18.02.2021 Views

21Catálogo Hipocamps Edición digital-1

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

HIPOCAMPS


HIPOCAMPS<br />

colección<br />

Ars Citerior<br />

colección<br />

olorVISUAL


UNIVERSITAT D’ALACANT<br />

Manuel Palomar Sanz<br />

Rector<br />

Carles Cortés Orts<br />

Vicerectorat de Cultura, Esport i Llengües<br />

HIPOCAMPS<br />

colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

ORGANITZA I PRODUEIX / ORGANIZA Y PRODUCE<br />

Museu de la Universitat d’Alacant. MUA<br />

Octubre, 2016-Gener, 2017 / Octubre, 2016-Enero, 2017<br />

Sala Sempere<br />

EXPOSICIÓ / EXPOSICIÓN<br />

COORDINACIÓ / COORDINACIÓN<br />

Cristina Agàpito<br />

Javier Martín<br />

MUNTATGE / MONTAJE<br />

David Alpañez Serrano. MUA<br />

Stefano Beltrán Bonella. MUA<br />

EXECUCIÓ / EJECUCIÓN<br />

Servei de manteniment de la UA<br />

PUBLICACIÓ / PUBLICACIÓN<br />

COORDINACIÓ / COORDINACIÓN<br />

Cristina Agàpito<br />

Javier Martín<br />

Amb la col·laboració de / Con la colaboración de:<br />

Yrene Bueno<br />

TEXTOS<br />

Els autors i autores<br />

FOTOGRAFIES / FOTOGRAFÍAS<br />

Els autors i autores<br />

Gasull<br />

DISSENY / DISEÑO<br />

Bernabé Gómez Moreno. MUA<br />

ISBN: 978-84-945801-0-9<br />

Depòsit legal / Depósito legal: A 640-2016<br />

Imprimix / Imprime: Quinta Impresión, S.L.<br />

© De l’edició, Museu de la Universitat d’Alacant. MUA<br />

© Dels textos, els autors i autores<br />

© De les imatges, els autors i autores<br />

© Waldo Balart, José Luis Alexanco, Chema Cobo,<br />

Hernández Pijuan, Antonio Murado, Toño Barreiro,<br />

Guinovart, Hugo Fontela, Miguel Ángel Campano,<br />

Perejaume, Daniel Verbis, Dis Berlin, Alexander Jasch,<br />

Rosa Muñoz, Javier Balda, VEGAP, Alicante, 2016<br />

El Museu de la Universitat d’Alacant presenta<br />

<strong>Hipocamps</strong>, una exposició que ens<br />

convida a aproximar-nos a les arts visuals<br />

a través del sentit de l’olfacte. Es tracta<br />

d’una proposta suggeridora que es materialitza<br />

en una mostra en la qual les<br />

obres estableixen un diàleg amb notes olfactòries<br />

com a nexe i element evocador.<br />

D’aquesta forma, <strong>Hipocamps</strong> convida<br />

l’espectador a indagar en els racons de la<br />

memòria. Hi participen un total de 48 artistes<br />

de diferent procedència i generació,<br />

i l’exposició combina pintura, escultura,<br />

dibuix, fotografia i vídeo.<br />

<strong>Hipocamps</strong> ha sigut possible gràcies a la<br />

iniciativa de dues col·leccions, colección<br />

olorVISUAL i colección Ars Citerior. No<br />

és la primera vegada que la Universitat<br />

d’Alacant treballa amb col·leccions privades<br />

–amb Ars Citerior ho ha fet en diverses<br />

ocasions–, i és el nostre desig que<br />

aquestes col·laboracions continuen en un<br />

futur, com un mitjà més per a recolzar i,<br />

alhora, difondre la creació artística. Vull<br />

agrair al col·leccionista Ernesto Ventós,<br />

de colección olorVISUAL, i a Javier Martín,<br />

responsable de colección Ars Citerior, la<br />

generositat i l’interès cap a la Universitat<br />

d’Alacant, com també que hagen fet possible<br />

que puguem contemplar aquesta<br />

exposició singular de la qual espere que<br />

gaudiu.<br />

El Museo de la Universidad de Alicante<br />

presenta <strong>Hipocamps</strong>, una exposición que<br />

nos invita a aproximarnos a las artes visuales<br />

a través del sentido del olfato. Se<br />

trata de una sugerente propuesta que se<br />

materializa en una muestra en la que las<br />

obras establecen un diálogo con notas<br />

olfativas como nexo y elemento evocador.<br />

De esta forma, <strong>Hipocamps</strong> invita al espectador<br />

a indagar en los rincones de la<br />

memoria. Participan en ella un total de 48<br />

artistas de distinta procedencia y generación,<br />

y la exposición combina pintura,<br />

escultura, dibujo, fotografía y video.<br />

<strong>Hipocamps</strong> ha sido posible gracias a la<br />

iniciativa de dos colecciones, colección<br />

olorVISUAL y colección Ars Citerior. No<br />

es la primera vez que la Universidad de<br />

Alicante trabaja con colecciones privadas<br />

-con Ars Citerior lo ha hecho en varias<br />

ocasiones-, y es nuestro deseo que<br />

estas colaboraciones continúen en un<br />

futuro, como un medio más para apoyar<br />

y, a la vez, difundir la creación artística.<br />

Quiero agradecer al coleccionista Ernesto<br />

Ventós, de colección olorVISUAL, y a<br />

Javier Martín, responsable de colección<br />

Ars Citerior, su generosidad e interés hacia<br />

la Universidad de Alicante, así como<br />

que hayan hecho posible que podamos<br />

contemplar esta singular exposición de la<br />

que espero disfruten.<br />

TRADUCCIONS / TRADUCCIONES<br />

Servei de Llengües i Cultura<br />

Mireia Bas<br />

Graham Thomson<br />

© Zabalaga-Leku, VEGAP, Alicante, 2016<br />

colección olorVISUAL<br />

Manuel Palomar Sanz<br />

Rector de la Universitat d’Alacant<br />

Manuel Palomar Sanz<br />

Rector de la Universidad de Alicante


<strong>Hipocamps</strong><br />

El projecte expositiu <strong>Hipocamps</strong> reuneix<br />

obres d’art contemporani unides<br />

per records generats pel sentit de l’olfacte.<br />

Les persones distingim més de<br />

10.000 olors i recordem el 35% del que<br />

podem olorar. Estem parlant doncs<br />

d’un camp molt ampli d’objectes i situacions<br />

que ens poden portar un record<br />

olfactiu, freqüentment lligat a la<br />

nostra infància i que a vegades teníem<br />

quasi oblidat.<br />

Són molts els elements anatòmics del<br />

nostre cervell que es troben relacionats<br />

amb el record d’una olor: primer<br />

de tot, el bulb olfactori distribueix la informació<br />

olfactiva al sistema límbic; el<br />

següent pas és la connexió de l’aroma<br />

percebuda amb una emoció, i d’això<br />

s’encarrega l’amígdala cerebral, i per<br />

últim es produeix el procés de relacionar<br />

aquesta olor amb un record en la<br />

memòria, funció de l’hipocamp.<br />

Amb fons procedents de colección<br />

olorVISUAL i colección Ars Citerior,<br />

s’ha portat a terme un meticulós estudi<br />

de coincidències olfactives en les<br />

obres pictòriques, que ha donat com<br />

a resultat la selecció de les obres que<br />

podem veure en aquesta mostra. En<br />

el cas del col·leccionista i perfumista<br />

Ernesto Ventós, de colección olorVI-<br />

SUAL, les obres han estat adquirides<br />

des d’un principi perquè li desperten<br />

la seva memòria olfactiva. Perquè el fil<br />

conductor de la col·lecció és l’olor i la<br />

capacitat de les obres de despertar un<br />

record. En el cas de Javier Martín, d’Ars<br />

Citerior, el procés ha estat invers, és a<br />

dir, el col·leccionista ha realitzat un visionat<br />

molt ràpid, d’un segon per obra,<br />

per seleccionar aquelles que relaciona<br />

amb un record olfactiu, fet al qual ja<br />

havia prestat atenció pel fet fisiològic<br />

d’haver anat perdent part de l’olfacte,<br />

en el decurs dels anys.<br />

Finalment, el nexe d’unió de les obres<br />

és a través de les Notes Olfactives,<br />

l’anomenat “alfabet” dels creadors<br />

d’essències, que a la vegada s’acompanyen<br />

amb el seu color representatiu<br />

dins el sistema d’identificació cromàtica<br />

Pantone. Alhora, cada nota olfactiva<br />

la descrivim amb les matèries primeres<br />

que la formen, essent la composició i<br />

equilibri d’aquestes les que donen lloc<br />

a un acord. De la mateixa manera, la<br />

unió equilibrada i perfecta de les obres<br />

de les dues col·leccions ens donen<br />

com a resultat tots aquests acords que<br />

us presentem a continuació.<br />

<strong>Hipocamps</strong><br />

El proyecto expositivo <strong>Hipocamps</strong> reúne<br />

obras de arte contemporáneo unidas<br />

por recuerdos generados por el<br />

sentido del olfato. Las personas distinguimos<br />

más de 10.000 olores y recordamos<br />

el 35% de lo que podemos oler.<br />

Estamos hablando pues de un campo<br />

muy amplio de objetos y situaciones<br />

que nos pueden llevar a un recuerdo<br />

olfativo, frecuentemente atado a nuestra<br />

infancia y que a veces teníamos casi<br />

olvidado.<br />

Son muchos los elementos anatómicos<br />

de nuestro cerebro que se encuentran<br />

relacionados con el recuerdo de un<br />

olor: en primer lugar, el bulbo olfativo<br />

distribuye la información olfativa al sistema<br />

límbico; el siguiente paso es la<br />

conexión del aroma percibido con una<br />

emoción, y de ello se encarga la amígdala<br />

cerebral, y por último se produce<br />

el proceso de relacionar este olor con<br />

un recuerdo en la memoria, función del<br />

hipocampo.<br />

Con obras procedentes de los fondos<br />

de colección olorVISUAL y colección<br />

Ars Citerior, se ha llevado a cabo un<br />

meticuloso estudio de coincidencias<br />

olfativas en las obras pictóricas, que<br />

ha dado como resultado la selección<br />

de obras que podemos ver en esta<br />

muestra. En el caso del coleccionista<br />

y perfumista Ernesto Ventós, de colección<br />

olorVISUAL, las obras han sido<br />

adquiridas desde un principio porque<br />

le despiertan su memoria olfativa. Porque<br />

el hilo conductor de la colección es<br />

el olor y la capacidad de las obras de<br />

despertar un recuerdo. En el caso de<br />

Javier Martín, de Ars Citerior, el proceso<br />

ha sido a la inversa, es decir, el coleccionista<br />

ha realizado un visionado muy<br />

rápido, de un segundo por obra, para<br />

seleccionar aquéllas que relaciona con<br />

un recuerdo olfativo, algo a lo que ya<br />

había prestado atención por el hecho<br />

fisiológico de haber ido perdiendo parte<br />

del olfato, en el decurso de los años.<br />

Finalmente, el nexo de unión de las<br />

obras es a través de las Notas Olfativas,<br />

el llamado “alfabeto” de los creadores<br />

de esencias, que a la vez se acompañan<br />

con su color representativo dentro<br />

del sistema de identificación cromática<br />

Pantone. A la vez, cada nota olfativa la<br />

describimos con las materias primas<br />

que la forman, siendo la composición<br />

y equilibrio de éstas las que dan lugar<br />

a un acorde. De la misma manera, la<br />

unión equilibrada y perfecta de las<br />

obras de las dos colecciones nos dan<br />

como resultado todos estos acordes<br />

que os presentamos a continuación.<br />

Cristina Agàpito<br />

colección olorVISUAL<br />

Cristina Agàpito<br />

colección olorVISUAL<br />

6 7


colección<br />

olorVISUAL<br />

Quan em pregunten que expliqui el<br />

perquè de la meva col·lecció, sempre<br />

els hi dic que vull ensenyar a olorar a<br />

través de l’art. Aquest fou el motiu pel<br />

qual vaig començar colección olorVI-<br />

SUAL i en segueix sent la meva fita. No<br />

entenc aquest món sense estar olorant<br />

constantment. L’olfacte és el sentit que<br />

mana per davant dels altres, pel que<br />

hem de gaudir-ne, olorant fins i tot l’art.<br />

Sé que la meva memòria olfactiva<br />

està més desenvolupada a causa de<br />

la meva professió de perfumista, però<br />

això no vol dir que tots vosaltres us<br />

hagueu de perdre, per no prestar-li un<br />

mica més d’atenció, multitud de detalls<br />

olfactoris.<br />

Les obres que formen part de la col·lecció<br />

han de despertar-me un interès via<br />

olfactiva: quan veig l’obra dic “aquesta<br />

peça fa olor”. Això vol dir que la meva<br />

memòria m’ha portat a un moment viscut<br />

o a un procés de la meva feina, a<br />

través d’una sensació d’olors. És difícil<br />

que una obra només faci olor d’una<br />

cosa en concret; tot i que pot passar,<br />

en realitat són records on es mesclen<br />

una sèrie d’elements que tinc guardats<br />

i l’obra és el detonant.<br />

L’art contemporani i la meva memòria<br />

olfactiva es connecten en el meu cas<br />

per l’Emoció, per ser Quasi Impossible<br />

que una obra faci olor, per adquirir<br />

la Primera obra en Moviment, per ser<br />

una obra on es Critica al col·leccionista<br />

i al perfumista… és a dir, a mi!,<br />

per què l’obra vol Atrapar la Llum, o<br />

perquè aquesta insinua que l’Olor es<br />

Perd, o simplement perquè l’artista i la<br />

seva obra em posen la Pell de Gallina.<br />

Aquest són alguns dels motius que<br />

mouen el meu interès en connectar<br />

aquests dos mons que poden semblar<br />

tan llunyans. M’agradaria que poguessin<br />

ajudar a despertar o desenvolupar<br />

la seva memòria olfactiva i la seva passió<br />

per l’art.<br />

colección<br />

olorVISUAL<br />

Cuando me preguntan que explique el<br />

porqué de mi colección, siempre les<br />

digo que quiero enseñar a oler a través<br />

del arte. Este fue el motivo por el cual<br />

empecé colección olorVISUAL y sigue<br />

siendo mi hito. No entiendo este mundo<br />

sin estar oliendo constantemente. El<br />

olfato es el sentido que manda por delante<br />

de los otros, por lo que debemos<br />

disfrutar de él, oliendo incluso el arte.<br />

Sé que mi memoria olfativa está más<br />

desarrollada debido a mi profesión de<br />

perfumista, pero ello no quiere decir<br />

que todos vosotros tengáis que perderos,<br />

por no prestarle un poco más de<br />

atención, multitud de detalles olfativos.<br />

Las obras que forman parte de la colección<br />

deben despertarme un interés<br />

vía olfativa: en cuanto veo la obra digo<br />

“esta pieza huele”. Ello quiere decir<br />

que mi memoria me ha llevado a un<br />

momento vivido o a un proceso de mi<br />

trabajo, a través de una sensación de<br />

olores. Es difícil que una obra huela<br />

sólo a una cosa en concreto, aunque<br />

puede pasar, en realidad son recuerdos<br />

donde se mezclan una serie de<br />

elementos que tengo guardados y la<br />

obra es el detonante.<br />

El arte contemporáneo y mi memoria<br />

olfativa se conectan en mi caso por la<br />

Emoción, por ser Casi Imposible que<br />

una obra huela, por adquirir la Primera<br />

obra en Movimiento, por ser una obra<br />

donde se Critica al coleccionista y al<br />

perfumista…es decir ¡a mí!, por qué<br />

la obra quiere Atrapar la Luz, o porqué<br />

esta insinúa que el Olor se Pierde,<br />

o simplemente por qué el artista y su<br />

obra me ponen la Piel de Gallina. Estos<br />

son algunos de los motivos que mueven<br />

mi interés en conectar estos dos<br />

mundos que pueden parecer tan lejanos.<br />

Me gustaría que pudieran ayudar<br />

para despertar o desarrollar su memoria<br />

olfativa y su pasión por el arte.<br />

Ernesto Ventós<br />

Col·leccionista<br />

Ernesto Ventós<br />

Coleccionista<br />

8 9


colección<br />

olorVISUAL<br />

colección olorVISUAL sorgeix després<br />

de l’exposició Suggestions olfactives<br />

de la Fundació Joan Miró de Barcelona<br />

(1978). En aquesta mostra es tractava<br />

per primera vegada el tema de l’olor<br />

des de múltiples punts de vista, tot i que<br />

no relacionava les arts plàstiques amb<br />

l’olor. Ernesto Ventós, col·leccionista<br />

propietari de colección olorVISUAL,<br />

va veure que era això el que ell, com<br />

alquimista, anava buscant des de feia<br />

temps. L’artista Albert Ràfols-Casamada,<br />

amb la seva obra Lavanda (1979), li<br />

mostra el camí. Obres de diferents artistes,<br />

primer per encàrrec, després per<br />

trobades, comencen a configurar una<br />

col·lecció única i singular.<br />

Les obres d’art de colección olorVI-<br />

SUAL estan lligades al col·leccionista<br />

d’una forma personal, íntima i emocional.<br />

Només un creador d’essències,<br />

com és Ernesto Ventós, és capaç de<br />

trobar aquesta relació tan singular entre<br />

allò visual i allò olfactiu.<br />

Però la col·lecció no es queda en un<br />

magatzem: surt al carrer i es reuneix<br />

amb el seu públic. Es vol explicar, ser<br />

coneguda, entesa i volguda. Essències<br />

–com a primera exposició– es mostra a<br />

La Virreina de Barcelona el 1996. A partir<br />

de llavors, prossegueix la sèrie que<br />

porta aquest nom, acabant-la amb la<br />

mostra celebrada a Valladolid el 2006.<br />

Les exposicions realitzades a partir de<br />

2009 tenen un títol propi, ja que no s’inclouen<br />

a cap sèrie en particular. Cada<br />

una d’elles obeeix a una tesi que la<br />

singularitza, mostrant-se en distintes<br />

ciutats, essent l’última a Madrid, en el<br />

singular edifici de Tabacalera. Promoción<br />

del Arte.<br />

Les obres de colección olorVISUAL<br />

també formen part d’altres mostres,<br />

mitjançant préstecs, tot col·laborant activament<br />

en la difusió de l’art en l’àmbit<br />

nacional i internacional.<br />

Amb quasi 40 anys d’història, colección<br />

olorVISUAL reuneix obres d’artistes<br />

nacionals i internacionals, consagrats i<br />

emergents.<br />

Al llarg d’aquests anys, hem participat,<br />

interpretant olfactivament, en els projectes<br />

de diversos artistes com Hannah<br />

Collins, Alfredo Jaar, Francis Bacon<br />

(Ivorypress), Antoni Muntadas, entre<br />

d’altres. Els artistes expliquen la seva<br />

idea al científic de les olors i ell interpreta<br />

l’obra plàstica a través del món<br />

olfactiu. L’obra plàstica feta essència.<br />

Una col·lecció sense públic és com un<br />

perfum tancat en un preciós flascó. La<br />

nostra missió és transmetre coneixement.<br />

I la nostra proposta és que el públic<br />

disposi d’un element mediador per<br />

provocar l’acostament a l’art contemporani,<br />

i aquest element és quelcom<br />

tan comú com l’olfacte.<br />

Els tallers olfactius, els screenings olfactius<br />

i les experiències olfactives,<br />

activitats pròpies de la col·lecció, estan<br />

sempre presents en qualsevol exposició<br />

que s’organitzi. D’una manera<br />

lúdica s’explica quin paper desenvolupa<br />

aquest sentit en les nostres vides,<br />

alhora que es col·labora en la formació<br />

olfactiva de nens i adults. Perquè es<br />

tracta d’olorar per a veure, per a comprendre<br />

més i millor el nostre entorn.<br />

colección<br />

olorVISUAL<br />

colección olorVISUAL surge tras la<br />

exposición Sugestiones olfativas de<br />

la Fundació Joan Miró de Barcelona<br />

(1978). En ella se trataba por primera<br />

vez el tema del olor desde múltiples<br />

puntos de vista, aunque no relacionaba<br />

las artes plásticas con el olor. Ernesto<br />

Ventós, coleccionista propietario de<br />

colección olorVISUAL, vio que eso era<br />

lo que él, cual alquimista, andaba buscando<br />

desde hacía tiempo. El artista<br />

Albert Ràfols-Casamada, con su obra<br />

Lavanda (1979), le muestra el camino.<br />

Obras de diferentes artistas, primero<br />

por encargo, luego por encuentros,<br />

empiezan a configurar una colección<br />

única y singular.<br />

Las obras de arte de colección olorVI-<br />

SUAL están ligadas al coleccionista de<br />

una forma personal, íntima y emocional.<br />

Sólo un creador de esencias, como<br />

es Ernesto Ventós, es capaz de encontrar<br />

esta relación tan singular entre lo<br />

visual y lo olfativo.<br />

Pero la colección no se queda en un<br />

almacén: sale a la calle y se reúne con<br />

su público. Se quiere explicar, ser conocida,<br />

entendida y querida. Essències<br />

–como primera exposición– se muestra<br />

en La Virreina de Barcelona en 1996.<br />

A partir de entonces, prosigue la serie<br />

que lleva este nombre, terminando con<br />

la muestra celebrada en Valladolid en<br />

2006.<br />

Las exposiciones realizadas a partir de<br />

2009 tienen un título propio, pues ya no<br />

se incluyen en ninguna serie en particular.<br />

Cada una de ellas obedece a una<br />

tesis que la singulariza, mostrándose<br />

en distintas ciudades, siendo la última<br />

en Madrid, en el singular edificio de Tabacalera.<br />

Promoción del Arte.<br />

Las obras de colección olorVISUAL<br />

también forman parte de otras muestras,<br />

mediante préstamos, colaborando<br />

activamente en la difusión del arte a<br />

nivel nacional e internacional.<br />

Con casi 40 años de historia, colección<br />

olorVISUAL reúne obras de artistas nacionales<br />

e internacionales, consagrados<br />

y emergentes.<br />

A lo largo de estos años, hemos participado,<br />

interpretando olfativamente,<br />

en los proyectos de diversos artistas<br />

como Hannah Collins, Alfredo Jaar,<br />

Francis Bacon (Ivorypress), Antoni<br />

Muntadas, entre otros. Los artistas explican<br />

su idea al científico de los olores<br />

y él interpreta la obra plástica a través<br />

del mundo olfativo. La obra plástica hecha<br />

esencia.<br />

Una colección sin público es como un<br />

perfume encerrado en un precioso frasco.<br />

Nuestra misión es transmitir conocimiento.<br />

Y nuestra propuesta es que el<br />

público disponga de un elemento mediador<br />

para provocar el acercamiento<br />

al arte contemporáneo, y este elemento<br />

es algo tan común como el olfato.<br />

Los talleres olfativos, los screenings olfativos<br />

y las experiencias olfativas, actividades<br />

propias de la colección, están<br />

siempre presentes en cualquier exposición<br />

que se organice. De una manera<br />

lúdica se explica qué papel desempeña<br />

este sentido en nuestras vidas, a la<br />

vez que se colabora en la formación<br />

olfativa de niños y adultos. Porque se<br />

trata de oler para ver, para comprender<br />

más y mejor nuestro entorno.<br />

Cristina Agàpito<br />

Direcció – Conservació<br />

Cristina Agàpito<br />

Dirección – Conservación<br />

10 11


colección<br />

Ars Citerior<br />

La colección Ars Citerior té un origen<br />

familiar: va començar a formar-se amb<br />

obra gràfica de pintors de la generació<br />

d’Eusebio Sempere, essent el seu serigrafista,<br />

Abel Martín, el que va començar<br />

a conservar per a ell alguns dels<br />

exemplars que estampava per autors<br />

com Chillida, Barjola, Rueda o Saura.<br />

Amb el pas dels anys, Abel Martín va<br />

anar agrupant obra original d’aquells<br />

pintors amics com Millares, Torner, Salvador<br />

Victoria o Zóbel, a més d’obra de<br />

Sempere.<br />

A la seva mort el 1993, aquestes obres<br />

van passar als seus hereus. Durant diversos<br />

anys i fins al 1999, aquest grup<br />

d’obres són transmeses o venudes<br />

a altres familiars de Martín. És a partir<br />

d’aquest any quan s’aconsegueix<br />

anar agrupant part d’elles i es planteja,<br />

entre diversos membres de la família,<br />

augmentar la col·lecció en la mesura<br />

del possible. La intenció és formar un<br />

cos coherent en que, a més d’intentar<br />

emplenar els buits amb peces d’altres<br />

èpoques anteriors, es van adquirint<br />

obres actuals.<br />

Després d’aquest procés de formació,<br />

la colección Ars Citerior compta actualment<br />

amb pintures de petit i mitjà<br />

format d’artistes espanyols o que han<br />

desenvolupat la seva obra en el nostre<br />

país. Són obres datades entre la segona<br />

meitat del segle xx fins als nostres<br />

dies. Els autors millor representats a la<br />

col·lecció són Albano Hernández, Dis<br />

Berlin, Monika Buch, Francisco Farreras,<br />

Robert Ferrer i Martorell, Joan<br />

Hernández Pijuan, Águeda de la Pisa,<br />

Rafa Macarrón, Jaume Rocamora, Gerardo<br />

Rueda, Eusebio Sempere, Salvador<br />

Victoria o José María Yturralde,<br />

entre d’altres.<br />

La colección Ars Citerior ha mostrat els<br />

seus fons en diferents exposicions. Entre<br />

elles: La sombra de Oteiza (2009),<br />

Museo Jorge Oteiza, Alzuza (Navarra);<br />

Gabinet de papers (2011), Centro Municipal<br />

de Exposiciones del Ayuntamiento<br />

de Elche, (Alacant); 30 pintores<br />

de una generación irrepetible (2012),<br />

Museo Salvador Victoria, Rubielos de<br />

Mora (Terol). Durant el 2015: 60 anys<br />

de geometria, Museu de la Universitat<br />

d’Alacant (MUA), Alacant; Paisajes<br />

protegidos: de Folquer a São Paulo,<br />

Museo de Bellas Artes de Castellón<br />

(Castelló). Aquest any 2016: Hernández<br />

Pijuan - Sempere. Signo y Línea<br />

en el Paisaje, Museo Salvador Victoria,<br />

Rubielos de Mora (Teruel); En un silenci<br />

quiet. Paisatges, Llotja de Sant Jordi,<br />

Alcoi, (Alacant); Ni cautivos ni desarmados,<br />

Sala Martínez Guerricabeitia<br />

de La Nau (València); Homo Sapiens,<br />

Centro de Arte Tomás y Valiente, Fuenlabrada<br />

(Madrid); Arte sonoro en España,<br />

1961-2016, Museo de Arte Abstracto<br />

Español de Cuenca (Cuenca),<br />

Vanidades - Intelecto - Espiritualidad,<br />

Centro del Carmen, Valencia y Farreras,<br />

Museo Salvador Victoria, Rubielos<br />

de Mora (Terol).<br />

colección<br />

Ars Citerior<br />

La colección Ars Citerior tiene un origen<br />

familiar: empezó a formarse con obra<br />

gráfica de pintores de la generación de<br />

Eusebio Sempere, siendo su serigrafista,<br />

Abel Martín, el que comenzó a conservar<br />

para sí algunos de los ejemplares<br />

que estampaba para autores como<br />

Chillida, Barjola, Rueda o Saura. Con<br />

el paso de los años, Abel Martín fue<br />

agrupando obra original de aquellos<br />

pintores amigos como Millares, Torner,<br />

Salvador Victoria o Zóbel, además de<br />

obra de Sempere.<br />

A su muerte en 1993, estas obras pasaron<br />

a sus herederos. Durante varios<br />

años y hasta 1999, este grupo de obras,<br />

son transmitidas o vendidas a otros familiares<br />

de Martín. Es a partir de este<br />

año cuando se consigue ir agrupando<br />

parte de ellas y se plantea, entre varios<br />

miembros de la familia, aumentar la colección<br />

en la medida de lo posible. La<br />

intención es formar un cuerpo coherente<br />

en el que, además de intentar llenar<br />

los huecos con piezas de otras épocas<br />

anteriores, se van adquiriendo obras<br />

actuales.<br />

Después de este proceso de formación,<br />

la colección Ars Citerior cuenta<br />

actualmente con pinturas de pequeño<br />

y mediano formato de artistas españoles<br />

o que han desarrollado su obra en<br />

nuestro país. Son obras fechadas entre<br />

la segunda mitad del siglo xx hasta<br />

nuestros días. Los autores mejor representados<br />

en la colección son Albano<br />

Hernández, Dis Berlin, Monika Buch,<br />

Francisco Farreras, Robert Ferrer i Martorell,<br />

Joan Hernández Pijuan, Águeda<br />

de la Pisa, Rafa Macarrón, Jaume<br />

Rocamora, Gerardo Rueda, Eusebio<br />

Sempere, Salvador Victoria o José María<br />

Yturralde, entre otros.<br />

La colección Ars Citerior ha mostrado<br />

sus fondos en diferentes exposiciones.<br />

Entre ellas: La sombra de Oteiza<br />

(2009), Museo Jorge Oteiza, Alzuza<br />

(Navarra); Gabinet de papers (2011),<br />

Centro Municipal de Exposiciones del<br />

Ayuntamiento de Elche, (Alicante); 30<br />

pintores de una generación irrepetible<br />

(2012), Museo Salvador Victoria,<br />

Rubielos de Mora (Teruel). Durante el<br />

2015: 60 anys de geometria, Museu<br />

de la Universitat d’Alacant (MUA), Alicante;<br />

Paisajes protegidos: de Folquer<br />

a São Paulo, Museo de Bellas Artes de<br />

Castellón (Castellón). En el presente<br />

año 2016: Hernández Pijuan - Sempere.<br />

Signo y Línea en el Paisaje, Museo<br />

Salvador Victoria, Rubielos de Mora<br />

(Teruel); En un silenci quiet. Paisatges,<br />

Llotja de Sant Jordi, Alcoi, (Alicante); Ni<br />

cautivos ni desarmados, Sala Martínez<br />

Guerricabeitia de La Nau (Valencia);<br />

Homo Sapiens, Centro de Arte Tomás<br />

y Valiente, Fuenlabrada (Madrid); Arte<br />

sonoro en España, 1961-2016, Museo<br />

de Arte Abstracto Español de Cuenca<br />

(Cuenca), Vanidades - Intelecto - Espiritualidad,<br />

Centro del Carmen, Valencia y<br />

Farreras, Museo Salvador Victoria, Rubielos<br />

de Mora (Teruel).<br />

Javier Martín<br />

Direcció – Conservació<br />

Javier Martín<br />

Dirección – Conservación<br />

12 13


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

Miguel Alberquilla<br />

Casuísticas Duales nº 50, 1995<br />

Acrílic sobre cartolina plastificada. Acrílico sobre cartulina plastificada<br />

50 x 50 cm<br />

Daniel G. Verbis<br />

Un lugar para dos, 2001<br />

Acrílic sobre lona plàstica. Acrílico sobre lona plástica<br />

150 x 150 cm<br />

Aldehídica<br />

gras cerós, parafina<br />

Aldehídica<br />

graso ceroso, parafina<br />

14 15


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

Gerardo Rueda<br />

Verde y rojo, 1967<br />

Collage / tablex<br />

53,5 x 43,5 cm<br />

Garikoitz Cuevas<br />

Misal, 2004<br />

Mitxa sobre llenç. Mitxa sobre lienzo<br />

121 x 101 cm<br />

Al·liàcia<br />

all, ceba, asafètida<br />

(nauseabund, òxid,<br />

sofre), mostassa<br />

Aliácea<br />

ajo, cebolla, asafétida<br />

(nauseabundo, óxido,<br />

azufre), mostaza<br />

16 17


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

Waldo Balart<br />

Desarrollos Cromáticos de CEL. Orden Axiomático 1, 2, 1999<br />

Acrílic sobre llenç. Acrílico sobre lienzo<br />

40 x 40 cm<br />

Composició<br />

barreja, harmonia,<br />

equilibri, combinació<br />

Composición<br />

mezcla, harmonía,<br />

equilibrio, combinación<br />

Rafael Grassi-Hidalgo<br />

Sin título, 2007<br />

Acrílic sobre llenç. Acrílico sobre lienzo<br />

100 x 80 cm<br />

18 19


colección Ars Citerior<br />

Alguns perfums són tan aromàtics com la carn d’un<br />

bebè, dolços com el plor d’un oboè, i més verds que la<br />

primavera.<br />

Charles Baudelaire, “Correspondances”, Les fleurs du mal<br />

Algunos perfumes son tan aromáticos como la carne de<br />

un bebé, dulces como el llanto de un oboe, y más verdes<br />

que la primavera.<br />

Charles Baudelaire, “Correspondances”, Les fleurs du mal<br />

There are perfumes as cool as the flesh of children,<br />

Sweet as oboes, green as Meadows<br />

Charles Baudelaire, “Correspondances”, Les fleurs du mal<br />

Monika Buch<br />

Sin título, 2006<br />

Acrílic sobre cartolina. Acrílico sobre cartulina<br />

40 x 30 cm<br />

Composició<br />

barreja, harmonia,<br />

equilibri, combinació<br />

Composición<br />

mezcla, harmonía,<br />

equilibrio, combinación<br />

20 21


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

Antoine Laval<br />

Big hand, 1994<br />

Alumini i fusta. Mòbil. Aluminio y madera. Móvil<br />

23 x 50 x 5 cm<br />

Elena Alonso<br />

Sin título. Serie Estación de estrenamiento 4, 2011<br />

Grafit sobre paper. Grafito sobre papel<br />

50 x 50 cm<br />

Ecològica<br />

verd natura, floral,<br />

lli, clors, lleixius<br />

Ecológica<br />

verde naturaleza,<br />

floral, lino, cloros,<br />

lejías<br />

22 23


colección Ars Citerior<br />

De vegades, hi ha prou amb alguna cosa insignificant,<br />

un objecte recuperat, una olor, perquè torne a la nostra<br />

memòria algú que ja no està.<br />

Marc Levy, Totes les coses que no ens vam dir<br />

Basta a veces algo insignificante, un objeto recuperado,<br />

un olor, para que vuelva a nuestra memoria alguien que<br />

ya no está.<br />

Marc Levy, Las cosas que no nos dijimos<br />

Sometimes the most insignificant things, such as an<br />

object lost and found or a certain smell, have the power<br />

to bring back someone long gone.<br />

Marc Levy, All Those Things We Never Said<br />

Maya Saravia<br />

Syria, 2015. Serie War Maps, 2016<br />

Serigrafia i pintura spray sobre alumini. Serigrafía y pintura spray sobre aluminio<br />

38 x 30 cm<br />

Ecològica<br />

Verd natura, floral,<br />

lli, clors, lleixius<br />

Ecológica<br />

Verde naturaleza,<br />

floral, lino, cloros,<br />

lejías<br />

24 25


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

José Luís Alexanco<br />

Aduar XIX. Serie Amman. Suite Siria, 2001<br />

Tècnica mixta sobre llenç. Técnica mixta sobre lienzo<br />

80 x 80 cm<br />

Jean-Baptiste Huynh<br />

Inde-portrait XXXVII (leproso), 2004<br />

Fotografia - Edició: 2/12. Fotografía - <strong>Edición</strong>: 2/12<br />

45 x 45 cm<br />

Especiada<br />

canyella, claus, nou<br />

moscada, pebre,<br />

gingebre, comí,<br />

safrà, cardamom<br />

Especiada<br />

canela, clavos, nuez<br />

moscada, pimienta,<br />

jengibre, comino,<br />

azafrán, cardamomo<br />

26 27


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

Chema Cobo<br />

Twin shelling painting, 2003<br />

Oli sobre llenç. Óleo sobre lienzo<br />

57,5 x 47,5 cm<br />

Flor blanca<br />

tuberosa, ilangilang,<br />

acàcia,<br />

gardènia,<br />

magnòlia, gessamí,<br />

muguet<br />

Flor blanca<br />

tuberosa, ylangylang,<br />

acacia,<br />

gardenia,<br />

magnolia, jazmín,<br />

muguet<br />

José Gallego<br />

Sin título, 1999<br />

Mixta sobre paper entelat. Mixta sobre papel entelado<br />

190 x 123 cm<br />

28 29


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

Robert Ferrer i Martorell<br />

Serie Ritmes d’expansió, 2015<br />

Metacrilat, vinil, paper i tela sobre fusta. Metacrilato, vinilo, papel y tela sobre madera<br />

35 x 75 x 16 cm<br />

Floral<br />

gerani, rosa, liles,<br />

clavell, violeta,<br />

lligabosc, jacint<br />

Floral<br />

geranio, rosa, lilas,<br />

clavel, violeta,<br />

madreselva, jacinto<br />

Anthony Caro<br />

Catalan stirrup, 1987-88<br />

Acer pintat i fixat. Acero pintado y fijado<br />

68,5 x 104 x 30,5 cm<br />

30 31


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

Joan Hernández Pijuan<br />

Sin título, 2003<br />

Gouache sobre paper Corea. Gouache sobre papel Corea<br />

24 x 34 cm<br />

Antonio Murado<br />

Sin título, 1997<br />

Oli sobre tela. Óleo sobre tela<br />

160 x 200 cm<br />

Floral – primavera<br />

bouquet, flor<br />

blanca, alegre,<br />

fresc, olorós<br />

Floral – primavera<br />

bouquet, flor<br />

blanca, alegre,<br />

fresco, oloroso<br />

32 33


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

Fernando Almela<br />

Bodegón, 1998<br />

Tècnica mixta sobre llenç. Técnica mixta sobre lienzo<br />

60 x 73 cm<br />

Fruiter – verd<br />

refrescant, sucós,<br />

aspre, gespa/herba<br />

Frutal – verde<br />

refrescante, jugosa,<br />

áspero, césped/<br />

hierba<br />

Toño Barreiro<br />

Anélido VI, 2010<br />

Acrílic sobre lli. Acrílico sobre lino<br />

164 x 122,5 cm<br />

34 35


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

Josep Guinovart<br />

Caja Rostroll, 1980<br />

Tècnica mixta, oli, llavors sobre taula en caixa de fusta i metacrilat.<br />

Técnica mixta, óleo, semillas sobre tabla en caja de madera y metacrilato<br />

90 x 60 x 4,5 cm<br />

Teun Hocks<br />

Untiteled (man sleeping in wheelbarrel), 1998<br />

Fotografia en B/N, pintada a l’oli - Edició:1/3. Fotografía en B/N, pintada al óleo - <strong>Edición</strong>:1/3<br />

116 x 137 cm<br />

Fenc<br />

herba seca, fougère,<br />

camps de cereals,<br />

de secà<br />

Heno<br />

hierba seca, fougère,<br />

campos de cereales,<br />

de secano<br />

36 37


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

Calo CarratalÁ<br />

Chambeando con paraguas azul, Serie Selvas, 2008<br />

Oli sobre cartó. Óleo sobre cartón<br />

50 x 70 cm<br />

Cristina García Rodero<br />

Plain du Nord (Ofrenda de velas), 1998<br />

Fotografia en B/N - Edició: 6/7. Fotografía en B/N - <strong>Edición</strong>: 6/7<br />

76 x 115 cm<br />

Fong – terrosa<br />

tòfona, fongs, molsa<br />

de roure, molsa<br />

humida<br />

Hongo – terrosa<br />

trufa, hongos, musgo<br />

de roble, musgo<br />

húmedo<br />

38 39


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

Juan Manuel Fernández Pera<br />

Atardecer amanecido, 2009<br />

Oli sobre llenç. Óleo sobre lienzo<br />

38 x 46 cm<br />

Xavi Puente<br />

Sin título, 2011<br />

Fusta de pi. Madera de pino<br />

40 x 45 x 32 cm<br />

Encens<br />

camforat, pi,<br />

aromàtic, medicinal<br />

Incienso<br />

alcanforado, pino,<br />

aromático, medicinal<br />

40 41


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

Hugo Fontela<br />

Little Palm XV. Serie Náufragos, 2010<br />

Tècnica mixta sobre llenç. Técnica mixta sobre lienzo<br />

30 x 46 cm Miguel Ángel Campano<br />

Sudario, 2002<br />

Tècnica mixta. Técnica mixta<br />

118 x 80 cm (Díptic. Díptico)<br />

Mel – ensucrada<br />

mel, sucre, dolços<br />

Miel – azucarada<br />

miel, azúcar, dulces<br />

42 43


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

Ricardo Cavada<br />

Sin título, 2007<br />

Acrílic sobre llenç. Acrílico sobre lienzo<br />

81 x 65 cm<br />

Naftalina<br />

penetrant, vell,<br />

químic<br />

Naftalina<br />

penetrante, viejo,<br />

químico<br />

Jesús Etxarte-Evru<br />

Noyos, 2015<br />

Fotografia en B/N sobre paper d’Hahnemuhle Matt Fibre 200g/m2 - Edició: única.<br />

Fotografía en B/N sobre papel de Hahnemuhle Matt Fibre 200g/m2 - <strong>Edición</strong>: única<br />

80 x 60 cm<br />

44 45


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

José Miguel PEreñÍguez<br />

Caja (Tombe), 2009<br />

Tinta, carbó i llapis conté sobre cartó. Tinta, carbón y lápiz conté sobre cartón<br />

37 x 52,5 cm<br />

Oriental<br />

exòtic, càlid,<br />

sensual, balsàmic<br />

Oriental<br />

exótico, cálido,<br />

sensual, balsámico<br />

Bruno Ollé<br />

R.A.L., 2014<br />

Mixta sobre metall. Mixta sobre metal<br />

153 x 118 cm<br />

46 47


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

José Mª Yturralde<br />

Eclipse, 1995<br />

Acrílic sobre llenç. Acrílico sobre lienzo<br />

80 x 80 cm<br />

Perejaume<br />

Font de Llorà, 1990<br />

Oli sobre tela. Óleo sobre tela<br />

65 x 82 cm<br />

Ozó<br />

salts d’aigua, neu,<br />

cel, aquós<br />

Ozono<br />

saltos de agua,<br />

nieve, cielo, acuoso<br />

48 49


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

Daniel Verbis<br />

Quemado, 2010<br />

Acrílic sobre polièster, caixa metacrilat. Acrílico sobre poliéster, caja metacrilato<br />

55 x 70 cm<br />

Podrit<br />

ranci, desagradable,<br />

humitat<br />

Podrido<br />

rancio, desagradable,<br />

humedad<br />

Ángel Vergara<br />

And yes I said yes I will yes, 2012<br />

Projecció vídeo HDV - Edició: 2/3 + 1AP. Proyección vídeo HDV - <strong>Edición</strong>: 2/3 + 1AP<br />

15’06”<br />

50 51


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

Alex Jasch<br />

Der Kleine Kreischer, 2009<br />

Guix, plàstic, pintura en spray, fusta, ceràmica. Yeso, plástico, pintura en spray, madera, cerámica<br />

50 x 40 x 65 cm<br />

Dis Berlin<br />

Circuito Homo Sapiens V, 2014-2015<br />

Oli, acrílic i vinílic sobre lli muntat en taula. Óleo, acrílico y vinílico sobre lino montado en tabla<br />

100 x 100 cm<br />

De pólvores<br />

talc, guix, flor<br />

de cotó, vainilla,<br />

oriental, vent<br />

Polvorosa<br />

polvos de talco,<br />

tiza, flor de algodón,<br />

vainilla, oriental,<br />

viento<br />

52 53


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

Pep Garro<br />

Domadores, 2014<br />

Tècnica mixta, collage sobre fusta. Técnica mixta, collage sobre madera<br />

41 x 41 x 5 cm<br />

Química<br />

medicaments, apotecaria,<br />

laboratoris químics<br />

i farmacèutics,<br />

indústria química<br />

Química<br />

medicamentos,<br />

botica, laboratorios<br />

químicos y farmacéuticos,<br />

industria<br />

química<br />

Julio Vaquero<br />

Plástico y formas oscuras, 2004-2005<br />

Llapis gras i aiguada sobre paper vegetal. Lápiz graso y aguada sobre papel vegetal<br />

126 x 108 cm<br />

54 55


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

ALBANO HERNÁNDEZ<br />

Nile I, 2012<br />

Tècnica mixta sobre llenç. Técnica mixta sobre lienzo<br />

50 x 50 cm<br />

Tabac<br />

fustenya, tabac de<br />

pipa, cendra, fusta<br />

cremada<br />

Tabaco<br />

amaderada, tabaco<br />

de pipa, ceniza,<br />

madera quemada<br />

Eduardo Chillida<br />

Collage noir, 1998<br />

Collage de tinta i paper sobre paper. Collage de tinta y papel sobre papel<br />

103,5 x 75,5 cm<br />

56 57


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

José Luis Mazarío<br />

Desierto de Tavernas, 2009<br />

Oli sobre taula. Óleo sobre tabla<br />

30 x 30 cm<br />

Rosa Muñoz<br />

Mirando al mar, 1993<br />

Fotografia sobre metacrilat - Edició: 2/6. Fotografía sobre metacrilato - <strong>Edición</strong>: 2/6<br />

100 x 100 cm<br />

Terrosa – abandonat<br />

humitat, brut, ranci,<br />

brossa<br />

Terrosa – abandonado<br />

humedad, sucio, rancio,<br />

basura<br />

58 59


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

Joaquim Michavila<br />

Sin título. Serie El Llac, 2004<br />

Acrílic sobre llenç. Acrílico sobre lienzo<br />

81 x 100 cm<br />

Javier Balda<br />

Sin título, 2003<br />

Mixta i assemblatge sobre llenç i fusta. Mixta y ensamblaje sobre lienzo y madera<br />

90 x 118 x 14 cm<br />

Terra mullada<br />

sotabosc, rosada,<br />

després de la pluja,<br />

terrós, aquós<br />

Tierra mojada<br />

sotobosque, rocío,<br />

después de la lluvia,<br />

terroso, acuoso<br />

60 61


colección Ars Citerior<br />

colección olorVISUAL<br />

Dis Berlin<br />

Arquitectura metafísica, 2010<br />

Oli sobre llenç muntat a taula. Óleo sobre lienzo montado a tabla<br />

46 x 54,2 x 4 cm<br />

Terra – química<br />

humitat, xampinyó,<br />

desagradable,<br />

punxant<br />

Tierra – química<br />

humedad, champiñón,<br />

desagradable,<br />

punzante<br />

Anett Stuth<br />

Feuer, 2007<br />

C-print - Edició: 5/6. C-print - <strong>Edición</strong>: 5/6<br />

120 x 100 cm<br />

62 63


Textos artistes colección olorVISUAL<br />

Daniel G. Verbis<br />

... per a després<br />

Aquest nen que et dic es<br />

va aturar.<br />

Va obrir un instant el seu<br />

flascó de vidre<br />

Y va dir: -Ja et tinc!<br />

Jo vaig pensar: aire<br />

d’aquí...<br />

Garikoitz Cuevas<br />

Aromes i despropòsits:<br />

una col·lecció de frases i<br />

versos amb intencions.<br />

1a. Mentre vaig a caminar<br />

entre els pins,<br />

em sufoco amb el fem<br />

que serveix d’adobament<br />

al camp,<br />

amb un futur selvàtic,<br />

amb la supèrbia onanista.<br />

2a. Fa alguns anys vaig tenir<br />

un estudi<br />

d’on els quadres sortien<br />

fen olor a xemeneia, peix<br />

fregit<br />

i salamandra momificada.<br />

3a. Aquesta nit fa olor<br />

d’encens dissimulat,<br />

desordre i conjectures,<br />

als records d’altres nits,<br />

a por,<br />

penitència,<br />

sang amb ceba i<br />

als sants matins.<br />

4a. I en aquestes em sobrevenen<br />

les meves olors presoneres,<br />

en destacada reincidència:<br />

gessamí d’estiu,<br />

tràfec de la camamilla de<br />

la tardor,<br />

flor de taronger amb la primavera<br />

i<br />

a l’hivern, les marees; tot<br />

i que això succeeix cada<br />

dia.<br />

5a. Traços, textures,<br />

colors en una mateixa taula<br />

que convida a respirar una<br />

nova aroma<br />

o com en els somnis,<br />

a viure el desordre de gaudir<br />

amb l’horitzó.<br />

Rafael Grassi-Hidalgo<br />

“Era inevitable: l’olor de<br />

les ametlles amargants li<br />

recordava sempre el destí<br />

dels amors contrariats.”<br />

Gabriel García Márquez,<br />

El amor en los tiempos<br />

del cólera<br />

“M’agrada l’olor que fas,<br />

posa’t fora de perill.”<br />

Jorge Martínez<br />

L’olor,<br />

com l’obra d’art,<br />

encarna en el present<br />

el record,<br />

crític o nostàlgic,<br />

del passat<br />

i la promesa,<br />

desig o amenaça,<br />

de l’esdevenir.<br />

Antoine Laval<br />

Cap de les meves peces<br />

és única.<br />

Només el moviment és<br />

únic.<br />

Un diàleg s’estableix entre<br />

l’instant i la seva continuïtat.<br />

I és llavors quan la seva<br />

absència ens queda gravada<br />

a l’esperit<br />

Tan fixament com si fos<br />

una fragància.<br />

Jean-Baptiste Huynh<br />

Vaig trobar aquest home a<br />

ribes del Ganges, a Benarés,<br />

a l’Índia, a pocs<br />

passos d’una cremació.<br />

Un leprós, sense mans ni<br />

cames, privat de vista i de<br />

tacte, per ell el<br />

món no va ser més que<br />

sons i olors. Per això, vaig<br />

imaginar, havia triat viure<br />

en un mercat, i al costat<br />

del riu sagrat, dels quals<br />

venien mil perfums,<br />

espècies i olors humans.<br />

José Gallego<br />

7 FRAGÀNCIES<br />

Quan a la vora del parc<br />

tractes d’ordenar les ombres<br />

dels arbres.<br />

Quan esperes que el vent<br />

tombi el teu barret.<br />

Quan el vent mullat insisteix<br />

a donar voltes al teu<br />

paraigua.<br />

Quan les llàgrimes de la<br />

tristesa s’uneixen amb la<br />

suor de les mans.<br />

Quan la boira deixa veure<br />

la pluja de l’estiu.<br />

Quan els plecs del rostre<br />

reflecteixen el somriure.<br />

Quan l’agradable conversa<br />

delicadament s’oculta.<br />

En aquest temps, amb<br />

olor d’afilat, m’assec a<br />

esperar els sorolls cansats<br />

del record.<br />

Anthony Caro<br />

El perfum de l’escultura<br />

està allí en el títol. Algunes<br />

escultures emeten un<br />

clar i fort perfum, fàcil de<br />

definir. En altres, l’olor, el<br />

títol, és tan difícil de comprendre<br />

com voler agafar<br />

a una ombra.<br />

L’olor d’una herba és allò<br />

que a un li ve a la ment<br />

quan pensa en aquella<br />

herba, i això és el què<br />

succeeix a vegades amb<br />

una peça d’art. Però tot<br />

sovint el material, les formes<br />

i la sintaxis es sobreposen<br />

i no podem recordar<br />

el perfum, només les<br />

peces que ho componen.<br />

M’agrada la idea d’una<br />

peça d’art amb el seu<br />

propi perfum. Se centra en<br />

l’inefable, en el que fa que<br />

l’art arribi als nostres sentit, als<br />

nostres sentiments.<br />

Antonio Murado<br />

Olor i color actuen en els nostres<br />

sentits d’una forma similar, de tots<br />

dos és molt intensa la impressió<br />

que graven en la nostra memòria.<br />

Mentre pintava aquesta sèrie de<br />

quadres, he tractat de mantenir<br />

el record de l’aroma de les flors<br />

podrint-se o de les habitacions on<br />

es deixen a assecar pomes.<br />

El color seria aquí l’essència de la<br />

seva intensitat, el seva esplendor<br />

i la seva extinció.<br />

Toño Barreiro<br />

Mirem a l’Art com una integració<br />

dels sentits.<br />

No hem sentit olors en els fragments<br />

dels llibres, igual que hem<br />

sentit dolor o alegria?<br />

Fa poc escoltava a una artista<br />

que era sinestèsica, i amb cada<br />

color i forma connectava amb<br />

altres funciones sensorials. Com<br />

ja és sabut, els sinestèsics perceben<br />

amb freqüència correspondències<br />

entre tons de color, tons<br />

de sons i intensitats dels olors i<br />

sabors de forma involuntària.<br />

I tots som d’alguna manera sinestèsics.<br />

Cada una de les nostres<br />

fotos de record es realitza precisament<br />

per a això, per a recordar,<br />

per a reviure moments (temps)<br />

i sensacions (olor, tacte, gust,<br />

etc.).<br />

Així, quina part de la mirada es<br />

queda de manera aïllada en les<br />

formes, en els colors, en el ritme<br />

de l’associació?<br />

En aquest sentit, a mi m’interessa<br />

les possibles associacions lliures,<br />

i inclús inconscients, que es<br />

poden suscitar amb les obres. Si<br />

ens traslladen a un altre temps,<br />

llavors es converteixen en multi-temporals:<br />

estic ara, abans i en<br />

un futur viscut amb antelació. Si<br />

ens evoquen altres sensacions,<br />

llavors són també pell, música,<br />

aliment i perfum. Cal estar atents<br />

en mirar, cal observar fins aconseguir<br />

el pensament que descansa<br />

i que es deixa bressolar per<br />

tots els sentits i en totes les direccions<br />

del temps, que s’expandeix<br />

sobre el seu centre instantani. Es<br />

tracta de poder rescatar el sentiment,<br />

l’emoció i tota la informació<br />

que entra pels sentits i que el<br />

llenguatge no pot interpretar ni<br />

representar.<br />

Teun Hocks<br />

L’olor d’un mandrós matí d’estiu.<br />

Amb el so dels distants ocells i el<br />

brunzit dels insectes,<br />

el temps passa lentament.<br />

El quitrà puja des de la carreta de<br />

palla,<br />

mesclant-se amb el fenc, quasi<br />

sense aire.<br />

A què fa olor el temps?<br />

Potser a la fresca fusta acabada<br />

de tallar?<br />

Cristina García-Rodero<br />

Les fotografies preses sota<br />

l’epígraf Rituales en Haití, és un<br />

treball sobre el tràngol, carregat<br />

de força, expressivitat i intencionalitat<br />

profunda. En blanc i negre,<br />

discorren la dansa i l’èxtasi, la<br />

quietud del tràngol i la confusió,<br />

l’encaix i la devastació, la llàgrima<br />

i el somriure que accentuen les<br />

pulsions de la sang, l’amor i la<br />

vida de gent que viu en el llindar<br />

de l’esclavitud.<br />

Encara que és una zona que no<br />

ha pogut fugir de la pobresa, ni<br />

les creences en el vudú que desenvolupen<br />

amb una força que<br />

fa que l’espiritisme impregni tota<br />

la seva vida social, no és un país<br />

trist. Treuen forces i alegries al<br />

menor pretext.<br />

Amb aquests rituals es purifiquen,<br />

amb l’aigua, amb el fang, els<br />

balls i cançons, nus i en contacte<br />

amb les tombes on estan els<br />

esperits….<br />

L’olor que els envolta, pot ser que<br />

a nosaltres ens molesti, per a ells<br />

són olors de plenitud, de seguir<br />

cap a davant, de recordar als<br />

seus avantpassats, en definitiva<br />

olor a felicitat.<br />

Cristina Agàpito<br />

Xavi Puente<br />

Cap arbre defineix millor el bosc<br />

mediterrani que el pi, té una olor<br />

intensa i penetrant que la pren<br />

de la terra on arrela, els minerals<br />

del sauló i la salabror del mar es<br />

reflecteixen en el seu color i les<br />

seves vetes. Treballar amb fusta<br />

requereix un profund respecte<br />

per l’ésser viu que és, cal comprendre<br />

la seva natura interna i<br />

característiques que li donen una<br />

determinada personalitat.<br />

M’agrada, com un escriptor crea<br />

un personatge, crear escultures<br />

amb vida pròpia, amb els seus<br />

defectes i virtuts, experiències,<br />

matisos i particularitats. Cada<br />

capa d’informació es sobreposa<br />

a l’anterior formant un substrat<br />

intel·lectual a través del qual teixir<br />

l’essència de cada peça que<br />

finalment pren coherència i es<br />

vertebra com una entitat única<br />

i distingible amb energia, olor i<br />

textura pròpia.<br />

Miguel Ángel Campano<br />

… doncs, OLOR DE RES i si es<br />

vol, OLOR DE L’ÍNDIA, atesa la<br />

font d’”inspiració”.<br />

Aquesta pintura està feta amb<br />

una peça de teixit procedent de<br />

l’Índia, enganxat sobre la tela i<br />

maculat amb diverses pintures.<br />

Com és ben sabut, el concert<br />

d’olors a les ciutats d’aquest país<br />

és molt variat i presenta contrasts<br />

polivalents que se superposen a<br />

la diversitat de l’enrenou humà i<br />

animal que enfila els seus carrerons<br />

laberíntics: sàndal, cúrcuma,<br />

pàtxuli, carn rostida, excrements,<br />

aigües estancades, etc., etc., etc.<br />

64 65


Bruno Ollé<br />

Tendenciosa olor de passat i present.<br />

Olor que perd la seva olor.<br />

Olors de blancs a negres, de grisos.<br />

De grisos mitjans. De grisos<br />

blavosos. De grisos plom. Grisos<br />

que enfosqueixen i claregen.<br />

Blancs que es trenquen.<br />

Negres que tenyeixen el blanc.<br />

Olor a química, a metalls i midó.<br />

Aroma d’infància catalogada en<br />

pantones. Essències ordenades<br />

i reordenades mil vegades. Olors<br />

que volen. Ventiladors que propaguen<br />

l’aire i el converteixen en<br />

vent, vent que transporta olors.<br />

Aire que recull olors i transporta<br />

el vent.<br />

Olors que mosseguen. Olors que<br />

veuen. Emanant òxid i passat.<br />

Olors cent vegades intentà recordar.<br />

Olorar. Olorar ara, ensopegar<br />

amb la memòria. Records i memòria<br />

de l’oblit. Olors del passat,<br />

olors que passen.<br />

L’essència de la pintura, la llum,<br />

els tons, els blancs, els grisos, els<br />

negres. La llum vela els blancs<br />

que enfosqueixen a negre. Grisos<br />

que treuen en cap parcialment.<br />

Negre sobre blanc escriu analític<br />

el passat que no és el que va ser<br />

sinó un esbós de què podria haver<br />

estat. Llum en totes les seves<br />

gammes. Tot en tan poc. Compondre.<br />

Compondre les densitats<br />

pigmentades. Mans alienes. Essències<br />

de color. Color. Olor.<br />

Jesús Etxarte<br />

“NOYOS”<br />

_OLORVISUAL.<br />

“NOYOS”<br />

Si no sóc, no faig olor,<br />

si sóc, molt decanto,<br />

si deixo de ser, em recorden pel<br />

que vaig ser,<br />

no sé si seré.<br />

La meva química surt pels porus i<br />

estén aquesta mescla<br />

de laboratori viscut de vides químicament<br />

complexes.<br />

Ara existeixo en aquesta foto congelada<br />

per a la memòria.<br />

Perejaume<br />

Em demaneu que us parli de l’olor<br />

de la font de Llorà, però és cosa<br />

de mal confondre si és de la font<br />

real, que voleu que us parli, o bé<br />

de la font pintada. Aquesta, la<br />

pintada, on l’aigua hi fa uns plecs<br />

de llenç com si brollés vestida i<br />

eixugada, ben segur que té una<br />

olor forta de trementina i d’oli de<br />

llinosa... De l’altra, en canvi, de la<br />

real, no sabria pas dir-vos-en ben<br />

bé l’olor.<br />

No és una font especialment olorosa.<br />

Llorà no és cap font d’aquelles<br />

pudents com una pixarada<br />

del diable, no mentolada per una<br />

fragància d’herbes aromàtiques...<br />

Tot i que és ben probable que els<br />

senglars i d’altres bestioles trobin<br />

aquella font per l’olfacte, no és<br />

pas l’olfacte el que ens hi duu.<br />

Tampoc no és per la vista que<br />

l’aconseguim trobar, en aquella<br />

espessetat de trèmols i avellaners<br />

que l’estotgen, sinó pel so. La font<br />

de Llorà sona, en efecte, com si<br />

us digués el nom ella mateixa: és<br />

un so naixent i seguit com el nom<br />

de “Llorà”. Coneixem la font pel<br />

seu so, fet tan difícilment perquè<br />

soni sempre igual, perquè el so hi<br />

balli com balla una flama, però no<br />

canviï.<br />

Ángel Vergara<br />

Olor àcida, afruitada, calenta<br />

Univers molecular de planetes, de<br />

galàxies<br />

Entre elles, el buit sideral<br />

Fenomenal.<br />

Olor d’estrelles,<br />

Espais discontinus en la cinquena<br />

dimensió<br />

Veritats individuals i parcials<br />

Coco.<br />

Olor de pols<br />

Conjunts amb nombroses interseccions<br />

i encavallaments<br />

L’arbre i la mar i el cos i l’aire<br />

Sensible passió.<br />

Olors de colors<br />

Universals i sense concepte<br />

L’efluvi del temps, l’estructura en<br />

moviment<br />

Raons sense mesura.<br />

Olor de l’amor<br />

Fresca lleugera, de pólvores, de<br />

blau aquós, seductora<br />

Sabor, alegria, rosa especiada,<br />

folla vivacitat.<br />

Sí dic sí.<br />

Olor de l’ànima<br />

Acció conjugada del món i de<br />

l’esperit<br />

Una forma olfactiva<br />

Allà estàtica, aquí dinàmica.<br />

Alex Jasch<br />

ODA A LA FLORIDURA<br />

Viure la vida de passada!<br />

entre el que queda<br />

que no ens fa falta<br />

el sentiment dels assumptes<br />

o bé<br />

l’olor de les coses<br />

la prova<br />

és en sí<br />

l’aroma<br />

en principi<br />

està tot<br />

emmarcat, realitzat<br />

relativitzat<br />

perpendicularment<br />

als perfums<br />

Cap so, ¿d’on?<br />

Perquè la sal dóna sabor a les<br />

coses<br />

el petit cridaner<br />

I a més gairebé sempre és cert:<br />

La descomposició, la degeneració<br />

De- i generació sempre formen<br />

una nova generació.<br />

La vida comença vivint i en vida,<br />

de vegades amenaçadora, es<br />

floreix.<br />

Llavors, quan la cosa es torna<br />

massa real, precisament a causa<br />

d’aquell ens que caracteritza<br />

aquesta cosa, quan un Ésser<br />

amb força vital existeix amb tal<br />

intensitat que una cosa comença<br />

a descompondre’s, a dissoldre’s<br />

lentament en boirina, en fragància,<br />

en pudor fosca, ¿és llavors<br />

quan comença a correspondre<br />

realment a la seva naturalesa?<br />

Per tant la desintegració i la floridura<br />

no serien senyal de descomposició<br />

i decadència, sinó el que<br />

caracteritza el desdoblament més<br />

aviat complet de les propietats i<br />

relacions de les coses i els esdeveniments.<br />

Julio Vaquero<br />

La representació de la realitat<br />

sempre ha estat lligada a la percepció<br />

dels sentits.<br />

La gradació de grisos ens fa contemplar<br />

la llum que ens endinsa<br />

en llocs per descobrir.<br />

Tal vegada la llum que il·lumina<br />

aquesta taula d’elements ens<br />

evoqui la pols, l’olor de humitat<br />

que desprenen objectes en desús<br />

condemnats a la foscor per llarg<br />

temps, com una aroma que desperta<br />

records indesxifrables.<br />

Eduardo Chillida<br />

· Alrededor del vacío<br />

· Música de las esferas<br />

· Peines del viento<br />

· Rumor de límites<br />

· Elogio de agua<br />

· Lugar de encuentros<br />

· Lo profundo es el aire<br />

Un simple repàs dels títols que<br />

Chillida dóna a les seves escultures<br />

ens permet descobrir la<br />

profunditat metafísica de la seva<br />

poètica i la intensa càrrega sensorial<br />

de les seves obres. I és que<br />

Chillida és tremendament mental,<br />

racionalitza amb precisió línies,<br />

formes i espais, però mai no ho fa<br />

aplicant una fórmula estereotipada,<br />

sinó obeint els dictats d’una<br />

sensibilitat que treballa amb els<br />

cinc sentits, ja que és a través de<br />

les sensacions que estableix el<br />

primer contacte amb una matèria<br />

primera, amb una tècnica gràfica,<br />

amb un lloc específic.<br />

Daniel Giralt-Miracle<br />

Rosa Muñoz<br />

Mirant el mar<br />

Aquesta fotografia forma part<br />

d’una sèrie amb la qual vaig voler<br />

significar una època de la meva<br />

vida. El quadre del mar en les parets<br />

del saló de la casa dels meus<br />

avis és tota una icona d’aquests<br />

temps; en contemplar-lo, encara<br />

percebo en la meva pell certa<br />

frescor de brisa, cert regust amargant<br />

d’innocència perduda. Aquell<br />

sabor a sal, aquell perfum que em<br />

porta cap a tu, a la nostàlgia del<br />

teu cos envaït de mars.<br />

L’olor és també una emoció i<br />

l’emoció un sabor. Olors i sabors<br />

que fixen el record i donen identitat<br />

a la mirada.<br />

Javier Balda<br />

Quan en desembalar un quadre<br />

encara conserva la seva olor<br />

característica, recordo la situació<br />

en la qual el vaig crear. Fa olor de<br />

la humitat de l’estudi, al fred de<br />

la tardor o olora a l’assecament<br />

ràpid de l’estiu. Respir cada situació<br />

d’afegir o llevar parts que ara<br />

ho constitueixen.<br />

Les capes d’acrílic, d’oli, viscoses,<br />

esteses, semblen que redimeixen<br />

el procés, el treball de tirar endavant<br />

aquest quadre.<br />

Quan oloro la pintura crec que ha<br />

valgut la pena la indecisió, vacil·<br />

lant, sobre la conclusió de l’obra;<br />

si al temps conserva lleument<br />

l’aroma de l’oli, recordo l’esforç<br />

del seu inici.<br />

Sovint fico el nas en les exposicions<br />

per saber d’on vénen les<br />

obres, de què estan fetes, i les<br />

toco d’amagat.<br />

Anett Stuth<br />

Amb el peu s’apaga ràpidament<br />

un petit foc;<br />

Però, si es descuida, un riu d’aigua<br />

no podrà extingir.<br />

William Shakespeare, 3 Enrique VI<br />

Foc<br />

Un bosc amb una fogata al capvespre.<br />

La corona de flames i<br />

el nucli blanc contrasten amb el<br />

fosc blau brillant del cel, i emeten<br />

llum, calor i olor. Però el que fa<br />

que les branques seques cremin,<br />

també dóna a la nit un ambient<br />

ambivalent. Pintures i fotografies<br />

acuradament enquadrades – en<br />

Foc, d’Anett Stuth – es redueixen<br />

a cendres, per dir-ho així.<br />

Les fotografies-collage muntades<br />

d’Anett Stuth utilitzen cites de la<br />

història, de la història del cinema,<br />

de l’art o de la fotografia, per obrir<br />

altres habitacions, altres perspectives,<br />

altres sensacions. Passat i<br />

present s’uneixen en llaços d’associació<br />

enigmàtica que mai hem<br />

pensat abans, transportant-nos a<br />

través de records olfactoris a moments<br />

viscuts, somiats....<br />

Què pot transmetre una foto, donada<br />

l’omnipresència de la imatge<br />

avui dia? Com ens pot afectar?<br />

Dels incendis en Foc s’aixeca un<br />

símbol en contra de qualsevol<br />

oblit, ens ajuda a despertar la<br />

nostra memòria olfactòria....<br />

Michaela Nolte<br />

66 67


Textos artistas colección olorVISUAL<br />

Daniel G. Verbis<br />

... para luego<br />

Este niño que te digo se<br />

detuvo.<br />

Abrió un instante su frasco<br />

de cristal<br />

Y dijo: -¡Ya te tengo!<br />

Yo pensé: aire de aquí...<br />

Garikoitz Cuevas<br />

Aromas y despropósitos:<br />

una colección de frases y<br />

versos con intenciones.<br />

1ª. Mientras voy a caminar<br />

entre los pinos,<br />

me sofoco con el estiércol<br />

que sirve de abono al campo,<br />

con un futuro selvático,<br />

con la soberbia onanista.<br />

2ª. Hace algunos años<br />

tuve un estudio<br />

de donde los cuadros salían<br />

oliendo a chimenea, pescado<br />

frito<br />

y salamanquesa momificada.<br />

3ª. Esta noche huele a<br />

incienso disimulado,<br />

desorden y conjeturas,<br />

a los recuerdos de otras<br />

noches,<br />

a miedo,<br />

penitencia,<br />

sangre con cebolla y<br />

a las santas mañanas.<br />

4ª. Y en éstas me sobrevienen<br />

mis olores carceleros, en<br />

destacada reincidencia:<br />

jazmín de verano,<br />

trasiego de la manzanilla<br />

en otoño,<br />

azahar con la primavera y<br />

en invierno, las mareas;<br />

aunque eso sucede todos<br />

los días.<br />

5ª. Trazos, texturas,<br />

colores a una misma mesa<br />

que invitan a respirar un<br />

aroma nuevo<br />

o como en los sueños,<br />

a vivir el desorden de gozar<br />

con el horizonte.<br />

Rafael Grassi-Hidalgo<br />

“Era inevitable: el olor de<br />

las almendras amargas le<br />

recordaba siempre el destino<br />

de los amores contrariados.”<br />

Gabriel García Márquez,<br />

El amor en los tiempos<br />

del cólera<br />

“Me gusta como hueles,<br />

ponte a salvo.”<br />

Jorge Martínez<br />

El olor,<br />

como la obra de arte,<br />

encarna en el presente<br />

el recuerdo,<br />

crítico o nostálgico,<br />

de lo pasado<br />

y la promesa,<br />

deseo o amenaza,<br />

del porvenir.<br />

Antoine Laval<br />

Ninguna de mis piezas es<br />

única.<br />

Solamente el movimiento<br />

es único.<br />

Un diálogo se establece<br />

entre el instante y su continuidad.<br />

Y es entonces cuando su<br />

ausencia nos queda grabada<br />

en el espíritu<br />

Tan fijamente como si<br />

fuera una fragancia.<br />

Jean-Baptiste Huynh<br />

Encontré este hombre<br />

a orillas del Ganges, en<br />

Benarés, en la India, a<br />

pocos<br />

pasos de una cremación.<br />

Un leproso, sin manos ni<br />

piernas, privado de vista y<br />

de tacto, para él el<br />

mundo no fue más que<br />

sonidos y olores. Por eso,<br />

imaginé, había elegido<br />

vivir<br />

en un mercado, y al lado<br />

del río sagrado, de los<br />

cuales venían mil perfumes,<br />

especias y olores humanos.<br />

José Gallego<br />

7 FRAGANCIAS<br />

Cuando al borde del parque<br />

tratas de ordenar las<br />

sombras de los árboles.<br />

Cuando esperas que el<br />

viento de vuelta a tu sombrero.<br />

Cuando el viento mojado<br />

insiste en dar vueltas a tu<br />

paraguas.<br />

Cuando las lágrimas de<br />

la tristeza se unen con el<br />

sudor de las manos.<br />

Cuando la niebla deja ver<br />

la lluvia del verano.<br />

Cuando los pliegues del<br />

rostro reflejan la sonrisa.<br />

Cuando la agradable conversación<br />

delicadamente<br />

se oculta.<br />

En ese tiempo, con olor<br />

de afilado, me siento a<br />

esperar los ruidos cansados<br />

del recuerdo.<br />

Anthony Caro<br />

El perfume de la escultura<br />

está allí en el título. Algunas<br />

esculturas emiten un<br />

claro y fuerte perfume,<br />

fácil de definir. En otras, el<br />

olor, el título, es tan difícil<br />

de comprender como<br />

querer coger a una sombra.<br />

El olor de una hierba es<br />

lo que a uno le viene a la<br />

mente cuando piensa en<br />

aquella hierba, y eso es lo<br />

que sucede a veces con<br />

una pieza de arte. Pero a<br />

menudo el material, las<br />

formas y la sintaxis se<br />

sobreponen y no pode-<br />

mos recordar el perfume, sólo las<br />

piezas que lo componen.<br />

Me gusta la idea de una pieza de<br />

arte con su propio perfume. Se<br />

centra en lo inefable, en lo que<br />

hace que el arte llegue a nuestros<br />

sentidos, a nuestros sentimientos.<br />

Antonio Murado<br />

Olor y color actúan en nuestros<br />

sentidos de una forma similar,<br />

de ambos es muy intensa la impresión<br />

que graban en nuestra<br />

memoria.<br />

Mientras pintaba esta serie de<br />

cuadros, he tratado de mantener<br />

el recuerdo del aroma de las<br />

flores pudriéndose o de las habitaciones<br />

donde se dejan a secar<br />

manzanas.<br />

El color sería aquí la esencia de<br />

su intensidad, su esplendor y su<br />

extinción.<br />

Toño Barreiro<br />

Miremos al Arte como una integración<br />

de los sentidos.<br />

¿No hemos sentido olores en los<br />

pasajes de los libros, igual que<br />

hemos sentido dolor o alegría?<br />

Hace poco escuchaba a una artista<br />

que era sinestésica, y con cada<br />

color y forma conectaba con otras<br />

funciones sensoriales. Como ya<br />

se sabe, los sinestésicos perciben<br />

con frecuencia correspondencias<br />

entre tonos de color, tonos de sonidos<br />

e intensidades de los olores<br />

y sabores de forma involuntaria.<br />

Y todos somos de alguna manera<br />

sinestésicos. Cada una de nuestras<br />

fotos de recuerdo es realizada<br />

precisamente para eso, para<br />

recordar, para revivir momentos<br />

(tiempo) y sensaciones (olor, tacto,<br />

gusto, etc).<br />

Así, ¿qué parte de la mirada se<br />

queda de manera asilada en las<br />

formas, en los colores, en el ritmo<br />

de la asociación?<br />

En este sentido, a mi me interesa<br />

las posibles asociaciones libres,<br />

e incluso inconscientes, que se<br />

pueden suscitar con las obras. Si<br />

nos traslada a otro tiempo, entonces<br />

se convierten en multitemporales:<br />

estoy ahora, entonces y en<br />

un futuro vivido con antelación.<br />

Si nos evoca otras sensaciones,<br />

entonces son también piel, música,<br />

alimento y perfume. Hay que<br />

estar atentos al mirar, hay que<br />

observar hasta alcanzar el pensamiento<br />

que descansa y que se<br />

deja mecer por todos los sentidos<br />

y en todas las direcciones del<br />

tiempo, que se expande sobre<br />

su centro instantáneo. Se trata<br />

de poder rescatar el sentimiento,<br />

la emoción y toda la información<br />

que entra por los sentidos y que<br />

el lenguaje no puede interpretar ni<br />

representar.<br />

Teun Hocks<br />

El olor de una perezosa mañana<br />

de verano<br />

Con el sonido de los distantes pájaros<br />

y el zumbido de los insectos,<br />

el tiempo pasa lentamente.<br />

El alquitrán asciende desde la<br />

carretilla de paja,<br />

mezclándose con el heno, casi<br />

sin aire.<br />

¿A qué huele el tiempo?<br />

¿Quizás a la fresca madera recién<br />

cortada?<br />

4 de junio de 2002<br />

Cristina García-Rodero<br />

Las fotografías tomadas bajo el<br />

epígrafe Rituales en Haití, es un<br />

trabajo sobre el trance, cargado<br />

de fuerza, expresividad e intencionalidad<br />

profunda. En blanco<br />

y negro, discurren la danza y el<br />

éxtasis, la quietud del trance y<br />

la confusión, el encaje y la devastación,<br />

la lágrima y la sonrisa<br />

que acentúan las pulsiones de la<br />

sangre, el amor y la vida de gente<br />

que vive en el umbral de la esclavitud.<br />

Aunque es una zona que no ha<br />

podido huir de la pobreza, ni las<br />

creencias en el vudú que desarrollan<br />

con una fuerza que hace<br />

que el espiritismo impregne toda<br />

su vida social, no es un país triste.<br />

Sacan fuerzas y alegrías al menor<br />

pretexto.<br />

Con estos rituales se purifican,<br />

con el agua, con el barro, los<br />

bailes y canciones, desnudos y en<br />

contacto con las tumbas dónde<br />

están los espíritus….<br />

El olor que les rodea, puede que<br />

a nosotros nos moleste, para ellos<br />

son olores de plenitud, de seguir<br />

hacia delante, de recordar a sus<br />

antepasados, en definitiva olor a<br />

felicidad.<br />

Cristina Agàpito<br />

Xavi Puente<br />

Ningún árbol define mejor el bosque<br />

mediterráneo que el pino,<br />

tiene un olor intenso y penetrante<br />

que la toma de la tierra donde<br />

arraiga, los minerales del saulón<br />

y la sal del mar se reflejan en su<br />

color y sus vetas. Trabajar con<br />

la madera requiere un profundo<br />

respeto para el ser vivo que es,<br />

comprender su naturaleza interna<br />

y características que le dan una<br />

determinada personalidad.<br />

Me gusta, como un escritor crea<br />

un personaje, crear esculturas<br />

con vida propia, con sus defectos<br />

y virtudes, experiencias, matices<br />

y particularidades. Cada capa de<br />

información se sobrepone a la<br />

anterior formando un substrato<br />

intelectual a través del cual tejer<br />

la esencia de cada pieza que<br />

finalmente toma coherencia y se<br />

vértebra como una entidad única<br />

y distinguible con energía, olor y<br />

textura propia.<br />

Miguel Ángel Campano<br />

....pues, OLOR A NADA y si se<br />

quiere, OLOR DE LA INDIA, dadas<br />

la fuente de “inspiración”.<br />

Esta pintura está realizada con<br />

una pieza de tejido procedente de<br />

la India, marruflado sobre lienzo y<br />

maculado con diversas pinturas.<br />

Como es de sobras conocido, el<br />

concierto de olores en las ciuda-<br />

68 69


des de este país es muy variado<br />

y presenta polivalentes contrastes<br />

que se superponen a la diversidad<br />

del tumulto humano y animal<br />

que enfila sus callejas laberínticas:<br />

sándalo, cúrcuma, pachuli,<br />

carne tostada, excrementos,<br />

aguas estancadas, etc., etc., etc.<br />

Bruno Ollé<br />

Tendencioso olor de pasado y<br />

presente. Olor que pierde su olor.<br />

Olores de blancos a negros, de<br />

grises. De grises medios. De grises<br />

azulados. De grises plomo.<br />

Grises que oscurecen y amanecen.<br />

Blancos que se rompen.<br />

Negros que tiñen el blanco.<br />

Olor a química, a metales y almidón.<br />

Aroma de infancia catalogada<br />

en pantones. Esencias ordenadas<br />

y reordenadas mil veces.<br />

Olores que vuelan. Ventiladores<br />

que propagan el aire y lo convierten<br />

en viento, viento que transporta<br />

olores. Aire que recoge olores y<br />

transporta el viento.<br />

Olores que muerden. Olores que<br />

ven. Emanando óxido y pasado.<br />

Olores cien veces intentados recordar.<br />

Oler. Oler ahora, tropezar<br />

con la memoria. Recuerdos y<br />

memoria del olvido. Olores del<br />

pasado, olores que pasan.<br />

La esencia de la pintura, la luz,<br />

los tonos, los blancos, los grises,<br />

los negros. La luz vela los blancos<br />

que oscurecen a negro. Grises<br />

que se asoman parcialmente.<br />

Negro sobre blanco escribe analítico<br />

el pasado que no es el que<br />

fue sino un esbozo de lo que podría<br />

haber sido. Luz en todas sus<br />

gamas. Todo en tan poco. Componer.<br />

Componer las densidades<br />

pigmentadas. Manos ajenas.<br />

Esencias de color. Color. Olor<br />

Jesús Etxarte<br />

“NOYOS”<br />

_OLORVISUAL.<br />

“NOYOS”<br />

Si no soy no huelo,<br />

si soy mucho decanto,<br />

si dejo de ser me recuerdan por<br />

lo que fui,<br />

no se si seré .<br />

Mi química sale por los poros y<br />

extiende esa mezcolanza<br />

de laboratorio vivido de vidas<br />

químicamente complejas.<br />

Ahora existo en esta foto congelada<br />

para la memoria.<br />

Perejaume<br />

Me pedís que os hable del olor de<br />

la fuente de Llorà, pero acierto a<br />

comprender si queréis que os hable<br />

de la fuente real o de la fuente<br />

pintada. Esta, la pintada, donde<br />

el agua hace unos pliegues de<br />

lienzo como si brotase vestida<br />

y seca, tiene sin lugar a dudas<br />

un olor fuerte de trementina y de<br />

aceite de linaza... De la otra, la<br />

real, no sabría deciros con certeza<br />

cual es su olor.<br />

No es una fuente especialmente<br />

olorosa. Llorà no es ninguna<br />

fuente de aquellas que apestan<br />

a meada del diablo, ni tampoco<br />

mentolada por una fragancia de<br />

hierbas aromáticas... Aunque es<br />

muy posible que los jabalíes y<br />

otros animales encuentren esa<br />

fuente gracias a su olfato, no es el<br />

olfato el que nos lleva. Tampoco<br />

la vista nos conduce a ella, en esa<br />

espesura de álamos temblones<br />

y avellanos que la encierran, sino<br />

el sonido. La fuente de Llorà suena,<br />

en efecto, como si dijera su<br />

propio nombre: es un sonido naciente<br />

y seguido como el nombre<br />

de “Llorà”. Conocemos la fuente<br />

por su sonido, tan difícilmente<br />

compuesto para que suene siempre<br />

igual, para que el sonido baile<br />

como baila una flauta; pero que<br />

no cambie.<br />

Ángel Vergara<br />

Olor ácido, afrutado, caliente<br />

Universo molecular de planetas,<br />

de galaxias<br />

Entre ellas el vacío sideral<br />

Fenomenal.<br />

Olor a estrellas,<br />

Espacios discontinuos en la quinta<br />

dimensión<br />

Verdades individuales y parciales<br />

Coco.<br />

Olor a polvos<br />

Conjuntos con numerosas intersecciones<br />

y superposiciones<br />

El árbol y el mar y el cuerpo y el<br />

aire<br />

Sensible pasión.<br />

Olores de colores<br />

Universales y sin concepto<br />

El efluvio del tiempo, la estructura<br />

en movimiento<br />

Razones sin medida.<br />

Olor del amor<br />

Fresco, ligero, polvoroso, azul<br />

acuoso, seductor<br />

Sabor, alegría, rosa especiada,<br />

loca vivacidad.<br />

Sí digo sí.<br />

Olor del alma<br />

Acción conjugada del mundo y<br />

del espíritu<br />

Una forma olfativa<br />

Ahí estática, aquí dinámica.<br />

Alex Jasch<br />

ODA AL MOHO<br />

¡Vivir la vida de paso!<br />

entre lo que queda<br />

que no nos hace falta<br />

el sentimiento de los asuntos<br />

o bien<br />

el olor de las cosas<br />

la prueba<br />

es en sí<br />

el aroma<br />

en principio<br />

está todo<br />

enmarcado, realizado<br />

relativizado<br />

perpendicularmente<br />

a los perfumes<br />

Ningún sonido, ¿de dónde?<br />

pues la sal da sabor a las cosas<br />

el pequeño chillón<br />

Y además casi siempre es cierto:<br />

La descomposición, la degeneración<br />

De- y generación siempre forman<br />

una nueva generación<br />

La vida empieza viviendo y en<br />

vida, a veces amenazadora, enmohece.<br />

Entonces, cuando la cosa se torna<br />

demasiado real, precisamente<br />

a causa de aquel ente que caracteriza<br />

a esta cosa, cuando un Ser<br />

con fuerza vital existe con tal intensidad<br />

que una cosa empieza a<br />

descomponerse, a disolverse lentamente<br />

en bruma, en fragancia,<br />

en hedor sombrío, ¿es entonces<br />

cuando empieza a corresponder<br />

realmente a su naturaleza?<br />

Por lo tanto la desintegración y el<br />

moho no serían señal de descomposición<br />

y decadencia, sino lo<br />

que caracteriza el desdoblamiento<br />

más bien completo de las propiedades<br />

y relaciones de las cosas y<br />

los acontecimientos.<br />

Julio Vaquero<br />

La representación de la realidad<br />

siempre ha estado ligada a la<br />

percepción de los sentidos.<br />

La gradación de grises nos hace<br />

contemplar la luz que nos adentra<br />

en lugares por descubrir.<br />

Tal vez la luz que ilumina esta<br />

mesa de elementos nos evoque<br />

el polvo, el olor a humedad que<br />

desprenden objetos en desuso<br />

condenados a la oscuridad por<br />

largo tiempo, como un aroma que<br />

despierta recuerdos indescifrables.<br />

Eduardo Chillida<br />

· Alrededor del vacío<br />

· Música de las esferas<br />

· Peines del viento<br />

· Rumor de límites<br />

· Elogio de agua<br />

· Lugar de encuentros<br />

· Lo profundo es el aire<br />

Un simple repaso a los títulos que<br />

Chillida da a sus esculturas nos<br />

permite descubrir la profundidad<br />

metafísica de su poética y la intensa<br />

carga sensorial de sus obras. Y<br />

es que Chillida es tremendamente<br />

mental, racionaliza con precisión<br />

líneas, formas y espacios, pero<br />

jamás lo hace aplicando una fórmula<br />

estereotipada, sino obedeciendo<br />

a los dictados de una sensibilidad<br />

que trabaja con los cinco<br />

sentidos, puesto que es a través<br />

de las sensaciones que establece<br />

el primer contacto con una materia<br />

prima, con una técnica gráfica,<br />

con un lugar específico.<br />

Daniel Giralt-Miracle<br />

Rosa Muñoz<br />

Mirando el mar<br />

Esta fotografía forma parte de una<br />

serie con la que quise significar<br />

una época de mi vida. El cuadro<br />

del mar en las paredes del salón<br />

de la casa de mis abuelos es<br />

todo un icono de esos tiempos; al<br />

contemplarlo, aún percibo en mi<br />

piel cierto frescor de brisa, cierto<br />

regusto amargo de inocencia<br />

perdida. Aquel sabor a sal, aquel<br />

perfume que me lleva hacia ti, a<br />

la nostalgia de tu cuerpo invadido<br />

de mares.<br />

El olor es también una emoción<br />

y la emoción un sabor. Olores y<br />

sabores que fijan el recuerdo<br />

y dan identidad a la mirada.<br />

Javier Balda<br />

A veces cada color tiene forma<br />

de olor.<br />

Cuando al desembalar un cuadro<br />

todavía conserva su olor característico,<br />

recuerdo la situación en la<br />

que lo creé. Huela a la humedad<br />

del estudio, al frío de otoño o<br />

sabe al secado rápido del verano.<br />

Respiro cada situación de añadir<br />

o quitar partes que ahora lo constituyen.<br />

Las capas de acrílico, de óleo,<br />

viscosas, tendidas, parece que<br />

redimen el proceso, el trabajo de<br />

sacar adelante ese cuadro.<br />

Cuando huelo la pintura creo que<br />

ha merecido la pena la indecisión,<br />

titubeante, sobre la conclusión<br />

de la obra; si al tiempo conserva<br />

levemente el aroma del óleo recuerdo<br />

el esfuerzo de su inicio.<br />

A menudo meto la nariz en las<br />

exposiciones para saber de dónde<br />

vienen las obras, de que están<br />

hechas, y las toco a escondidas.<br />

Anett Stuth<br />

Con el pie se apaga rápidamente<br />

un pequeño fuego;<br />

Pero, si se descuida, un río de<br />

agua no podrá extinguir.<br />

William Shakespeare, 3 Enrique VI<br />

Fuego<br />

Un bosque con una fogata al<br />

atardecer. La corona de llamas y<br />

el núcleo blanco contrastan con<br />

el oscuro azul resplandeciente<br />

del cielo, y emiten luz, calor y olor.<br />

Pero lo que hace que las ramas<br />

secas ardan, también da a la<br />

noche un ambiente ambivalente.<br />

Pinturas y fotografías cuidadosamente<br />

encuadradas – en Fuego,<br />

de Anett Stuth – se reducen a<br />

cenizas, por así decirlo.<br />

Las fotografías-collage montadas<br />

de Anett Stuth utilizan citas de la<br />

historia, de la historia del cine, del<br />

arte o de la fotografía, para abrir<br />

otras habitaciones, otras perspectivas,<br />

otras sensaciones. Pasado<br />

y presente se unen en lazos de<br />

asociación enigmática que nunca<br />

hemos pensado antes, transportándonos<br />

a través de recuerdos<br />

olfativos a momentos vividos,<br />

soñados….<br />

¿Qué puede transmitir una foto,<br />

dada la omnipresencia de la<br />

imagen hoy en día? ¿Cómo nos<br />

puede afectar? De los incendios<br />

en Fuego se levanta un símbolo<br />

en contra de cualquier olvido, nos<br />

ayuda a despertar nuestra memoria<br />

olfativa….<br />

Michaela Nolte<br />

70 71


English translations<br />

Institutional presentation<br />

The University of Alicante Museum presents<br />

<strong>Hipocamps</strong>, an exhibition that<br />

invites us to approach visual arts through<br />

the sense of smell. It is a suggestive<br />

proposal bringing to life a joint exhibition<br />

of two unique collections that enter<br />

into dialogue with the sense of smell as<br />

the common and evocative element.<br />

Thus, <strong>Hipocamps</strong> invites the viewer to<br />

look into the corners of their mind. A<br />

total of 48 artists from different backgrounds<br />

and generations will participate<br />

in the exhibition, where painting,<br />

sculpture, drawing, photography and<br />

video are blended.<br />

<strong>Hipocamps</strong> has been made possible<br />

thanks to the initiative of colección<br />

olorVISUAL and colección Ars Citerior.<br />

It is not the first time that the University<br />

of Alicante has worked with private<br />

collections - Ars Citerior has collaborated<br />

with us on several occasions, and<br />

it is our hope that these joint ventures<br />

continue into the future, as a further<br />

means to support and, at the same<br />

time, to disseminate artistic creation. I<br />

also want to thank art collector Ernesto<br />

Ventós, for offering us his collection,<br />

entitled colección olorVISUAL, and curator<br />

of the Ars Citerior collection Javier<br />

Martin for his generosity and interest<br />

in the University of Alicante and the<br />

support in making it possible for us<br />

to contemplate this unique exhibition<br />

which I hope you will enjoy.<br />

Manuel Palomar Sanz<br />

Universidad of Alicante President<br />

72 73


<strong>Hipocamps</strong><br />

The exhibition project <strong>Hipocamps</strong><br />

brings together contemporary artworks<br />

united by memories generated by the<br />

sense of smell. People distinguish between<br />

10,000 odours and remember<br />

35% of what we smell. We are therefore<br />

talking about a very wide range of objects<br />

and situations that can lead us to<br />

evoke an olfactory memory, often related<br />

to our childhood and sometimes we<br />

had almost forgotten.<br />

Many anatomical elements of our brain<br />

are related to the memory of smell: first,<br />

the olfactory bulb distributes the information<br />

to the limbic system; the next<br />

step is the connection of perceived aroma<br />

with an emotion, and this is done by<br />

the brain amygdala; and finally, we find<br />

the process of relating this odour with a<br />

memory, it is a hippocampus function.<br />

A meticulous work about olfactory<br />

matches is already being done with artworks<br />

from colección olorVISUAL and<br />

colección Ars Citerior collection material,<br />

which has resulted in a selection<br />

of artworks that we can see in this exhibition.<br />

In the case of the art collector<br />

and perfumer Ernesto Ventos, colección<br />

olorVISUAL, artworks have been<br />

acquired from the very beginning because<br />

they arouse his olfactory memory.<br />

That is why the leitmotif of this collection<br />

is odour and the ability to evoke<br />

a memory.<br />

In the case of Javier Martin, Ars Citerior,<br />

the process has been reversed, i.e.,<br />

the art collector has made a very quick<br />

viewing, one second per artwork, to select<br />

those that are related to an olfactory<br />

memory, something he had already<br />

paid attention by the physiological fact<br />

that he has been losing part of smell<br />

over the years.<br />

Finally, the link between the artworks is<br />

through the Olfactory Notes, also called<br />

“alphabet” of the creators of essences,<br />

which in turn are accompanied by their<br />

representative colour within the Pantone<br />

Colour Matching System.<br />

At the same time, we describe each olfactory<br />

note with the raw materials that<br />

are part of it. Thus, the composition<br />

and balance of these result in an artistic<br />

chord. Similarly, these artistic chords<br />

that we present are the result of these<br />

balanced and perfect artworks of both<br />

collections.<br />

colección<br />

olorVISUAL<br />

When people ask me to explain the<br />

reason for my collection, I always tell<br />

them I want to teach people to smell by<br />

way of visual art. This was the reason<br />

why I started the colección olorVISUAL,<br />

and it’s still my goal. I can only understand<br />

this world by constantly smelling<br />

it. Smell is the sense that takes primacy<br />

over the others, and as such we<br />

ought to make the most of it and smell<br />

everything – even art.<br />

I know my olfactory memory is especially<br />

well developed because of my<br />

profession as a perfumer, but that certainly<br />

doesn’t mean that all of you have<br />

to lose out, for want of a little more attention,<br />

and miss a whole wealth of olfactory<br />

nuances.<br />

The works that make up the collection<br />

have to awaken in me an olfactory interest:<br />

the moment I see the work I say<br />

‘this piece has a smell’. That means<br />

that my memory has carried me back to<br />

some experience I have lived through<br />

or to a process in my work by means<br />

of a smell, an olfactory sensation. It’s<br />

unusual for a work to smell of just one<br />

particular thing, but it can happen: in<br />

reality they are memories in which a<br />

number of different elements stored in<br />

the memory are mixed, and the work is<br />

the catalyst.<br />

Contemporary art and olfactory memory<br />

are connected in my case by Emotion,<br />

by it being Almost Impossible for a<br />

work to smell, by having acquired the<br />

First Work in Motion, by it being a work<br />

which mounts a Critique of the Collector<br />

and the Perfumer … (in other words, of<br />

me!), because the work seeks To Trap<br />

the Light, or because this implies that<br />

Smell Is Lost, or simply because the artist<br />

and his work give me Goosebumps.<br />

These are just some of the reasons<br />

that motivate my interest in connecting<br />

these two worlds that seem so far away.<br />

I like to think they may help you awaken<br />

or develop your olfactory memory and<br />

your passion for art.<br />

Cristina Agàpito<br />

colección olorVisual<br />

Ernesto Ventós<br />

Collector<br />

74 75


colección<br />

olorVISUAL<br />

colección olorVISUAL comes after the<br />

Sugestiones olfativas exhibition in Joan<br />

Miró Foundation in Barcelona (1978). It<br />

was the first time the issue of odour was<br />

analysed from multiple points of view,<br />

although visual arts were not directly<br />

linked to odour. In this sense, like an<br />

alchemist, Ernesto Ventos, art collector<br />

and owner of this art collection, realised<br />

that he had found what he was looking<br />

for a long time. The artist Albert Rafols-Casamada,<br />

with his artwork Lavanda<br />

(1979), shows him the way. Artworks<br />

by different artists, first under contract,<br />

then for meetings, begin to shape a<br />

rather unique collection.<br />

colección olorVISUAL artworks are intimately<br />

bound up with the art collector.<br />

Only an essence creator, such as Ernesto<br />

Ventos, is able to find this special<br />

relationship between the visual and olfactory<br />

concepts.<br />

Furthermore, this collection is not left<br />

in a store: It comes onto the streets<br />

and meets with its audience. This art<br />

collection wants her voice to be heard,<br />

understood and loved. In the same<br />

vein, Essències -the first exhibition- was<br />

exhibited in La Virreina of Barcelona in<br />

1996. Since then, the artist continued<br />

what he had undertaken with the same<br />

name and ending with the exhibition<br />

held in Valladolid in 2006.<br />

The exhibitions from 2009 have a separate<br />

title, because they are no longer<br />

included in any particular series. Each<br />

follows a thesis that distinguishes it,<br />

appearing in different cities, most recently<br />

in Madrid in the unique building<br />

of Tabacalera. Promoción del Arte.<br />

colección olorVISUAL artworks are also<br />

part of other art exhibitions, through<br />

loans, by collaborating actively in the<br />

dissemination of art at national and international<br />

level.<br />

With nearly 40 years of history, colección<br />

olorVISUAL includes works by<br />

national and international artists, established<br />

and emerging ones.<br />

Throughout the years, we have participated,<br />

performing in an olfactory<br />

sense, projects by artists like Hannah<br />

Collins, Alfredo Jaar, Francis Bacon<br />

(Ivorypress), Antoni Muntadas, among<br />

others. Artists explain their idea to the<br />

odour scientist and he interprets the<br />

visual art through the olfactory world.<br />

Visual art becomes essence.<br />

An art collection without an audience is<br />

like an enclosed perfume in a beautiful<br />

bottle. Our mission is to transmit knowledge.<br />

And our proposal is that the public<br />

has a mediating element to promote<br />

rapprochement of contemporary art,<br />

and this element is as common as the<br />

sense of smell.<br />

Olfactory workshops, olfactory screenings<br />

and olfactory experiences, activities<br />

of the collection, are always present<br />

in any exhibition to be organized. In<br />

a playful way it explains what role this<br />

sense can play in our lives, while at the<br />

same time closely cooperating with the<br />

olfactory training of children and adults.<br />

Because first smelling, and then seeing,<br />

is a way to provide a better understanding<br />

of the reality in which we live.<br />

colección<br />

Ars Citerior<br />

Ars Citerior is a family collection that<br />

began with the graphic works of painters<br />

from Eusebio Sempere’s days. It<br />

was actually Sempere’s serigrapher<br />

Abel Martín that started collecting some<br />

of the etching works he processed for<br />

artists like Chillida, Barjola, Rueda and<br />

Saura. As years went by, Martín gathered<br />

works from painter friends such as<br />

Millares, Torner, Salvador Victoria, Zóbel,<br />

and of course Sempere.<br />

After his demise in 1993, his whole collection<br />

was bequeathed to his heirs.<br />

From that moment and until the year<br />

1999, most pieces were either transferred<br />

or sold to other relatives. Come<br />

1999, some of the works were brought<br />

together again by several family members,<br />

who endeavoured to keep completing<br />

the collection to the best of their<br />

possibilities. Their plan was to slowly<br />

re-build the collection with a combination<br />

of older and more modern pieces.<br />

Thanks to this initiative, Ars Citerior collection<br />

is currently made up of small<br />

and medium-sized works by artists who<br />

were either born in Spain or developed<br />

their artistic career here between the<br />

second half of the 20th century and our<br />

days. The collection includes works by<br />

Albano Hernández, Dis Berlin, Monika<br />

Buch, Francisco Farreras, Robert Ferrer<br />

i Martorell, Joan Hernández Pijuan,<br />

Águeda de la Pisa, Rafa Macarrón,<br />

Jaume Rocamora, Gerardo Rueda, Eusebio<br />

Sempere, Salvador Victoria and<br />

José María Yturralde, among others.<br />

Ars Citerior has been shown in several<br />

exhibits, including: La sombra de<br />

Oteiza (2009) at the Jorge Oteiza Museum<br />

in Alzuza (Navarre); Gabinet de<br />

papers (2011), at the Elche Exhibition<br />

Centre (Alacant); and in 30 pintores<br />

de una generación irrepetible (2012),<br />

at Museo Salvador Victoria in Rubielos<br />

de Mora (Teruel). In 2015, the collection<br />

was shown at the University of Alicante<br />

Museum (MUA), in Alacant, as a part of<br />

60 anys de geometria exhibition, and in<br />

Paisajes protegidos: de Folquer a São<br />

Paulo, at the Castellón Fine Arts Museum<br />

(Castelló). Last but not least, Ars<br />

Citerior collection was also present in<br />

several exhibitions in 2016: Hernández<br />

Pijuan - Sempere. Signo y Línea en el<br />

Paisaje, at Museo Salvador Victoria in<br />

Rubielos de Mora (Teruel); En un silenci<br />

quiet. Paisatges, at Llotja de Sant Jordi,<br />

Alcoi, (Alacant); Ni cautivos ni desarmados,<br />

at Sala Martínez Guerricabeitia<br />

in La Nau (Valencia); Homo Sapiens,<br />

at Centro de Arte Tomás y Valiente in<br />

Fuenlabrada (Madrid); Arte sonoro en<br />

España, 1961-2016, at Museo de Arte<br />

Abstracto Español de Cuenca (Cuenca),<br />

Vanidades - Intelecto - Espiritualidad,<br />

at Centro del Carmen, Valencia,<br />

and in Farreras, at Museo Salvador Victoria<br />

in Rubielos de Mora (Teruel).<br />

Cristina Agàpito<br />

Director – Conservation<br />

Javier Martín<br />

Director – Conservation<br />

76 77


Texts by the artists colecciónolorVISUAL<br />

Daniel G. Verbis<br />

… for later<br />

This boy I’m telling you<br />

about stopped.<br />

He opened his glass bottle<br />

an instant<br />

And said – Now I’ve got<br />

you!<br />

I thought: air of here …<br />

Garikoitz Cuevas<br />

Aromas and absurdities: a<br />

collection of phrases and<br />

verses of intentions<br />

1st While I walk among the<br />

pines,<br />

I suffocate from the manure<br />

which serves as fertiliser<br />

to the field,<br />

with a sylvan future,<br />

with onanistic pride.<br />

2nd Some years ago I had<br />

a studio<br />

where the pictures came<br />

out<br />

smelling like a chimney,<br />

like fried fish,<br />

like a mummified gecko.<br />

3rd Tonight it smells like<br />

discreet incense,<br />

mess and conjecture,<br />

like memories of other<br />

nights,<br />

like fear,<br />

like penance,<br />

like blood with onions and<br />

like holy mornings.<br />

4th And in this mood, my<br />

jail odours<br />

happen unexpectedly, in<br />

outstanding reoccurrence:<br />

Summer jasmine<br />

chamomile bustle in autumn,<br />

orange blossom with<br />

spring and<br />

in winter, the tides; although<br />

that happens every<br />

day.<br />

5th Lines, textures,<br />

colours at the same table,<br />

an invitation to breathe a<br />

new scent<br />

or as in dreams,<br />

to feel the disturbance of<br />

enjoying<br />

with the horizon.<br />

Rafael Grassi-Hidalgo<br />

‘It was inevitable: the scent<br />

of bitter almonds always<br />

reminded him of the fate of<br />

unrequited love.’<br />

Gabriel García Márquez,<br />

Love in the Time of Cholera<br />

‘I like your scent — be on<br />

your guard.’<br />

Jorge Martínez<br />

The scent,<br />

like the work of art,<br />

incarnates in the present<br />

the memory,<br />

critical or nostalgic,<br />

of the past<br />

and the promise,<br />

desire or threat,<br />

of the future.<br />

Antoine Laval<br />

None of my pieces is<br />

unique.<br />

Only the movement is<br />

unique.<br />

A dialogue is established<br />

between the instant and its<br />

continuity.<br />

And then is when its absence<br />

remains engraved<br />

on our spirit<br />

As lastingly as if it were a<br />

fragrance.<br />

Jean-Baptiste Huynh<br />

I met this man on the<br />

banks of the Ganges, in<br />

Benares, in India, not far<br />

from a cremation.<br />

A leper, with no hands or<br />

legs, deprived of sight and<br />

touch, for him the world<br />

was nothing but sounds<br />

and smells. This was why,<br />

it seemed to me, he had<br />

chosen to live in a market,<br />

by the side of the sacred<br />

river, from which came a<br />

thousand perfumes, spices<br />

and human smells.<br />

José Gallego<br />

7 FRAGANCES<br />

When you try to sort out<br />

the shadows of the trees<br />

at the edge of the park .<br />

When you wait for the wind<br />

to turn your hat around.<br />

When the wet wind insists<br />

of spinning your umbrella.<br />

When tears of sadness<br />

join sweaty hands.<br />

When the fog reveals summer<br />

rain.<br />

When the folds of the face<br />

reflect a smile.<br />

When pleasant conversation<br />

delicately hides.<br />

At that time, with the smell<br />

of sharpening, l sit and<br />

wait for the weary sounds<br />

of memory.<br />

Anthony Caro<br />

The sculpture’s scent is<br />

there in the title. Some<br />

sculptures give off a<br />

strong clear perfume, easy<br />

to define; in others the<br />

smell, the title is a hard<br />

to grasp as catching a<br />

shadow.<br />

The smell of a herb is what<br />

comes to mind when we<br />

think of that herb and so<br />

it sometimes is with an<br />

art work. But often the<br />

material, the shapes and<br />

the syntax overwhelm it<br />

and we cannot recall the<br />

scent- only the parts that<br />

make it up.<br />

I like the idea of a work of<br />

art having it’s own scent,<br />

it focuses on the ineffable, what<br />

makes art touch our senses, our<br />

feelings.<br />

Antonio Murado<br />

“Odour and colour act on oar<br />

senses in a similar way, from both<br />

of them the impression is engraved<br />

on our memory.<br />

While I was painting this series of<br />

canvases, I tried to keep the memory<br />

of rotting flowers or rooms<br />

where apples were left to dry.<br />

The colour here would be the essence<br />

of its intensity, its splendour<br />

and extinction”.<br />

Toño Barreiro<br />

Art as a feast of the senses<br />

Have we not all been able to smell<br />

certain passages in a book, or feel<br />

the pain and the joy contained in<br />

its pages?<br />

I recently attended an art show<br />

by a synaesthetic artist who connected<br />

each colour and shape<br />

with other sensory functions. Synaesthetic<br />

people are born with<br />

the ability to perceive connections<br />

between different shades of colour,<br />

sound tones, smell intensities<br />

and tastes without even trying.<br />

We are all synaesthetic somehow:<br />

every picture we take is meant<br />

to make us reminisce; it allows<br />

us to relive a certain moment in<br />

time and the sensations it brought<br />

about (a certain smell, the way<br />

that something feels or tastes...).<br />

To which extent does our gaze<br />

focus solely on the shapes, the<br />

colours, or the relationship between<br />

all the elements in an art<br />

work?<br />

I want to explore free, even unconscious<br />

associations that art<br />

pieces can generate. If a work of<br />

art has the power to transport us<br />

to another time, then it becomes<br />

multi temporary: it allows us to<br />

live in the now, in the back then,<br />

and also in the future that is yet to<br />

come, all at once. If a piece can<br />

also evoke other sensations, then<br />

it becomes skin, music, food and<br />

perfume as well. All we need to do<br />

is pay attention, look closely until<br />

we can see the underlying thought<br />

that is shaped by the senses and<br />

by time in all its dimensions; art<br />

is nothing but an ever-changing<br />

scheme that is constantly expanding<br />

from the centre outwards. It is<br />

all about processing the feelings,<br />

the emotions and the information<br />

that our senses can register and<br />

that language cannot interpret or<br />

represent.<br />

Teun Hocks<br />

The smell of a lazy summer morning<br />

With the sound of the far-off birds<br />

and the buzz of the insects, the<br />

time passes slowly.<br />

The tar rises from the barrow of<br />

straw,<br />

mixing with the hay, almost without<br />

air.<br />

What does time smell of?<br />

Perhaps to the fresh wood newly<br />

cut?<br />

Cristina García-Rodero<br />

The photographs taken under the<br />

rubric “Rituals in Haiti”, from a<br />

work about trance, full of strength,<br />

expressiveness and profound intentionality.<br />

Black and white inhabit<br />

dance and ecstasy, the stillness<br />

of trance and confusion, lace and<br />

devastation, tears and smiles, accentuating<br />

the throb of blood, the<br />

love and the life of people living<br />

on the brink of slavery.<br />

Although this is an area that has<br />

not succeeded in escaping poverty<br />

or the voodoo beliefs that are<br />

practised with a force that makes<br />

spiritism permeate the whole of its<br />

social life, this is not a sad country.<br />

Its people draw strength and<br />

joy from the slightest ocassion.<br />

Through these rituals they are<br />

purified with water, mud, dances<br />

and songs, naked and in contact<br />

with the graves where the spirits<br />

live ....<br />

Although they may offend us, the<br />

smells with which they are surrounded<br />

are smells of fullness, of<br />

moving forward, of remembering<br />

their ancestors, ultimately the<br />

smells of happiness.<br />

Cristina Agàpito<br />

Xavi Puente<br />

Pines are the ultimate Mediterranean<br />

forest trees. Their colour and<br />

grains have this intense, penetrating<br />

smell that speaks of the earth<br />

they grow in, the minerals in their<br />

substrate, and sea salt. Wood<br />

work requires a profound respect<br />

for these living beings; one must<br />

understand their inner nature and<br />

their very special features, which<br />

shape their unique personality.<br />

Whenever I create a sculpture I<br />

feel just the way writers do when<br />

they build up a character. I want<br />

my creations to have a life of their<br />

own: their virtues and flaws, their<br />

experiences, their shades of grey<br />

and their own idiosyncrasy. Each<br />

layer of information is laid upon<br />

the previous one, thus forming<br />

an intellectual substrate that is at<br />

the core of each piece to shape<br />

it, make it meaningful, and vertebrate<br />

it as a unique, distinct work<br />

with its very own energy, smell,<br />

and texture.<br />

Miguel Ángel Campano<br />

… well, SMELL OF NOTHING and,<br />

if you like, SMELL OF INDIA, given<br />

the source of ‘inspiration’.<br />

This painting is made with a piece<br />

of fabric from India, marouflayed<br />

on canvas and daubed with various<br />

pigments. As is well known,<br />

the concert of smells in the cities<br />

of that country is very varied and<br />

presents many-sided contrasts,<br />

which are superimposed on the<br />

diversity of the human and animal<br />

tumult threading through their<br />

78 79


labyrinthine alleys: sandalwood,<br />

turmeric, patchouli, toasted meat,<br />

excrement, stagnant water, etc,<br />

etc, etc.<br />

Bruno Ollé<br />

A slant smell of past and present.<br />

A smell that loses its essence.<br />

Smells from white to black, to<br />

grey. Medium greys, bluish greys.<br />

lead greys. Greys that darken and<br />

lighten. Whites that break up.<br />

Blacks that stain the white.<br />

A smell of chemicals, metals<br />

and starch. Aromas of childhood<br />

labelled in Pantone colours. Essences<br />

organised and reorganised<br />

a thousand times. Scents that<br />

fly. Fans that spread the air and<br />

turn it into wind, a wind that carries<br />

scents. Air that gathers scents<br />

together, transported by the wind.<br />

Scents that bite. Scents that see.<br />

Emanations of oxides and past.<br />

A hundred-times-tried-to-remember<br />

scents. To smell. To smell now,<br />

to clash with memory. Recollections<br />

and memories of oblivion.<br />

Smells from the past, transient<br />

smells.<br />

The essence of painting, light,<br />

colours, whites, greys and blacks.<br />

The light exposes white shades<br />

that darken to black. Grey shades<br />

that partially emerge.<br />

Black on white analytically writes<br />

down not the past as it was, but<br />

an rough sketch of what might<br />

have been. The full range of light.<br />

Everything in so little. To compose.<br />

To compose pigmented densities.<br />

Alien hands. Colour essences.<br />

Colour. Smell.<br />

Jesús Etxarte<br />

“NOYOS”<br />

_OLORVISUAL.<br />

“NOYOS”<br />

If I am not, I do not smell,<br />

If I am too much, I decant,<br />

If I stop being, they will remember<br />

me for what I was,<br />

I am not sure if I will be.<br />

My chemistry pours out and extends<br />

that mishmash<br />

of experienced laboratory of<br />

chemically complex lives.<br />

Now I exist in this frozen photograph<br />

to become memory.<br />

Perejaume<br />

You ask me to speak to you of the<br />

smell of the fountain of Llorà, but it<br />

is not easy to be sure if you want<br />

me to speak to you of the real<br />

fountain or the painted fountain.<br />

The latter, the painted fountain, in<br />

which the water makes folds of<br />

linen as if it is bubbled up dressed<br />

and dried, most certainly has<br />

a strong smell of tupertine and<br />

linseed oil... On the other hand, I<br />

really could not tell you the smell<br />

of the other, the real fountain.<br />

It is not a particularly smelly fountain.<br />

Llorà is not one of those<br />

fountains that stink of the devil’s<br />

piss, nor is mentholated by a fragrance<br />

of aromatic animals find<br />

this herbs... Although it is more<br />

than likely that the wild boars and<br />

other animals find this fountain by<br />

smell, it is not the smell that take<br />

us there. Nor do we manage to<br />

find it by sight, amid that dense<br />

growth of poplars and hazelnut<br />

trees that box it in, but by the<br />

sound. The fountain of Llorá<br />

sounds, in fact, just as if I were to<br />

pronounce its name to you: it is a<br />

rising and continuing sound, like<br />

the name “Llorà”.<br />

We know the fountain by its<br />

sound, which is difficult because it<br />

always sounds the same, because<br />

the sound dances there like a<br />

flame, but does not change.<br />

Ángel Vergara<br />

Acid smell, fruity, warm<br />

Molecular universe of planets, of<br />

galaxies<br />

Between them the stellar void<br />

Phenomenal.<br />

Smell of stars,<br />

Discontinuous spaces in the fifth<br />

dimension<br />

Individual and partial truths<br />

Coconut.<br />

Smell of powder<br />

Sets with numerous intersections<br />

and overlaps<br />

The tree and the sea and the body<br />

and the air<br />

Sensible passion.<br />

Smells of colours<br />

Universal and without concept<br />

The effluvium of time, the structure<br />

in motion<br />

Reasons beyond measure.<br />

Smell of love<br />

Fresh, light, powdery, watery blue,<br />

seductive<br />

Savour, joy, spicy pink, crazy vivacity.<br />

Yes I say yes.<br />

Smell of the soul<br />

Combined action of the world and<br />

the spirit<br />

An olfactory form<br />

There static, here dynamic.<br />

Alex Jasch<br />

ODE TO MOULD<br />

Ode to mould<br />

to make ones life in passing!<br />

among the remains<br />

of which one has no need<br />

the sentiment of affairs<br />

or,<br />

the smell of things<br />

the proof<br />

is in itself<br />

the aroma<br />

in principle<br />

it’s all<br />

framed, realized<br />

relativised<br />

perpendicular<br />

to the perfumes<br />

No sound, from where?<br />

because salt makes things taste<br />

Little screamer<br />

And this is almost always:<br />

The decline, the decay<br />

De- and cay always form a second<br />

nature<br />

Life begins in and by life, sometimes<br />

threatening, mouldy.<br />

Then, therefore, when the thing<br />

actually is, just by nature of that,<br />

which marks this thing, when a<br />

being that is in living strength so<br />

much happens,<br />

that a thing begins to dissolve<br />

in mist, in smell, in dark stench<br />

smoldering dissolves,<br />

is this then truly in accordance<br />

with its character?<br />

Thus, decay and mould are not<br />

signs of dissolution and destruction,<br />

but the designation for a<br />

more complete spreading of the<br />

particularities and relations of<br />

things and events.<br />

Julio Vaquero<br />

Reality depiction has always been<br />

closely related with sensory perception.<br />

It is through shades of grey that<br />

we glimpse new places to explore.<br />

The light on this table has the<br />

power to evoke dust, as well as<br />

that musty odour that lingers in<br />

forsaken objects when they lie in<br />

the dark for days on end; it has<br />

the power to bring back a waterfall<br />

of undecipherable memories.<br />

Eduardo Chillida<br />

· Around the void<br />

· Music of the spheres<br />

· Wind combs<br />

· Rumour of limits<br />

· Eulogy to water<br />

· Place of encounters<br />

· Deep is the air<br />

A mere glance at the titles that<br />

Chillida gives his sculptures<br />

serves to reveal the metaphysical<br />

depth of his poetics and the<br />

intense sensory charge of his<br />

works. The fact is that Chillida is<br />

tremendously mental, he rationalizes<br />

lines, forms and spaces with<br />

precision, but never does so by<br />

applying a stereotyped formula,<br />

but by obeying the dictates of a<br />

sensibility that works with the five<br />

senses, since it is through sensations<br />

that he establishes the first<br />

contact with a raw material, with a<br />

graphic technique, with a specific<br />

place.<br />

Daniel Giralt-Miracle<br />

Rosa Muñoz<br />

Staring into the sea<br />

This photograph belongs to a<br />

series where I tried to portray a<br />

certain time in my life. For me, that<br />

painting of the sea that used to<br />

hang in my grandparents’ living<br />

room wall is an indelible symbol of<br />

those days. Looking at it means<br />

feeling the sea breeze on my skin<br />

again, it means embarking on<br />

a somehow bitter journey to my<br />

lost innocence. That salty taste,<br />

that perfume... they lead me right<br />

back into your arms and spark the<br />

longing for your body, home of a<br />

thousand seas.<br />

Smell is also emotion, and emotion<br />

is also taste. Smell and taste<br />

have the power to make memories<br />

linger and bring uniqueness to our<br />

way of looking.<br />

Javier Balda<br />

Sometimes each colour is shaped<br />

like a smell.<br />

When a picture still retains its<br />

characteristic smell as it is being<br />

unwrapped, I remember the circumstances<br />

in which I created<br />

it. Either it smells of the studio’s<br />

humidity, the cold of autumn, or<br />

it tastes like the way things dry<br />

quickly in summer. I breathe every<br />

instance in which I added or removed<br />

elements that now make<br />

it up.<br />

The layers of acrylic, oil, viscous,<br />

lying flat, seems to redeem the<br />

process, the work of carrying that<br />

picture forward.<br />

When I smell the painting, I believe<br />

it was worth taking the trouble<br />

to be hesitant, undecided about<br />

completing the work; if over time<br />

it retains a faint odour of oil paint,<br />

I remember the effort it took to<br />

begin it.<br />

I often sniff the air in an art exhibition<br />

in order to know where<br />

the works come from, what they<br />

are made of, and I touch them<br />

furtively.<br />

Anett Stuth<br />

A little fire is quickly trodden out;<br />

Which, being suffer’d, rivers cannot<br />

quench.<br />

William Shakespeare, Henry VI,<br />

part 3<br />

Fire<br />

A forest with a bonfire at dusk The<br />

crown of flames with its white core<br />

is set against the intense dark<br />

blue sky, and sends out light, heat<br />

and odour. However, what makes<br />

the dry branches burn, also gives<br />

the night an ambivalent quality.<br />

The carefully framed paintings and<br />

photographs that make up Anett<br />

Stuth’s Fire are reduced to ashes,<br />

so to speak.<br />

The collage photographs mounted<br />

by Anett Stuth, use reference<br />

to history, the history of film, art or<br />

photography to open other rooms,<br />

other perspectives, other sensations.<br />

Past and present come<br />

together in enigmatic relationships<br />

that we have never previously<br />

thought of, bring us, through olfactory<br />

memories, into lived, imagined<br />

moments ...<br />

What can a picture transmit given<br />

the ubiquity of image today? How<br />

can it affect us? From the fires in<br />

Fire there rises a symbol stands<br />

against forgetfulness, it helps us<br />

to awaken our olfactory memory<br />

....<br />

Michaela Nolte<br />

80 81

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!