LLIBRET FALLA SANT VICENT MARVA 2020 "ART URBÀ"

romanent en l'anonimat, la qual cosa contribueix
a augmentar la seua popularitat.
En aquest sentit, el famós grafiter valencià
Escif, considera que el “street art” és
una expressió mercantilitzada de l'art al
carrer: “És una marca amb la qual el sistema
ha aconseguit comercialitzar el grafiti.
És la part més amable del moviment, però
també la més superficial”. “Allò que des
del camp de l'art es pot rescatar del grafiti
és, precisament, l'acció, l'apropiació d'espais
a les ciutats. Defense el grafiti des del
prisma de l'art d'acció, no des de la pintura”.
Escif també prefereix mantindre's apartat de
circuits comercials i, d'aquesta manera,
formar part d'aquest carrer a la qual es
refereix com “un espai desordenat, en
constant ebullició”. Un espai públic que “es
desenvolupa dins dels paràmetres del
caos”, i defineix “caos” com a “creació
contínua”. “L'artista urbà pot entrar en els
museus, però el treball que allí desenvoluparà
serà conceptualment diferent del que puga
fer al carrer”.
Si bé hui València ciutat és referència
en el món del “street art”, els seus
inicis en el grafiti van ser tardans i a
costa de les ciutats referents a Espanya
que van introduir aquestes manifestacions al
país: Madrid, Barcelona i Alacant. Principalment
induïdes pel gran nombre d'estrangers que
acullen. És el cas d'Alacant, on atracaven
vaixells de l'armada americana, la tropa de
la qual, eminentment composta per població
afroamericana i llatina, portava amb si la
cultura hip-hop, sense la qual el grafiti
haguera tingut un altre recorregut,
convertint-se les portades dels discos en
font d'inspiració.
Literalment, hip significa en anglés “maluc
o anca” i hop “saltar, botar, ballar”. El
compost hip-hop procedeix, pel que sembla,
de la tornada d'una cançó de Sugar Hill
Gang, la primera cançó rap en la història
de la música: “I said the hip, hop, the
heavy” de “Rappers delight” (1979).
El grafiti, s'ha dit moltes vegades, és
el complement lúdic de la música i la
dansa. Els primers grafiters novaiorquesos
compartien, efectivament, a més dels barris
i l'estatus social de procedència, un
innovador interés per la música i el
ball, que es creaven i evolucionaven en el
mateix carrer, una manera de vestir i “estar” i
una determinada ideologia, que inclou el
rebuig al racisme i una forma
essencialment “masculina” de veure i fer
les coses. És l'anomenat “moviment hip-hop”,
Obra de BANSKY (Bristol)
que engloba la música rap i el break-danse
i que va ser també a Espanya, a imitació
del que dels Estats Units s'anava coneixent,
el primer cohesionador del grafiti i dels
seus autors. Les bandes ja no es pegaven,
es reptaven a ballar i després feien
grafitis. Així era la cultura hip-hop.
Si al principi València mirava de reüll
a Alacant, actualment, als seus carrers
trobarem pintades, tags, grafitis i
postgrafitis. De fet un exèrcit de guies
ofereix rutes turístiques descobrint tot
l'art urbà que ens envaeix darrere de
qualsevol cantonada, alterant una paret,
una façana o una porta, sobretot en el
barri antic de Ciutat Vella que es
converteix en un espai referent.
Però tot va començar en l'extraradi de la
capital. La zona entre Vivers i La Zaidia,
era el lloc preferent on les colles van
començar a reunir-se per a ballar i fer
grafitis. La proximitat de l'Estació de
Fusta, permetia l'accés a les reunions a
joves de fora de València. Amb el temps
93