOR A ÈXIT.<br />

SÓC FELIÇ I NO EM REFIO DE NINGÚ,<br />

A BAIX FENT EXERCICIS EL MEU BON AMIC DASU,<br />

DIAGNOSTICAT COM A ESQUIZOFRÈNIC EMOCIONAL.<br />

ESTEM VIVINT UNA TERRIBLE GUERRA A IRAK<br />

I EL NOSTRE PRESIDENT SE’N VA DE VACANCES AMB<br />

BUSH I BLAIR.<br />

EVRU<br />

EVRU<br />

Casievruvii | 2003<br />

Mixtasobre paper | 46,5 x 38 cm<br />

92 93


Totes les aromespossibles<br />

¿Tenen les fotografies la capacitatd’atrapar-nos en una experiència sensorial que va<br />

més enllà de la sevaaparençaformal, quan el seu codi de representació afectaexclusivamentla<br />

privacitat de qui les executa? O ésque potser no existeix al substratde moltes<br />

d’elles algunacosamés que l’omnipresent olor dels químics que les han fet reconeixedores?<br />

La virtualitat de la imatgedespertaen nosaltres el desig de l’absent. ¿Serem<br />

capaçosd’extraure’n la informació necessàriaper superar la pura catalogacióinformativa,<br />

que transcendeixi el purament enginyós? ¿Serem tan pobres de quedar-nos en<br />

aquestalectura restringida que a penes arriba aavançar més enllà d’un joc compositiu,<br />

d’una estructuració de grisos o matisos? ¿Seríem capaçosde fotografiar amb els ulls<br />

tancatsallò que només ens captivaper la nostra curiositat olfactiva? Olors com atons?<br />

O és que potser les fotografies no contenen totes les aromespossibles?<br />

Eduardo Ibañez<br />

EDUARDO IBAÑEZ<br />

S/t | 2000<br />

Fotografiaadhesivadasobremetacrilatmate- Edició: 2/7 | 100 x 69,5 cm<br />

94 95


Escales amunt, l’olor a resina que impregnavatotes les paretsde l’estudi bufetejavala<br />

castedatde qualsevol subjecte i de sobte desapareix, tot desapareix.<br />

El cabell es plastifica per impedir unions perpètues, quatre tapsde cel·lulosa protegeixenorelles<br />

i nasper evitar filtracions fatals:ja no espot sentir ni olorar el món.<br />

Lacordapremsada, mastegada,regalaunestrident sointern que en contacteambles<br />

dents electritza el cos de dalt abaix.<br />

Estar submergit ambels ulls tancatsfa que el món deixi de veure’s, la massahumida<br />

i freda actuacom un grat bàlsamde perfusió.<br />

L’escaiola endureix atrapantambenveja la inquilina cel·lulosa del nas, regalanten<br />

aquestinstant una canilla d’efluvis indeterminats provocatspel coneixement de totsels<br />

elements, despuntant, la febril crema hidratant que intentava aixoplugar el semblant<br />

ambuna blancamàscaramenyspreable, viscosai inestable.<br />

En un instant, tota aquestademènciainunda i sacsejasensepietat i atraïció fins el<br />

darrer paratgedel crani.<br />

JoséRamónLidó Rico<br />

JOSÉ RAMÓN LIDÓ RICO<br />

Canta | 2001<br />

Resinade polièster | 40 x 40 x 16 cm<br />

96 97


Igual que les calaveresde sucre típiques del Dia dels Morts aMèxic, aquestcrani recobert<br />

deresinade colors no faolor de mort, encaraque sigui unaimatge, explotadafins<br />

al’avorriment, que la representaen la cultura popular.<br />

Les gotes, ombres i formes de vius colors de què estàrecobert més aviatremeten a<br />

la celebració de la vida que es produeix en ocasiódel Dia dels Morts. Tal com passaen<br />

aquestesfestes, recorda als nostres sentits les cosesvives i amb olor, potser fins i tot<br />

cosescom dolços i llaminadures.<br />

MarkusLinnenbrink<br />

MARKUS LINNENBRINK<br />

Skull 6 (yorhouseismyworld)| 2012<br />

Resinaepoxi, escumadepoliuretài fusta | 148 x 50 x 40 cm<br />

98 99


Lafillade Heisenberg<br />

La llum de la finestra banyade blanc l’habitació de la filla de Werner Heisenberg, el<br />

científic. És unaestançaneta, faolor denet. D’ençàque eraunanenahavist moltes vegades,penjats<br />

de les parets de la casa,els retrats de la família, les belles caresales quals,<br />

d’alguna manera, s’assemblaperquè la reconeixen en silenci. Aquestescaresl’han mirat<br />

sempre, detingudament, però el primer cop que ella se’n vaadonar vaser quan el<br />

seu pareesvadisposarallegir-li la història d’Alícia al País de les Meravelles. Un reflex<br />

de plata,gairebéimperceptible, relliscavad’entre les mirades dels retrats quanvasentir<br />

per primera vegadaelconte d’una nena que estroba davantdel mirall. La filla de Heisenberg<br />

s’oblida de tot mirant la sevapròpia cara, sorpresa. El paisatgealemanyque es<br />

pot veureatravésdelafinestrali resultatan indiferent comellaés indiferent alpaisatge,<br />

potser el paisatgedel’illa de Helgoland. Els seusulls estanrecorrent araels turons de<br />

les sevescelles, la profunda vall de la sevaboca, els vessantsdel seu nas. És el mateix nas<br />

del seu pare, el nasque vahaver de protegir de les al·lèrgies de Helgoland, la llunyana<br />

illa que no té pol·len. Mou, gira, sacsejaunai altra vegadalasevamiradaal mirall fins<br />

que aconsegueix fer-hi desaparèixer la sevapròpia cara. Els arabescosde les sevesorelles,<br />

però, encarahi són, aqueststambésónels seuscabellsi aquestésel seucoll. Mai no<br />

aconsegueixveure’s totasencerai tampocno estàmolt seguradel que vol veure. Ho haviadit<br />

el pare, en unaocasió, desprésde tocarel piano i de rellegir Goethe sobreel fals<br />

moviment: “és impossible conèixer ambprecisió absolutalaposició i la velocitaten les<br />

partícules subatòmiques, dues de les magnitudsbàsiquesde lamecànica.” Associael seu<br />

pareambuna olor complexai intermitent. Quan ésaprop ésuna aromalleugera, discreta,<br />

quans’allunyacanviaprofundament i esdevévestiduressumptuosesi riques. Una<br />

olor queéscompanya.Lallum en unafotografia, comen un mirall, il·luminaunes zonesacostad’enfosquir-ne<br />

d’altres. El lloc del’espectadorésinquietant perquèésincert.<br />

DuaneMichals<br />

DUANE MICHALS<br />

TheHeisenbergmagicmirror ofuncertainly | 1998<br />

Seqüènciade 6 fotografiessobregelatinadeplata- Edició: 1/2 | 20 x 25 c/u<br />

100 101


Com a artista, vaigtriar el sofre a finals dels anys 90 per a unes escultures petites i<br />

ambivalents. Malgrat la sevabellesa intrínseca, que sempre estàpresent en les meves<br />

obres, el sofre per ami era un element vulgar. La pols de sofre, acausadela sevaforta<br />

olor repel·lent, se solia escamparal peu de les parets per tal d’impedir que els gats<br />

hi pixessin. Era un material de baixacategoria, però que al mateix temps, per la seva<br />

relació ambels volcansi l’alquímia, em permetia de fer volar la imaginació. A mésa<br />

més, i sobre tot, atèsque els títols de les meves obres sempre han estatdescriptius i<br />

particularment significatius, la paraulasofre,en francès soufre,desvetllaalgunesassociacions<br />

eminentment poètiques, com ara: soufre,souffrir,souffreteux,sulfureux[sofre,sofrir,<br />

malaltís, sulfurós]. D’altra bandaera una opció que encaixavaambel meu desig de<br />

treballar ambun material que no haguessin utilitzat abansaltres artistes.<br />

JeanMichel Othoniel<br />

JEAN MICHEL OTHONIEL<br />

Autorretrato | 1993<br />

Sofrei fusta | 35 x 24 x 24 cm<br />

102 103


EN PATRICK ESTÀ DE VISITA A LONDRES, ESTÀ EN UN PUB, SAP QUE NO<br />

ÉS EL MILLOR LLOC PER A UNA CITA. MIRA EL RELLOTGE, ET MIRA A TU,<br />

ESTÀ SEGUR QUE NO EL VEURÀS…LI FASCINA LA TEVA OLOR…<br />

Luis Macías<br />

LUIS MACÍAS<br />

Patrick feelingali’l insecurebesidesheis wearinganewrolex | 2004<br />

Acrílic sobretela | 61 x 76 cm<br />

104 105


“Son tusperjumenesmujerlosquemesulibeyan...”<br />

C. MejíaGodoy.<br />

...“Ningú no jugavai ningú no s’afanyavaenaquestcarrer, ni tan sols els remolins del<br />

terral pesatscom pedres.<br />

Ja no espodiasortir ni entrar enlloc. La boirina o el sol eren de sorra...”<br />

Extracte de CrónicadelNiñoJesúsdeChilca. 1982. Poesia d’Antonio Cisneros.<br />

Com en el poema de Cisneros on gairebé ens podem palpar la sorra sobre la pell,<br />

l’exercici de la memòria fa diversesgiragonsesfins aconvergir en un tot, produint així<br />

un imaginari personalúnic pde qui rememora.<br />

En el casde DreamingRose,2009, la sensualitat de l’olor presideix i reuneix atots els<br />

altres colors sotael seu aroma.<br />

El tema de l’obra és de caràcter autobiogràfic i tracta d’un record d’una finca de<br />

flors perduda. En pintar les rosessobre la pell és l’acte mésproper ala tradició tribal i<br />

primera del tatuatge:informar procedència, res mésproper a l’acte mateixd’untar-se<br />

perfum.<br />

El títol en anglèslúdicament evocados moments: el del personatgesomiant (Roseis<br />

dreaming)i el de l’acte de recordar les sevesroses (Dreamingofroses).<br />

I atravésd’aquestaimatge, l’aroma apareix per a quedar-se per sempre.<br />

CeciliaParedes<br />

CECILIA PAREDES<br />

Dreamingrose | 2009<br />

Impressiófotogràficasobrepaper,muntatsobrealumini - Edició: 7/7 | 110 x 110 cm<br />

106 107


“A vegadesintento visualitzar el viatged’una paraulaquan surt dels llavis d’una persona<br />

i esdirigeix al seu destinatari, o imagino, quan estic en unabiblioteca, que tots els<br />

llibres murmuren. Veig llavors un esbartd’ocells que semblen desplaçar-sede manera<br />

caòticai que tot i així segueixen el seu viatge. Amb Genoma,buscoel primer alè, la primeraolor,<br />

l’origen de tot.”<br />

Charles Sandison<br />

CHARLES SANDISON<br />

Genoma| 2006<br />

Videoprojecció monocanal-Edició: 4/5 + 1 AP | midesvariables<br />

108 109


La fotografia de Tillmans ha abordatal llarg dels anys un ampli ventall de gèneres i<br />

continguts, incloent-hi ambfreqüència el retrat. En el seu conjunt, la sevapràctica<br />

artística ens remet ala idea d’un extens workinprogresselmotor del qual són un constant<br />

qüestionament i re-contextualització de tot els elements constitutius de la fotografia.<br />

No es d’estranyar doncs, que l’obra tituladaAnders, BrightonArcimboldos’hagiinspirat en la<br />

pintura del genial artistamanierista Giuseppe Arcimboldo.<br />

La relació entre l’home i el seu entorn natural i els sentits que intervenen en l’esmentadarelació<br />

foren temesrecurrents de l’art manierista de la segonameitatdel segle<br />

xvi. Però l’obra d’Arcimboldo guardaen la sevapoètica un altre mecanisme que ja<br />

apuntadirectament al Barroc i que la fa encaramés interessant als ulls de Tillmans: la<br />

perpetua combinació dels seus elements constitutius que per ella mateixaja garanteix<br />

una infinitat de possibilitats.<br />

Si ens fixem en la relació del sentit olfactiu i les obres d’Arcimboldo, sensdubte és<br />

una connexió directa... i la obrade Tillmans, fa olor?<br />

Christian Domingez<br />

WOLFANG TILLMANS<br />

Anders, BrightonArcimboldo | 2005<br />

C-print- Edició:1/3 + 1 PA | 61 x 50 cm<br />

110 111


Sobre lamevaobra<br />

Quan imagino un paisatgecontemporani, veig un món cobert de grafits. Els meus<br />

retrats són paisatgestambé,i quan pinto figures, les tapoambels meuspropis grafits<br />

És la vida que vivim, imatgesi olors de tot el que ens envolta.<br />

AlexanderTinei<br />

ALEXANDER TINEI<br />

Flower ona face | 2009<br />

Grafit i llapis grassossobrepaper| 150 x 115 cm<br />

112 113


traduccions/ traducciones/ translations<br />

114 115


DiálogoentreAntoni VilaCasas yErnesto Ventós<br />

Con motivo de la exposición Laidentidadperdida.<br />

El rostro,colecciónolorVISUAL,que secelebra<br />

entre los mesesde enero y mayoen el Museu<br />

d’EsculturaContemporàniaCan Mario,<br />

consideramos que teníamos una ocasión única<br />

paraestablecerun diálogo entre Ernesto<br />

Ventós y Antoni VilaCasas. El resultadode<br />

eseencuentro nos hapermitido comprender<br />

las motivaciones de dos personalidades muy<br />

diferentes que, sin embargo,coinciden<br />

en una misma pasión, que se vuelve locura<br />

entrelazadacon la vida. Y es precisamente en<br />

ese latir incesante entregadoalos caprichos<br />

de la belleza donde se sitúa el gestoconcreto y<br />

absoluto del coleccionista.<br />

Evocando la voz de uno de los pensadores<br />

másrelevantes de la primera mitad del siglo<br />

xx, WalterBenjamin, introducimoslaprimera<br />

cuestión: “Toda pasiónconfina con lo caótico,<br />

pero la pasión del coleccionista confina con un<br />

caosde recuerdos.”<br />

Ambos coleccionistascoinciden en el espíritu<br />

y lailusión que configuran todacolección.<br />

“Mi colección —afirmaErnesto Ventós— describe<br />

los olores que me rodean; paramí, el<br />

sentido del olfato es muy importante, porque<br />

todo en mi vidatiene olor. Mis padresy también<br />

mi abuelo fueron los causantesdeque<br />

así sea,pues yatrabajabanen el mundo de los<br />

olores.” ParaAntoni Vila Casas,estacuestión<br />

es significativa y dota asu fondo de arte de<br />

una “ventajarespeto del propio”, puesto que<br />

responde —aclara— a dos premisas: la vista y el<br />

olfato.<br />

Interpelados por los orígenes de la pasión del<br />

coleccionismo, los motivos son muydiferentes.<br />

Antoni Vila Casasafirma habercoleccionado<br />

desdesu niñez; en aquellos añosreúne todo<br />

tipo de objetos, como por ejemplo sellos, cajas<br />

metálicasde medicamentos y balanzas.No obstante,<br />

lasprimeras obrasde arte que atesorason<br />

lasque pertenecían asusfamiliares traspasados<br />

y que hoy configuran una colección de autores<br />

de principios del siglo xx. Años después,cuando<br />

dirigía los laboratorios, se relacionabacon<br />

artistasaquienes pedíapor Navidadesuna obra<br />

de la que imprimían una litografía que regalaba<br />

enmarcadaalos médicos y al personal de administración.<br />

Tras vender la compañíafarmacéutica,<br />

decidió promover el arte contemporáneo<br />

catalán,el objetivo principal de laFundació Vila<br />

Casas.<br />

Los inicios de Ernesto Ventós tambiénson<br />

peculiares. Es el mayor de ocho hermanos, y<br />

tener una discapacidadauditivalo convirtió en<br />

extremamentetímido. Empezó coleccionando<br />

revistasdel Capitán Trueno, coches, cajasde<br />

cerillas… A los diecisiete años, interesadopor<br />

el mundo del arte, comienza avisitar galerías<br />

donde —recuerda— “me entusiasmécon Torres-<br />

García, por las formas cuadradasysus colores, y<br />

le dije ami padreque me gustaríaadquirir una<br />

obra suya.La respuesta fue “no, debestrabajar<br />

y estudiar”. Y empecé, ahorayahacecuarenta<br />

años,laColección olorVISUAL; queríacoleccionar<br />

arte, pero buscabaun motivo”.<br />

La celebración de la exposición Sugestiones<br />

olfativasenla Fundació Joan Miró, en la que<br />

participó como perfumista, fue determinante.<br />

Ventós tomó consciencia de que allí se hablaba<br />

de los olores en general, de cómo se obtenían y<br />

cómo nos afectaban,pero no del olor del arte,<br />

una cuestión que se convertiría en la verdadera<br />

fuente de inspiración de su colección, su memoria<br />

olfativa. Despuésde diferentes intentos<br />

de contactar por cartacon artistas y galeristas<br />

paraexplicarles el proyecto, Albert Ràfols-Casamadalorecibió<br />

en su estudio. A partir de ese<br />

momento, la colección trazó su propio relato.<br />

Desde la diferencia que determina ambas<br />

colecciones, una cuestión que también queremos<br />

abordarson los motivos por los que los<br />

dos decidieron compartirlas con la sociedad.<br />

Parael perfumista, larazón principal fue<br />

“enseñar ala sociedadaoler através del arte<br />

contemporáneo y que la gente se diera cuentade<br />

que tiene una memoria olfativa que la<br />

lleva arecuerdos, amenudo olvidados”. Para<br />

Antoni Vila Casas,lo que realmente le sedujo<br />

ala hora de compartir su legado fue que contaba“con<br />

una actividad añadida”: el gusto por<br />

la tradición. A travésde la recuperación de<br />

edificios emblemáticos—antiguasfábricas, un<br />

palaciodel siglo xvi y unos antiguos almacenes<br />

textiles—, el empresario farmacéuticotrazó<br />

una red de espaciosexpositivos en los que se<br />

definen algunosde los capítulos másprósperos<br />

del país, donde poder “exponer aartistas catalanes<br />

para que se sientan en casay luzcan más”,<br />

afirma. Antoni Vila Casasconsidera, así, que<br />

tanto Ernesto Ventós como él han decidido<br />

revertir en la sociedadlo que estales aportó en<br />

sus profesiones respectivas.<br />

En cuantoalos estilos artísticos que imperan<br />

en el mundo del arte, amboscoinciden<br />

en que el público general se siente máscerca<br />

de lo que comprende e identifica, apesarde<br />

que —aclaran— estano es la tendencia imperante.<br />

ParaErnesto Ventós, en particular, son<br />

muchos los artistasque practicanun tipo de<br />

arte frecuentemente acompañadode lecturas y<br />

relatos que al ser traspasadosala pintura resultan<br />

“másbien comerciales”. “Para mi gusto<br />

—concluye—, siempre esmejor pintar con el<br />

corazón.” Antoni Vila Casasasientecon la cabeza.Como<br />

afirmó Walter Benjamin, “lafascinación<br />

másintensa parael coleccionista radica<br />

en cerrar los objetosindividuales en un círculo<br />

mágicoen el que queden congeladostan pronto<br />

como la última emoción, la emoción de su<br />

adquisición, ha pasadopor sobre de ellos”.<br />

NatàliaChocarro yCristinaAgàpito<br />

Barcelona,3 de julio de 2018<br />

116 117


DialoguebetweenAntoni VilaCasas<br />

andErnesto Ventós<br />

On occasionof the organisation of the<br />

exhibition TheLostIdentity. TheFace,olorVisual<br />

Collection,tobe held from January to May 2019,<br />

atthe Museu d’EsculturaContemporània<br />

Can Mario, wecameto the conclusion that<br />

it would be aunique opportunity to set up a<br />

dialogue betweenErnesto Ventós and Antoni<br />

Vila Casas.The result of this encounter has<br />

allowedus to better understand the motivations<br />

of thesetwohighly different individuals, who<br />

nevertheless coincide when it comesto one<br />

particular passion, which when bound up with<br />

life itself could be seenasakind of madness.<br />

It is precisely amidstthe ongoing pulse of the<br />

caprices of beautywhere the concrete and most<br />

absolutegestureof the collector should be<br />

positioned.<br />

By evoking the voice of one of the most<br />

relevantthinkers of the first half of the 20th<br />

century, WalterBenjamin, weintroduce the<br />

first issue to be dealtwith: “Every passion<br />

borders on the chaotic, but the collector’s<br />

passionborders on the chaosof memories.”<br />

Both collectors agreein the spirit andhope<br />

that hasset aparttheir respective collections.<br />

“My collection,” saysErnesto Ventós,<br />

“describes the smells thatsurround me; for me,<br />

the senseof smell is highly important because<br />

everything in my life hasasmell. My parents<br />

and my grandfather aswell are the causesof<br />

this, becausethey were already actively working<br />

in the world of aromas.”For Antoni VilaCasas,<br />

this question is meaningful, charginghis art<br />

collection with an “advantagewith regardsto<br />

whatI do”, he clarifies, “given thatit responds<br />

to twopremises, to sight and smell.”<br />

Questioned regardingthe origins of the<br />

collector’s passion, the reasonsare quite<br />

distinct. Antoni Vila Casassaysthathe has<br />

been acollector ever since he wasachild, a<br />

period when he gatheredtogether all kinds of<br />

objects, including stamps,metallic medicine<br />

boxesandscales.All told, the first artworks<br />

he would value were those that belonged to<br />

his ancestors, which now makeup acollection<br />

of artistsfrom the early20th century. Years<br />

later, when he wasin chargeof the laboratories,<br />

he hadrelationships with artists, requesting<br />

artwork from them at Christmas to be made<br />

into lithographs, which werethen given asgifts<br />

to doctors andadministrative personnel. After<br />

having sold the pharmaceutical company, he<br />

decided to promote contemporary Catalan art,<br />

which remains the fundamental mission of the<br />

Fundació Vila Casas.<br />

Ernesto Ventós’ beginnings are alsounusual.<br />

He is the eldestof eight siblings, andsince he<br />

had ahearing disability he wasextremely timid<br />

when young. He beganby collecting Capitán<br />

Trueno magazines,toy cars, matchboxes...<br />

When he wassixteen, his interest in the world<br />

of art led him to begin to visit galleries, where,<br />

ashe recalls, “I wasparticularly excited by<br />

the work of Torres-García, byhis squared<br />

geometric forms and his use of colour, andI<br />

told my father that I would like to buy one of<br />

his works. The answerwasnegative, that I hadto<br />

work and study. Eventually, now forty yearsago,<br />

I begantheolorVISUAL Collection; I wanted<br />

to collect art, but I waslooking for an angle.”<br />

When the exhibition Suggestionsolfactiveswas<br />

held atthe FundacióJoan Miró in 1978, with<br />

the participation of a perfumer, that wasa<br />

determining factor for him. Ventós became<br />

awarethat the show dealt with smells in general,<br />

of how they were obtained and whataffect they<br />

could haveon us, but not the smell of art, a<br />

question that would become the true source of<br />

inspiration for his collection andhis olfactory<br />

memory. After various attemptsto getin touch<br />

with artists and gallery owners to explain the<br />

project, Albert Ràfols-Casamadainvited him to<br />

his studio. After then, the collection beganto<br />

haveastory of its own.<br />

Drawing from the differences that<br />

distinguish eachof the collections, one<br />

question wewould alsolike to consider is<br />

related to the reasonswhyboth collectors<br />

havechosen to share their collections with<br />

societyatlarge. For the perfumer, the main<br />

reason was“to teachsociety to smell through<br />

contemporary art, so thatpeople might realise<br />

that they haveolfactory memory that is able to<br />

take them backto memories that have often<br />

been forgotten.” For Antoni VilaCasas, what<br />

really seducedhim to sharehis legacywashis<br />

interest “in an additional activity”: his taste<br />

for tradition. Through the renovationof<br />

emblematicbuildings from the past(former<br />

factories, a16th century palace,aseries of<br />

older textile warehouses),the pharmaceutical<br />

businessman wasto lay out anetwork of<br />

exhibition spaces,makingit possible to define<br />

some of the most prosperous moments in the<br />

country’s history. This enabledthe project, as<br />

he explains it, “to showCatalan artists so that<br />

they canfeel athome and their work might<br />

shine evenbrighter.” In this way,Antoni Vila<br />

Casasbelieves that both he and Ernesto Ventós<br />

have decided to give backto society whatsociety<br />

hadgiven them in eachof their respective<br />

professions.<br />

With regardsto the artistic styles that are<br />

dominant in the world of art, both collectors<br />

agreethat the general public hasstronger<br />

feelings about whatit understands and can<br />

identify with, eventhough, theyclarify, this<br />

is not the dominant tendency. For Ernesto<br />

Ventós, in particular, there aremanyartists who<br />

practice akind of art that is often accompanied<br />

by narratives and short stories, which when<br />

shifted into painting makesthem “more of less<br />

commercial.” “My preference,” he concludes,<br />

“is that it is alwaysbetterto paint with your<br />

heart.” Antoni Vila Casasnodsin agreement.<br />

As Walter Benjamin once stated:“The most<br />

profound enchantmentfor the collector is the<br />

locking of individual items within amagiccircle<br />

in whichtheyarefixed asthe final thrill, the<br />

thrill of acquisition, passesoverthem.”<br />

NatàliaChocarro andCristinaAgàpito<br />

Barcelona,3 July 2018<br />

118 119


Laidentidad perdida<br />

El rostro,colecciónolorVISUAL<br />

Hice de mí lo que no supe<br />

y lo que podía hacer de mí, no lo hice.<br />

El traje que me puse era equivocado.<br />

Me conocieron luego por quien no eray<br />

no lo desmentí, y me perdí.<br />

Cuando quise quitarme la máscara,<br />

estaba pegadaa la cara.<br />

Cuando la quité y me vi en el espejo,<br />

ya estabaenvejecida.<br />

Fernando Pessoa, “Tabacaria”<br />

Francia, año2022. El segundomandatode<br />

François Hollande haconcluido y seconstituye<br />

una coalición entre conservadoresy socialistas<br />

afin de obstaculizar el ascensoal Elíseo del<br />

Frente Nacional, formación que lideraMarine<br />

Le Pen. La presidencia recaeen Mohamed Ben<br />

Abbes, un musulmán francés moderadoque,<br />

con ayudadesus correligionarios, se propone<br />

transformar los cimientos, yadevastados,sobre<br />

los que se habíaconstruido la modernidad.<br />

François, un joven profesor de laUniversidad<br />

de la Sorbona que no parecedisfrutar<br />

especialmente de su profesión —salvo cuando<br />

consigue seducir aalguna de sus alumnas—,<br />

prefiere aliviar el peso de una vida atravésde<br />

los pasosdel escritor decadentistaJoris-Karl<br />

Huysmans(París, 1848-1907). Asfixiadopor<br />

el ambiente sofocanteque en el último cuarto<br />

del siglo xix habíanprovocadoel laicismo dominante,<br />

el ateísmoextremo, el racionalismo<br />

y la idea, siempre presentes en un progreso sin<br />

fin, Huysmansdecidió retirarse aun monasterio<br />

en pleno procesode conversión religiosa.<br />

Más de cien años después, aFrançois también<br />

se le presentala posibilidad de seguir un camino<br />

como aquel. En su deseode reconvertir la<br />

sociedadfrancesaal islam y fundar un nuevo<br />

imperio que integre a Europa, el Magreby<br />

Oriente Próximo, con Franciaalacabeza, Ben<br />

Abbes considera la universidad un bastión de<br />

conocimiento capazdedirigir el paísbajo las<br />

consignasdel Corán.<br />

Sumisión, laúltimanoveladel controvertido<br />

escritor francésMichel Houellebecq, nos<br />

sitúa anteun escenarioficticio pero posible<br />

parahablarnos de las dificultades del hombre<br />

posmoderno en su búsquedadel sentido de la<br />

vida.<br />

Con la disolución, acomienzos de los años<br />

setenta, de las “grandes verdades” como el<br />

Estado, lareligión y lafamilia, el individuo<br />

no anhelatanto el ser como el estarsiendo,<br />

conformándoseasícon vivir el presente. Desde<br />

estapremisa que resulta paradigmáticarespecto<br />

ala etapaanterior —la identidad moderna se<br />

entendía como un concepto de unidad, homogeneidade<br />

integridad—, en la posmodernidad,<br />

y siguiendo la metáforade la liquidez del sociólogo<br />

polacoZygmunt Bauman, la identidadse<br />

convierte en “un factor poderoso de la<br />

estratificaciónsocial”. 1 Sin ir máslejos, Ben<br />

Abbeso François, los personajesde Houellebecq,<br />

gozandel privilegio de componer o descomponer<br />

susidentidades; con todo, al otro<br />

lado de sitúan todos aquellos “a quienes se ha<br />

vedadoel accesoala elección de identidad” y<br />

terminan cargandocon “las que les han impuesto”.<br />

“Identidades —asevera—que estereotipan,<br />

que humillan, que deshumanizan,que<br />

estigmatizan…” 2 En el contextode la globalización,<br />

con la “modernidad líquida” ala que<br />

se refiere Bauman “se ha dadoplena libertad<br />

alas identidades” 3 y ahora son los hombres los<br />

que se deben ocupar de capturarlas, utilizando<br />

la inteligencia y los medios asu alcance.En la<br />

sociedadlíquida de hoy, la construcción de la<br />

identidad es también algofluido y ligero que se<br />

sitúaen un procesode experimentación infinita;<br />

alo largo de la vidaobtenemosdiferentes<br />

identidades que nos definen y que funcionan<br />

amodo de anclaje en un espacioy un tiempo<br />

determinados.<br />

Este desdoblamiento, al que solo pueden<br />

optarlos individuos que pertenecen a<br />

una determinada clasesocial —recordemos,<br />

por ejemplo, la exclusión que padecenlos<br />

mal llamados inmigrantes cuando la acción<br />

del desplazamiento ha quedado atráso la de<br />

aquellos otros a los que estigmatizamos como<br />

inmigrantes de segunday tercera generación—,<br />

evidencia una nueva forma encubierta de<br />

opresión. El mismo concepto, que en épocas<br />

precedentes fue ideado como de unión y pertenencia,<br />

se transforma hoy, con la posmodernidad,<br />

en algoexclusivo, divisorio y ambiguo.<br />

En estecontexto, Baumannos advierte: “una<br />

vez que la identidad pierde los anclajessociales<br />

que hacen que parezca‘natural’, predeterminadae<br />

innegable, la identificación se vuelve<br />

cadavez másimportante paralos individuos<br />

que buscan desesperadamenteun nosotros<br />

al que tener acceso”. 4 Pero ¿cómo podemos<br />

pertenecer aun nosotros cuandola solidez de<br />

lo público también se hatransformado en un<br />

líquido amanosde un gobierno mundial de<br />

rostro ausente? Y, másimportante todavía:<br />

¿cómo podemos comprender la ausenciade<br />

fronteras parauna libre circulación de comercio<br />

ala vez que se levantan muros de contención<br />

al flujo de personas? La sociedadde hoy,<br />

aun siendo tanlíquida, escurridiza, mutante<br />

y hedonista, se propone desafiar la lógica binaria<br />

entre el yo y el otro propia de la modernidad<br />

—la bestiay el soberanode Derrida—, 5<br />

donde el soberano se presenta como el sujeto<br />

(masculino) que desdela cumbre de una jerarquía<br />

socialy política ejerce su dominio sobre<br />

la bestia, nombre (femenino) que se asignaa<br />

lasminorías subordinadas—mujeres, hijos,<br />

esclavose indocumentados. En efecto, con el<br />

hundimiento de la verdadúnica y absolutaque<br />

iluminó el periodo precedenteaparecióuna<br />

coexistencia de verdades relativas y plurales que<br />

dieron voz alasminorías excluidas y silenciadas<br />

y ala revalorización de la cultura local, como<br />

un proceso compensatorio del carácterhomogeneizador<br />

de la globalización. Compensación<br />

que, sin embargo, no parecehaber llegado a<br />

tiempo de detener el desarrollo de una pátina<br />

monocroma depositadasobre los vestigios<br />

milenarios de Occidente. Ante estepalpitar<br />

incesante y retomando de nuevo aBauman, “el<br />

120 121


hombre —nos dice— destruye la posibilidad de<br />

llegar aestar satisfecho”, 6 de tal modo que “el<br />

deseose convierte en su objetivo, un objetivo<br />

único e incuestionable”. 7 Estaafirmación, tan<br />

dura como inquietante, sitúa al ser humano en<br />

un delirio estrepitoso de deseosyfrustraciones,<br />

que “acostumbraaconsistir en un devenir<br />

perpetuo, en una disposición permanentea<br />

cambiar”. 8<br />

En este contexto de mutación constante,<br />

el individuo sevuelveposeedorde múltiples<br />

identidades en un procesodonde el rostro —<br />

entendido como la partedel ser humano que<br />

nos haceúnicos aojos del “otro”— corre el<br />

riesgo de convertirse en estereotipo o máscara<br />

mientras escapazdeeliminar el original y, por<br />

lo tanto, lapropiaespecificidad. En lainteracción<br />

social ala que hoy nos vemos sometidos,<br />

en la sociedad de la imagen y del consumo, tan<br />

tecnificada como levadiza, la sustitución del<br />

rostro por la máscarao, incluso, por las máscaras,donde<br />

no hayninguna intimidad que<br />

ocultar, nos sitúa en un nuevo escenario, que<br />

nos proponemos analizar.<br />

NatàliaChocarro Bosom<br />

1<br />

Bauman, Identidad,BuenosAires, Losada,2005.<br />

2<br />

Z. Bauman, Identidad,op.cit.<br />

3<br />

Ibídem.<br />

4<br />

Ibídem.<br />

5<br />

Derrida, Labestiayel soberano.Volumenii(2002-<br />

2003), BuenosAires, Ediciones Manantial,2011.<br />

6<br />

Z. Bauman, Lamodernidadlíquida,Ciudad<br />

de México, Fondo de CulturaEconómica, 2003,<br />

p. 78.<br />

7<br />

Ibídem.<br />

8<br />

Z. Bauman, “Arte, muerte y posmodernidad”,en<br />

Z. Baumanet.al., Arte¿líquido?,Madrid, Ediciones<br />

Sequitur,2007.<br />

The Lost Identity<br />

The Face,olorVISUAL Collection<br />

I madeof myself whatI did not know how,<br />

And whatI could havemadeof myself, I did<br />

not.<br />

I put on the wrong costume.<br />

I waslater mistaken for someone I wasn’t,<br />

And I did not deny it, andwaslost.<br />

When I went to take off the mask,<br />

It wasstuck to my face.<br />

When I finally gotit off andsawmyselfin<br />

themirror,<br />

I had alreadygrown old.<br />

Fernando Pessoa, “Tabacaria”<br />

France, year2022. François Hollande’s second<br />

mandate hasended and a coalition between<br />

the conservative and socialist parties has been<br />

establishedin order to block the rise to the<br />

Elysée of the National Front, led byMarine Le<br />

Pen. The presidency devolvesupon Mohamed<br />

Ben Abbes, amoderateFrench Muslim<br />

who, with the support of his co-religionists,<br />

plans to transform the already devastated<br />

foundations on which modernity hadonce<br />

been constructed.<br />

François, amiddle-aged professor atthe<br />

NewSorbonne University whodoesn’t seemto<br />

particularly enjoy his profession exceptwhen<br />

he managesto seduce one of his students,<br />

prefers to lighten life’s burden byfollowing<br />

in the footsteps of Decadent movement writer<br />

Joris-Karl Huysmans(Paris, 1848–1907).<br />

Asphyxiatedby the suffocating environment<br />

that the dominant streamsof secularism,<br />

extreme atheism, rationalism and the idea<br />

— alwayspresent in endless progress — had<br />

provoked during the last quarter of the<br />

nineteenth century, Huysmansdecidedto<br />

retire to amonastery aspart of his process of<br />

religious conversion. More than ahundred<br />

yearslater, François is alsopresented with the<br />

possibility of following asimilar path.In his<br />

desire to convert French societyto Islam and<br />

find anewempire thatintegratesEurope, the<br />

Maghreb andthe Middle East, with France at<br />

the helm, Ben Abbesconsiders the university<br />

abastion of knowledge capableof leading the<br />

country accordingto the rules of the Quran.<br />

Submission, the latest novel by<br />

controversial<br />

French writer Michel Houellebecq, confronts<br />

us with afictitious yet possible scenario<br />

and speaksto us of the difficulties facedby<br />

postmodern man in his searchfor the meaning<br />

of life.<br />

With the dissolution in the early seventies<br />

of the “great truths” such asthe State,<br />

religion andfamily, the individual no<br />

longer yearns tobeasmuch asit yearns to<br />

bebeing,thusconforming with living in the<br />

present. Basedon this premise, which is<br />

paradigmaticof the previous period, when<br />

modern identity wasunderstood asa concept<br />

of unity, homogeneityandintegrity, in<br />

postmodernity, andaccordingto the Polish<br />

sociologist Zygmunt Bauman’s metaphor<br />

of liquidity, identity becomes“apowerful<br />

122 123


factorin socialstratification”. 1 Without going<br />

anyfurther, Ben Abbesor François, the<br />

charactersin Houellebecq’s novel, enjoy the<br />

privilege of composingor decomposingtheir<br />

identities, while on the other side areall those<br />

“who have been denied accessto a choice of<br />

identity” and end up bearing “the one that has<br />

beenimposedupon them.” “Identities,” he<br />

claims, “that stereotype, thathumiliate, that<br />

dehumanise, thatstigmatise.” 2 In the context<br />

of globalisation, with its “liquid modernity”,<br />

asBauman refers to it, “identities havebeen<br />

grantedcomplete freedom” 3 and it is now<br />

modern man who must take careof capturing<br />

them, by using his intelligence and the means<br />

athis disposal.In today’sliquid society, the<br />

construction of identity is alsosomethingfluid<br />

and weightlessthatis subject to aninfinite<br />

processof experimentation; throughout our<br />

lives weobtain different identities thatdefine<br />

us andthat function asanchors in certain<br />

spacesand moments.<br />

This multiplication of personalities,to<br />

which only individuals from acertain social<br />

classcanopt — remember, for example, the<br />

exclusion suffered by those who arewronglycalled<br />

immigrants even long after the act<br />

of displacement hastaken place, or that of<br />

others who are stigmatised assecond and third<br />

generation immigrants — lays bareanew,<br />

covert form of oppression. The sameconcept,<br />

which in previous eras wasconceived of as<br />

one of union andbelonging, is transformed<br />

today,in postmodernity, into something<br />

exclusive, divisive andambiguous.In this<br />

context, Baumanwarns: “Once identity loses<br />

the social anchors that make it seem ‘natural’,<br />

predetermined andundeniable, identification<br />

becomesincreasingly important for individuals<br />

desperately seeking to accessan us.” 4 But how<br />

can webelong to an uswhen the solidity of<br />

whatis public hasalso been transformed into<br />

aliquid at the hands of aglobal government<br />

devoid of aface? And, even more importantly:<br />

how are wesupposed to understand the<br />

absenceof borders for the free circulation of<br />

trade while at the sametime walls are being<br />

raised to block the flowof people? Today’s<br />

society, apparentlyso liquid, elusive, mutant<br />

andhedonistic, intends to challengethe<br />

binary logic betweenthe I and the other, so<br />

characteristicof modernity — Derrida’s beast<br />

and sovereign — 5 and according to which the<br />

sovereign is presented asthe subject (male)<br />

whofrom the top of asocial and political<br />

hierarchy exerciseshis dominion over the<br />

beast,the term (female) that is assignedto<br />

subordinateminorities” — women,children,<br />

slavesand the undocumented. In effect,<br />

with the collapse of the absolute truths that<br />

illuminated the precedingperiod, there<br />

appearedacoexistence of relative and plural<br />

truths that granted avoice to the excluded<br />

andsilenced minorities, aswell asto the<br />

revaluation of local culture, asaprocess<br />

of compensationfor the homogenising<br />

characterof globalisation. Compensation<br />

that, nevertheless, does not seemto have<br />

arrived in time to stop the developmentof a<br />

monochrome patina deposited on the ancient<br />

vestigesof the West. Facedwith this incessant<br />

throbbing, andreturning to Baumanonce<br />

again, “man destroysthe possibility of ever<br />

being satisfied,” 6 thus “desire becomeshis sole,<br />

unquestionable objective.” 7 This statement,<br />

asharsh asit is disturbing, placesthe human<br />

being in araucousdelirium of desires and<br />

frustrations, which “usually consistsof a<br />

form of perpetual becoming, of apermanent<br />

willingness to change.” 8<br />

In this context of constantmutation, the<br />

individual becomesthe possessorof multiple<br />

identities in aprocessin which the face—<br />

understood asthe part of ahuman being that<br />

makesus unique in the eyesof “the other”<br />

— runs the risk of becoming astereotypeor<br />

mask, aslong asit is capableof eliminating the<br />

original faceand, therefore, its ownspecificity.<br />

In the forms of social interaction to which we<br />

are now subjected, in this society of imageand<br />

consumption, astechnified asit is removable<br />

and in which there is hardly any intimacy<br />

left to hide, the substitution of the faceby a<br />

mask, or even by various masks,placesus in a<br />

completely new scenario, one which weaim to<br />

analyse.<br />

NatàliaChocarro Bosom<br />

1<br />

Bauman, Identity,BuenosAires, Losada,2005.<br />

2<br />

Z. Bauman, Identity,op. cit.<br />

3<br />

Ibid.<br />

4<br />

Ibid.<br />

5<br />

Derrida, TheBeastandtheSovereign.Volumeii(2002-<br />

2003), BuenosAires,<br />

Ediciones Manantial, 2011.<br />

6<br />

Z. Bauman, LiquidModernity,MexicoCity, Fondo de<br />

CulturaEconómica, 2003, p. 78<br />

7<br />

Ibid.<br />

8<br />

Z. Bauman,“Art, DeathandPostmodernity”, in<br />

Z. Baumanet al., LiquidArt?,Madrid, Ediciones<br />

Sequitur,2007.<br />

124 125


Rostros. Paisajedeunavida<br />

Una serie de rasgosconfiguran nuestro rostro<br />

desde que nacemos, haciendo que nos parezcamos<br />

anuestro padre o anuestra madre,<br />

alos abuelos o tíos....a vecesageneraciones<br />

anteriores, mientras en otros casossomosuna<br />

mezcla! Es raro que no nos asemejemosanadie....<br />

Aun así, yacambiaremosylos parecidos<br />

empezaránasurgir. Con el pasodel tiempo,<br />

nuestro rostro muestra las marcasde la vida,<br />

en definitiva los rasgosde nuestra identidad;<br />

¿podría decirse que es entonces cuando somos<br />

nosotros mismos?<br />

El rostro, rezael dicho, “es el espejodel<br />

alma”, de nuestro yo másprofundo y auténtico.<br />

Es la manifestación de aquello que somos,<br />

apesar de que aveceslo modificamos más<br />

o menos. A pesar de todo, hayestudios que<br />

contradicen de alguna forma estamáxima y le<br />

dan la vuelta, afirmando que es la carala que se<br />

refleja en el alma, puestoque cerebro y rostro<br />

están conectadosde forma directa y si modificamos<br />

la fisonomía, nuestra almase enfatiza<br />

con estoscambios.<br />

Cadasentimiento contrae un grupo del<br />

centenar de músculos de la caray las expresiones<br />

másutilizadas acabanimpresas en nuestro<br />

rostro. Así pues, laszonasque lo conforman<br />

tienen una correspondencia con nuestra psique<br />

y nos presentan de una determinada manera<br />

ante los demás.En el entrecejo hallamos<br />

las marcasde la concentración. La frente, ya<br />

históricamente, se asociabaala inteligencia<br />

por su proximidad con el cerebro, como<br />

muestran los retratos hechos por artistas de<br />

épocaspasadasquecuando querían representar<br />

un aire de santidad, idealidad o inteligencia,<br />

lo hacíancon frentes anchasybrillantes. Los<br />

ojos son un órganoala vezinterno y externo,<br />

son la máximarepresentación de la expresividad.<br />

Unos ojos grandeshan sido sinónimo<br />

de bondad, de una gran alma, y una mirada<br />

débil dejael rostro sin vidaanímica. También<br />

los ojos vivos son sinónimo de juventud, y una<br />

mirada intensa a pesarde la edad es un signo<br />

de juventud de espíritu. Lanariz tiene muchas<br />

mitologías: una nariz aguileña denotacarácter<br />

y saber mandar, en cambio las narices pequeñas<br />

mostraban que se tenía pocapersonalidad.<br />

También la nariz, segúnsu forma, nos marca<br />

la raza de la persona o puede ser sello familiar<br />

que pasade padres a hijos. La bocaes el<br />

centro de los instintos másprimarios y de las<br />

sensacionessensitivas del gusto, como fuente<br />

de placer. Además,configura uno de los<br />

símbolos másclaramente sexualesdel rostro.<br />

Unos labios importantes denotan una persona<br />

instintiva, infantil o enfadada;enel hombre<br />

denotan caráctery en la mujer, sensualidad. Si<br />

los labios son delgadosindican espiritualidad,<br />

control de los instintos, pero si son demasiado<br />

delgadospueden significar crueldad.<br />

Desde la antigüedad se ha buscado la perfección.<br />

En el Renacimiento, laproporción áurea<br />

o el número π permiten establecerlasproporciones<br />

perfectas: todo aquello que matemáticamente<br />

más se aproximara a π era percibido<br />

como másbello y perfecto. Esta noción de<br />

perfección y belleza se aplicabaa la arquitectura,<br />

el arte, la música, laspersonas...<br />

Pero la perfección no tiene alma,y los rostros<br />

sin almanos dejanindiferentes. El rostro<br />

escomoun ovillo: estirando el hilo encuentras<br />

experiencias vitales, momentos, historias vividas...<br />

Si modificamos demasiadonuestra fisonomía,<br />

quizás podamosllegar aperder nuestra<br />

identidad. Por lo tanto podemosafirmar como<br />

dice Pierre Gonnord: “El rostro no es el espejo<br />

del alma, sino el mapade nuestra vida”.<br />

Ojos, orejas, boca,nariz... apartedeconfigurar<br />

nuestra fisonomía, alberganlos sentidos<br />

que nos ayudana desarrollarnos y a tener<br />

relación con el exterior: vemos, escuchamos,<br />

comemos, olemos. Pero, y sin darnos cuenta,<br />

tambiénnos conectancon nuestro interior,<br />

unos másque otros, y esel sentido del olfato el<br />

que posiblemente nos relaciona con el yo más<br />

profundo.<br />

El sentido olfativo esel primero que nos<br />

guíaal nacer; el olor de la madreproporciona<br />

tranquilidad, calidez, cariño... Sentido que<br />

tiene la capacidad,si le prestamosun poco de<br />

atención, de emocionarnos, dadoque un olor<br />

escapazde hacernos recordar algoque pensábamoshaber<br />

olvidado.<br />

La importancia del sentido del olfato alo<br />

largo de la historia del hombre hasido fundamental.<br />

Sin embargo,en nuestros días, el<br />

sentido del olfato se havisto relegado aun<br />

papel secundario, especialmente en los países<br />

occidentales. Probablemente, tanto el acelerado<br />

estilo de vidaactualcomo el predominio<br />

de ingentes cantidadesde estímulos visuales<br />

o auditivos nos han llevado aestasituación.<br />

Como el resto de los sentidos humanos, el del<br />

olfato estámuy interrelacionado con los demás<br />

sentidos y requiere unascondiciones de entorno<br />

propicias paradesarrollar adecuadamente<br />

todas sus capacidades.<br />

Los recuerdos asociadosalos olores no lo<br />

son tanto de hechos o acontecimientos como<br />

de emociones. Se tratadel llamado “efecto<br />

Proust”, en homenajeal escritor francés que<br />

revivió intensamente en una de sus obras capitales<br />

(À larecherchedutempsperdu)muchos recuerdos<br />

de su niñez que creía olvidados para<br />

siempre al percibir el aromade una magdalena<br />

mojada en té.<br />

Mucha gentereconocería el olor del brioche<br />

de la merienda, paraponer un ejemplo, que<br />

amenizabalas tardes de la infancia, olor grabado<br />

de forma indeleble en la memoria de muchos.<br />

Aunque uno no hubiera vuelto apercibir<br />

esteolor en muchosaños, lo podría reconocer<br />

si se le presentaraen una prueba olfativa. Este<br />

es un hecho curioso puesto que otros aspectos<br />

esencialesde la infancia, como el nombre y el<br />

rostro de la maestrao el nombre de compañeros<br />

que uno tenía en clase,sesuelen olvidar. Si<br />

uno vuelve aoler estemismo brioche, amenudo<br />

afloran los recuerdos del pasado.Cuando<br />

apenasrecordamos nadade nuestra épocaala<br />

escuela, el olor de la tiza puede traernos algún<br />

recuerdo. En otras palabras,los olores activan<br />

la memoria; el olfato puedefuncionar como<br />

126 127


una especie de “motor de arranque” capazde<br />

evocartodo tipo de experiencias, emociones y<br />

sucesosdel pasadorelegados, en apariencia, al<br />

olvido, aunqueuno no sepadenominar o describir<br />

con precisión el olor percibido.<br />

Y así es como seconstruye colección olor-<br />

VISUAL, apartir de los recuerdosolfativos<br />

del coleccionista. Ernesto Ventós, creador de<br />

esenciasy poetade los olores tiene, bien sea<br />

por su profesión o de forma innata, o por<br />

ambasrazones, una amplia memoria olfativa<br />

que le sirve de hilo conductor parair construyendo<br />

estasingular colección. Las obrasque<br />

la conforman estánahí porque al verlas él ha<br />

declarado“estaobra huele”. La sentencia no<br />

esliteral o física, sino que su hipocamposeha<br />

puesto en marchay relaciona lo que ve –sea<br />

formao color– con olor reconocido, olor<br />

recordado, yaseapor un momento vivido o<br />

porque Ventós lo relaciona con su trabajo.<br />

Los recuerdos y los olores que las obras<br />

despiertan en el coleccionista, hayque clasificarlas<br />

y ordenarlas. A menudo son matices<br />

muy sutiles que sólo la nariz ilustrada del perfumista<br />

sabeencontrar y que resulta dificultoso<br />

captarcuandolos quiere compartir. Mediante<br />

las notas olfativas enlazamos la pieza artística y<br />

aquel recuerdo olfativo que se despierta en la<br />

memoria del coleccionista. Así, el vídeo MeditationPracticesII.<br />

Tryingtobea betterme(2009), donde<br />

la artistaNanna Häninnen muestrasu interés<br />

por lameditación en cuantoque territorio<br />

íntimo de la mente, paraVentós evocael olor<br />

de flor de azahar. La obra No.40 – serie:Cristal<br />

Oscuro(1994), donde Valentín Vallhonrat analiza<br />

la naturaleza humanaapartir de su representación<br />

y critica los modelos de una realidad<br />

construida por la cultura amodo de imágenes<br />

simbólicas, le sugiere una nota aliacea. Rostro<br />

marchito(2012) de Lola Guerrera –que declara<br />

que materializa su experiencia creativaen instalacionescon<br />

un componente común: el hecho<br />

efímero de la escultura, congeladogracias<br />

al actofotográfico; pero que sobre todo se deja<br />

llevar por el componentematérico– le rememora<br />

al compositor de esenciasla nota floral/<br />

afruitada. Una nota olfativa oriental/fresca va<br />

ligadaala obra Larelación(2013) de José Leguey,<br />

quien crea sus obrasapartir de pequeños<br />

objetos reciclados y recortes de otras piezas<br />

que no se llegaron arealizar; la precariedad<br />

de los materiales utilizados es buscadapor el<br />

artista pararesaltar las posibilidades plásticas<br />

que generan.Jean-Michel Othoniel, autorde<br />

Autorretrato(1993), siente pasión por todo tipo<br />

de metamorfosis, sublimaciones y transmutaciones<br />

y tiene predilección por los materiales<br />

con propiedadesreversibles. Los ritos de paso<br />

de un estadoaotro reflejan un ritual fundamental<br />

en la obra del artista: el de los viajes y la<br />

memoria, que el coleccionista traduceen una<br />

notacítrica. Markus Linnenbrink, mediante<br />

la continua experimentación con materiales<br />

como por ejemplo pigmento seco, agua,capas<br />

acrílicas y resina epoxi, explora con habilidad<br />

la transparencia y la consistencia de la pintura<br />

mediante múltiples ondulaciones cromáticas.<br />

Su sugerente y matéricapintura Skull6 (Yourhouseismyworld)(2012)remite,<br />

en la memoria<br />

olfativadel creadorde colección olorVISUAL,<br />

a la nota de fruta.<br />

Volvemos, parafinalizar, aProust. En este<br />

fragmento describe como los recuerdos através<br />

del olfato nos hacenrememorar aquello que<br />

creíamosolvidado y que Ernesto Ventós conjuga<br />

mediante la obra de arte contemporánea<br />

y su colección: “En elmismoinstanteenqueestesorbo<br />

detémezcladoconel saborapasteltocómipaladar... el<br />

recuerdosehizo presente... Era el mismosabordeaquella<br />

magdalenaquemitía medabalos domingosporla mañana.<br />

Tan pronto comoreconocílos saboresdeaquella magdalena...<br />

aparecióla casagrisysufachada,yconla casala<br />

ciudad, la plazaala quesemeenviabaantesdelmediodía,<br />

lascalles…”<br />

El olfato nos llevaalos sentimientos primarios,<br />

anuestra identidad. Con el pasodel<br />

tiempo, estesentido olfativo se vaperdiendo y<br />

posiblemente también nuestra identidad.<br />

CristinaAgàpito Bruguera<br />

Faces.LandscapeofaLife<br />

A series of features make up the face weare<br />

born with, making us look more or less like<br />

our father or mother, agrandparent, an<br />

aunt or uncle… in somecasesaneven earlier<br />

generationandin others areal mixture! Only<br />

rarely is there no apparentresemblance to any<br />

relative… And then of course, our appearance<br />

startsto changeand the similarities start to<br />

emerge. As the years goby, our face showsthe<br />

marksof life: ultimately, the featuresof our<br />

identity. Would it be fair to saythatit is then<br />

that we are ourselves?<br />

The face, asthe sayinggoes,is the mirror of<br />

the soul, areflection of our deepestand most<br />

authentic self. It is the manifestationof what<br />

weare, although sometimes wemodify it to a<br />

greateror lesser extent. Nevertheless, there<br />

are studies that contradict the old sawmaxim<br />

andturn it inside out, affirming thatit is the<br />

facewhich is reflected in the soul, given that<br />

brain and faceare directly connected, and if we<br />

modify our appearance,our soul assumesthe<br />

changes wemake.<br />

Every feeling wehave engagesaset of the<br />

forty or so musclesin the face, and our most<br />

habitualexpressionsend up imprinting<br />

themselves on our facein such awaythatits<br />

various zones haveacorrespondence with our<br />

psycheand present us to others in acertain<br />

manner. In the areabetweenthe eyebrows<br />

wefind the marksof concentration. The<br />

forehead hastraditionally been associated<br />

128 129


with intelligence on accountof its proximity<br />

to the brain, ascanbe seen in portraits made<br />

by artists in times gone by: when they wanted<br />

to represent an air of saintliness, idealism<br />

or intelligence, they did so with abroadand<br />

lofty brow. The eyes, which areboth internal<br />

and external, are the supreme embodiment<br />

of expressiveness. Large eyes havebeen<br />

identified with kindness, agreatsoul, and<br />

aweakgazeleavesthe facebereft of mental<br />

life. Vitally alive eyesarealsoidentified with<br />

youth, and an intense gazein an older person<br />

is asign of ayouthful spirit. The nose has<br />

manymythologies: an aquiline nose denotes<br />

character and the capacityto lead and rule,<br />

while asmall nose wasseen asbetraying awant<br />

of personality. Furthermore, accordingto its<br />

shape, the nose maysignal aperson’s race or<br />

serve asa family seal passedon from parent<br />

to child. The mouth is the centre of the most<br />

primal instincts and of the sensationsof taste,<br />

asasource of pleasure, and is perhaps the most<br />

clearly sexualsymbol on the face. Prominent<br />

lips suggestatendency to be instinctual,<br />

impulsive, childish or hot-tempered: on a<br />

man they denote character, and in awoman,<br />

sensuality. If the lips are thin they indicate<br />

spirituality, self-control, but lips thataretoo<br />

thin maybe asign of cruelty.<br />

The quest for perfection datesbackto<br />

ancient times. In the Renaissance,the golden<br />

ratio or the number π werethe keysto perfect<br />

proportions: all that wasmathematically<br />

closest to πwasperceived asmost beautiful<br />

andperfect, andthis notion of perfection and<br />

beautywasapplied to architecture, art, music…<br />

and people.<br />

But perfection hasno soul, and aface<br />

without soul leavesusindifferent. A faceis like<br />

aball of twine: asyou unwind it you encounter<br />

personal experiences, moments, lived stories…<br />

If wechangeour appearancetoo much, wemay<br />

be in dangerof losing our identity. This being<br />

so, wecanagreewith Pierre Gonnord when he<br />

says:‘The faceis not the mirror of the soul,<br />

but the mapof alife.’<br />

Eyes, ears, mouth, nose… aswell as<br />

configuring our physiognomythey also<br />

embody the senses that help us to develop<br />

and to relate to the external world: wesee, we<br />

hear, weeat, wesmell. And, without our being<br />

conscious of it, they alsoconnect us– some<br />

more thanothers– with our interior, andit<br />

maywell be the sense of smell that connects us<br />

with the deepestself.<br />

The olfactory– smell – is the first sensethat<br />

orients us atbirth: the smell of the mother<br />

instils tranquillity, warmth,nurturing love…<br />

and this sense has the capacity, when wepay<br />

heed to it, to move us, becauseasmell can<br />

bring back to us things wethought wehad<br />

forgotten.<br />

Throughout our history (andpre-history)<br />

the sense of smell hasbeen of fundamental<br />

importance, but in recent times it hasbeen<br />

relegated to a secondaryrole, especially<br />

in Western cultures. It seemslikely that<br />

the acceleratedpaceof life todayand the<br />

predominance of vastamounts of visual and<br />

auditory stimuli haveled to this situation.<br />

Like all of our senses,smell is veryclosely<br />

interrelated with the other sensesandrequires<br />

favourableconditions if the full rangeof its<br />

capacitiesare to develop properly.<br />

The memories associatedwith smells are not<br />

so much recollections of events asof emotions.<br />

This is the ‘Proust effect’, so calledfor the<br />

French writer, the narrator of whosemost<br />

famousnovel intensely relives memories of<br />

childhood that he hadthought lost forever as<br />

he inhales the aromaof amadeleine soakedin<br />

tea(Du côtédechezSwann,thefirst volume of Àla<br />

recherchedutempsperdu).<br />

Many of us would recognize the aroma<br />

of afavourite pudding, for example, looked<br />

forward to and relished asthe chief delight<br />

of childhood lunchtimes, ascent indelibly<br />

etchedin the memory, and evenif wehadnot<br />

perceived its special smell for many yearswe<br />

should recognize it atonce if it waspresented<br />

to us in asmell test. This is curious, to saythe<br />

least, when weconsider that other essential<br />

aspectsof childhood, such asateacher’s<br />

faceor the namesof the other pupils in the<br />

class,tend to be irretrievably forgotten. If<br />

wesmell that samepudding again, memories<br />

of the pastoften come flooding back. When<br />

wehavedifficulty recalling anything of our<br />

schooldays, the smell of chalk maysummon<br />

up vivid reminiscences. In other words,smells<br />

activatethe memory: smell can function as<br />

akind of ‘starter motor’ capableof evoking<br />

all kinds of pastexperiences, emotions and<br />

eventsapparentlyconsigned to oblivion, even<br />

when we don’t know how to name or accurately<br />

describe the smell in question.<br />

And this is howcolecciónolorVISUAL is<br />

built up, on the olfactorymemories of the<br />

collector. Ernesto Ventós, creator of essences<br />

and poet of scents, is blessed– perhaps<br />

thanksto his profession, perhapsinnately, or<br />

perhapsfor both reasons– with an exceptional<br />

olfactory memory, which serves asaline of<br />

continuity in the assemblingof this unique<br />

collection, and eachof the artworks that<br />

constitute it is there becausewhen he saw<br />

it he exclaimed‘this work hasasmell’. The<br />

statementis neither literal nor physical;<br />

rather, the collector’s hippocampushasbeen<br />

stimulated and relates whatit sees– be it form<br />

or colour – to aknown and remembered smell<br />

associatedwith amoment of pastexperience or<br />

perceived asrelating to his work.<br />

The memories and the smells that the<br />

artworks suggestto the collector need to be<br />

classified andordered. This is very often<br />

aquestion of subtle nuances that only the<br />

enlightened nose of the perfumer candiscern,<br />

and these canbe difficult to pin down when<br />

it comesto sharing them. Through olfactory<br />

notes welink the artistic piece and that<br />

olfactory memory that is awakenedin the<br />

collector’s memory. Thus the video Meditation<br />

PracticesII. Tryingtobeabetterme(2009), in which<br />

the photographicartist Nanna Häninnen<br />

engagesuswith her interest in meditation<br />

130 131


asan intimate realm of the mind, evokes,<br />

for Ventós, the smell of orangeblossom,<br />

while No. 40 – Series:DarkCrystal(1994), in<br />

which the photographerValentin Vallhonrat<br />

analyseshuman nature on the basisof its<br />

representation and critiques the models of<br />

aculturally constructed reality assymbolic<br />

images, hasagarlicky note. FadedFace(2012) by<br />

Lola Guerrera – whosaysthatshe materializes<br />

her creativeexperience in installations with<br />

acommon component (the ephemeral<br />

nature of the sculpture, frozen thanksto the<br />

photographic act) but, aboveall, lets herself<br />

be carried awaybythe material component —<br />

hasafloral, fruity note for the composerof<br />

essences. José Leguey’s TheRelationship(2013)<br />

hasafresh oriental olfactory note: for Leguey,<br />

whocreateshis works from small recycled<br />

objectsandoffcuts of other, never-completed<br />

pieces, the precarious nature of the materials<br />

usedis instrumental in emphasizingthe<br />

plasticpossibilities they generate.Jean-Michel<br />

Othoniel, the sculptor of Self-portrait(1993),<br />

hasapassion for all kinds of metamorphoses,<br />

sublimations and transmutations and a<br />

predilection for materialswith reversible<br />

properties. Rites of passagefromone stateto<br />

another reflect an essentialritual in the artist’s<br />

work: thatof journeys andmemory, which the<br />

collector translatesinto acitrus note. In his<br />

constant experimentation with materials such<br />

asdry pigment, waterand layers of acrylic and<br />

epoxyresin, Markus Linnenbrink insightfully<br />

explores the transparency and consistency of<br />

paint with awealthof chromatic undulations.<br />

His suggestivematerial painting Skull6<br />

(Yourhouseismyworld)(2012)is associated, in the<br />

olfactory memory of the creator of colección<br />

olorVISUAL, to the noteof fruit.<br />

And nowwereturn, in the end, to Proust.<br />

In the passagebelowhe reflects on how smells<br />

and tastes prompt us to recall whatwemight<br />

think forgotten – somethingthatErnesto<br />

Ventós conjugates by meansof contemporary<br />

art and his remarkable collection:<br />

No sooner hadthe warmliquid mixed<br />

with the crumbs touched my palate[than]<br />

suddenly the memoryrevealeditself […]<br />

The tastewasthatof the little piece of<br />

madeleine which on Sunday mornings at<br />

Combray […] my auntLéonie usedto give<br />

me […] And assoon asI hadrecognized the<br />

tasteof the piece of madeleine […] the old<br />

greyhouse upon the street […] and with the<br />

house the town[…] the SquarewhereI used<br />

to be sent before lunch, the streets[…]<br />

Smell transports us to the most primary<br />

feelings, to our veryidentity, but in the course<br />

of time this sense of smell fadesaway– and,<br />

perhaps, our identity fadestoo.<br />

CristinaAgàpito Bruguera<br />

132 133


Mi pieza Lanovia y el perfume,<br />

estáimpregnadadels. xix. El s. xix<br />

es mi obsesión. Lanoviahuele a<br />

naftalina. La naftalina es el mejor<br />

aroma, el que los demásrechazanpero<br />

el que conserva todo aquello que los<br />

demásolvidaron.<br />

ÀngelBofarull<br />

My piece TheBride,like the perfume<br />

is imbued withthe 19 th century, the 19 th century<br />

is my obsession. TheBridesmells of<br />

naphthalene. Naphthalene is the best<br />

aroma, the one that others reject but<br />

the one that retains everything that the<br />

others forgot.<br />

ÀngelBofarull<br />

La infanta Azucena guardabatodas sus emociones en pequeñas bolsas de papel,<br />

por eso, la infanta y los sobresolían aAzucena.<br />

Un día Azucena que era joven y altiva descubrió que en el cajón derecho<br />

de su tocador había una docena de azucenas, ella pensó que eso era extraño y<br />

maravilloso a la vez. Desde entonces la infanta se fue transformando poco a<br />

poco en una azucenatriste.<br />

LaInfantano olíamal pero su perro sí.<br />

ÀngelBofarull<br />

Princess Lily keptall her emotions in little paperbags,andsothe princess and<br />

the envelopessmelled of lilies.<br />

One day, Lily, who wasyoung and proud, found that in the right-hand<br />

drawer of her dresser there were a dozen lilies; she thought this wasat once<br />

strangeand wonderful. From that dayon the princess wasgraduallytransformed<br />

into asadlily.<br />

The princess didn’t smell but her dogdid.<br />

ÀngelBofarull<br />

Texto relacionadoconel olor yel trabajodeJonathanCallan<br />

Jonathan Callan manipula sus materiales paraque revelen algomásde sí mismos<br />

que lo que es inmediatamente aparente. Su mal uso genérico de libros<br />

quizás seacausadopor su interés en los momentos de ocupación con el mundo<br />

en el que las palabrasno sirven.<br />

Conocí a Jonathan Callan en 1980, cuando estudiamosjuntos arte en la<br />

universidad de Goldsmiths. A ambosnos interesaban los espaciosparagalerías<br />

alternativasy, conjuntamente con otros artistas, montamosun espacioyvarios<br />

habitáculos en unascasasviejascercade Goldsmiths. Lo que mostrábamosen<br />

este espacio alternativo era bastanteintrascendente comparado con la experiencia<br />

de trabajar en una casaen ruinas y hacerla habitable otra vez.<br />

Desde el principio resultó obvio que Jonathan teníaunagran facilidad con<br />

los materiales de construcción. La casaapestabaayesopodrido y cadamañana<br />

nos despertábamoscon aquel tufo y polvo en la nariz. Tengo un recuerdo<br />

imborrable de la transformación de la casaalo largo de un año.<br />

Gradualmente la casay la galería se iban terminando y el olor a yesofresco<br />

y pino serrado reemplazabael olor a descomposición. Jonathan estabamuy<br />

complacido con aquella transformación y el uso de herramientas y materiales<br />

de construcción perdura en su trabajo hastahoy. Los libros son transformadosen<br />

espaciosminiatura. El estudio de Jonathan estáconvenientemente<br />

ubicado cercadel mercadillo local, un lugar donde obtiene la mayoría de los<br />

libros que usa como materia prima de su actualserie de trabajos.<br />

El estudio de Jonathan tiene un techo de plástico transparente que deja<br />

entrar la luz y en veranosepuedevolver realmente caluroso. El calor calienta<br />

los libros humedecidos, la madera... y el polvo de yeso. Estos “perfumes de<br />

transformación” son algo asociadoa Jonathan Callan y a su trabajo. Polvo y<br />

cosasviejas reutilizados, que cobran de nuevo vida bajo el nombre de Arte!<br />

PaulHedge<br />

Director HalesGallery, London<br />

134 135


Text relatingto smell andthework ofJonathanCallan<br />

Jonathan Callan manipulatesmaterials to revealsomethingmore of themselves<br />

than what is immediately obvious. His generic misuse of books is perhaps<br />

generatedby his interest in those moments of engagementwith the world where<br />

words are of no use.<br />

I met Jonathan Callan in 1980, when we studied Fine Art together at<br />

Goldsmiths’ College. We both had an interest in alternative gallery spacesand<br />

so with several other artists, we set up a spaceand some living quarters in a<br />

number of old houses near Goldsmiths’. What we showedin this alternative<br />

spacewasquite inconsequential comparedto the experience of working on this<br />

derelict house and making it habitable again.<br />

It wasobviousform the start thatJonathan hadagreatfacility with building<br />

materials. The house stank of damp rotting plaster and every morning we<br />

would waketo this potent odour and old dust in our nostrils. My enduring<br />

memory wasthe transformation of the house over the period of ayear.<br />

Gradually the house and Gallery werefinished and the smell of fresh plaster<br />

and sawnpine replaced the smell of decay. Jonathan took enormous pleasure<br />

in that transformation and the use of builder’s tools and materials persists in<br />

his awork to this day. The booksaretransformed into miniature sites of almost<br />

archaeologicalevisceration. Jonathan’s studio is conveniently situated near a<br />

local flea market, a situated where he gets most of his old books to use asraw<br />

material for his current series of works.<br />

Jonathan’s studio hasa clear plastic roof which allows in a lot of light and<br />

during the summer it cangetreally hot in there. The heatwarmsthe dampold<br />

books, sawnwood and plaster dust. These “perfumes of transformation” are<br />

something that I associatewith Jonathan Callan and his work. Dust and old<br />

things revived living anewlife under anewassumedname: ART!<br />

PaulHedge<br />

Director HalesGallery. London<br />

¿Dónde reside el olor deunafotografía?<br />

Cómo hablar de olor desdela fotografía…<br />

Cuando proyecto una idea que luego se convertirá en una fotografía, no<br />

estápresente de manera consciente el olor, me voy deslizando por el espacio<br />

mental a través de imágenes que construyen poco a poco lo que va a ser la<br />

imagenfinal…<br />

Me muevo sigilosamente en un bosqueque seencuentraen laotrarealidad<br />

que vive paralela amí… A vecessólo estoy dentro de una oscuridad densaque<br />

me ahogay otras, en claros libres de maleza, pero el camino continúa hasta<br />

que me despierto con una vagaideade lo que seguiré trabajando aquí, en esta<br />

realidad en la quetodos los sentidos son ¿“reales”?…<br />

Me esdifícil poner olor alas obras, pero lo interesante de todo esteproceso,<br />

esque el espectadorlassientacon todos sussentidos. El olor espartede la<br />

memoria del ser, lo mismo que las imágenes que se sumergen, desvanecidasy<br />

veladas,en el inconsciente del recuerdo y cuandoresurgen de entre lascenizas<br />

se avivan con cadauno de los sentidos…<br />

Solo en la experiencia personal se quedarán almacenadaslassensaciones y<br />

los olores que se irán con cadauno.<br />

SoledadCórdoba<br />

Where is thesmell ofaphotograph?<br />

Howto talk aboutsmell from photography…<br />

When I comeup with an ideathat later becomesaphotograph, smell is not<br />

consciously present, I slip along down the mental spacethrough imagesthat<br />

gradually construct whatwill be the final image…<br />

I move silently in a forest that is located in the other reality that lives<br />

parallel to me… sometimes I am simply in a dense darknessthat drowns me<br />

and atothers in clearings free of undergrowth, but the path runs on until I<br />

wakeupwith avagueideaof whatI will continue to work on here in this reality<br />

in which all the sensesare ‘real?’…<br />

It is hardfor meto put smell into the works, but the interestingthingabout<br />

this whole processis thatthe viewer should feel it with all her senses.Smell is<br />

136 137


part of the remembering of being, like the imagesthat submerge faded and<br />

blurred in the unconscious of memory and when they rise againfrom the<br />

ashescome alive with eachof the senses…<br />

It is only in our personal experience that the sensationsand smells eachof<br />

us carries with us are stored.<br />

SoledadCórdoba<br />

Ha dormido durante centenares de años- en su vasolleno de alcohol - se ha<br />

convertido casi en escultura - todaimpermanencia acabada-su tiempo conservado-<br />

sentimos reverencia paraaquel tiempo - ante la sensación de saber<br />

que él vivió hace250 años- lamuerte tiene algotierno en esterostro, pero la<br />

muerte es también algo muy abstracto,difícil de hacer tangible.<br />

Un olor familiar para nosotros, cuando entramos en una colección -<br />

cuando nos sumergimos en un mundo de preparaciones de alcohol - misteriosamente<br />

- en sus estantesde archivo, esperando a ser considerados como<br />

seres, ano ser olvidados.<br />

Cada visita trae sorpresas nuevas, confrontaciones nuevas…<br />

Daniel& GeoFuchs<br />

He hasslept for hundreds of years- in his glassjar full of alcohol - he has<br />

becomealmostsculpture - all impermanenceended - his time conserved- we<br />

haveareverence for thattime - before the feelingof knowingthat he lived 250<br />

yearsago- deathhassomethinggentle in this face, but deathis also something<br />

very abstract, hard to maketangible.<br />

A familiar smell for us, when we enter a collection - when we immerse<br />

ourselves in a world of alcohol preparations - mysteriously - on its archive<br />

shelves, waiting to be regarded asbeing, to be not forgotten.<br />

Each visit brings newsurprises, newconfrontations…<br />

China es una fiesta privada en un inmenso club de socios al que sólo acceden<br />

los que superaron todas las presiones y los que supieron interpretar los<br />

mandamientos revolucionarios combinándolos como los mejores chefs.<br />

Nitratos y espumasdeideales que seemplatandeliciosamente parael consumo<br />

deunos pocos.Desdelo altodesu torre de marfil, aceroy vidrio, miran como<br />

se pone el sol (naciente) y su piel se eriza ante una paletade naranjas que no<br />

huelen.<br />

Abajo, esperando en la larga cola de entrada al club y escuchando la música<br />

disco de fondo, distorsionada por las puertasblindadas y los gritos de los<br />

guardiasde seguridad, están los que tienen vidas normales, iguales, rutinarias.<br />

1300 millones depersonasque sabenque hayunafiestapero que esperan<br />

dándolo todo, como mandala revolución.<br />

Cristinade Middel<br />

China is a private party in an immense members’ club that only admits those<br />

who could endure all the pressures and havemanagedto correctly understand<br />

the revolutionary commandments, combining them like the greatestchefs.<br />

Nitrates and foamsof ideals deliciously platedfor the consumption of aselect<br />

few. Fromthe top of their ivory, steel andglasstower, they watchthe (rising)<br />

sun set and get goosebumpsfrom apalette of oranges that haveno smell.<br />

Down below, waitingin the longline to enter theclub andhearingthe disco<br />

music in the backgrounddistorted by the reinforced doors and the shouting<br />

of the security guards, are the people who lead identical normal humdrum<br />

lives. 1,300 million people whoknowthere is apartybut are still waitingand<br />

giving their all, asthe revolution requires.<br />

Cristinade Middel<br />

Daniel& GeoFuchs<br />

138 139


Si no soy no huelo,<br />

si soy mucho decanto,<br />

si dejo de ser me recuerdanpor lo que fui,<br />

no sé si seré .<br />

Mi química salepor los poros y extiende esamezcolanza<br />

de laboratorio vivido de vidas químicamente complejas.<br />

Ahora existo en estafoto congeladaparala memoria.<br />

JesúsEtxarte<br />

If I amnot, I do not smell,<br />

If I amtoo much, I decant,<br />

If I stop being, they will remember me for whatI was,<br />

I amnot sure if I will be.<br />

My chemistry pours out and extends that mishmash<br />

of experienced laboratoryof chemically complex lives.<br />

NowI exist in this frozen photographto becomememory.<br />

JesúsEtxarte<br />

indisolublemente unidos. Mientras exponíael negativopodíaoler lafragancia<br />

del romero y lacenaque estabancocinandonuestros vecinos. Me sentí sola, ya<br />

que no tuve compañía para cenar esanoche.<br />

NannaHänninen<br />

There is asilent facewith some movement -eyes are closed- breathing in and<br />

out. Smells becomestrongtoo, andyes- theydo distract mefrom the practice.<br />

There is a scent of sandalwoodincense and a small sign of a tension in my<br />

armpit. A peacefulmoment, no sound in the meditation room, chaosoutside<br />

the frames. Like a city is restless -or a mind too asit is a biggerconstruction<br />

than anycity ever wasor will be. I witnessit all and let them gotoo. I amhere.<br />

I ampeaceful.<br />

Mind might be steadyor might not be -you cannot see. Neither can you<br />

see the city, but you can seeall the lights captured. Exposure time waslong so<br />

I could record my breathing on the film. It waslike aperformance madewith<br />

the smallest but most essentialtool in the world, breath -and smelling while<br />

breathing becauseyou cannot even avoid that. I could smell rosemary under<br />

my nose and neighbors cooking some dinner while exposing the negative. I<br />

felt myself lonely becauseI hadno companyfor the dinner atthatnight.<br />

NannaHänninen<br />

Hay unacarasilenciosapero en levemovimiento, los ojos cerrados, respirando<br />

y espirando. Los olores se tornan tan intensos que me distraen del ejercicio.<br />

Hay un olor aincienso de sándaloy noto mi axila un poco tensionada.<br />

Un momento de paz, ni un solo sonido en lasalade meditación, el caosfuera<br />

de sus bordes. Al igual que la ciudad que nunca duerme, o que tu mente,<br />

la mente que es una construcción másgrande que lo que una ciudad pueda<br />

llegar aser jamás. Soy testigo de todo ello y ala vez dejo que fluya. Estoy aquí.<br />

Estoy en paz.<br />

Lamente puedeestaren equilibrio o no, no lo puedesver. Tampocopuedesver<br />

laciudad pero sí sus luces, capturadas.El tiempo de exposición fue tan<br />

largo que mi respiración quedó “registrada” en la película. Como unaperformancehechaconel<br />

instrumento másmínimo pero también el másesencial que<br />

existe en el mundo: la respiración y, por ende el olfato, yaque ambosestán<br />

Sentidos, sensaciones,percepciones<br />

Los recuerdos que evocannuestros sentidos<br />

Vincular una experiencia sensorial con el pasado<br />

Asociar un recuerdo con un olor, un sabor<br />

Como larosade Rilke<br />

Como la magdalenade Proust<br />

Como estarosa.<br />

SaraHuete<br />

140 141


Senses, sensations, perceptions.<br />

The memories that our sensesevoke.<br />

Linking asensory experience with the past.<br />

Associating amemory with a smell, aflavour.<br />

Like Rilke’s rose.<br />

Like Proust’s madeleine.<br />

Like this rose.<br />

SaraHuete<br />

Estaobrade Guillermo Kuitcarepresentaun rostro femenino cartografiado.<br />

El afánde Kuitca por cartografiarno tiene como origen la voluntad de ofrecernos<br />

ningún tipo de información de caráctergeográfico.Lo que pretende<br />

en realidad es que los elementos cartográficos adquieran una capacidaddescriptiva<br />

que va más allá de la meramente geográfica. La construcción de un<br />

lenguaje propio que vamásallá del mapay que tiene como basela retícula y<br />

los nodos.<br />

Mapasde la sensibilidad y de los sentidos, un recorrido analítico por y<br />

hacia los sentidos a través de un rostro femenino que rastrea lugares apenas<br />

conocidos.<br />

Esta obra evocalos olores propios de estos lugares poco frecuentados, olor<br />

al barro húmedo de caminos con apenashuellas, aromasde musgo naciendo<br />

sobre piedras calizasy delos hongos que nacenal pie de los troncos de árboles<br />

centenarios. Perfumes que se hallan contenidos en una espesacapade niebla<br />

cual frasco que contiene las esenciasde lo inescrutado.<br />

Deconstruir, diseccionar, desmenuzar, desdibujar o cartografiarsonprácticasconstantesen<br />

la obra de Guillermo Kuitca, ejercicios de análisis minuciosa<br />

que evocany recrean rastros del pasado.<br />

LluciàHoms –Jordi Mesalles<br />

(validadoporGuillermo Kuitca<br />

This workbyGuillermo Kuitcarepresents the mapof awoman’sface.Kuitca’s<br />

interest in mappingthings doeshavenot its origin in the desire to offer us any<br />

kind of geographicinformation; whathe really wantsis for the cartographic<br />

elements to take on a descriptive capacity that goes beyond the merely<br />

geographical. The construction of alanguagethat goesbeyond the map and is<br />

basedon the grid and nodes.<br />

Maps of the sensibility and the senses, an analytical journey towardsand<br />

through the sensesbywayof awoman’sfacewhich tracks placesthat areall but<br />

unknown.<br />

This workevokesthe particular smells of theserarely visited places,the smell<br />

of wetmud of almostuntrodden paths, scentsof moss rising from limestone<br />

moss and of the toadstools born at the baseof the trunks of hundred-yearold<br />

trees. Perfumes thatarefound contained in athick fog like the bottle that<br />

contains the essencesof the unexamined.<br />

Deconstructing, dissecting, breaking down, blurring and mapping are<br />

constantpracticesin the work of Guillermo Kuitca, exercisesof meticulous<br />

analysis that evoke and recreate traces of the past.<br />

LluciàHoms -Jordi Mesalles<br />

(ValidatedbyGuillermo Kuitca)<br />

Sí, claro, amo el olor de mis pinturas al óleo…. una y otra vez olfateo mis<br />

cuadros. Fue amor al primer olor, recuerdo muy bien ese día, cuando abrí<br />

mis primeras pinturas al óleo. Pero como contenido del texto todo esto me<br />

parecía bastantebanal.<br />

Una y otra vez me dedicabaal tema… así que al final se me ocurrió la idea<br />

de pintar con lanariz.<br />

Mike MacKeldey<br />

Yes, of course, I love the smell of my oil paints…I smell my paintings over<br />

and over again. It waslove atfirst smell, I remember that dayvery well, when<br />

I opened my first oil paints. But ascontent of the text this all seemedpretty<br />

banal to me.<br />

Over and over againI addressedthe subject… so in the end it occurred to<br />

me to paint with my nose.<br />

Mike MacKeldey<br />

142 143


Algunas de las características de los monstruos son:<br />

la inestabilidad de un cuerpo blando y fluido capazde metamorfosearse,<br />

la heterogeneidadde un cuerpo híbrido formado por combinaciones ilegítimas,<br />

la obscenidad de un cuerpo sin bordes o contención que transgrede sus<br />

propios límites.<br />

Sin embargo, lo realmente espeluznante es el cuerpo idealizado o canónico,<br />

un cuerpo rígido, puro y sellado. No sé quién podría habitarlo sin padecer<br />

calambres, autismo y claustrofobia.<br />

Por suerte estan sólo un cuerpo imaginario.<br />

Lanariz, el oído, las cuencasoculares,laboca, los poros de lapiel... nuestros<br />

sentidos reposan en orificios. Nuestra piel no es una armadura, más bien<br />

una frágil membranamóvil, agujereada,permeable, contigua con el resto del<br />

mundo.<br />

MarinaNúñez<br />

Some of the characteristics of monsters are:<br />

the instability of asoft fluid body capableof metamorphosing,<br />

the heterogeneity of ahybrid bodyformed of illegal combinations,<br />

the obscenity of a body without edgesor containment that transgressesits<br />

ownlimits.<br />

However, the really horrifyingthingis the idealized or canonicalbody, arigid<br />

body, pure and sealed. I don’t know who could inhabit it without suffering<br />

from cramps, autism and claustrophobia.<br />

Luckily it is only an imaginarybody.<br />

The nose, the ears, the eye sockets,the mouth, the pores of the skin… our<br />

senses lie in holes. Our skin is not armour, but rather a fragile mobile<br />

membrane, perforated, permeable, contiguous with the rest of the world.<br />

MarinaNúñez<br />

Cuando era niño en el viejo ascensor de maderay cristal que llevaba acasade<br />

mi madre, con la que vivía, una o dosvecesal año reconocía, combinado con<br />

el del ascensor,un olor mezclade cigarrillo Chesterfield y una antiguacolonia<br />

que contenía maderade sándaloy vetiver. Era el olor de mi padre. Hace<br />

dos añosmurió y no consigo recordar aquelolor. Solo quedaladescripción.<br />

Valentín Vallhonrat<br />

When I wasa boy, in the old wood and glass elevator that went up to the<br />

apartmentwheremymother andI lived, onceor twiceayearI wouldrecognize,<br />

combined with the smell of the lift, a mixture of Chesterfield cigarettesand<br />

an old cologne that contained sandalwoodand vetiver. It wasthe smell of my<br />

father. He died two yearsagoand I cannot remember that smell. All that is<br />

left is the description.<br />

Valentín Vallhonrat<br />

La obra se basaen un análisis de dos tipos de relación:<br />

El rigor pictórico en la abstraccióntípica de lasvanguardiasartísticas<br />

del siglo xx.<br />

Larupturacomo impulso racional.<br />

PUTIN<br />

Es una obra inspirada por los políticos. Un retrato de Putin (Vladimir) es<br />

un signo, y un síntoma, de la dolorosa cegueraante los defectos de políticos<br />

abyectos.Ya no se puede inferir nada.<br />

SHOES AND COLOURS<br />

Los zapatosson una apasionadadedicación al principio de que la suciedad<br />

organizadatiene suspropias cualidadesestéticas.<br />

La práctica artística es la premisa necesaria para la creación del proceso<br />

creativo, de modo que la huella de un zapatose convierte en sustanciapictórica,<br />

pegamentoo material adhesivo.<br />

144 145


Desde el principio, unasdeterminadassensacionesolfativashanido unidas<br />

a estasdos obras: es curioso cómo el retrato del estadistadesprende un cierto<br />

olor aviejo, acerrado y sucio, mientras que Shoesandcoloursabrelasventanasy<br />

deja entrar un aromamucho másoptimista.<br />

Vedovamazzei<br />

The work is basedon an analysisof two typesof relationship:<br />

The pictorial rigour in the abstraction typical of the artistic avant-gardes<br />

of the 20th century;<br />

Rupture asarational impulse.<br />

PUTIN:<br />

It is a work inspired by politicians. A Putin portrait (Vladimir) is a sign, and<br />

asymptom, of thepainful blindness of wormypolitician’s faults. Nothingcan<br />

be drawn anymore.<br />

SHOES AND COLOURS:<br />

Shoes is a passionatededication to the principle that organized dirt has its<br />

own aesthetic qualities.<br />

Artistic practice is the premise necessaryfor the creation of the creative<br />

process, so the footprint of a shoe becomes a pictorial substance, glue or<br />

assemblymaterial.<br />

From the beginning, certaainolfactory sensationshavebeenlinked to these<br />

twoworks. It is curious howthe portrait of the statesmangivesoff aparticular<br />

smell of something old, closed-up and dirty, while shoesandcoloursopensthe<br />

windowsand lets in amuch more optimistic aroma.<br />

Vedovamazzei<br />

Un dibujo sobre un papelde 76,5 x 56 cm suficientemente rugoso paraque<br />

la fricción del carboncillo sobre su superficie permita dejar un trazo discontinuo<br />

y sutil. La imagen describe una cabezarecostadasobre uno de los lados;<br />

lo primero que esto nos sugiere es la idea de máscara,quizá por cómo<br />

estáenvuelto el rostro y por la tensión que la composición genera, ocupando<br />

prácticamentelos límites del margendel papel.<br />

El rostro tiene los ojos cerrados, como si durmiera, con una actitud de<br />

placidez, sensaciónque refuerzael título en francésRêve,“sueño”. El título va<br />

acompañadodedos letras, R y H, que aluden ala fotografía que Raoul Hausmannrealizó,<br />

con el mismotítulo, en 1930.<br />

No sépor qué esrecurrente en mi obraestaimagen de unacabezarecostada<br />

con los ojos cerrados. Supongo que algo tendrá que ver con la suspensión<br />

delaconcienciay delos sentidos. Unaimagen, sin embargo,nuncaes unívoca<br />

sino que aglutinamúltiples significados yasociaciones.Debido probablemente<br />

al gestoque describe el rostro, el sentido sugerido por Rêveesel del olfato,<br />

porque los demásestánanulados,no hayvisión, ni sonido (el rostro no tiene<br />

orejas yla bocapermanececerrada).<br />

¿No es cierto también que cuando queremos oler algo hacemosun gesto<br />

similar e intentamos anular los demássentidos parapotenciar y concentrarnos<br />

en el sentido que estamosutilizando?<br />

Oriol Vilapuig<br />

A drawingon a76.5 x 56 cm sheetof paperrough enoughfor the friction of<br />

the charcoal on its surface to leave a subtle, discontinuous line. The image<br />

depicts a head resting on one of its sides, which at first suggeststhe idea of<br />

a mask, perhaps becauseof the waythe face is encircled and becauseof the<br />

tension that the composition generates, occupying the paper almost to the<br />

very edges.<br />

The face has its eyes closed, as if it were sleeping, with a mood of<br />

peacefulness,asensationreinforced by the title in French, Rêve(dream). The<br />

title is accompaniedby the letters R.H., a reference to the photograph with<br />

the sametitle thatRaoul Hausmann madein 1930.<br />

I don’t know why this image of a resting head with eyes closed is so<br />

recurrent in my work. I supposeit hassomethingto do with the suspension of<br />

146 147


consciousness and of the senses. But no imageis ever unambiguous; rather,<br />

it brings together multiple meanings and associations. Probably due to the<br />

gesture that describes the face, the sense that Rêve suggestsis that of smell,<br />

perhaps becausethe other senses are annulled: there is neither sight nor<br />

sound (the face hasno ears and the mouth is closed).<br />

Isn’t it also the casethat when wewantto smell something wemakeasimilar<br />

gestureand try to annul the other sensesin order to enhance and concentrate<br />

on the sense we are using?<br />

Oriol Vilapuig<br />

“Busca libros que sean másviejos que yo. Este huele a sótano húmedo. Abre<br />

otro. Huele como el suelo de una tienda de segundamano. Ahora otro más.<br />

Este huele aaulade ciencias de instituto.<br />

Tápale los ojos, la bocay la nariz con papelcortado.”<br />

BrianBress<br />

“Find somebooksthatareolder than I am. This one smells like amusty basement.<br />

Open another. It smells like the floor of athrift store. One more now.<br />

This one smells like ascience room in ahigh school.<br />

Cover his eyes, mouth and nose with cut paper.”<br />

BrianBress<br />

Olor, presenciadel rostro<br />

Rostro, bañadode ojos<br />

Ojos abiertos, que lloran<br />

Lloran lágrimascomplejasde olor<br />

Olor asal<br />

Sal del Mediterráneo<br />

Mediterráneo ya,vivido<br />

Vivido déjàvu(ya visto)<br />

Visto los ojos<br />

Que evocanvívidos recuerdos<br />

CarmenCalvo<br />

Smell, presenceof the face.<br />

Face, bathed in eyes.<br />

Eyes open, crying.<br />

Crying tearswith a complex smell.<br />

Smell of salt.<br />

148 149


Mediterranean salt.<br />

Mediterranean alreadylived.<br />

Lived déjàvu(already seen)<br />

Seen the eyes<br />

That evokevivid memories<br />

CarmenCalvo<br />

Lasflores deplástico nomueren<br />

Que quede bien claro: el personaje de estaserie de Luciana Crepaldi no es<br />

una romántica estúpida, renovando su creencia en la regeneración del hombre.<br />

Ella se interesa por los tulipanes blancos como una performancequehiere<br />

y seduce. ¿Se trata, tal vez, del fetiche de una solitaria? ¿Pero qué clase de<br />

solitud? Ella no tiene ningún gustobabaca 1 porla determinación que denota<br />

fragilidad, sumisión e insignificancia. No es la damade las camelias. Puede<br />

ser dicho impunemente, incluso con unaciertasonrisa, que todoslos sueños<br />

perfumados la envuelven, instrumento o escenario parauna determinada actividad<br />

mágicao poética. No haymásmentiras, no se juegacon el corazón: fin<br />

de lasmetáforas,reino del olor. Todo el espíritu de la chicahuele aamarillo<br />

pálido; coloración doradadel mar en oscurecer; abejasardientes zumbando<br />

y zigzagueandopor los olores. La luz de los tonos de jardines invisibles; los<br />

tréboles lilas de lasilusiones perdidas; alecrín 2 y canela;el zumo verde de una<br />

vieja música de los Titãs 3 ; una densa y selvática delicia de obra finalmente<br />

acabada.<br />

Al ver esteextrañorostro (¿feliz?), dopadopor el olor de lasflores inventadas,cualquier<br />

persona, conforme con su estadode alma, apreciasu arte ylos<br />

pétalos de tulipanes con gran entusiasme.<br />

AntonioJúnior, Brasil, 2002<br />

1<br />

Babaca: expresión brasileña para determinar alguna cosapasadade moda,<br />

hortera, idiota, sin sentido.<br />

2<br />

Alecrín: árbol verbenáceo,deAméricaMeridional, quesu maderaesparecida<br />

ala caoba,pero máspesadayde color másbonito.<br />

3<br />

Titãs: grupo derock brasileño.<br />

Plasticflowersdon’tdie<br />

Let’s be quite clear about this: the protagonist of this series by Luciana<br />

Crepaldi is not a stupid romantic, renewing her belief in the regeneration<br />

of man. She is interested in the white tulips asa‘performance’ that wounds<br />

and seduces. Might this perhaps be the fetish of a solitary woman? But<br />

what kind of solitude? She has no babaca 1 tastefor the determination that<br />

denotesfragility, submission and insignificance. She is not the Lady of the<br />

Camellias. It can be said with impunity, even with an audible laugh, that all<br />

the perfumed dreams envelop her, instrument or scenario of a particular<br />

magicalor poetic activity. There are no more lies, this is not being played<br />

with the heart: the end of metaphors, kingdom of smell. The whole spirit<br />

of the girl smells pale yellow; the gilded coloration of the seaatdusk; ardent<br />

beesbuzzing and zigzaggingbythe smells. The tones of the light of invisible<br />

garden; the lilac clover of lost hopes; alecrin herb and cinnamon; the green<br />

juice of anold tune bythe Titãs 2 adense wild delight of workfinally finished.<br />

On seeingthis strange(happy?) face,dopeyfrom the smell of the invented<br />

flowers, anyone, depending on their stateof mind, can appreciateher art<br />

and the tulip petals with greatenthusiasm.<br />

AntonioJúnior, Brazil, 2002<br />

1<br />

A Brazilian term for something outmoded, twee,silly or senseless.<br />

2<br />

A Brazilian rock group.<br />

El Pink Agentsiempre deja secuelas al que lo respira... curiosas mutaciones y<br />

cambios radicales en la estética inicial de las personas que entran en contacto<br />

con él. El PinkAgenttiene un olor indescriptible, una mezcla de trebentina y<br />

líquido derevelado, sepodríaacercar aestasensación quesepercibe al oler un<br />

lienzo recién acabadoouna foto recién sacadadela cubeta.<br />

De Val & Leto<br />

The ‘Pink Agent’ alwaysleavesafter-effectsin those whobreatheit ... curious<br />

mutations and radical changesin the initial aestheticsof the people whocome<br />

150 151


into contactwith it. The ‘Pink Agent’ has an indescribable smell, a mixture<br />

of turps and developing liquid, it could come close to the sensation that is<br />

perceived in smelling a recently finished canvasor a photo just lifted out of<br />

the tray.<br />

De Val & Leto<br />

El aire es seco. Me llega el olor de la carretera, de la tierra enlodada y del<br />

polvo de arena que flota en el aire. Los árboles se mecen suavementey los<br />

mangosestán demasiadomaduros. Compro dos. El vendedor me devuelve el<br />

cambio. Las monedas están calientes y el olor del metal se me queda pegado<br />

en los dedos.<br />

Está con berza.<br />

EstherFerrer<br />

It’s with collard greens<br />

EstherFerrer<br />

A propuestade sentidos privilegiados oprovocados:laobrade DouglasGordon<br />

Algunos artistasde lamodernidad entendieron que los nuevos procedimientos<br />

para la creación plástica, las llamadas artes visuales, podían asumir más<br />

que aspectosrepresentativos o reproductivos: actitudes agresivasy transgresoras<br />

que en lugar de conservar lo establecido condujeran haciasu destrucción,<br />

unanuevaformaposible, inédita, de larealidad ambiente. Es real todo lo que<br />

se ve, pero también es real aquello que convertimos en real, a lo que damos<br />

presencia inédita. Esta opción plásticatiene sentido en tanto que ofrece presencias<br />

activasreales que nos obligan a darles contenido, significado, aunque<br />

seainsólito, inesperado, en ocasionesobligado por la nueva coherencia que<br />

hay que ordenar desde los sentidos para que lo presentado sea accesible al<br />

entendimiento. Douglas Gordon es uno de estosagresoresde lo inmediato y<br />

lo practicasirviéndose del tiempo, pero también –como en el casopresente–<br />

del fuego. Un tiempo o un fuego controlados, maniatados,que suspenden su<br />

acción y actividad cuando el artista lo decide, que es cuando ha conseguido<br />

que el observadorle sigaaél y no al objeto primigenio que motivaralaacción.<br />

Estas imágenesasí suspendidase interrumpidas en el tiempo, en sus procesosotros,<br />

incluido el agresivo,seprestan, seofrecen anuevasfunciones. La<br />

que posee la colección Olor-Visual pasade ser una fotografía atentada, por un<br />

motivo subjetivo o de aberrante juego sádico, al margen de la desfiguración<br />

alcanzada,aadquirir un sentido y significado nuevo: su nariz hasido alterada<br />

y en estepreciso instante, lo que clamaypone en evidencialaimagen esel imperativo<br />

del olfato. Luego cabepreguntarse–con consentimiento del agresor<br />

o sin él– ¿de qué sentido básicoquerías desposeerla imagen? ¿Del de la bellezao<br />

del olor? Haconseguido ambosy el segundoen demasía,poniendo en<br />

evidenciael horroroso y, parael pirómano, dulce olor del fuegoque quemao<br />

el apestantearoma de la carne abrasada.<br />

Digno premio Turner, el de DouglasGordon.<br />

ArnauPuig<br />

On thematterofprivileged orprovokedsenses: theworkof DouglasGordon<br />

Some modern artists understood thatthe newcreative processes, the so-called<br />

visual arts, could embracenot just aspectsof representation or reproduction<br />

but aggressive and transgressive attitudes that instead of conserving the<br />

establisheddispensation led to its destruction, a radically new possible form<br />

of the ambient reality. Everythingwe seeis real, but everythingthat weconvert<br />

assuch, to which wegive newpresence, is also real. This artistic option makes<br />

sense in asmuch asit offers real active presences that oblige us to give them<br />

content, meaning, even though it be unusual, unexpected, on occasion<br />

obliged by the new coherence that must be ordered from the senses so that<br />

whatis presentedis accessibleto the intellect. DouglasGordon is one of those<br />

assaultersof the immediate andof practice whomakesuse of time but also — as<br />

in the present case— of fire. A time or afire thatarecontrolled, handcuffed,<br />

that suspend their action and activity when the artist so decides, which is when<br />

he hasseen to it thatthe observer follows him andnot the original object that<br />

motivated the action.<br />

152 153


These images thus suspended and interrupted in time in his other<br />

processes, including the aggressive,lend themselves, offer themselvesto new<br />

functions. The one in the olorVisual collection goesfrom being an attacked<br />

photograph, for some subjective reason or aberrant sadistic game,regardless<br />

of the disfigurement achieved, to takeon anew senseand meaning: the nose<br />

hasbeen altered and atthis precise moment whatthe imagecries out for and<br />

makesmanifest is the imperative of smell. Wearethen led to wonder — with or<br />

without the consent of the aggressor— whatbasic sense he wantedto dispossess<br />

the imageof. That of beautyor that of smell? He hasachievedboth and the<br />

second to excess, making manifest the horrific and, for the arsonist, sweet<br />

smell of the fire thatburns or the stinking reek of burnt meat.<br />

A worthyTurner Prize, DouglasGordon.<br />

ArnauPuig<br />

Aquel aroma le trajo recuerdos de aquella oquedad o habitáculo donde se<br />

acumulaban, apoyadosen la pared, cartones, papeles, telas, obras inacabadas,<br />

absorbiendoelolor, el olor inquieto, el olor perdido, el olor esquivo,el olor<br />

blanco, el olor del tiempo.<br />

José Leguey<br />

That aroma brought back memories of that cavity or living spacein which<br />

were gathered, leaning against the wall, bits of cardboard, papers, canvases,<br />

unfinished artworks,absorbingthe smell, the restlesssmell, the lost smell, the<br />

elusive smell, the whitesmell, the smell of time.<br />

José Leguey<br />

Un bodegóncon rostro de mujer.<br />

Un cúmulo de pétalos que nos envuelve en una fraganciaefímera.<br />

La sensación olfativa del constante cambio.<br />

La fugacidadde la belleza y la tensión del tiempo…<br />

Un intento de conservación como si de alquimia se tratase…<br />

Solo nos quedael recuerdo de la fraganciade esasrosas…<br />

LolaGuerrera<br />

A still life with a woman’sface.<br />

A cluster of petals that envelops us in an ephemeral fragrance.<br />

The olfactory sensation of constant change.<br />

The transience of beautyand the tension of time …<br />

An attemptatconservation asif it were alchemy…<br />

All wehaveleft is the memory of the fragrance of those roses …<br />

El aire es seco. Me llega el olor de la carretera, de la tierra enlodada y del<br />

polvo de arena que flota en el aire. Los árboles se mecen suavementey los<br />

mangosestán demasiadomaduros. Compro dos. El vendedor me devuelve el<br />

cambio. Las monedas están calientes y el olor del metal se me queda pegado<br />

en los dedos.<br />

KiraLeskinen<br />

The air is dry. I cansmell the road, the muddy soil and the sanddust in the<br />

air. Trees swaygently and mangosare overripe. I buy two. The salesmangives<br />

me the change.Coins are warmand the smell of metal sticks to my fingers.<br />

KiraLeskinen<br />

LolaGuerrera<br />

154 155


En estaobra de Markus Oehlen apareceun rostro que logra encarnar la belleza<br />

y la serenidad a través de formas psicodélicas y frágiles, formando un<br />

sugestivoy misterioso rostro.<br />

El complejo tratamiento que da Oehlen a sus obrasnos sugiere que el artista<br />

tiene la capacidadde modificar todaslas imágenes sustituyendo la realidadpor<br />

unarepresentación complejacompuestade capassuperpuestas, como<br />

si se tratase de procesos mecánicos intercalados con manchas pictóricas de<br />

tratamiento clásico.<br />

¿Es estala función que tiene el perfume? ¿Sustituye nuestra realidad?<br />

¿Nos cambia?<br />

GaleriaJuanade Aizpuru<br />

In this work by Markus Oehlen there is aface thatmanagestoincarnate beauty<br />

and serenity through psychedelic a fragile forms, forming a suggestiveand<br />

mysterious face.<br />

The complex treatment that Oehlen gives his works suggeststo us that<br />

the artist has the capacityto modify all of the images, replacing reality with<br />

a complex representation composed of superposed layers, as if they were<br />

mechanical processes interleaved by painterly blotches treated in a classical<br />

manner.<br />

Is this thefunction of perfume? Does it replaceour reality? Does it change<br />

us?<br />

GaleriaJuanade Aizpuru<br />

Godzillafue creadopor laradioactividad pero Bread Man ‘Hombre de Pan’se<br />

convirtió en monstruo debido a la religión. La idea inicial de la performance<br />

vino de la Biblia: unasamigasmeobligaron aleerla. Me enseñaron que Jesús<br />

habíadicho asus discípulos en laúltimacena: el panesmi carneyel vino tinto<br />

esmi sangre. El olor del panesmuy característico, pero en lacocinajaponesa<br />

no seusabael pan.<br />

TatsumiOrimoto<br />

Godzilla wascreatedby radioactivity, but Bread Man wasmadeinto amonster<br />

byreligion. Initially, the ideaof the performancecamefrom thebible: I have<br />

been forced to read it by my female friends. They taughtme Jesus said to his<br />

disciples athis last Supper,’bread is my flesh and red wine is my blood’. The<br />

smell of bread is very characteristic, but in the Japanesekitchen no bread was<br />

used.<br />

TatsumiOrimoto<br />

Las referencias ala santería o ala religión que Marta María Pérez Bravo retiene<br />

y fotografía se nos aparecencomo una interpretación de la condición original<br />

del ser humano. Son accionesmotivadasyregidaspor lacreenciaen lacomunicación<br />

y la transformación de los seres y los objetos. Sus imágenesrepresentan<br />

diferentes rituales que estándestinadosarescatardel olvido yapreservar lacontinuidad,<br />

de un mundo mágicoque no deseaque se pierda. Se nos muestran<br />

escenasen las que se mezclan talismanes con amuletos y con símbolos mágicos<br />

que nos hablande la energía que anima la vida.<br />

En estafotografía toma como centro al ser humano. Observamos acciones<br />

que se podrían situar en eseespaciointersticial que existe entre el pensamiento<br />

y la sensación, concretadaen esaconstante presencia-ausencia del rostro humano.<br />

Se nos niega la visión de aquello que mayor información nos pudiera<br />

ofrecer sobre ella, su rostro. Aparece metamorfoseada,se sirve de artificios,<br />

máscarasyobjetos paradisfrazar o negar su rostro. Nos hablade suscreencias,<br />

miedos, quimeras y sentimientos, se sirve de su propio cuerpo paraque el público<br />

sienta, veay olfatee aquello que normalmente no ve.<br />

El rostro hacereferencia ala presencia, con él se pretende subrayarla identidaddel<br />

individuo, su olor, su sabor,su… Es el lugardondetienen lugartodos<br />

los juegos metafóricos. Su olor nos lleva a un pozo de conflictos, síntomas e<br />

inquietudes, el espacio en el que se hacen visibles todaslas necesidades, donde<br />

el sujeto se hacevulnerable y enseñatodasu fragilidad. Su huellanos refiere ala<br />

pérdida, ala desaparición personal.<br />

MartaMª Pérez Bravo<br />

The references to witchcraft or religion that Marta María Pérez Bravo retains<br />

andphotographsoffer themselvesasaninterpretation of the original condition<br />

156 157


of the human being. These are actions motivated and governed by a belief in<br />

the communication and transformation of beings and objects. Their images<br />

represent different rituals intended to rescue from oblivion and preservethe<br />

continuity of amagic world she doesnot wish to seelost. We areshownscenesin<br />

which talismans are combined with amulets and magicsymbols that speakto us<br />

of the energy that animateslife.<br />

In this photographshetakesthe human being her centre: weobserveactions<br />

that might be situated in that interstitial spacethat exists betweenthe thought<br />

and the sensation, concretized in that constant presence-absence of the human<br />

face. We are denied the vision of that which would offer us most information<br />

abouther: her face. She speaksto us of her beliefs, her fears, her dreamsand<br />

her feelings, using her own body to let the spectatorfeel, seeand smell whatis<br />

normally not seen.<br />

The face makesreference to presence, which is intended to underline the<br />

identity of the individual, her smell, her flavour, her… It is the placewhereall<br />

of the playof metaphorstakesplace. Its smell takesus into amorass of conflicts,<br />

symptoms and anxieties, the space in which all our needs are made visible,<br />

where the subject is madevulnerable and exposesall its fragility. Its trace makes<br />

reference to loss, to personal disappearance.<br />

MartaMª Pérez Bravo<br />

Como no podría ser de otra manera, y una vez asumidala insubordinación de<br />

los afectos,el catedráticoErnst-Rudolph Mayer de la universidad de Princeton<br />

declaró, casisin pestañear, que la caraera, sin dudaalguna, el rostro del deseo<br />

insatisfecho. El silencio, en el auditorio, fue ensordecedor. Nadie, ni los más<br />

atrevidos, osaron, no yaabrir la bocasino tan siquiera pestañear.<br />

El silencio consiguió petrificar el tiempo y los instantesen sucesión fueron<br />

embalsamados.Lafrase del catedráticoErnst-Rudolph Mayer de launiversidad<br />

dePrinceton habíaatravesadopor completo aquellugar yhabíaperforado detal<br />

modo los aparatosauditivosdel público que la parálisis fue definitiva.<br />

Pero, tal ycomo yanos tienen acostumbradoslosacontecimientos, alguien −<br />

no el másosado,ni el de mayorcoraje, ni por supuestoel másvaliente, no: sólo<br />

alguien que podríaser cualquiera− movió, casisin darsecuenta, laaletaderecha<br />

que circunda su fosanasaly olió el silencio. Ese pequeño gesto,por otra parte<br />

natural, provocó un estruendo monstruoso que fue el principio del fin de la<br />

hegemoníadel pensamiento sobre el olfato. Y apartir de ese instante fundador<br />

yabsolutamenterevolucionario, yanadafue lo mismo en lassociedadesdel capitalismo<br />

avanzado.Evidentemente, el hombre que movió, casisin darsecuenta,<br />

la aletaderecha que circunda su fosa nasaly olió el silencio fue condenado<br />

de por vida a llevar la nariz en una jaula y, como suele ser obvio en estos casos,<br />

convertido en líder y posteriormente en mártir de la Liga de los Hombres que<br />

Huelen lasCosas. Y lahistorialo absolvió… pero eso esotrahistoria.<br />

BernardíRoig<br />

Inevitably, having assumedthe insubordination of affect, Professor Ernst-<br />

Rudolph Mayer of Princeton University declared, almost without blinking,<br />

that the human visagewas,beyond all doubt, the face of unfulfilled desire.<br />

The silence in the auditorium wasdeafening. No one, not even the boldest,<br />

daredto open his mouth, or even to blink.<br />

The silence duly turned time to stone and embalmed the succession of<br />

moments.The wordsutteredbyProfessor Ernst-Rudolph Mayerof Princeton<br />

University had completely pervadedthe place and drilled so deeply into the<br />

auditory systemsof the audience thatthe paralysis wastotal.<br />

But, asevents haveaccustomedus to expect, someone— not the boldest, or<br />

the most courageous, or indeed the bravest: no, just someone who could be<br />

anyone— moved, almostwithout realizing it, the wingof his right nostril and<br />

sniffed the silence. That small and of course perfectly natural gesturecaused<br />

an enormous uproar that wasthe beginning of the end of the hegemony<br />

of the thinking about smell. And from that foundational and absolutely<br />

revolutionary moment nothing wasthe sameagainin the advancedcapitalist<br />

societies. Obviously, the man who moved, almost without realizing it, the<br />

wing of his right nostril and sniffed the silence wassentencedfor life to keep<br />

his nose in a cageand, asis clearly the rule in such cases,becamea leader and<br />

subsequentlya martyr of the Leagueof Men that Smell Things. And history<br />

absolvedhim… but that’s another story.<br />

BernardiRoig<br />

158 159


Mi sentido del olor sabecuando la naturaleza estácerca.<br />

RogerBallen<br />

My sense of smell knows whennature is close.<br />

RogerBallen<br />

Naceun niño<br />

Amor ardiente<br />

Flor que seabre<br />

Y que huele<br />

Nace una madre<br />

Nace un padre<br />

Hermosa canción<br />

Silencio y lágrimas<br />

Dicha que abrasa<br />

El corazón<br />

Fuego ydeseo<br />

Lluviay llama<br />

Naceun niño<br />

Amor ardiente<br />

LindaBeck<br />

baby<br />

birth burning<br />

love<br />

opening flower<br />

new<br />

mother father<br />

born<br />

beautiful song<br />

silence<br />

and tears<br />

joy<br />

burning through<br />

heart<br />

fire desire<br />

rain flame<br />

baby<br />

birth burning<br />

love<br />

byLindaBeck<br />

Las obras de la artista suiza Miriam Cahn destacancomo contrapunto del<br />

conjunto. Los intrigantes lienzos de la artista muestran retratos de individuos<br />

de género indeterminado, humanos o animales, de ojos muy abiertos.<br />

Los colores llamativos, la intensidad y el impacto inmediato de sus imágenes<br />

fantasmagóricasmuestran la iconografía personal desarrollada por la artista,<br />

fuertemente influenciadapor el beligerantemovimiento feministade los años<br />

60.<br />

Los mundos de silencio, mujeres, animalesy guerra, el cuerpo transfigurado<br />

como un objeto de violencia, se reflejan constantementeen su trabajo,<br />

como una densa mezcla de colores y de penetrantes olores.<br />

Las obras de Cahn expresan simultáneamente un sentido de soledad melancólica<br />

y una impresión intensa de fuerza creativa,revolucionaria.<br />

SilviaDauder<br />

The works of Swiss artist Miriam Cahn stand out as counterpoint to the<br />

ensemble. The artist’s intriguing canvasespresentportraits of individuals of<br />

indeterminate gender, human or animal, with eyeswide open. The strident<br />

colours, the intensity andthe immediate impactof her phantasmagoricimages<br />

show the personal iconography developed by the artist, who waspowerfully<br />

influenced bythe belligerent feminist movementof the Sixties.<br />

160 161


The worlds of silence, women, animals and war, the transfigured body as<br />

object of violence, are constantlyreflected in her work, like a dense mixture<br />

of colours and penetrating smells.<br />

Cahn’s works simultaneously express a sense of melancholic solitude and<br />

an intense impression of creative, revolutionary force.<br />

SilviaDauder<br />

Recuerdoel olor...<br />

20 olores en lamemoria<br />

Recuerdo el olor de un viejo álbumde fotos.<br />

Recuerdo el olor aalcohol y amiedo cuandovenía el practicante.<br />

Recuerdo el olor caliente de la mula en el establo.<br />

Recuerdo el olor de latierramojadaen septiembre.<br />

Recuerdo el olor oscuro de los armarios en casademis abuelos.<br />

Recuerdo el olor avela y asanto en la iglesia.<br />

Recuerdo el olor de los discosde vinilo al salir de su funda.<br />

Recuerdo el olor amar en lasmaderasnaufragadas.<br />

Recuerdo el olor del plomo fundido al caeren el agua.<br />

Recuerdo el olor del barcocuandoíbamosaBarcelona, salitre y petróleo.<br />

Recuerdo el olor acuerday cartón en el almacénde mi abuelo.<br />

Recuerdo el olor de un libro de razashumanas.<br />

Recuerdo el olor apipa y tristeza en casademis tíos.<br />

Recuerdo el olor de un viejo álbumde fotos.<br />

Recuerdo el olor del pequeño colmado, comiday detergente.<br />

Recuerdo el olor ahumo cuando Sebastián quemabarastrojos al amanecer.<br />

Recuerdo el olor del barrio chino de Palma,orín y humedad.<br />

Recuerdo el olor narcotizante de las higueras.<br />

Recuerdo el olor agrasayhierro de una vieja pistola.<br />

Recuerdo el olor de lascasasabandonadas.<br />

PepCarrió<br />

I rememberthesmell…<br />

20 smells in the memory<br />

I remember the smell of an old photo album.<br />

I remember the smell of alcohol and fear when the nurse came.<br />

I remember the hot smell of the mule in the stable.<br />

I remember the smell of the wetearth in September.<br />

I remember the dark smell of the wardrobesin my grandparents’house.<br />

I remember the smell of candlesandsaintliness in the church.<br />

I remember the smell of vinyl records being slipped out of their sleeves.<br />

I remember the smell of the seain washed-updriftwood.<br />

I remember the smell of molten leaddropped into water.<br />

I remember the smell of the boatwhen wewent to Barcelona, saltpetre and<br />

fuel oil.<br />

I remember the smell of string andcardboardin my grandfather’s storeroom.<br />

I remember the smell of abook about the human races.<br />

I remember the smell of pipe and sadnessatmy aunt and uncle’s house.<br />

I remember the smell of an old photo album.<br />

I remember the smell of the little grocery, food and detergent.<br />

I remember the smell of smoke when Sebastiàburned stubble at dawn.<br />

I remember the smell of Chinatown in Palma, rust and damp.<br />

I remember the narcotic smell of fig trees.<br />

I remember the smell of greaseandiron of an old pistol.<br />

I remember the smell of abandonedhouses.<br />

PepCarrió<br />

Soluciones acuosas<br />

revelan la imagen.<br />

Miras.<br />

La nariz, cerca de la cubeta.<br />

Respiras.<br />

Olor arojo y penumbra.<br />

La sangre, envenenada.<br />

De fotografía.<br />

Manel Esclusa<br />

162 163


Aqueoussolutions<br />

reveal the image.<br />

You look.<br />

The nose, near the tray.<br />

You breathe.<br />

Smell of red and half-darkness.<br />

The blood, poisoned.<br />

Of photography.<br />

Manel Esclusa<br />

Madera maceradaen Rocío,<br />

sillares de piedra con eco,<br />

golondrinas con caminar de esparto,<br />

espaciosonoro lleno/vacío,<br />

copies of copies, mímesis of mímesis,<br />

Indian Summer,<br />

paraíso a destiempo,<br />

cambiaráel olor del marfil por el aromadel<br />

caffè alla Napoletana,<br />

50 añosde vida en dos páginas,<br />

5 pensamientos en cien páginas,<br />

olores sencillos recordados...Kind of Blue.<br />

JesúsEtxarte<br />

Dew-macerated wood,<br />

Stone ashlars with an echo,<br />

Swallowswith an esparto gait,<br />

Full//empty sound space,<br />

Copies of copies, mimesis of mimesis,<br />

Indian Summer,<br />

Paradise in the wrong time,<br />

Will changethe smell of ivory to the aromaof<br />

Caffè alla Napoletana,<br />

50 yearsof life in twopages,<br />

5 thoughts in ahundred pages,<br />

Simple smellsremembered...Kind of Blue.<br />

JesúsEtxarte<br />

QUE BUEN OLOR A ÉXITO.<br />

SOY FELIZ Y NO ME FIO DE NADIE,<br />

ABAJO HACIENDO EJERCICIOS MI BUEN AMIGO DASU,<br />

DIAGNOSTICADO COMO ESQUIZOFRÉNICO EMOCIONAL.<br />

ESTAMOS VIVIENDO UNA TERRIBLE GUERRA EN IRAK<br />

Y NUESTRO PRESIDENTE SE VA DE VACACIONES CON<br />

BUSH Y BLAIR.<br />

EVRU<br />

WHAT A GREAT SMELL OF SUCCESS.<br />

I AM HAPPY AND I TRUST NO ONE,<br />

DOWN BELOW DOING EXERCISES MY GOOD FRIEND DASU,<br />

DIAGNOSED AS AN EMOTIONAL SCHIZOPHRENIC.<br />

WE ARE LIVING THROUGH A TERRIBLE WAR IN IRAQ<br />

AND OUR PRESIDENT GOES ON HOLIDAY WITH<br />

BUSH AND BLAIR.<br />

EVRU<br />

Todos los aromasposibles<br />

¿Poseen las fotografías la capacidadde atraparnos en una experiencia sensorial<br />

que vayamásallá de su apariencia formal, cuando su código de representación<br />

atañeexclusivamente a la privacidad de quien las ejecuta? ¿O es que<br />

acasono existe en el substrato de muchas de ellas algomásque el omnipotente<br />

olor de los químicos que las han hecho reconocibles? La virtualidad de la<br />

164 165


imagen despierta en nosotros el deseo de lo ausente. ¿Seremos capacesde<br />

extraer de ellas la información necesaria para superar la pura catalogación<br />

informativa, que transciende de lo puramente ingenioso? ¿Seremos tan pobres<br />

para quedarnos en esa lectura restringida, que apenasalcanza a avanzar<br />

másallá de un juego compositivo, de una estructuración de grises o matices?<br />

¿Seríamos capacesdefotografiar con los ojos cerrados aquello que sólo nos<br />

cautivapor nuestracuriosidad olfativa? ¿Olores comotonos? ¿O esque acaso<br />

las fotografías no encierran todos los aromasposibles?<br />

Eduardo Ibáñez<br />

All possiblearomas<br />

Do photographs have the capacityto trap us in a sensory experience that goes<br />

beyond their formal appearance,when their code of representation relates<br />

exclusively to the privacyof the person whotakesthem? Or could it be thatin<br />

the substratum of many of them there is nothing more than the omnipotent<br />

smell of the chemicals that have made them recognizable? The virtuality of<br />

the imagestirs in us a desire for the absent. Will webe able to extract from<br />

them the necessaryinformation to go beyond mere informative cataloguing,<br />

which transcends the merely ingenious? Will we be so poor as to content<br />

ourselves with that restricted reading that scarcely managesto be more than a<br />

compositional game,a structuring of greys or nuances? Might webe able to<br />

photograph with our eyesclosed thatwhich captivatesus through our olfactory<br />

curiosity alone? Smells like tones? Or could it be that photographsdo not<br />

enclose within them all possible aromas?<br />

Eduardo Ibáñez<br />

Escaleras arriba, el olor a resina que impregna todaslas paredes del estudio<br />

abofeteabala castidadde cualquier sujeto, y de repente desaparece,todo desaparece.<br />

El pelo se plastifica para impedir uniones perpetuas, cuatro tapones de<br />

celulosa protegen oídos y nariz paraevitar filtraciones fatales: el mundo deja<br />

de oírse y olerse.<br />

La cuerda prensada,masticada,regalaun estridente sonido interno que al<br />

contactocon los dientes electriza el cuerpo de arriba abajo.<br />

El estar sumergido con los ojos cerrados el mundo deja de verse, la masa<br />

húmeda y fría actúacomo un grato bálsamode perfusión.<br />

La escayolaendurece atrapandocon envidia la inquilina celulosa de la nariz,<br />

regalandoen ese instante una jauría de efluvios indeterminados provocadospor<br />

el conocimiento de todos los elementos, despuntando, la febril<br />

crema hidratante que intentaba cobijar el semblante con una blanca mascara<br />

deleznable, viscosae inestable.<br />

En un instante, todaestademencia inunda y sacudesin piedad y atraición<br />

hastael último parajedel cráneo.<br />

JoséRamónLidó Rico<br />

Upstairs, the smell of resin thatimpregnatesall the wallsof the studio slapsthe<br />

chastity of any subject and suddenly disappears, everything disappears.<br />

The hair is covered in plastic to prevent perpetual bonds, four cellulose<br />

plugs protect ears and nose to prevent fatal seepage:the world can no longer<br />

be heard or smelled.<br />

The cord pressed,chewed,givesastrident internal sound, which in contact<br />

with the teeth electrifies the body from top to bottom.<br />

Being immersed with eyesclosed the world is no longer seen, the cold wet<br />

massactsasawelcome balm perfusion.<br />

The plaster hardens trapping with envy the cellulose tenant of the nose,<br />

unleashingat that moment awhole packof uncertain outflows provoked by the<br />

knowledgeof all the elements, singling out the feverish moisturizer thattried<br />

to cover the face with a crumbly, viscose and unstable white mask.<br />

In an instant, all of this dementia inundates and shakesmercilessly and<br />

treacherouslyto the furthest cranny of the skull.<br />

JoséRamónLidó Rico<br />

166 167


Al igual que las calaverasde azúcartípicas del Día de los Muertos en México,<br />

este cráneo recubierto de resina de colores no huele amuerte aunque seauna<br />

imagen, explotadahastala saciedad,que la representa en la cultura popular.<br />

Las gotas,sombras y formas de vivos colores que lo recubren másbien remiten<br />

a la celebración de la vida que se produce en ocasión del Día de los<br />

Muertos. Tal y comoocurre en esasfestividades, recuerda anuestros sentidos<br />

las cosasvivasy con olor, tal vez incluso cosascomo dulces y golosinas.<br />

MarkusLinnenbrink<br />

Like in the sugar skulls for the Día delosMuertosin Mexico, this skull coated<br />

in colourful resin does not smell like death, even though it is an imageof it<br />

overexploitedin pop culture.<br />

The dripping, oozing, floating, rich colours recallsmore the celebrationof<br />

life wefind duringthese holidays. Like with the daysof the deadit reminds our<br />

senses of things alive and smelling, maybeeven like sweetsand treats.<br />

MarkusLinnenbrink<br />

Lahijade Heisenberg<br />

La luz de la ventanabañade blanco la habitación de la hija de Werner Heisenberg,<br />

el científico. Es unaestancialimpia, huele alimpio. Desde que era<br />

niña ha visto muchas veces, colgados de las paredes de la casa,los retratos de<br />

la familia, las hermosas carasa las que, de algún modo, se parece porque la<br />

reconocen en silencio. Esas carasla han mirado siempre, detenidamente,<br />

pero la primera vez que ella lo advirtió fue cuando su padre se dispuso a<br />

leerle la historia de Alicia en el País de las Maravillas. Un reflejo de plata,<br />

casi imperceptible, resbalabade entre las miradas de los retratos cuando oyó<br />

por primera vez el cuento de una niña que se halla anteel espejo. La hija de<br />

Heisenberg se olvida de todo mirando su propia cara, asombrada. El<br />

paisaje<br />

alemán que puede verse através de la ventanale resulta tan indiferente como<br />

ella es indiferente al paisaje, quizás el paisaje de la isla de Helgoland. Sus<br />

ojos están recorriendo ahora las colinas de sus cejas, el profundo valle de<br />

su boca, las laderasde su nariz. Es la misma nariz de su padre, la nariz que<br />

tuvo que proteger de las alergias de Helgoland, la lejana isla que carece de<br />

polen. Mueve, gira, sacudeuna y otra vez su mirada en el espejo hastaque<br />

consigue hacerle desaparecersu propia cara. Los arabescosde sus orejas, sin<br />

embargotodavíaestán ahí, ese también es su pelo y ese es su cuello. Nunca<br />

consigue verse toda entera y tampoco está muy segura de lo que quiere ver.<br />

Lo había dicho papá,en una ocasión, después de tocar el piano y de releer<br />

a Goethe sobre el falso movimiento: “es imposible conocer con precisión<br />

absoluta la posición y la velocidad en las partículas subatómicas, dos de las<br />

magnitudes básicasde la mecánica.” Asocia a su padre con un olor complejo<br />

e intermitente. Cuando estácerca es un aromaligero, discreto; cuando se<br />

aleja cambiaprofundamente y se convierte en ropaje suntuoso y rico. Un<br />

olor compañero. Laluz en unafotografía, comoen un espejo, alumbraunas<br />

zonas acostade ensombrecer a otras. El lugar del espectadores inquietante<br />

porque esincierto.<br />

DuaneMichals<br />

Heisenberg’s daughter<br />

The light from the windowbatheswhite the bedroom of the scientist Werner<br />

Heisenberg’s daughter. It is aclean room, it smells clean. Ever since she was<br />

a little girl she hasseen many times, hanging on the walls of the house, the<br />

portraits of the family, the beautiful faces that she in some wayresembles<br />

becausethey recognize her in silence. Those faces have alwayswatchedher<br />

closely but the first time she noticed it waswhenher father wassettling down<br />

to read her the story of Alice in Wonderland. A silver reflection, almost<br />

imperceptible, slipped betweenthe gazesofthe portraits when first sheheard<br />

the story of a girl who standsgazinginto a mirror. Heisenberg’s daughter<br />

forgets abouteverything else asshe looks, astonished, at her own face. The<br />

German landscapethat can be seen through the window is asindifferent to<br />

her asshe is indifferent to the landscape,perhapsthe landscapeof the island<br />

of Heligoland. Her eyesare nowtravelling acrossthe ridges of her eyebrows,<br />

the deep valley of her mouth, the slopes of her nose. She hasthe samenose<br />

asher father, the nose she had to protect againstthe allergies of Heligoland,<br />

the remote island without pollen. She moves, turns, shakesagainand again<br />

168 169


her gazein the mirror until she succeedsin making her own facedisappear.<br />

The arabesquesof her ears, however, are still there; that is her hair, too,<br />

and that is her neck. She never managestosee all of herself, and neither is<br />

she very sure whatshe wants to see. Dad had said it, in one occasion, after<br />

playing the piano and of rereading to Goethe on the untruthful movement:<br />

‘it is impossible to know with absolute precision both the position and the<br />

speed, two of the basic magnitudes of mechanics, of a subatomic particle.’<br />

She associatesherfather with acomplex, intermittent smell. When heis near<br />

her it is a light, discreet aroma; when he moves awayit changesprofoundly<br />

and becomesa rich, sumptuous apparel. A companionable smell. The light<br />

in aphotograph, asin amirror, brightens someareasatthe costof darkening<br />

others. The placeof the spectatoris disturbing becauseit is uncertain.<br />

DuaneMichals<br />

Como artista, opté por el azufre a finales de los 90 paracrear unas esculturas<br />

ambivalentes de pequeñas dimensiones. A pesar de su belleza intrínseca, algo<br />

que siempre estápresente en mis obras, el azufre paramí era un elemento vulgar.<br />

El polvo de azufre, debido asu fuerte olor repelente, sesolíaesparcir al pie<br />

de las paredes para impedir que los gatosmearan encima. Era un material de<br />

pocacategoría,pero quealmismo tiempo, debido asu relación con los volcanes<br />

y la alquimia, me permitía hacer volar la imaginación. Además, y por encima<br />

de todo, dadoque los títulos de mis obras siempre han sido descriptivos y particularmente<br />

significativos, la palabraazufre, soufreen francés, despierta ciertas<br />

asociaciones de marcado carácter poético como: soufre,souffrir, souffreteux,sulfureux<br />

[azufre, sufrir, enfermizo, sulfuroso]. Era también una opción que encajaba<br />

con mi deseode trabajarcon un material que anteriormente no hubieran utilizado<br />

otros artistas.<br />

JeanMichel Othoniel<br />

“As an artist I chose sulphur in the late 90s to create small and ambivalent<br />

sculptures. In spite of its inherent beauty,aconstant characteristicof my works,<br />

sulphur wasfor me a vulgar element. The powdered sulphur, becauseof its<br />

strong repellent smell, wasspread around the bottom of walls to prevent cats<br />

pissing on them. It wasalow material, but which, at the sametime, becauseit<br />

hasto do with volcanoes and alchemy, one that allowed my imagination to run<br />

riot. And then, most of all, since the titles of my works were alwaysdescriptive<br />

and particularly significant, the word one that, soufrein French, sparks some<br />

eminently poetical associations like: soufre,souffrir,souffreteux,sulfureux[sulphur, to<br />

suffer, sickly, sulphurous]. The choice alsofitted in with my desire to dealwith<br />

amaterial not previously employed by other artists.”<br />

JeanMichel Othoniel<br />

PATRICK ESTÁ DE VISITA EN LONDRES, ESTÁ EN UN PUB, SABE<br />

QUE NO ES EL MEJOR LUGAR PARA UNA CITA. MIRA SU RELOJ, TE<br />

MIRA A TI, ESTÁ SEGURO DE QUE NO LE VAS A VER…LE FASCINA<br />

TU OLOR…<br />

Luis Macías<br />

PATRICK IS VISITING LONDON, HE’S IN A PUB, HE KNOWS IT’S<br />

NOT THE BEST PLACE FOR A DATE. HE LOOKS AT HIS WATCH, HE<br />

LOOKS AT YOU, HE’S SURE YOU’RE NOT GOING TO SEE HIM…<br />

YOUR SMELL FASCINATES HIM…<br />

Luis Macías<br />

“Son tusperjumenesmujerlosquemesulibeyan...”<br />

C. MejíaGodoy.<br />

...”Nadie jugabay nadie se apurabaen esacalle, ni aun los remolinos del terral<br />

pesadoscomo piedras.<br />

Ya no había hacia dónde salir ni adonde entrar. La neblina o el sol eran de<br />

arena...”<br />

Extracto deCrónicadelNiñoJesúsdeChilca.1982. Poesía deAntonio Cisneros.<br />

Tal como en el poemade Cisneros, donde uno casi palpala arena en la piel,<br />

170 171


el ejercicio de la memoria acudea varios recodos que al convergir en un todo,<br />

producen un imaginario personal único parael que rememora.<br />

En el casode DreamingRose,2009, la sensualidad del olor preside y reúne a<br />

todos los otros colores bajo su aroma.<br />

El temade laobraes decarácterautobiográfico ytratade un recuerdo deuna<br />

fincade flores perdida. El pintar lasrosassobre lapiel esel actomáscercanoala<br />

tradición tribal y primera del tatuaje: informar procedencia, nadamáscercano<br />

alactomismo deuntarse perfume.<br />

El título en ingles lúdicamente atiende dos momentos: el del personaje<br />

soñando (Rose is dreaming) y el del acto de recordar sus rosas (Dreaming of<br />

roses).<br />

Y atravésde esaimagen, el aromaapareceparaquedarse parasiempre.<br />

CeciliaParedes<br />

“‘It is your perfumes, woman,thatkeepme going...’<br />

C. MejíaGodoy<br />

... ‘No one playedandno one hurried on thatstreet, not even the swirls of the<br />

land wind, heavyasstones.<br />

There wasno longer anywhereto go out to or anywhereto go in to. The fog or<br />

the sun wereof sand...’<br />

Excerpt from CrónicasdelNiñoJesúsdeChilca.1982. Poem by Antonio Cisneros.<br />

As in the Cisneros poem, in which we almost feel the sand on our skin, the<br />

exercise of memory reachesinto a number of corners that, in converging in a<br />

whole, produce apersonal imaginary unique to the person whorecollects it.<br />

In the caseof DreamingRose(2009) the sensuality of the smell presides over<br />

andgathersin all the other colours under its aroma.<br />

The theme of the work is autobiographical, and hasto do with the memory<br />

of alost flower garden. Painting roses on the skin is the actthat is closest to the<br />

earliesttribal tradition of tattooing: to announceone’s origin, there is nothing<br />

closer to the actof putting on perfume.<br />

The title in English playfully engagestwo moments: that of the person<br />

dreaming (Rose is dreaming) and that of the act of remembering the roses<br />

(Dreaming of roses).<br />

And bywayof that image, the aromaappears, to stayforever.<br />

CeciliaParedes<br />

“A vecesintento visualizar el viaje de una palabracuando sale de los labios de<br />

una persona y se dirige a su destinatario, o imagino, cuando estoy en una biblioteca,<br />

que todos los libros susurran. Veo entonces una bandadade pájaros<br />

que parece desplazarse de manera caótica y que sin embargo siguen su viaje.<br />

Con Genoma,buscoelprimer aliento, el primer olor, el origen de todo.”<br />

Charles Sandison<br />

“Sometimes I try to visualize the journey of a word as it leavesthe lips of a<br />

speaker and moves towardsa listener, or imagine, when standing in a public<br />

library, thatall the booksarequietly talking. The vision thatoccursin my mind<br />

is that of a vastflock of birds, which seem to move chaotically, yet somehow<br />

managenotto collide. With GenomaI´mlookingfor the first, the first smell, the<br />

origin of everything”<br />

Charles Sandison<br />

Lafotografíade Tillmans haabordado alo largo de los añosun amplio abanico<br />

de génerosy contenidos, incluyendo con frecuenciael retrato. En su conjunto,<br />

su práctica artística nos remite a la idea de un extenso workin progresscuyo<br />

motor son un constante cuestionamiento y recontextualización de todos los<br />

elementos constitutivos de la fotografía. No es de extrañar entonces, que la<br />

obra titulada Anders,BrightonArcimboldosehayainspirado en la pintura del genial<br />

artistamanieristaGiuseppe Arcimboldo.<br />

La relación entre el hombre y su entorno natural y los sentidos que intervienen<br />

en dicha relación fueron temasrecurrentes del arte manierista de la<br />

segundamitad del siglo xvi. Pero la obra de Arcimboldo guardaen su poética<br />

otro mecanismo que ya apunta directamente al barroco y que la hace todavía<br />

másinteresante a los ojos de Tillmans: la perpetua combinación de sus elementosconstitutivos<br />

quepor sí solayagarantizaunainfinidad deposibilidades.<br />

Si nos fijamos en larelación del sentido olfativo y lasobrasde Arcimboldo,<br />

essin dudaunaconexión directa… y laobrade Tillmans, ¿huele?<br />

Christian Domingez<br />

172 173


Over the years Tillmans’s photography has addresseda wide range of genres<br />

and contents, often including the portrait. Taken as a whole, his artistic<br />

practice leavesus with the ideaof an extensive work in progress whosedriving<br />

force is a constant questioning and recontextualizing of all the constituent<br />

elements of photography. It is not surprising, then, that the work entitled<br />

Anders,BrightonArcimboldoshouldhavebeen inspired bythe painting of the great<br />

Mannerist artist Giuseppe Arcimboldo.<br />

The relationship between man and his natural environment and the<br />

sensesinvolved in that relationship wererecurring themesof the Mannerist<br />

art of the second half of the sixteenth century. But Arcimboldo’s work has<br />

in its poetics another mechanism that points directly to the Baroque and<br />

makesit evenmore interestingin Tillmans’s eyes:the perpetualcombination<br />

of its constituent elements, which in itself ensures an infinite number of<br />

possibilities.<br />

If we look at the relationship betweenthe olfactory sense and the works<br />

of Arcimboldo, there is undoubtedly a direct connection… and Tillmans’s<br />

work: does it smell?<br />

Christian Domingez<br />

Sobremiobra<br />

Cuando imagino un paisajecontemporáneo, veoun mundo cubierto de grafitis.<br />

Mis retratos son paisajestambién, y al pintar mis figuras, lascubro con<br />

mis propios grafitis. Es lavidaque vivimos, imágenesy olores de todo lo que<br />

nos rodea.<br />

AlexanderTinei<br />

On mywork<br />

When I imagine acontemporary landscape,I seeaworld covered with graffitis.<br />

My portraits are also landscapesaswell, and when I paint my figures, I cover<br />

them with myowngraffitis. It is the life welive, imagesandsmells of everything<br />

around us.<br />

AlexanderTinei<br />

174 175


metàl·lica DIFENILÒXID 20% – ALDEHÍDS 15% – ÒXID DE ROSA 30%<br />

fumada TABAC ABSOLUT 20% – BEDOLL 20% – CADE 10% – METIL-PARACRESOL 5%<br />

ozó FOIN ABSOLUT 10% – ALGUES 10% – CALONE 60% – FLORALOZÓ 20%


Agraïments:<br />

colecciónolorVISUAL vol expressar el seu agraiment atots els artistes i<br />

professionals que, ambla sevacol.laboració, han fet possible aquesta<br />

exposició.<br />

De forma especial aMontse Cuadradas.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!