06.12.2020 Views

Les altres protagonistes de la Transició: Mobilitzacions socials i esquerra radical

Entre l'11 i el 13 d'octubre de 2019 va tenir lloc a l'Ateneu Popular de Nou Barris de Barcelona el II Congrés Les altres protagonistes de la Transició: Mobilitzacions Socials i Esquerra Radical, organitzat amb la col·laboració del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Fundació Salvador Seguí, el Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra i l’Ateneu Popular de Nou Barris, tot recollint la proposta i mantenint viu l’esperit del I Congrés Las Otras Protagonistas de la Transición, celebrat a Madrid el febrer del 2017.

Entre l'11 i el 13 d'octubre de 2019 va tenir lloc a l'Ateneu Popular de Nou Barris de Barcelona el II Congrés Les altres protagonistes de la Transició: Mobilitzacions Socials i Esquerra Radical, organitzat amb la col·laboració del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Fundació Salvador Seguí, el Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra i l’Ateneu Popular de Nou Barris, tot recollint la proposta i mantenint viu l’esperit del I Congrés Las Otras Protagonistas de la Transición, celebrat a Madrid el febrer del 2017.

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Les altres protagonistes de la Transició

Aquesta lluita contra els vençuts no només es va materialitzar

en judicis, presó i execucions, ni actuà únicament contra la

dissidència més activa. La repressió del règim fou un fenomen

polièdric que arribà a una part important de la població

espanyola, marcant les seues experiències quotidianes.

En el cas de les dones, la diferència entre la repressió moral i la

política sovint és difícils de trobar o, si més no, de separar. El

control ferri sobre el comportament femení, adreçat no només

a satisfer una moral conservadora sinó a emprar el cos de les

dones com a eina estructural per respondre a les necessitats

econòmiques, mostra com la pràctica totalitat de la

quotidianitat de les dones es veia travessada per la repressió

dictatorial.

El franquisme va dissenyar dos únics models possibles per les

dones: o bé el de l’àngel de la llar i perfecta casada, que remet

a ideals presentats per Juan Luis de León al segle XVI, o bé el

de les Roges 3 . El franquisme creà un bloc homogeni per totes

les dones antifeixistes, sense apreciar les seues diferències

ideològiques i sociològiques, en tant que trenquen amb el

projecte liberal de feminitat –la dona submisa és també dona

despolititzada– i, per tant, serien el model de anti-mujer.

Aquesta lògica respon a un plantejament més genèric, el de

l’anti-España, que englobava tot allò que es contraposava a la

moral del nou règim. Així, les militants que durant la guerra es

van organitzar en el bàndol antifeixista serien en la immensa

majoria de classes treballadores i populars, i tindrien un elevat

component d’orgull i consciència de classe 4 . Cal recordar, abans

d’entrar en matèria, que el feixisme rebutja el liberalisme

3. Mary NASH: Rojas: las mujeres republicanas den la guerra civil, Madrid,

Taurus, 1999.

4. Mercedes ARBAIZA: “Obreras, amas de casa y mujeres liberadas. Trabajo,

género e identidad obrera en España” en Mary NASH: Feminidades y

masculinidades: arquetipos y prácticas de género, Madrid, Alianza, 2014

20

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!