Les altres protagonistes de la Transició: Mobilitzacions socials i esquerra radical

Les altres protagonistes de la Transició
La SF responia a la lògica feixista de l’enquadrament de la
societat, però no seria l’únic element per adoctrinar les dones.
També hi serien Acción Católica o les diverses associacions de
mestresses de casa. En tots aquests àmbits, les militants
antifranquistes s’hi infiltrarien per incidir-hi discursivament,
apropar-se a les activistes catòliques i generar-los-hi rebuig
cap al règim, a fi de conduir-los cap al moviment d’oposició
democràtica. En aquest sentit, el paper de les militants
comunistes (sobretot del PCE, però també el MC, la LCR i altres)
seria crucial. Aquest entrisme, però, donaria lloc al pillatge i la
delació, i les revolucionàries acabarien concloent en la
necessitat de generar estructures de dones pròpies des dels
seus partits i organitzacions obreres. D’aquesta manera, el PCE
va impulsar el Movimiento Democrático de Mujeres, una
amalgama dirigida per les comunistes però on s’hi inclourien
també mestresses de casa no militants i activistes catòliques
progressistes, entre altres. El MDM apostaria, entre altres
elements, per introduir quadres polítics femenins dins les
associacions veïnals per agitar els barris obrers, així com les
associacions de pares d’alumnes per promoure la millora de les
condicions dels nens i els valors democràtics en aquest entorn 5 .
Altres exemples serien l’Asociación Democrática de la Mujer del
PTE o la Unión para la Liberación de la Mujer, de la ORT.
La presència de les dones en el moviment obrer es va
accentuar, sobretot, durant els anys seixanta, degut a la
reestructuració d’aquest moviment. Amb la successió de vagues
i conflictes laborals, molts dels quadres polítics dels sindicats i
partits serien empresonats o haurien de passar a l’exili o la
clandestinitat, deixant buits espais de responsabilitat que
serien coberts, ara, també per les dones, com és el cas de la
Josefina Samper, Carmen Rodríguez o Dulcinea Bellido.
5. Francisco ARRIERO: “El Movimiento Democrático de Mujeres: del
antifascismo a la movilización vecinal y antifranquista”, Historia, trabajo y
Sociedad, 2, 2011, pp. 33-62.
22