06.12.2020 Views

Les altres protagonistes de la Transició: Mobilitzacions socials i esquerra radical

Entre l'11 i el 13 d'octubre de 2019 va tenir lloc a l'Ateneu Popular de Nou Barris de Barcelona el II Congrés Les altres protagonistes de la Transició: Mobilitzacions Socials i Esquerra Radical, organitzat amb la col·laboració del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Fundació Salvador Seguí, el Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra i l’Ateneu Popular de Nou Barris, tot recollint la proposta i mantenint viu l’esperit del I Congrés Las Otras Protagonistas de la Transición, celebrat a Madrid el febrer del 2017.

Entre l'11 i el 13 d'octubre de 2019 va tenir lloc a l'Ateneu Popular de Nou Barris de Barcelona el II Congrés Les altres protagonistes de la Transició: Mobilitzacions Socials i Esquerra Radical, organitzat amb la col·laboració del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Fundació Salvador Seguí, el Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra i l’Ateneu Popular de Nou Barris, tot recollint la proposta i mantenint viu l’esperit del I Congrés Las Otras Protagonistas de la Transición, celebrat a Madrid el febrer del 2017.

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Les altres protagonistes de la Transició

reflectida en àmbits com l’aspecte físic, seria més accentuada

en les dones.

Les identitats de gènere i la categoria de jovent es construïren

de forma conjunta, a partir de la demanda de drets i del desig

de canvi front la dictadura, la injustícia i la moral tradicional.

Les dones i els homes joves es distanciarien de forma conscient

dels modes de vida i moltes vegades, dels ideals dels seus

pares i avis. El jovent es feu més plural com actor social i

polític quan les dones s’incorporaren a la militància i els espais

de sociabilitat juvenil es tornaren mixtes 15 .

I, tot i que en la teoria aquests militants revolucionaris

defensaven l’abolició de la família burgesa, a la praxi formaven

famílies, ateses l’endogàmia i els llaços d’afinitat que la pròpia

militància creava. Tot aquest aprenentatge subversiu es

materialitzaria en bodes civils i senzilles, la ruptura de

relacions sentimentals per part de les dones quan els homes es

mostraven incoherents amb els seus principis, la major

implicació (però no igual) dels homes en les responsabilitats

familiars, l’educació dels fills en valors igualitaris i la defensa (a

partir del seu ús) dels anticonceptius i l’avortament.

En referència a la transgressió de classe, moltes dones

universitàries també van prendre decisions lligades a la

coherència en aquest sentit. Moltes es traslladarien a barris

obrers, triarien treballs determinats i continuarien o no els

estudis segons les premisses dels partits. L’origen obrer

suposava ara per les dones un orgull i, en el cas de les dones

de classes altes i mitjanes, canviarien les universitats per les

fàbriques, cosa que també provocaria tensions amb les seues

famílies.

15. Mónica MORENO: “Sexo, Marx y Nova Cançó. Género, política y vida

privada en la juventud comunista de los años setenta”, Historia

Contemporánea, 54 (2016): pp47-84.

30

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!