Les altres protagonistes de la Transició: Mobilitzacions socials i esquerra radical

Les altres protagonistes de la Transició
reflectida en àmbits com l’aspecte físic, seria més accentuada
en les dones.
Les identitats de gènere i la categoria de jovent es construïren
de forma conjunta, a partir de la demanda de drets i del desig
de canvi front la dictadura, la injustícia i la moral tradicional.
Les dones i els homes joves es distanciarien de forma conscient
dels modes de vida i moltes vegades, dels ideals dels seus
pares i avis. El jovent es feu més plural com actor social i
polític quan les dones s’incorporaren a la militància i els espais
de sociabilitat juvenil es tornaren mixtes 15 .
I, tot i que en la teoria aquests militants revolucionaris
defensaven l’abolició de la família burgesa, a la praxi formaven
famílies, ateses l’endogàmia i els llaços d’afinitat que la pròpia
militància creava. Tot aquest aprenentatge subversiu es
materialitzaria en bodes civils i senzilles, la ruptura de
relacions sentimentals per part de les dones quan els homes es
mostraven incoherents amb els seus principis, la major
implicació (però no igual) dels homes en les responsabilitats
familiars, l’educació dels fills en valors igualitaris i la defensa (a
partir del seu ús) dels anticonceptius i l’avortament.
En referència a la transgressió de classe, moltes dones
universitàries també van prendre decisions lligades a la
coherència en aquest sentit. Moltes es traslladarien a barris
obrers, triarien treballs determinats i continuarien o no els
estudis segons les premisses dels partits. L’origen obrer
suposava ara per les dones un orgull i, en el cas de les dones
de classes altes i mitjanes, canviarien les universitats per les
fàbriques, cosa que també provocaria tensions amb les seues
famílies.
15. Mónica MORENO: “Sexo, Marx y Nova Cançó. Género, política y vida
privada en la juventud comunista de los años setenta”, Historia
Contemporánea, 54 (2016): pp47-84.
30