LLIBRET FALLA SANT VICENT MARVA 2020 "ART URBÀ"
Llibret que contiene un artículo relativo al ARTE URBANO Llibret que contiene un artículo relativo al ARTE URBANO
columnes). Actualment ens preocupem iinvertim grans quantitats de diners apreservar aquest tipus de pintures.Potser es tracta d'un problema de temps?El grafiti és la primera expressióartística associada amb els carrers. Desde la dècada dels 70 han sorgit múltiplesi diverses tècniques i recursos per arealitzar grafitis, en la seua majoriahereves de procediments ja existents, comel stencil, que consisteix a utilitzarplantilles (tècnica de l’estergit), o elflyposting, consistent a bombardejar les paretsamb cartells prèviament confeccionatsper u mateix, la qual cosa sens dubte,recorda a les revoltes estudiantils demaig del 68. Fins i tot la utilitzaciód'elements corporis o de reciclatge(fusta, ferro, xicotetes escultures, etc.).Un pilar fonamental del grafiti com aforma d'expressió resideix en el fet queno està controlada per cap mena de poder,ni supeditada a cap mercat. Per aquestaraó, té llibertat plena per a expressarel missatge que l'artista vulga, sensetindre la necessitat de ser acceptat pelscercles artístics convencionals.Sorgeix com una manera d'alliberar lestípiques tensions i frustracions de lavida a la ciutat, sent un dels objectiusla sorpresa dels seus espectadors i s'haconvertit en una part important inecessària del paisatge urbà. En general,busca la reflexió sobre diversesproblemàtiques socials a través demissatges irònics que conviden a lluitarunits per una societat més justa.D'altra banda, la intenció de moltsartistes de carrer es veu entelada quans'expressen sobre propietats privades,perquè això constitueix un delicte imolesta. Afortunadament, atés que l'artno hauria de reprimir-se, existeixendiversos espais públics on és possiblerealitzar aquestes obres sense restriccions,i alguns dels resultats són dignes de seraplaudits. De fet, actualment, proliferen lesconvocatòries de festivals i esdeveniments,tant privats com d'origen governamental.Destacar el MIAU (Museu Inacabat d'ArtUrbà) de Fanzara (Castelló), al qualdediquem un apartat en aquest article ique convoca tots els estius un grannombre d'artistes d'art urbà vinguts detot el món.El que entenem en l'actualitat pergrafiti va sorgir a la fi de la dècadadels 60 a Filadèlfia, amb Cornbread. Ambel temps s'estén a Nova York i té com aescenari els vagons de metre. Allí, elsadolescents van començar a deixar“empremtes” amb el seu nom, com a formade fer-se presents, reivindicant la seuaexistència i marcar, en cert sentit, elseu territori. Un dels precursors va ser“Taky 183”, un jove d'origen grec quetreballava com a missatger i que plasmavala seua signatura en els recorreguts quefeia pel seu treball. Es va fer tannotori, que en 1971 un reporter li vaseguir la pista fins que el va poderlocalitzar i el va entrevistar. El resultatva ser un article en el New York Times,on es presentava, erròniament, com a únicprecursor d'aquesta disciplina. L'articleva impactar als joves novaiorquesos quees van llançar a crear, encara més, elsseus propis “tags” seguint la seuaestela, deixant la seua rúbrica en elsvagons de metre que es desplaçaven pertota la ciutat, a qual més gran, vistosa,prohibida, perillosa o inaccessible.Amb el temps i davant la competència,sorgeixen noves tècniques i estils. Si béabans les pintades es limitaven al “tag”,el sobrenom més el número del carrer onvivia (d'ací el “183” de “Taky 183”), apoc a poc van començar a incloure altreselements, com a corones o fletxes. En1972, el conegut com “Super-Kool 223”, va90
marcar un punt d'inflexió signant unapeça més elaborada, una pintada amb voresi un farciment molt diferenciat.D'aquesta manera arriben les lletres“bubble” (forma de núvol o bambollejant),peces amb efecte 3D, els “Top-2-bottom”(pintar un vagó de dalt a baix senserespectar la finestra)… A poc a poc esvan incloure noves tipografies, a lavegada que les intervencions anavenaugmentant la seua grandària. Es vanarribar a pintar trens sencers i tambéels murs de les estacions van començar aser tocats per pintades i cartellsalineats amb la cultura hip-hop.En els huitanta, davant les àmplies mesuresde seguretat i de neteja implantades perles institucions novaiorqueses, els artisteses veuen obligats a abandonar el metre iemergir a la superfície. És llavors quanel grafiti es fa visible en els murs dela ciutat, lloc per excel·lència lligata aquesta disciplina.Grafiti versus pintadaDiu la filòloga Ana María Vigara Tauste:“A primera vista, grafitis i pintades eslimiten a ser missatges visuals anònimsi d'escàs contingut informatiu, els motiusdel qual, plasmats quasi sempre en paretsalienes i espais urbans es repeteixen,aparentment, fins a l'avorriment . Peròaquesta és només una primera impressiósuperficial.molt diferents, que a vegades cooperen enl'expressió del missatge de carrer, peròque naixen generalment d'actituds diferents,tenen diferents destinataris i persegueixenquasi sempre objectius comunicatius moltdiversos”.I aclareix: “Els grafitis tenen fonamentalmentdimensió artística, voluntat d'estil; podencontindre o no paraules: l'important ésel missatge de les formes. Els qui elsrealitzen tendeixen a la professionalització,a convertir la seua activitat en una fi.Solen referir-se a si mateixos com‘grafitistes’, ‘grafiters’ o ‘artistes’.Les que anomenem pintades utilitzen elllenguatge verbal per a transmetre unsdeterminats continguts semàntics: primaen elles la voluntat d'informació id'actuació sobre el receptor, el missatgedels continguts. Els qui les fan no solensentir-se ‘artistes’ ni tenen la necessitatde trobar, per a si mateixos, un vocableespecífic amb què designar-se i caracteritzarla seua activitat. Solen ser simplementescriptors ocasionals que utilitzen lapintada com a ‘mitjà per a…’ i no com afi en si mateix”.Paral·lelament naix un nou llenguatgeartístic que inunda els nostres carrersamb millor o pitjor sort, convertint-seen un art dels nostres dies: elpostgrafiti. Es tracta de peces més omenys elaborades de gran impacte visuali de grandàries molt diverses.El transeünt, receptor al cap i a la fiinvoluntari i passiu dels missatges decarrer i poc procliu en general a disquisicionssemàntiques, no sol distingir entregrafiti i pintades. Els uns i les altresconstitueixen per a ell: taca, sorollcontextual que irromp, li agrade o no, enla seua vida. Això és, tanmateix, quasil'única cosa que tots dos fenòmens tenenen comú.El desconeixement, el rebuig social i l'úslingüístic han contribuït a ficar en unmateix sac lèxic activitats i manifestacions91
- Page 43 and 44: FALLES 201941
- Page 45 and 46: VALÈNCIA C.F. CAMPIÓ DE COPA43
- Page 48 and 49: NOMENAMENT FFMM i SANT JOAN46
- Page 50 and 51: PROCLAMACIÓ FFMM 202048
- Page 52: 50
- Page 55 and 56: NADAL53
- Page 57 and 58: 5 DE GENER55
- Page 60 and 61: VISITA ALS TALLERS DELS ARTISTES58
- Page 62 and 63: PICAETA FEST60
- Page 66 and 67: SANFAINA FALLERA64
- Page 68: 66
- Page 71 and 72: PRESENTACIÓ DE LES NOSTRES FFMM69
- Page 73 and 74: PRESENTACIÓ DE LES NOSTRES FFMM71
- Page 76 and 77: SO, GRAVANT… ACCIÓ!74
- Page 78 and 79: “SIEMPRE JUNTAS ”76
- Page 80 and 81: “SIEMPRE JUNTAS ”78
- Page 82: 80
- Page 85 and 86: PROGRAMA FESTEJOS PER A FALLESDILLU
- Page 88: 86
- Page 91: Com a art urbà podem considerar to
- Page 95 and 96: romanent en l'anonimat, la qual cos
- Page 97 and 98: Aquest gran llenç gris s'ha conver
- Page 99 and 100: Obra de PICHIAVO (Fanzara)Obra de C
- Page 101 and 102: Mural de HYUROFotografia de de COLO
- Page 103 and 104: BLUArtista italià. Els seus murals
- Page 105 and 106: EDU BERMEJONascut a València.Artis
- Page 107 and 108: GUERRILLA SPAMGrup compost per univ
- Page 109 and 110: PANTONEAquest argentí va emigrar d
- Page 111 and 112: WILL COLESVa estudiar en el Ravensb
- Page 113 and 114: Fotografies de Kike Taberner“AIX
marcar un punt d'inflexió signant una
peça més elaborada, una pintada amb vores
i un farciment molt diferenciat.
D'aquesta manera arriben les lletres
“bubble” (forma de núvol o bambollejant),
peces amb efecte 3D, els “Top-2-bottom”
(pintar un vagó de dalt a baix sense
respectar la finestra)… A poc a poc es
van incloure noves tipografies, a la
vegada que les intervencions anaven
augmentant la seua grandària. Es van
arribar a pintar trens sencers i també
els murs de les estacions van començar a
ser tocats per pintades i cartells
alineats amb la cultura hip-hop.
En els huitanta, davant les àmplies mesures
de seguretat i de neteja implantades per
les institucions novaiorqueses, els artistes
es veuen obligats a abandonar el metre i
emergir a la superfície. És llavors quan
el grafiti es fa visible en els murs de
la ciutat, lloc per excel·lència lligat
a aquesta disciplina.
Grafiti versus pintada
Diu la filòloga Ana María Vigara Tauste:
“A primera vista, grafitis i pintades es
limiten a ser missatges visuals anònims
i d'escàs contingut informatiu, els motius
del qual, plasmats quasi sempre en parets
alienes i espais urbans es repeteixen,
aparentment, fins a l'avorriment . Però
aquesta és només una primera impressió
superficial.
molt diferents, que a vegades cooperen en
l'expressió del missatge de carrer, però
que naixen generalment d'actituds diferents,
tenen diferents destinataris i persegueixen
quasi sempre objectius comunicatius molt
diversos”.
I aclareix: “Els grafitis tenen fonamentalment
dimensió artística, voluntat d'estil; poden
contindre o no paraules: l'important és
el missatge de les formes. Els qui els
realitzen tendeixen a la professionalització,
a convertir la seua activitat en una fi.
Solen referir-se a si mateixos com
‘grafitistes’, ‘grafiters’ o ‘artistes’.
Les que anomenem pintades utilitzen el
llenguatge verbal per a transmetre uns
determinats continguts semàntics: prima
en elles la voluntat d'informació i
d'actuació sobre el receptor, el missatge
dels continguts. Els qui les fan no solen
sentir-se ‘artistes’ ni tenen la necessitat
de trobar, per a si mateixos, un vocable
específic amb què designar-se i caracteritzar
la seua activitat. Solen ser simplement
escriptors ocasionals que utilitzen la
pintada com a ‘mitjà per a…’ i no com a
fi en si mateix”.
Paral·lelament naix un nou llenguatge
artístic que inunda els nostres carrers
amb millor o pitjor sort, convertint-se
en un art dels nostres dies: el
postgrafiti. Es tracta de peces més o
menys elaborades de gran impacte visual
i de grandàries molt diverses.
El transeünt, receptor al cap i a la fi
involuntari i passiu dels missatges de
carrer i poc procliu en general a disquisicions
semàntiques, no sol distingir entre
grafiti i pintades. Els uns i les altres
constitueixen per a ell: taca, soroll
contextual que irromp, li agrade o no, en
la seua vida. Això és, tanmateix, quasi
l'única cosa que tots dos fenòmens tenen
en comú.
El desconeixement, el rebuig social i l'ús
lingüístic han contribuït a ficar en un
mateix sac lèxic activitats i manifestacions
91
Change language