Revista Temes Rurals núm. 1
La Fundació del Món Rural (FMR) té entre els seus objectius principals promoure la reflexió sobre els territoris rurals i alhora divulgar-ne una visió moderna com a zones diverses i actives que econòmicament són, compromeses amb els seus valors socials i culturals i respectuoses amb el medi natural. És en aquest sentit que neix la revista Temes Rurals, que pretén conscienciar la societat catalana del valor estratègic que té el món rural per al desenvolupament socioeconòmic del país. Temes Rurals és una revista digital amb periodicitat anual que pot esdevenir una peça clau per a la creació d’una xarxa d’experts sobre ruralitat que seria, alhora, de gran utilitat per a la proposta de noves línies d’investigació. Els seus principals objectius van enfocats en aquesta direcció: situar la ruralitat com a tema important en la recerca acadèmica, difondre d’una manera científica i alhora divulgativa el món rural.
La Fundació del Món Rural (FMR) té entre els seus objectius principals promoure la reflexió sobre els territoris rurals i alhora divulgar-ne una visió moderna com a zones diverses i actives que econòmicament són, compromeses amb els seus valors socials i culturals i respectuoses amb el medi natural. És en aquest sentit que neix la revista Temes Rurals, que pretén conscienciar la societat catalana del valor estratègic que té el món rural per al desenvolupament socioeconòmic del país. Temes Rurals és una revista digital amb periodicitat anual que pot esdevenir una peça clau per a la creació d’una xarxa d’experts sobre ruralitat que seria, alhora, de gran utilitat per a la proposta de noves línies d’investigació. Els seus principals objectius van enfocats en aquesta direcció: situar la ruralitat com a tema important en la recerca acadèmica, difondre d’una manera científica i alhora divulgativa el món rural.
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
RESUM
RESUMEN
El canvi climàtic (principalment l’augment de la temperatura
i les modificacions en els patrons de precipitació) afectarà la
fisiologia vegetal i la producció durant les pròximes dècades.
Els sòls i l’aigua no són recursos renovables i estan sotmesos
a limitacions antropogèniques i del canvi climàtic. L’agricultura
és el principal consumidor d’aigua dolça, un 70% de l’aigua
extreta de rius, llacs i aqüífers —que pot arribar fins a més
del 90% en alguns països en desenvolupament (UNESCO,
2009)—, i també és parcialment responsable de la degradació
del sòl que s’ha produït en les últimes dècades. El canvi climàtic
tindrà conseqüències sobre l’agricultura a causa de les
interrelacions existents entre el clima i la degradació dels sòls,
el consum de sòl i aigua i els canvis en el paisatge. L’anàlisi
de l’ús de recursos d’aigua i carboni quant a explotació podria
contribuir al disseny de pràctiques sense (o amb un mínim)
impacte sobre el medi ambient. La petjada de carboni i la petjada
hidrològica s’estan utilitzant per indicar els impactes de l’ús
de carboni i d’aigua en
els sistemes de producció.
No obstant això,
l’agricultura té un paper
potencial en l’adaptació
i la mitigació del canvi
climàtic. En particular,
la producció de fruita
podria contribuir a mitigar
i adaptar el canvi
climàtic a través de
l’aplicació de pràctiques
respectuoses amb
el medi ambient, a través
del disseny de cultius
seguint les particularitats
locals, la rotació
productiva i la selecció
de noves varietats. Són
necessaris programes de producció ràpida i eficaç per seleccionar
noves varietats i empelts que permetin una adaptació
al canvi climàtic en poc temps. Diversos estudis demostren
que l’aplicació de pràctiques sostenibles millora la fertilitat del
sòl, augmenta el carboni orgànic del sòl i l’eliminació de CO 2
.
Però serà difícil produir fruita respectant les normes de qualitat
aplicades en l’actualitat, sobretot pel que fa a la mida i els
factors estètics. Els “fruits lletjos” sovint tenen el mateix nivell
nutricional que els “bonics”, però solen representar pèrdues i
residus dins la producció de la cadena alimentària, ja que es
descarten al nivell de camp i de mercat. Per reduir la quantitat
de residus fruiters dins la cadena de subministrament i fer-la
més sostenible, és urgent i necessària la definició de nous estàndards
de qualitat, juntament amb la formació i informació
dels agents i els consumidors, amb l’objectiu d’aconseguir una
bona opinió per part dels consumidors.
El cambio climático (principalmente el augmento de la tempreratura
y las modificaciones en los patrones de precipitación)
afectará a la fisiología vegetal y a la producción en las próximas
décadas. El suelo y el agua no son recursos renovables y están
sometidos a limitaciones antropogénicas y del cambio climático.
La agricultura es el mayor consumidor de agua dulce, un 70% de
agua extraida de ríos, lagos y acuíferos —que puede llegar a más
del 90% en algunos países en desarrollo (UNESCO, 2009)— y
también es parcialmente responsable de la degradación del suelo
en las últimas décadas. El cambio climático tendrá consecuencias
sobre la agricultura a causa de las interrelaciones existentes entre
el clima y la degradación de los suelos, el consumo de suelo y
agua y los cambios en el paisaje. El análisis del uso de recursos de
agua y carbono a escala de explotación prodia contribuir al diseño
de prácticas sin (o con un mínimo) impacto sobre el medio ambiente.
La huella de carbono y la huella hidrológica están siendo utilizadas
para indicar los impactos del uso de carbono y agua en los
sistemas de producción.
En cambio, la agricultura
tiene un papel potencial
en la adaptación y
mitigación del cambio
climático. En particular,
la producción de fruta
podría contribuir a mitigar
y adaptar el cambio
climático a través de la
aplicación de prácticas
respetuosas con el medio
ambiente, a través
del diseño de cultivos
según las especificidades
locales, la rotación
productiva y la selección
de nuevas variedades.
Son necesarios programas
de producción rápida y eficaz para seleccionar nuevas variedades
y ingertos que permitan una adaptación al cambio climático
en poco tiempo. Diversos estudios demuestran que la aplicación
de prácticas sostenibles mejora la fertilidad del suelo, augmentan
el carbono orgánico del suelo y la eliminación de CO 2
. Pero será
difícil producir fruta respetando las normas de calidad aplicadas
en la actualidad, sobre todo en cuanto a medidas y factores estéticos.
Los frutos “feos” tienen, a menudo, el mismo nivel nutricional
que los “bonitos”, pero suelen representar pérdidas y residuos
dentro de la producción de la cadena alimentària, ya que se
descartan a nivel de campo y de mercado. Para reducir la cantidad
de residuos fruteros dentro de la cadena de suministro y hacerla
más sostenible, es urgente y necesaria la definición de nuevos
estandares de calidad, junto con la formación e información de
los agentes y los consumidores con el objetivo de conseguir una
buena opinión por parte de los consumidores.
Paisatge i ecosistemes
Paraules clau: utilització de recursos, eficiència, fertilitat, gestió del reg, estàndards
de qualitat de fruites, fruit lleig.
Palabres clave: utilización de recursos, eficiencia, fertilidad, gestión del riego,
estandares de calidad de fruta, fruta fea.
Fruit orchard management: How can we adapt to/face climate change?
87