Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
HIPOCAMPS
HIPOCAMPS<br />
colección<br />
Ars Citerior<br />
colección<br />
olorVISUAL
UNIVERSITAT D’ALACANT<br />
Manuel Palomar Sanz<br />
Rector<br />
Carles Cortés Orts<br />
Vicerectorat de Cultura, Esport i Llengües<br />
HIPOCAMPS<br />
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
ORGANITZA I PRODUEIX / ORGANIZA Y PRODUCE<br />
Museu de la Universitat d’Alacant. MUA<br />
Octubre, 2016-Gener, 2017 / Octubre, 2016-Enero, 2017<br />
Sala Sempere<br />
EXPOSICIÓ / EXPOSICIÓN<br />
COORDINACIÓ / COORDINACIÓN<br />
Cristina Agàpito<br />
Javier Martín<br />
MUNTATGE / MONTAJE<br />
David Alpañez Serrano. MUA<br />
Stefano Beltrán Bonella. MUA<br />
EXECUCIÓ / EJECUCIÓN<br />
Servei de manteniment de la UA<br />
PUBLICACIÓ / PUBLICACIÓN<br />
COORDINACIÓ / COORDINACIÓN<br />
Cristina Agàpito<br />
Javier Martín<br />
Amb la col·laboració de / Con la colaboración de:<br />
Yrene Bueno<br />
TEXTOS<br />
Els autors i autores<br />
FOTOGRAFIES / FOTOGRAFÍAS<br />
Els autors i autores<br />
Gasull<br />
DISSENY / DISEÑO<br />
Bernabé Gómez Moreno. MUA<br />
ISBN: 978-84-945801-0-9<br />
Depòsit legal / Depósito legal: A 640-2016<br />
Imprimix / Imprime: Quinta Impresión, S.L.<br />
© De l’edició, Museu de la Universitat d’Alacant. MUA<br />
© Dels textos, els autors i autores<br />
© De les imatges, els autors i autores<br />
© Waldo Balart, José Luis Alexanco, Chema Cobo,<br />
Hernández Pijuan, Antonio Murado, Toño Barreiro,<br />
Guinovart, Hugo Fontela, Miguel Ángel Campano,<br />
Perejaume, Daniel Verbis, Dis Berlin, Alexander Jasch,<br />
Rosa Muñoz, Javier Balda, VEGAP, Alicante, 2016<br />
El Museu de la Universitat d’Alacant presenta<br />
<strong>Hipocamps</strong>, una exposició que ens<br />
convida a aproximar-nos a les arts visuals<br />
a través del sentit de l’olfacte. Es tracta<br />
d’una proposta suggeridora que es materialitza<br />
en una mostra en la qual les<br />
obres estableixen un diàleg amb notes olfactòries<br />
com a nexe i element evocador.<br />
D’aquesta forma, <strong>Hipocamps</strong> convida<br />
l’espectador a indagar en els racons de la<br />
memòria. Hi participen un total de 48 artistes<br />
de diferent procedència i generació,<br />
i l’exposició combina pintura, escultura,<br />
dibuix, fotografia i vídeo.<br />
<strong>Hipocamps</strong> ha sigut possible gràcies a la<br />
iniciativa de dues col·leccions, colección<br />
olorVISUAL i colección Ars Citerior. No<br />
és la primera vegada que la Universitat<br />
d’Alacant treballa amb col·leccions privades<br />
–amb Ars Citerior ho ha fet en diverses<br />
ocasions–, i és el nostre desig que<br />
aquestes col·laboracions continuen en un<br />
futur, com un mitjà més per a recolzar i,<br />
alhora, difondre la creació artística. Vull<br />
agrair al col·leccionista Ernesto Ventós,<br />
de colección olorVISUAL, i a Javier Martín,<br />
responsable de colección Ars Citerior, la<br />
generositat i l’interès cap a la Universitat<br />
d’Alacant, com també que hagen fet possible<br />
que puguem contemplar aquesta<br />
exposició singular de la qual espere que<br />
gaudiu.<br />
El Museo de la Universidad de Alicante<br />
presenta <strong>Hipocamps</strong>, una exposición que<br />
nos invita a aproximarnos a las artes visuales<br />
a través del sentido del olfato. Se<br />
trata de una sugerente propuesta que se<br />
materializa en una muestra en la que las<br />
obras establecen un diálogo con notas<br />
olfativas como nexo y elemento evocador.<br />
De esta forma, <strong>Hipocamps</strong> invita al espectador<br />
a indagar en los rincones de la<br />
memoria. Participan en ella un total de 48<br />
artistas de distinta procedencia y generación,<br />
y la exposición combina pintura,<br />
escultura, dibujo, fotografía y video.<br />
<strong>Hipocamps</strong> ha sido posible gracias a la<br />
iniciativa de dos colecciones, colección<br />
olorVISUAL y colección Ars Citerior. No<br />
es la primera vez que la Universidad de<br />
Alicante trabaja con colecciones privadas<br />
-con Ars Citerior lo ha hecho en varias<br />
ocasiones-, y es nuestro deseo que<br />
estas colaboraciones continúen en un<br />
futuro, como un medio más para apoyar<br />
y, a la vez, difundir la creación artística.<br />
Quiero agradecer al coleccionista Ernesto<br />
Ventós, de colección olorVISUAL, y a<br />
Javier Martín, responsable de colección<br />
Ars Citerior, su generosidad e interés hacia<br />
la Universidad de Alicante, así como<br />
que hayan hecho posible que podamos<br />
contemplar esta singular exposición de la<br />
que espero disfruten.<br />
TRADUCCIONS / TRADUCCIONES<br />
Servei de Llengües i Cultura<br />
Mireia Bas<br />
Graham Thomson<br />
© Zabalaga-Leku, VEGAP, Alicante, 2016<br />
colección olorVISUAL<br />
Manuel Palomar Sanz<br />
Rector de la Universitat d’Alacant<br />
Manuel Palomar Sanz<br />
Rector de la Universidad de Alicante
<strong>Hipocamps</strong><br />
El projecte expositiu <strong>Hipocamps</strong> reuneix<br />
obres d’art contemporani unides<br />
per records generats pel sentit de l’olfacte.<br />
Les persones distingim més de<br />
10.000 olors i recordem el 35% del que<br />
podem olorar. Estem parlant doncs<br />
d’un camp molt ampli d’objectes i situacions<br />
que ens poden portar un record<br />
olfactiu, freqüentment lligat a la<br />
nostra infància i que a vegades teníem<br />
quasi oblidat.<br />
Són molts els elements anatòmics del<br />
nostre cervell que es troben relacionats<br />
amb el record d’una olor: primer<br />
de tot, el bulb olfactori distribueix la informació<br />
olfactiva al sistema límbic; el<br />
següent pas és la connexió de l’aroma<br />
percebuda amb una emoció, i d’això<br />
s’encarrega l’amígdala cerebral, i per<br />
últim es produeix el procés de relacionar<br />
aquesta olor amb un record en la<br />
memòria, funció de l’hipocamp.<br />
Amb fons procedents de colección<br />
olorVISUAL i colección Ars Citerior,<br />
s’ha portat a terme un meticulós estudi<br />
de coincidències olfactives en les<br />
obres pictòriques, que ha donat com<br />
a resultat la selecció de les obres que<br />
podem veure en aquesta mostra. En<br />
el cas del col·leccionista i perfumista<br />
Ernesto Ventós, de colección olorVI-<br />
SUAL, les obres han estat adquirides<br />
des d’un principi perquè li desperten<br />
la seva memòria olfactiva. Perquè el fil<br />
conductor de la col·lecció és l’olor i la<br />
capacitat de les obres de despertar un<br />
record. En el cas de Javier Martín, d’Ars<br />
Citerior, el procés ha estat invers, és a<br />
dir, el col·leccionista ha realitzat un visionat<br />
molt ràpid, d’un segon per obra,<br />
per seleccionar aquelles que relaciona<br />
amb un record olfactiu, fet al qual ja<br />
havia prestat atenció pel fet fisiològic<br />
d’haver anat perdent part de l’olfacte,<br />
en el decurs dels anys.<br />
Finalment, el nexe d’unió de les obres<br />
és a través de les Notes Olfactives,<br />
l’anomenat “alfabet” dels creadors<br />
d’essències, que a la vegada s’acompanyen<br />
amb el seu color representatiu<br />
dins el sistema d’identificació cromàtica<br />
Pantone. Alhora, cada nota olfactiva<br />
la descrivim amb les matèries primeres<br />
que la formen, essent la composició i<br />
equilibri d’aquestes les que donen lloc<br />
a un acord. De la mateixa manera, la<br />
unió equilibrada i perfecta de les obres<br />
de les dues col·leccions ens donen<br />
com a resultat tots aquests acords que<br />
us presentem a continuació.<br />
<strong>Hipocamps</strong><br />
El proyecto expositivo <strong>Hipocamps</strong> reúne<br />
obras de arte contemporáneo unidas<br />
por recuerdos generados por el<br />
sentido del olfato. Las personas distinguimos<br />
más de 10.000 olores y recordamos<br />
el 35% de lo que podemos oler.<br />
Estamos hablando pues de un campo<br />
muy amplio de objetos y situaciones<br />
que nos pueden llevar a un recuerdo<br />
olfativo, frecuentemente atado a nuestra<br />
infancia y que a veces teníamos casi<br />
olvidado.<br />
Son muchos los elementos anatómicos<br />
de nuestro cerebro que se encuentran<br />
relacionados con el recuerdo de un<br />
olor: en primer lugar, el bulbo olfativo<br />
distribuye la información olfativa al sistema<br />
límbico; el siguiente paso es la<br />
conexión del aroma percibido con una<br />
emoción, y de ello se encarga la amígdala<br />
cerebral, y por último se produce<br />
el proceso de relacionar este olor con<br />
un recuerdo en la memoria, función del<br />
hipocampo.<br />
Con obras procedentes de los fondos<br />
de colección olorVISUAL y colección<br />
Ars Citerior, se ha llevado a cabo un<br />
meticuloso estudio de coincidencias<br />
olfativas en las obras pictóricas, que<br />
ha dado como resultado la selección<br />
de obras que podemos ver en esta<br />
muestra. En el caso del coleccionista<br />
y perfumista Ernesto Ventós, de colección<br />
olorVISUAL, las obras han sido<br />
adquiridas desde un principio porque<br />
le despiertan su memoria olfativa. Porque<br />
el hilo conductor de la colección es<br />
el olor y la capacidad de las obras de<br />
despertar un recuerdo. En el caso de<br />
Javier Martín, de Ars Citerior, el proceso<br />
ha sido a la inversa, es decir, el coleccionista<br />
ha realizado un visionado muy<br />
rápido, de un segundo por obra, para<br />
seleccionar aquéllas que relaciona con<br />
un recuerdo olfativo, algo a lo que ya<br />
había prestado atención por el hecho<br />
fisiológico de haber ido perdiendo parte<br />
del olfato, en el decurso de los años.<br />
Finalmente, el nexo de unión de las<br />
obras es a través de las Notas Olfativas,<br />
el llamado “alfabeto” de los creadores<br />
de esencias, que a la vez se acompañan<br />
con su color representativo dentro<br />
del sistema de identificación cromática<br />
Pantone. A la vez, cada nota olfativa la<br />
describimos con las materias primas<br />
que la forman, siendo la composición<br />
y equilibrio de éstas las que dan lugar<br />
a un acorde. De la misma manera, la<br />
unión equilibrada y perfecta de las<br />
obras de las dos colecciones nos dan<br />
como resultado todos estos acordes<br />
que os presentamos a continuación.<br />
Cristina Agàpito<br />
colección olorVISUAL<br />
Cristina Agàpito<br />
colección olorVISUAL<br />
6 7
colección<br />
olorVISUAL<br />
Quan em pregunten que expliqui el<br />
perquè de la meva col·lecció, sempre<br />
els hi dic que vull ensenyar a olorar a<br />
través de l’art. Aquest fou el motiu pel<br />
qual vaig començar colección olorVI-<br />
SUAL i en segueix sent la meva fita. No<br />
entenc aquest món sense estar olorant<br />
constantment. L’olfacte és el sentit que<br />
mana per davant dels altres, pel que<br />
hem de gaudir-ne, olorant fins i tot l’art.<br />
Sé que la meva memòria olfactiva<br />
està més desenvolupada a causa de<br />
la meva professió de perfumista, però<br />
això no vol dir que tots vosaltres us<br />
hagueu de perdre, per no prestar-li un<br />
mica més d’atenció, multitud de detalls<br />
olfactoris.<br />
Les obres que formen part de la col·lecció<br />
han de despertar-me un interès via<br />
olfactiva: quan veig l’obra dic “aquesta<br />
peça fa olor”. Això vol dir que la meva<br />
memòria m’ha portat a un moment viscut<br />
o a un procés de la meva feina, a<br />
través d’una sensació d’olors. És difícil<br />
que una obra només faci olor d’una<br />
cosa en concret; tot i que pot passar,<br />
en realitat són records on es mesclen<br />
una sèrie d’elements que tinc guardats<br />
i l’obra és el detonant.<br />
L’art contemporani i la meva memòria<br />
olfactiva es connecten en el meu cas<br />
per l’Emoció, per ser Quasi Impossible<br />
que una obra faci olor, per adquirir<br />
la Primera obra en Moviment, per ser<br />
una obra on es Critica al col·leccionista<br />
i al perfumista… és a dir, a mi!,<br />
per què l’obra vol Atrapar la Llum, o<br />
perquè aquesta insinua que l’Olor es<br />
Perd, o simplement perquè l’artista i la<br />
seva obra em posen la Pell de Gallina.<br />
Aquest són alguns dels motius que<br />
mouen el meu interès en connectar<br />
aquests dos mons que poden semblar<br />
tan llunyans. M’agradaria que poguessin<br />
ajudar a despertar o desenvolupar<br />
la seva memòria olfactiva i la seva passió<br />
per l’art.<br />
colección<br />
olorVISUAL<br />
Cuando me preguntan que explique el<br />
porqué de mi colección, siempre les<br />
digo que quiero enseñar a oler a través<br />
del arte. Este fue el motivo por el cual<br />
empecé colección olorVISUAL y sigue<br />
siendo mi hito. No entiendo este mundo<br />
sin estar oliendo constantemente. El<br />
olfato es el sentido que manda por delante<br />
de los otros, por lo que debemos<br />
disfrutar de él, oliendo incluso el arte.<br />
Sé que mi memoria olfativa está más<br />
desarrollada debido a mi profesión de<br />
perfumista, pero ello no quiere decir<br />
que todos vosotros tengáis que perderos,<br />
por no prestarle un poco más de<br />
atención, multitud de detalles olfativos.<br />
Las obras que forman parte de la colección<br />
deben despertarme un interés<br />
vía olfativa: en cuanto veo la obra digo<br />
“esta pieza huele”. Ello quiere decir<br />
que mi memoria me ha llevado a un<br />
momento vivido o a un proceso de mi<br />
trabajo, a través de una sensación de<br />
olores. Es difícil que una obra huela<br />
sólo a una cosa en concreto, aunque<br />
puede pasar, en realidad son recuerdos<br />
donde se mezclan una serie de<br />
elementos que tengo guardados y la<br />
obra es el detonante.<br />
El arte contemporáneo y mi memoria<br />
olfativa se conectan en mi caso por la<br />
Emoción, por ser Casi Imposible que<br />
una obra huela, por adquirir la Primera<br />
obra en Movimiento, por ser una obra<br />
donde se Critica al coleccionista y al<br />
perfumista…es decir ¡a mí!, por qué<br />
la obra quiere Atrapar la Luz, o porqué<br />
esta insinúa que el Olor se Pierde,<br />
o simplemente por qué el artista y su<br />
obra me ponen la Piel de Gallina. Estos<br />
son algunos de los motivos que mueven<br />
mi interés en conectar estos dos<br />
mundos que pueden parecer tan lejanos.<br />
Me gustaría que pudieran ayudar<br />
para despertar o desarrollar su memoria<br />
olfativa y su pasión por el arte.<br />
Ernesto Ventós<br />
Col·leccionista<br />
Ernesto Ventós<br />
Coleccionista<br />
8 9
colección<br />
olorVISUAL<br />
colección olorVISUAL sorgeix després<br />
de l’exposició Suggestions olfactives<br />
de la Fundació Joan Miró de Barcelona<br />
(1978). En aquesta mostra es tractava<br />
per primera vegada el tema de l’olor<br />
des de múltiples punts de vista, tot i que<br />
no relacionava les arts plàstiques amb<br />
l’olor. Ernesto Ventós, col·leccionista<br />
propietari de colección olorVISUAL,<br />
va veure que era això el que ell, com<br />
alquimista, anava buscant des de feia<br />
temps. L’artista Albert Ràfols-Casamada,<br />
amb la seva obra Lavanda (1979), li<br />
mostra el camí. Obres de diferents artistes,<br />
primer per encàrrec, després per<br />
trobades, comencen a configurar una<br />
col·lecció única i singular.<br />
Les obres d’art de colección olorVI-<br />
SUAL estan lligades al col·leccionista<br />
d’una forma personal, íntima i emocional.<br />
Només un creador d’essències,<br />
com és Ernesto Ventós, és capaç de<br />
trobar aquesta relació tan singular entre<br />
allò visual i allò olfactiu.<br />
Però la col·lecció no es queda en un<br />
magatzem: surt al carrer i es reuneix<br />
amb el seu públic. Es vol explicar, ser<br />
coneguda, entesa i volguda. Essències<br />
–com a primera exposició– es mostra a<br />
La Virreina de Barcelona el 1996. A partir<br />
de llavors, prossegueix la sèrie que<br />
porta aquest nom, acabant-la amb la<br />
mostra celebrada a Valladolid el 2006.<br />
Les exposicions realitzades a partir de<br />
2009 tenen un títol propi, ja que no s’inclouen<br />
a cap sèrie en particular. Cada<br />
una d’elles obeeix a una tesi que la<br />
singularitza, mostrant-se en distintes<br />
ciutats, essent l’última a Madrid, en el<br />
singular edifici de Tabacalera. Promoción<br />
del Arte.<br />
Les obres de colección olorVISUAL<br />
també formen part d’altres mostres,<br />
mitjançant préstecs, tot col·laborant activament<br />
en la difusió de l’art en l’àmbit<br />
nacional i internacional.<br />
Amb quasi 40 anys d’història, colección<br />
olorVISUAL reuneix obres d’artistes<br />
nacionals i internacionals, consagrats i<br />
emergents.<br />
Al llarg d’aquests anys, hem participat,<br />
interpretant olfactivament, en els projectes<br />
de diversos artistes com Hannah<br />
Collins, Alfredo Jaar, Francis Bacon<br />
(Ivorypress), Antoni Muntadas, entre<br />
d’altres. Els artistes expliquen la seva<br />
idea al científic de les olors i ell interpreta<br />
l’obra plàstica a través del món<br />
olfactiu. L’obra plàstica feta essència.<br />
Una col·lecció sense públic és com un<br />
perfum tancat en un preciós flascó. La<br />
nostra missió és transmetre coneixement.<br />
I la nostra proposta és que el públic<br />
disposi d’un element mediador per<br />
provocar l’acostament a l’art contemporani,<br />
i aquest element és quelcom<br />
tan comú com l’olfacte.<br />
Els tallers olfactius, els screenings olfactius<br />
i les experiències olfactives,<br />
activitats pròpies de la col·lecció, estan<br />
sempre presents en qualsevol exposició<br />
que s’organitzi. D’una manera<br />
lúdica s’explica quin paper desenvolupa<br />
aquest sentit en les nostres vides,<br />
alhora que es col·labora en la formació<br />
olfactiva de nens i adults. Perquè es<br />
tracta d’olorar per a veure, per a comprendre<br />
més i millor el nostre entorn.<br />
colección<br />
olorVISUAL<br />
colección olorVISUAL surge tras la<br />
exposición Sugestiones olfativas de<br />
la Fundació Joan Miró de Barcelona<br />
(1978). En ella se trataba por primera<br />
vez el tema del olor desde múltiples<br />
puntos de vista, aunque no relacionaba<br />
las artes plásticas con el olor. Ernesto<br />
Ventós, coleccionista propietario de<br />
colección olorVISUAL, vio que eso era<br />
lo que él, cual alquimista, andaba buscando<br />
desde hacía tiempo. El artista<br />
Albert Ràfols-Casamada, con su obra<br />
Lavanda (1979), le muestra el camino.<br />
Obras de diferentes artistas, primero<br />
por encargo, luego por encuentros,<br />
empiezan a configurar una colección<br />
única y singular.<br />
Las obras de arte de colección olorVI-<br />
SUAL están ligadas al coleccionista de<br />
una forma personal, íntima y emocional.<br />
Sólo un creador de esencias, como<br />
es Ernesto Ventós, es capaz de encontrar<br />
esta relación tan singular entre lo<br />
visual y lo olfativo.<br />
Pero la colección no se queda en un<br />
almacén: sale a la calle y se reúne con<br />
su público. Se quiere explicar, ser conocida,<br />
entendida y querida. Essències<br />
–como primera exposición– se muestra<br />
en La Virreina de Barcelona en 1996.<br />
A partir de entonces, prosigue la serie<br />
que lleva este nombre, terminando con<br />
la muestra celebrada en Valladolid en<br />
2006.<br />
Las exposiciones realizadas a partir de<br />
2009 tienen un título propio, pues ya no<br />
se incluyen en ninguna serie en particular.<br />
Cada una de ellas obedece a una<br />
tesis que la singulariza, mostrándose<br />
en distintas ciudades, siendo la última<br />
en Madrid, en el singular edificio de Tabacalera.<br />
Promoción del Arte.<br />
Las obras de colección olorVISUAL<br />
también forman parte de otras muestras,<br />
mediante préstamos, colaborando<br />
activamente en la difusión del arte a<br />
nivel nacional e internacional.<br />
Con casi 40 años de historia, colección<br />
olorVISUAL reúne obras de artistas nacionales<br />
e internacionales, consagrados<br />
y emergentes.<br />
A lo largo de estos años, hemos participado,<br />
interpretando olfativamente,<br />
en los proyectos de diversos artistas<br />
como Hannah Collins, Alfredo Jaar,<br />
Francis Bacon (Ivorypress), Antoni<br />
Muntadas, entre otros. Los artistas explican<br />
su idea al científico de los olores<br />
y él interpreta la obra plástica a través<br />
del mundo olfativo. La obra plástica hecha<br />
esencia.<br />
Una colección sin público es como un<br />
perfume encerrado en un precioso frasco.<br />
Nuestra misión es transmitir conocimiento.<br />
Y nuestra propuesta es que el<br />
público disponga de un elemento mediador<br />
para provocar el acercamiento<br />
al arte contemporáneo, y este elemento<br />
es algo tan común como el olfato.<br />
Los talleres olfativos, los screenings olfativos<br />
y las experiencias olfativas, actividades<br />
propias de la colección, están<br />
siempre presentes en cualquier exposición<br />
que se organice. De una manera<br />
lúdica se explica qué papel desempeña<br />
este sentido en nuestras vidas, a la<br />
vez que se colabora en la formación<br />
olfativa de niños y adultos. Porque se<br />
trata de oler para ver, para comprender<br />
más y mejor nuestro entorno.<br />
Cristina Agàpito<br />
Direcció – Conservació<br />
Cristina Agàpito<br />
Dirección – Conservación<br />
10 11
colección<br />
Ars Citerior<br />
La colección Ars Citerior té un origen<br />
familiar: va començar a formar-se amb<br />
obra gràfica de pintors de la generació<br />
d’Eusebio Sempere, essent el seu serigrafista,<br />
Abel Martín, el que va començar<br />
a conservar per a ell alguns dels<br />
exemplars que estampava per autors<br />
com Chillida, Barjola, Rueda o Saura.<br />
Amb el pas dels anys, Abel Martín va<br />
anar agrupant obra original d’aquells<br />
pintors amics com Millares, Torner, Salvador<br />
Victoria o Zóbel, a més d’obra de<br />
Sempere.<br />
A la seva mort el 1993, aquestes obres<br />
van passar als seus hereus. Durant diversos<br />
anys i fins al 1999, aquest grup<br />
d’obres són transmeses o venudes<br />
a altres familiars de Martín. És a partir<br />
d’aquest any quan s’aconsegueix<br />
anar agrupant part d’elles i es planteja,<br />
entre diversos membres de la família,<br />
augmentar la col·lecció en la mesura<br />
del possible. La intenció és formar un<br />
cos coherent en que, a més d’intentar<br />
emplenar els buits amb peces d’altres<br />
èpoques anteriors, es van adquirint<br />
obres actuals.<br />
Després d’aquest procés de formació,<br />
la colección Ars Citerior compta actualment<br />
amb pintures de petit i mitjà<br />
format d’artistes espanyols o que han<br />
desenvolupat la seva obra en el nostre<br />
país. Són obres datades entre la segona<br />
meitat del segle xx fins als nostres<br />
dies. Els autors millor representats a la<br />
col·lecció són Albano Hernández, Dis<br />
Berlin, Monika Buch, Francisco Farreras,<br />
Robert Ferrer i Martorell, Joan<br />
Hernández Pijuan, Águeda de la Pisa,<br />
Rafa Macarrón, Jaume Rocamora, Gerardo<br />
Rueda, Eusebio Sempere, Salvador<br />
Victoria o José María Yturralde,<br />
entre d’altres.<br />
La colección Ars Citerior ha mostrat els<br />
seus fons en diferents exposicions. Entre<br />
elles: La sombra de Oteiza (2009),<br />
Museo Jorge Oteiza, Alzuza (Navarra);<br />
Gabinet de papers (2011), Centro Municipal<br />
de Exposiciones del Ayuntamiento<br />
de Elche, (Alacant); 30 pintores<br />
de una generación irrepetible (2012),<br />
Museo Salvador Victoria, Rubielos de<br />
Mora (Terol). Durant el 2015: 60 anys<br />
de geometria, Museu de la Universitat<br />
d’Alacant (MUA), Alacant; Paisajes<br />
protegidos: de Folquer a São Paulo,<br />
Museo de Bellas Artes de Castellón<br />
(Castelló). Aquest any 2016: Hernández<br />
Pijuan - Sempere. Signo y Línea<br />
en el Paisaje, Museo Salvador Victoria,<br />
Rubielos de Mora (Teruel); En un silenci<br />
quiet. Paisatges, Llotja de Sant Jordi,<br />
Alcoi, (Alacant); Ni cautivos ni desarmados,<br />
Sala Martínez Guerricabeitia<br />
de La Nau (València); Homo Sapiens,<br />
Centro de Arte Tomás y Valiente, Fuenlabrada<br />
(Madrid); Arte sonoro en España,<br />
1961-2016, Museo de Arte Abstracto<br />
Español de Cuenca (Cuenca),<br />
Vanidades - Intelecto - Espiritualidad,<br />
Centro del Carmen, Valencia y Farreras,<br />
Museo Salvador Victoria, Rubielos<br />
de Mora (Terol).<br />
colección<br />
Ars Citerior<br />
La colección Ars Citerior tiene un origen<br />
familiar: empezó a formarse con obra<br />
gráfica de pintores de la generación de<br />
Eusebio Sempere, siendo su serigrafista,<br />
Abel Martín, el que comenzó a conservar<br />
para sí algunos de los ejemplares<br />
que estampaba para autores como<br />
Chillida, Barjola, Rueda o Saura. Con<br />
el paso de los años, Abel Martín fue<br />
agrupando obra original de aquellos<br />
pintores amigos como Millares, Torner,<br />
Salvador Victoria o Zóbel, además de<br />
obra de Sempere.<br />
A su muerte en 1993, estas obras pasaron<br />
a sus herederos. Durante varios<br />
años y hasta 1999, este grupo de obras,<br />
son transmitidas o vendidas a otros familiares<br />
de Martín. Es a partir de este<br />
año cuando se consigue ir agrupando<br />
parte de ellas y se plantea, entre varios<br />
miembros de la familia, aumentar la colección<br />
en la medida de lo posible. La<br />
intención es formar un cuerpo coherente<br />
en el que, además de intentar llenar<br />
los huecos con piezas de otras épocas<br />
anteriores, se van adquiriendo obras<br />
actuales.<br />
Después de este proceso de formación,<br />
la colección Ars Citerior cuenta<br />
actualmente con pinturas de pequeño<br />
y mediano formato de artistas españoles<br />
o que han desarrollado su obra en<br />
nuestro país. Son obras fechadas entre<br />
la segunda mitad del siglo xx hasta<br />
nuestros días. Los autores mejor representados<br />
en la colección son Albano<br />
Hernández, Dis Berlin, Monika Buch,<br />
Francisco Farreras, Robert Ferrer i Martorell,<br />
Joan Hernández Pijuan, Águeda<br />
de la Pisa, Rafa Macarrón, Jaume<br />
Rocamora, Gerardo Rueda, Eusebio<br />
Sempere, Salvador Victoria o José María<br />
Yturralde, entre otros.<br />
La colección Ars Citerior ha mostrado<br />
sus fondos en diferentes exposiciones.<br />
Entre ellas: La sombra de Oteiza<br />
(2009), Museo Jorge Oteiza, Alzuza<br />
(Navarra); Gabinet de papers (2011),<br />
Centro Municipal de Exposiciones del<br />
Ayuntamiento de Elche, (Alicante); 30<br />
pintores de una generación irrepetible<br />
(2012), Museo Salvador Victoria,<br />
Rubielos de Mora (Teruel). Durante el<br />
2015: 60 anys de geometria, Museu<br />
de la Universitat d’Alacant (MUA), Alicante;<br />
Paisajes protegidos: de Folquer<br />
a São Paulo, Museo de Bellas Artes de<br />
Castellón (Castellón). En el presente<br />
año 2016: Hernández Pijuan - Sempere.<br />
Signo y Línea en el Paisaje, Museo<br />
Salvador Victoria, Rubielos de Mora<br />
(Teruel); En un silenci quiet. Paisatges,<br />
Llotja de Sant Jordi, Alcoi, (Alicante); Ni<br />
cautivos ni desarmados, Sala Martínez<br />
Guerricabeitia de La Nau (Valencia);<br />
Homo Sapiens, Centro de Arte Tomás<br />
y Valiente, Fuenlabrada (Madrid); Arte<br />
sonoro en España, 1961-2016, Museo<br />
de Arte Abstracto Español de Cuenca<br />
(Cuenca), Vanidades - Intelecto - Espiritualidad,<br />
Centro del Carmen, Valencia y<br />
Farreras, Museo Salvador Victoria, Rubielos<br />
de Mora (Teruel).<br />
Javier Martín<br />
Direcció – Conservació<br />
Javier Martín<br />
Dirección – Conservación<br />
12 13
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
Miguel Alberquilla<br />
Casuísticas Duales nº 50, 1995<br />
Acrílic sobre cartolina plastificada. Acrílico sobre cartulina plastificada<br />
50 x 50 cm<br />
Daniel G. Verbis<br />
Un lugar para dos, 2001<br />
Acrílic sobre lona plàstica. Acrílico sobre lona plástica<br />
150 x 150 cm<br />
Aldehídica<br />
gras cerós, parafina<br />
Aldehídica<br />
graso ceroso, parafina<br />
14 15
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
Gerardo Rueda<br />
Verde y rojo, 1967<br />
Collage / tablex<br />
53,5 x 43,5 cm<br />
Garikoitz Cuevas<br />
Misal, 2004<br />
Mitxa sobre llenç. Mitxa sobre lienzo<br />
121 x 101 cm<br />
Al·liàcia<br />
all, ceba, asafètida<br />
(nauseabund, òxid,<br />
sofre), mostassa<br />
Aliácea<br />
ajo, cebolla, asafétida<br />
(nauseabundo, óxido,<br />
azufre), mostaza<br />
16 17
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
Waldo Balart<br />
Desarrollos Cromáticos de CEL. Orden Axiomático 1, 2, 1999<br />
Acrílic sobre llenç. Acrílico sobre lienzo<br />
40 x 40 cm<br />
Composició<br />
barreja, harmonia,<br />
equilibri, combinació<br />
Composición<br />
mezcla, harmonía,<br />
equilibrio, combinación<br />
Rafael Grassi-Hidalgo<br />
Sin título, 2007<br />
Acrílic sobre llenç. Acrílico sobre lienzo<br />
100 x 80 cm<br />
18 19
colección Ars Citerior<br />
Alguns perfums són tan aromàtics com la carn d’un<br />
bebè, dolços com el plor d’un oboè, i més verds que la<br />
primavera.<br />
Charles Baudelaire, “Correspondances”, Les fleurs du mal<br />
Algunos perfumes son tan aromáticos como la carne de<br />
un bebé, dulces como el llanto de un oboe, y más verdes<br />
que la primavera.<br />
Charles Baudelaire, “Correspondances”, Les fleurs du mal<br />
There are perfumes as cool as the flesh of children,<br />
Sweet as oboes, green as Meadows<br />
Charles Baudelaire, “Correspondances”, Les fleurs du mal<br />
Monika Buch<br />
Sin título, 2006<br />
Acrílic sobre cartolina. Acrílico sobre cartulina<br />
40 x 30 cm<br />
Composició<br />
barreja, harmonia,<br />
equilibri, combinació<br />
Composición<br />
mezcla, harmonía,<br />
equilibrio, combinación<br />
20 21
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
Antoine Laval<br />
Big hand, 1994<br />
Alumini i fusta. Mòbil. Aluminio y madera. Móvil<br />
23 x 50 x 5 cm<br />
Elena Alonso<br />
Sin título. Serie Estación de estrenamiento 4, 2011<br />
Grafit sobre paper. Grafito sobre papel<br />
50 x 50 cm<br />
Ecològica<br />
verd natura, floral,<br />
lli, clors, lleixius<br />
Ecológica<br />
verde naturaleza,<br />
floral, lino, cloros,<br />
lejías<br />
22 23
colección Ars Citerior<br />
De vegades, hi ha prou amb alguna cosa insignificant,<br />
un objecte recuperat, una olor, perquè torne a la nostra<br />
memòria algú que ja no està.<br />
Marc Levy, Totes les coses que no ens vam dir<br />
Basta a veces algo insignificante, un objeto recuperado,<br />
un olor, para que vuelva a nuestra memoria alguien que<br />
ya no está.<br />
Marc Levy, Las cosas que no nos dijimos<br />
Sometimes the most insignificant things, such as an<br />
object lost and found or a certain smell, have the power<br />
to bring back someone long gone.<br />
Marc Levy, All Those Things We Never Said<br />
Maya Saravia<br />
Syria, 2015. Serie War Maps, 2016<br />
Serigrafia i pintura spray sobre alumini. Serigrafía y pintura spray sobre aluminio<br />
38 x 30 cm<br />
Ecològica<br />
Verd natura, floral,<br />
lli, clors, lleixius<br />
Ecológica<br />
Verde naturaleza,<br />
floral, lino, cloros,<br />
lejías<br />
24 25
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
José Luís Alexanco<br />
Aduar XIX. Serie Amman. Suite Siria, 2001<br />
Tècnica mixta sobre llenç. Técnica mixta sobre lienzo<br />
80 x 80 cm<br />
Jean-Baptiste Huynh<br />
Inde-portrait XXXVII (leproso), 2004<br />
Fotografia - Edició: 2/12. Fotografía - <strong>Edición</strong>: 2/12<br />
45 x 45 cm<br />
Especiada<br />
canyella, claus, nou<br />
moscada, pebre,<br />
gingebre, comí,<br />
safrà, cardamom<br />
Especiada<br />
canela, clavos, nuez<br />
moscada, pimienta,<br />
jengibre, comino,<br />
azafrán, cardamomo<br />
26 27
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
Chema Cobo<br />
Twin shelling painting, 2003<br />
Oli sobre llenç. Óleo sobre lienzo<br />
57,5 x 47,5 cm<br />
Flor blanca<br />
tuberosa, ilangilang,<br />
acàcia,<br />
gardènia,<br />
magnòlia, gessamí,<br />
muguet<br />
Flor blanca<br />
tuberosa, ylangylang,<br />
acacia,<br />
gardenia,<br />
magnolia, jazmín,<br />
muguet<br />
José Gallego<br />
Sin título, 1999<br />
Mixta sobre paper entelat. Mixta sobre papel entelado<br />
190 x 123 cm<br />
28 29
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
Robert Ferrer i Martorell<br />
Serie Ritmes d’expansió, 2015<br />
Metacrilat, vinil, paper i tela sobre fusta. Metacrilato, vinilo, papel y tela sobre madera<br />
35 x 75 x 16 cm<br />
Floral<br />
gerani, rosa, liles,<br />
clavell, violeta,<br />
lligabosc, jacint<br />
Floral<br />
geranio, rosa, lilas,<br />
clavel, violeta,<br />
madreselva, jacinto<br />
Anthony Caro<br />
Catalan stirrup, 1987-88<br />
Acer pintat i fixat. Acero pintado y fijado<br />
68,5 x 104 x 30,5 cm<br />
30 31
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
Joan Hernández Pijuan<br />
Sin título, 2003<br />
Gouache sobre paper Corea. Gouache sobre papel Corea<br />
24 x 34 cm<br />
Antonio Murado<br />
Sin título, 1997<br />
Oli sobre tela. Óleo sobre tela<br />
160 x 200 cm<br />
Floral – primavera<br />
bouquet, flor<br />
blanca, alegre,<br />
fresc, olorós<br />
Floral – primavera<br />
bouquet, flor<br />
blanca, alegre,<br />
fresco, oloroso<br />
32 33
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
Fernando Almela<br />
Bodegón, 1998<br />
Tècnica mixta sobre llenç. Técnica mixta sobre lienzo<br />
60 x 73 cm<br />
Fruiter – verd<br />
refrescant, sucós,<br />
aspre, gespa/herba<br />
Frutal – verde<br />
refrescante, jugosa,<br />
áspero, césped/<br />
hierba<br />
Toño Barreiro<br />
Anélido VI, 2010<br />
Acrílic sobre lli. Acrílico sobre lino<br />
164 x 122,5 cm<br />
34 35
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
Josep Guinovart<br />
Caja Rostroll, 1980<br />
Tècnica mixta, oli, llavors sobre taula en caixa de fusta i metacrilat.<br />
Técnica mixta, óleo, semillas sobre tabla en caja de madera y metacrilato<br />
90 x 60 x 4,5 cm<br />
Teun Hocks<br />
Untiteled (man sleeping in wheelbarrel), 1998<br />
Fotografia en B/N, pintada a l’oli - Edició:1/3. Fotografía en B/N, pintada al óleo - <strong>Edición</strong>:1/3<br />
116 x 137 cm<br />
Fenc<br />
herba seca, fougère,<br />
camps de cereals,<br />
de secà<br />
Heno<br />
hierba seca, fougère,<br />
campos de cereales,<br />
de secano<br />
36 37
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
Calo CarratalÁ<br />
Chambeando con paraguas azul, Serie Selvas, 2008<br />
Oli sobre cartó. Óleo sobre cartón<br />
50 x 70 cm<br />
Cristina García Rodero<br />
Plain du Nord (Ofrenda de velas), 1998<br />
Fotografia en B/N - Edició: 6/7. Fotografía en B/N - <strong>Edición</strong>: 6/7<br />
76 x 115 cm<br />
Fong – terrosa<br />
tòfona, fongs, molsa<br />
de roure, molsa<br />
humida<br />
Hongo – terrosa<br />
trufa, hongos, musgo<br />
de roble, musgo<br />
húmedo<br />
38 39
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
Juan Manuel Fernández Pera<br />
Atardecer amanecido, 2009<br />
Oli sobre llenç. Óleo sobre lienzo<br />
38 x 46 cm<br />
Xavi Puente<br />
Sin título, 2011<br />
Fusta de pi. Madera de pino<br />
40 x 45 x 32 cm<br />
Encens<br />
camforat, pi,<br />
aromàtic, medicinal<br />
Incienso<br />
alcanforado, pino,<br />
aromático, medicinal<br />
40 41
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
Hugo Fontela<br />
Little Palm XV. Serie Náufragos, 2010<br />
Tècnica mixta sobre llenç. Técnica mixta sobre lienzo<br />
30 x 46 cm Miguel Ángel Campano<br />
Sudario, 2002<br />
Tècnica mixta. Técnica mixta<br />
118 x 80 cm (Díptic. Díptico)<br />
Mel – ensucrada<br />
mel, sucre, dolços<br />
Miel – azucarada<br />
miel, azúcar, dulces<br />
42 43
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
Ricardo Cavada<br />
Sin título, 2007<br />
Acrílic sobre llenç. Acrílico sobre lienzo<br />
81 x 65 cm<br />
Naftalina<br />
penetrant, vell,<br />
químic<br />
Naftalina<br />
penetrante, viejo,<br />
químico<br />
Jesús Etxarte-Evru<br />
Noyos, 2015<br />
Fotografia en B/N sobre paper d’Hahnemuhle Matt Fibre 200g/m2 - Edició: única.<br />
Fotografía en B/N sobre papel de Hahnemuhle Matt Fibre 200g/m2 - <strong>Edición</strong>: única<br />
80 x 60 cm<br />
44 45
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
José Miguel PEreñÍguez<br />
Caja (Tombe), 2009<br />
Tinta, carbó i llapis conté sobre cartó. Tinta, carbón y lápiz conté sobre cartón<br />
37 x 52,5 cm<br />
Oriental<br />
exòtic, càlid,<br />
sensual, balsàmic<br />
Oriental<br />
exótico, cálido,<br />
sensual, balsámico<br />
Bruno Ollé<br />
R.A.L., 2014<br />
Mixta sobre metall. Mixta sobre metal<br />
153 x 118 cm<br />
46 47
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
José Mª Yturralde<br />
Eclipse, 1995<br />
Acrílic sobre llenç. Acrílico sobre lienzo<br />
80 x 80 cm<br />
Perejaume<br />
Font de Llorà, 1990<br />
Oli sobre tela. Óleo sobre tela<br />
65 x 82 cm<br />
Ozó<br />
salts d’aigua, neu,<br />
cel, aquós<br />
Ozono<br />
saltos de agua,<br />
nieve, cielo, acuoso<br />
48 49
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
Daniel Verbis<br />
Quemado, 2010<br />
Acrílic sobre polièster, caixa metacrilat. Acrílico sobre poliéster, caja metacrilato<br />
55 x 70 cm<br />
Podrit<br />
ranci, desagradable,<br />
humitat<br />
Podrido<br />
rancio, desagradable,<br />
humedad<br />
Ángel Vergara<br />
And yes I said yes I will yes, 2012<br />
Projecció vídeo HDV - Edició: 2/3 + 1AP. Proyección vídeo HDV - <strong>Edición</strong>: 2/3 + 1AP<br />
15’06”<br />
50 51
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
Alex Jasch<br />
Der Kleine Kreischer, 2009<br />
Guix, plàstic, pintura en spray, fusta, ceràmica. Yeso, plástico, pintura en spray, madera, cerámica<br />
50 x 40 x 65 cm<br />
Dis Berlin<br />
Circuito Homo Sapiens V, 2014-2015<br />
Oli, acrílic i vinílic sobre lli muntat en taula. Óleo, acrílico y vinílico sobre lino montado en tabla<br />
100 x 100 cm<br />
De pólvores<br />
talc, guix, flor<br />
de cotó, vainilla,<br />
oriental, vent<br />
Polvorosa<br />
polvos de talco,<br />
tiza, flor de algodón,<br />
vainilla, oriental,<br />
viento<br />
52 53
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
Pep Garro<br />
Domadores, 2014<br />
Tècnica mixta, collage sobre fusta. Técnica mixta, collage sobre madera<br />
41 x 41 x 5 cm<br />
Química<br />
medicaments, apotecaria,<br />
laboratoris químics<br />
i farmacèutics,<br />
indústria química<br />
Química<br />
medicamentos,<br />
botica, laboratorios<br />
químicos y farmacéuticos,<br />
industria<br />
química<br />
Julio Vaquero<br />
Plástico y formas oscuras, 2004-2005<br />
Llapis gras i aiguada sobre paper vegetal. Lápiz graso y aguada sobre papel vegetal<br />
126 x 108 cm<br />
54 55
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
ALBANO HERNÁNDEZ<br />
Nile I, 2012<br />
Tècnica mixta sobre llenç. Técnica mixta sobre lienzo<br />
50 x 50 cm<br />
Tabac<br />
fustenya, tabac de<br />
pipa, cendra, fusta<br />
cremada<br />
Tabaco<br />
amaderada, tabaco<br />
de pipa, ceniza,<br />
madera quemada<br />
Eduardo Chillida<br />
Collage noir, 1998<br />
Collage de tinta i paper sobre paper. Collage de tinta y papel sobre papel<br />
103,5 x 75,5 cm<br />
56 57
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
José Luis Mazarío<br />
Desierto de Tavernas, 2009<br />
Oli sobre taula. Óleo sobre tabla<br />
30 x 30 cm<br />
Rosa Muñoz<br />
Mirando al mar, 1993<br />
Fotografia sobre metacrilat - Edició: 2/6. Fotografía sobre metacrilato - <strong>Edición</strong>: 2/6<br />
100 x 100 cm<br />
Terrosa – abandonat<br />
humitat, brut, ranci,<br />
brossa<br />
Terrosa – abandonado<br />
humedad, sucio, rancio,<br />
basura<br />
58 59
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
Joaquim Michavila<br />
Sin título. Serie El Llac, 2004<br />
Acrílic sobre llenç. Acrílico sobre lienzo<br />
81 x 100 cm<br />
Javier Balda<br />
Sin título, 2003<br />
Mixta i assemblatge sobre llenç i fusta. Mixta y ensamblaje sobre lienzo y madera<br />
90 x 118 x 14 cm<br />
Terra mullada<br />
sotabosc, rosada,<br />
després de la pluja,<br />
terrós, aquós<br />
Tierra mojada<br />
sotobosque, rocío,<br />
después de la lluvia,<br />
terroso, acuoso<br />
60 61
colección Ars Citerior<br />
colección olorVISUAL<br />
Dis Berlin<br />
Arquitectura metafísica, 2010<br />
Oli sobre llenç muntat a taula. Óleo sobre lienzo montado a tabla<br />
46 x 54,2 x 4 cm<br />
Terra – química<br />
humitat, xampinyó,<br />
desagradable,<br />
punxant<br />
Tierra – química<br />
humedad, champiñón,<br />
desagradable,<br />
punzante<br />
Anett Stuth<br />
Feuer, 2007<br />
C-print - Edició: 5/6. C-print - <strong>Edición</strong>: 5/6<br />
120 x 100 cm<br />
62 63
Textos artistes colección olorVISUAL<br />
Daniel G. Verbis<br />
... per a després<br />
Aquest nen que et dic es<br />
va aturar.<br />
Va obrir un instant el seu<br />
flascó de vidre<br />
Y va dir: -Ja et tinc!<br />
Jo vaig pensar: aire<br />
d’aquí...<br />
Garikoitz Cuevas<br />
Aromes i despropòsits:<br />
una col·lecció de frases i<br />
versos amb intencions.<br />
1a. Mentre vaig a caminar<br />
entre els pins,<br />
em sufoco amb el fem<br />
que serveix d’adobament<br />
al camp,<br />
amb un futur selvàtic,<br />
amb la supèrbia onanista.<br />
2a. Fa alguns anys vaig tenir<br />
un estudi<br />
d’on els quadres sortien<br />
fen olor a xemeneia, peix<br />
fregit<br />
i salamandra momificada.<br />
3a. Aquesta nit fa olor<br />
d’encens dissimulat,<br />
desordre i conjectures,<br />
als records d’altres nits,<br />
a por,<br />
penitència,<br />
sang amb ceba i<br />
als sants matins.<br />
4a. I en aquestes em sobrevenen<br />
les meves olors presoneres,<br />
en destacada reincidència:<br />
gessamí d’estiu,<br />
tràfec de la camamilla de<br />
la tardor,<br />
flor de taronger amb la primavera<br />
i<br />
a l’hivern, les marees; tot<br />
i que això succeeix cada<br />
dia.<br />
5a. Traços, textures,<br />
colors en una mateixa taula<br />
que convida a respirar una<br />
nova aroma<br />
o com en els somnis,<br />
a viure el desordre de gaudir<br />
amb l’horitzó.<br />
Rafael Grassi-Hidalgo<br />
“Era inevitable: l’olor de<br />
les ametlles amargants li<br />
recordava sempre el destí<br />
dels amors contrariats.”<br />
Gabriel García Márquez,<br />
El amor en los tiempos<br />
del cólera<br />
“M’agrada l’olor que fas,<br />
posa’t fora de perill.”<br />
Jorge Martínez<br />
L’olor,<br />
com l’obra d’art,<br />
encarna en el present<br />
el record,<br />
crític o nostàlgic,<br />
del passat<br />
i la promesa,<br />
desig o amenaça,<br />
de l’esdevenir.<br />
Antoine Laval<br />
Cap de les meves peces<br />
és única.<br />
Només el moviment és<br />
únic.<br />
Un diàleg s’estableix entre<br />
l’instant i la seva continuïtat.<br />
I és llavors quan la seva<br />
absència ens queda gravada<br />
a l’esperit<br />
Tan fixament com si fos<br />
una fragància.<br />
Jean-Baptiste Huynh<br />
Vaig trobar aquest home a<br />
ribes del Ganges, a Benarés,<br />
a l’Índia, a pocs<br />
passos d’una cremació.<br />
Un leprós, sense mans ni<br />
cames, privat de vista i de<br />
tacte, per ell el<br />
món no va ser més que<br />
sons i olors. Per això, vaig<br />
imaginar, havia triat viure<br />
en un mercat, i al costat<br />
del riu sagrat, dels quals<br />
venien mil perfums,<br />
espècies i olors humans.<br />
José Gallego<br />
7 FRAGÀNCIES<br />
Quan a la vora del parc<br />
tractes d’ordenar les ombres<br />
dels arbres.<br />
Quan esperes que el vent<br />
tombi el teu barret.<br />
Quan el vent mullat insisteix<br />
a donar voltes al teu<br />
paraigua.<br />
Quan les llàgrimes de la<br />
tristesa s’uneixen amb la<br />
suor de les mans.<br />
Quan la boira deixa veure<br />
la pluja de l’estiu.<br />
Quan els plecs del rostre<br />
reflecteixen el somriure.<br />
Quan l’agradable conversa<br />
delicadament s’oculta.<br />
En aquest temps, amb<br />
olor d’afilat, m’assec a<br />
esperar els sorolls cansats<br />
del record.<br />
Anthony Caro<br />
El perfum de l’escultura<br />
està allí en el títol. Algunes<br />
escultures emeten un<br />
clar i fort perfum, fàcil de<br />
definir. En altres, l’olor, el<br />
títol, és tan difícil de comprendre<br />
com voler agafar<br />
a una ombra.<br />
L’olor d’una herba és allò<br />
que a un li ve a la ment<br />
quan pensa en aquella<br />
herba, i això és el què<br />
succeeix a vegades amb<br />
una peça d’art. Però tot<br />
sovint el material, les formes<br />
i la sintaxis es sobreposen<br />
i no podem recordar<br />
el perfum, només les<br />
peces que ho componen.<br />
M’agrada la idea d’una<br />
peça d’art amb el seu<br />
propi perfum. Se centra en<br />
l’inefable, en el que fa que<br />
l’art arribi als nostres sentit, als<br />
nostres sentiments.<br />
Antonio Murado<br />
Olor i color actuen en els nostres<br />
sentits d’una forma similar, de tots<br />
dos és molt intensa la impressió<br />
que graven en la nostra memòria.<br />
Mentre pintava aquesta sèrie de<br />
quadres, he tractat de mantenir<br />
el record de l’aroma de les flors<br />
podrint-se o de les habitacions on<br />
es deixen a assecar pomes.<br />
El color seria aquí l’essència de la<br />
seva intensitat, el seva esplendor<br />
i la seva extinció.<br />
Toño Barreiro<br />
Mirem a l’Art com una integració<br />
dels sentits.<br />
No hem sentit olors en els fragments<br />
dels llibres, igual que hem<br />
sentit dolor o alegria?<br />
Fa poc escoltava a una artista<br />
que era sinestèsica, i amb cada<br />
color i forma connectava amb<br />
altres funciones sensorials. Com<br />
ja és sabut, els sinestèsics perceben<br />
amb freqüència correspondències<br />
entre tons de color, tons<br />
de sons i intensitats dels olors i<br />
sabors de forma involuntària.<br />
I tots som d’alguna manera sinestèsics.<br />
Cada una de les nostres<br />
fotos de record es realitza precisament<br />
per a això, per a recordar,<br />
per a reviure moments (temps)<br />
i sensacions (olor, tacte, gust,<br />
etc.).<br />
Així, quina part de la mirada es<br />
queda de manera aïllada en les<br />
formes, en els colors, en el ritme<br />
de l’associació?<br />
En aquest sentit, a mi m’interessa<br />
les possibles associacions lliures,<br />
i inclús inconscients, que es<br />
poden suscitar amb les obres. Si<br />
ens traslladen a un altre temps,<br />
llavors es converteixen en multi-temporals:<br />
estic ara, abans i en<br />
un futur viscut amb antelació. Si<br />
ens evoquen altres sensacions,<br />
llavors són també pell, música,<br />
aliment i perfum. Cal estar atents<br />
en mirar, cal observar fins aconseguir<br />
el pensament que descansa<br />
i que es deixa bressolar per<br />
tots els sentits i en totes les direccions<br />
del temps, que s’expandeix<br />
sobre el seu centre instantani. Es<br />
tracta de poder rescatar el sentiment,<br />
l’emoció i tota la informació<br />
que entra pels sentits i que el<br />
llenguatge no pot interpretar ni<br />
representar.<br />
Teun Hocks<br />
L’olor d’un mandrós matí d’estiu.<br />
Amb el so dels distants ocells i el<br />
brunzit dels insectes,<br />
el temps passa lentament.<br />
El quitrà puja des de la carreta de<br />
palla,<br />
mesclant-se amb el fenc, quasi<br />
sense aire.<br />
A què fa olor el temps?<br />
Potser a la fresca fusta acabada<br />
de tallar?<br />
Cristina García-Rodero<br />
Les fotografies preses sota<br />
l’epígraf Rituales en Haití, és un<br />
treball sobre el tràngol, carregat<br />
de força, expressivitat i intencionalitat<br />
profunda. En blanc i negre,<br />
discorren la dansa i l’èxtasi, la<br />
quietud del tràngol i la confusió,<br />
l’encaix i la devastació, la llàgrima<br />
i el somriure que accentuen les<br />
pulsions de la sang, l’amor i la<br />
vida de gent que viu en el llindar<br />
de l’esclavitud.<br />
Encara que és una zona que no<br />
ha pogut fugir de la pobresa, ni<br />
les creences en el vudú que desenvolupen<br />
amb una força que<br />
fa que l’espiritisme impregni tota<br />
la seva vida social, no és un país<br />
trist. Treuen forces i alegries al<br />
menor pretext.<br />
Amb aquests rituals es purifiquen,<br />
amb l’aigua, amb el fang, els<br />
balls i cançons, nus i en contacte<br />
amb les tombes on estan els<br />
esperits….<br />
L’olor que els envolta, pot ser que<br />
a nosaltres ens molesti, per a ells<br />
són olors de plenitud, de seguir<br />
cap a davant, de recordar als<br />
seus avantpassats, en definitiva<br />
olor a felicitat.<br />
Cristina Agàpito<br />
Xavi Puente<br />
Cap arbre defineix millor el bosc<br />
mediterrani que el pi, té una olor<br />
intensa i penetrant que la pren<br />
de la terra on arrela, els minerals<br />
del sauló i la salabror del mar es<br />
reflecteixen en el seu color i les<br />
seves vetes. Treballar amb fusta<br />
requereix un profund respecte<br />
per l’ésser viu que és, cal comprendre<br />
la seva natura interna i<br />
característiques que li donen una<br />
determinada personalitat.<br />
M’agrada, com un escriptor crea<br />
un personatge, crear escultures<br />
amb vida pròpia, amb els seus<br />
defectes i virtuts, experiències,<br />
matisos i particularitats. Cada<br />
capa d’informació es sobreposa<br />
a l’anterior formant un substrat<br />
intel·lectual a través del qual teixir<br />
l’essència de cada peça que<br />
finalment pren coherència i es<br />
vertebra com una entitat única<br />
i distingible amb energia, olor i<br />
textura pròpia.<br />
Miguel Ángel Campano<br />
… doncs, OLOR DE RES i si es<br />
vol, OLOR DE L’ÍNDIA, atesa la<br />
font d’”inspiració”.<br />
Aquesta pintura està feta amb<br />
una peça de teixit procedent de<br />
l’Índia, enganxat sobre la tela i<br />
maculat amb diverses pintures.<br />
Com és ben sabut, el concert<br />
d’olors a les ciutats d’aquest país<br />
és molt variat i presenta contrasts<br />
polivalents que se superposen a<br />
la diversitat de l’enrenou humà i<br />
animal que enfila els seus carrerons<br />
laberíntics: sàndal, cúrcuma,<br />
pàtxuli, carn rostida, excrements,<br />
aigües estancades, etc., etc., etc.<br />
64 65
Bruno Ollé<br />
Tendenciosa olor de passat i present.<br />
Olor que perd la seva olor.<br />
Olors de blancs a negres, de grisos.<br />
De grisos mitjans. De grisos<br />
blavosos. De grisos plom. Grisos<br />
que enfosqueixen i claregen.<br />
Blancs que es trenquen.<br />
Negres que tenyeixen el blanc.<br />
Olor a química, a metalls i midó.<br />
Aroma d’infància catalogada en<br />
pantones. Essències ordenades<br />
i reordenades mil vegades. Olors<br />
que volen. Ventiladors que propaguen<br />
l’aire i el converteixen en<br />
vent, vent que transporta olors.<br />
Aire que recull olors i transporta<br />
el vent.<br />
Olors que mosseguen. Olors que<br />
veuen. Emanant òxid i passat.<br />
Olors cent vegades intentà recordar.<br />
Olorar. Olorar ara, ensopegar<br />
amb la memòria. Records i memòria<br />
de l’oblit. Olors del passat,<br />
olors que passen.<br />
L’essència de la pintura, la llum,<br />
els tons, els blancs, els grisos, els<br />
negres. La llum vela els blancs<br />
que enfosqueixen a negre. Grisos<br />
que treuen en cap parcialment.<br />
Negre sobre blanc escriu analític<br />
el passat que no és el que va ser<br />
sinó un esbós de què podria haver<br />
estat. Llum en totes les seves<br />
gammes. Tot en tan poc. Compondre.<br />
Compondre les densitats<br />
pigmentades. Mans alienes. Essències<br />
de color. Color. Olor.<br />
Jesús Etxarte<br />
“NOYOS”<br />
_OLORVISUAL.<br />
“NOYOS”<br />
Si no sóc, no faig olor,<br />
si sóc, molt decanto,<br />
si deixo de ser, em recorden pel<br />
que vaig ser,<br />
no sé si seré.<br />
La meva química surt pels porus i<br />
estén aquesta mescla<br />
de laboratori viscut de vides químicament<br />
complexes.<br />
Ara existeixo en aquesta foto congelada<br />
per a la memòria.<br />
Perejaume<br />
Em demaneu que us parli de l’olor<br />
de la font de Llorà, però és cosa<br />
de mal confondre si és de la font<br />
real, que voleu que us parli, o bé<br />
de la font pintada. Aquesta, la<br />
pintada, on l’aigua hi fa uns plecs<br />
de llenç com si brollés vestida i<br />
eixugada, ben segur que té una<br />
olor forta de trementina i d’oli de<br />
llinosa... De l’altra, en canvi, de la<br />
real, no sabria pas dir-vos-en ben<br />
bé l’olor.<br />
No és una font especialment olorosa.<br />
Llorà no és cap font d’aquelles<br />
pudents com una pixarada<br />
del diable, no mentolada per una<br />
fragància d’herbes aromàtiques...<br />
Tot i que és ben probable que els<br />
senglars i d’altres bestioles trobin<br />
aquella font per l’olfacte, no és<br />
pas l’olfacte el que ens hi duu.<br />
Tampoc no és per la vista que<br />
l’aconseguim trobar, en aquella<br />
espessetat de trèmols i avellaners<br />
que l’estotgen, sinó pel so. La font<br />
de Llorà sona, en efecte, com si<br />
us digués el nom ella mateixa: és<br />
un so naixent i seguit com el nom<br />
de “Llorà”. Coneixem la font pel<br />
seu so, fet tan difícilment perquè<br />
soni sempre igual, perquè el so hi<br />
balli com balla una flama, però no<br />
canviï.<br />
Ángel Vergara<br />
Olor àcida, afruitada, calenta<br />
Univers molecular de planetes, de<br />
galàxies<br />
Entre elles, el buit sideral<br />
Fenomenal.<br />
Olor d’estrelles,<br />
Espais discontinus en la cinquena<br />
dimensió<br />
Veritats individuals i parcials<br />
Coco.<br />
Olor de pols<br />
Conjunts amb nombroses interseccions<br />
i encavallaments<br />
L’arbre i la mar i el cos i l’aire<br />
Sensible passió.<br />
Olors de colors<br />
Universals i sense concepte<br />
L’efluvi del temps, l’estructura en<br />
moviment<br />
Raons sense mesura.<br />
Olor de l’amor<br />
Fresca lleugera, de pólvores, de<br />
blau aquós, seductora<br />
Sabor, alegria, rosa especiada,<br />
folla vivacitat.<br />
Sí dic sí.<br />
Olor de l’ànima<br />
Acció conjugada del món i de<br />
l’esperit<br />
Una forma olfactiva<br />
Allà estàtica, aquí dinàmica.<br />
Alex Jasch<br />
ODA A LA FLORIDURA<br />
Viure la vida de passada!<br />
entre el que queda<br />
que no ens fa falta<br />
el sentiment dels assumptes<br />
o bé<br />
l’olor de les coses<br />
la prova<br />
és en sí<br />
l’aroma<br />
en principi<br />
està tot<br />
emmarcat, realitzat<br />
relativitzat<br />
perpendicularment<br />
als perfums<br />
Cap so, ¿d’on?<br />
Perquè la sal dóna sabor a les<br />
coses<br />
el petit cridaner<br />
I a més gairebé sempre és cert:<br />
La descomposició, la degeneració<br />
De- i generació sempre formen<br />
una nova generació.<br />
La vida comença vivint i en vida,<br />
de vegades amenaçadora, es<br />
floreix.<br />
Llavors, quan la cosa es torna<br />
massa real, precisament a causa<br />
d’aquell ens que caracteritza<br />
aquesta cosa, quan un Ésser<br />
amb força vital existeix amb tal<br />
intensitat que una cosa comença<br />
a descompondre’s, a dissoldre’s<br />
lentament en boirina, en fragància,<br />
en pudor fosca, ¿és llavors<br />
quan comença a correspondre<br />
realment a la seva naturalesa?<br />
Per tant la desintegració i la floridura<br />
no serien senyal de descomposició<br />
i decadència, sinó el que<br />
caracteritza el desdoblament més<br />
aviat complet de les propietats i<br />
relacions de les coses i els esdeveniments.<br />
Julio Vaquero<br />
La representació de la realitat<br />
sempre ha estat lligada a la percepció<br />
dels sentits.<br />
La gradació de grisos ens fa contemplar<br />
la llum que ens endinsa<br />
en llocs per descobrir.<br />
Tal vegada la llum que il·lumina<br />
aquesta taula d’elements ens<br />
evoqui la pols, l’olor de humitat<br />
que desprenen objectes en desús<br />
condemnats a la foscor per llarg<br />
temps, com una aroma que desperta<br />
records indesxifrables.<br />
Eduardo Chillida<br />
· Alrededor del vacío<br />
· Música de las esferas<br />
· Peines del viento<br />
· Rumor de límites<br />
· Elogio de agua<br />
· Lugar de encuentros<br />
· Lo profundo es el aire<br />
Un simple repàs dels títols que<br />
Chillida dóna a les seves escultures<br />
ens permet descobrir la<br />
profunditat metafísica de la seva<br />
poètica i la intensa càrrega sensorial<br />
de les seves obres. I és que<br />
Chillida és tremendament mental,<br />
racionalitza amb precisió línies,<br />
formes i espais, però mai no ho fa<br />
aplicant una fórmula estereotipada,<br />
sinó obeint els dictats d’una<br />
sensibilitat que treballa amb els<br />
cinc sentits, ja que és a través de<br />
les sensacions que estableix el<br />
primer contacte amb una matèria<br />
primera, amb una tècnica gràfica,<br />
amb un lloc específic.<br />
Daniel Giralt-Miracle<br />
Rosa Muñoz<br />
Mirant el mar<br />
Aquesta fotografia forma part<br />
d’una sèrie amb la qual vaig voler<br />
significar una època de la meva<br />
vida. El quadre del mar en les parets<br />
del saló de la casa dels meus<br />
avis és tota una icona d’aquests<br />
temps; en contemplar-lo, encara<br />
percebo en la meva pell certa<br />
frescor de brisa, cert regust amargant<br />
d’innocència perduda. Aquell<br />
sabor a sal, aquell perfum que em<br />
porta cap a tu, a la nostàlgia del<br />
teu cos envaït de mars.<br />
L’olor és també una emoció i<br />
l’emoció un sabor. Olors i sabors<br />
que fixen el record i donen identitat<br />
a la mirada.<br />
Javier Balda<br />
Quan en desembalar un quadre<br />
encara conserva la seva olor<br />
característica, recordo la situació<br />
en la qual el vaig crear. Fa olor de<br />
la humitat de l’estudi, al fred de<br />
la tardor o olora a l’assecament<br />
ràpid de l’estiu. Respir cada situació<br />
d’afegir o llevar parts que ara<br />
ho constitueixen.<br />
Les capes d’acrílic, d’oli, viscoses,<br />
esteses, semblen que redimeixen<br />
el procés, el treball de tirar endavant<br />
aquest quadre.<br />
Quan oloro la pintura crec que ha<br />
valgut la pena la indecisió, vacil·<br />
lant, sobre la conclusió de l’obra;<br />
si al temps conserva lleument<br />
l’aroma de l’oli, recordo l’esforç<br />
del seu inici.<br />
Sovint fico el nas en les exposicions<br />
per saber d’on vénen les<br />
obres, de què estan fetes, i les<br />
toco d’amagat.<br />
Anett Stuth<br />
Amb el peu s’apaga ràpidament<br />
un petit foc;<br />
Però, si es descuida, un riu d’aigua<br />
no podrà extingir.<br />
William Shakespeare, 3 Enrique VI<br />
Foc<br />
Un bosc amb una fogata al capvespre.<br />
La corona de flames i<br />
el nucli blanc contrasten amb el<br />
fosc blau brillant del cel, i emeten<br />
llum, calor i olor. Però el que fa<br />
que les branques seques cremin,<br />
també dóna a la nit un ambient<br />
ambivalent. Pintures i fotografies<br />
acuradament enquadrades – en<br />
Foc, d’Anett Stuth – es redueixen<br />
a cendres, per dir-ho així.<br />
Les fotografies-collage muntades<br />
d’Anett Stuth utilitzen cites de la<br />
història, de la història del cinema,<br />
de l’art o de la fotografia, per obrir<br />
altres habitacions, altres perspectives,<br />
altres sensacions. Passat i<br />
present s’uneixen en llaços d’associació<br />
enigmàtica que mai hem<br />
pensat abans, transportant-nos a<br />
través de records olfactoris a moments<br />
viscuts, somiats....<br />
Què pot transmetre una foto, donada<br />
l’omnipresència de la imatge<br />
avui dia? Com ens pot afectar?<br />
Dels incendis en Foc s’aixeca un<br />
símbol en contra de qualsevol<br />
oblit, ens ajuda a despertar la<br />
nostra memòria olfactòria....<br />
Michaela Nolte<br />
66 67
Textos artistas colección olorVISUAL<br />
Daniel G. Verbis<br />
... para luego<br />
Este niño que te digo se<br />
detuvo.<br />
Abrió un instante su frasco<br />
de cristal<br />
Y dijo: -¡Ya te tengo!<br />
Yo pensé: aire de aquí...<br />
Garikoitz Cuevas<br />
Aromas y despropósitos:<br />
una colección de frases y<br />
versos con intenciones.<br />
1ª. Mientras voy a caminar<br />
entre los pinos,<br />
me sofoco con el estiércol<br />
que sirve de abono al campo,<br />
con un futuro selvático,<br />
con la soberbia onanista.<br />
2ª. Hace algunos años<br />
tuve un estudio<br />
de donde los cuadros salían<br />
oliendo a chimenea, pescado<br />
frito<br />
y salamanquesa momificada.<br />
3ª. Esta noche huele a<br />
incienso disimulado,<br />
desorden y conjeturas,<br />
a los recuerdos de otras<br />
noches,<br />
a miedo,<br />
penitencia,<br />
sangre con cebolla y<br />
a las santas mañanas.<br />
4ª. Y en éstas me sobrevienen<br />
mis olores carceleros, en<br />
destacada reincidencia:<br />
jazmín de verano,<br />
trasiego de la manzanilla<br />
en otoño,<br />
azahar con la primavera y<br />
en invierno, las mareas;<br />
aunque eso sucede todos<br />
los días.<br />
5ª. Trazos, texturas,<br />
colores a una misma mesa<br />
que invitan a respirar un<br />
aroma nuevo<br />
o como en los sueños,<br />
a vivir el desorden de gozar<br />
con el horizonte.<br />
Rafael Grassi-Hidalgo<br />
“Era inevitable: el olor de<br />
las almendras amargas le<br />
recordaba siempre el destino<br />
de los amores contrariados.”<br />
Gabriel García Márquez,<br />
El amor en los tiempos<br />
del cólera<br />
“Me gusta como hueles,<br />
ponte a salvo.”<br />
Jorge Martínez<br />
El olor,<br />
como la obra de arte,<br />
encarna en el presente<br />
el recuerdo,<br />
crítico o nostálgico,<br />
de lo pasado<br />
y la promesa,<br />
deseo o amenaza,<br />
del porvenir.<br />
Antoine Laval<br />
Ninguna de mis piezas es<br />
única.<br />
Solamente el movimiento<br />
es único.<br />
Un diálogo se establece<br />
entre el instante y su continuidad.<br />
Y es entonces cuando su<br />
ausencia nos queda grabada<br />
en el espíritu<br />
Tan fijamente como si<br />
fuera una fragancia.<br />
Jean-Baptiste Huynh<br />
Encontré este hombre<br />
a orillas del Ganges, en<br />
Benarés, en la India, a<br />
pocos<br />
pasos de una cremación.<br />
Un leproso, sin manos ni<br />
piernas, privado de vista y<br />
de tacto, para él el<br />
mundo no fue más que<br />
sonidos y olores. Por eso,<br />
imaginé, había elegido<br />
vivir<br />
en un mercado, y al lado<br />
del río sagrado, de los<br />
cuales venían mil perfumes,<br />
especias y olores humanos.<br />
José Gallego<br />
7 FRAGANCIAS<br />
Cuando al borde del parque<br />
tratas de ordenar las<br />
sombras de los árboles.<br />
Cuando esperas que el<br />
viento de vuelta a tu sombrero.<br />
Cuando el viento mojado<br />
insiste en dar vueltas a tu<br />
paraguas.<br />
Cuando las lágrimas de<br />
la tristeza se unen con el<br />
sudor de las manos.<br />
Cuando la niebla deja ver<br />
la lluvia del verano.<br />
Cuando los pliegues del<br />
rostro reflejan la sonrisa.<br />
Cuando la agradable conversación<br />
delicadamente<br />
se oculta.<br />
En ese tiempo, con olor<br />
de afilado, me siento a<br />
esperar los ruidos cansados<br />
del recuerdo.<br />
Anthony Caro<br />
El perfume de la escultura<br />
está allí en el título. Algunas<br />
esculturas emiten un<br />
claro y fuerte perfume,<br />
fácil de definir. En otras, el<br />
olor, el título, es tan difícil<br />
de comprender como<br />
querer coger a una sombra.<br />
El olor de una hierba es<br />
lo que a uno le viene a la<br />
mente cuando piensa en<br />
aquella hierba, y eso es lo<br />
que sucede a veces con<br />
una pieza de arte. Pero a<br />
menudo el material, las<br />
formas y la sintaxis se<br />
sobreponen y no pode-<br />
mos recordar el perfume, sólo las<br />
piezas que lo componen.<br />
Me gusta la idea de una pieza de<br />
arte con su propio perfume. Se<br />
centra en lo inefable, en lo que<br />
hace que el arte llegue a nuestros<br />
sentidos, a nuestros sentimientos.<br />
Antonio Murado<br />
Olor y color actúan en nuestros<br />
sentidos de una forma similar,<br />
de ambos es muy intensa la impresión<br />
que graban en nuestra<br />
memoria.<br />
Mientras pintaba esta serie de<br />
cuadros, he tratado de mantener<br />
el recuerdo del aroma de las<br />
flores pudriéndose o de las habitaciones<br />
donde se dejan a secar<br />
manzanas.<br />
El color sería aquí la esencia de<br />
su intensidad, su esplendor y su<br />
extinción.<br />
Toño Barreiro<br />
Miremos al Arte como una integración<br />
de los sentidos.<br />
¿No hemos sentido olores en los<br />
pasajes de los libros, igual que<br />
hemos sentido dolor o alegría?<br />
Hace poco escuchaba a una artista<br />
que era sinestésica, y con cada<br />
color y forma conectaba con otras<br />
funciones sensoriales. Como ya<br />
se sabe, los sinestésicos perciben<br />
con frecuencia correspondencias<br />
entre tonos de color, tonos de sonidos<br />
e intensidades de los olores<br />
y sabores de forma involuntaria.<br />
Y todos somos de alguna manera<br />
sinestésicos. Cada una de nuestras<br />
fotos de recuerdo es realizada<br />
precisamente para eso, para<br />
recordar, para revivir momentos<br />
(tiempo) y sensaciones (olor, tacto,<br />
gusto, etc).<br />
Así, ¿qué parte de la mirada se<br />
queda de manera asilada en las<br />
formas, en los colores, en el ritmo<br />
de la asociación?<br />
En este sentido, a mi me interesa<br />
las posibles asociaciones libres,<br />
e incluso inconscientes, que se<br />
pueden suscitar con las obras. Si<br />
nos traslada a otro tiempo, entonces<br />
se convierten en multitemporales:<br />
estoy ahora, entonces y en<br />
un futuro vivido con antelación.<br />
Si nos evoca otras sensaciones,<br />
entonces son también piel, música,<br />
alimento y perfume. Hay que<br />
estar atentos al mirar, hay que<br />
observar hasta alcanzar el pensamiento<br />
que descansa y que se<br />
deja mecer por todos los sentidos<br />
y en todas las direcciones del<br />
tiempo, que se expande sobre<br />
su centro instantáneo. Se trata<br />
de poder rescatar el sentimiento,<br />
la emoción y toda la información<br />
que entra por los sentidos y que<br />
el lenguaje no puede interpretar ni<br />
representar.<br />
Teun Hocks<br />
El olor de una perezosa mañana<br />
de verano<br />
Con el sonido de los distantes pájaros<br />
y el zumbido de los insectos,<br />
el tiempo pasa lentamente.<br />
El alquitrán asciende desde la<br />
carretilla de paja,<br />
mezclándose con el heno, casi<br />
sin aire.<br />
¿A qué huele el tiempo?<br />
¿Quizás a la fresca madera recién<br />
cortada?<br />
4 de junio de 2002<br />
Cristina García-Rodero<br />
Las fotografías tomadas bajo el<br />
epígrafe Rituales en Haití, es un<br />
trabajo sobre el trance, cargado<br />
de fuerza, expresividad e intencionalidad<br />
profunda. En blanco<br />
y negro, discurren la danza y el<br />
éxtasis, la quietud del trance y<br />
la confusión, el encaje y la devastación,<br />
la lágrima y la sonrisa<br />
que acentúan las pulsiones de la<br />
sangre, el amor y la vida de gente<br />
que vive en el umbral de la esclavitud.<br />
Aunque es una zona que no ha<br />
podido huir de la pobreza, ni las<br />
creencias en el vudú que desarrollan<br />
con una fuerza que hace<br />
que el espiritismo impregne toda<br />
su vida social, no es un país triste.<br />
Sacan fuerzas y alegrías al menor<br />
pretexto.<br />
Con estos rituales se purifican,<br />
con el agua, con el barro, los<br />
bailes y canciones, desnudos y en<br />
contacto con las tumbas dónde<br />
están los espíritus….<br />
El olor que les rodea, puede que<br />
a nosotros nos moleste, para ellos<br />
son olores de plenitud, de seguir<br />
hacia delante, de recordar a sus<br />
antepasados, en definitiva olor a<br />
felicidad.<br />
Cristina Agàpito<br />
Xavi Puente<br />
Ningún árbol define mejor el bosque<br />
mediterráneo que el pino,<br />
tiene un olor intenso y penetrante<br />
que la toma de la tierra donde<br />
arraiga, los minerales del saulón<br />
y la sal del mar se reflejan en su<br />
color y sus vetas. Trabajar con<br />
la madera requiere un profundo<br />
respeto para el ser vivo que es,<br />
comprender su naturaleza interna<br />
y características que le dan una<br />
determinada personalidad.<br />
Me gusta, como un escritor crea<br />
un personaje, crear esculturas<br />
con vida propia, con sus defectos<br />
y virtudes, experiencias, matices<br />
y particularidades. Cada capa de<br />
información se sobrepone a la<br />
anterior formando un substrato<br />
intelectual a través del cual tejer<br />
la esencia de cada pieza que<br />
finalmente toma coherencia y se<br />
vértebra como una entidad única<br />
y distinguible con energía, olor y<br />
textura propia.<br />
Miguel Ángel Campano<br />
....pues, OLOR A NADA y si se<br />
quiere, OLOR DE LA INDIA, dadas<br />
la fuente de “inspiración”.<br />
Esta pintura está realizada con<br />
una pieza de tejido procedente de<br />
la India, marruflado sobre lienzo y<br />
maculado con diversas pinturas.<br />
Como es de sobras conocido, el<br />
concierto de olores en las ciuda-<br />
68 69
des de este país es muy variado<br />
y presenta polivalentes contrastes<br />
que se superponen a la diversidad<br />
del tumulto humano y animal<br />
que enfila sus callejas laberínticas:<br />
sándalo, cúrcuma, pachuli,<br />
carne tostada, excrementos,<br />
aguas estancadas, etc., etc., etc.<br />
Bruno Ollé<br />
Tendencioso olor de pasado y<br />
presente. Olor que pierde su olor.<br />
Olores de blancos a negros, de<br />
grises. De grises medios. De grises<br />
azulados. De grises plomo.<br />
Grises que oscurecen y amanecen.<br />
Blancos que se rompen.<br />
Negros que tiñen el blanco.<br />
Olor a química, a metales y almidón.<br />
Aroma de infancia catalogada<br />
en pantones. Esencias ordenadas<br />
y reordenadas mil veces.<br />
Olores que vuelan. Ventiladores<br />
que propagan el aire y lo convierten<br />
en viento, viento que transporta<br />
olores. Aire que recoge olores y<br />
transporta el viento.<br />
Olores que muerden. Olores que<br />
ven. Emanando óxido y pasado.<br />
Olores cien veces intentados recordar.<br />
Oler. Oler ahora, tropezar<br />
con la memoria. Recuerdos y<br />
memoria del olvido. Olores del<br />
pasado, olores que pasan.<br />
La esencia de la pintura, la luz,<br />
los tonos, los blancos, los grises,<br />
los negros. La luz vela los blancos<br />
que oscurecen a negro. Grises<br />
que se asoman parcialmente.<br />
Negro sobre blanco escribe analítico<br />
el pasado que no es el que<br />
fue sino un esbozo de lo que podría<br />
haber sido. Luz en todas sus<br />
gamas. Todo en tan poco. Componer.<br />
Componer las densidades<br />
pigmentadas. Manos ajenas.<br />
Esencias de color. Color. Olor<br />
Jesús Etxarte<br />
“NOYOS”<br />
_OLORVISUAL.<br />
“NOYOS”<br />
Si no soy no huelo,<br />
si soy mucho decanto,<br />
si dejo de ser me recuerdan por<br />
lo que fui,<br />
no se si seré .<br />
Mi química sale por los poros y<br />
extiende esa mezcolanza<br />
de laboratorio vivido de vidas<br />
químicamente complejas.<br />
Ahora existo en esta foto congelada<br />
para la memoria.<br />
Perejaume<br />
Me pedís que os hable del olor de<br />
la fuente de Llorà, pero acierto a<br />
comprender si queréis que os hable<br />
de la fuente real o de la fuente<br />
pintada. Esta, la pintada, donde<br />
el agua hace unos pliegues de<br />
lienzo como si brotase vestida<br />
y seca, tiene sin lugar a dudas<br />
un olor fuerte de trementina y de<br />
aceite de linaza... De la otra, la<br />
real, no sabría deciros con certeza<br />
cual es su olor.<br />
No es una fuente especialmente<br />
olorosa. Llorà no es ninguna<br />
fuente de aquellas que apestan<br />
a meada del diablo, ni tampoco<br />
mentolada por una fragancia de<br />
hierbas aromáticas... Aunque es<br />
muy posible que los jabalíes y<br />
otros animales encuentren esa<br />
fuente gracias a su olfato, no es el<br />
olfato el que nos lleva. Tampoco<br />
la vista nos conduce a ella, en esa<br />
espesura de álamos temblones<br />
y avellanos que la encierran, sino<br />
el sonido. La fuente de Llorà suena,<br />
en efecto, como si dijera su<br />
propio nombre: es un sonido naciente<br />
y seguido como el nombre<br />
de “Llorà”. Conocemos la fuente<br />
por su sonido, tan difícilmente<br />
compuesto para que suene siempre<br />
igual, para que el sonido baile<br />
como baila una flauta; pero que<br />
no cambie.<br />
Ángel Vergara<br />
Olor ácido, afrutado, caliente<br />
Universo molecular de planetas,<br />
de galaxias<br />
Entre ellas el vacío sideral<br />
Fenomenal.<br />
Olor a estrellas,<br />
Espacios discontinuos en la quinta<br />
dimensión<br />
Verdades individuales y parciales<br />
Coco.<br />
Olor a polvos<br />
Conjuntos con numerosas intersecciones<br />
y superposiciones<br />
El árbol y el mar y el cuerpo y el<br />
aire<br />
Sensible pasión.<br />
Olores de colores<br />
Universales y sin concepto<br />
El efluvio del tiempo, la estructura<br />
en movimiento<br />
Razones sin medida.<br />
Olor del amor<br />
Fresco, ligero, polvoroso, azul<br />
acuoso, seductor<br />
Sabor, alegría, rosa especiada,<br />
loca vivacidad.<br />
Sí digo sí.<br />
Olor del alma<br />
Acción conjugada del mundo y<br />
del espíritu<br />
Una forma olfativa<br />
Ahí estática, aquí dinámica.<br />
Alex Jasch<br />
ODA AL MOHO<br />
¡Vivir la vida de paso!<br />
entre lo que queda<br />
que no nos hace falta<br />
el sentimiento de los asuntos<br />
o bien<br />
el olor de las cosas<br />
la prueba<br />
es en sí<br />
el aroma<br />
en principio<br />
está todo<br />
enmarcado, realizado<br />
relativizado<br />
perpendicularmente<br />
a los perfumes<br />
Ningún sonido, ¿de dónde?<br />
pues la sal da sabor a las cosas<br />
el pequeño chillón<br />
Y además casi siempre es cierto:<br />
La descomposición, la degeneración<br />
De- y generación siempre forman<br />
una nueva generación<br />
La vida empieza viviendo y en<br />
vida, a veces amenazadora, enmohece.<br />
Entonces, cuando la cosa se torna<br />
demasiado real, precisamente<br />
a causa de aquel ente que caracteriza<br />
a esta cosa, cuando un Ser<br />
con fuerza vital existe con tal intensidad<br />
que una cosa empieza a<br />
descomponerse, a disolverse lentamente<br />
en bruma, en fragancia,<br />
en hedor sombrío, ¿es entonces<br />
cuando empieza a corresponder<br />
realmente a su naturaleza?<br />
Por lo tanto la desintegración y el<br />
moho no serían señal de descomposición<br />
y decadencia, sino lo<br />
que caracteriza el desdoblamiento<br />
más bien completo de las propiedades<br />
y relaciones de las cosas y<br />
los acontecimientos.<br />
Julio Vaquero<br />
La representación de la realidad<br />
siempre ha estado ligada a la<br />
percepción de los sentidos.<br />
La gradación de grises nos hace<br />
contemplar la luz que nos adentra<br />
en lugares por descubrir.<br />
Tal vez la luz que ilumina esta<br />
mesa de elementos nos evoque<br />
el polvo, el olor a humedad que<br />
desprenden objetos en desuso<br />
condenados a la oscuridad por<br />
largo tiempo, como un aroma que<br />
despierta recuerdos indescifrables.<br />
Eduardo Chillida<br />
· Alrededor del vacío<br />
· Música de las esferas<br />
· Peines del viento<br />
· Rumor de límites<br />
· Elogio de agua<br />
· Lugar de encuentros<br />
· Lo profundo es el aire<br />
Un simple repaso a los títulos que<br />
Chillida da a sus esculturas nos<br />
permite descubrir la profundidad<br />
metafísica de su poética y la intensa<br />
carga sensorial de sus obras. Y<br />
es que Chillida es tremendamente<br />
mental, racionaliza con precisión<br />
líneas, formas y espacios, pero<br />
jamás lo hace aplicando una fórmula<br />
estereotipada, sino obedeciendo<br />
a los dictados de una sensibilidad<br />
que trabaja con los cinco<br />
sentidos, puesto que es a través<br />
de las sensaciones que establece<br />
el primer contacto con una materia<br />
prima, con una técnica gráfica,<br />
con un lugar específico.<br />
Daniel Giralt-Miracle<br />
Rosa Muñoz<br />
Mirando el mar<br />
Esta fotografía forma parte de una<br />
serie con la que quise significar<br />
una época de mi vida. El cuadro<br />
del mar en las paredes del salón<br />
de la casa de mis abuelos es<br />
todo un icono de esos tiempos; al<br />
contemplarlo, aún percibo en mi<br />
piel cierto frescor de brisa, cierto<br />
regusto amargo de inocencia<br />
perdida. Aquel sabor a sal, aquel<br />
perfume que me lleva hacia ti, a<br />
la nostalgia de tu cuerpo invadido<br />
de mares.<br />
El olor es también una emoción<br />
y la emoción un sabor. Olores y<br />
sabores que fijan el recuerdo<br />
y dan identidad a la mirada.<br />
Javier Balda<br />
A veces cada color tiene forma<br />
de olor.<br />
Cuando al desembalar un cuadro<br />
todavía conserva su olor característico,<br />
recuerdo la situación en la<br />
que lo creé. Huela a la humedad<br />
del estudio, al frío de otoño o<br />
sabe al secado rápido del verano.<br />
Respiro cada situación de añadir<br />
o quitar partes que ahora lo constituyen.<br />
Las capas de acrílico, de óleo,<br />
viscosas, tendidas, parece que<br />
redimen el proceso, el trabajo de<br />
sacar adelante ese cuadro.<br />
Cuando huelo la pintura creo que<br />
ha merecido la pena la indecisión,<br />
titubeante, sobre la conclusión<br />
de la obra; si al tiempo conserva<br />
levemente el aroma del óleo recuerdo<br />
el esfuerzo de su inicio.<br />
A menudo meto la nariz en las<br />
exposiciones para saber de dónde<br />
vienen las obras, de que están<br />
hechas, y las toco a escondidas.<br />
Anett Stuth<br />
Con el pie se apaga rápidamente<br />
un pequeño fuego;<br />
Pero, si se descuida, un río de<br />
agua no podrá extinguir.<br />
William Shakespeare, 3 Enrique VI<br />
Fuego<br />
Un bosque con una fogata al<br />
atardecer. La corona de llamas y<br />
el núcleo blanco contrastan con<br />
el oscuro azul resplandeciente<br />
del cielo, y emiten luz, calor y olor.<br />
Pero lo que hace que las ramas<br />
secas ardan, también da a la<br />
noche un ambiente ambivalente.<br />
Pinturas y fotografías cuidadosamente<br />
encuadradas – en Fuego,<br />
de Anett Stuth – se reducen a<br />
cenizas, por así decirlo.<br />
Las fotografías-collage montadas<br />
de Anett Stuth utilizan citas de la<br />
historia, de la historia del cine, del<br />
arte o de la fotografía, para abrir<br />
otras habitaciones, otras perspectivas,<br />
otras sensaciones. Pasado<br />
y presente se unen en lazos de<br />
asociación enigmática que nunca<br />
hemos pensado antes, transportándonos<br />
a través de recuerdos<br />
olfativos a momentos vividos,<br />
soñados….<br />
¿Qué puede transmitir una foto,<br />
dada la omnipresencia de la<br />
imagen hoy en día? ¿Cómo nos<br />
puede afectar? De los incendios<br />
en Fuego se levanta un símbolo<br />
en contra de cualquier olvido, nos<br />
ayuda a despertar nuestra memoria<br />
olfativa….<br />
Michaela Nolte<br />
70 71
English translations<br />
Institutional presentation<br />
The University of Alicante Museum presents<br />
<strong>Hipocamps</strong>, an exhibition that<br />
invites us to approach visual arts through<br />
the sense of smell. It is a suggestive<br />
proposal bringing to life a joint exhibition<br />
of two unique collections that enter<br />
into dialogue with the sense of smell as<br />
the common and evocative element.<br />
Thus, <strong>Hipocamps</strong> invites the viewer to<br />
look into the corners of their mind. A<br />
total of 48 artists from different backgrounds<br />
and generations will participate<br />
in the exhibition, where painting,<br />
sculpture, drawing, photography and<br />
video are blended.<br />
<strong>Hipocamps</strong> has been made possible<br />
thanks to the initiative of colección<br />
olorVISUAL and colección Ars Citerior.<br />
It is not the first time that the University<br />
of Alicante has worked with private<br />
collections - Ars Citerior has collaborated<br />
with us on several occasions, and<br />
it is our hope that these joint ventures<br />
continue into the future, as a further<br />
means to support and, at the same<br />
time, to disseminate artistic creation. I<br />
also want to thank art collector Ernesto<br />
Ventós, for offering us his collection,<br />
entitled colección olorVISUAL, and curator<br />
of the Ars Citerior collection Javier<br />
Martin for his generosity and interest<br />
in the University of Alicante and the<br />
support in making it possible for us<br />
to contemplate this unique exhibition<br />
which I hope you will enjoy.<br />
Manuel Palomar Sanz<br />
Universidad of Alicante President<br />
72 73
<strong>Hipocamps</strong><br />
The exhibition project <strong>Hipocamps</strong><br />
brings together contemporary artworks<br />
united by memories generated by the<br />
sense of smell. People distinguish between<br />
10,000 odours and remember<br />
35% of what we smell. We are therefore<br />
talking about a very wide range of objects<br />
and situations that can lead us to<br />
evoke an olfactory memory, often related<br />
to our childhood and sometimes we<br />
had almost forgotten.<br />
Many anatomical elements of our brain<br />
are related to the memory of smell: first,<br />
the olfactory bulb distributes the information<br />
to the limbic system; the next<br />
step is the connection of perceived aroma<br />
with an emotion, and this is done by<br />
the brain amygdala; and finally, we find<br />
the process of relating this odour with a<br />
memory, it is a hippocampus function.<br />
A meticulous work about olfactory<br />
matches is already being done with artworks<br />
from colección olorVISUAL and<br />
colección Ars Citerior collection material,<br />
which has resulted in a selection<br />
of artworks that we can see in this exhibition.<br />
In the case of the art collector<br />
and perfumer Ernesto Ventos, colección<br />
olorVISUAL, artworks have been<br />
acquired from the very beginning because<br />
they arouse his olfactory memory.<br />
That is why the leitmotif of this collection<br />
is odour and the ability to evoke<br />
a memory.<br />
In the case of Javier Martin, Ars Citerior,<br />
the process has been reversed, i.e.,<br />
the art collector has made a very quick<br />
viewing, one second per artwork, to select<br />
those that are related to an olfactory<br />
memory, something he had already<br />
paid attention by the physiological fact<br />
that he has been losing part of smell<br />
over the years.<br />
Finally, the link between the artworks is<br />
through the Olfactory Notes, also called<br />
“alphabet” of the creators of essences,<br />
which in turn are accompanied by their<br />
representative colour within the Pantone<br />
Colour Matching System.<br />
At the same time, we describe each olfactory<br />
note with the raw materials that<br />
are part of it. Thus, the composition<br />
and balance of these result in an artistic<br />
chord. Similarly, these artistic chords<br />
that we present are the result of these<br />
balanced and perfect artworks of both<br />
collections.<br />
colección<br />
olorVISUAL<br />
When people ask me to explain the<br />
reason for my collection, I always tell<br />
them I want to teach people to smell by<br />
way of visual art. This was the reason<br />
why I started the colección olorVISUAL,<br />
and it’s still my goal. I can only understand<br />
this world by constantly smelling<br />
it. Smell is the sense that takes primacy<br />
over the others, and as such we<br />
ought to make the most of it and smell<br />
everything – even art.<br />
I know my olfactory memory is especially<br />
well developed because of my<br />
profession as a perfumer, but that certainly<br />
doesn’t mean that all of you have<br />
to lose out, for want of a little more attention,<br />
and miss a whole wealth of olfactory<br />
nuances.<br />
The works that make up the collection<br />
have to awaken in me an olfactory interest:<br />
the moment I see the work I say<br />
‘this piece has a smell’. That means<br />
that my memory has carried me back to<br />
some experience I have lived through<br />
or to a process in my work by means<br />
of a smell, an olfactory sensation. It’s<br />
unusual for a work to smell of just one<br />
particular thing, but it can happen: in<br />
reality they are memories in which a<br />
number of different elements stored in<br />
the memory are mixed, and the work is<br />
the catalyst.<br />
Contemporary art and olfactory memory<br />
are connected in my case by Emotion,<br />
by it being Almost Impossible for a<br />
work to smell, by having acquired the<br />
First Work in Motion, by it being a work<br />
which mounts a Critique of the Collector<br />
and the Perfumer … (in other words, of<br />
me!), because the work seeks To Trap<br />
the Light, or because this implies that<br />
Smell Is Lost, or simply because the artist<br />
and his work give me Goosebumps.<br />
These are just some of the reasons<br />
that motivate my interest in connecting<br />
these two worlds that seem so far away.<br />
I like to think they may help you awaken<br />
or develop your olfactory memory and<br />
your passion for art.<br />
Cristina Agàpito<br />
colección olorVisual<br />
Ernesto Ventós<br />
Collector<br />
74 75
colección<br />
olorVISUAL<br />
colección olorVISUAL comes after the<br />
Sugestiones olfativas exhibition in Joan<br />
Miró Foundation in Barcelona (1978). It<br />
was the first time the issue of odour was<br />
analysed from multiple points of view,<br />
although visual arts were not directly<br />
linked to odour. In this sense, like an<br />
alchemist, Ernesto Ventos, art collector<br />
and owner of this art collection, realised<br />
that he had found what he was looking<br />
for a long time. The artist Albert Rafols-Casamada,<br />
with his artwork Lavanda<br />
(1979), shows him the way. Artworks<br />
by different artists, first under contract,<br />
then for meetings, begin to shape a<br />
rather unique collection.<br />
colección olorVISUAL artworks are intimately<br />
bound up with the art collector.<br />
Only an essence creator, such as Ernesto<br />
Ventos, is able to find this special<br />
relationship between the visual and olfactory<br />
concepts.<br />
Furthermore, this collection is not left<br />
in a store: It comes onto the streets<br />
and meets with its audience. This art<br />
collection wants her voice to be heard,<br />
understood and loved. In the same<br />
vein, Essències -the first exhibition- was<br />
exhibited in La Virreina of Barcelona in<br />
1996. Since then, the artist continued<br />
what he had undertaken with the same<br />
name and ending with the exhibition<br />
held in Valladolid in 2006.<br />
The exhibitions from 2009 have a separate<br />
title, because they are no longer<br />
included in any particular series. Each<br />
follows a thesis that distinguishes it,<br />
appearing in different cities, most recently<br />
in Madrid in the unique building<br />
of Tabacalera. Promoción del Arte.<br />
colección olorVISUAL artworks are also<br />
part of other art exhibitions, through<br />
loans, by collaborating actively in the<br />
dissemination of art at national and international<br />
level.<br />
With nearly 40 years of history, colección<br />
olorVISUAL includes works by<br />
national and international artists, established<br />
and emerging ones.<br />
Throughout the years, we have participated,<br />
performing in an olfactory<br />
sense, projects by artists like Hannah<br />
Collins, Alfredo Jaar, Francis Bacon<br />
(Ivorypress), Antoni Muntadas, among<br />
others. Artists explain their idea to the<br />
odour scientist and he interprets the<br />
visual art through the olfactory world.<br />
Visual art becomes essence.<br />
An art collection without an audience is<br />
like an enclosed perfume in a beautiful<br />
bottle. Our mission is to transmit knowledge.<br />
And our proposal is that the public<br />
has a mediating element to promote<br />
rapprochement of contemporary art,<br />
and this element is as common as the<br />
sense of smell.<br />
Olfactory workshops, olfactory screenings<br />
and olfactory experiences, activities<br />
of the collection, are always present<br />
in any exhibition to be organized. In<br />
a playful way it explains what role this<br />
sense can play in our lives, while at the<br />
same time closely cooperating with the<br />
olfactory training of children and adults.<br />
Because first smelling, and then seeing,<br />
is a way to provide a better understanding<br />
of the reality in which we live.<br />
colección<br />
Ars Citerior<br />
Ars Citerior is a family collection that<br />
began with the graphic works of painters<br />
from Eusebio Sempere’s days. It<br />
was actually Sempere’s serigrapher<br />
Abel Martín that started collecting some<br />
of the etching works he processed for<br />
artists like Chillida, Barjola, Rueda and<br />
Saura. As years went by, Martín gathered<br />
works from painter friends such as<br />
Millares, Torner, Salvador Victoria, Zóbel,<br />
and of course Sempere.<br />
After his demise in 1993, his whole collection<br />
was bequeathed to his heirs.<br />
From that moment and until the year<br />
1999, most pieces were either transferred<br />
or sold to other relatives. Come<br />
1999, some of the works were brought<br />
together again by several family members,<br />
who endeavoured to keep completing<br />
the collection to the best of their<br />
possibilities. Their plan was to slowly<br />
re-build the collection with a combination<br />
of older and more modern pieces.<br />
Thanks to this initiative, Ars Citerior collection<br />
is currently made up of small<br />
and medium-sized works by artists who<br />
were either born in Spain or developed<br />
their artistic career here between the<br />
second half of the 20th century and our<br />
days. The collection includes works by<br />
Albano Hernández, Dis Berlin, Monika<br />
Buch, Francisco Farreras, Robert Ferrer<br />
i Martorell, Joan Hernández Pijuan,<br />
Águeda de la Pisa, Rafa Macarrón,<br />
Jaume Rocamora, Gerardo Rueda, Eusebio<br />
Sempere, Salvador Victoria and<br />
José María Yturralde, among others.<br />
Ars Citerior has been shown in several<br />
exhibits, including: La sombra de<br />
Oteiza (2009) at the Jorge Oteiza Museum<br />
in Alzuza (Navarre); Gabinet de<br />
papers (2011), at the Elche Exhibition<br />
Centre (Alacant); and in 30 pintores<br />
de una generación irrepetible (2012),<br />
at Museo Salvador Victoria in Rubielos<br />
de Mora (Teruel). In 2015, the collection<br />
was shown at the University of Alicante<br />
Museum (MUA), in Alacant, as a part of<br />
60 anys de geometria exhibition, and in<br />
Paisajes protegidos: de Folquer a São<br />
Paulo, at the Castellón Fine Arts Museum<br />
(Castelló). Last but not least, Ars<br />
Citerior collection was also present in<br />
several exhibitions in 2016: Hernández<br />
Pijuan - Sempere. Signo y Línea en el<br />
Paisaje, at Museo Salvador Victoria in<br />
Rubielos de Mora (Teruel); En un silenci<br />
quiet. Paisatges, at Llotja de Sant Jordi,<br />
Alcoi, (Alacant); Ni cautivos ni desarmados,<br />
at Sala Martínez Guerricabeitia<br />
in La Nau (Valencia); Homo Sapiens,<br />
at Centro de Arte Tomás y Valiente in<br />
Fuenlabrada (Madrid); Arte sonoro en<br />
España, 1961-2016, at Museo de Arte<br />
Abstracto Español de Cuenca (Cuenca),<br />
Vanidades - Intelecto - Espiritualidad,<br />
at Centro del Carmen, Valencia,<br />
and in Farreras, at Museo Salvador Victoria<br />
in Rubielos de Mora (Teruel).<br />
Cristina Agàpito<br />
Director – Conservation<br />
Javier Martín<br />
Director – Conservation<br />
76 77
Texts by the artists colecciónolorVISUAL<br />
Daniel G. Verbis<br />
… for later<br />
This boy I’m telling you<br />
about stopped.<br />
He opened his glass bottle<br />
an instant<br />
And said – Now I’ve got<br />
you!<br />
I thought: air of here …<br />
Garikoitz Cuevas<br />
Aromas and absurdities: a<br />
collection of phrases and<br />
verses of intentions<br />
1st While I walk among the<br />
pines,<br />
I suffocate from the manure<br />
which serves as fertiliser<br />
to the field,<br />
with a sylvan future,<br />
with onanistic pride.<br />
2nd Some years ago I had<br />
a studio<br />
where the pictures came<br />
out<br />
smelling like a chimney,<br />
like fried fish,<br />
like a mummified gecko.<br />
3rd Tonight it smells like<br />
discreet incense,<br />
mess and conjecture,<br />
like memories of other<br />
nights,<br />
like fear,<br />
like penance,<br />
like blood with onions and<br />
like holy mornings.<br />
4th And in this mood, my<br />
jail odours<br />
happen unexpectedly, in<br />
outstanding reoccurrence:<br />
Summer jasmine<br />
chamomile bustle in autumn,<br />
orange blossom with<br />
spring and<br />
in winter, the tides; although<br />
that happens every<br />
day.<br />
5th Lines, textures,<br />
colours at the same table,<br />
an invitation to breathe a<br />
new scent<br />
or as in dreams,<br />
to feel the disturbance of<br />
enjoying<br />
with the horizon.<br />
Rafael Grassi-Hidalgo<br />
‘It was inevitable: the scent<br />
of bitter almonds always<br />
reminded him of the fate of<br />
unrequited love.’<br />
Gabriel García Márquez,<br />
Love in the Time of Cholera<br />
‘I like your scent — be on<br />
your guard.’<br />
Jorge Martínez<br />
The scent,<br />
like the work of art,<br />
incarnates in the present<br />
the memory,<br />
critical or nostalgic,<br />
of the past<br />
and the promise,<br />
desire or threat,<br />
of the future.<br />
Antoine Laval<br />
None of my pieces is<br />
unique.<br />
Only the movement is<br />
unique.<br />
A dialogue is established<br />
between the instant and its<br />
continuity.<br />
And then is when its absence<br />
remains engraved<br />
on our spirit<br />
As lastingly as if it were a<br />
fragrance.<br />
Jean-Baptiste Huynh<br />
I met this man on the<br />
banks of the Ganges, in<br />
Benares, in India, not far<br />
from a cremation.<br />
A leper, with no hands or<br />
legs, deprived of sight and<br />
touch, for him the world<br />
was nothing but sounds<br />
and smells. This was why,<br />
it seemed to me, he had<br />
chosen to live in a market,<br />
by the side of the sacred<br />
river, from which came a<br />
thousand perfumes, spices<br />
and human smells.<br />
José Gallego<br />
7 FRAGANCES<br />
When you try to sort out<br />
the shadows of the trees<br />
at the edge of the park .<br />
When you wait for the wind<br />
to turn your hat around.<br />
When the wet wind insists<br />
of spinning your umbrella.<br />
When tears of sadness<br />
join sweaty hands.<br />
When the fog reveals summer<br />
rain.<br />
When the folds of the face<br />
reflect a smile.<br />
When pleasant conversation<br />
delicately hides.<br />
At that time, with the smell<br />
of sharpening, l sit and<br />
wait for the weary sounds<br />
of memory.<br />
Anthony Caro<br />
The sculpture’s scent is<br />
there in the title. Some<br />
sculptures give off a<br />
strong clear perfume, easy<br />
to define; in others the<br />
smell, the title is a hard<br />
to grasp as catching a<br />
shadow.<br />
The smell of a herb is what<br />
comes to mind when we<br />
think of that herb and so<br />
it sometimes is with an<br />
art work. But often the<br />
material, the shapes and<br />
the syntax overwhelm it<br />
and we cannot recall the<br />
scent- only the parts that<br />
make it up.<br />
I like the idea of a work of<br />
art having it’s own scent,<br />
it focuses on the ineffable, what<br />
makes art touch our senses, our<br />
feelings.<br />
Antonio Murado<br />
“Odour and colour act on oar<br />
senses in a similar way, from both<br />
of them the impression is engraved<br />
on our memory.<br />
While I was painting this series of<br />
canvases, I tried to keep the memory<br />
of rotting flowers or rooms<br />
where apples were left to dry.<br />
The colour here would be the essence<br />
of its intensity, its splendour<br />
and extinction”.<br />
Toño Barreiro<br />
Art as a feast of the senses<br />
Have we not all been able to smell<br />
certain passages in a book, or feel<br />
the pain and the joy contained in<br />
its pages?<br />
I recently attended an art show<br />
by a synaesthetic artist who connected<br />
each colour and shape<br />
with other sensory functions. Synaesthetic<br />
people are born with<br />
the ability to perceive connections<br />
between different shades of colour,<br />
sound tones, smell intensities<br />
and tastes without even trying.<br />
We are all synaesthetic somehow:<br />
every picture we take is meant<br />
to make us reminisce; it allows<br />
us to relive a certain moment in<br />
time and the sensations it brought<br />
about (a certain smell, the way<br />
that something feels or tastes...).<br />
To which extent does our gaze<br />
focus solely on the shapes, the<br />
colours, or the relationship between<br />
all the elements in an art<br />
work?<br />
I want to explore free, even unconscious<br />
associations that art<br />
pieces can generate. If a work of<br />
art has the power to transport us<br />
to another time, then it becomes<br />
multi temporary: it allows us to<br />
live in the now, in the back then,<br />
and also in the future that is yet to<br />
come, all at once. If a piece can<br />
also evoke other sensations, then<br />
it becomes skin, music, food and<br />
perfume as well. All we need to do<br />
is pay attention, look closely until<br />
we can see the underlying thought<br />
that is shaped by the senses and<br />
by time in all its dimensions; art<br />
is nothing but an ever-changing<br />
scheme that is constantly expanding<br />
from the centre outwards. It is<br />
all about processing the feelings,<br />
the emotions and the information<br />
that our senses can register and<br />
that language cannot interpret or<br />
represent.<br />
Teun Hocks<br />
The smell of a lazy summer morning<br />
With the sound of the far-off birds<br />
and the buzz of the insects, the<br />
time passes slowly.<br />
The tar rises from the barrow of<br />
straw,<br />
mixing with the hay, almost without<br />
air.<br />
What does time smell of?<br />
Perhaps to the fresh wood newly<br />
cut?<br />
Cristina García-Rodero<br />
The photographs taken under the<br />
rubric “Rituals in Haiti”, from a<br />
work about trance, full of strength,<br />
expressiveness and profound intentionality.<br />
Black and white inhabit<br />
dance and ecstasy, the stillness<br />
of trance and confusion, lace and<br />
devastation, tears and smiles, accentuating<br />
the throb of blood, the<br />
love and the life of people living<br />
on the brink of slavery.<br />
Although this is an area that has<br />
not succeeded in escaping poverty<br />
or the voodoo beliefs that are<br />
practised with a force that makes<br />
spiritism permeate the whole of its<br />
social life, this is not a sad country.<br />
Its people draw strength and<br />
joy from the slightest ocassion.<br />
Through these rituals they are<br />
purified with water, mud, dances<br />
and songs, naked and in contact<br />
with the graves where the spirits<br />
live ....<br />
Although they may offend us, the<br />
smells with which they are surrounded<br />
are smells of fullness, of<br />
moving forward, of remembering<br />
their ancestors, ultimately the<br />
smells of happiness.<br />
Cristina Agàpito<br />
Xavi Puente<br />
Pines are the ultimate Mediterranean<br />
forest trees. Their colour and<br />
grains have this intense, penetrating<br />
smell that speaks of the earth<br />
they grow in, the minerals in their<br />
substrate, and sea salt. Wood<br />
work requires a profound respect<br />
for these living beings; one must<br />
understand their inner nature and<br />
their very special features, which<br />
shape their unique personality.<br />
Whenever I create a sculpture I<br />
feel just the way writers do when<br />
they build up a character. I want<br />
my creations to have a life of their<br />
own: their virtues and flaws, their<br />
experiences, their shades of grey<br />
and their own idiosyncrasy. Each<br />
layer of information is laid upon<br />
the previous one, thus forming<br />
an intellectual substrate that is at<br />
the core of each piece to shape<br />
it, make it meaningful, and vertebrate<br />
it as a unique, distinct work<br />
with its very own energy, smell,<br />
and texture.<br />
Miguel Ángel Campano<br />
… well, SMELL OF NOTHING and,<br />
if you like, SMELL OF INDIA, given<br />
the source of ‘inspiration’.<br />
This painting is made with a piece<br />
of fabric from India, marouflayed<br />
on canvas and daubed with various<br />
pigments. As is well known,<br />
the concert of smells in the cities<br />
of that country is very varied and<br />
presents many-sided contrasts,<br />
which are superimposed on the<br />
diversity of the human and animal<br />
tumult threading through their<br />
78 79
labyrinthine alleys: sandalwood,<br />
turmeric, patchouli, toasted meat,<br />
excrement, stagnant water, etc,<br />
etc, etc.<br />
Bruno Ollé<br />
A slant smell of past and present.<br />
A smell that loses its essence.<br />
Smells from white to black, to<br />
grey. Medium greys, bluish greys.<br />
lead greys. Greys that darken and<br />
lighten. Whites that break up.<br />
Blacks that stain the white.<br />
A smell of chemicals, metals<br />
and starch. Aromas of childhood<br />
labelled in Pantone colours. Essences<br />
organised and reorganised<br />
a thousand times. Scents that<br />
fly. Fans that spread the air and<br />
turn it into wind, a wind that carries<br />
scents. Air that gathers scents<br />
together, transported by the wind.<br />
Scents that bite. Scents that see.<br />
Emanations of oxides and past.<br />
A hundred-times-tried-to-remember<br />
scents. To smell. To smell now,<br />
to clash with memory. Recollections<br />
and memories of oblivion.<br />
Smells from the past, transient<br />
smells.<br />
The essence of painting, light,<br />
colours, whites, greys and blacks.<br />
The light exposes white shades<br />
that darken to black. Grey shades<br />
that partially emerge.<br />
Black on white analytically writes<br />
down not the past as it was, but<br />
an rough sketch of what might<br />
have been. The full range of light.<br />
Everything in so little. To compose.<br />
To compose pigmented densities.<br />
Alien hands. Colour essences.<br />
Colour. Smell.<br />
Jesús Etxarte<br />
“NOYOS”<br />
_OLORVISUAL.<br />
“NOYOS”<br />
If I am not, I do not smell,<br />
If I am too much, I decant,<br />
If I stop being, they will remember<br />
me for what I was,<br />
I am not sure if I will be.<br />
My chemistry pours out and extends<br />
that mishmash<br />
of experienced laboratory of<br />
chemically complex lives.<br />
Now I exist in this frozen photograph<br />
to become memory.<br />
Perejaume<br />
You ask me to speak to you of the<br />
smell of the fountain of Llorà, but it<br />
is not easy to be sure if you want<br />
me to speak to you of the real<br />
fountain or the painted fountain.<br />
The latter, the painted fountain, in<br />
which the water makes folds of<br />
linen as if it is bubbled up dressed<br />
and dried, most certainly has<br />
a strong smell of tupertine and<br />
linseed oil... On the other hand, I<br />
really could not tell you the smell<br />
of the other, the real fountain.<br />
It is not a particularly smelly fountain.<br />
Llorà is not one of those<br />
fountains that stink of the devil’s<br />
piss, nor is mentholated by a fragrance<br />
of aromatic animals find<br />
this herbs... Although it is more<br />
than likely that the wild boars and<br />
other animals find this fountain by<br />
smell, it is not the smell that take<br />
us there. Nor do we manage to<br />
find it by sight, amid that dense<br />
growth of poplars and hazelnut<br />
trees that box it in, but by the<br />
sound. The fountain of Llorá<br />
sounds, in fact, just as if I were to<br />
pronounce its name to you: it is a<br />
rising and continuing sound, like<br />
the name “Llorà”.<br />
We know the fountain by its<br />
sound, which is difficult because it<br />
always sounds the same, because<br />
the sound dances there like a<br />
flame, but does not change.<br />
Ángel Vergara<br />
Acid smell, fruity, warm<br />
Molecular universe of planets, of<br />
galaxies<br />
Between them the stellar void<br />
Phenomenal.<br />
Smell of stars,<br />
Discontinuous spaces in the fifth<br />
dimension<br />
Individual and partial truths<br />
Coconut.<br />
Smell of powder<br />
Sets with numerous intersections<br />
and overlaps<br />
The tree and the sea and the body<br />
and the air<br />
Sensible passion.<br />
Smells of colours<br />
Universal and without concept<br />
The effluvium of time, the structure<br />
in motion<br />
Reasons beyond measure.<br />
Smell of love<br />
Fresh, light, powdery, watery blue,<br />
seductive<br />
Savour, joy, spicy pink, crazy vivacity.<br />
Yes I say yes.<br />
Smell of the soul<br />
Combined action of the world and<br />
the spirit<br />
An olfactory form<br />
There static, here dynamic.<br />
Alex Jasch<br />
ODE TO MOULD<br />
Ode to mould<br />
to make ones life in passing!<br />
among the remains<br />
of which one has no need<br />
the sentiment of affairs<br />
or,<br />
the smell of things<br />
the proof<br />
is in itself<br />
the aroma<br />
in principle<br />
it’s all<br />
framed, realized<br />
relativised<br />
perpendicular<br />
to the perfumes<br />
No sound, from where?<br />
because salt makes things taste<br />
Little screamer<br />
And this is almost always:<br />
The decline, the decay<br />
De- and cay always form a second<br />
nature<br />
Life begins in and by life, sometimes<br />
threatening, mouldy.<br />
Then, therefore, when the thing<br />
actually is, just by nature of that,<br />
which marks this thing, when a<br />
being that is in living strength so<br />
much happens,<br />
that a thing begins to dissolve<br />
in mist, in smell, in dark stench<br />
smoldering dissolves,<br />
is this then truly in accordance<br />
with its character?<br />
Thus, decay and mould are not<br />
signs of dissolution and destruction,<br />
but the designation for a<br />
more complete spreading of the<br />
particularities and relations of<br />
things and events.<br />
Julio Vaquero<br />
Reality depiction has always been<br />
closely related with sensory perception.<br />
It is through shades of grey that<br />
we glimpse new places to explore.<br />
The light on this table has the<br />
power to evoke dust, as well as<br />
that musty odour that lingers in<br />
forsaken objects when they lie in<br />
the dark for days on end; it has<br />
the power to bring back a waterfall<br />
of undecipherable memories.<br />
Eduardo Chillida<br />
· Around the void<br />
· Music of the spheres<br />
· Wind combs<br />
· Rumour of limits<br />
· Eulogy to water<br />
· Place of encounters<br />
· Deep is the air<br />
A mere glance at the titles that<br />
Chillida gives his sculptures<br />
serves to reveal the metaphysical<br />
depth of his poetics and the<br />
intense sensory charge of his<br />
works. The fact is that Chillida is<br />
tremendously mental, he rationalizes<br />
lines, forms and spaces with<br />
precision, but never does so by<br />
applying a stereotyped formula,<br />
but by obeying the dictates of a<br />
sensibility that works with the five<br />
senses, since it is through sensations<br />
that he establishes the first<br />
contact with a raw material, with a<br />
graphic technique, with a specific<br />
place.<br />
Daniel Giralt-Miracle<br />
Rosa Muñoz<br />
Staring into the sea<br />
This photograph belongs to a<br />
series where I tried to portray a<br />
certain time in my life. For me, that<br />
painting of the sea that used to<br />
hang in my grandparents’ living<br />
room wall is an indelible symbol of<br />
those days. Looking at it means<br />
feeling the sea breeze on my skin<br />
again, it means embarking on<br />
a somehow bitter journey to my<br />
lost innocence. That salty taste,<br />
that perfume... they lead me right<br />
back into your arms and spark the<br />
longing for your body, home of a<br />
thousand seas.<br />
Smell is also emotion, and emotion<br />
is also taste. Smell and taste<br />
have the power to make memories<br />
linger and bring uniqueness to our<br />
way of looking.<br />
Javier Balda<br />
Sometimes each colour is shaped<br />
like a smell.<br />
When a picture still retains its<br />
characteristic smell as it is being<br />
unwrapped, I remember the circumstances<br />
in which I created<br />
it. Either it smells of the studio’s<br />
humidity, the cold of autumn, or<br />
it tastes like the way things dry<br />
quickly in summer. I breathe every<br />
instance in which I added or removed<br />
elements that now make<br />
it up.<br />
The layers of acrylic, oil, viscous,<br />
lying flat, seems to redeem the<br />
process, the work of carrying that<br />
picture forward.<br />
When I smell the painting, I believe<br />
it was worth taking the trouble<br />
to be hesitant, undecided about<br />
completing the work; if over time<br />
it retains a faint odour of oil paint,<br />
I remember the effort it took to<br />
begin it.<br />
I often sniff the air in an art exhibition<br />
in order to know where<br />
the works come from, what they<br />
are made of, and I touch them<br />
furtively.<br />
Anett Stuth<br />
A little fire is quickly trodden out;<br />
Which, being suffer’d, rivers cannot<br />
quench.<br />
William Shakespeare, Henry VI,<br />
part 3<br />
Fire<br />
A forest with a bonfire at dusk The<br />
crown of flames with its white core<br />
is set against the intense dark<br />
blue sky, and sends out light, heat<br />
and odour. However, what makes<br />
the dry branches burn, also gives<br />
the night an ambivalent quality.<br />
The carefully framed paintings and<br />
photographs that make up Anett<br />
Stuth’s Fire are reduced to ashes,<br />
so to speak.<br />
The collage photographs mounted<br />
by Anett Stuth, use reference<br />
to history, the history of film, art or<br />
photography to open other rooms,<br />
other perspectives, other sensations.<br />
Past and present come<br />
together in enigmatic relationships<br />
that we have never previously<br />
thought of, bring us, through olfactory<br />
memories, into lived, imagined<br />
moments ...<br />
What can a picture transmit given<br />
the ubiquity of image today? How<br />
can it affect us? From the fires in<br />
Fire there rises a symbol stands<br />
against forgetfulness, it helps us<br />
to awaken our olfactory memory<br />
....<br />
Michaela Nolte<br />
80 81