Les altres protagonistes de la Transició: Mobilitzacions socials i esquerra radical
Entre l'11 i el 13 d'octubre de 2019 va tenir lloc a l'Ateneu Popular de Nou Barris de Barcelona el II Congrés Les altres protagonistes de la Transició: Mobilitzacions Socials i Esquerra Radical, organitzat amb la col·laboració del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Fundació Salvador Seguí, el Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra i l’Ateneu Popular de Nou Barris, tot recollint la proposta i mantenint viu l’esperit del I Congrés Las Otras Protagonistas de la Transición, celebrat a Madrid el febrer del 2017. Entre l'11 i el 13 d'octubre de 2019 va tenir lloc a l'Ateneu Popular de Nou Barris de Barcelona el II Congrés Les altres protagonistes de la Transició: Mobilitzacions Socials i Esquerra Radical, organitzat amb la col·laboració del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Fundació Salvador Seguí, el Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra i l’Ateneu Popular de Nou Barris, tot recollint la proposta i mantenint viu l’esperit del I Congrés Las Otras Protagonistas de la Transición, celebrat a Madrid el febrer del 2017.
Les altres protagonistes de la Transicióespanyol naix amb una particularitat evident: la seua elevadapolitització antifeixista pel context en què es va gestar, eltardofranquisme i la Transició.Les principals corrents del moviment feminista (MF) serienencapçalades pel MDM-PCE, la prioritat del qual era acabaramb la dictadura; l’esquerra radical, que tenia com horitzó lasocietat socialista; i el feminisme radical, inspirat enl’heterodòxia marxista i el postestructuralisme. Aquestmoviment, que va créixer especialment en 1976, no preteniaestablir una continuïtat amb el passat, dins la seua lògicajuvenil, rebel i de rebuig cap a la vella moral 8 . Intentaremexplicar de manera clara les dues opcions majoritàries: per unabanda, el feminisme radical i de la diferència; per altra, elfeminisme socialista i de la igualtat.3.1. Feminisme socialista i de la igualtatEl feminisme socialista i de la igualtat, que fou majoritaridurant la Transició espanyola, plantejava una estratègiaigualitària en termes socials per la transformaciórevolucionària de la societat. Alguns dels objectius delfeminisme de la igualtat serien: donar visibilitat a les dones,aconseguir el reconeixement polític dels problemes d’aquestesi introduir-los en el món públic. Certament, el feminismesocialista tindria una visió massa jurídica en moltes ocasions,sobretot als albirs dels vuitanta 9 .El MF, com a nou moviment social, beu des d’aquesta bandadels partits i organitzacions. Aquest vincle els podia restar8. María Ángeles LARUMBE: “El feminismo y la Transición española”, Rolde:Revista de cultura aragonesa, 111-112 (2005): pp. 22-25.9. Mercedes AGUSTÍN: “Claves del feminismo español en la Transición Política.Algunas hipótesis a debate.” En Jornadas Feministas Estatales, en Granada(2009). España: Coordinadora Feminista y Asamblea de Mujeres MarianaPineda. Recuperat de http://www.feministas.org/spip.php?article120.24
Feminismes - Les dones organitzades durant la transició espanyola.autonomia en algunes ocasions, però donava riquesa teòrica,dinamisme i radicalitat. En aquest sentit, hi hagué un debatpunyent entorn a la doble o única militància.Les feministes socialistes eren partidàries de la doblemilitància, atès que vinculaven l’opressió de la dona a l’opressióde classe. Organitzacions com el PCE, PTE, MC, LCR, FLM iAUPEM revisarien els postulats marxistes per incloure lesreivindicacions feministes en els seus programes. La majoriad’aquestes feministes entendrien que el socialisme era“condició necessària però no suficient” per l’alliberamentfemení, defensant l’existència d’un doble sistema on raul’opressió femenina: el capitalisme com a sistema de classes iel patriarcat com a sistema de gènere. Al seu parer, caliaintroduir la crítica als partits i mantindre també la lluitaautònoma feminista, que era política.Per altra banda, entenien que el subjecte revolucionari era elconjunt de la classe obrera, i que les dones patien una opressióespecífica afegida a la seua condició de treballadores.Ampliaren la seua visió sobre el seu subjecte polític i l’obrerindustrial deixaria de ser l’únic símbol d’autorreconeixement:passaven a reivindicar-se com a treballadores les mestressesde casa i les dones de classes populars, així com les aturades.Anteriorment, moltes dones havien estat considerades“col·laboradores” i no militants; eren mullers de militants desindicats com les CC.OO. i, sovint, eren vistes com mestressesde casa, amb una perspectiva despectiva. Això no significa queno treballessin remuneradament, sinó que la majoria d’elles notenien un treball en el mercat regular, fora de la llar, a tempscomplet i preferiblement en la indústria. Algunes mullers demilitants realitzarien tasques essencials pel manteniment de lamilitància dels seus marits i la consolidació de les CC.OO.,entrant en les xarxes de solidaritat amb altres dones i inclòs25
- Page 4 and 5: Títol de l'obra: Les altres protag
- Page 7 and 8: Mobilitzacions socials i esquerra r
- Page 9 and 10: La Transición desde la perspectiva
- Page 11: Ikurriñan Atzean. La cuestión nac
- Page 14 and 15: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 17: Feminismes
- Page 20 and 21: 1. Introducció i justificació del
- Page 22 and 23: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 24 and 25: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 28 and 29: iniciant-se en la militància polí
- Page 30 and 31: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 32 and 33: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 34 and 35: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 36 and 37: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 38 and 39: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 40 and 41: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 42 and 43: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 44 and 45: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 46 and 47: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 48 and 49: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 50 and 51: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 52 and 53: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 54 and 55: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 56 and 57: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 58 and 59: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 60 and 61: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 62 and 63: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 64 and 65: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 66 and 67: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 68 and 69: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 70 and 71: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 72 and 73: Les altres protagonistes de la Tran
- Page 74 and 75: Les altres protagonistes de la Tran
Les altres protagonistes de la Transició
espanyol naix amb una particularitat evident: la seua elevada
politització antifeixista pel context en què es va gestar, el
tardofranquisme i la Transició.
Les principals corrents del moviment feminista (MF) serien
encapçalades pel MDM-PCE, la prioritat del qual era acabar
amb la dictadura; l’esquerra radical, que tenia com horitzó la
societat socialista; i el feminisme radical, inspirat en
l’heterodòxia marxista i el postestructuralisme. Aquest
moviment, que va créixer especialment en 1976, no pretenia
establir una continuïtat amb el passat, dins la seua lògica
juvenil, rebel i de rebuig cap a la vella moral 8 . Intentarem
explicar de manera clara les dues opcions majoritàries: per una
banda, el feminisme radical i de la diferència; per altra, el
feminisme socialista i de la igualtat.
3.1. Feminisme socialista i de la igualtat
El feminisme socialista i de la igualtat, que fou majoritari
durant la Transició espanyola, plantejava una estratègia
igualitària en termes socials per la transformació
revolucionària de la societat. Alguns dels objectius del
feminisme de la igualtat serien: donar visibilitat a les dones,
aconseguir el reconeixement polític dels problemes d’aquestes
i introduir-los en el món públic. Certament, el feminisme
socialista tindria una visió massa jurídica en moltes ocasions,
sobretot als albirs dels vuitanta 9 .
El MF, com a nou moviment social, beu des d’aquesta banda
dels partits i organitzacions. Aquest vincle els podia restar
8. María Ángeles LARUMBE: “El feminismo y la Transición española”, Rolde:
Revista de cultura aragonesa, 111-112 (2005): pp. 22-25.
9. Mercedes AGUSTÍN: “Claves del feminismo español en la Transición Política.
Algunas hipótesis a debate.” En Jornadas Feministas Estatales, en Granada
(2009). España: Coordinadora Feminista y Asamblea de Mujeres Mariana
Pineda. Recuperat de http://www.feministas.org/spip.php?article120.
24
Change language