Les altres protagonistes de la Transició: Mobilitzacions socials i esquerra radical

Les altres protagonistes de la Transició
privat, que ara es polititzava. En aquest sentit, les dones
revolucionàries executarien diverses transgressions: política,
d’edat, de classe i de gènere. 12
Pel que fa a la transgressió política, PSOE i PCE es van alinear
amb l’opció de la reforma, mentre que els altres partits
socialistes i comunistes s’enquadrarien a favor de la ruptura,
per acabar amb el franquisme, el capitalisme i la moral
burgesa 13 . Això obligaria, doncs, a que els militants feren canvis
substancials en les seues vides personals. En aquests partits
revolucionaris, hi hauria nous subjectes polítics i així, noves
demandes i actuacions (el gruix de la seua militància oscil·lava
entre la franja d’edat dels 25 als 30 anys i que entre el 25 i el
35% de les militants eren dones).
Una de les majors contradiccions observades per les militants
comunistes és la diferent conceptualització entre homes i
dones de classe treballadora com a subjectes revolucionaris.
D’una banda, l’home era dibuixat des de l’èpica antifranquista,
caracteritzada per valors masculinitzats com ara l’entrega a la
causa, la valentia, el lideratge, la capacitat de resistència, la
clandestinitat i el món del treball. Aquest compromís, situat per
damunt dels condicionants laborals, els espitjava a llargues
vagues i participació en els conflictes laborals, cosa que
produïa la pèrdua d’ingressos econòmics i fins i tot del treball,
fets concebuts com riscos que, heroicament, assumien com a
obrers compromesos.
D’altra banda, les dones comptaven amb pocs referents
simbòlics, i la majoria provenien de l’estranger, com els mites
12. Mónica MORENO: “Género, transgresión y militancia en la izquierda radical
de los años 70” en Teresa María ORTEGA, Ana AGUADO, i Elena HERNÁNDEZ
(eds.): Mujeres, dones, mulleres, emakumeak. Estudios sobre la historia de las
mujeres y del género, Madrid, Cátedra, 2019
13. Carme MOLINERO i Pere YSÀS: De la hegemonía a la autodestrucción: el
Partido Comunista de España (1956-1982), Barcelona, Crítica, 2017.
28