Les altres protagonistes de la Transició: Mobilitzacions socials i esquerra radical

Les altres protagonistes de la Transició
Aquesta lluita contra els vençuts no només es va materialitzar
en judicis, presó i execucions, ni actuà únicament contra la
dissidència més activa. La repressió del règim fou un fenomen
polièdric que arribà a una part important de la població
espanyola, marcant les seues experiències quotidianes.
En el cas de les dones, la diferència entre la repressió moral i la
política sovint és difícils de trobar o, si més no, de separar. El
control ferri sobre el comportament femení, adreçat no només
a satisfer una moral conservadora sinó a emprar el cos de les
dones com a eina estructural per respondre a les necessitats
econòmiques, mostra com la pràctica totalitat de la
quotidianitat de les dones es veia travessada per la repressió
dictatorial.
El franquisme va dissenyar dos únics models possibles per les
dones: o bé el de l’àngel de la llar i perfecta casada, que remet
a ideals presentats per Juan Luis de León al segle XVI, o bé el
de les Roges 3 . El franquisme creà un bloc homogeni per totes
les dones antifeixistes, sense apreciar les seues diferències
ideològiques i sociològiques, en tant que trenquen amb el
projecte liberal de feminitat –la dona submisa és també dona
despolititzada– i, per tant, serien el model de anti-mujer.
Aquesta lògica respon a un plantejament més genèric, el de
l’anti-España, que englobava tot allò que es contraposava a la
moral del nou règim. Així, les militants que durant la guerra es
van organitzar en el bàndol antifeixista serien en la immensa
majoria de classes treballadores i populars, i tindrien un elevat
component d’orgull i consciència de classe 4 . Cal recordar, abans
d’entrar en matèria, que el feixisme rebutja el liberalisme
3. Mary NASH: Rojas: las mujeres republicanas den la guerra civil, Madrid,
Taurus, 1999.
4. Mercedes ARBAIZA: “Obreras, amas de casa y mujeres liberadas. Trabajo,
género e identidad obrera en España” en Mary NASH: Feminidades y
masculinidades: arquetipos y prácticas de género, Madrid, Alianza, 2014
20