Revista SMA 2019

REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 17 · OCTUBRE DE 2019
PROGRAMA
SANTA CECÍLIA 2019
SMA
SOCIETAT MUSICAL D'ALBORAYA
WWW.SMALBORAYA.ES

SALUDA
DEL NOSTRE PRESIDENT
Hola! Què tal? De nou un altre any i ja van onze “saludes”. Sembla
que la foto quadra amb la realitat, és el que hi ha
més cal agrair-li a Pepe “Mama” la seua implicació amb la rondalla
tradicional que està començant el seu camí.
Primer que res he de felicitar a les muses, Úrsula i Marta, així com
a tots els educands de la nostra escola que s’hi incorporen a totes
les agrupacions. Nous temps però les mateixes il·lusió i alegria. I
per suposat als socis i músics que compleixen 25 anys. Ells són la
base de la nostra història i del nostre futur.
Com no, cal que done les gràcies als meus amics de la junta directiva,
ja que sense ells, el seu treball i esforç, les coses no serien
com són. Junt a ells es poden afrontar tots els reptes i decisions, i
fer front a tots els problemes que sorgeixen. Jo sols soc el representant
més voluminós.
Aquest curs, com sempre, ha estat ple d’activitats musicals a
càrrec de les nostres agrupacions, especialment dirigides als
nostres socis i veïns d’Alboraia. Les agrupacions de la nostra Societat
segueixen afrontant reptes i projectes.
L’Orquestra de Corda Polsada, com sempre, viatjant, gràcies al
Festival Nacional d’Orquestres de Corda Polsada que organitzen
i, per altra banda, cada volta són més buscats per altres orquestres
de tota Espanya. En l’horitzó un parell de viatges per a 2020.
També acaben de participar en les XVII Jornades Internacionals
de Guitarra, celebrades a València.
El Grup de Danses treballa sense parar i estan preparant un gran
espectacle per a aquestes festes de Santa Cecília, que serà en
gener, al teatre l’Agrícola. Per altra banda, el 27 d’octubre, celebren
una dansà i bureo o sarau per primera vegada, on participen
diverses agrupacions de tota la província. A més el tema de la rondalla
pròpia ja està en marxa i han començat els seus assajos.
La Big Band, és una realitat més de la nostra Societat. Enguany
acaben amb un concert nadalenc en la nostra seu, en les “nits al
musical”. Paco i Enrique són l’anima mater de la mateixa. Eterna
joventut.
L’agrupació d’Arts Escèniques, amb Fer Soler al capdavant, ja ha
dut endavant la seua primera posada en escena del treball de tot
un curs, “El sueño de una noche de verano”. L’han i l’hem gaudida
moltíssim. Tot açò amb la participació inestimable de l’Aula de
Jazz de la nostra Societat, amb Héctor Juan al seu front.
La coral, que aquest curs mamprén novament el treball amb algunes
baixes, no obstant es supera dia a dia per a poder contrarestar
aquest fet. Nous projectes per a poder créixer. De tota manera
no s’ha de perdre l’ocasió per a poder fitxar nous membres, així
que si vos agrada cantar, no vos talleu, vos esperem.
La Colla de Dolçaines i Percussió com sempre a tope. Ja no sé que
dir d’ells, sempre agraïts a la seua predisposició amb la SMA. A
Sobre l’Orquestra de Corda de la SMA, què podem dir. L’any 2019
ha segut super intens. Han participat en un munt d’esdeveniments:
òpera en el Palau de les Arts; concerts amb Elies Monxolí,
Nacho Mañó i Amalia Garrigós en Albal i Ondara; nombrosos concerts
i la participació en el III Certamen d’Orquestres Bankia, en
la categoria “Martín i Soler”, junt a l’Orquestra de la Primitiva de
Llíria. Com és evident la nostra participació es va realitzar d’acord
a la nostra filosofia: tots els músics formats i pertanyents a la
nostra orquestra des dels seus orígens fins l’actualitat. Hem de
felicitar a tots els músics d’aquesta i al seu director, Paco Valero,
pel seu treball de sempre i enguany més.
La Banda, bé, a base de concerts, festivals, processons... preparant
el concert de Santa Cecília, dedicat a Alfred Reed, i treballant
per a veure la possibilitat de fer un parell de viatges que continuen
en l’horitzó.
L’escola com sempre, un monstre. És una empresa amb més de
500 alumnes, 48 treballadors contractats i amb un pressupost
de despeses de al voltant de dels 300.000€. Gràcies a Maria José
i a Maria tot açò és més fàcil. Tirant la vista enrere, des del curs
2002/2003, el nombre d’alumnes que han passat per les nostres
aules en aquests divuit cursos (incloent l’actual), ascendeix
a 8.837, cosa que ens dona una mitjana de 491 alumnes per curs,
que no està gens malament. De fet, a més del volum d’alumnat
i professorat, la conselleria dona una subvenció a les escoles de
música que depenen d’entitats no lucratives, en la qual influeix
tot el que hem esmentat anteriorment i també compten les activitats
d’innovació, la integració i el desenvolupament de noves
experiències musicals. Per tot açò, en l’última resolució de la conselleria,
la nostra Societat ha sigut la que ha obtingut major subvenció
de tota la Comunitat Valenciana.
Per últim vull fer una reflexió i invitació per a tothom en general i,
en particular, per a les persones vinculades a la nostra Societat.
És la de col·laborar amb la nostra entitat, a més de participar en
tots els actes que s’hi organitzen, la més fàcil és la de fer-se soci
(50€ a l’any). És una manera d’ajudar per a que la nostra entitat
puga seguir creixent i fent partícip a tothom i principalment als
nostres veïns. La junta directiva, amb aprovació de l’assemblea
general, va sol·licitar el 2018 la declaració d’utilitat pública i estem
a l’espera de la resolució d’aquesta pel consell de ministres. Açò
de dur-se endavant suposarà una sèrie de beneficis fiscals per a la
nostra Societat, així com per als nostres associats i patrocinadors
Bo, no m’enrotlle més.
BONES FESTES !!
PEPE CARBONELL
2
❢ IMPRIMEIX
Gráficas Alcañiz.
✑ DISSENY
J. Raúl Pérez.
Més informació a la pàgina
web de la nostra societat:
www.smalboraya.es

MUSA
DE LA MÚSICA
2019 · 2020
MARTA
MARTÍ PERIS
Inspiració femenina
El desig de ser Musa de la Societat Musical d’Alboraya porta
ja uns quants anys rondant el meu cap. I no sols per lluir
un vestit el dia assenyalat, sinó per moltes raons més: per
conéixer de més a prop totes les agrupacions de l’Escola,
per servir com a figura exemplar per als xiquets i xiquetes,
per a ser nexe d’unió entre vosaltres i la Junta... però la més
important és la de revaloritzar aquesta figura. Ser musa és
molt més que passejar pels carrers, molt més que acudir a
tots els actes.
És ben cert que aquesta tradició s’ha vist esguitada per
al·lusions masclistes i tal volta haja sigut pel desconeixement
de l’origen de ser Musa.
Les muses, en l’antiga Grècia eren divinitats femenines que
inspiraven als filòsofs i als poetes per tal que les seues obres
d’art foren creatives. És per això, que la figura que també
represente a la nostra societat, ha de ser femenina.
Euterpe era el nom que rebia la musa de la música i entre
les seues qualitats es trobaven l'amabilitat, el bon enginy i
les bones vibracions. I és això mateix el que jo estic disposta
a transmetre durant tot aquest any. Sóc conscient que ser
Musa no és una tasca fàcil, però estic segura que podré
estar a l’altura del que tots espereu de mi.
Gràcies.
3

COLLA DE DOLÇAINES I TABALS
JOSEP JUSTE I MARTÍ
BANDA DE MÚSICA
EDUARDO NOGUEROLES BERMÚDEZ
ORQUESTRA DE CORDA
FRANCISCO J. VALERO GARCÍA
ORQUESTRA DE CORDA POLSADA
JAIME J. ROCA BALLESTER
CORAL POLIFÒNICA
JESÚS BLASCO JUAN
GRUP DE DANSES
TONI BLAS SERER
GRUP D`ARTS ESCÈNIQUES
FERNANDO SOLER
ELS NOSTRES
DIRECT RS
SOCIETAT MUSICAL D'ALBORAYA
4

NOUS
EDUCANDS
2019
ENHORABONA A TOTS ELS NOUS
EDUCANDS QUE ENTREN A FORMAR
PART DE LES DIFERENTS AGRUPACIONS
ARTÍSTIQUES DE LA SOCIETAT MUSICAL
D'ALBORAYA. ES TOT UN ORGULL.
1 2 3
BANDA
1. RAFAEL MUÑOZ OBOÈ
2. ROCIO ESCRICH FLAUTA
3. MARIA CUTANDA FLAUTA
4. ALEX MEDINA PERCUSSIÓ
5. GABRIEL LUCAS TROMPETA
4 5 6
ORQ. DE CORDA
6. CAMILA MALECKI VIOLONCEL
7. CARLA ARCOS VIOLÍ
8. ALEJANDRO MORA VIOLÍ
9. HÉCTOR PALANCA VIOLÍ
10. MIGUEL NAVARRETE VIOLÍ
11. LAURA FERRERAS VIOLA
12. M.ª CARMEN POLO VIOLONCEL
13. SARA LLOVET VIOLA
7 8 9
ORQ. DE CORDA POLSADA
14. HUGO MONEDERO BANDÚRRIA
COLLA TABAL I DOLÇAINA
10 11 12
15. JOSE MANUEL FRAILE DOLÇAINA
13 14 15
5

PROGRAMA
PROGRAMA
SANTA CECÍLIA 2019.
6

A les 12:00 hores,
A l'Auditori Municipal
3
NOV
DIUMENGE
CONCERT
"RETROBEM LA NOSTRA MÚSICA"
DE LA COLLA DE
DOLÇAINES
I PERCUSSIÓ
I DE L'ORQUESTRA
DE CORDA
DE LA SOCIETAT MUSICAL D'ALBORAYA
I part- Orquestra de Corda:
· Divertimento para orquesta de cuerda ............... Fco. José Valero García
· Sortilegio para violín y orquesta de cuerda .......... Francisco Valero Faulí
Violí: Francisco José Valero García
Director convidat: Álvaro Madrid del Amo
II part - La Colla:
· Dolça Memòria (p.d.) .................................................. José R. Pascual-Vilaplana
· Laia Villarrubia (m.c.) ...................................................................................... Pau Puig
· Al-kudul (m.m.) .................................................................. Antonio de la Asunción
· Festes de Pedreguer (suite) .......................................................... Miguel A. Ibiza
1. Sant Antoni, “El foc”
2. Sant Blai, “La fe”
3. Sant Bonaventura, “La disbauxa”
Director: Josep Juste
7

1ª FASE DEL
CAMPIONAT DE
A les 09:30 hores
9
NOV
DISSABTE
Al bar de la Societat Musical d’Alboraya.
16
Apunta’t amb la teua parella* i demostra qui és el millor
equip de tota la SMA. Experiència o joventut? Facen les
seues apostes…
Per a més informació entra a la nostra pàgina de Facebook:
https://www.facebook.com/smalboraya
Termini d’inscripció: 3 de novembre.
*Almenys un dels membres de l’equip ha de ser soci.
NOV
DISSABTE
El día
GRAN
A les 9:30 hores
GRAN FINAL
La batalla final que no voldràs perdre’t.
Els guanyadors tindran una recompensa.
ARREPLEGADA DELS NOUS EDUCANDS
I PROCLAMACIÓ DE LA MUSA 2019·2020.
16
NOV
DISSABTE
La Junta Directiva convida a tots els socis i familiars dels nous
educands a participar en este acte tan especial, tradicional i emotiu.
A les 16:00 hores, Eixida des de la Societat Musical d'Alboraya
per a arreplegar els educands que entren com a nous membres de les distintes
agrupacions, i a la Musa de la Música 2019/2020:
Marta Martí Peris
Seguidament es celebrarà l'acte de proclamació de la Musa de la Música a
l'Auditori Municipal.
En virtut del Reglament d'Honors, es concedeix de forma automàtica, La Insígnia
d'Or de la Societat per tindre 25 anys de permanència activa als músics:
ÚRSULA CARRILLO MARTÍNEZ SANTA CECILIA 1994
LUCÍA SANAHUJA ORDUÑA SANTA CECILIA 1994
8
i La Medalla d'Or de la Societat per tindre
25 anys de permanència activa com a Soci/a a:
CONSUELO MONTERO ESCUDERO 10/10/1994
JOSÉ ANTONIO HERREROS MARTÍNEZ 10/10/1994
FULGENCIO EGEA EGEA 10/10/1994
ENRIQUE VTE. ALBERT BALAGUER 10/10/1994
PEDRO ANTONIO JIMÉNEZ FRANCO 10/10/1994
CONXA CARBONELL BAYARRI 10/10/1994
YOLANDA JULIÁ BURGOS 10/10/1994
INMACULADA DOLZ RAMÓN 10/10/1994
ANTONI GARCÍA BURGAL 10/10/1994
Mª. ISABEL ESPERT BELDA 10/01/1994
ENRIQUE RIBES GARCÍA 10/01/1994
VICENTE COLAS RAMOS 10/01/1994
MÓNICA AGUILAR GIMENO 03/01/1994
FRANCISCO MARTÍNEZ GOMIS 01/01/1994
JOSÉ PERIS ALBIACH 01/01/1994
8

17
NOV
DIUMENGE
A les 12:00 hores
FESTIVAL
CONCURS DE PAELLES
PER A TOTES LES AGRUPACIONS.
9

23
NOV
DISSABTE
A les 17:30 hores
Missa a Santa Cecília
Missa solemne en honor a Santa Cecília, a l'Església de l'Assumpció de la
Mare de Déu d'Alboraya, acompanyada per les Agrupacions de la Societat.
ORQUESTRA
DE CORDA
COLLA DOLÇAINA I
PERCUSSIÓ
Director: Francisco. José Valero García
Obres:
AVE MARÍA
Jules Massenet (arr. Fco. José Valero)
Soprano Solista: MARTA DALMAU
Director: Josep Juste i Martí
Obres:
SANT BLAI, “LA FE”
(de la suite “Festes de Pedreguer”)
Miguel A. Ibiza
ORQUESTRA
DE CORDA POLSADA
Director: Jaime J. Roca Ballester
Obres:
ROMANZA "SPLEEN"
A. Amadei
MARIA. "AVE MARIA"
Jaime J. Roca
Soprano Solista: MARTA DALMAU
BANDA DE
MÚSICA
Director: Eduardo Nogueroles Bermúdez
Obres:
PROCESIÓN DE ELSA A LA
CATEDRAL (DE LOHENGRIN)
Richard Wagner
SUITE MEDIEVAL
André Waignein
COR POLIFÒNIC I
ORQUESTRA DE CORDA
Director: Jesús Blasco Juan
Obres:
SANCTUS
Fco. José Valero
DA PACEM DOMINE
Melchior Franck
GRUP DE DANSES
Director: Toni Blas Serer
Balls:
MINUÉ (de la Xàquera Vella)
Trad. València
Al finalitzar la missa, en la Plaça de la Constitució, el Grup de
Danses de la Societat Musical d'Alboraya, ens oferirà el Fandango
de Palomar i l’Anguila de Figueroles, acompanyats per la Colla de
Tabal i Dolçaina.
Acte seguit es col·locarà una corona de llorer a la memòria del
Mestre Clavel en la Plaça que porta el seu nom, acompanyats per la
Banda de Música.
10

24
NOV
DIUMENGE
A les 14:30 hores
DIA DEL SOCI
DINAR DE GERMANOR
NOTA: Per al dinar s'haurà d'efectuar la prèvia reserva en Secretaria, en persona o telefònicament (de dilluns a
divendres de 17:30 fins 20:30 hores, Tel. 96 186 08 28), fent constar el nom del soci per qui s'efectua la reserva.
El dinar serà gratuït per als Socis i tindrà un cost de 7 Euros per als acompanyants. Cal retirar el tiquet
confirmant la seua assistència. L'últim dia per a fer les reserves serà el divendres 22 de Novembre de 2019.
S'exigirà la justificació de la reserva per a accedir al dinar. Caldrà que cadascú porte plat i cullera.
30
NOV
DISSABTE
ASSEMBLEA GENERAL
DE SOCIS
16:00 h. Primera convocatòria.
16:30 h. Segona convocatòria.
XOCOLATÀ
A l'escola de la societat musical
11

30
NOV
DISSABTE
A les 20:00 hores
A L'AUDITORI MUNICIPAL
D'ALBORAYA
EMMARCAT EN EL SEGON “CICLE DE CONCERTS BANKIA D'ORQUESTRES”
CONCERT DE STA. CECÍLIA DE
L'ORQUESTRA
DE CORDA
DE LA SOCIETAT MUSICAL D'ALBORAYA
Director: FRANCISCO J. VALERO GARCÍA
PROGRAMA
· 3 Piezas pequeñas
· 3 Danzas alemanas, D820
Franz Schubert
· Sinfonía en si menor,D. 759
“Inacabada”
Franz Schubert
12

NIT DE
KARAOKE
30
NOV
DISSABTE
Al local social de la Societat Musical d'Alboraya.
A les 23:00 hores
13

01
DES
DIUMENGE
A les 12:00 h.
a l'Auditori Municipal
CONCERT DE STA. CECÍLIA DE
L'ORQUESTRA
DE CORDA POLSADA
i la coral polifònica
DE LA SOCIETAT MUSICAL D'ALBORAYA
PROGRAMA
La Revoltosa (Selecció)
R. Chapí - Orquestra
Don Gil de Alcalá (Habanera)
M. Penella - Cor i Orquestra
Los Claveles (Romanza de Rosa)
J. Serrano - Soprano: Marta Dalmau
La del Soto del Parral (Romanza de Germán)
Soutullo y Vert - Tenor: Jaime Roca
Canción del Olvido (Selecció)
J. Serrano - Soprano: Mari Luz Soriano / Tenor: Jesús Blasco
La Tempranica (Selecció)
G. Giménez - Orquestra
Marina (Romanza de Marina)
E. Arrieta - Soprano: Marta Dalmau
Alma de Dios (Canción Húngara)
J. Serrano - Tenor: Alejandro Hernández
La Gran Vía (Caballero de Gracia)
Chueca y Valverde - Tenor: Jaime Roca
Las Leandras (Los Nardos)
F. Alonso - Cor i Orquestra
14
Director del Cor: JESÚS BLASCO
Director de l’Orquestra: JAIME J. ROCA

01
DES
DIUMENGE
A les 18:00 hores,
A l´Auditori Municipal
MONOGRÀFIC D'ALFRED REED
CONCERT
BANDA
DE LA SOCIETAT MUSICAL D'ALBORAYA
1 a part:
Paso Doble (de la Second Suite)
Concertino for Marimba
Solista: Pedro Martínez Pacheco
El Camino Real
2 a part:
Sinfonia nº 3
I. Pesante e molto sostenuto
II. Variations on the "Porazzi" theme of Wagner
III. Allegro deciso
Director: EDUARDO NOGUEROLES BERMÚDEZ
15

15
DES
DIUMENGE
A les 11:00 hores,
A L'AUDITORI MUNICIPAL D'ALBORAYA
AUDICIONS
CLASSES COL·LECTIVES ESCOLA
16

21
DES
DISSABTE
A les 19:00 hores,
A l´Auditori Municipal
Concert
DE Nadal DE
L'ORQUESTRA
DE CORDA
DE LA SOCIETAT MUSICAL D'ALBORAYA
Director:
FRANCISCO J. VALERO GARCÍA
Un viatge eclèctic a través d'algunes de
les coples essencials de la nostra música
popular, en el qual el cant s'uneix als timbres
i les textures dels instruments de corda,
trompeta, clarinet i percussió. Un espectacle
per als sentits i els sentiments.
17

21
D E S
DISSABTE
BIG
BAND
Començament
al voltant de les
22:30 h.
18
NITS AL MUSICAL | BIG BAND DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA
La actuació començarà després del sopar al bar del local de la Societat Musical, al voltant de les
22:30 hores. La Big Band Blue està formada per músics de les diferents agrupacions musicals amb
la il·lusió i el gust compartit per la música de Jazz i Big Band.
Un estil fresc i alegre que no deixarà indiferent a ningú a la seua cadira.

22
DES
DIUMENGE
Hi hauran dues sesions:
a les 18:00 hores i a les 19:30 hores,
a l'Auditori Municipal
Nota: És precís comprar l’entrada (preu 2€ per entrada),
especificant horari (18:00 o 19:30 hores), en la Secretaria de
la SMA, de dilluns a divendres amb horari de 17:00 a 20:00 h.
amb la finalitat d’ajustar-se a l’aforament de l’Auditori.
CONCERT
DE NADAL
DE LA BANDA DE LA SMA
Director: EDUARDO NOGUEROLES BERMÚDEZ
19

11
GEN
DISSABTE
A les 18:00 hores
AL TEATRE AGRÍCOLA
D'ALBORAYA
FESTIVAL
AMB EL GRUP DE DANSES DE LA SMA
DIRECTOR: TONI BLAS SERER
20

PROFESSORS 2019 - 2020
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31 32 33 34 35
36 37 38 39 40
1. ARPA ASCENSIÓN GIMÉNEZ
2. CLARINET DAVID ROMERO
3. DIRECCIÓ ARTS ESCÈNIQUES FERNANDO SOLER
4. CANT MARTA DALMAU
5. CLARINET / PIANO ALFREDO SANTOS
6. CONTRABAIX I BAIX ELÈCTRIC BORJA SÁNCHEZ
7. CANT / COR / PREPARATORI MIGUEL ÁNGEL ARIZA
8. 4, 5 ANYS-PREPARATORI MARCOS LÓPEZ
9. DOLÇAINA-TABAL/CC/CI/D. COLLA JOSEP JUSTE
10. FAGOT / TALLER LECTURA ADULTS DAVID BAIXAULI
11. CLARINET/CC VENT SANTIAGO RUIZ
12. GUITARRA /CC / CI / D. ORQ. P-PUA JAUME ROCA
13. GUITARRA / G. ELÈC / UKELELE VERÓNICA PAU
14. LLAUD / BANDÚRRIA / MANDOLINA / INIC. 6 ANYS JORDI SANZ
15. LLENG. MUSICAL HÉCTOR OLTRA
16. FLAUTA / PIANO PILAR DEL CAMPO
17. PIANO / LL. M. / CI 3-6 ANYS PATRICIA MARTÍN
18. OBOÈ / LL. M. / JEFATURA ESCOLA MARÍA CARBONELL
19. PIANO EMILIO PERALTA
20. PIANO ESTHER DOMINGO
21. PERCUSSIÓ / TALLER BATERIA LLUÍS ALBERT
22. PERCUSSIÓ / CC PERCUSSIÓ FRAN CABO
23. SAXÒFON / AULA DE JAZZ HÉCTOR JUAN
24. SAXÒFON JOSÉ MARTÍN
25. SAXÒFON / LLENG. MUSICAL JOSÉ GIL
26. TROMBÓ FCO. JAVIER CERVERO
27. TROMPA / LLENG. MUSICAL MATIES CARBONELL
28. TROMPETA CARLOS GOMIS
29. VIOLA MARÍA CARRIÓN
30. 3 ANYS / CC CORDA / VIOLÍ ANABEL DURÀ
31. VIOLÍ VICENTE ENGUÍDANOS
32. CANT / LLM / CPG / ADULTS ELENA DE LA MERCED
33. VIOLONCEL / SUZUKI MAITE JUNQUERA
34. FLAUTA DE BEC / CC BARROC MÉLODI ROIG
35. TUBA / BOMBARDÍ / ADULTS ALBERTO VÁZQUEZ
36. PERCUSSIÓ / TALLER BATERIA EMILIO GÁLVEZ
37. COR / LLENG. MUSICAL / 4 ANYS INÉS RIBES
38. FLAUTA TRAVESERA / JEFATURA ESCOLA M.ª JOSÉ ALAMÁ
39. LLENG. MUSICAL ROBERTO SANHERMELANDO
40. DIRECCIÓ ESCOLA M. JOSÉ CASAÑ
21

Orquestra de Corda Polsada
22 años, muchos conciertos y más anécdotas.
Jaime J. Roca (Director de la orquesta de Cuerda Pulsada de la SMA)
Hola, a todos.
Mi nombre es Jaime J. Roca, y aprovecho la
oportunidad que nos brinda esta revista anual
de Sta. Cecilia para conocernos un poco más.
Quisiera hacer un pequeño resumen de los
lugares y escenarios en los que la Orquesta de
Cuerda Pulsada hemos actuado durante los 22
años y los más de 170 conciertos celebrados
desde Junio de 1997, momento en el que me
hago cargo de la agrupación.
Por aquellas fechas tuve que empezar
totalmente de cero y, ¡Atención! Casi el primer
día se me anuncia que el primer concierto era
dos meses después, en noviembre con motivo
de Sta. Cecilia. ¡Madre Mía!, ¿Qué hago yo?.
Monté como pude la Orquesta formada por 5
componentes: 4 alumnos y yo, que tuve que
tocar para llenar un poco más el escenario. En
aquel primer concierto, se interpretó Cajita de
Música, Romance Anónimo, Kalinka, Viva la tuna
y Valencia. Sencillas, aunque bonitas piezas
que gustaron, cosa que motivó a los alumnos
y nos dio fuerzas para seguir trabajando. Ese
es el comienzo de una orquesta integrada por
músicos de todas las edades. En alguna ocasión
tuvimos hasta tres generaciones de una misma
familia con nosotros, o como en estos momentos,
padres o madres e hijos tocando juntos. En
todos estos años han pasado infinidad de
componentes. Unos, ahí están, aguantando. No
se lo dejarían por nada. Otros por los estudios, por
las obligaciones laborales, familiares o por salud,
lo tienen que dejar temporal o definitivamente.
Pero la orquesta sigue adelante con una media
de 35 componentes, luchando por hacer pasar
ratos agradables a todos aquellos que quieran
escucharnos. La verdad es que todos han hecho
muy fácil el trabajar, el poder disfrutar y el vivir la
música desde la dirección intensamente, como
la vivo yo.
En Alboraya, lógicamente es donde más hemos
actuado y como no, en nuestro Auditorio
Municipal, en la parroquia Asunción de Ntra. Sra.,
en esos bonitos actos litúrgicos con motivo de la
festividad de nuestra patrona Sta. Cecilia, y junto
a las demás agrupaciones de la Sociedad. Y en
el Pabellón de Deportes, ¡Uf!, qué recuerdos…
aquellos macroconciertos navideños en los que
los directores teníamos que salir disfrazados,
Jajajajaj. Bueno, yo no me puedo quejar. Un año
fui Drácula, otro “El zorro”, que al salir a escena,
dibujando la “ Z “ con la espada se me soltó de la
mano y casi me cargo a una persona del público
que felizmente disfrutaba del espectáculo.
22
Menos mal que la espada era de plástico, pero
esto no es lo mejor, como llevaba antifaz, se
me movió, me tapó los ojos y no encontraba la
espada en ningún sitio. ¡Alucinante!. Otro año fui
de Mosquetero. Los trajes, muy chulos, aunque
creo… que en una ocasión fue un disfraz de perro.
¡Madre mía!, jajajajaja. ¡Todo por la música!.
También hemos actuado en la Casa de la cultura
con motivo de la presentación de un libro, en el
Instituto Pio XII, y en la Asociación de vecinos de el
Palmaret, en un concierto navideño. ¡Vaya susto
pasé allí! Os cuento: ese día acudió bastante
gente; la sala de la sede de la Asociación se
llenó, incluso quedó gente en la calle por entrar.
Me pasó lo inimaginable. A la llegada perdí un
pasacorbatas con cierto valor sentimental; me
cayó en la acera de enfrente y claro, no me enteré;
dimos el concierto; después nos ofrecieron una
merienda y horas después, al llegar a casa fue
donde lo eché en falta. Volví rápidamente a hacer
el recorrido a la inversa desde Rocafort, y allí
estaba esperándome, ¡qué suerte!; en medio de
la acera por donde habríanpasado cantidad de
personas y nadie lo vio, a pesar de lo que brillaba
y aunque lo hubieran visto nadie hubiese sabido
que era mío para dármelo. A veces pasan cosas
que no se explican, pero lo encontré.
Debido a la relación con otras agrupaciones
federadas, tanto en la FOPPCOVA (Feder, de
Orq. de Pulso y Púa de la Comunidad Valenciana)
y en la FEGIP (Feder. Española de Guitarra
e Instrumentos de Púa) las salidas a otras
poblaciones y ciudades de ámbito nacional, son
numerosas.
Por la Comunitat Valenciana, invitados por las
orquestas anfitrionas o por los Ayuntamientos,
nos hemos recorrido poblaciones como Alfafar,
Benimaclet, Burjassot, Chiva, Llíria, Llutxent,
Masamagrell, Masarrochos, Meliana, Náquera,
Nules, Paterna, Puebla de Farnals, Quartell,
Rocafort, Sedaví, Tabernes Blanques, Tuéjar, Vila
Real, Massalfasar, Cullera, Alcúdia de Crespins,
y próximamente lo haremos en Segorbe. En la
mayoría de poblaciones, han sido repetidas las
ocasiones en las que hemos actuado, en los
Auditorios municipales, Casas de la Cultura etc.
Con todas estas orquestas tenemos una
estrecha relación, y tanto estas como las de
otras provincias Españolas, que a continuación
nombraré, nos han visitado en nuestro Festival
Nacional de Orquestas de Cuerda Pulsada que
celebramos por el mes de marzo y del que el
próximo año organizaremos la XIII edición,
en esta ocasión teniendo como invitados la
Orquesta de Segorbe y la de Toro (Zamora).
No quiero olvidarme de los importantes
conciertos que hemos realizado en Valencia, o
bien por el motivo o por el marco en el que se han
celebrado, que en algunas ocasiones, ¡Jolín! nos
imponían un poco.
Como disfrutamos los años que estuvimos
actuando en el Salón de Cristal del Ayuntamiento
de Valencia en las noches de la Feria de Julio, o el
año que la inauguramos el día 1, con entrevista
en directo para Radio Nacional incluida y una
Plaza de la Virgen abarrotada de público, con
una megafonía espectacular que llegaba a todas
las calles adyacentes. Fue fantástico, emotivo,
inolvidable.
Agradable noche la del concierto en la Lonja,
también una noche de julio, o las actuaciones en
la Sociedad Coral de El Micalet, o en las salas del
Palau de la Música con motivo de las Jornadas
Internacionales de Guitarra en Valencia, o la
también emocionante proclamación de la Fallera
Mayor del Sector del Marítimo, a la que acudió
la Fallera mayor de Valencia y toda su corte de
honor.
Y qué decir de la experiencia que supone actuar
en el Cotolengo del Padre Alegre, como hemos
hecho en varias ocasiones. Pocas cosas son tan
gratificantes como ver esas caras de felicidad al
escuchar nuestra música.
A nivel nacional hemos participado en Festivales
de Orquestas como los de Almuñecar (Huesca),
Aranjuez, Sta. Cruz de la Zarza (Toledo), también
en Majadahonda, en San Juan (Alicante) o Sant
Joan d’Espí (Barcelona).
En el Auditorio del Conservatorio del Liceo de
Barcelona, día duro y pesado aquel; fue de ida y
vuelta pero nos dejó un buen recuerdo y el público
quedó muy contento, de hecho están esperando
que volvamos a ir. Tras un refrigerio que tuvo
lugar en la Casa de Valencia de esa ciudad y un
interesante recorrido guiado, por la Barcelona
del guitarrista Llobet, cogimos el autobús de
vuelta. Como anécdota simpática tuvimos entre
el público y luego entre nosotros, en el refrigerio
que nos ofrecieron, a una entrañable persona,
una elegante mujer de unos 80 años profesional
del mundo de la interpretación que en su día fue
puso la voz en español a la famosa protagonista
de la serie “Pippi Calzaslargas”, y que a tantas
personas de mi quinta nos entretuvo los sábados
de los años 1974/75.

Bonito fin de semana cuando fuimos a Vegas del
Genil (Granada), viaje encantador por esas tierras
de la Alhambra, del que la que más partido sacó
fue una de nuestras guitarristas, que un flechazo
le hizo encontrar el amor que hoy en día ni la
distancia, ni el tiempo es capaz de enturbiar.
Estas salidas de la Orquesta, son normalmente
de fin de semana y tras un gran esfuerzo por
preparar el correspondiente concierto. Suponen
una inyección de adrenalina, de motivación y una
recarga de baterías para seguir superándonos,
El nostre director, és per a nosaltres més que
un director, si no que li ho diguen a Cora, que
en un Festival en el que ella feia el paper de
presentadora, va demanar un fort aplaudiment
per al nostre President Jaume Roca. I és que
Jaume desenvolupa moltes facetes: músic,
guitarrista solista, compositor, i professor com
comenta Jesús:
"Recorde aquell dia. Possiblement era massa
jove com per a entendre el que Jaume tractava
de transmetre'm. Estava assegut al seu costat a
classe, com de costum, enfrontant-me a un dels
passatges d'una obra qualsevol. Davant la meua
poca destresa amb els dits, ell va començar a
entonar per fer-me comprendre el sentit de la
música. Era el meu mestre de guitarra, i jo, sabut i
sense cap mala intenció, vaig fer broma: "Que va a
empezar a llover Jaime!" Em va mirar amb cara de
haver perdut la il·lusió per la vida, i jo, convençut
de la meua poca gràcia, li vaig demanar disculpes
amb una setmana d'estudi intens. Recorde
aquell dia perquè el meu mestre i ara director és
excepcional".
Però dl que es diu valent... no ho és. En un concert
fa alguns anys de sobte a Ernest li començà
a eixir sang del nas. Afortunadament portava
un mocador en la butxaca i entre obra i obra va
poder solucionar-ho. Això sí, a Jaume li canvià el
color de la cara a més blanc. De poc cau desmaiat
de la impressió.
I ell és que a més s’emociona: En un assaig la
batuta que li havien regalat, tallada com si fos
la vareta màgica del mag Dumbeldore, va eixir
volant d’entre les seues mans cap a la cadira
d’Ernest llaüt. Si no arriba a estar buida perquè
s’havia alçat a canviar una corda... li trau un ull. En
una missa de Santa Cecília, Irene recorda com
estant asseguda en la primera fila de guitarres,
tots ben apretadets, en una arrancada de passió,
Jaume li pegà un colp al seu faristol, va caure
i totes les partitures s’escamparen per terra.
Afortunadament ningú es va donar compte
que considero esencial para la vida de nuestra
Orquesta tanto como agrupación musical, como
fortalecimiento de unión y relación entre un
grupo de amigos que somos.
Y este es un resumidísimo viaje por la historia de
una agrupación de la que no puedo estar más
orgulloso y agradecido.
Mi más cordial enhorabuena a Marta, deseo
que tengas un reinado maravilloso, y a todos
los músicos, alumnos, profesores, directivos, en
Anècdotes d’ahir i hui
Geles Martí Belda i Amiúsics. (músics i amics)
perquè com a bona intèrpret, va continuar tocant
de memòria, aguantant-se l’esglai i la rialla.
En açò de les partitures sempre hi ha embolics.
En el segon concert d’Alejandro Porras, en
començar, tots nerviosos, vestits i preparats,
Jaume, donà l’entrada i ell i el seu company tenien
mal ordenades les partitures. Aquell moment
de rialles nervioses, i amb presa i rebuscant les
obres en la carpeta i dissimulant el fet per a que
no s’enfadara va ser inoblidable per a ells.
Si damunt que eres “novato”, el concert és en el
Palau de la Música de València, doncs passen
coses com aquesta: Lluís conta que ell i Amparo
havien entrat feia res a l'orquestra quan arribà el
moment, entrem al escenari, ens assentem, es
preparem i comença el concert. Anem tocant
una obra darrere d'una altra fins que arriben al
Vals n°2 de Shostakovich. La comencem i tot
normal, fins que arriba el moment de passar a
la tercera fulla. Passa la pàgina i es troba amb el
principi de la següent obra; durant uns segons
no parà de donar-li voltes a la carpeta fins que
se n’adona que els faltava un full! Finalment van
haver de fer "playback" i dissimular davant de tot
el món fins que acabà l'obra.
Quan actuem en el Palau ens agrada donar-ho
tot i anar ben “guapos” i elegants, si no que li ho
diguen a Geles que també en la seua primera
actuació allí, es va deixar posada l’etiqueta del
pantaló nou. Menys mal que Jorge, que com a
representant de la junta els acompanyava, la va
avisar a temps...
Tots passem per ser “novatos” i hi ha una tasca
que és precisament per a ells: ”portar l’ estendard”,
quatre ferros que pesen prou i un pendó amb
cintes de colors. L’altra nit em recordava Joan
que fa anys ho dúiem en una maleta enorme de
fusta; més endavant en una maleta de rodes que
ha viatjat amb nosaltres. A Madrid, després de fer
l’esforç de dur-lo, no el vàrem plantar en l’escenari
perquè volien una bandera de la Comunitat
definitiva a toda la gran familia que formamos
esta Sociedad Musical,
¡un fuerte abrazo, y
felices fiestas de Sta. Cecilia!.
Valenciana i fins ahí no arribem.
En els assajos també ens riem de les ocurrències
d’alguns components. Una nit Jaume va dir:
"-Guitarras primeras en esta parte vosotros
lleváis la voz cantante, sois los protagonistas".
Irene va apuntar: "-Las guitarras segundas
también existen". I Pablo va concloure en molta
xunga: "-Ya, y las novedades de ikea también".
Intentem fer coses divertides i simpàtiques,
com diu Verònica, com quan a Geles se li va
ocórrer disfressar a la musa de Carmen Miranda.
I allí estava Úrsula, amb la seua habitual simpatia,
engalanada amb un muntó de fruites al cap,
mentre ballava amb Xavi en l’escenari de l’Auditori
al ritme de la samba que tocava l'orquestra.
Memorable!
Altres vivències resulten entranyables. Recorda
també un concert de Sta. Cecília en que el nostre
company Jose Antonio deixà el seu llaüt sobre el
seient per uns minuts per a ballar un vals amb la
seua filla, que era en eixe moment la nostra musa.
Quin pare més orgullós i emocionat… com Sergio,
que el primer dia que el seu fill Hugo debutava en
l’orquestra com a bandúrria, no tenia corbata i a la
porta de l’auditori li feia el nuc a una que li havien
deixat, mirant-se’l satisfet.
No menys importants per a la convivència són els
detalls del dia a dia en l’orquestra: els dos besets
de Xavi a Vero en cada assaig. Quin xiquet més
bonico! Diu ella, perquè ha sigut xicotet i com sol
passar quan eres menut, te poses malaltet i en el
Concert de Peer Gynt va tocar la bandúrria amb
febre. També li fa gràcia la seua lliure i peculiar
interpretació dels temes que canten els tenors en
els Concerts de Sarsuela. No oblida les converses
amb Carlos sobre música, cultura, ciència o sobre
maneres de veure la vida, simplement.
I és que després de tants moments compartits la
nostra Orquestra de Corda Polsada és més que
una orquestra.
23

ORQUESTRA
DE CORDA
Un curso intenso para la Orquesta de Cuerda.
La orquesta de cuerda ha vivido una intensa temporada,
abordando proyectos consolidados y nuevos retos. La
combinación de madurez y juventud de sus miembros, la
sólida guía de nuestro director y el constante apoyo de
músicos de nuestra banda para conformar la plantilla de
orquesta sinfónica, han hecho posible que, de nuevo, esta
pasada temporada haya sido de récord.
La temporada empezó fuerte con el ciclo de orquestas
Bankia, en el que se presentó el concierto para flauta de
Mozart y la sinfonía nº 100 de Haydn.
Para el concierto de Navidad se volvió a probar la fórmula
del Jazz junto con los solistas del aula de Jazz de la SMA y la
cantante Savi Alcácer.
En febrero, la orquesta volvió a participar en el III Concurso
Bankia de Orquestas, en la categoría Martín y Soler (orquestas
de más de 50 músicos). Allí mandamos nuestros barcos
a luchar contra los elementos, pero fue todo un reto para
una orquesta amateur como la nuestra, de la que salimos
motivados y reforzados.
Otra novedad absoluta fue la participación en la ópera “La
mare dels peixos” basada en una rondalla de Enric Valor y
compuesta por Jorge Sastre y Roger Dannenberg. El estreno
tuvo lugar en el Palau de les Arts.
Las VII Jornadas pianísticas de la SMA concluyeron con la
interpretación del Concierto para piano n.º 23 de Mozart con
Pau Gil como solista.
Para rematar esta intensa temporada, abordamos un
interesante proyecto junto con la orquesta “Segon temps” de
Albal y otros destacados intérpretes (como el ex-Presuntos
Implicados, Nacho Mañó). Con ellos se puso música a
“Odissea, el viatge de Ningú” del cantautor Elíes Monxolí.
Para este próximo curso abordamos nuevos retos y proyectos,
entre ellos, la 8ª sinfonía de Schubert (la inacabada), el
Requiem de Fauré, un concierto de coplas, el triple concierto
de Beethoven… y otras muchas apasionantes novedades en
las que esperamos contar con vuestra presencia.
24

Eduardo
Nogueroles
Director de la Banda Sinfónica de
la Societat Musical d’Alboraya.
Estimad@s amig@s:
Un año más, es un orgullo para mí poder dirigirme
a tod@s los que como yo, formáis parte de la
Societat Musical d'Alboraya, y especialmente a
los nuevos músicos que se incorporan a nuestras
agrupaciones. Para ellos van a ser unas fechas
inolvidables en las que van a cumplir el anhelado
sueño de tocar sus instrumentos junto a l@s que
a partir de ahora van a ser sus compañer@s en el
maravilloso viaje de la música.
Hace un año les invitaba a participar de la música
con nosotr@s evocando la célebre frase de
Nietzsche “La vida sin la música es sencillamente
un error”. Pues bien, cualquiera que haya seguido
la programación que hemos realizado habrá
podido disfrutar de la que ha sido una temporada
cargada de buena música, de grandes autores y
de estupendos solistas.
La temporada comenzó para la Banda con
un exigente programa para Santa Cecilia que
combinaba en su primera parte la música
española de Marquina y Chapí con el concierto
para fagot de Rossini, magistralmente
interpretado por Mateo Chover. En la segunda
parte, Schostakovich y las geniales Metamorfosis
Sinfónicas de Hindemit dieron la medida de una
Banda que crece cada día en lo musical y en lo
humano.
El concierto de Navidad, que volvió a ser una
fiesta para las familias, esta vez estuvo dedicado
al circo, y contó con la participación de l@s
niñ@s de la Escuela de Música, los actores del
Aula de Artes Escénicas, nuestr@s estupend@s
bailarin@s, una fantástica trapecista y la gran
actuación de nuestros queridos payasos.
En febrero participamos en el Aniversario de la
Hermandad del Cristo de la Providencia con un
emotivo concierto en la Iglesia. Dani de Baza,
nuestro solista de corneta invitado, nos dejó
boquiabiertos con su técnica y su musicalidad, y
estrenamos la marcha dedicada al Cristo.
En el mes de mayo pudimos contar como
director invitado con Ferrer Ferrán, uno de
los más importantes compositores de música
para banda del mundo, con quién grabamos el
programa del concierto integro para la realización
de un cd monográfico de su música que pronto
podremos escuchar.
Y para cerrar la temporada, pudimos ofrecer un
programa clásico en las Fiestas Patronales con
las danzas del Principe Igor y la famosa Obertura
1812 de Tchaikovsky en la que la Pirotecnia
Europlá participó de forma brillante aportando
la magia a una noche inolvidable.
Pero esto no ha sido todo. La Orquesta, el
Coro, la Colla, la Orquesta de Corda Pulsada,
la Big Band, el Grup de Danses, la Escuela de
Música, etc. han llenado la agenda cultural de
Alboraya de música, trayendo el arte y la cultura
a nuestro pueblo cada fin de semana de forma
desinteresada, con el valor añadido que eso
tiene para la sociedad actual.
Aunque parezca increíble, todo esto y mucho
mas ha ocurrido este año en Alboraya. Y ha
sido posible gracias al esfuerzo de tod@s los
que forman esta gran familia que es la Societat
Musical d'Alboraya.
¡Que no pare la música!
25

CORAL
POLIFÒNICA
Jesús Blasco Juan
Director de la Coral Polifònica d'Alboraya
Probablement el primer instrument que va utilitzar l'ésser
humà, al costat de la percussió, va ser la veu. Al principi emetent
diferents sons i a poc a poc, conforme apareixia la parla, també
anaven apareixent sons, més o menys melòdics, que van anar
evolucionant fins a crear els primers cants ajudant així a millorar
també els llaços afectius entre les persones i creant records
relacionats amb les melodies. La veu ens ha acompanyat des
dels nostres inicis com a éssers humans. És l'instrument que
més temps porta amb nosaltres i alhora és el més desconegut.
En utilitzar un instrument musical, posem entre nosaltres
i l’“aire”, un objecte que d'alguna forma interfereix a l'hora
d'expressar els nostres sentiments, d'ahí la dificultat afegida
dels músics instrumentistes. Quan cantem, els sons que
emetem, ixen directament de nosaltres a l’“aire”, sense cap
mena d'intermediari.
A la Comunitat Valenciana, des de fa 150-200 anys, les bandes
de música han sigut les principals protagonistes a l'hora de
fer música als pobles i ciutats, per a acompanyar les festes
i celebracions. Al principi, aquestes agrupacions tenien un
repertori limitat i a poc a poc amb certàmens i festivals han
aparegut autors que han escrit concretament per a aquestes
formacions musicals i hui en dia el nivell d'execució d'algunes
obres per a banda és de gran dificultat. Fa 30-40 anys van
començar a aparéixer, dins de les societats musicals, les
orquestres de corda. Durant els primers anys va ser difícil, ja que
hi havia certa incertesa davant aquesta nova situació i algunes
persones pensaven que s'anava a afeblir a les bandes, perquè
els educands que triaven instruments de corda formarien part
de les orquestres i no d'aquestes bandes. Hui s'ha vist que els
dos tipus d'agrupacions poden conviure perfectament sense
“molestar-se”. És més, s'han format Orquestres de pols i pua,
“colles de dolçainers”, “grups de danses” o de teatre i fins i
tot bandes “sèniors” perquè els músics més majors puguen
continuar mantenint la seua afició i la seua relació amb les
societats musicals a més de Big bands o tallers i ensembles de
jazz, etc.
Les agrupacions musicals estan sempre formades per músics,
encara que amateurs, eixits de les escoles de música de les
societats. Pot ser, siga el moment de donar pas al cant, tant a
nivell individual com coral, i crear cors infantils i juvenils i després,
els cors com a agrupació de la societat. Encara que ja existeixen
molts cors dins de les societats musicals, aquests no compten
amb formacions infantils i juvenils, pel que és difícil mantindre el
nombre i nivell de les persones que els formen. Històricament
els cors i cantants, no han gaudit d'un reconeixement per part
dels músics instrumentistes i fins i tot, de vegades, se'ls ha
arribat a menysvalorar.
Per a qualsevol músic és important cantar, ja que li facilitarà
l'afinació del seu instrument així com el fraseig i les respiracions
naturals que estan presents a la música. També és cert que en
els últims temps, a les escoles i en les famílies, es canta menys i
això, en certa manera, va limitat les capacitats a l'hora de poder
cantar, a més de problemes d'afonies, nòduls i altres problemes
relacionats amb una bona fonació. Crec que cal cantar més,
aquest món necessita més música a casa, com cantaven els
nostres iaios, els nostres pares. Cantar ens fa ser un poc més
feliços.
MOMENTS ROBATS
Per Juan Ángel.
Enguany no anem a parlar de música ni de músics. En aquesta
ocasió analitzarem què és una fotografia en sí mateixa. El
reflex d’una imatge congelada en el temps que mostra la vida
d’un determinat moment.
Probablement al cap d’un temps, en observar de nou la
fotografia, podràs recordar eixe instant en el que la càmera
va parar el temps i et portarà a viure, encara que siga des de
la distància, eixa experiència que fou grata, o no tant, i que es
va donar en aquell moment i lloc.
En la fotografia podem trobar dos estils de captar un
moment ben definits. Centrant-nos en la captació de
persones front a altres tipus de fotografia, com pot ser la de
paisatges, ens trobem amb la fotografia d’instantànies i la
de posats. La pregunta que ens podem arribar a plantejar
és: “Què és una instantània?”. La càmera ens permet captar
accions, expressions o mirades que ocorren en un espaitemps
determinat, eixe instant que mai podrà tornar i que,
mitjançant la fotografia, podem immortalitzar.
I un posat? La fotografia de posat, encara que pot ser el
gran desconegut i no ho creguem, té un poder de captar
allò encantador i emocional de la persona que esta sent
retratada, eixe poder de saber enamorar amb una mirada,
un somriure, així com saber transmetre’ns la seua tristesa
i desassossec, donant lloc a la comunió entre el model i el
seu fotògraf, la qual cosa dona com a resultat una imatge
que sempre farà recordar eixe moment on, en obrir-se
l’obturador de la càmera, es va parar el temps, quedant així
per a la posteritat.
Moments robats, moments que sols qui dispara pot saber
que han segut presos i que, mitjançant la seua intuïció i bon
fer amb la càmera, és capaç de captar un ací i un ara en
una imatge que transmetrà tot allò que en aquell moment
va passar. És capaç de saber quin és el moment exacte
per disparar, veient allò que la resta pot no saber observar i
descobrint al món tots aquests instants a través de l’objectiu
de la seua càmera.
26

Hola. Un any més la Big Band Blue de la Societat
Musical d'Alboraya, amb l'esforç i constància
dels músics, hem portat estils com el Jazz o
el Swing al nombrós públic que ha acudit als
concerts.
A banda de les ja clàssiques cites com Nits al
Musical, Nadal o Festes Patronals, la Big Band
Blue ha actuat per a les Clavariesses 2019 o en
intercanvis com el realitzat amb la Big Band del
Casino Musical de Godella i, fins i tot ens vam
desplaçar el passat 3 d'agost a Nogueruelas, un
bonic municipi de la província de Terol on vam
poder gaudir d'un entranyable concert dins de
les festes locals.
Enguany una de les notícies mes significatives
ha sigut la incorporació de Judith Sanz, una jove i
prometedora veu que s'ha adaptat a la perfecció
i que està ajudant a consolidar l'estil i carisma de
la Big Band.
També hem tingut diverses col·laboracions
especials, com l'experimentada veu de Pedro
Galindo en el concert de Nadal i al gran pianista
de jazz, Vicent Lluis Fontelles que participa en
els concerts sempre que pot.
Volem agrair la gran col·laboració que ens està
brindant el tècnic de so Juan "Jan Sintierra" que
amb el seu saber i el seu equip està dotant a la
Big Band d'un so realment espectacular.
Com a anècdota cal ressenyar la suspensió
del concert de les festes d'Alboraya 2019 on
una pluja capritxosa ens va obligar a cancel·lar
l'actuació en la segona cançó.
Amb tot açò resumim un any mes l'activitat
de la Big Band Blue i vos animem a vindre a les
actuacions i continuar gaudint de la música.
Feliç Santa Cecilia 2019 !!
loteria de nadal
17.268
No esperes a que t'ho conten!
A vore si enguany es l'any!. Per cert, el Musical
celebra els 112 anys
27

La importància
de l’estudi de la
música
tradicional
Per Josep Juste, director de la Colla de Dolçaines
i Percussió de la SMA, professor de l’Escola i musicòleg.
28
Durant els últims anys l’estudi de les diverses músiques tradicionals
de cadascuna de les diverses regions del món ha experimentat
un clar creixement. Ara bé, des que aquells primers estudiosos
de la música tradicional com van ser Bartok i Kodaly amb els seus
fonògrafs pels pobles hongaresos, gravant les gents del camp
fent els seus cants tradicionals i transcrivint allò que recollien, les
coses han canviat molt. En el nostre cas, el de la música tradicional
valenciana, han anat sorgint figures que han anat estudiant el nostre
patrimoni musical al llarg dels temps. Caldria nomenar en primer lloc
a Manuel Palau qui ja coordinar una col·lecció on es feia un recull de
cançons i balls populars valencians, editats en partitures als volums
monogràfics de la col·lecció que hem comentat i que, als anys 50 i
60 del segle xx, va editar la Diputació Provincial de València a través
de la Institució Alfons el Magnànim. També cal destacar a Salvador
Seguí, qui va fer diverses gravacions pels pobles valencians, de
nord a sud, i va editar tres cançoners que són una obra de consulta
obligada a l’hora de fer algun treball sobre música tradicional
valenciana: Cancionero Musical de la Provincia de Valencia,
Cancionero Musical de la Provincia de Alicante i Cancionero Musical
de la Provincia de Castellón. Ara bé, en aquest projecte coordinat
i dirigit per Seguí, van col·laborar estudiosos de rellevància com
Maria Teresa Oller, Sebastià Garrido o Fermín Pardo.
Aquest últim també ha sigut una figura important per sí mateix,
doncs la seua obra La música popular en la tradició valenciana,
(publicada junt a José Ángel Jesús-María) és segurament la major
compilació i estudi sobre les funcionalitats de les diverses formes i
tipus de peces de la música tradicional valenciana.
Altra figura a destacar és Vicent Torrent, fundador del grup Al Tall
i que durant molts anys va dirigir, primer des de la Conselleria de
Cultura de la Generalitat Valenciana i després ja a l’Institut Valencià
de la Música, els programes de música popular que des d’ací es van
anar creant i sobre tot el que és una joia per als valencians, encara
que molt desconeguda: la Fonoteca de Materials. Es tracta d’una
col·lecció de discos on es recullen gravacions de diversos pobles.
En alguns casos es fa una barrejadissa de pobles i temàtiques dins
d’un mateix disc, però alguns són monogràfics sobre algun poble
(Algemesí, Morella, La Todolella...) o sobre alguna temàtica particular
(Les Danses a la Vall d’Albaida, Antologia del Cant d’Estil, Antologia
de la dolçaina...). A més, Vicent Torrent, també és autor d’un llibre
molt interessant per a tots aquells que vulguen anar introduint-se a
poc a poc dintre del món de la música tradicional. La música popular
fa una mena de viatge per diferents manifestacions de la nostra
música tradicional que encara hui continuen vives al pobles on es
fan i que mai han deixat de fer-se i transporta al lector a eixos pobles
en festes ensenyant-los les seues costums més ancestrals.
En els últims anys, després de la jubilació de Torrent, ha pres el
relleu en la Fonoteca i en el camp de la música tradicional a les
institucions, el musicòleg Jordi Reig, ara dintre de la Direcció
Adjunta de Música i Cultura Popular Valenciana de l’Institut Valencià
de Cultura. A més aquest últim és autor de la que segurament és
l’obra més important sobre la música tradicional valenciana. La
música tradicional valenciana. Una aproximació etnomusicològica és
una obra on es fa un repàs a tots els tipus de cançons, balls i formes
musicals de la nostra tradició a més d’analitzar les característiques
musicals de cadascun dels diversos tipus de músiques.
No obstant, a més de tots aquests estudiosos sobre els que hem
parlat, cal també recordar i nomenar altres figures que feren altres
compilacions, reculls o estudis com poden ser José Ruiz de Lihory,
Eduardo Martínez Torner, Eduardo Ximénez o el Pare Mariano
Baixauli, els quals ja van fer els seus estudis sobre la nostra música
tradicional abans d’existir els mitjans de gravació, de manera
que moltes voltes transcrivien directament a partir d’escoltar els
intèrprets. També podem trobar altres autors actuals que han fet
altres estudis més específics sobre algun tema, però els que hem
nomenat anteriorment són, segurament, els més emblemàtics, pel
tipus d’obres recopilatòries que han fet.
Ara bé, cal tindre en compte que el fenomen que ha fet que entre la
societat valenciana ressorgisca de nou l’interés per la nostra música
tradicional, segurament ha sigut Pep Gimeno Botifarra. Ell durant
molt de temps es va dedicar a anar pels pobles preguntant a la gent
major sobre, cançons, balls, romanços... i a cantar aquestes peces
recollides per tots els indrets de la nostra terra, fins que algú es va
adonar de la gràcia com a comunicador d’aquesta persona i de que
la música que cantava, tal volta no estava tan mal. A partir d’eixe
moment el Botifarra va començar un viatge, que encara no ha parat,
per tota la geografia valenciana, cantant i contant moltes d’aquelles
cançons que ara reviuen.
Gràcies a tot açò i també al treball callat i, moltes voltes, en l’ombra
de molts cantadors, grups de danses, grups de folk, etc., d’uns anys
ençà s’ha experimentat un autèntic boom entre la societat valenciana
per voler conéixer, ballar, cantar i escoltar aquelles músiques de
passat. I trobe que aquesta revitalització és ben important i hem de
continuar promovent-la.
Però, per què és tan important que conegam la nostra música
tradicional. El principal motiu és que ens agermana amb el nostre
passat, amb les nostres arrels, amb la nostra historia. Pensem que,
en un temps on no existien la ràdio ni la televisió, aquestes músiques
eren les que feien servir els nostres avantpassats. A més estudiantla
i coneixent-la podem entendre millor el que passava fa temps i
la societat d’aleshores. També pot ser una font d’inspiració per als
músics d’avui a l’hora de composar noves obres inspirades en la
tradició.
És d’agrair la proliferació de colles de dolçaina, grups de danses i
rondalles, ja que açò normalitza i apropa la música tradicional entre
la societat valenciana. I és que no deixa de ser curiós que, a pesar de
tot el que hem comentat, la música tradicional valenciana siga una
de les més desconegudes, especialment per als propis valencians.
Amb aquest ressorgiment pense que es va aconseguint poc a poc
corregir açò.
Vos anime des d’ací a que feu per conéixer la nostra música
tradicional, que feu per aprendre-la i que vos apunteu a fer-ne des
de qualsevol dels àmbits que vos poden apropar dins de la nostra
SMA: apunteu-vos a dolçaina o a tabal per poder entrar a la Colla
de Dolçaines i Percussió; podeu ensenyar-vos a ballar al nostre
Grup de Danses; i ara també podeu vindre a la rondalla tradicional
que hem organitzat aquest curs. Es tracta d’una nova formació
dirigida a aquelles persones que ja sàpien tocar algun instrument
de corda, especialment de corda polsada com el llaüt, la bandúrria
o la guitarra, però també podem admetre algun violí o alguna flauta.
Persones que tinguen ganes de gaudir, de passar-ho bé fent la
música més nostra. Ja tenim una xicoteta base formada amb alguns
dels músics que eixim a tocar cada 30 d’abril els mayos pels carrers
d’Alboraia, però caldria que s’animara algú més, especialment
instruments melòdics (bandúrries, llaüts, violí, flauta...). Els assajos
els fem dimecres de nit, a les 22 hores al Musical.
Animeu-vos! Vos esperem!

GRUP DE DANSES
¿Te apuntas a nuestras bodas de plata?
-Pues sí, son nuestras bodas de plata.
-¡Pero si tú no te has casado!
-¿Cómo que no? Yo tengo un compromiso con mi gran amor
desde hace 25 años ¿y sabes cómo lo conocí?
-No, ¡cuenta, cuenta!
-Nuestra primera cita fue en una planta baja que hacía
esquina en el carrer del Molí. Éramos pocas en el inicio y
sabes quién nos dio el bautizo folklórico? José Miguel
Soriano Corts, como director del grupo.
-A ver que me estoy perdiendo.
-Te hablo de nuestros inicios, los del Grup de Danses de la
S.M.A.
-¡Ah! ¿Ya hace 25 años?
-En octubre de 1994 y desde entonces sigo enamorada de
nuestro folklore.
-Y en estos años habrán pasado muchas cosas ¿no?
-Te cuento. Es una historia preciosa. Jose fue nuestro primer
profesor y nuestro primer baile fue el Xum-Xum, baile que
se baila en Chelva a la salida de la iglesia. Con muchas
horas de ensayos aprendimos, poco a poco, más bailes y
en el segundo curso actuamos en el Festival de Navidad del
Musical y en verano en el Anfiteatro de la Av. Aragón donde
nos acompañaron grupos como Arracades y Rosella (Grup
d’Art i Cultura) y en la Casa de la Cultura de Burjassot. Al año
siguiente participamos por primera vez en la festividad de
Santa Cecilia con la SMA. Y en mayo…
-¿No me digas que fuisteis a la Dansà a la Mare de Déu?
-Exacto. El 10 de mayo de 1996 en la Plaza de la Virgen de
Valencia disfrutamos con la dansà a nuestra Patrona de los
Desamparados.
-Pues sí que empezasteis fuerte.
-Y no hemos parado. Desde 1996 también participamos
de las Fiestas Patronales de Alboraya, con la dansà de las
alfabegues organizada por las Clavariesas de la Virgen de la
Asunción. En estos 25 años ha habido muchas actuaciones
y danses y aunque en todas ellas nos hemos dejado siempre
el aliento y la ilusión, hay algunas que han destacado por
ciertas cosas como cuando bailamos por primera vez el Baile
de los Nanos en la procesión del Corpus en el 97, cuando
fuimos a Turís en el 99 y a Vinalesa en el 2000 para actuar
en sus presentaciones falleras, o cuando participamos en
varios desfiles, como el de indumentaria en el 2000, el de
mantones en el 2002 o el de mantillas en el 2003. Ese año
nos invitaron a bailar la Dansà de San Blas en la puerta
de la iglesia de San Valero en Valencia y desde entonces
acudimos todos los años. ¡Y ya van por la 23ª edición!
Y no solo eso. En el 2013 el Grup de Danses presentó una
exposición de indumentaria valenciana en la Casa del
Conde de Zanoguera durante un fin de semana entero. ¡Fue
mucha faena, pero valió la pena!
En octubre del 2015 el grupo viajó a Francia invitados por
la localidad de Castanet-Tolosan donde actuamos junto a
grupos de baile de Grecia y Rumania.
Hasta ese momento, nuestra directora del grupo fue Maribel
Espert quien sustituyó a José Miguel hace unos años, pero
también ella decidió dar paso a nuevos docentes y dejó de
ser la directora, aunque sigue en el grupo trabajando por
la difusión de la cultura y tradiciones populares. Podemos
decir que es la más veterana.
Y por ello, en el curso 15-16 renovamos profesor y conocimos
a Toni Blas Serer y con él hemos ampliado mucho nuestro
repertorio, hemos pulido los movimientos y no dejamos de
actuar dentro y fuera de Alboraya.
-Pues la verdad, sois un grupo muy activo y comprometido
con las tradiciones y con Alboraya.
-Sin duda y ha sido gracias a todas las personas que han
pasado por el grupo. Si no recuerdo mal, al principio no
eran muchos, de hecho, muchas, pues todas eran del sexo
femenino, exceptuando el profesor, pero poco a poco el
grupo se fue agrandando y se incorporaron los hombres. Al
principio eran Loli, Susana, Mar, Amparo, Merche o Maribel
y después llegaron Carmen, Sandra, Maite, Marta, Ana,
Ainhoa, Shere, Mª José, Amparo, Inma, María, Germana,
Ana María, … y algunos chicos que eran padres e hijos
como José Cristóbal y Pablo, Eduardo, Germán y sus hijos
Germán y Asier. Por diferentes circunstancias, personales o
de trabajo, algunas nos han dejado, pero siempre llega muy
buena gente como Vanesa, Begoña, Nuria, Carmen, Santa,
Paco, Roberto, Asier, Carmen, Taloly, Rafa, Prácticamente
todos los años hay nuevas incorporaciones como Mario,
María, Amparo, Isabel, Mª Luisa, José Ramón,
Y no quisiera dejarme a nadie, pues cada una de estas
personas han dejado huella y carácter en nuestra forma de
ser.
-Y ¿serán muchos bailes diferentes los que habréis
aprendido?
-Claro. Recuerdo que aprendimos la Nadalenca de Xest,
L'U de la Font de la Figuera, la Dansà del Velatori y muchas
jotas, fandangos, seguidilles, … y hasta boleros que son
bailes complicados ya que se bailaban en la Corte. Pero
sobre todo se baila la dansà, participando en las de Godella,
en la de Tavernes de la Valldigna, en la de Picaña,
-Y este año ¿vais a hacer algo especial por estas bodas de
plata?
-Sí, sí. Tenemos un encuentro con diferentes grupos de baile
invitados a una dansà en Alboraya el próximo 26 de octubre,
junto a una comida y un bureo después y prepararemos una
exposición en la Sociedad Musical de fotos y videos para
recordar nuestro compromiso con la tradición y el folklore.
¡Están todos invitados, los ciudadanos de Alboraya!
-Pues no me pienso perder nada y muchas gracias por
contarme todo. ¿Sabes lo que te digo? Que me entran
ganas de apuntarme con vosotros y ser parte de esta
familia tan folklórica y peculiar.
-No te lo pienses, vente al Musical y te presento a todos. Ya
verás que gente más bonica tenemos ahora.
-Vamos ahora que quiero felicitar a todos por esos 25 años
y por los que vendrán.
29

El Somni
d’una nit d’estiu
GRUP D'ARTS ESCÈNIQUES
En El Somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare,
un grup d’artesans de la ciutat d’Atenes, els que la seua
professió no té res a veure amb la teatral, preparen una
funció per a oferir-la als Ducs d’Atenes en la festa de les
seues noces; «“La más lamentable comedia, y la muerte
más cruel muerte de Píramo y Tisbe”, “Una comedia muy
trágica”». Ací Shakespeare dóna en el clau per partida
doble.
D’una banda, encara no existeix la comèdia que
no guarde en el seu interior una gran tragèdia,
és una màxima dels comptadors d’històries.
D’altra banda estan els artesans, «“Hombres y mujeres
con callos en las manos que trabajan aquí en Atenas, que
nunca antes han trabajado su mente... hasta ahora”» diu
l’esposa del Duc, Hipólita, als quals l’autor els atorga la
responsabilitat de fer el teatre dins del teatre, una figura
que es repeteix en diverses ocasions en la seua obra. I ací
és on es reivindica el teatre amateur, el teatre fet des del
cor i la bona voluntat.
És, possiblement, el moment més divertit i hilarant de
la funció. El minut d’or. Treballar amb eixos artesans,
amb els meus artesans, és un treball dur que requereix
un sac de paciència, però reporta una gran satisfacció.
Acompanyar a actors i actrius amateurs fins a l’escena és
una cosa impagable. Conèixer gent tan enamorada del
teatre com tu, que són capaços de treballar en acabar
de treballar, per a vetlar i assajar una vegada i una altra.
Per, tan sols, apujar-se a un escenari a compartir la vida
d’uns altres, de personatges escrits per un comptador
d’històries i dirigits per un altre.
Per això Shakespeare els fa als artesans aquest regal
i ens el fa en cada funció als afortunats que podem
representar-lo i gaudir-lo. El teatre ens ensenya a
escoltar, a gestionar les emocions, ens manté desperts,
ens fa empatitzar i és bàsic en la formació dels més joves,
és una eina clau en la socialització, la psicomotricitat
i la comprensió oral i escrita. Que una societat musical
aposte per les arts escèniques i la impartisca entre les
assignatures de la seua escola és una gran oportunitat
per a apropar el teatre, el cant i la dansa als més joves.
El teatre en l’època de Shakespeare era un lloc de reunió
i de festa, una escola d’història i de poesia. Gràcies a la
Societat Musical d’Alboraya per deixar-me dirigir aquest
vaixell.
Que comence la funció.
“Oiré esa obrita. Pues nada puede salir mal si la cosa ha
sido hecha con buena voluntad y gran esfuerzo.”
W. Shakespeare. Un Sueño de una noche de verano Acto V,
escena 2.
30

ESCOLA DE MÚSICA
SOCIETAT MUSICAL
D’ALBORAYA
ESTUDIA I GAUDEIX LA MÚSICA
AMB NOSALTRES. T'ESPEREM!!
Clases per a totes les edats, des de els més menuts fins als més majors.
31

RECORDS
EN IMATGES
del curs 2018-2019