Les altres protagonistes de la Transició: Mobilitzacions socials i esquerra radical

Les altres protagonistes de la Transició
els altres partits d’extrema esquerra, que havien apostat des de
feia anys per les reivindicacions femenines. I, mentre les dones
comunistes s’adreçaven al MF per elevar la consciència de
classe d’aquest, sovint acabaven sent elles les que traslladaven
reflexions i propostes als seus partits.
En aquesta línia, destaca el PCE per les seues propostes de llei,
les esmenes i intervencions en les institucions, però també per
la seua perseverança als carrers. Serien especialment actius en
temes com el divorci, l’avortament, l’ús despenalitzat dels
anticonceptius i la coeducació. Molt menor seria el cas del
PSOE que, si bé creà el grup Mujer y Socialismo, mantingué el
seu rebuig i resistències a les exigències feministes 29 .
Menció especial mereixen les consecutives jornades feministes
que se celebraren arreu de l’Estat entre 1975 i 1979. Les
primeres es van celebrar a Madrid el 1975 i estigueren
caracteritzades per la lluita contra la dictadura i per la
consecució de drets socials, civils i polítics. Aquestes jornades
revelarien un front unitari i ample amb una elevada activitat
política. El 1976, se celebren a Barcelona les I Jornades
Catalanes de la Dona, on es feia palesa la necessitat de
reformular la cultura política des del principi de la igualtat,
afegint-hi crítiques als partits pel seu desinterès en relació a la
situació de les dones. Ja en 1978, a València, es va produir una
reiteració d’aquestes jornades, en les quals la Coordinadora de
Grupos de Mujeres del País Valenciano va viure l’escissió d’una
part del seu conjunt, donant lloc a l’Asamblea de Mujeres.
L’escissió es va produir per part de feministes radicals
defensores de l’única militància 30 .
Finalment, l’any 1979 es van celebrar les Jornadas de Granada,
29. Ibid.
30. Vicenta VERDUGO-MARTÍ, Vicenta: «El movimiento feminista valenciano...”
38