Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
E S S E<br />
~<br />
N C I E<br />
s { 2 )<br />
Col.lecció Ernesco Vencós Omedes
~<br />
1<br />
I<br />
I<br />
.<br />
~<br />
~1<br />
1<br />
"'<br />
I<br />
i<br />
I<br />
-!<br />
·.<br />
}<br />
l<br />
t<br />
I<br />
¡<br />
¡<<br />
.<br />
'<br />
'\<br />
I<br />
1<br />
~<br />
l<br />
I<br />
I<br />
t<br />
l<br />
f<br />
i<br />
'<br />
I<br />
f
'i<br />
I<br />
1<br />
I<br />
Col. I ea íó Ernesto Venr6s Omedes<br />
Museu de Granollers
Producci6 cxpo~ i c i 6:<br />
Musc:u dc: Gr,tnollc:rs<br />
i<br />
1<br />
'f<br />
¡<br />
I<br />
'(<br />
:,<br />
Coordinaci6 dc l'exposició:<br />
Mana Permanyer 1 Basrardas<br />
Assistent dc la col.lecció:<br />
Dolors Pui~ i Riu<br />
Edició del catàleg:<br />
Museu dc Granollers<br />
Coordinació del catàleg:<br />
Mari~1 Permnnycr i Basrardas<br />
Dolors Pui¡.: i Riu<br />
Disseny gràfic:<br />
Vicenç Viaplann<br />
© dels ccxcos:<br />
els aumrs res peni us<br />
© d c l'obra:<br />
els arrisres rcspcnius<br />
i per VEGAP, Granollers 1997: Sergi Aguilar,<br />
Frctlt·ric Amat, Miquel Barceló, Alfons Borrell,<br />
Joan Brossa, Pep Duran, Xavier Grau, Jaume Plensa,<br />
Al ben Ràfols C:lSamada, Josep M. Riera i Aragó,<br />
SusanJ Solano, Zush.<br />
Forografïes:<br />
Enric Bercn¡.:uer, Ramon Cal ver, Català- Roca, Gasull,<br />
Toni Ma1 cu, Ramon Si rvenr, Luis Ros<br />
Traduccions:<br />
al GlStelllt Susanna Andrés, Marc Rubió, M·' Luz Vélez,<br />
Carlos Vim lc i a l'ang lès Graham Tbomson<br />
Fotogravadors<br />
Repromon<br />
Impremm Municipal BCN<br />
Impressió<br />
Impremta Municipal dc Granollers<br />
ISBN: 8 i-87790- 26-7<br />
Dip. lcg,tl: B- 19175- 97<br />
Granollers, ma•~ de 1997<br />
I<br />
'f<br />
I<br />
,<br />
L'exposició <strong>Essències</strong> 2, q ue es presenta al M useu de Granollers, és una selecció<br />
d 'obres de la col.lecció d 'art contemporani del perfumista Ernesto Ventós.<br />
És, certament, una col.lecció singular que neix d 'una doble passió, vers l'univers de<br />
les olors i vers l'arc; de fet, pren forma quan s'estableix la com plicitat am b els<br />
artistes, i es defineix per la d iversitat i la riquesa de les traduccions plàstiques de<br />
les sensacions olfactives. És un projecte en què el sentit de l'olfacte esdevé discurs i<br />
on l'artista té el motiu perfecte per interioritzar i concep tualitzar, per reflexionar i<br />
trobar resposta d irecta i concreta a la interrelació entre el treball<br />
creatiu i l'olfacte; probablement, és aquest sentit el que, mencalmenc, està<br />
més soterrat a l'inconscient.<br />
"El arre -diu l'escriptor Ernesro Sabaco- no se hace con razones, porgue no sc hace<br />
sólo con la cabeza, se lleva a cabo con rodo el cuerpo y fundamenralmenre con la<br />
sensibilidad, las razones del corazón"<br />
El nostre aprenentatge com a persones, la nosrra formació social, culeu ral i<br />
inrel.lectual , està íntimament lligada als nostres senrirs. És un procés permanenc al<br />
llarg de la nostra vida que ha de permetre - individualment i col.lectiva- la<br />
d ig nificació del present i projectar el mi llor per al futur.<br />
Vull agrair al senyor Ernesto Ventós les fac ilitats donades per fer aquesta exposició,<br />
alhora q ue vold ria destacar q ue la seva rasca de col.leccionisca - una activi rac<br />
encara insuficient ment estesa- contribueix, també, a enriquir i normalitzar la<br />
nostra cultura. Sensibilitat, apassionament, perseverança per anar construint<br />
duram vinc anys una col.lecció q ue avui generosament i am b entusiasme Ernesro<br />
Ventós posa a l'abast nostre i q ue ens permet que tots en puguem gaudir<br />
Josep Pujadas i Maspons<br />
Alcalde de Grflllollers<br />
Agraïmencs:<br />
J oan Brossa, J ordi Coca, Jordi Esreve, Conxi ra Oliver,<br />
Si lvin Omedes, Ool()rS Puig, Vicenç Viaplana<br />
i Francesc Vicens
,<br />
I<br />
,..<br />
J<br />
r<br />
¡<br />
I<br />
[<br />
·~<br />
[<br />
J<br />
l<br />
I<br />
I<br />
~<br />
¡<br />
!<br />
ESCENA<br />
A Reyes Soler<br />
Arlequí diu:<br />
- El perfum és el confeti<br />
de l'olfacte.<br />
Pierrot fa:<br />
- El perfum és l'aura<br />
dels altres quarre senrits.<br />
Arlequí afegeix:<br />
- Les olors són a les coses<br />
el que la calor és al foc.<br />
I Pierrot:<br />
-Però els perfums són el maquillarge<br />
de les olors.<br />
I Colombina va i roca el piano.<br />
Marc del997
La memòria del nas 1<br />
J ordi Coca<br />
L'impuls inicial que va dur Ernesto Venrós a iniciar una col-lecció d'arc basada en la percepció<br />
de les olors va néixer --ell mareix ho ha dir- l'any 1978 arran de l'exposició S11ggestions olfactives,<br />
organitzada a la Fundació Joan Miró, i en la qual van intervenir diversos perfumistes. Aquest<br />
"impuls inicial" que va empènyer Ernesro Venrós pot semblar una mica massa causal si no es renen<br />
en compre algunes dades. La primera és la seva professió de perfum isca, de creador de perfums, ranc<br />
per tradició familiar com per vocació. L'alera dada a tenir en compre és el fer que l'amic Ernesco no hi<br />
sent i que, lòg icament, ré cerces dificultats en l'expressió verbal. Segurament el cos, que és molc savi,<br />
li ha compensar les mancances del sencir de l'oïda cor accenmanc-li un altre que, en el terreny<br />
artístic, acostuma a passar-nos més desapercebut: el de l'olfacte.<br />
Però encara hi ha una alera dada que caldria renir en compre i que és d'un ordre superior:<br />
l'incerès, gosaria a dir la passió, que els moviments innovadors de mitjan i final segle XIX van sencir<br />
per les olors. En aquesr sentir podem recordar que sota la influència d'Emanuel Swedenborg, el<br />
filòsof suec del segle XVIII del qual arrenca la idea de les correspondències, s'estengué per tot<br />
Europa, i als Escars Unies, la passió pel perfums com a vehicles de la sensibilirac artística que Enid<br />
Srarkie esmenta en el seu llibre sobre Baudelaire. Efectivament, cal com ens recorda Scarkie, per la<br />
via de les correspondències a França es van fer concercs de perfums, com el de Thore el 1852, i també<br />
es van publicar de nombrosos llibres sobre el perfum, com ara el d'Erienne Souriau iM. Frankel,<br />
rirular Gammes des pmftmls, on es diu que "no hi ha cap raó per la qual no es puguin reunir els amanrs<br />
dels perfums com [ho fan] els amanrs de La música en un concert." En la mateixa línia sabem que, en<br />
algunes representacions rearrals simbolistes, es van utilitzar els perfums per contribuir a crear<br />
l'atmosfera d'immaterialitat que es buscava. Recordem que, si més no en el pla teòric, Maecerlinck<br />
proposava de substituir els acrors per figures esculp ides o de cera, com "une ombre, un refler, une<br />
projection de formes symboliques ou un êrre qui aurair les allures de la vic sans avoir la vie."<br />
Texros semblants es troben en l'esfera del wagnerianisme i, tot i que en alguns casos s'arribà a<br />
api icac ions del coc superficials --com a l'Exposició de 1855, on hi havia una immensa clau de<br />
correspondències encre els colors i les qualitats abstractes--, la fascinació per la sinestèsia esrà en la<br />
base de la modernitat artística, com hi és la passió per la velocitat i un ambivalent inrerès per la<br />
mecanització de l'entorn humà. I, així, segons Gorrhilf Heinrich von Schubert, també tocat per<br />
Swedenborg, el groc era la rrisresa, el vermell l'alegria ... Merrill arriba a assenyalar el color de Les<br />
vocals. El món dels darrers romàntics també es ple de títols dominats pels colors: Les Rayons jatmes,<br />
Les Amom·s ja11ne.r ...<br />
A través de l'olfacce es considerava igualment factible d'endinsar-se en g rans complexitatS<br />
emocionals ja que, tal com ens recorda Ventós mateix en el text Iniciació i aprenentatge en elmór1<br />
olfactill, "el missatge olfactiu ré un nivell d 'aprofundiment emocional que el visual i l'auditiu no<br />
poden assolir, arès que indueix a reaccions afectives de caràcter primitiu." I, certament, caldria<br />
recordar, ni que fos de passada, la filosofia de Bergson i l'esforç que ell i d'altres pensadors, van fer<br />
per anar més enllà dels anomenats sentits "externs" tor referim-se a "nous senrirs" com ara el dolor, la<br />
remperarura, l'equilibri, els sentits musculars ...<br />
Tor i que ara no hi podem enrrar amb més amplitud, és evident que una paer de l'avantguarda<br />
neix d 'aquesta recerca al voltant de la sinestèsia i del fet d"arorgar un nou paper als sentits que havien<br />
escar més descuidats. Ja en el movimenc Dada trobem que s'urilirzen les suggestions olfactives per<br />
als se~s acres més provocatius. 1àmbé en Marcel Duchamp hi ha algunes propostes escrites en què es<br />
parla de les olors, les mateixes olors que trobem en els happenings, en els environaments posteriors i,<br />
per extensió, en tora mena d'acr d'ambient, i especialment en l'acr psicodèlic. . .<br />
La col- lecció d'Ernest Ventós no s'endinsa en aquests camps accionats més extrems, però és<br />
evident que la reflexió sobre la traducció plàstica de Ics sensacions olfactives té en compre el bagatge<br />
sinesrèsic que hi ha darrere de l"arr del segle XX occiclenral. Ventós, efectivament, podia haver<br />
iniciar qualsevol altra col-lecció, però ha preferir fer-la d'arcisres acruals i amb els quals era possible<br />
un cerr "encàrrec", per bé que en cap cas aquesta expressió no s'ha d'encendre limirarivamenr. De fer,<br />
el que Venrós busca és una experiència compartida de les olors i, en un alrre senrir, també va a la<br />
recerca d'una aventura personal, molt ínrima i profunda, que el duu a senrir-se fascinat per la<br />
visualització que "els altres" poden fer de les qual i rars odorífiques.<br />
Des d'una perspectiva personal és perfectament lògic i comprensible que Ernesro Ventós hagi<br />
fer aquesra tria, però cal admetre que aquestes raons serien insuficients si no anessin acompanyades<br />
d'aleres mèrits, el primer dels quals és la qualitat de les obres aplegades al seu vol ranc. Però la clau de<br />
volta per encendre la transcendència de la proposta està en el que assenyalava més amunr: la<br />
coherència que hi ha a fer una coJ.Jecció d'acr modern basada en un dels sentits menys presents a la<br />
història de l'art i que, can.mareix, potser per aquesta mateixa raó, va interessar vivament a aquells que<br />
són a la base de la nostra idea de modernitat.<br />
Ventós, conscient del rol que tenen les olors en la vida humana --en el menjar, en el sexe, en<br />
les relacions afectives més bàsiques, en la convivència social, etc.--, ha propiciat l'experiència compartida<br />
a què m'be referir més amunt. Efectivament, ml com diu Joan Brossa, toc transformam una copa<br />
en un nas, "el perfun1 és el confeti de l'olfacte'". També és veritat la relació que Pep Duran estableix<br />
enrre la màquina, el pensah1enr i els senties. I ens impressiona la bellesa sempre pertorbadora de<br />
J osep Uclés a F11migació, de la mateixa manera que Jaume Plensa ens endinsa en el món de<br />
l'experiència profunda, mistèrica i plena d'inrerroganrs que ranc interessa a Venrós ...<br />
De fer, en qualsevol mena d'olor i en qualsevol mena d 'arc, sempre hi ba la necessària<br />
presència activa del receptor. L'arc, a més de l'arrisca, requereix el públic, el que mira, i és aquesr qui,<br />
a través d'una consram evolució, acaba !"obra i la clora d'un senrir que ranc por ser complementari,<br />
com diferent i de vegades fins i ror oposar al que originalment li conferia el creador. Aquesra<br />
remporalirar sempre renovada de l'acr fa que rocs nosaltres siguem, en parc, acrius en el procés<br />
compler de la creació. I també fa que, per bé i per mal, puguem parlar de l'art en termes de cultura.<br />
Lògicament, els facrors que hi intervenen són moles: els gusros dominanrs de l'època, la nostra<br />
formació, la i menció que cenim en acarar-nos a l'obra ...<br />
Moires d'aquestes consideracions facilmem es podrien referir al món de les olors. Les olors<br />
també són cultura, rambé renen components personals, també canvien segons el moment en què les<br />
percebem, rambé renen temporalitat i són diferents per a cadascú de nosaltres. Per això es poc dir que<br />
la coJ. Jecció d'Ernesro Venrós és senzillament magnífica ja que, a més d'oferir-nos obres de qual i rar,<br />
ens introdueix en la memòria del nas.<br />
( I J Per 1i1ui:Lr aquestes noces m'he permès dc manllevar l"expressió ""Ja memòria del n:l$'", que el bènvol¡¡ur amic Erncsto Vemós Omedes<br />
va urilitz:~r a I" exposició ""11ssimcin'", presentada al Palau de la Virreina de I" octubre de 1996 al gener dc 1997.
L'Olor<br />
Ernesro Vencós Omedes<br />
Olorar, el primer canal de relació de l'ésser humà amb el món exterior, és una percepció del<br />
món gm: ens envolta i reve la allò que s'escapa als altrts scnrirs. Les olors tenen un poder evocariu<br />
molc intencs ... un perfum por desvetllar records, fer reviure clererminadts armosft"res i sensacions.<br />
El món de les olors es por assimilar al de la plàstica: existeix la fragància figurativa, con podria<br />
ser la del llesamí. I també les olors absrraccts, obtingudes en barrejar divtrses essències que expressen<br />
al lò que no té una forma de{lnida. Amb roc, les possibles equivalències entre olor i color són molt<br />
subjectives i dtpenen de cada receptor.<br />
Ln composició d'un perfum és el resultar de combinar substàncies oloroses de manera que<br />
produeixin una impressió olfacròria determinada, d'acord amb una idta o imatge d'olor que es pretén<br />
comunicar. Per crear una olor es necessita tor un procés creariu, una lenca merodologia de treball que<br />
requereix temps, investigació i experimenració, molt paral.lela a la de l'arrisca plàstic.<br />
Tanc el composiwr musical com
í<br />
~<br />
(<br />
:!<br />
J<br />
~<br />
~<br />
1<br />
I<br />
i<br />
Olor a<br />
Dcscrr Pt·dres Túnd<br />
Kanal Aigua Sendera<br />
Sec Esp~cics Llera<br />
Sorra Terra<br />
l lumir<br />
~<br />
t<br />
J<br />
f<br />
l<br />
'<br />
'<br />
f<br />
f<br />
Sergi Aguilar (Barcelona, 1946)<br />
Kaunl, 1991<br />
Acer i coure<br />
8x67,5x22cm
Essèn c ia<br />
U na llor s
Natura morca que puc a vida<br />
Enfront d'aquells artistes que creen el món nou de l'arc -l'anomenar 1mpuls<br />
dc presenr- a navés de tecnologies inodores i artificials i cl'ima,ginaris<br />
fi•nmsiosos, Barceló ho fa "de la mateixa manera". Això és, seguim la manera<br />
singular de l'aportació catalana cap a l'universal. Així ell, com Miró (fins i rot<br />
el primer Dalí), i T~tpies i Brossa, o enrre els de la seva generació Amar i<br />
Perejaume, avancen rots ells cap a l'esdevenir roc reculam cap a les arrels<br />
originàri
Aquest quadre és una illa.<br />
Les resines acríliques i els pigments, quasi inodors, hi evoquen per<br />
absència l'olor Jc ranci i d'essència de trementina d'una tela pintada a<br />
l'oli que derivés per uns aleres oceans.<br />
Alfons Borrell (Barcelona, 1931)<br />
Cinr del sis delllortlllltt-qllttlre, 1994<br />
Acríl i e sobre tela<br />
8 1xl00 cm
El perfum t:s d wnfe[Í de l'olfam::.<br />
(<br />
Joan Brossa (Barcelona, 19 19)<br />
La ropa del 11a.r, 1995<br />
Copa de plàsric, nas de caruó i conferi<br />
20 x 20,5 x 18,5 cm
Las horas admirables<br />
;Qui¿:n no ha conociJo csas horas admirables, verdadcras fiesras del<br />
ctrtbro, en las que los scncidos mas arencos perciben scnsaciones mas<br />
damorosas ( ... ),en las que los olores crean munclos de ic.lcas?<br />
Tc:xr del Dictionaire P(/rfm111f d11 Lcmgetge<br />
(Pcrceprion olfactivc, pàg. I 51 i 152)<br />
t<br />
I<br />
I<br />
t<br />
t<br />
"<br />
r<br />
t<br />
I<br />
J<br />
¡<br />
t<br />
f<br />
~<br />
...<br />
t<br />
r<br />
..<br />
José Manuel Broro (Saragossa, 1949)<br />
f<br />
Lcts boms admimbles, 1988<br />
Acríl i e i cot lagc sobre paper<br />
l48 x 98 cm
Industrial - Mental. Raó i somni.<br />
La maquinària de les idees.<br />
La reflexió. El pensament. L'experiència.<br />
El rearrt: pt:rsonal.<br />
La fusra com a meràfora d'allò industrial (l'embalarge/ la protecció).<br />
El cap com a maquinària interior.<br />
Oloram els pensaments.<br />
Materials naturals: l'olor d'all(> vegecal. L'olor d'allò animal.<br />
La fusm calenra. El cinruró lliga.<br />
Engreixar les idees. Envernissar la fus ta.<br />
Els cinc scncirs: visca, olfacte, oïda, gust, i el cinquè, el tacte: l'especrador ...<br />
Pep Duran (Vilanova i la Gelrrú, Barcelona, 1955)<br />
I ndiiJirial- Mental, 1989<br />
Fragmenrs de fusca i cinturons de cuir<br />
L55x L40 xl3cm
EI pensamem poèric convoca wm a ombres erdtriques cores les<br />
sensacions de la matèria.<br />
Tor el que t•xisreix, cor el que resra "caigut" en la fisicitar, por ser<br />
pensat també evocant la memè>ria de la seva condició més volàtil: el<br />
seu alè, el seu baf, l'olor que relaciona i convulsiona en una<br />
dissipació corpuscular la seva pres(·ncia subtil.<br />
Tambt penso en l'equidisrànci
•<br />
Fabric.u .tmb planets secretes com els perfums. l'olor del<br />
vermut vermdl s'emremt:scla amb els fragmt:nrs de converses<br />
irn:
És l'olor de l'univers.<br />
L'olor de cot el que ha sigut i serà.<br />
És rambé una cerra p icor al nas ...<br />
Anro ni Llena (Barcelona, 1942)<br />
La pols, 1989<br />
Paper<br />
75 x 75 cm
El olor Je las películas. "Mon manège à moi" *<br />
Juraría que la primera vez que lo vi fue en una pclícula de Herzog,<br />
después ha aparecido en orr
Em demaneu que us parli de l'olor de la fonc de Llorà, però és cosa de mal<br />
confondre si és de la fonc real, que voleu que us parli, o bé dc la font<br />
pintada. Aquesta, la pincada, on l'aigua hi fa uns plecs de llenç com si<br />
brollés vestida i eixugada, ben segm q ue té una olor forra de trememina i<br />
d'oli de llinosa ... De l'alera, en canvi, de la real. no sabria pas dir-vos-en<br />
ben bé l'olor.<br />
No és una fonc especialment olorosa. Llorà no és cap font d'aquelles<br />
pudents com una pixarada de diable, ni menrolada per una fragància<br />
d'herbes aromàtiques ... Tot i que és ben probable que els senglars i<br />
d'altres bestioles trobin aquella fonr per l'olfacte, no és pas l'olfacce el que<br />
ens hi duu. Tampoc no és per la visca que l'aconseguim trobar, en aquella<br />
espesserar de lrèmols i avellaners que l'estOtgen, sinó pel so. La fonc de<br />
Llorà sona, en efeccc, com si us digués el nom ella mareixa: és un so<br />
naixem i seguir com el nom de "Liorà".<br />
Coneixem la fom pel seu so, fer ran difícilmenr perquè soni sempre igual,<br />
perquè el so hi balli com balla una flama, però no canviï.<br />
Perejaume (Sant Pol de Mar, Barcelona, 1957)<br />
Font de Llor~/, 1990<br />
Oli sobre cela<br />
65 x82 cm
Caràcter o lfactiu. Tret odorífer específic que distingeix i precisa una<br />
forma ol fan iva. Per exemple: 1111 ch)'pre de caràcter animalitzar, una<br />
jtJIIKirt' de car:ICrer aromàtic.<br />
(Text extrec del Dirtionnt~ire d11langt1ge perfmné.<br />
Édirions Quamnce lluir Publicité)<br />
'" ' (:: ,f '11.<br />
Jaume Plensa (Barcelona, 1955)<br />
Éwde po11r la mi ge rl!ll~t·, l 99 I<br />
Tècnica mixta sobre paper<br />
47 x 34 cm
En aquesca pi mura he procurat donar forma visual a una<br />
sensació delicadament olfactiva: l'aroma que es desprèn d 'una<br />
rassa de re de gessamí.<br />
Aquesta fragància es rransforma en el protagonista del quadre.<br />
Per aconseguir-ho, he utilitzat colors relacionats amb el re:<br />
ocre, daurar i gris. L'ocre daurar correspon al color de la infusió<br />
i a la impressió que produeix en el meu esperit: una impressió<br />
de benes rar; el gris J 'associo amb el fum que es desprèn de la<br />
cassa, una delicada emanació on els nostres somnis poden renir<br />
cabuda. Tores dues coses són la marerialirzació plàstica d'una<br />
cosa tan subtil com una aroma.<br />
A més a més, en aquesta fragància del re veig una cosa<br />
lluminosa, brillam, etèria, una cosa poètica. Una cosa que ens<br />
suggereix amistar i rranquil.lirar, gue invita a donar, com enrre<br />
els anrics poetes xinesos, un sencic rirual i místic a la vida.<br />
Alberc Ràfols Casamada (Barcelona, 1923)<br />
Te de ge-rsamí, 1993<br />
.Acrí.lic i pigments sobre reia<br />
150 x 150 cm
'"'f •<br />
Barca és aquí la idea dd viatge en el senrir de<br />
transcórrer per un flux líquid a un pas lenr; el pas<br />
que permer observar les coses com si fossin<br />
aquestes les que es mouen i no pas ru. Té un caire<br />
de barca ritual, cerimoniós. L'olor del te l'associo<br />
al viar¡.:e. És l'olor d'arribar allà on es rroba<br />
l'home, l'olor dc l'oferiment. Per mi és una olor<br />
directament lligada a Àfrica, a l'Atlas i les tribus<br />
btrbers, a la puresa i el primitivisme.<br />
El re és clins un cofre, si ruac al cor de la barca,<br />
construït especialment per conrenir-lo, amb el ro<br />
daur¡¡c t¡ue cé el re.<br />
Josep M. Riera i Aragó (Barcelona, 1954)<br />
Dos esbossos de La barca de re,l998<br />
Tèmictf lltÍXItt sobre Ji(fper<br />
44 x 63 cm i 50 x 64 cm respectivament<br />
Josep M. Riera i Aragó (Barcelona, 1954)<br />
Ltt b(frca de/ te, 1988<br />
Per ro<br />
29 x L 79 x 19 cm
L'olor i el seu caràcter es converteix en rumors del cemps, J<br />
sota aquesca sensació inferida es dissipa gradualment la<br />
bellesa: la memòria d'un i nscanr confidencial.<br />
Susana Solano (Barcelona, 1946)<br />
Pdtella de tr~:/.nsit , 1990<br />
Ferro<br />
45 x 51 x 3 cm
Producció de fum o de vapors olorosos obtinguts cremam resim:s<br />
(encens, ~lllban, labdano, scyrax), fustes oloroses (cedre, sàndal,<br />
agar dt les Índies), pols de plaores aromàtiques (farigola, llorer,<br />
clau d'espècia) o aigiies d'olor i perfums composros. La funci6 dc<br />
fum1gació mrs amiga era religiosa i sagrada. Estava rc:lacionaJa<br />
amb el cd i els déus. Des de l'antiguitat fins al segle de les llums<br />
les fumigacions van ser l'arma conrra els conragis i les grans<br />
cpi&mies. Però la importància d'allò sagrat i d'allò rerap{outic no<br />
ha de minimitzar la ucilirzació profana de les fumigacions. Al llarg<br />
Jc la hiscbri
Porr<br />
L'olor del mar en la rem pesca.<br />
Dels porcs plens de boira.<br />
Dels dies boirosos, de mar esverada.<br />
L'olor peoerranr que ve de mar endins i que es<br />
rroba porcs buirs i edificis sinistres.<br />
Vicenç Viaplana (Granollers, L955)<br />
Pr¡rt. 1988<br />
Oli sobre reia<br />
92 x 73 cm
(<br />
I,<br />
).._ f''<br />
- '<br />
, ' - . ../1<br />
'<br />
-I<br />
.'-'<br />
la flor precipitada<br />
"Com, en efecte, podeu concebre millor que davant d'una flor,<br />
ran dolça en la seva inconsciència, i que no ré canr de perfum<br />
sinó perquè és silenciosa, la revelació d'una ànima verge?"<br />
(Text extret del llibre dc Okakura Kakuzo El llibre dei te.<br />
pàg 61 . Ed itorial Altafulla)<br />
Olor dolça d'una vista blanca, enlluernadora, olor de la pri mavera,<br />
visió de força i energia. Blanc! El color coral, exacce i únic.<br />
A la vora, el blau, l'aigua de la mar històrica i civilitzada.<br />
l'arbre d'esperit mediterrani, recargolar, forr i dolç, d isfressat<br />
de primavera, primavera sobtada, disfressa efímera; motiu<br />
principal d'un paisatge sensual, viral i dramàtic.<br />
Aquesta olor dolça a la vora de l'aigua; aquesta llum que cega<br />
l'ànima i aquest fruit viral i anric. Olor precipitada. la llum<br />
blanca de I 'ametller.<br />
. .. .. i<br />
' '\<br />
/ t-t<br />
l<br />
i<br />
l<br />
Albert Viladrosa (Rosselló, Lleida, 1951)<br />
La flor preàpitadct, 1995-1996<br />
Tècnica mixca sobre reia<br />
70 x 70 cm
Zush (Barcelona, 1946)<br />
Ulormis Dc/Sia'<br />
. 1991<br />
Tècnica mixca sobre paper<br />
49,5 x 57,5 cm
l<br />
Arlequín dice:<br />
ESCENA<br />
A Reyes Soler<br />
-El perfume es el confeti<br />
del oltacto.<br />
Pierrot afirma:<br />
- El perfume es el a u ra<br />
Arlequín añade:<br />
Y Pierrot:<br />
de los otros cuatro sentides.<br />
los olores son a las cosa s<br />
lo que el calor es al fuego.<br />
- Pera los perfumes son el maquillaje<br />
de los olores.<br />
Y Colombina va y toca el piano.<br />
a memoria de la naríz (1)<br />
Jordi Coca<br />
Joan Brossa<br />
Troduccrón dc Cario s Vualo<br />
El impulso inicial que llevó a Ernesto Ventós a comenzar una colección de<br />
arte basada en la percepción de los olores nació -él mismo lo ha contesado<br />
el año 1978 como consecuencia de una exposición, Suggestions<br />
olfactives (Sugestiones olfativas). organizada por la Fundación Joan Miró<br />
y en la cual intervinieron diversos perfumistas. Este "impulso inicial" que<br />
sinuó Ernesto Ventós puede parec er en exceso casual si no se tienen en<br />
cuenta algunos datos. El primera es su profesión de perfumista, de creador<br />
de perfumes, tanta por tradición familiar como por vocación. El otro dato a<br />
ten er en cuenta es que el amigo Ernesto no oye v que, lógicamente, t1ene<br />
ciertas dificultades con la expresión verbal. Con toda seguridad el cuerpo,<br />
que es muy sabia, le ha compensada la carencia de este sentida acentuando<br />
otro que, en el terrena artística, suele pasarnos casi totalmente<br />
desapercibido: el del olfato.<br />
Pe ro hay otro dato que se debería tener en cuenta y que es de o rd en superior:<br />
el interés, casi me atrevería a decir la pasión, que los movimientos<br />
innovadores de mediades y fina les del sigla XIX sintieron por los olores. En<br />
este sentida podemos recordar que baja la influencia de Emanuel<br />
Swedenborg, filósofo sueca del sigla XVIII del cu al arranca la idea de las<br />
correspondencias, se extendió por toda Europa, y por Estades Unides, la<br />
pasión por los perfumes como vehicules de la sensibilidad artística; Enid<br />
Starkie comenta este aspecto en su libra sobre Baudelaire. Efectivamente,<br />
tal como nos recuerda Starkie, por la via de las correspondencias en F ran·<br />
cia se hicieron conciertos de perfumes, como el de Thore en 1852, v tam·<br />
bién se publicaran numerosos libros sobre el perfume, como el de Etienne<br />
Sou ria u y M. Frankel, titulada Gammes des parfums, en el que se dic e que<br />
'no hay ninguna razón por la cu al no se puedan reunir los amantes de los<br />
perfumes como (lo hac en) los amantes de la música en un concierto'. En la<br />
misma línea sabemos que en algunas representaciones teatrales<br />
simbolistas, se utilizaron los perfumes para contribuir a crear la atmósfera<br />
de mmaterialidad que se buscaba. Recordemos que, aunque sólo en un<br />
mvel teónco, Maeterlinck proponia sustituir a los actores por figuras esculpidas<br />
o de cera. como ·un e ambre, un reflet. une projection de formes<br />
symboliques ou un être qui aurait les a llu res de la vi e sans avoir la vie"<br />
Textos semejantes se encuentran en la esfera del wagnerianismo y, aun·<br />
que en ocasiones se llega a aplicaciones totalmente superf1ciales - como<br />
en la Exposición de 1955 don de había una inmensa clave de corresponden<br />
c1as entre los colores y las cu alidades abstracta s-, la lascinación por la<br />
smestesia esta en la base de la modernidad artística. al igual que esté la<br />
pasión por la velocidad y un ambivalente mterês por la mecamzac1ón del<br />
entorno humana. Así, según Gotthilf Heinrich von Schubert, también inri ui·<br />
do por Swedenborg, el amarillo era la tristeza, el rajo la alegria ... Merrill<br />
mcluso llega a senalar el color de las vocales. El mundo de los últimes<br />
romant1cos también està plaga do de titules domina dos por los colores: Les<br />
1 ayons ja unes, Les amours ja unes ...<br />
Se considera ba igualmente factible adentrarse a través del olla to en gran·<br />
des complejidades emocionales ya que, tal como nos recuerda el m1smo<br />
Ventós en el texto Iniciació i aprenentatge en el món olfactiu llnic1ación V<br />
aprendizaje en el mundo olfativo), "el mensa¡e olfativo uene un nivel de<br />
protundidad emocional que ni el visual ni el auditiva pueden alcanzar, dado<br />
que induce a reacciones atectivas de caràcter primitiva·. V, según esto,<br />
resulta conveniente recordar, aunque sólo sea de manera superficial, la<br />
filosofia de Bergson y el esfuerzo que êl y otros pensadores hicíeron para<br />
ir mas allà de los llama dos sentidos "externes·, cuando se refie ren a ·nue·<br />
vos sentldos· como el dolor, la temperatura, el equilibrio,los sentides mus·<br />
culares ...<br />
Aunque a hora no podemos protundizar en este tema, resulta evidente que<br />
una parte de la vanguardia na ce de esta búsqueda en torno a la smestes1a<br />
y del hec ho de atorgar un nuevo pa pel a los sentidos que habian quedada<br />
mas olvidados. Va en el movimiento Dada encontra mos que, en sus actos<br />
mas provocatives, se utilizan las sugestiones olfativas. También en Marcel<br />
Duchamp encontra mos algunas propuestas escritas en las que se ha bla<br />
de los olores, los mismos olores que encontramos en los happenings, en<br />
sus variantes posteriores y, por extensión, en cualquier tipa de arte de<br />
ambiente, y especialmente en el arte psicodélico ...<br />
la colección de Ernesto Ventós no participa en estos planteamientos mas<br />
extremos, pera es evidente que la reflexión sobre la traducción plastica<br />
de las sensaciones olfativas tiene en cuenta el bagaje smestésico que<br />
acompaña al arte occidental del sigla XX. Ventós podia haber iniciada cual·<br />
quier otra colección, pera ha preferida hacerla de artistes actua les con<br />
los que era posible un cierto grada de "encargo', entend1endo este concepte<br />
sin ningún matiz limitativo. De hecho, lo que Ventós busca es una<br />
experiencia compartida de los olores y, en otro sentida, también busca<br />
una aventura personal. muy íntima y profunda, que lo lleva a sentirse fas·<br />
cina do por la visualización que "los otros" pueden ha cer de las cualidades<br />
odoríficas.<br />
Desde una perspectiva personal es perfectamente lógico y comprensible<br />
que Ernesto Ventós haya hec ho esta selección, pe ro también es preciso<br />
admitir que estas razones serían insuficientes Sl no estuv1esen acampa·<br />
ñadas de otros mêritos, el primera de los cu ales es la calidad de las obras<br />
reumdas. Pera la verdadera clave para entendar la trascendencia de la<br />
propuesta esta en lo que apuntaba mas arriba: la coherencia que hay en<br />
hac er una colección de arte moderna basada en uno de los sentidos me·<br />
nos presentes en la historia del arte y que, ademas v tal vez por esta misma<br />
razón, interesó vivamente a aquelles creadores que estan en la base<br />
de nuestra idea de modernidad.<br />
Ventós, consciente del rol que tienen los olores en la v1da humana en la<br />
comida, en el sexo. en las relaciones afectivas mas basicas, en la canvi·<br />
vencia social, etc.-. ha propicia do la experiencia compartida a la que me<br />
he referida mas arriba. Como dic e Joan Brossa, al transformar una copa<br />
en una nariz, •el perfume es el confeti del olfato". También es ci erta la relación<br />
que Pep Duran establece entre la maquina, el pensamiento y los sen·<br />
tidos. V nos impresiona la belleza siempre perturbadora de Josep Uclés<br />
en Fumigació (Fumigación), de la mi sm a manera que Jaume Plens a nos<br />
adentra en el mundo de la experiencia profunda, mística v llena de<br />
interrogantes que tanta interesa a Ventós ...<br />
De hec ho, en cualquier tipo de olor y en cualquier clase de art e, siempre<br />
esta la necesaria presencia activa del receptor. El arte, a de mas del artiSta,<br />
necesita públic o, el que mira, y es éste el que, a través de una constan·<br />
te evolución, acaba la obra y la dota de un sentida que puede ser com ple·<br />
mentario de aquel que le conferia el creador, pe ro que también puede ser<br />
diferente y, en ocasiones, opuesto. Esta temporalídad si empre renovada<br />
del arte hac e que todos nosotros seamos, en parte, actives en el proceso<br />
completo de la creación. Y también hac e que. por suerte o por desgracia,<br />
podamos hablar del arte en têrmmos de cultura. lógicamente, los facto·<br />
res que íntervienen son múltiples: los gustos dommantes de la época, nuestra<br />
formación, la intención que tenemos al enfrentarnos a la obra~<br />
Muchas de estas consíderaciones se podrian referir fàcilmente al mundo<br />
de los olores. los olores también son cultura, tamb1én l1enen componen·<br />
tes persona les y son diterentes para cada uno de nosotros Por todo csto<br />
se puede decirque la colección de Ernesto Ventós es senclllamente mag·<br />
n1fica ya que, ademas de ofrecernos obras de calidad, nos introduce en la<br />
memoria de la nariz.<br />
11) Para 111ular estes notas me ho pormrtido utilizarla expros1òn 'la mumorio do la n•m'quu<br />
Ernoslo Vem6s Omedes. admirada v emrai\able amrgo, lllilrZó on la oxpos1ci6n Esslincrus<br />
IEsoncras), presentada en el Palau de la Virreina de octubre de 1996 a enoro do 1997
El olor<br />
Ernestos Ventós Omedes<br />
Oler, el primer canal de relación del ser humano con el mundo<br />
extenor, es una percepción del mundo que nos rodea y revela<br />
toda aquella que escapa al resto de los sentrdos. los olores tianen<br />
un poder de evocación muy intensa ... , un perfume puede des<br />
velar recuerdos, hacer que revivamos determinadas atmósferas<br />
y sensnciones.<br />
El mundo de los olores es asimilable al mundo de la plast1ca: exrs·<br />
te la fragancia figurativa. por ejemplo la del1azmin Y tambien los<br />
olores abstractes, obtenidos de mezclar diversas esencias que<br />
expresan aquella que no tíene una forma defmrda. A pesar de toda,<br />
las posibles equrvalencios entre olor y color son muy subjellvas y<br />
dependon de cada receptor.<br />
la composición de un perfume es el resultada de combinar sustanc1as<br />
olorosas de manera que produzcan un impresión olfativa<br />
determinada. acorde con una idea o im a gen de olor que se pretende<br />
comunicar. Para crear un determrnado olor se necesita un<br />
complejo proceso creatiVa, una lenta metodologia de traba¡o <br />
que requiere tiempo, investrgación y experimentación- , paralela<br />
a la del artista piAstrco<br />
Tanta el compositor musical como el pintor prensan y realizan<br />
construccrones a partrr de una gama o de una paleta. Nosotros,<br />
los compositores de olores, trabajamos con las llamadas 'notas·.<br />
que se relacionan entre elias mediante acordes; éstos, por su<br />
parto, se integran en combrnaciones o "formas olfativas·.<br />
Esta colección<br />
Fue en 1987, a raíz de la exposición Suggesttons olfactives {Sogestiones<br />
olfatlvas), presentada por la Fundación Joan M1ró y en<br />
la que, con la partlcipación de numerosos perfumistas. se mos·<br />
traban los diferentes olores que nos rodean, cuando se me ocu<br />
rrió la rdea de iniciar una colección de arte contomponineo sobre<br />
el olor: me sorprendió que las paredes del recinte de la exposi·<br />
ción estuviesen vacias y que no hubiese ninguna obra visual so<br />
bre el terna. En aquet momento sentí la necesrdad de conectar el<br />
mundo olfativo con el arte plàstica para ver cuàl podria ser la<br />
interpretación plàstica de las fragancias.<br />
Pedi a diferentes artrstas obras que rellejasen sensaciones<br />
olfatrvas, pera los que respondieron fueron poc os.<br />
Con paciencia los fui persuadiendo personalmente para que se<br />
sumergresen en el universa de los olores y explotasen su dimen·<br />
sión phistica. De esta manera nació mi colección. un trabajo cons·<br />
tante de casi veinte años que ha consistida en conectar con unos<br />
trescrentos artista s de prestigio, explicaries mi proyecto e intentar<br />
que asumiesen mr propuesta.<br />
El resultada no ha podrdo ser mas satisfactorio, ya que la res·<br />
puesta ha sido umínime y todos ellos han hec ho expresamente<br />
una obra para una colección tan especifica como ésta; han creado<br />
con la intención de comunicar sensacrones y percepciones<br />
olfativas materializadas pléísticamente.<br />
Han da do respuestas muydrversas a mi oferta. En algunos casos<br />
las referencias olfativas son de tip o cromatico, en o tros la ex pe<br />
rioncra subjetiva del olor sa materializa en estructures formates<br />
Todas las obras se completan con un texto escrita por el autor<br />
mismo, o por algún critico, que pretende ilustrar y explicar sus<br />
rntenciones.<br />
Ernesto Ventós Omedes<br />
Ernesto Ventós, tal y como él mismo dice, nació y creció en el<br />
sen o de una familia de perfumistes tradrcionalmente dedicada al<br />
mundo de las esencias. Aprendió el oficio, ejercitando y formendo<br />
la me morra olfatrva, y, después de trabajar con su padre. arn·<br />
plió conocrmrentos durante dos años en Surza y Francia en la in·<br />
vestigación relacionada con las fuentes de los olores, sus com·<br />
ponentes ... , hasta convertrr a fascinación en conocimiento, y llegar<br />
al punto de poder crear nuevos perfumes. Pera, aunque Ernesto<br />
Ventós fue consolidando este conocimiento muy lentamen·<br />
te, adquiriendo el habito de oler, rellexionando sobre los olores<br />
que percibia en su entorno, por otro la do, rntentó -como exrge<br />
su profesión- mantener un proceso de renovación constante,<br />
puesto que la moda, indefectrblemente, con lleva una aceleración<br />
de cambra perpetuo en el proceso de la comunrcación olfativa.<br />
Sergi Aguilar<br />
Olor a<br />
Desierto<br />
Ka nat<br />
S eco<br />
Arena<br />
Húmedo<br />
Frederic Amat<br />
Esencra<br />
Predras<br />
Agua<br />
Especia s<br />
Túnel<br />
Sendera<br />
Cauc e<br />
Tierra<br />
Una flor sill nombre, sangrrenta y secreta, esta lla en el centro<br />
de una hoja en blanca.<br />
Como un brazo de bailaora gitana<br />
el tallo u ne el repique de castañuelas en celebración de nacimiento<br />
-¡oh llor! - y el vientre de un cuerpo liquido.<br />
Son tres a decir:<br />
"El amor es una sambra en la transparencia.·<br />
y él:<br />
"la visibilidad es la rntersección entre ellleno de la matena<br />
y el vacio del ser."<br />
Esencia de terciopelo el amor que se eleva y retorna<br />
a la mirada singular.<br />
Vicenç Altaró<br />
Miquel Barceló<br />
Naturaleza muerta que a pesta a vida<br />
Son tres para hac er el amor en una naturaleza muerta.<br />
Fren te a e sos artista s que creen el mundo nu eva dol arte -llamado "impulso<br />
de presente"· a través de tecnologías inodora s y artillciales y de imaginaries<br />
fantasiosos, Barceló lo hace "de la misma manera". Es decir, si<br />
guiendo la srngular manera de la aportacrón catalana a to universal. De<br />
este modo, él, al igual que Miró, inclusa el primer Dalí. Tàpies y Brossa, o<br />
Amat y Perejaume entre los de su propia generación, todos avanzan ha·<br />
era el devenir, al tiempo que retroceden hacia las raices originales del<br />
hombre: enraizamrento pues, fascinación por lo primitiva, correspondencias<br />
lingüístic as y ritual es simples, poética objetual pobre, crisol de civilizaciones,<br />
iluminación lírica, atemporalidad ètica, nihilisme cómico, ruptura<br />
de la norma; en fín, invencrón universal, muy personal, que apuesta<br />
por el valor mas alto en Iu gar de por la diferencia.<br />
la genialidad de Barceló, como la de los otros artrstas, se explica por la<br />
calidad plàstrca de los que ba1an a extraer la fuerza de lo nimio para elevaria<br />
a lo absoluta. la fijeza intelectual de todos elles emerge de la<br />
radicalidad ética de la vrda del arte.<br />
Apartàndose de la minimalízacrón analítica y lingüistrca o, al contrario, de<br />
los excesos retóricos y narratives, implosionan la tensrón espiritual dentro<br />
del género. Pues es dentro de la identidad que dentro de la oscuridad<br />
ilumina la oscuridad de la claridad. En el extremo domésllco, arte de las<br />
profundidades v por lo tanta no urbana, a sí desplazan incluso las mitologlas<br />
geogníficas ha cia lugares extemporaneos de lo contemporaneo y, pese a<br />
esta, comunrcalmente celebrados, su triunfo celebra el centro telúrico,<br />
organico, don de se pudren con voluntad y tenacidad de excepcròn<br />
la magnifica escultura de Barceló habla mas de lo que dice, por lo que<br />
señalaré algunas de las tensiones mencionada s, caracteristicas dc "de la<br />
mi sm a manera". El tema clasico de la naturaleza muerta se convierte in·<br />
teriormente en sujeto en Jugar de género, de ahi la elección de pobres<br />
tubérculos en oposrción a la retòrica burg u esa de los frutos sabrosos. la<br />
opacidad del bla nco abstracta sobre el óxido nombra el reposo latente de<br />
la vrda biológrca desafectada de colerines vitales. la rugosrdad de la<br />
materia expresa su lucha por la interiorización ante la neutralidad y el<br />
perfeccionamiento dei objeto industrial. Atemporalidad temporal en la que<br />
el alrento del impacto visual atraviesa el letargo de su fatalidad.<br />
Equi~alencra única, el alma se expresa con la misma corporalidad, sus·<br />
pe nd rda y enrarzada, sarta rítmica crrcular, secada y sazonada, salida de<br />
la tierra pese a estar empobrecida. Naturaleza muerta que a pesta a vida<br />
humana, como la condición de las entrañas del arte. Protuberancia del<br />
alma que huele a seca.<br />
Vicenç Alta ió<br />
Alfons Sorell<br />
Estc cuadro es una is la. las resinas acrilicas y los pigmentes, casi inodores,<br />
evocan por a usen cia el olor a ran cio y a esencias de trementina de una tela<br />
pintada al óleo, que va a la deriva por otros océanos.<br />
Joan Brossa<br />
El perfume es el confeti del olfato.<br />
José Manuel Broto<br />
las horas admrrables<br />
¿Ouién no ha conocido e sas hora s admirables, verdadera s fi esta s del cerebro,<br />
en las que los sentides mas atentes percrben sensaciones mas clamo·<br />
rosas ( ..... ),en las que los olores crean mundos de 1deas?<br />
Text del Dictionatre Porfumé. "Du Langage· (Perception o/factive, pàg./51 i<br />
/52)<br />
Pep Duran<br />
Industrial - Mental. Razón y sueño,<br />
la maquinaria de las ideas.<br />
la reflexión. El pensamiento. La experiencia.<br />
El teatre personal<br />
la madera como metàfora de lo mdustrial (el embalaje /la protecció ni<br />
La cabeza como maquinaria interior.<br />
Oliendo los pensamientos.<br />
Materiales natural es; el olor de lo vegetal.<br />
El olor de lo animal<br />
La madera calienta. El cinturón ata.<br />
Engrasar las ideas Barnrzar la madera.<br />
los cinca sentides: vista, alfa to, aido, gusto, y el quinto, el tacto. el es pec·<br />
tador ...<br />
Gabriel<br />
El pensamiento poético convoca como sombras erraticas todas las sensaciones<br />
de la materia.<br />
Todo lo que existe, toda lo que permanece ·caido" en la fisicidad también<br />
puede ser pensada evocando la memoria de su condición màs volatil: su<br />
aliento, su vaho. el olor que relaciona y convulsiona en una disipación<br />
corpuscular su presencia sutil.<br />
También pienso en la equldistancia lobular del cerebro que propicia un entendimiento<br />
no osmótico del mundo, singularmente la voz, diferenciando<br />
las forma s y los fenómenos.<br />
Esta facultad geomètrica que es la proporción dual de nuestro cuerpo y de<br />
nuestra mente hac e posi ble el crecimrento de la memori a de la mate ria, es<br />
de cir, el capacitar la creación del lenguaje y, con él, de sentrr, de pre-sentír<br />
la esencia de las casas.<br />
Mnomos es también la sambra de su presencia pre-sentida por la exhalación<br />
de su humor sutrl, que es el de su tiempo vívida y el de su tiempo<br />
posible.<br />
Xavier Grau<br />
Fabricada como los perfumes con plantas secretas, el olor del vermut roja<br />
se entremezcla con los fragmentes de conversaciones irrecuperables, jugando<br />
como la memoria con los pintores.<br />
Antoni llena<br />
Es el olor del untverso.<br />
El olor de to do lo que ha sida y seriÍ.<br />
Es también cierto picor en la nariz ...<br />
Carles Pazos<br />
El olor de las peliculas. "Mon manège à moi<br />
Juraria que la primera vez que lo vi fue en una pelicula de Herzog, después<br />
ha aparecido en otras muchas ocasiones. Sucedia en un descampado, en<br />
un cementaria de coches o quizés en un lugar que lo recorda ba, o tal vez<br />
no Poca importa.<br />
Cerca de e se parsaje desrerto habia una s barraca s de feria. En una de elias.<br />
en una pequeña cabrna similar a la de un peep·show de veinte duros, po·<br />
díamos asistir a la angustiosa y cruel danza que ejecutaba una gallina en<br />
un e sp a cio delimitada por rfgidas cortrnas de fa lso terc1opelo e iluminado,<br />
cómo no, por bombill as de luz roja. Sus garras se aferra ban, con desigual<br />
fortuna, a una plataforma giratoria, en un vano intento de conseguir cierta<br />
estabilidad.<br />
No se habia fotografrado el olor del antro. Para mi, siempre se ra el de<br />
un cocktail de enchiladas, cerveza mexicana v ambientadores en sp ray.<br />
' Canción de Edrth Pia f, traducible por Mt carrusel, haciendo referencia<br />
al torbellino que vivia con ·su hombre'<br />
Perejaume<br />
Me pedis que os ha ble del olor de lafuente de Uorà, pe ro no acierto a<br />
comprender si queréis que os hable de la fuente real o de la fuente<br />
pintada. Ésta, la prntada, donde el agua ha ce u nos pliegues de lienzo<br />
como si brotase vestida y seca, tiene sin lugar a dudas un fuerte olor a<br />
trementina y aceite de linaza. De la otra,la real, no sabria deciros con<br />
certeza cu al es su olor.<br />
No es una fuente especialmente olorosa.llorà no es una de esa s fuen·<br />
tes que apestan a meada de diable, ni tampoco esta mentolada por<br />
una fragancia de hierbas aromíiticas .. Aunque es muy posi ble que los<br />
ja balies y otros anima les encuentren esa fuente gracia s a su otfato, no<br />
es el olfato el que nos lleva a ella. Tampoco la vista nos conduce a ella,<br />
en esa espesura de alamos temblones y avellanes que la encrerran,<br />
sino el sonido. la fuente de llorà sue na, en efecte, como si dijera su<br />
propio nombre: es un soni do naciente y seguida, como el nombre de<br />
"llora·. Conocemos la fuente por su soni do, tan difícifmente com pues·<br />
to para que suene siempre igual, para que el sonido barle como baria<br />
una flauta; pera que no cambie.<br />
Jaume Plensa<br />
Caracter olfativo: Rasgo odorífico que distingue y precisa una forma<br />
olfativa. Por e¡emplo: un chipre de caràcter animalizado. un fougère<br />
de caracter aromatrco.<br />
Texto del Dicttonnaire du langage perfume. ÉdttJons Ouarante Hurt<br />
Publrcité<br />
Albert Ràfels Casamada<br />
En esta pintura he procurada dar forma visual a una sensacrón delicadamente<br />
olfatrva: el aroma que se desprende de una taza de té de<br />
¡azmin.<br />
Esta fraganc1a se transforma en la protagonista del cuadro. Para ella<br />
he utilizado colores relacionades con el té: ocre, dorada y gris. El ocre<br />
dora do corresponde al color de la rnfusión y a la impresrón que produ·<br />
ce en el esplritu: una impresión de bienestar: el gris lo a sacio con el<br />
humo que sale de la taza, una dehcada emanación en la que nuestros<br />
sueños pueden tener cabida. Ambos elementos constrtuyen la matenalizacrón<br />
plastrca de alga tan sutil como un aroma.<br />
Ademas, en la fragancia del té veo alga luminoso, brillante, etéreo, algo<br />
poético. Algo que nos sugiere amistad y tranquilidad, que mvita a dar,<br />
como entre los antrguos poetas chinos, un sentida ritual y mistrco a la<br />
vida.<br />
Josep M 1 Riera i Aragó<br />
Barca es aquí la idea del viaje en el senti do de transcurnr por un flujo<br />
liquido a pa so lenta; el pa so que pem1rte observar las casas como sr<br />
éstas fuesen las que se mueven y no tu. Tiene un arre ceremonioso, de<br />
barca ritual. Asocio el olor del té con el viaje. Es el olor de llegar alia<br />
donde se encuentra el hombre, el olor de ofrecimiento. Para mi es un<br />
olor directamente ligado a Africa, al Atlas y las tribus bereberes, a la<br />
pureza y el primitrvismo.EI té està dentro de un cofre, situa do en el co·<br />
razón de la barca y construido especralmente para contenerlo, con el<br />
tona dorado que tiene el té.<br />
Susana Solano<br />
El olor y su caracter se convierten en rumores del tiempo, y ba¡o esta<br />
sensación inferida se disipa gradualmente la belleza: la memoria de<br />
un instante confidencial.<br />
Josep Uclés<br />
Producción de humo o de vapores olorosos obtenidos al quemar resinas<br />
jincienso, galbano, làudano, estoraque), maderas olorosas (ce·<br />
dro, sa nd alo, agar de las lndias), polvos de planta s aromaticas (tomtllo,<br />
laurel, clavo) o agua s de olor y perfumes compuestos. la función<br />
mà s antigua de la fumigacion era religiosa y sagrada. Estaba reia cio·<br />
nada con el creia y los droses. Desde la antigüedad hasta el siglo de<br />
las Iu ces, las fumtgaciones fueron un arma contra los contagies y las<br />
grandes epidemias. Perola importen ca de lo sagrada y de lo terapéu·
tic o no debe minimizar la utilización profana de las fumigaciones. A lo<br />
largo de la historia, éstas han acompañado al hombre, no sólo para<br />
enmascarar los ma los olores, sina también para deleite de sus sentidos<br />
y para contribuir al decora do de las fiestas.<br />
Nuestros purificadores de aire, sticks y ambientadores son los herederos<br />
di rectos de los perfumadores y pebeteros.<br />
Texto del Dictionnalfe du langage perfumé,<br />
Éditions Quarante Hurt Public1té<br />
Vicenç Viaplana<br />
Puerto<br />
El olor del mar en la tormenta.<br />
De los puertos llenos de niebla.<br />
De los dias neblinosos, de la mar embravecida<br />
El olor penetrante que viene de mar adentro y encuentra puertos vacies<br />
y edificios s1n1estros.<br />
Albert Viladrosa<br />
la flor precipitada<br />
• ¿Cómo podré is concebir mejor que fren te a una flor, tan dulce en su<br />
1nconsc1enc1a, y que no atrae tanta por su perfume sina porque es silenciosa,<br />
la revelación de un alma virgen?<br />
Okakura Kakuzo. Llibre del te. Editorial Altafulla<br />
Olor du Ice de una v1sta blanca, cegadora, olor de la primavera, visión<br />
de fuerza y energia. 1 Blanca! El color total, exacta y única. Cerca, el<br />
azul, el agua de una mar histórica y civilizada.<br />
El arbol del espiritu mediterraneo. retorci do, fuerte y dulce, disfrazado<br />
de primavera, primavera súbita, disfraz efímera; motivo principal de un<br />
paisaje sensual, v1tal y dramatico.<br />
Este dulce olor en la onil a del agua; esta luz que ciega el alma, y este<br />
fruto vital y anuguo. Olor precipitada. la luz blanca del almendro.<br />
SC ENE<br />
Harlequin says:<br />
Pierrot replies:<br />
Harlequin adds:<br />
And Pierrot<br />
For Reyes Soler<br />
• Perfume is the confetti<br />
o f the sense of smell.<br />
- Perfume is the aura<br />
of the other four sense s.<br />
• Smells a re to things<br />
as heat is to fire.<br />
• But perfumes are the make-up<br />
of smells.<br />
And Columbina goes a nd plays the piano.<br />
Brossa<br />
Match 1991<br />
The me mary of the nose 1<br />
Jordi Coca<br />
The ínitial impulse which led Ernesto Ventós to commence an art collection<br />
based on the perception ol smells came about- as he himself has remarked<br />
- in 1978 on the occasion ol the exhibition Suggestions olfactives{OIIactive<br />
suggestions), organized by the Fundació Joan Miró, to which a number of<br />
perfume-makers contributed. This "initial impulse" which moved Ernesto<br />
Ventós might se em a I inle to o circumstantial i f we did not take certain factors<br />
inta account The first of these is his profession as a perfumer, a creator of<br />
perfumes, both tram family tradition a nd from personal vocation. The other<br />
paint to be taken inta account is the fa et thai our friend Ernesto can not<br />
hear, and thus inevitable has some difficulties with verbal expression.<br />
Without doubt the body, in its greal wisdom, has compensated him for his<br />
loss ol the sense ol he a ring by accentuating another sense which, in the<br />
rea lm ol art, tends to be ignored: the sense of smell.<br />
But there is yet another datum that has to be taken inta ac ca unt, a nd on e of<br />
a higher o rd er: the interest,l would even say the passion, thatthe innovative<br />
movements ol the mid· a nd late-19th century felt for smell. In this regard<br />
we might recali that under the influence ol Em manuel Swedenborg, the<br />
18th-century Swedish philosopher who put forward the idea ot<br />
correspondences, the passi on for perfumes as vehicles of artístic sensibility<br />
spread throughout Europe a nd the United States, as Enid Starkie notes in<br />
her book on Baudelaire. lndeed, as Starkie reminds us, in France the notion<br />
of correspondences manifested itselt in concerts of perfumes, such as the<br />
on e put on by Thore in 1852, a nd in the publication of numerous books on<br />
perfume, such as that by Etienne Sauri au a nd M. Frankel entitled Gammes<br />
des parfums, in which we read that "there is no reason why all Jovers of<br />
perfumes should nat came together as [do) music-Jovers at a concert".<br />
Similarly, we know that in certain Symbolist stage productions, perfumes<br />
were used to help in creating a suitably immaterial atmosphere. We should<br />
not forget that, on the theoreticallevel at I e ast, Maeterlinck proposed to<br />
re place living actors with sculpted orwax figures as ·a shadow, a reflectien,<br />
a projection of symbolic torms or a being that would have the appearance<br />
of life without itself being alive".<br />
Similar texts can be found in Wagnerian context, and although attimes the<br />
applications of this concept were irremediably superficial - as atthe 1855<br />
Exhibition, with its great key to the correspondences between colours a nd<br />
abstract qualities - the fascination for synaesthesia constitutes one of<br />
the bases ot the modern in art, as does the passion for speed and an<br />
ambivalent interest in the mechanization of the human environment Thus,<br />
according to Gonhilf Heinrich van Schubert, another of those influenced by<br />
Swedenborg, yellow is sadness, red is joy, while Merrill even went so far<br />
as to assign colours to the vowels. The world o f the late Romantics was<br />
similarly full of works with titles dominated by colours: Les Rayons ja unes,<br />
Les Amours jaunes ...<br />
lt was considered equally possible to get to the he art of great emotional<br />
complexities by way of the sense ot smell; as Ventós himself reminds us in<br />
his text Iniciació i aprenentage en al món olfactiva [lnitiation and<br />
apprenticeship in the olfactive world), "the olfactiva message has a level<br />
ol emotional depth that the visual a nd the auditive can not anain, given that<br />
it induces affective responses o f a primitiva nature". A nd certainly we should<br />
bear in mind, even if only in passing, the philosophy of Bergson and the<br />
efforts that he and other thinkers made to get beyond the so-called<br />
"externa l" sense s, evidenced in referen ces to "new sen ses" such as pa in,<br />
temperatura, balance, muscular sensation ...<br />
Although this is not the moment to go into the issue at greater length, it is<br />
evident that part of the avant-garde grew out of this investigation into<br />
synaesthesia a nd the concern with assigning a new rol e to those sens es<br />
that had been most neglected. Thus we tind the Dada movement making<br />
use of olfactiva suggestions in its most provocativa actions. The writings of<br />
Marcel Duchamp, to o, conta in a number o f proposa ls which speak of sm ells,<br />
the sa me smells we fi nd in happenings, in the environments that followed<br />
them a nd, by extension, in the whole rang e of ambient art, a nd especially in<br />
psychedelic art ...<br />
The collection of Ernesto Ventós does nat take in these more extreme fields<br />
of actions, but it is clear that any reflectien on the translation into the visual<br />
arts must take account of the synaesthetic baggage that 20th-century<br />
western art carries with it Of course, Ventós might have chosen to put<br />
together his collection on some quite different basis, but the fact is that he<br />
has preferred to work wíth living artists, whom he could present wilh a<br />
• commission", although this term should certainly not be taken m any<br />
limiting sense. In fa et, what Ventós is seeking is a shared experience ol<br />
smells. while he is at the sam e time in search of a personal adventure,<br />
extremely private a nd profound, that causes him to feel a fascínation for<br />
the visualization that others make ol olfactory qua liti es.<br />
From a personal paint ol view it is perfectly logical and understandable<br />
that Ernesto Ventós should have made this choice, but it must be admitted<br />
that these rea sons would be insufficient i f they were nat accompanied by<br />
other merits, the first ofwhich is the quality of the works he has gathered<br />
a rou nd him. In any case, the keystone to understanding the transcendent<br />
nature of hi s undertaking is the paint we noted a bave: the coherence in<br />
putting together a collection of contemporary art based on one ol the<br />
senses least present in art history, and one which nevertheless, and<br />
perhaps for this very rea son, was of such keen interest to ma ny of those<br />
who laid the fou nd a tions of our idea of the modern.<br />
Ventós, aware ol the role played by smells in human life - in eating, in<br />
sex, in the most fundamental affective relations, in harmonious social<br />
coexistence, etc. - has actively promoted that shared experience I<br />
referred to above. In effect. as Joan Brossa tells us while transforming a<br />
cup into a nose, "perfume is the confetti of the sense of smell". Equally<br />
authentic is the relationship that Pep Duran establishes between machine,<br />
thought and senses. A powerful impression is made by the disturbing<br />
beauty that is a constant in Josep U ciés' work in Fumigació (Fumigation),<br />
in the s ame waythat Jaume Plensa leads us in to the profound, mysterious<br />
world abounding in unanswered questions that so fascinates Ventós.<br />
lnfact, in the case of any kind ofsmell or any kind of art, the active presence<br />
of the receiver is always necessary. Art requires nat only an artist but a<br />
public, people to look at it, a nd itisthese spectators who, through a process<br />
of continua! evolution, complete the work a nd endow it with a meaning<br />
that may be either complementary or different or even at times opposed<br />
to the on e originally bestowed bythe artistwho created it This constantly<br />
renewed temporality that art possesses means that we are all actively<br />
involved to some extent in the overall process of creation. lt a Iso mea ns<br />
that, for good or ili, we can speak of art in terms of culture. lnevitably, a<br />
great number of factors came into play he re: the dominant tastes of the<br />
a ge, our background and education, the intentions with which we approach<br />
thework ...<br />
Ma ny of these considerations could very well be applied to the rea lm of<br />
sm ell. Sm ells a re culture, too; they a Iso have personal components; they,<br />
too, change according to the moment in which we perceive them, they<br />
a Iso have a temporality a nd a re different for ea eh ol us. That is why it can<br />
be said the collection that Ernesto Ventós has assembled is simply<br />
magnificent, since in addition to offering us art works of real quality it<br />
introduces us to the me mary of the nos e.<br />
1. In putting aritlo ro lhesc nores I havc raken lho l1bcrly ol borrowing rhe expressron "U> e memory<br />
ol lhe nose· which our dear friend Ernesto Venlós Omedes urilized Ior lhe exhibirion <strong>Essències</strong><br />
(Essences(, presenred 1n rhe Palau de la Virre1na from Oc rober 1996 to January 1997<br />
Sm ell<br />
Ernesto Ventós Omedes<br />
The act of smelling, the human being's first channel of relation with the<br />
outside world, is a form of perception of the world a rou nd us which reveals<br />
things that escape the other senses. Smells have a very intense power of<br />
evocation ... a seent can awaken memories a nd bring back atmospheres<br />
a nd sensations.<br />
The world of smells can be compared with that of the visual arts: there<br />
are figurativa fragrances, as in the case of jasmine, perhaps; and there<br />
are also abstract smells, obtained from the mixing of various different<br />
essences, which express something that has no definite form. Atall events,<br />
the possible equivalences between odour and colour a re highly subjective,<br />
and depend on the individual receiver.<br />
The composition of a perfume is the result of combining odorous<br />
substances in such a way that these produce a certain olfactory<br />
impression, in accordance with the image or idea thatthe seent is intended<br />
to communicate. The creation of a smell requires a creative process, a<br />
painstaking working methodology that calls for time, investigation and<br />
experimentation, closely parallel to that of the visual artist.<br />
8oth the composer of music and the painter conceive and realize<br />
constructions on the basis of a range, a sc aie or palette. We composers<br />
of sm ells work with what a re known as "notes", which a re related to on e<br />
another to produce chords, and these chords in turn are arranged in<br />
combinations or "olfactiva forms".<br />
This Collection<br />
I was in 1978, on the occasion of the exhibition Suggestions olfactives<br />
IOifactive suggestions) presented at the Fundació Joan Miró, in which a<br />
number of perlume-makers were involved in puning on display the<br />
different smells that surround us, that there first came to me the idea ol<br />
putting together a collection ol contemporary art works relating to sm ell,<br />
because I was surprised to find the walls ol the gallery bare, a nd no visual<br />
works on show. At that moment I became aware o f a need to connect<br />
the olfactive world a nd fine art, with the idea of seeing what the visual<br />
artist's interpretation of fragrances would be.<br />
I asked a number of artists for works that would reflect olfactiva<br />
sensations, but only a few actually responded. I set about persuading<br />
them in person, gradually convincing them to immerse themselves in the<br />
universe of sm ells a nd exploit its visual dimension. This was the ori gin of<br />
my collection, an ongoing process of almost twenty years' work that has<br />
consisted in ma king conta et with som e three hundred highly-acclaimed<br />
artists, explaining my project to them a nd se e king to involve them in this<br />
venture of mine.<br />
The results could not have been more encouraging. The response has<br />
be en unanimous, and every on e ofthe invited artists has produced a work<br />
created especially for this collection with its highly specific aim of<br />
communicating olfactiva sensations and perceptions materialized in visual<br />
torm.<br />
The responses to my invitation have been extremely vari ed. In som e cases<br />
the olfactive relerences are of a chromatic nature; in others the<br />
subjective experience of smell is materialized in formal structures.<br />
Each ofthe works is accompanied by a text written by the artist in pers on<br />
or by a writer which sets out to illustrate and explain the underlying<br />
intentions.<br />
Ernesto Ventós Omedes<br />
Ernesto Ventós, as he himsell has explained, was born and raised in a<br />
family of perfume-makers, with a lang tradition of dedication to the world<br />
ol essences. He learnt the family professi on, forming a nd exercising hi s<br />
olfactiva memory, and alter working with his father he broadened his<br />
experience by spending two years in Switzerland and France carrying<br />
o ut research into the sou rees of different seents a nd their components,<br />
transforming his fascination inta knowledge to the paint where he could<br />
begin to crea te new perfumes. And while he slowly a nd surely set about<br />
consolidating this apprenticeship, acquiring the habit ol smelling,<br />
reflecting on the smells of his environment, at the sa me time he was<br />
anempting - in respon se to the demands of hi s profession - to carry<br />
out a process ot continu al innovation, sine e fashion inevitably entails a<br />
constant a nd constantly accelerating change in the process ol olfactory<br />
communication.<br />
Sergi Aguilar<br />
Smell of<br />
Desert<br />
Kanal<br />
Dry<br />
Sa nd<br />
Wet<br />
Stones<br />
Water<br />
S pic es<br />
Tunnel<br />
Path<br />
Riverbed<br />
Earth
Frederic Amat<br />
Es sen ce<br />
A llower with no name, bloody a nd secret, erupts in the centre<br />
ol the empty pa ge.<br />
Justlike the arm ol a Gypsy dancer<br />
the stalk unites the cracking ol chestnuts in celebration ol birth<br />
-oh flower!-<br />
and the belly ol a líquid body:<br />
They a re three to say:<br />
"Love is a shadow in transparency·.<br />
And he:<br />
"Visibility is the intersection between the fullness ol matter a nd the<br />
emptiness ol being·.<br />
Essence ol velvet, the love that ri ses a nd returns<br />
to the singular gaze.<br />
Vicenç Alta ió<br />
Miquel Barceló<br />
Still-life that reeks ol Iii e<br />
They a re three to make love in a still-life.<br />
In relation to those artists who create lhe new world ol art - the socalled<br />
impulse ol the present - on the basis ol odourless, artificial<br />
technologies a nd fantastical imaginaries, Barceló does so "in the sa me<br />
way". That is, according to the specific manner o f the Catalan contribution<br />
to the universal. In this he is like Miró (a nd even the early O ali}, like Tàpies<br />
and Brossa, or amongst those ol his own generation, Amat and<br />
Perejaume, all ol lhem advancing towards the Iu tu re while travelling back<br />
to the original roots ol the human: so we have rootedness, a fascination<br />
for the primitive, linguístic correspondences a nd simple rituals, a poor<br />
poetics ol the object, crossroads of civilizations, lyrical illumination,<br />
ethical timelessness, comic nihilism, a break with the norm; in short, a<br />
universal a nd highly personal inventi on constituted ol the highest val u e<br />
ol difference.<br />
The ge nius of Barceló, like that ol these others, asks to be explained in<br />
terms ol the artístic quality o f those who dig down to draw up the force<br />
ol the immensity of nothingness in order to raise it up to the heights ol<br />
lhe absoluta. His intellectual constancy, like that ofthese others, emerges<br />
from the ethical radicalism ot the art life. Distancing themselves from<br />
analytical and linguístic minimalization and, at the same time, from<br />
rhetorical and narrative excesses, they implode the spiritual tension in<br />
the genre. Be cause it is in the identity that in the dark illuminates the<br />
darkness of clarity. At the domestic extreme, art ol the depths and as<br />
such nat urban, they thus displace even geographical mythologies<br />
towards extemporaneous sites o f the contemporary, and in spite of this,<br />
communicationally celebrated, their triumph celebrates the telluric,<br />
organic centre where they rot with a tenacious will to exception.<br />
Barceló's magnificent sculpture speaks of more than it says, and in<br />
consequence it is my a im to note he re som e o f these tensions we relerred<br />
lo above, inherent in "the s ame way". The classic theme ol the still-life<br />
becomes internally subject rather than genre, hence the choice of poar<br />
tubers in opposition to the bourgeois rhetoric ol succulent fruits. The<br />
opacity ot the abstrac! white on top ol the rust known as the latent repose<br />
ol biologicallife disembarrassed ol vital variegations. The roughness<br />
o f the material expresses its struggle for interiorization in the fac e o f the<br />
neutrality a nd perfection ol the industrial objectA temporal timelessness<br />
in which the breath ol the visual impact passes lhrough the lethargy of<br />
its fate.<br />
Sole equivalence, the spirit expresses itself with the s ame corporeality,<br />
suspended a nd rooted, circular rhythmic string a nd drying a nd ripening,<br />
born o ut ol the earth, even if impoverished.<br />
Still-life that reeks of human life, like the condition ol the vital entrails of<br />
art. Protuberance ol the spirit that reeks of death.<br />
Vicenç Altaió<br />
Alfons Borrell<br />
This picture is an island. The acrylic resins and lhe pigments, almost<br />
odourless, evoke here by its absence the musty smell of oil ol turpentine ol<br />
a canvas painted with oils that drifts loose on other oceans.<br />
José Manuel Broto<br />
The Admirable Hours<br />
Who has not known those admirable hours, authentic feasts for the brain,<br />
in which the most attentive senses perceive more clamorous sensations<br />
( ... ),in which smells crea te worlds ot ideas?<br />
(Text taken f rom rhe Dicrionnaire du /angage perfumé, Éditions Uuarante<br />
Huit Publicité}<br />
Joan Brossa<br />
Perfume is the confetti of the sense ol sm ell.<br />
Pep Duran<br />
Industrial- Mental. Reason a nd dream.<br />
The machinery of ideas.<br />
Reflection. Thought. Experience.<br />
The personal theatre.<br />
Wood as a meta ph or for the industrial (packaging/ protection).<br />
The head as interior machinery.<br />
Smelling the thoughts.<br />
Natural materials: the sme li ol the vegetable. The smell of the animal.<br />
The warm wood. The bell binds.<br />
Greasing the idea s. Varnishing the wood.<br />
The five senses: sight, smell, hearing, taste, and the fifth, touch: the<br />
spectator...<br />
Gabriel<br />
Poetic thought convokes as erra tic shadows all o f the sensations of matter.<br />
Everything that exists, everything that has "fallen" into physicality, can a Iso<br />
be called to mi nd by evoking the memory ot its most volatile condition: its<br />
breath, its exhalation, the smell that relates and convulses its subtle<br />
presence in a corpuscular dissipation.<br />
I arn a Iso thinking of the equidistance of the lobes ofthe brain which gives<br />
rise to a non-osmotic understanding ol the world, singularly the voice,<br />
differentiating torms a nd phenomena.<br />
This geometrical facility that is the dual proportion of our body and our<br />
mind makes possible the growth ol the memory of matter; that is, it<br />
capacitates the creation ot language, and with it the sensing, the presensing<br />
ol the essence ol things.<br />
Mnomos is also the shadow of its presence pre-sensed through the<br />
exhalation ol its subtle humour, which is that ol the time it has lived a nd<br />
that ol its possible time.<br />
Xavier Grau<br />
Ma de with plants as secret as perfumes, the smell ol red vermouth mixes<br />
with fragments ol irrecoverable conversations, playing like memory with<br />
painters.<br />
Antoni Llena<br />
lt is the sme li of the universe.<br />
The smell of everything that has be en a nd will be.<br />
lt is a Iso a certa in tingling in the nose ...<br />
Cari os Pazos<br />
The sme li ot films. "Mon manège à moi" *<br />
I could swear that the first time I saw itwas in a film by Herzog, sine e when<br />
it has appeared on a number ot other occasions. lt happened on a patch ol<br />
waste ground, in a car cemetery or perhaps somewhere that reminded<br />
me o f on e, or perhaps not lt doesn't really matter.<br />
Close to this deserted landscape there were som e fairground booths. In<br />
one of these, in a little cabin like one ol those cheap peep-shows, we<br />
fou nd ourselves witnesses to the anguished a nd cruel dance performed<br />
by a chicken in a sp ace delimited by stiff curtains of fake velvet a nd lit, ol<br />
course, by red bulbs. The chicken's claws cling, with little success, to a<br />
revolving platform, in a va in attempt to gain som e kind of stability.<br />
The smell of the place was not recorded on film. For me, it will always be<br />
a cocktail ol enchiladas, Mexican be er a nd air-freshener spray.<br />
.. A song by Edith Piaf, which might translate as My merry-go-round, in<br />
reference to her up-and-down relationship with "her man·.<br />
Perejaume<br />
You ask me to speak to you o f the sm ell ol the fountain of LI orà, but it is<br />
nat easy to be sure i f you want me to speak to you ol the real fountain or<br />
the painted fountain. The latter, the painted fountain, in which the water<br />
makes folds of li nen as i f it bubbled up dressed a nd dried, most certainly<br />
has a strong sm ell ot turpentine a nd linseed oil. .. On the other hand, I<br />
really could not tell you the sme li ot the other, the real fountain.<br />
lt is nota particularly smelly fountain. LI orà is nat on e ol those fountains<br />
that stink ol the devil's piss, noris itmentholated by a fragrance of aromatic<br />
herbs ... Although it is more than likely lhat the wild boars a nd other<br />
animals find this fountain by sme li, it is not the sme li that takes us there.<br />
Nor do we manage to fi nd it by sight, amid that dens e growth ot poplars<br />
a nd hazelnut trees that box it in, but by the sou nd. The fo unta in o f U orà<br />
sou nd s, in fa et, just as if I were to pronounce its na me to you: it is a rising<br />
a nd continuing sound, like the na me "Liorà".<br />
We know the fountain by its sound, which is difficult because it always<br />
sounds the sa me, beca use the sou nd dances there like a flam e, but does<br />
not change.<br />
Jaume Plensa<br />
Olfactive character. Specific odorific feature which distinguishes and<br />
defines an olfactive torm. For example a chypre with an animal character,<br />
a fougére with an aromatic character.<br />
(Text taken f rom the Dictionnaire du fanga ge perfumé,<br />
Éditions Uuarante Huit Publicité.)<br />
Albert Ràfol s Casamada<br />
In this painting I have tried to give visual torm to a delicately olfactive<br />
sensation: the aroma given off by a cup of jasmine tea.<br />
This fragrance takes on the role of main protagonist of the picture. To<br />
achieve this, I have used colours relating to tea: ochre, gold and grey.<br />
The golden ochre corresponds to the colour ol the infusion and the<br />
impression it produces on myspirit: an impression ot well-being; the grey<br />
I associate with the steam that rises from the cup, a delicate emanation<br />
in which our dreams may find a place. The two are the visual<br />
materialization of something as subtle as an aroma.<br />
In addition, in this fra gran ce ol tea I se e something luminous, shining,<br />
ethereal, something poetic. Something that makes us think ol friendship<br />
and tranquillity, that invites us to give, as the oid Chinese poets did, a<br />
ritual a nd mystic significance to life.<br />
Josep M. Riera i Aragó<br />
Boat is here the idea ol a journey in the sense travelling on a flowing<br />
líquid at a slow pa ce; a pa ce that allows you to observe things as if it<br />
were they that were moving rather than you. lt has something ol the ri·<br />
tual, ceremonious boat.<br />
I associate the sm ell ol tea with trave I. lt is the sm ell ol arriving where<br />
people a re, the smell of the offering. For me it is a smell directly linked<br />
with Africa, with the Atlas a nd the Berber tribes, with purity a nd<br />
primitivism.<br />
The tea is in a eh est, situated in the very he art of the boat, ma de especially<br />
to conta init, with the same golden to ne as the tea.<br />
Susana Sola no<br />
The smell and its character are transformed into rumours of time, and<br />
under this inferred sensation the beauty is gradually d1SS1pated: the<br />
memory of a confidential moment.<br />
Josep Uclés<br />
Production of smoke or odorous vapours obtained by burning resins<br />
(incense, fennel, ladanum, styrax), odorous woods (cedar, sandalwood,<br />
agar f rom the lndies), dust of aroma tic plants (thyme, laurel. s pi ce clove)<br />
or scented waters and composite perfumes. The most ancient function<br />
of fumigation was religious a nd sacred. lt was associated with the sky<br />
a nd the gods. From ancienttimes down to the Enlightenment fumigation<br />
was the defence against contagions and great epidemics. But the<br />
importa nc e ofthe sacred a nd the therapeutic shou ld not lead us to neglect<br />
the profane use offumigation. Throughout the course ol history, fumigation<br />
has served human beings not only as a means ol masking bad sm ells but<br />
as a pleasure for the sen ses a nd as a contribution to the decoration ol<br />
festivities. O ur air-fresheners, stícks a nd ambient perfumes a re the direct<br />
descendants ol the thuribles a nd incense-burners ot the past.<br />
(Texttaken trom the Dictionnaire du fanga ge perfumé, Éditions Quaranta<br />
Huit Publicité}<br />
Vicenç Viaplana<br />
Harbour<br />
The smell of the sea in the storm. Ol the harbours swathed in fog. O<br />
f the<br />
misty days, of the frightened sea. The penetrating tang that comes in<br />
from the se a to find empty harbours a nd sinister buildings.<br />
Albert Vil ad rosa<br />
The precipitated flower<br />
"lndeed, how betterthan before a flower, so sweet in its unconsciousness,<br />
a nd not so much in its perfume as be cause it is silent could you conceive<br />
ol the revelation of a virgin sou I?"<br />
(Text taken from The book of tea by Okakura Kakuzo)<br />
Sweet smell of a white view, dazzling, smell of spring, vision ol power<br />
a nd energy. White! The total colour, exact and u ni que. Besi de it, blue,<br />
the water o f the historie a nd civilzed se a.<br />
The tree with the Mediterranean spirit. twisted, strong and sweet,<br />
disguised as spring, sudden spring, ephemeral disguise; principal motif<br />
ol a sensual, vital a nd dramatic landscape.<br />
This swqeet sm ell by the water's edge; this light that blinds the sou I a nd<br />
this vital and ancient fruit. Precipitated flower. The white light of the<br />
almond tree.
AjU '\ TA~ I E 'T DE<br />
GRA ·oLLERS<br />
'<br />
I<br />
I
E s s E<br />
~<br />
N e I E<br />
s ( 2 )<br />
C ol.lucllí Ernest o Ven cós Omedes<br />
•<br />
Museu de Granollers