LLIBRE OFICIAL DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS AL CAP I CASAL 2019 - FEVAMIC-

Festes
de Moros
i Cristians
al Cap
i Casal
València
Octubre
2019
#9octubre

LLIBRE OFICIAL DE
LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS
AL CAP I CASAL
València 2019
ORGANITZA:
FEDERACIO VALENCIANA DE MOROS I CRISTIANS
COL·LABORA:
1

AGRAIR L'AJUDA DE TOTES LES ENTITATS QUE AMB LA SEUA
APORTACIÓ FAN MÉS FÀCIL PORTAR A BON TERME ESTA FESTA
2

LLIBRE OFICIAL DE
LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS
AL CAP I CASAL
València 2019
Les fotografies que conté este llibre poden tindre drets d´autor
Agrair a tots els que han aportat archius i documentació,
a Fernando Rodríguez i Javier Mesa, pel seu llegat fotogràfic,
a l'Ajuntament de València, a Delegació de Govern i a totes les institucions públiques,
als nostres col·laboradors i, per descomptat,
a totes i tots els festers i festeres perque sense elles ni ells no tendria ni sentit, ni contingut.
EDITAT PER LA FEDERACIÓ VALENCIANA DE MOROS I CRISTIANS

4

EDITORIAL
A Juan Parera
Iniciem este projecte amb la intenció de deixar
testimoni d'esta gran festa que a poc a poc,
però amb pas ferm es consolida en la ciutat de
València. Una festa amb les seues ombres però
que, sobretot, irradia llum i enlluerna.
Cert és que la ciutat de València no té una
llarga tradició institucional de Moros i
Cristians, sent iniciatives personals que calen
fort en el sentir dels que s'acosten a ella.
Vestits, colors, olors, emocions i sobretot la
música són els seus pilars fonamentals.
La primera expressió que es dóna en la nostra
ciutat va ser en la dècada dels seixanta, en la
“Cabalgata del Reino”, on distintes poblacions
de la nostra Comunitat mostraven les seues
festes patronals.
Torrassa San Felipe en el passeig de L'Albereda (S. XVIII)
“LLAR JUAN PARERA”, actual seu de la FEVAMIC
Fotografia: Vicente Bañuls
És la Falla Almirante Cadarso-Conde Altea
que davall el magisteri de Juan Parera,
conegut en els ambients festers com “Juan el
Moro”, la que impulsa la seua “Parada
Mora”, que a hores d'ara es continua celebrant
cada vesprada del 19 de març -inicialmente
era la nit del 18 de març-, sent el verdader
germen del que és actualment la Festa.
Són les falles bressol de formació de
nombroses filaes, d'ací eixa relació tan íntima
que esta festa manté amb elles, sense oblidar
mai quals són la Festes Majors en la nostra
ciutat. Eixa proliferació fa necessari agrupar-se
amb la finalitat d'intentar diferenciar-se i
s'organitzen distints nuclis festers: Ciutat
Vella, Marítim i Russafa. Cada un d'ells amb
les seues peculiaritats.
Ciutat Vella intenta aglutinar-los i fruit d'això
és la creació de la Federació Valenciana de
Moros i Cristians (FEVAMIC).
El resultat obtingut està en este “Llibre de
Festes” que enguany comença el seu camí i
que desitgem vaja creixent i evolucionant,
convertint-se en notari d'una festa que té
assegurat el seu futur, no sense l'esforç de tots.
Federacio Valenciana de
Moros i Cristians
5

6
SALUDA

ALCALDE DE VALÈNCIA
Joan Ribó i Canut
7

SALUDA
.
8

REGIDOR DE CULTURA FESTIVA
Pere Fuset i Tortosa
9

SALUDA
Les Festes de Moros i Cristians de València, són el reflex d'una Ciutat molt arrelada
a totes les tradicions culturals i festives.
La nostra festa, molt jove en la seua implantació, continua creixent cada any, en
brillantor i espectacularitat, i sobretot ho fa amb el major dels respectes a una festa
d'àmplia tradició i arrelament històric, en moltes poblacions de la nostra Comunitat.
És difícil trobar en nostra volguda València, una mes, o fins i tot una setmana en la
qual no tinga lloc, algun esdeveniment festiu, a mes de comptar amb la festa de major
tradició històrica i popular, a la Ciutat, com són les Falles, eix vertebrador de totes
les nostres festes.
Octubre, és el millor moment triat de l'any per a emplaçar, aquesta festa de Moros i
Cristians, un mes i una data com és el 9 d'Octubre, en el qual celebrem el Dia de la
Comunitat Valenciana i en el qual es commemora l'entrada a la Ciutat de València
del Rei Jaume I en 1238.
El meu agraïment i admiració a tots els festers i festeres que feu possible aquesta
festa amb la vostra participació, on el vostre esforç, il·lusió i alegria queda patent en
cadascun dels actes organitzats, Entrada Infantil, Ambaixades, Alardo i Entrada de
Moros i Cristians Ciutat de València.
Gràcies a la incansable directiva, que amb el seu treball, coordina i organitza tots els
nostres actes festius, al costat de les àrees i Regidoria de Cultura Festiva del nostre
Ajuntament de València, així com la Delegació de Govern, que entre tots fan possible
la celebració de les Festes de Moros i Cristians al Cap i Casal.
Sempre Sumant.
Vixca la Festa i
Vixca València!
Vicente Roig Marzal
President FEVAMIC
10

PRESIDENT FEVAMIC
Vicente Roig Marzal
11

ELS NOSTRES FESTEJOS
Cada població que celebra festes de Moros i Cristians, té les seues particularitats, la qual cosa provoca que totes tinguen
un interés afegit perquè són úniques.
Són nombroses les localitats sense la tradició, les que tenen la seua pròpia festa de moros i cristians, en molts casos,
sorgida de les pròpies festes patronals. Amb el temps arrelen i és quelcom esperat per tots.
València, com a gran urbs que és, acull oriünds de poblacions on la tradició d'estes festes és reconeguda i admirada per
tots: Albaida, Alcoi, Cocentaina, Mur, Olleria, Ontinyent, Villena i un llarg etcètera. Ells contagien l'amor per les seues
festes, que unit a la seua espectacularitat, fa que tots vullguem viure-les en primera persona.
Eixe és el cas de València ciutat, sent les comissions falleres, en la seua gran majoria, les que la inicien i, a poc a poc, va
prenent cos i contingut.
Durant l'any es celebren distints actes protocol·laris: Relleu de Càrrecs, Presentació de Capitans i Padrina, Sopar de
Germanor a l´Albereda i Pregó. Però és als voltants del Nou d'Octubre, on es concentren el nombre més gran de festejos.
Les Festes de Moros i Cristians al Cap i Casal tenen, el Nou d'Octubre, Dia de l'Entrada, com brillant colofó, convertint-se,
en si mateix, una llicència extreta de la denominada trilogia festera: Entrada, Dia del Patró i Alardo.
Esta festa no té patró, ja que els seus orígens són lúdics i com a finalitat, l'Entrada. L'única mostra religiosa és l'Ofrena
que es realitza, prèvia a l'Alardo.
A continuació detallem aquells festejos que, d'una forma o una altra, festers i espectadors poden disfrutar.
ALARDO DE ARCADUSSERIA
Es realitza el festiu anterior al Nou d'octubre. En els seus inicis es desenrotlla en la contornada de la Plaça de la Mare de
Déu. En 2018 es produïx el canvi d'ubicació passant a celebrar-se en la Plaça de l'Ajuntament, on els tiradors, armats
dels seus trabucs i de manera sincronitzada, van provocant la sorpresa d'espectadors amb els seus estrepitosos tirs. Amb
anterioritat, en la Basílica la Mare de Déu dels Desemparats, els màxims càrrecs de la nostra festa, han ofrenat uns rams
de flors a la Mare de Déu. D'allí, en desfilada informal, els participants carreguen amb les seues armes i es dirigixen fins
a la casa consistorial per a representar una curta arenga i després d'ella començar la batalla entre les tropes de la creu i
la mitja lluna.
12

ELS NOSTRES FESTEJOS
AMBAIXADES
Sol realitzar-se el dissabte anterior al Nou d'Octubre i com a fantàstic teló de fons, les Torres dels Serrans. Un magnífic
quadro d'actors pertanyents a distintes comparses o filaes de la Federació, interpreta les Ambaixades de la Conquesta,
basada en el Llibre dels Fets, història de la conquista de València, on es narra l´acord entre el rei Jaume I i el rei Zayan.
ENTRADA MORA I CRISTIANA
És el verdader embrió i acabament extraordinari d'esta Festa. El Nou d'Octubre els carrers de La Pau, Sant Vicent Màrtir
i Plaça de l'Ajuntament s'abarroten d'espectadors per a rebre les hosts mores i cristianes, lluint les seues millors gales, al
compàs de les marxes. S'inicia la desfilada a les 5 de la vesprada des de la Glorieta amb el bàndol cristià i acaba, unes 3
hores després en la Plaça de l'Ajuntament, tancant el bàndol moro, la Padrina de la festa com a cap d'esquadra de la fila
Hurís, composta per la Fallera Major de València i la seua Cort d'Honor de l'any anterior, convertint-se en una particularitat
esperada per tots els assistents.
Prèviament, a les 16:30h, i en sentit invers a L'Entrada, es convoca un fester de cada esquadra, formats en dos bàndols,
moro i cristià, realitzen la Baixada de Gloria als sons de pasdoble dianero i actuant com a caps d'esquadres, els caps
premiats en L'Entrada de l'any anterior. Al pas de la Baixada de Gloria en sentit a Glorieta, distintes actuacions entretenen
a espectadors fins al pas de la capçalera de L'Entrada.
ENTRADA INFANTIL
És la millor manera d'involucrar als nanos en la festa, aprenent els valors i amagatalls d'esta. Esta entrada es realitza
prèvia a les Ambaixades, el dissabte anterior al Nou d'Octubre a la vesprada, sent el seu recorregut des de la Plaça del
Tossal fins a les Torres dels Serrans.
CONCERT FESTER
Forma part dels festejos oficials de la “Fira de Juliol” i s'ha convertit en un habitual de la nit valenciana. En ell són
interpretades per bandes de la nostra ciutat, marxes mores, cristianes i dianeras, en un lloc emblemàtic com són els Jardins
del Palau de la Música.
MIG ANY
Es convertix en el primer acte dels Capitans i la Padrina, ja que es realitza l'endemà al seu nomenament. És una reunió
d'amics que s'ajunten en la Plaça Viriato per a sopar, cada un el seu, des d'una olleta, fins a un entrepà. Posteriorment tots
formen unes filaetas per l'entorn, acompanyats per la banda de torn.
13

SALUDA
Enguany, sobre els capitanies, recau un doble honor, el
propi d’elles, que és representar als seus bàndols i el
poder dirigir-nos en aquest llibre de festes, a tots els
festers i festeres del Cap i Casal.
Des d’aquesta tribuna, us dic que estic orgullós de
representar al Bàndol Cristià, com no podia ser d’una
altra forma. Orgull que em ve perquè, almenys a
València, on és més fàcil ser moro (observeu la
diferència de comparses entre els dos bàndols), ser
cristià et fa un poc més “especial”.
He d’agrair l’oportunitat d’ostentar la capitania a la Coordinadora de Moros i Cristians de Ciutat
Vella, hui comparsa i antany aglutinadora del sentir fester de la Ciutat Vella i especialment a dos dels
seus pilars, Mariano Bayo Viana i Salvador Lluch Alamar, o Salvador Lluch Alamar i Mariano Bayo
Viana (que “tanto monta”, com dirien els cristians), i com no, a les altres comparses cristianes, que
en deixar vacant 2019 m’han permés l’honor d’ostentar-la.
Al Capità Moro Jaime Chacón, de la comparsa Benicalapech, amic i company en aquesta aventura.
Tots dos tenim la intenció de gaudir d’aquesta oportunitat amb totes les nostres forces. Gràcies pel
teu recolzament i el de la teua comparsa: és clar que el 9 d’Octubre de 2019 mai l’oblidarem.
A la Nostra Padrina, Rocio Gil, que enguany coneixerà de ple la nostra festa i, estic segur, gaudirà
d’ella com de les Falles, completant-nos amb el seu encant i la seua dolçor.
A la Federació Valenciana de MMiCC, amb Vicente Roig al capdavant i envoltat d’un gran grup de
festers i gestors, gràcies als quals la nostra festa suma contínuament.
Ni puc, ni vull oblidar-me dels Cavallers de la Baixada de Sant Francesc, la meua comparsa, la de
tots els anys. Gràcies per estar ahí i pel vostre esforç.
Sabeu, els que em coneixeu, que soc persona de poques paraules (i més de “mails” i ara de
“WhatsApps”), i us puc assegurar que em falten per a explicar el que estic vivint en cadascun dels
actes als quals he assistit en companyia del Capità Moro i la Padrina, abrigallat en tot moment per
la que considere la meua gent.
I el que em queda per viure, les Ambaixades, l’Alardo (en el qual m’estrene) i, per descomptat,
l’Entrada, de la qual m’han dit els meus antecessors, me’n recordaré sempre.
Poc més que afegir. Espere gaudir i vore-vos gaudir també a vosaltres de les Festes de Moros i
Cristians al Cap i Casal 2019.
Valentín, Capità Cristià 2019

CAPITÀ CRISTIÀ 2019
Valentín García-Casarrubios Biedma

SALUDA
Es un honor para mí el poder dirigiros unas palabras como Capitán Moro 2019 de la ciudad de
Valencia.
Todos tenemos un sueño que en este caso se basa en una gran emoción que me causa el pasado histórico
de nuestra ciudad así como nuestras raíces más profundas y todas nuestras tradiciones.
Este año cumplo un sueño particular al poder representar al bando Moro de nuestra ciudad ostentando
el cargo de Capitán.
Desde los inicios de mi querida Comparsa Mora Benicalapech un sentimiento común nos ha invadido
siempre al sentir el sonido de los arcabuces, el son de los timbales y la magia y majestuosidad de la
indumentaria árabe.
Nuestro barrio Benicalap, tiene en esta cultura su origen y topónimo que dio lugar a un barrio huertano
con sus acequias y sus alquerías.
Quiero invitaros a que una vez más el día de nuestra Comunidad, el Nou d’ocubre, celebremos como
colofón a estas fiestas, el gran legado que las culturas que han pasado por estas tierras nos han dejado,
que nos dejemos envolver por la música mora y cristiana y si me lo permitís…
...vibréis de emoción como yo, al son de una preciosa marcha mora, sintiendo en lo más hondo esos
timbales que como valencianos sabemos valorar tanto, porque somos un pueblo que ama la Música y
la Pólvora: un estruendo de sentimientos.
Dar las gracias a toda mi Comparsa Benicalapech por su apoyo e ilusión y a todas las Comparsas que
conforman esta gran fiesta de la ciudad de Valencia.
Un abrazo.
Jaime, Capitán Moro 2019

CAPITÀ MORO 2019
Jaime Chacón Orozco

SALUDA
València és història i València és tradició. Si les festes de la nostra ciutat i dels nostres barris identifiquen els
valencians, el dia del Nou d´Octubre, el de la Festivitat de la Comunitat Valenciana que presidix la nostra
Real Senyera, ens identifica amb la nostra terra valenciana.
A la nostra terra valenciana ens plena d'orgull pertànyer però també ens porta, en el temps, a reviure la història
de Balansiya, el nom de València durant la presència musulmana al llarg de quasi 500 anys.
En la Festivitat del Nou d´Octubre commemorem la conquista de València pel Rei Jaume I en 1238 però, ens
acostem, un poc més, a la història oblidada de la nostra ciutat durant quasi cinc segles. Vosaltres, la Federació
Valenciana de Moros i Cristians, i jo com Padrina enguany, la portem a veïns de la nostra ciutat i a visitants.
I açò té lloc gràcies a la iniciativa dels que componien, en els seus inicis, la Coordinadora de Moros i Cristians
de Ciutat Vella, que fa 10 anys es va convertir en l'esmentada federació, sota la presidència de Salvador Lluch,
i l'ajuda de l'Ajuntament de València en l'emblemàtic espai del Saló de la Muralla del Col·legi Rector Peset.
Permeteu-me que vos porte el poema del poeta valencià Ibn Hariq, nascut a València a principis del segle XII.
“Valencia es la apoteosis de la belleza
su reputación es buena tanto en el Este como en el Oeste.
Si alguien dijera que es un lugar caro
y una ciudad en la que no cesan las luchas
di tú que es un paraíso al que no se puede llegar
sino pasando por el hambre y la guerra"
Els versos d'Ibn Hariq definixen bé com es sentien els que vivien en aquells temps a València però, també,
com nosaltres amem una terra que, cada any, creix amb el nostre esforç com va ocórrer en aquells anys.
Si això deia un poeta, el geògraf i cronista al-Udri va escriure que València figurava entre les més importants
capitals d'Al-Andalus, ocupant una extensió de 44 hectàrees, i una població en el segle XII de 15.650 habitants.
Però fora de les dades històriques, els festejos que la federació promou no sols tenen lloc el dia de la festivitat
del Nou d´Octubre, sinó que tenen el seu inici amb el Pregó i li seguixen amb l'Entrada Infantil, les Ambaixades
de la Conquista, l'Alardo, l'Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats, culminant amb la XVI Entrada de
Moros i Cristians de la Ciutat de València.
Uns festejos que viuré intensament com a Padrina, un càrrec que vaig acceptar amb grat i em va a permetre
conéixer més a fons, junt amb la meua Cort d'honor de 2018, les celebracions festives on participaran els més
de 30 col·lectius integrants de la federació.
Fins bé fa poc, no participava activament d'estos actes però dos comissions, la de Fontanares-Pío XI i Almirante
Cadarso, m'han permés conéixer-los i espere fer-ho encara més de la vostra mà com Padrina, un càrrec el qual
agraïsc i espere ser bona mereixedora.
Rocío, Padrina 2019
18

PADRINA DE LA FESTA 2019
Rocío Gil Uncio
19

JOSÉ LUIS TORRÓ i MICÓ
Mantenidor de la Presentació de Capitans i Padrina 2019
Per a donar solemnitat a l´acte, vam contar en un mantenidor d'excepció. José Luis Torró i Micó.
Naixqué en la població valenciana d'Ontinyent en la comarca de La Vall d'Albaida en l'any 1950. Cursà els
estudis de Periodisme en l'Escola de l'Iglésia de Valéncia, llicenciant-se també en Ciències de l'Informació
per l'Universitat de La Laguna de Tenerife.
Com a periodiste ha treballat en numeroses publicacions i televisions. Ccomençà com a redactor en el periòdic
Levante-EMV (1975-1981), despuix passà per la delegació valenciana de TVE (1975-1976), fon director
d'informatius del centre territorial de TVE en la Comunitat Valenciana (1979-1981).
Dirigí la revista Valencia Semanal (1977-1979) i també fon director del periòdic Mediterráneo de Castelló de
la Plana (1981-1984).
Despuix de 14 anys al front de Canarias 7 (1984-1998), va colaborar un any en el periòdic Las Provincias
(1999) i despuix va recalar en l'empori de Jesús Sánchez Carrascosa: “Valencia Te Ve” i “Diario de Valencia”
(2000-2005).
A partir de l'any 2005 fon el presentador del progama de TV “La nit”, de Canal Nou 24. Ademes, en televisió
ha dirigit i presentat el programa “El poder valencià” en Valéncia TeVe i ha participat en programes de ràdio,
com “De dalt a baix”, de RNE o en Ràdio Valéncia-Cadena SER.
En Radiotelevisió Valenciana RTVV destaquen els programes “Hui debat”, “Bon dia Comunitat Valenciana”
o “24.2 Notícies” que presentà fins a l'extinció de RTVV.
També escriu en el periòdic ABC i és amo del semanari del seu poble, Ontinyent, Lo Clar.
Secretari Autonòmic de Comunicació en el govern de Alberto Fabra, és actualment colaborador de la Ocho
Tv Mediterraneo.
Pero, banda de tot, José Luis és un gran fester, profeta en la seua terra d'Ontinyent: En maig de 2016 va ser
distinguit en el premi "Cervino" per la La Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia de Ontinyent.
Encara que ell es considera del bando cristià, i a més a més va ser Capità Moro en les nostres festes en la
Entrada de l'any 2003, precisament l´ultima de "Torres a Torres".
20

PARAULES DEL MANTENIDOR
Moltes gràcies pero eixa càlida presentació. Sí,
confese que soc del bando cristia, però que també va ver un
any, el 2003 en que vaig caure en la tentació i vaig aceptar
ser capità moro. I ho vaig ser, com ja s’ha dit, quan l’entrada
es feia de torres a torres. Han pasat uns quants anys, no masa,
i en eixe temps la festa morocristiana al cap i casal ha
creixcut de modo exponencial. Ben poc te que vore en el que
se feia. Una festa que te una projecció i un creiximent
impresionant, crec que per dos raons fonamentals.
- Es la festa que fa referència a la historia. A la
nostra historia. I recorda, com no, al nostre rei Jaume I. En
la seua Crónica, un llibre maravellos que tot valencià deuria
haver llegit en gust, el propi monarca conta com va ocorrer
tot i quins eren els seus propòsits al conquistar el regne i
posar-lo baix la creu de Crist i sempre llançant vives a
Santa Maria nostra senyora. Al rei Jaume hem d’agraïr-li
que front a les fortes pretensions dels cavallers catalans i
aragonesos que l’acompanyaren en la conquesta, ell
vullgué reconeixer la propia personalitat del regne i ens
donà uns furs propis que han sigut i son la nostra
constitució, la prova mes evident de que els valencians som
un poble en personalitat pròpia i que, per tal de defendre lo
nostre, els valencians no podem admetre interferencies, ni
tuteles, ni anexions, ni demés punyeteries que alguns
malpartis pretenen.
- L’altra raó, és que la ciutat de Valencia, que tots
els 9 d’octubre recordava el fet fantàstic de la conquesta,
va pensar que seria bona cosa incorporar el modo de fer la
festa que en altres llocs i ciutats ja tenien per costum: Alcoi,
Biar, Ontinyent, Villena, que al llarg dels anys, com ara
diría una bloguer, “anaren crean tendencia”. I de la mateixa
manera que la festa incomparable de les Falles ha anant
creixent i cada vegada son mes els pobles valencians que
la incorporen al seu calendari de festa, ací, al cap i casal,
els fallers han alimentat i criat als seus pits la Festa dels
moros i dels cristians.
Este acte está pensat i fet per dir algunes coses
boniques del que son els seus vertaders protagonistas. I
algú, el vicepresident de la Federació de Moros i Cristians,
José Luis Llorens, degué pensar que jo podría fer el paper
de mantenidor, pregoner o el que siga, i estar ací davant
de tots vostés. Tinc que dir que va tindre el detall d’invitarme
sense fer us d’un recurs que de vegades es pot escoltar:
“Tu pujes a l’escenari i dius quatre bovaes”.
Puix no. No es tracta de dir quatre bovaes sino
quatre veritats boniques i sentides per a la padrina i els
capitans cristià i moro. I per a una festa que no es
competència com algu poguera pensar, ni vol fer baralla
contra les Falles. Son festes complementaries, que tenen
perfecte dret a creixer i conviure en pau i be. Perque a la
espectacularitat del monuments estatics i quiets, eixes
fantastique escultures gegants que son les falles, s’afegix
pels nostres carrers del cap i casal, l’espectacul vibrant i
sonor, la desfilada dels cristians i moros.
I abans de tirar endavant en este xicotet parlament,
crec que tant com fallers com moros i cristians, devem fer
un reconeiximent a eixe element comú de la nostra festa:
La música i els que la fan posible, els musics. I no pensé
tant en els compositors de pasacarrers o marxes mores, que
també. Pense en els musics, menuts i majors, sempre
dispostos a l’acompanyement de les comisions falleres, de
les comparses i les filaes.
Amigues i amics, sense música no hi hauria festa.
Per tant, fem tot lo posible per a que les bandes de música,
les més de quatrecentes que tenim a la nostra comunitat,
pel mig de les seus escoles d’educandos, continúen fent un
treball extraordinari i fantàstic per l’educació, la
convivencia, i el art en forma de notes musicals com ja
están fent.
Repasant dels mestres que també han fet este
pregons, l’amic Rafael Solaz me pasa el text del que ell va
dir fa tres anys i he volgut agafar-li dos paragrafs del seu
discurs:
“Moros i cristians, cristians i moros. Dos maneres
de societat, de religiositat, de cultures i tradicions diferents,
dos formes de vida atrapades en el passat.
D'una banda el poble dels Pere, Jordana, Jaume,
Maria, Jordi, Isabel o Vicent, el poble de les torres i les
muralles, de les esglésies i ermites amb les seues creus, el
de les campanes i els campanars, les processons, les
banderes, els guerrers, les espases i les lluites, el lloc d'El
Puig com a testic…
Enfront la Balansiya de mitja lluna, la ciutat dels
Alí, Salam, la Sunna, l'Aljama, la l'Alcúdia, el Tossal,
Russafa, aquella Moreria on dels banys brollava l'aigua
perfumada de jesmil, junt amb les alqueries i eixa horta
regada per les séquies. La Balansiya de les medines, els
califes, els jardins perfumats per figueres i carabasses,
aquelles alberques plenes d’aigua, de poesia, aquells
funduk replets de mercadería junt a mesquites i minarets
que es veien alçades al cel entre les medines i els atzucacs,
entre la vida, la pólvora, les festes...”
I he fet esta cita perque vull enllaçar-la en el que
es diu ens les embaixades del meu poble que es Ontinyent,
on també va naixer la mare de Rafael Solaz Albert.
En l’embaixada del mati, el soldat moro que vigila
des del Castell proclama estos veros de Joaquin José
Cervino Ferrero:
“Ven hoy a ver cómo en alegres burlas,
Recordando el valor de nuestros padres,
unos somos cristianos, otros moros,
y todos en quererte, ¡oh patria! Iguales”.
Com no dec fer aço masa llarg, és el moment de
parlar ja de la nostra padrina, d’eixa preciosa dona que li
diuen Rocio Gil Uncio, que va ser l’any pasat Fallera Major
de Valencia, i qué fallera, senyores i senyors. I que aquella
extraordinaria i bonica fallera major siga enguany, més
bonica encara, la padrina de la Festa mora i cristiana.
21

Cristiana i mora. Magnific complement, si, i magnific
colofó a un reinat espectacular com va ser el teu, Rocío.
En l’embaixada del mati, el soldat moro que vigila
des del Castell proclama estos veros de Joaquin José
Cervino Ferrero:
“Ven hoy a ver cómo en alegres burlas,
Recordando el valor de nuestros padres,
unos somos cristianos, otros moros,
y todos en quererte, ¡oh patria! Iguales”.
Com no dec fer aço masa llarg, és el moment de
parlar ja de la nostra padrina, d’eixa preciosa dona que li
diuen Rocio Gil Uncio, que va ser l’any pasat Fallera Major
de Valencia, i qué fallera, senyores i senyors. I que aquella
extraordinaria i bonica fallera major siga enguany, més
bonica encara, la padrina de la Festa mora i cristiana.
Cristiana i mora. Magnific complement, si, i magnific
colofó a un reinat espectacular com va ser el teu, Rocío.
En la memoria dels valencians, de propis i
forasters, quedará per sempre la teua imatge en tots i
cadascun dels actes i ocasions que tú i la teua cort d’honor,
que hui t’acompanya i forma la comparsa més bonica, la
de les huríes, fereu demostració de la vostra bellesa en cada
passacarrer i, com no, de modo molt especial en l’ofrena a
la Mare de Déu dels Desamparats.
Fallera i padrina. Tu mateixa demostres que el
mon faller també és el dels moros i cristians. Perque lo
millor que te la festa es la seua capacitat de convocatoria,
de superar barreres i mal entesos, capacitat i ganes
d’enteniment. Les dos festes tenen elements comuns com
la música i la polvora. Ni les falles, ni els moros i cristians,
torne a dir-ho, seríen posibles sense la complicitat de la
música i el foc fet soroll i esclafit.
De les Falles si que voldría dir alguna cosa i mes
en este any en que estem, 2019. Perque fa dos cents anys,
exactament, que un personatge que li dien José Calasanz
Biñeque, va estar en Valencia i aprofità els noucent once
dies que va viure al cap i casal per redactar un manuscrit
en el que va fer una descripciò de tot allo que veía als
nostres carrers. Una de les seues observacions té que vore
en les falles. Torne a citar a Rafael Solaz perque gràcies a
la seua visió bibliográfica no hem perdut els valencians eixe
manuscrit que ell comprà. Ocios entretenidos es el títol
dèsta obra que yo mateix vaig tindre la satisfacció d’editar
en edicio facsímil, i acompanyada d’un magnific treball
introductori del mateix Rafael Solaz.
“La víspera de san José hay función que no se a que
atribuirse y son las llamadas fallas. Es un tablado en medio de
las plazas. Unas figuras de paja o trapo, ya señoritos y señorías,
algunos novios burlescos, zapateros remendones y a otros
sujetos a quienes se les quiere hacer esa burla.
Llegada la segunda oración principia el alboroto,
la algazara y griterío, tanto de hombres y de mujeres como
de los mismos muchachos, y en esto le dan fuego por los
cuatro lados y arde todo, que para ellos es un maravilla,
quedando reducido a cenizas tanto la falla como el tablado;
22
y las gentes todavía no satisfechas corren por las calles a
ver si llegan a tiempo de ver otra de las encendidas fallas.
Estas acostumbran a hacerlas los carpinteros, y otros en
obsequio de san José, pero ni se el significado, ni el
misterio, ni aun de donde tomó tal costumbre.”
Estem parlant de l’any 1819, i de la primera
referencia que hui per hui tenim de les falles en llengua
castellana. Fa ja dos cent anys i ho firma José Calasanz
Biñeque.
I una cosa més volia dir-li a Rocio, candidata com
es a l’Ajuntament de Valencia. Que tingues molta sort tú i
el teu partit i que, siga la que sigua la teua responsabilitat
futura, com govern o com oposición, però com regidora
que segur serás, treballes per fer que Valencia continúen
sent la magnifica ciutat que és, i que les seues festes, falles
o moros y cristians; les de Sant Vicent i el Corpus; les de
la Mare de Deu, totes continuen sent un referencia
d’enteniment i concòrdia i que d’elles brolle la alegría i la
millor convivéncia entre propis i forasters.
I que podem dir dels nostres capitans que están
seriosos esperant que els digam alguna cosa del seu gust?
No es fácil perque tots els millors adjetius s’els ha emportat
Rocio i en tota la raó del mon.
Començaré pel capità moro. I el primer que me
crida l’atenció es que li diuen Jaime.
Un moro que porta el nom del rei que guanya
Valencia als moros? No me quadra, qué volen que els diga.
Pero Jaime Chacón Orozco, te merits mes que sobrats per
a ser capità de tot allò que vullga ser, perque en el temps
que porta en la festa –poc més de deu anys—ja ha fet molt
més que altres en cent anys. Des de Benicalap y com fester
de San Roc, comença en 2008 organitzant una parada mora.
I ell mateix organisa l’alardo del seu barri i també el primer
alardo de nit. També va ser eixe any el primer en disparar
en la plaça de la Verge, sent la comparsa en mes tiradors i
la primera que contá en una gran participació de dones.
President de la comparsa des de 2010, va ser
elegit capità de l’entrada en el barri dos anys després. Vol
dir aixó que jexperiencia ja en te i no le ve de noves la
responsabilitat d’este any.
Dos caracteristiques destaquen en la seua
biografia festera. Que per molt que dimitixca mai no li
accepten la dimisió. I ell continua, en funcions, pero
continua. A més, sempre s’ha encarregat de fer les
reformes de la seu social. I com ara acaben de canviar de
local, volen vostes saber qui se fara carrec de la reforma?
Jo es ho diré, Jaime Chacon Orozco. Un capitá moro que
te nom de cristia.
Deixeume que en honor del capita moro vos
recite uns versos de l’embaixador moro de les festes
d’Ontinyent i que pronuncia per tal de rendir el Castell.
Després de fer referencia a totes les conquestes
aconseguides per l’exercit de la mitja lluna, diu:

“Esa hermosa Valencia, paraíso
De flores, y de amor y de beldades
Bajó también la coronada frente,
Y un moro fue su rey, califa y padre.
De allí extendiose el musulmán imperio.
Y árabe fue Ruzafa y Almussafes,
Y Alberique, y Alcira la sultana,
Que del Júcar se baña en los cristales;
Xàtiva, Beniganim y Gandia.
Albaida, Alcoy y cien otros y este valle”.
Felicitats Jaime i molts exits al front de la
capitania mora.
I toca parlar del capita cristia, que es Valentín
García-Casarrubios Biedma, natural de Alicante.
Ample és el seu curriculum fester. Faller des dels
17 anys en Sagunto San Guillem; En Plom Guillem de
Castro; y Ribera Convento Santa Clara, en la que
actualment seguix junt a la seua familia, ejercint tots els
carrecs directius.
Crec que es hora d’acabar. La invitació a la festa
pot ser esta, per continuar en un text de l’embaixades que
ja vos he dit:
“Olvídate de críticos quilates
Si oyes que remezclamos las modernas
Con tus antiguas glorias inmortales;
Y, pues que en veras contra el moro altivo
Acaba España de mostrar que sabe
Pelear y Vencer, y de Marruecos
Dominar los feroces estandartes,
Ven hoy a ver cómo en alegres burlas,
Recordando el valor de nuestros padres,
unos somos cristianos, otros moros,
y todos en quererte, ¡oh patria! Iguales”.
Moltes gràcies.
Quasi es fundador de la Coordinadora de Moros i
Cristians de Ciutat Vella. Ha format part de dos comparses
cristianes, Pirates d’En Plom, y la actual, Cavallers
Cristians de Sant Franscesc, en la que se ejersix la
cristiandat, “com Deu mana”. Aixó ens ho tindra que
explicar en privat.
Valentín no refug de la faena ni responsabilitas, i
per aixo participa en tots els actes festers que s’orgnisen en
Valencia. Té una ventaja de primer ordre, que tots en sa
familia están per la festa, tal com diu un avis penjat darrera
de la porta de entrada: “En esta casa s’apuntem a un
bombardieg”. I tant, com que han acabat també formant
part de la comisió de festes del Salvador en Pina de
Montalgrao, en Castelló on pasen els estius desde fa 25
anys.
Escolteu una xicoteta part de la replica que el
capità cristia que escolta des dels Castell d’Ontinyent les
propostes desgavellades del moro, davant de les cuals no
vol ni pot callar:
23

24

...a la Federació Valenciana de Moros i Cristians
Sempre Sumant
(Himne de les festes de Moros i
Cristians al Cap i Casal)
Lletra: Óscar Rueda i Pitarque
Música: Hugo Chinesta
Sonen cants de festa,
crits de germanor,
himnes de la gran gesta
del bon rei conquistador.
Som fills d’esta terra
dos voltes lleal,
de la mar fins a la serra:
Cap i Casal.
¡Ixen les filaes
mòres i cristianes!
¡S’alcen al cel espases,
brillen al sol nostres trages!
Cares d’alegria,
tots junts i a una veu.
Pólvora de pau que alia
a Lluna i Creu.
¡Sempre sumant!
25

HUGO CHINESTA
Nascut a Aldaia (València). Va estudiar amb els professors Ferrer Ferran, Miguel A. Berbis, Miguel A Mateu, Jesús
Biscaí, Claudia Montero, Emilio Calandin, Cessar Cano, José Luis Granell, Pasqual- Vilaplana, Jan Cober, Salvador
Sebastià, Miquel Rodrigo etc...
Com a compositor ha sigut finalista en diversos concursos, obtenint diversos premis i mencions: accèssit en el XLII
Concurs de Composició de Música Festera Ciutat d'Alcoi (2005) , Menció d'Honor del Concurs de Pasdobles Ciutat de
Segorbe (2006) . Va ser finalista en Huí Huí Música de la SGAE en 2007.
Algunes de les seues obres han sigut seleccionades com a obres obligades en diferents certàmens, com el provincial de
Castelló, autonòmic de la Comunitat Valenciana i el Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciudad de Valencia”.
Els seus treballs són editats per les editorials AB Música, Rivera Editors, i l'editorial Piles.
Ha sigut director titular de les agrupacions musicals: Banda Juvenil de la Unió Musical d'Aldaia, “Agrupació Musical
Els Majors” Horta Sud, S.M La Tropical de Benigànim i UMC d'Altura. Ha dirigit com a director invitat les següents
formacions musicals: UMC Estivella, “Armonía” de Montroi, Sant Joan de Moro, Lira Borriolenca, UM Alcoi, UM
Aldaia i Ateneu Musical de Cullera.
Ha sigut guardonat com a director en diversos Certàmens: Primer Premi i Menció d'Honor en el Certamen Provincial de
València 2007, Primer Premi i Menció d'Honor en el Certamen Provincial de Castelló 2009, Primer Premi i Menció
d'Honor en el Certamen Autonòmic de la Comunitat Valenciana de 2009, Primer Premi en el Certamen Provincial de
València 2017.
És assessor musical i col·laborador del programa de festes valencianes “Cadafal” i col·laborador de la revista fallera
“Actualitat Fallera” on ha escrit diversos articles relacionats amb la música en la festa fallera.
Ha sigut director titular de les agrupacions musicals: Banda Juvenil de la Unió Musical d'Aldaia, S.M La Tropical de
Benigànim, UMC d'Altura i “Agrupació Musical Els Majors”; Horta Sud de què és Director d'Honor.
En l'actualitat és director titular de La Lira d'Alfarp, professor d'Harmonia en el CEM de Benifaió i director de l'escola
de música L´Unió d´Aldaia.
26

OSCAR RUEDA I PITARQUE
Naix a Valéncia i és Ingenier de Camins, Canals i Ports, Ingenier Geòlec i Ingenier Tècnic d'Obres Públiques per
l'Universitat Politècnica de Valéncia. També és Especialiste Universitari en Prevenció de Riscs Laborals per l'Universitat
de Valéncia. Desenrolla la seua llabor professional en l'empresa privada, havent-se especialisat en el camp de l'ingenieria
del trànsit i la coordinació de seguritat i salut.
Expert Universitari en Competència Professional per a l'Ensenyança del Valencià (UPV) i Professor de Llengua
Valenciana per Lo Rat Penat, és l'actual Director dels Cursos de Llengua i Cultura Valenciana i Vicepresident de Formació
de dita entitat.
Autor dels llibres Senyera valenciana. Símbol de llibertat (Ed. L'Oronella, 2013). Historia y simbolismo (Ed. Salamandra,
2017), ¿Té futur la normativa de l’idioma valencià? (Ed. Mosseguello, 2014) i L'alambor, Cent reflexions valencianes
(Ed. L'Oronella, 2016). Participa també en el llibre colectiu Habitar Valéncia (Ed. Mosseguello, 2013) en la seua ponència
en les Jornades dels Escritors de 2013, sobre el lèxic valencià en l'arquitectura i l'ingenieria civil.
Ha format part de l'equip redactor de la Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana (RACV-Lo Rat Penat, 2015), en calitat
de coordinador. És secretari de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, agregat colaborador de la Secció de
Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV i president fundador de l’associació cultural Casal Bernat i Baldoví.
Vicelloctinent general de l'Insigne Capítul de l'Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma.
És president fundador de l'entitat Foment de les Lletres Valencianes. Està en possessió de la Palma Dorada al
valencianisme jovenil 2012, de la Creu de Sant Jordi, i del premi Fadrí - Josep Mª Guinot de les Lletres Valencianes, En
2014 fon declarat Escritor de l'Any per la AELLVA.. Premi Maximilià Thous d'Or (2015) i Premi Senyera (2018), primer
premi microrrelat “El Piló” (2018), Premi Extraordinari “Raül Alapont”en la Secció Infantil Novell del Concurs de
Llibrets de Lo Rat Penat (2019).
Columniste semanal en el diari Las Provincias, Ha participat com a col·laborador en l'Historia del Llevant UD. Col·labora
en les revistes Renou, Lletraferit i Solcant les lletres. Igualment, ha participat com a informant en el Diccionari General
de la Llengua Valenciana de la RACV.
Interessat per la llengua i les tradicions valencianes, ha impartit vàries conferències sobre la llengua, les senyes d'identitat
i les falles. Manté també dos blogs de temàtica cultural valenciana.
27

PROGRAMA DE FESTEJOS
28
CALENDARI FESTIU 2019
ABRIL 2019
Dimecres 10
21:30 h. Sopar despedida càrrecs 2018 i benviguda càrrecs 2019 en el Casal de la Falla Ribera-
Convento Santa Clara.
MAIG 2019
Divendres 17
20:00 h. Presentació de Capitans i Padrina en “l´Ateneu Mercantil de València”.
Dissabte 18
“Mig Any Fester” en la plaça Viriato.
22:00 h. Sopar del Mig Any.
23:30 h. Tradicionals “Entraetes”.
JULIOL 2019
Fira de Juliol
Dilluns 8
22:00h. Concert de Musica Festera a carrec de l´U.M. Santa Cecilia Castellar-Oliveral.
Diumenge 28
Participació en la “Batalla de Flors”.
SETEMBRE 2019
Divendres 27
20:30 h. Sopar de Germanor Fester en l´Albereda.
Dilluns 30
20:30 h. Pregó de la Festa i presentació Cartell i Llibre de Festes 2019, comptant com a mantenidor
a José Luis Torró i Micó. Saló de Cristall de l´Ajuntament.
OCTUBRE 2019
Dissabte 5
18:30 h. V Entrada Infantil.
20:00 h. Ambaixades de la Conquesta. Plaça dels Furs.
Diumenge 6
11:00 h. Ofrena a la Verge dels Desamparats.
11:30 h. Cercavila disparant des de la Basílica fins a la Plaça de l'Ajuntament.
12:00 h. Alardo d´Arcabusseria. Plaça de l´Ajuntament.
14:00 h. Dinar de Germanor Festera en el “Centro Aragonés”.
Dimecres 9
16:30 h. Baixada de Glòria.
17:00 h. XVI Entrada de Moros i Cristians Ciutat de València.
Del 7 al 13 d´octubre “V Mercat Medieval Jaume I”, al voltant de “Torres dels Serrans”

CARTELL DE FESTES 2019
Patricia Bolinches
Festes
de Moros
i Cristians
al Cap
i Casal
València
Octubre
2019
#9octubre
30

Enguany, hem volgut transmetre
l’elegància d’esta festivitat.
Una imatge, sòbria, directament
i plena de detalls.
Textures, gravats, batalles, cavallers i castells.
El collage com a proposta per a esta nova edició
dels Moros i Cristians de València.
Patricia Bolinches
Diseño e Ilustración
TRAYECTORIA
Diseñadora industrial de formación completa sus estudios con master de diseño gráfico en el CEU
y master de diseño multimedia en la UPV.
Se dedica al diseño gráfico, comunicación e ilustración.
Su trabajo se centra en la conceptualización, la provocación y la metáfora.
Se mueve entre la ilustración editorial para diversos formatos visuales impresos y la creación
de marcas y campañas de comunicación.
Le gusta parar, reflexionar y explorar nuevas direcciones de la expresión artística,
principalmente en el arte urbano en el que es el 50% de equipo artístico BYG,
es aquí donde desarrolla su trabajo como muralista participando en festivales de arte urbano y comisionados.
También se deja llevar por la fotografía analógica experimental, el collage, el mundo del fanzine
y autoedición, entre otras.
Ha trabajado para
Revistas
Forbes
T Magazine
Tapas
Icon
El Pais Semanal
Papel Magazine
Vogue España
Archiletras
EME Magazine
Principia
Port
Periodicos
El Diario.es
El Salto
La Marea
Diari Ara
El Mundo
Mongolia
Ahora Semanal
La Ser
Su trabajo artístico se ha expuesto en
Skopje
Nápoles
Turín
Oviedo
Madrid
Barcelona
Navarra
Lleida
Valencia
Ha impartido workshops y charlas en
Casa del Lector. Matadero. Madrid
Escuela de diseño de Huesca
Escuela de diseño de Logroño
Centro Kontadores. Donosti
Facultad de BB.AA. Valencia
Facultad de BB.AA. Granada
Beneficencia. Valencia
Escuela de Arte y Superior de Diseño de Valencia
Escuela Barreira. Valencia
Reconocimientos mas importantes
Premio a la Excelencia por el SND (Society for News Design)
Medalla de bronce de los Premios ÑH2017 y ÑH2018
“Lo mejor del diseño periodístico en España, Portugal y America Latina”
Laus de plata en la categoría de naiming
Laus plata en la categoría de identidad corporativa
Instituciones Públicas
Centro Dramático
Nacional
Museo de Arte moderno
de Palma de Mallorca
Instituto Valenciano de
Cultura
Consell de Mallorca
Cinema Jove
Unió de Periodistes
Valencians
Universidad de Valencia
La Nau. Centre Cultural
Regidoría Bienestar Social
Xàtiva
Regidoría de Juventud
Xàtiva
Colegio Oficial de
Bibliotecarios
y Documentalistas de la
Comunidad Valenciana
Editoriales
Editorial Tusquets
Editorial Planeta
Editotial Seix Barral
Ha participado en los festivales de arte urbano
Zaragoza Festival Asalto
Barcelona Open Walls
Donostia Capital Europea de la Cultura
Valencia Poliniza
Madrid Mulafest
Tarragona Murs que parlen
Hospitalet de Llobregat
Proyecto 12+1 de CONTORNO URBANO
Lleida GARGAR Festival de Arte rural
Santander Desvelarte
Picasent Cromapica
Mallorca Saladina Fest
Ribas Festival Calle
Barcelona Us Barcelona. Intervención en la Modelo
Madrid Muros Tabacalera
laboliespat@gmail.com
http://atijerascorazon.tumblr.com
IG. @laboli
@laboliphoto
TW. @laboliespat
31

BÀNDOL CRISTIÀ
CAPITANIA CRISTIANA
Coordinadora MMiCC Ciutat Vella
Almogàvers
Cavallers Baixada de Sant Francesc (CMyCBSF)
Cavallers de les Justes
Cavallers del Tossal
El Cid de Massanassa
Els Alforins
Els Russafins
Germandat de Cavallers de Mio Cid
Ho.Mu.Fes.
Lleials a Jaume I
Maseros Els Inmortals
Orden del Dragón
32

BÀNDOL MORO
CAPITANIA MORA
Comparsa Mora Benicalapech
Abbasies (CMyCBSF)
Al Champ
Algerof
Amiries de Balansiya
Arrayanes de València
Benvinguts d´Almàssera
Coordinadora MMiCC Ciutat Vella
Damasquinas
Els Alforins
Els Elegits
Els Russafins
Marvaharavesh
Moros de Balansiya
Moros del Rif
Omeyas
Tuareg
33

Coordinadora de Moros i Cristians de
Ciutat Vella
CAPITANÍA CRISTIANA
La Coordinadora de Moros i Cristians de Ciutat Vella, fue el
germen de lo que hoy conocemos como la Federació Valenciana
de Moros i Cristians.
En los inicios del presente siglo, un grupo de falleros y falleras,
tuvieron la idea de traer a la “Ciutat Vella” de Valencia, la fiesta
de Moros y Cristianos y como de falleros se trataba, “pensat i
fet“.
Se funda en 2001 y aglutina inicialmente a todos los festeros y
festeras que en Ciutat Vella son; se unen comparsas fundadas
en otras poblaciones como Mislata y Almassera y poco a poco
el número de socios crece.
Organiza la Entrada de Moros y Cristianos de la Ciudad de
Valencia, originalmente en el recorrido que separa las Torres de
Quart y las de Serranos, realiza distintos actos como el Mig Any y las Embajadas y es de facto la organizadora de las
fiestas de Moros y Cristianos en la Valencia Ciudad, en distinción con la Valencia Marítima que contaba con su propia
fiesta.
El crecimiento, va haciendo que muchos de los iniciales componentes de la Coordinadora, funden sus propias comparsas
y sin abandonar la asociación, pasan a formar parte de las suyas, con lo que poco a poco, se crea la necesidad de fundar
una Federación que reúna y organice a las múltiples comparsas que se van creando.
Con la constitución de la Federació, la Coordinadora pierde su inicial carácter aglutinador y pasa a ser una asociación
más de las que componen FeVaMiC.
Del crucial papel inicial, se ha pasado en la actualidad a una situación de asociación festera “normal”, con sus inquietudes
y objetivos, que cristalizan en el presente ejercicio de 2019, con la titularidad de la Capitanía Cristiana de “Les Festes
de Moros i Cristians al Cap i Casal” y en el año 2023, en la ostentación de la Capitanía Mora en las mismas fiestas.
34

35

36

DAMES DEL CAPITÀ CRISTIÀ
Esmeralda Gálvez Zorita
Esmeralda Gálvez es una festera que ama esta Fiesta.
Ella pertenece a la filà mora de “Damasquinas”, de la que es su
cabo de escuadra y con la que está totalmente comprometida.
En esta ocasión cambia de bando para acompañar junto a su hija,
a su marido, en el papel de “Dama” del Capitán Cristiano.
Esmeralda García-Casarrubios Gálvez
Esmeralda García-Casarrubios Gálvez, hija del Capitán
Cristiano, colabora activamente con la Federación, en la que
interpreta el papel de “Na Violant” en las “Ambaixades”, que se
representan a los pies de las Torres de Serranos.
También cambia de bando, ya que pertenece a “Damasquinas”,
pero no ha querido perderse la experiencia de acompañar, junto
a su madre, a su padre como “Dama”.
37

38

Comparsa Mora Benicalapech
CAPITANÍA MORA
La comparsa nace en el Barrio de Benicalap en 2007, cuando un grupo de
amigos, pertenecientes a varias fallas del barrio, atraídos por la cultura
festiva de la fiesta de moros y cristianos y con motivo de las fiestas en honor
a San Roque, deciden realizar la Primera Entrada Mora ese mismo verano.
Tras la experiencia, deciden darle continuidad al año siguiente y adentrarse
más en los actos tradicionales de esta fiesta, organizando, también, el primer
Alardo, Recreaciones Históricas y fiesta de “Mig Any”.
En 2009 queda constituida formalmente como asociación cultural y es en
este mismo año donde pasa a formar parte de FEVAMIC y participar en las
fiestas del “Cap i Casal”.
Destaca a lo largo de su historia por su gran atracción por el Alardo, siendo
de las comparsas que más tiradores aparta a este acto año tras año y por la
gran cantidad de mujeres que participan en él.
En 2019 celebramos nuestro X aniversario y organiza por primera vez la Capitanía Mora de las “Festas de Moros i
Cristians al Cap i Casal”.
39

FAVORITA DEL CAPITÀ MORO
Silvia Viu
La favorita es junto al Capitán Moro y la madre de
éste, la miembro más antigua de la Comparsa.
Ambos han querido unirse para la ocasión y juntos
llevar a buen puerto esta Capitanía.
40

Jesús Vicente Alcolea Valero
ALFERES MORO
La Comparsa Mora Benicalapech ha querido, para
redondear su X Aniversario y su Capitanía, que el
Capitán esté siempre acompañado por su Alférez
Moro, cargo que ha recaído sobre un festero ejemplar
y que en 2011 ostentó el cargo de Capitán en las
Festes de Moros y Cristianos al Cap i Casal, en esa
ocasión representando a la Filà Mora Ben-Mamats.
41

Abbasies
Cavallers Cristians Baixada de Sant Francesc
Aunque la Asociación Cultural nace como tal en el año 2006, la actividad
de las escuadras, todavía bajo la tutela de la Falla Ribera – Convento Santa
clara, inicia sus actividades en el año 2001 participando en la Entrada del
9 de octubre, que por aquellas fechas se celebra de Torres de Quart a Torres
de Serranos, organizada por la Coordinadora de Moros y Cristianos de
Ciutat Vella.
Ostenta la Capitanía Cristiana en el año 2003, cargo que recae en Gonzalo
Gimenez Meliá.
Desde sus inios la comparsa no ha faltado ningún año a la Entrada,
aportando en la actualidad una escuadra de Cristianos, Cavallers Cristians
de Sant Francesc, una escuadra de moros y otra escuadra de moras , ambas
denominadas Abbasies.
42

43

44

Al Champ
Comparsa constituida en el año 2002, compuesta en su mayor
parte por personas del mundo de las fallas: presidentes de
agrupación, presidentes de falla, artistas falleros, pirotécnicos y
miembros de Junta Central Fallera.
Esta comparsa ha venido participando desde su fundación, además
de en este desfile, en todos aquellos en los que se ha requerido su
presencia como, por ejemplo: Teruel, Las Torres de Cotillas
(Murcia), El Perelló, Almassera, Viver, Campanar, Alboraia,
UNESCO.
Nuestra escuadra tiene el orgullo de haber sido nombrada “Mejor
Escuadra Mora” y su cabo, D. Ramón Blanes Hurtado, “Mejor
Cabo Moro” en la Entradas Mora y Cristiana de la ciudad de
Valencia, celebradas el 9 de octubre de 2015.
45

46

Comparsa Mora Algeróf
Algirós es el nombre que recibe el distrito número 13 de la ciudad de Valencia.
Limita al norte con el municipio de Alboraya, al este con los Poblados
Marítimos, al sur con Camins al Grau y al este con Benimaclet y El Pla del
Real. Está compuesto por cinco barrios: L'Illa Perduda, Ciutat Jardí, Amistat,
La Bega Baixa y La Carrasca.
Con la denominación de COMPARSA MORA ALGEROF, se constituye por
tiempo indefinido, dentro de la ASOCIACIÓN CULTURAL ALGIRÓS e
integrándose en la FEVAMIC.
La Comparsa Mora Algeróf cumple más de dos décadas de existencia y ello
significa, sobre todo, hacer memoria, recuperar lo andado; significa explicar y
diagnosticar el presente, para lanzarnos con más fuerza hacia el futuro.
Es un momento fundamental para comprender algo más. Para reconocer el valor
más profundo de esta Comparsa, que más allá de los desafíos y obstáculos a
los que debió enfrentarse, jamás se ha resignado a cambiar la esencia de su misión social, abogando por la inclusión y el
respeto a todas las personas.
Hoy veintidos años después, podemos decir que el objetivo que aquellos emprendedores se marcaron al fundarla, ha sido
cumplido. Porque ALGEROF ha sostenido en el proceso histórico sus ideales y ha ido generando y creando los espacios
necesarios en función de las demandas de todos aquellos que conforman la Comparsa. Por ello, todos sus integrantes,
seguimos en la idea de adaptarnos a las nuevas necesidades, a los nuevos desafíos, porque nos hemos constituido en un
lugar para el encuentro, un lugar para la amistad y para el consenso, la Asociación Cultural Algirós.
En estos 20 años, ALGEROF ha alcanzado un desarrollo tal como quizás nunca imaginaron los pioneros que concibieron
e iniciaron aquella obra. Se han producido cambios significativos internos, externos, sociales, económicos, positivos y
negativos, buenos y malos, alegres, duros… que nos obligan constantemente a plantearnos nuestro futuro más inmediato.
Por ello, nos encontramos actualmente en una reflexión profunda y permanente en torno de lo que estamos haciendo, de
lo que significa sostener y formar parte activa de esta Comparsa. Sostenemos la importancia de que continuar luchando
contribuye al progreso individual y colectivo, debe brindar oportunidades para que todos logren una vida más plena,
generando espacios para optar, decidir y gozar de nuestro tiempo libre y social.
Por todo esto, para nosotros cumplir años también significa levantar las copas y brindar por lo hecho, por el hoy y por
lo que viene con la convicción de que debemos continuar creando una Comparsa con una clara visión y una pasión por
disfrutarla y vivirla intensamente…, donde haya personas capaces de transmitir un saber, un compromiso, un sentido de
responsabilidad impregnado por el afecto y la amistad... donde los moros, moras y colaboradores vibren con los avatares
de nuestra fiesta grande: el 9 d’Octubre, y el resto de manifestaciones de las que participamos, constituyendo éste nuestro
principal objetivo…donde se construye entre todos un proyecto común a pesar de las diferencias.
Y cumplir años es también tiempo de agradecimientos y de recuerdos. La jornada de hoy es una jornada muy especial,
lo es para todos los que hoy conformamos esta Comparsa Mora, pero también lo es, haciendo un poco de historia, para
todas aquellas personas que hicieron posible la creación y consolidación de esta Comparsa sobreponiéndose a cuantas
dificultades encontraron en el camino. Por ello queremos expresar nuestro reconocimiento a quienes nos precedieron,
directivos, socios, colaboradores, etc, porque este resultado, este logro final es una conjunción de esfuerzos, de trabajo,
donde todos los miembros fueron y son importantes y necesarios. Por ello, queremos rememorar aquella impronta de los
padres fundadores que vislumbraron la creación de la Comparsa, a la que agregaron su propio esfuerzo y su trabajo para
47

Filà Almogàvers
La filà naix en el si de la falla de la plaça del pintor Segrelles de
València res més constituir-se l'exercici faller 2006-2007.
El nom és homenatge als "Almogàvers", empleats per la Corona
d'Aragó en la conquista de València i Mallorca. Integrats per
aragonesos majoritàriament, encara que també catalans, navarresos,
valencians i mallorquins. De gran valor i feresa, entraven en combat
al crit de "¡Desperta ferro!", "¡Aragó, Aragó!" o "¡Sant Jordi!". Igual
que ells i en aquells temps el regne de València ens posem baix la
protecció de Sant Jordi; en honor al seu valor adoptem com a emblema
el drac i com a colors el blanc i el blau.
Debutem en els actes de l'Agrupació de Moros i Cristians Marítim de
Juliol del 2006; participem també en l'entrada que es celebra a la ciutat
de València el 9 d'Octubre també de 2006, on debuta amb gran èxit la
filà de dones. Cal dir que ens cap l'honor de tindre eixe any el càrrec
de Capità en la dita l'entrada que celebra la ciutat de València. Càrrec este exercit per un fester, acompanyat, per Favorita
i Rodelles i que porta implícit en aquell moment el de "Mio Cid", en els actes de la "Agrupació de Moros i Cristians
Marítim" per al 2007 .
En el mes d'Abril del 2007 i coincidint amb el nostre primer aniversari celebrem, en un cèntric restaurant, el també
primer, "Sopar del drac" acabant l'acte en el local de la filà (que és també el de la falla que ens va vore nàixer) amb
música festera, filaetes i brindant per la continuïtat i creixement (sense xafar a ningú) en la nostra ciutat, d'una festa que
no es veu amb els ulls sinó amb el cor, i en la que és el nostre desig seguir per sempre.
Dir que tant membres de la nostra filà que van formar part de l'esquadra així com el nostre Capità i Favorita van participar
amb "Els Bastonets" d'Algemesí i diverses associacions culturals maoris, en els actes celebrats a l'Abril del 2007 en la
plaça de l'Ajuntament de València, amb motiu del dia de Nova Zelanda dins dels actes previs a la celebració de la Copa
de l'Amèrica en aigües de la nostra ciutat.
Darrere tots estos anys y desprès d’haver participat també en les entrades de diferents poblacions com ara El Grau de
Castelló, La Pobla de Farnals, El Perelló, Náquera i Almansa, el pasat 8 d’octubre del 2016 celebrarem en un altre “Sopar
del drac” el 10 aniversari i en filaetes prèvies a l’entrá de l’endemà es va fer oficial la nova capitania per al pròxim 2022.
Cal dir també que des del passat 2018 tiradors almogàvers participen de l’alardo de la ciutat de València. Per acabar es
precís dir que la filà de dones va ser premiada com a la millor filà en l’entrá del any 2016 i el nostre cap d’esquadra va
ser nomenat com a millor cap en l’entrá del 2017.
També hi ha que dir que la filà té el futur asegurat en el nombrós grup de xiquets i xiquetes que participen de la entrada
infantil e inclús els més majors ens acompanyen en la nostra entrada portant orgullosos banderes i estendards.
48

49

50

Som un grup heterogéni de gent, que estem units per la FESTA i la nostra ilusió.
Amiries de Balansiya
Els membres d'esta associació hem perteneixcut a distintes comparses que
han desfilat i fruït de la Festa per diferents localitats de la nostra
Comunitat. Enguany, per fí, tindrem el privilegi de fer-ho tots junts en el
Cap i Casal, celebrant el nostre dia gran, el 9 d'Octubre.
Si be en els anys 2.017 i 2.018 ya ho puguerem fer de la mà de la
Comparsa Els Alforins, donat que varios membres de la nostra associació
també pertanyen a la Falla Pío XI i Fontanars, titular de dita comparsa.
Pel nostre anhel de participar en tots els actes festers i poder colaborar
plenament en la nostra Federació FEVAMIC, decidirem en novembre de
2.018 crear una nova Comparsa constituïnt l'actual associació cultural en
data del 14 de decembre de 2.018. Resaltem que som catorze persones
els fundadors de la comparsa, tots vinculats al món faller, siguent o havent
segut la mitat d'ells presidents de falla.
El nostre nom, donat d'alta com cal en Consellería i en la propia Federació, és un chicotet homenage a la dinastía Amirí,
descendents d'Almanzor, Taifa regnant a la ciutat de Valéncia (Balansiya) durant casi un segle, que finalment varen ser
desterrats pel Rei En Jaume I darrere de la conquesta del nostre Regne.
Encara que el nostre nom i la nostra idea inicial sigué la de formar Comparsa mora, no abandonem la possibilitat de que,
si el número de membres de la associació continua aumentant, formar també esquadres cristianes per a donar cabuda a
tot lo món.
En el present, i a poques semanes de la nostra festa gran, tenim constituïdes i desfilaràn pels carrers de Valéncia, les tres
esquadres mores permitides per la nostra Federació, dos d'homens i una de dones. La nostra familia la composen hui 38
persones i seguim creixent.
Enguany, pese a ser "novels" i desconeixer moltes coses, volem participar en la majoria dels actes programats, integrarmos
de la millor manera posible en la resta de festers de la nostra ciutat i, d'eixa forma, agraïr-vos el tracte exquisit que
tots ens haveu oferit.
En la nostra Càbila, al carrer del Matemátic Marzal nº 24 de Valéncia teniu la vostra casa.
Estarem encantats de donar-vos la benvinguda
51

52

Arrayanes de Valencia
La Filà “Arrayanes de Valencia”, compuesta en su totalidad por
mujeres valencianas vinculadas a muchas de las fiestas de nuestra
ciudad, debe su nombre a la planta aromática arrayán o mirto que era
muy usado en la jardinería andalusí.
En la misma Alhambra de Granada podemos encontrar un patio
denominado de los Arrayanes, debido a los setos de este arbusto que
flanquean la alberca. Verdea en todas las estaciones y exhala un
agradable perfume al frotar sus hojas.
Juanjo García, artesano fallero y Cabo de Escuadra, fue el diseñador
del escudo de nuestra Filà y en él quedan representados los dos
elementos que nos caracterizan, la mujer mora y el arrayán. Al mismo
tiempo, él fue el encargado de confeccionar nuestro estandarte y en el
acto que se celebró para efectuar la entrega del mismo, Juanjo nos
dedicó unas cariñosas palabras y en ellas se encierra el sentimiento
con el cual se compuso nuestra Filà… “A partir de ahora, Valencia, la
Valencia mora y cristiana, se embriagará con la belleza de estos singulares Arrayanes, que cada 9 de Octubre recordará
que, una vez, un moro de la corte del Rey Zayyan, sembró unas semillas que por la magia del tiempo brotan cada año
por las calles de la ciudad de Valencia”.
Podemos decir que Arrayanes de Valencia, nació prácticamente al mismo tiempo que se inició la Entrada Mora i Cristiana
Ciutat de València y lo hizo, ni más ni menos, que de la mano de nuestro querido y recordado Manolo Niza pues él fue
quien nos introdujo en esta fiesta, aunque debemos de considerar como fecha oficial de constitución de nuestra Filà, la
del año 2005.
Desde ese momento y hasta el presente, Arrayanes de Valencia, ha participado activamente tanto en todos los actos
celebrados en torno a nuestra fiesta como en todo aquello que ha sido organizado por la Coordinadora. Pero también
hemos participado en desfiles organizados por otras ciudades y pueblos de nuestra geografía, sin olvidar, el realizado en
Alemania en Agosto de 2011 y en el año 2015, nuestra Filà obtiene el “1r Premi, Esquadra d’Or Mora” en el Concurso
convocado con motivo de la Entrada de Moros y Cristianos de nuestra ciudad.
Filà fiel a su traje, a sus colores, que cuando el público la ve avanzar cada 9 de Octubre por sus calles, sabe que Arrayanes
ya llega.
Filà vertebradora de la fiesta, ya que en ella se juntan mujeres de distintas comisiones falleras, de diferentes puntos de
la ciudad, con un objetivo común, vivir la fiesta de moros y cristianos, contribuir a su difusión y realce y, sobre todo,
crear lazos de unión que a lo largo de los años fraguan el sentimiento de esta fiesta.
Juntando los hombros y uniendo nuestras manos, Arrayanes avanza, cada año, afianzando su compromiso para con la
fiesta y la tradición y ofrecer al público de Valencia un espectáculo visual, musical y sobre todo de amistad.
53

54

Benvinguts d´Almàssera
Almàssera huele a fiesta. Cofradías, clavarios,
asociaciones culturales, entidades deportivas,
comercios, empresas... de la mano de la concejalía
de Fiestas del Ayuntamiento de Almàssera harán
posible que los vecinos puedan disfrutar un verano
más de sus días grandes.
Dentro de estas fiestas patronales tienen un lugar
destacado los moros y cristianos.
Es a finales de agostos cuando el desfile de
comparsas, boatos y bandas moras y cristianas,
llenan de color sus calles.
Ingresamos como miembros de pleno derecho en la Federación Valenciana de Moros y Cristianos que nos daba la
oportunidad de desfilar por las calles más céntricas y emblemáticas de Valencia.
Tenemos la satisfacción de contar con Arantxa Sánchez Navarro, que fue galardonada con el premio "Juan Parera" al
mejor Cabo de escuadra Mora de la XI Entrada Mora y Cristiana del "Cap i Casal".
55

Cavallers de les Justes
En una reunión familiar, surge la idea de crear una Comparsa, para
participar en la Entrada de Moros y Cristianos de la ciudad de Valencia.
A partir de ahí, comienzan las consultas y preguntas, a fin de ver esa
posibilidad. Una vez confirmada la posibilidad del desfile, en el bando
Cristiano, nos ponemos en marcha, para “reclutar” amigos para nuestra
filà.
Desde dentro del mundo de las fallas, como la mayoría de comparsas,
empezamos a confirmar compañeros, hasta llegar al número que
queríamos, 15 componentes. Una vez constituida, vino la difícil tarea
de buscar un nombre. Y como siempre ocurre en este tipo de situaciones,
después de varias reuniones al respecto, se llega al acuerdo de
nombrarnos “CAVALLERS DE LES JUSTES”.
Y así, entre bromas y veras, llegó el Octubre de 2007, donde hicimos
nuestro debut en la Entrada de Valencia, alquilando traje, con la
inestimable ayuda de Mariano Bayo, y “aprendiendo” a desfilar gracias
a las clases del maestro Emilio.
Después del desfile de 2008, planteamos la posibilidad de tener nuestro
propio traje, diseñado e ideado totalmente por los propios compañeros de la filà. Así, y con el paso de los años, fuimos
mejorando el traje, y aunque sencillo, tenemos nuestros propios trajes y nuestro color.
En el año 2013, asumimos el papel de la Capitanía Cristiana, con toda la ilusión de cumplir los objetivos marcados. Un
compañero de la Filà, Angel Serrano Nohales, asume la responsabilidad de Capitán Cristiano, contando como no, con la
ayuda y colaboración de todos los miembros.
La Escuadra Rey Rodrigo de Villena, nos ayuda también en el desfile de nuestra Capitanía, manteniendo una relación
con ellos, para, además de nuestro traje, ir alquilando, cada dos años un traje distinto.
En la actualidad, la Comparsa está constituida por 13 miembros, saliendo a desfilar sin interrupción en la Entrada de
Moros y Cristianos de Valencia desde el año 2007, participando también, en distintos localidades, como en Godella y en
Benimàmet, donde tenemos nuestra sede.
56

57

Cavallers del Tossal
Comparsa fundada en la Ciutat de València l´any 2006 amb motiu de
la celebració del 9 d´Octubre i formada inicialment només per membres
de la “FALLA BOLSERIA TROS-ALT”. En els seus primers
compassos, vam haver de limitar la incorporació d'alguns membres,
per motius logístics de desfilada i capacitat. Ara lamentem aquella
situació inicial i ja no es discrimina l'alta en la comparsa a ningú, inclús
ja hi ha diversos membres no fallers.
La seua constitució ve promoguda per Vicente Roig, component en la
I Entrada Ciutat de València de la Comparsa “Cavallers de la Roca”
(Falla Murillo). Ens incorporem a la Coordinadora amb el nom de
l'esmentada comparsa, realitzant el mateix any el canvi de nom. Hem
desfilat per tant en quinze ocasions. En cada unes de les desfilades, ho
hem realitzat amb un trage diferent, en la majoria d'elles amb trages
d'Altea “EL MON FESTER” i dos anys amb trages de Villena “LA
CRUZADA".
L'any 2008 es van confeccionar trages propis de la comparsa, que es van utilitzar en el seu moment per a desfilar en
entrades fora de la Ciutat de València. Actualment no s'utilitzen excepte per alguns membres.
En el 2014 la comparsa va tindre l'honor de ser “ESCUADRA D´OR” del bandol Cristià en l'Entrada de la Ciutat de
València.
Actualment som deu components, acompanyats sempre per les seues respectives parelles en tots els actes que realitzem,
encara que elles no desfilen. A estos “Cavallers” cal afegir altres vint-i-dos que per diferents circumstàncies han passat
per la comparsa i ens han deixat. Així com altres onze persones que en diferents anys han desfilat com invitats.
Al costum que cada any el cap siga una persona diferent, cal mencionar que cada any s'anomena una “Dama d´Honor”
entre les parelles dels cavalleros (i dic parelles per que hem tingut cavallers que han sigut parella). Esta ultima designació
la venim fent des de l'any 2012, és a dir s'han anomenat set “Dames” fins ara. Tot açò comporta que cada un dels càrrecs
assumisca el pagament d'un sopar o menjar per a la resta de “Cavallers i Dames”.
L'any 2018 vam tindre l'honor d'ostentar la Capitania Cristiana de “Les Festes de Moros i Cristians del Cap i Casal”,
sent el seu Capità Vicente Roig Marzal.
58

59

60

Damasquinas
Escuadra fundada en 1999 por las Falleras
Mayores del Sector Pilar Sant Francesc de ese
ejercicio.
En la actualidad la integran componentes de
varias comisiones falleras de dicho Sector, si
bien las fundadoras mantiene un puesto para
cualquier ocasión en que deseen participar de la
fiesta.
Desde el principio y hasta la fecha, la escuadra
es dirigida por su cabo titular Esmeralda Gálvez
Zorita.
El estandarte que portan es totalmente artesano;
fue confeccionado por Felicidad Alarcón,
saliendo por primera vez a la calle en la Entrada del ejercicio 2009. En doble carácter (árabe y castellano) el nombre de
la escuadra sobre media luna menguante, todo ello en fondo verde y adornado con pasamanería.
Se une pues, una vez más, en esta escuadra, el amor a dos fiestas valencianas, la fallera y la mora, amor del que ellas
hacen gala y al que no piensan renunciar.
61

El Cid de Massanassa
Queremos contar brevemente el comienzo de la 1ª Fila Cristiana,
celebrando su 10º Aniversario.
Fue en el Junio de 2009, cuando se inicio oficialmente esta fiesta y
comenzamos con mucho esfuerzo y una gran ilusión un grupo de 8 parejas,
que formamos el bando cristiano, desde entonces han pasado muchas cosas
y muchos cambios, como la gran pérdida de nuestro gran amigo José León,
con el gran aprecio que le teníamos, y lo querido que era por todos.
La vida sigue y hemos visto durante todos estos años, que se han superado
retos y conseguido llevar esta fiesta hasta el lugar que se merece, siendo
hoy día un pilar fundamental dentro de los actos de las Fiestas Patronales.
Este año nos hemos unido para conmemorar el 10º Aniversario, y estamos
seguros que como en cada Entrada, los componentes de la Fila Cristiana
“EL CID” disfrutaran con gran orgullo de las fiestas, y les mandamos a
los que actualmente están, y a los que por cualquier motivo ya No están,
un cariñoso y fuerte abrazo, así como felicitar a nuestra presidenta Fina y
Vicente por su magnífica labor y excelente trabajo año tras año en la Fila.
Recuerdo con emoción aquella historia que conté en la revista “Terreta” de 2009, refiriéndome al sueño hecho realidad,
y hoy quiero ampliar la historia del motivo por lo que hoy se celebran estas Fiesta de Moros y Cristianos, y que la culpa
la tiene una cena de las Clavariesas de la Virgen de los Desamparados de Mayo 2006, donde surgió el comentario que
hacía muchos años que no habían Fiestas Patronales de San Juan, con Festeros, Reina y Damas.
Fue entonces cuando yo insinué, que si ellos estaban dispuestos, yo me encargaba de organizar de nuevo las fiestas y en
un papel en blanco apunte los 16 nombres, supuestos nuevos festeros… y cuál fue mi sorpresa que a la semana siguiente
los llame uno a uno y solo 6 decidieron unirse, posteriormente logrando reunir un total de 25 Festeros, 1 Reina y 10
Damas, presentando al Ayuntamiento una candidatura oficial de festeros para organizar la “Fiestas Patronales de 2007”,
en las cuales decidimos incluir un día, la fiesta de Moros y Cristianos, donde de los mismos festeros salieron los 2 Bandos,
13 Moros y 12 Cristianos, y allí comenzó todo.
Debido a mi anterior profesión de fotógrafo del pueblo, tuve la satisfacción de plasmar gráficamente muchas fiestas con
festeros donde también hubo un día Entrada de Moros y Cristianos, 1996, 1999, 2001, 2002 y 2003, y no fue hasta los
festeros de 2007, cuando ese año debido al gran éxito, el Sr. Alcalde nos propuso que repitiéramos como festeros 2008
un año más, y fue por segundo año consecutivo, cuando hicimos Moros y Cristianos, invitando a un grupo que formaron
un bando moro (algunos ex festeros) con rotundo éxito, por su numerosa participación y todo organizado por los Festeros
2008 con la colaboración del Ayuntamiento.
De aquella entrañable relación que mantuvimos todos los festeros, y de la grata experiencia con dicha fiesta medieval,
pensé que esto no podía acabar así, y aprovechando que había surgido el grupo de jóvenes ex festeros del bando moro,
que formaron la 1ª Fila Mora, me lance con mi sueño, y me presente un día para hablar con el Sr. Alcalde, Vicente Pastor,
y le propuse la idea de iniciar esta bella fiesta, dentro de las Fiestas Patronales en Massanassa, dejando hueco para un
día especial, dedicado a Moros y Cristianos, presentándole una candidatura de la 1ª fila cristianos, los cuales registre en
octubre 2008, siguiéndome Juan Alapont, registrando su candidatura 1ª fila moros muy numerosa, y por otra parte
Francisco Pérez con su candidatura de 2ª fila moros en Enero de 2009, pero una cosa es la fecha del registro con la lista,
y otra realmente cuando comenzamos “Oficialmente” que fue todos juntos en la primera “Entrada Moros y Cristianos”
en Junio de 2009.
62

63

Els Alforins
Als darrers dies de l’hivern, quan broten les primeres roselles i
margarides en els màrgens de les séquies. Als darrers dies de l’hivern,
quan les dones aprofiten que allarga el dia per fer la bugada, als
llavador de reminiscències morunes. Als darrers dies de l’hivern, quan
es prepara la terra per sembrar amb les llavors gelosament guardades i
l’aigua de la seguia de Favara brolla per les terres de Patraix.
Als darrers dies de l’hivern, quan els homes amb els seus animals
entonen els melancòlics cants de batre, semblen velles cançons
morisques. Als darrers dies de l’hivern el segon cap de setmana de
març, sempre a poqueta, les tropes de la mitjana lluna roja,
malenconioses de temps passats, s'assenten amb les seues haimes a la
destra de la séquia de Favara, prop de l'alqueria del Pontó.
Les milícies morisques es preparen per a donar batalla, arreglen els
seus cavalls, enllustren les seues armes….
En l'altre marge de la séquia de Favara, el vent acosta al campament cristià les cançons i notes musicals dels instruments
moruns, sons tan familiars i reconeguts.
Al marge esquerre de Favara, hi ha una xicoteta població, de nom Patraix, les hosts cristianes s’assenten en les seues
hortes, no alteren el seu dia a dia. L'exèrcit cristià, passa la nit en vigila alhora que senten en els seus cossos la calidesa
dels ritmes que entonen els seus músics. Tot Patraix s'embriaga d'eixos sons.
Mentrestant, el exèrcit rival s’arma, els seus efectius tripliquen als de la Creu.
Els emissaris dels dos exèrcits, acorden mesurar les seues forces el segon dissabte de març.
Els efectius guerrers dels ALFORINS son:
2 Filades de Pirates, 4 Cristianes, Batalló Cristià i pendons, 2 Filades de xiquets cristians, Pendons moriscos, • 2 Filades
Africans xiquets, Batalló Moro i pendons, 8 Filades Mores, 3 Filades Africanes, Ostentació cristiana, amb ballet i grup
de lluita, Ostentació mora, amb ballet.
En arribar la tardor, el nou d'octubre, la batalla es reprén tot es revenja.
64

65

66

Els Elegits
La Asociación Cultural Comparsa Mora y Cristiana Els Elegits de
Valencia, fue fundada el 25 de Mayo del 2009, en el barrio de Orriols,
su Cabila está situada en la C/ Reig Genovés nº 32.
Desde el 2009 ha participado en multitud de desfiles en distintas
poblaciones, Alcublas, Almácera, Alboraya, Benimamet, Etc..
En el año 2015 la Capitanía Mora de Valencia, fue desempeñada por
un destacado festero, Salvador Lluch, con un cúmulo de sentimientos
y emociones entrelazadas que marcaron las líneas a seguir dentro de
la comparsa Els Elegits. Configuró un atractivo boato que puso en
evidencia la magia que podía desplegar un desfile de moros y
cristianos.
Siendo los desfiles su principal actividad, también en la cabila se
realizan multitud de actividades culturales siempre relacionadas con
la fiesta, tenemos un fuerte compromiso tanto como Escuadra, como
a nivel de cada festero de la filá en consolidar y expandir esta fiesta
en la ciudad de Valencia.
En estos momentos se está terminando el desarrollo del traje oficial de la filá, para los hombres, mujeres y niños, un
proyecto que comenzó hace tres años y que representa los colores de nuestro escudo, el cual nos llena de orgullo un buen
exponente de la trayectoria histórico-festera de la Comparsa.
67

Els Russafins
Perque no pot ser una atra cosa que breu, clar, perque esta comparsa
se nàixer formalment en l'any 2016. Si en la ciutat de Valéncia hi
ha un barri que afona ses arrels en l'història musulmana de la ciutat,
eixe és Russafa, el jardí més bonico que va conéixer l'Islam. I si
parlem de l'història de la Festa en Valéncia tampoc podem oblidar
la seua aportació, en aquell “Nou d’octubre en Russafa” que durant
vinticinc anys va recordar la data del naiximent del Regne cristià
de Valéncia.
Els Russafins es va constituir, en part, para aünar les diferents
iniciatives festeres del barri, per a favorir i colaborar en l'organisació
d'un proyecte de una Entrada Mora i Cristiana en la Russafa fallera.
I, mentrimentres això aplega -encara que no pareix tasca fàcil- la
comparsa s'ha integrat en la FeVaMiC i ya hem participat en tres
ocasions en la gran Entrada del Cap i Casal, ademés de eixir dos
vegades en Benimàmet.
Poquet a poquet, la comparsa ha creixcut, sobre tot per l'aportació
d'un important contingent de membres d'Alboraya, esta propenca
població que de segur compartix un misteriós passat en aquell jardí de Russafa...
Enguany tindrem ya dos esquadres perque desfilaran, per primera vegada, les “Russafines”, les dones. I uns quants
chiquets que sempre son el futur, també en la nostra jove comparsa.
68

69

Germandat Cavallers de “Mio Cid”
La escuadra de “MÍO CID” está compuesta por miembros de distintas fallas,
asociaciones y particulares en busca de conformar una asociación festiva para
participar en la fiesta de moros y cristianos de Valencia. Se creó en el año
2000, pues fue entonces cuando se despertó la iniciativa de que Valencia
tuviera una fiesta de moros y cristianos institucionalizada y que además,
guardara la dignidad y el orden en los desfiles así como el culto a la amistad,
a la confraternidad y a la relación continuada de todos sus miembros durante
el resto del año, con reuniones, ensayos y buenos momentos, culminando
todos ellos en el esperado desfile de la escuadra por las calles de nuestra
ciudad.
En la ya consolidada fiesta de la ciudad, “MIO CID” siempre ha hecho gala
de su presencia en el desfile, pero también hay que decir que fue la pionera
en el espectacular acto del Alardo ó disparo de arcabucería allá por el año
2001, realizando la primera Diana en la Ciutat Vella.
Dos Capitanías en la fiesta, dan crédito al afán siempre luchador de esta filà, la primera en 2007, siendo Capitán D.
Enrique San Andrés y la segunda en 2017, celebrando 10 años de la primera y cuyo Capitán fue D. Joaquín Benavent
Briz que encarnando al Cid Campeador, lideró a un ejercito de mas de 400 personas entre figurantes y músicos para
ofrecer a Valencia una gran Capitanía.
Decir Mio Cid de Valencia, es decir representar en su iconografía y difundir, la figura de Don Rodrigo Díaz de Vivar, el
Cid Campeador, allá donde la filà ha tenido el honor de participar en algún acto festivo ó cultural.
Benetuser, Almácera, Masanasa, Alboraya ó Paterna son ejemplos de ello. Ha desfilado en dos ocasiones en el evento de
las tres culturas, judia, arabe y cristiana bajo el amparo de la Unesco, en el Monasterio de Nuestra Señora de la Valldigna
ó en el poco habitual escenario del paseo marítimo deValencia.
Tiene el honor de ser también la primera escuadra cristiana que desfiló en la clásica parada mora de la falla Almirante
Cadarso - Conde de Altea.
En la Comunidad de Aragón, ha participado varios años en la ciudad de Teruel dentro de de sus festejos de la boda de
Isabel de Segura y de Juan Diego de Marcilla y en la población del Poyo del Cid, donde se reviven las andanzas del
Caballero burgalés.
También Mio Cid ha estado presente en Bragança, Ciudad Portuguesa donde se lleva a cabo la “Festa de Historia”.
En 2013, D. Juan José García, miembro de Mio Cid, es el encargado por FEVAMIC, de ser el primer pregonero de la
fiesta de moros y cristianos de la ciudad de Valencia.
La escuadra Mio Cid, siempre cuida y se preocupa por desfilar de la manera mas ortodoxa, compacta, festiva y alegre
que marcan las tradiciones festeras, cuidando la parte musical como la parte estética con su traje sobrio pero alegre
inspirado en la persona del Cid y Caballeros cristianos.
En 2018, Juanjo García, es reconocido por segunda vez mejor Cabo de escuadra cristiana haciendo doblete la filà
completa, ya que la escuadra de Mio Cid consigue también el premio a la mejor de las huestes cristianas del desfile.
Amor, afición, amistad, rigor, alegría e ilusión por nuestra fiesta, definen el caracter de esta escuadra de Mio Cid de la
ciudad de Valencia, que sigue adelante soñando ya con próximas hazañas y otra Capitanía que dentro de unos años
intentará sorprender de nuevo al público valenciano.
70

71

Ho.Mu.Fes
A finales del año 2000 un grupo de amigos, todos ellos
pertenecientes al sector de puertos y aduanas, se reunieron para
ver la posibilidad de poner en marcha una comparsa de Moros
y Cristianos, idea esta que llevaban en mente desde el año 1.997,
año en el que se cumplía el centenario de la anexión de Pueblo
Nuevo del Mar a Valencia y para dicha celebración se hizo la
primera entrada de Moros y Cristianos en el Marítimo.
Ese fue el germen que después de varias reuniones dio como
resultado la creación de una nueva comparsa cristiana en el
Marítimo denominada HO.MU.FES. (Hombres y Mujeres
Festeros) desde el 7 de Agosto de 2001 constituida oficialmente
como Asociación Cultural.
Durante estos dieciocho años de existencia, hemos pasado por
momentos buenos y otros menos buenos, debido
fundamentalmente a los escasos presupuestos con los que hemos
tenido que hacer frente a los gastos que genera una comparsa,
por eso queremos agradecer a todos/as aquellos/as que a lo largo
de estos años han contribuido, perteneciendo o no a la misma, a
que hayamos llegado hasta aquí.
A lo largo de estos años nos hemos consolidado como comparsa participando desde el primer año en la entrada del
Marítimo que se realiza el mes de Julio, ostentando en el año 2009 la Capitanía Cristiana el presidente en ése momento
de esta comparsa D. José Teodoro Casanova.
También hemos sido invitados a participar en las entradas de Bocairent, Calp, Alboraia, Pobla de Farnals, Pobla de
Vallbona y en las fiestas de Sabadell.
El 9 de Octubre de 2011 fuimos nombrados Capitanía Cristiana de Valencia ciudad, siendo nuestro Capitán, el actual
presidente de la comparsa D. José Vicente Gimeno Ballester,para esta ocasión la Sociedad Musical Unión de Pescadores
“El Casinet” estrenó una marcha cristiana titulada HO.MU.FES, compuesta por el entonces director de la banda Didac
Bosch Alcayna, destacando la gran
participación de las comparsas amigas de
Calp, Petrel y Bocairent, que nos
acompañaron con sus boatos, carrozas y
ballets.
72
El domingo 2 de Octubre de 2016, la
comparsa celebró en el salón de actos del
Ateneo Marítimo, su XV aniversario con un
concierto de música festera que corrió a cargo
de la Sociedad Musical Unión de Pescadores,
invitando para ello a cuatro conocidos
autores y directores, como son D. Juan Carlos
Civera Dominguez de la Sociedad Musical
Unión de Pescadores, D. Juan Salvador
Berenguer Domenech de la Primitiva de
Callosa d'En Sarrià, D. Fernando Cantó
Salinas autor de varias obras y D. Javier
Gandia Juan, autor de varias piezas y miembro
de la banda Santa Cecilia de L'Olleria.
Hasta el año 2018 hemos pertenecido a la
Agrupación de Moros y Cristianos del
Marítimo y pertenecemos como miembros de
pleno derecho a la Federación de Moros y
Cristianos de Valencia FEVAMIC.

73

Lleails a Jaume I
Lleials a Jaume I, nace en 2013 en Benimamet como Esquadra
dels Cavallers Lleials al Rei Jaime I... Y es su mayor
peculiaridad que en Orden de Desfile, sus componentes lucen
coloridos Sobrevestes, Escudos y Guiones, con las enseñas de
los principales Caballeros que acompañaron al Rey en la
"Conquista de Valencia.
Disponemos de un Sede Social en Benimamet en la?que
desarrollamos una ingente cantidad de Actividad Cultural y
Festera, Coloquios, Exposiciones, Talleres y Cursos destacando
varias ediciones del CURSO ITC26 del Alardo de Arcabuceria,
del que es Autor su fundador Enric San Andrés.
También contamos con una Fila de Dones Corsaries y hemos
promovido y participado en Todas las ediciones de la Entrada
Infantil que siempre ha?abierto nuestro Cabo Martí San Andrés
i Esteban
74

75

76

Comparsa Sarraïna Marvaharavesh
La Fila naix a finals dels anys 80 de forma oficiosa dins de la
comissió de la Falla Sant Vicent-Marvà, a qui deu el seu nom:
Marvaharavesh.
En 1991 es formalitza com a associació i ha pertangut a la
Federació de Moros i Cristians Ciutat de València, a l'Agrupació
Moros i Cristians “Marítimo” i actualment a la FEVAMIC.
En tots estos anys, la Filà ha exercit un paper participatiu i actiu,
obrant labors de regiduría, interpretació i imatge dels distints
esdeveniments festers en la ciutat de València. Durant dos anys
organitza una parada mora, en la seua demarcació, amb notable èxit
i que abandona per a dedicar-se a dos esdeveniments: Les “Festes
de Moros i Cristians al Cap i Casal” i les “Festas de Moros i Cristians Marítim”.
L'any 2010, la comparsa travessa moments difícils i pres la decisió de participar, exclusivament, en els actes del 9
d'octubre.
L'any 2016, commemora el seu vint-i-cinc aniversari i té l'honor d'ostentar la Capitania Mora de les “Festes de Moros i
Cristians al Cap i Casal”, càrrec representat a la perfecció pel seu capità Luis Vicente Díez Domingo, convertint-se en
un any màgic i la filà es recupera. Actualment està composta per trenta-cinc festers i festeres que participen amb dos
esquadres, una de dones i una altra d'hòmens.
En la Entrada 2018, Elena Irles va ser la guanyadora del premi “Juan Parera”, al millor cap d´esquadra moro.
Habitualment, va acompanyada per l´Ateneu Musical de Rafelguaraf i ha participat en nombroses desfilades com invitada,
entre altres: Benetússer, Alboraia, Massamagrell, Macastre, Dénia, Almassera, Alacant, etcétera..., i molts altres dins de
la nostra ciutat: Dr. Oloriz, Lepant, Albacete, L'Amistat, Parada Mora Almirante Cadarso, etcétera..."
77

Comparsa Maseros Els Inmortals
La comparsa de Maseros Els Inmortals, és junt a l'equip de pilota valenciana,
una de les activitats culturals que sorgixen de l'Associació Cultural FFMM i
Presidents 2010 Algirós. Esta associació cultural, en mes de 35 socis, naix
de l'enorme ilusió, companyonia i amistat de pràcticament la totalitat de totes
les FFM i presidents de les falles del Sector Algirós. En el 2011 es crea
l'associació i entre les seues primeres iniciatives es decidix organisar una
comparsa cristiana. Concretament, s'acorda que la comparsa siga de maseros,
representants dels llauros valencians. Una volta solicitat el permís, l'ingrés
de Els Inmortals en Fevamic no és efectiu fins a 2012. Eixe mateix any 2012
la Comparsa Els Inmortals realisa el seu debut en l'entrada de les festes de
Almàssera, on també la comparsa, en molt orgull, ha participat en vàries
ocasions posteriors. La primera participació de Els Inmortals és en l'IX
entrada de Moros i Cristians del Cap i Casal el 9 d'Octubre de 2012. L'emoció
va ser immensa seguint el pas de les marches maseras Pas als Maseros i Tabal
i Saragüells magníficament interpretats pels més de 35 músics de la banda
Unió Valladina de Vallada, que des d'eixe any seguix colaborant en la
comparsa. A partir de 2013 s'inicia la cooperació i agermanament, que en
l'actualitat contínua, en la Comparsa de Maseros de Banyeres, comparsa casi
centenària. En 2014 i 2016 la comparsa Els Inmortals coopera en Fevamic
en varis actes organisats per l'UNESCO en Valéncia, concretament en Simat de Valldigna, Sant Miguel dels Reis i
Oceanográfic. En 2014 Els Inmortals també varen participar en l'entrada de les festes de Benimaclet. Un any molt especial
va ser el 2015 quan la Comparsa de Maseros Els Inmortals assumix la capitania cristiana de Fevamic en la XII entrada
del Capa i Casal.
78

79

80

Moros de Balansiya
Creada en 2012, los integrantes de la Asociación Cultural Moros de
Balansiya tienen en su mayoría una larga trayectoria festera al haber sido
sido partícipes de diferentes comparsas desde los años 80.
Moros de Balansiya coge su nombre de la denominación arábiga de la
ciudad de Valencia en homenaje al legado histórico y cultural de nuestros
antepasados, manteniendo así vivo el espíritu festivo valenciano cuya
representaciones moro-cristianas en la ciudad de Valencia se han sucedido
en distintas épocas desde hace más de 600 años.
La A.C. Moros de Balansiya tiene su principal actividad en los actos
festivos del Cap i Casal, siendo una de las comparsas con mayor número
de participantes en la Entrada Moro-Cristiana en la Ciudad de Valencia,
así como en su Alardo, participando también en diversos festejos de
poblaciones de la Comunidad Valenciana o fuera de esta, impulsando no
sólo la participación festiva si no también la divulgación del legado
cultural del propio festejo.
81

82

Moros del Rif
Se funda en el año 2003. Por aquel entonces la entrada se hacía en
la ciutat vella y su recorrido era de Torres a Torres, desde las Torres
de Quart hasta las Torres de Serranos. Desde entonces siempre
hemos estado presentes, ininterrupidamente.
Después de cumplimentar la documentación necesaria, los Rifeños
y Rifeñas, nos incorporamos como miembros de pleno derecho en
la Federación Valenciana de Moros y Cristianos en 2009.
Moros del Rif se caracterizan por salir, con lo que se denomina en
el ambiente festero, escuadra de negros, dando mayor vistosidad al
desfile.
En 2014 ostentamos la Capitanía Mora, cargo que representó
Vicente Miguel Ramírez.
En la actualidad la asociación la componemos 23 socios.
83

84

Omeyas
La Comparsa Omeyas nace en el seno de la falla Albacete- Marvá en el
año 1992 por lo cual llevamos más de 25 años. Pasamos a convertirnos
en Asociación en el año 2002.
La componen un grupo de falleros enamorados de las fiestas y
tradiciones valencianas...y que debido a la estrecha relación existente
con los "Moros Vells" de Biar, organizan una visita a esa población, con
la comida correspondiente en el mes Junio de ese año. Después de pasar
un día estupendo, regresan a Valencia con el compromiso de compra de
unos trajes preciosos que esta comparsa quería vender.
En enero de ese año y durante tres años seguidos organizan una entrada
de moros y cristianos en la calle Albacete. junto a la comparsa "
Marvaharavesh”
El 15 de agosto de 1993 son invitados a participar en la entrada de moros
y cristianos de Denia.
En 1994 se funda la comparsa femenina. Desde ese momento a todas las
entradas de moros y cristianos van juntos
Participan en entradas que se realizan en otras fallas de la demarcación.
Son invitados en las fiestas de Almácera, de Mislata, de Manises, del barrio de la Amistad etc.
Entrando a formar parte en el año 2002 de la Agrupación de Moros y Cristianos del Marítimo, participando en el
desembarco y entradas.
Junto con una escuadra cristiana acuden a una demostración de la fiesta mora y cristiana en Sabadell
Participan junto con otras escuadras en un desfile organizado por la UNESCO en el Oceanográfico.
En mayo del año 2008 participamos en la capitanía Mora de Muro de Alcoy como "Damas y Caballeros" del Capitán
Desfilan en las fiestas de Campanar donde son invitados desde hace varios años y con los que les une una buena amistad.
Como no, participan desde su creación en la entrada que conmemora el 9 de Octubre y que se celebra en la Ciudad de
Valencia. Y desde hace años perteneciendo a la Federación Valenciana de Moros y Cristianos, Participamos muy
activamente en todos sus actos como el mig any, Alardos, que vamos aumentando el número de participantes.
Fuimos capitanías en los años 2013 con el Capitán Rafael Siscar, y en el año 2015 con el Capitán Juan M Cabanes
En el 2017 ostentaron la Capitanía de la Ciudad de Valencia, siendo el Capitán Moro Francisco Esteve March.
85

Orden del Dragón
Asociación cultural fundada en el año 2005. Fue creada por un grupo
de amigos, que decidieron salir en la entrada a la ciudad de Valencia
el 9 de octubre.
El primer año solo teníamos una escuadra de hombres, pero en tan
solo un año, se creó una de mujeres y hoy en dia la asociación está
compuesta por cuarenta y ocho personas, participando en la
actualidad, en la entrada del 9 de octubre con cuatro
escuadras.(DAMAS, GUERRERAS, CONTRABANDISTAS Y
CABALLEROS).
Nuestro acto más importante ha sido el año 2016, en la que tuvimos
el honor de ostentar la Capitanía Cristiana en el Cap i Casal, en la que
estuvimos muy bien representados por la CAPITAN 2016, CHARO
VALERIANO PEREZ.
La Orden Caballeros del Dragón, desde su fundación, ha ido
creciendo, tanto en número de asociados como en asistencia de actos.
Todo gracias al empeño y trabajo de todos los componentes
86

87

88

Comparsa Mora Tuareg
La nostra comparsa naix fa més de 25 anys en el Barri de l'Amistat de la mà d'uns
veïns amants de la Festa. Mantenim oberta una kábila on celebrem els nostres
sopars i reunions habituals.
Des de sempre la nostra comparsa ha mantingut cap a la Festa el respecte que esta
es mereix. Al llarg dels últims anys hem sigut invitats per nombroses poblacions
a participar en les seues entrades.
Especial importància hem prestat sempre a la música sent acompanyades des de
fa més de deu anys per la Societat Escola Músical “La Nova” de l’ Olleria, banda
de gran prestigi de la Vall d’ Albaida. Podem presumir de ser la primera comparsa
que, a València i el passat 9 d'octubre, haja pogut
desfilar amb la marxa “Uzúl El M’Selmin” (l’
Entrà dels Moros) composta per el mestre Camilo
Perez Monllor en 1914.
Hem tingut l'honor d'ostentar tres capitanies del
bandól moro de la ciutat de València,
concretament en 2007, 2012 i 2018 i sempre hem
pretés donar als nostres boatos un enfocament
diferent en cada un d'ells.
89

PREMIS ENTRADA 2018
“Esquadra d´Or” i “Juan Parera”
ESQUADRA D´OR CRISTIANA: “MIO CID”
“JUAN PARERA CRISTIÀ”: JUANJO GARCÍA
Cap d´Esquadra de “Mio Cid”
“JUAN PARERA MORO”: ELENA IRLES
Cap d´Esquadra dones de “Marvaharavesh”
ESQUADRA D´OR MORA: “AL CHAMP”
90

RELLEU DE CÀRRECS 2018-2019
91

PRESENTACIÓ CAPITANS I PADRINA 2019
92

MIG ANY 2019
93

PREGÓ DE LA FESTA 2018
94

ENTRADA INFANTIL 2018
95

AMBAIXADES 2018
96

ALARDO 2018
97

ENTRADA 2018
98

ENTRADA 2018
99

ENTRADA 2018
100

ENTRADA 2018
101

MOROS (I CRISTIANS) EN VALÉNCIA
Un poc d'història de la Festa en Valéncia
Per José Luis Llorens
El principi
L'historia es descriu millor mirant als seus
protagonistes. Per això, parlar de la Festa en Valéncia es
parlar del moro Juan, de Juan Parera Verdú, que fon son
principal impulsor allà pels anys setanta.
Abans no n'hi havia res en la ciutat de Valéncia. O,
al menys, mai he tingut noticia al respecte i, al contrari,
sempre s'ha donat per supost que la nomenada “Parada
mora” d'Almirant, celebrada per primera vegada el 18 de
març de 1977, fon la primera desfilada que es va fer en
Valéncia. Va discórrer pel carrer de l'Almirant Cadarso,
des-de la gran via Marqués del Turia fins l'avinguda del
Regne de Valéncia i ya des-de aquella primera edició, va
ser una autèntica entrada mora.
La falla s'havia refundat en 1975. El moro Juan
arribà a l'any següent, en el que ya es va fer un “alardo”
(llavors no hi havia tantes complicacions burocràtiques
com ara). Durant molts anys, la Parada Mora fon l'únic
festeig que es feya en la ciutat de Valéncia, en plenes falles
(el 18 de març per a més senyes; més tart es canvià al 16 i
després al 19). Eixa vinculació en les falles causà no poca
controvèrsia des-de el principi, puix hi havia qui defenia
que no deurien barrejar-se les festes o, com a mínim, que
caldria separar-les, buscant dates diferents.
Juan era moro abans que faller. Pero potser ell
personifica allò que en Valéncia sempre és la clau de l'èxit
de participació en tants festejos. Perque la penetració social
de les falles en la ciutat es incontestable i es obvi que
102
qualsevol festa que pretenga ignorar eixa realitat està
condenada al fracàs. I, al contrari, cada vegada que es
conseguix una certa sinèrgia s'assegura l'èxit: La provessó
de la Mare de Deu, el Corpus i tantes atres son eixemples
de lo que estic dient. I la Festa (dels moros i cristians) no
és diferent en eixe sentit.
Com deya, Juan va tindre això molt clar des-de que
es va acostar a la falla. Des-de el principi, la Fallera Major
de Valéncia, acompanyada de la seua Cort d'Honor, fon
invitada a presidir la desfilada. I just vint anys més tart va
tindre una atra feliç ocurrència: Convertir-les en les Hurís,
les més belles princeses del paraís moro... Des-de 1997 es
va fer tradició que la Fallera Major de l'any anterior i la
seua Cort assumiren eixe paper. Això mateix es va
continuar, anys després, en les Festes de la Ciutat, que
varen otorgar a la Fallera Major el paper de “Padrina de la
Festa” i, des-de el principi, sempre ha desfilat junt a les
seues Hurís (en eixe mateix nom) en el Nou d’octubre...
Insistixc en la referència al personage –ara que fa
ya deu anys que nos ha deixat– no soles per raó d'amistat,
sino perque sense el seu amor per la festa, per una banda, i
sense la seua capacitat de contagiar eixe amor, per atra, res
de lo que ha ocorregut i ocorre actualment tindria el menor
sentit. Juan insistia en que havia que desfilar en rigor i
correcció; no es tractava de un grupet de fallers que
omplien una nit de falles més o menys disfrassats: es
tractava de fer una autèntica entrada mora, en correcció i
respecte a la Festa, encara que, certament, organisada per
una falla i en la que fonamentalment participaven fallers
de la comissió.

103

El moro Juan sempre fon moro abans que faller, sí,
pero mai va deixar de estar en la falla i encarnar, com ya
he dit, eixa unió tan especial que després s'ha fet un sagell
d'identitat de la Festa en Valéncia.
El 14 de febrer de 2009 s'anava a presentar el cartell
anunciador de la 33ª edició de “la Gran Parada Mora” en
una botiga del carrer comte d'Altea. Prèviament, havia
parlat en Rosa, la dona de Juan, per a que procuraren vindre
i li havia explicat la veritat. Llavors, Juan feya ya temps
que es menejava en cadira de rodes, en la seua salut cada
vegada més deteriorada.
Les Hurís d'aquell any s'abillaren com si foren a
iniciar la seua desfilada en eixe moment, en autèntics trages
moros. Una chicoteta banda de música començà una tocar
una marcha mora. Havia acodit la Fallera Major de
Valéncia, Marta Agustí, que, junt al vicepresident de torn,
Pepe Boix, també estaven al corrent de tot... Marta li va
impondre a Juan el “bunyol de brillants” que li corresponia
eixe any. Culminava aixina la seua carrera fallera... pero
quan la música començà a sentir-se, ¡s'alçà de la seua cadira
i es va posar a dirigir l'esquadra de “ses” Hurís! Un moment
irrepetible, d'una emoció indescriptible.
Desenroll de la Festa
Juan nos deixà uns pocs mesos més tart, el 24 de
juliol d'eixe any. El seu llegat no era només aquella Parada
Mora sino, sense exageració, la Festa sancera de Moros i
Juan Parera de cap d´esquadra, dirigint a “ses Hurís”
104

Cristians que es celebra en Valéncia, en les seues distintes
manifestacions que, llavors, ya eren diverses. Certament,
l'èxit de la Parada fon molt gran i molt ràpit. Des-de la
primera edició, com ya he indicat, Juan volgué que
tinguera contingut, que fora un espectàcul, en no menys de
quinze o vint esquadres, huit o deu bandes de música,
alguna carrossa, ballets, etc. En l'ajuda sempre important
de “Huracains” (de Benigànim), cada any s'afegien
chicotetes sorpreses o novetats (encara que mai es va
complir la repetida promesa de Juan: “¡Enguany tindrem
elefants!”).
La desfilada tenia una cadència suficient per a oferir
un espectàcul realment entretingut: El públic fruïa i els
participants també.
Mai hagueren filaes fixes; tot lo més, algunes
esquadres que es repetien cada any i que prenien algun nom
més o menys tradicional en la festa. Per eixemple, la de
Juan era la filà dels “Califas”... Vore-li desfilar era, en sí
mateix, un espectàcul, moltes voltes acompanyat d'un
cavall batidor...
La Parada es va convertir en una senya d'identitat
de la falla, ademés d'una interessant font d'ingressos, que
procedien de les cadires que pagava un públic cada vegada
més numerós (més de dos mil es colocaven) i de lo que
abonaven alguns entusiastes per eixir a desfilar, una espècie
de fallers d'honor en dret a vestir-se de moro. Entre atres:
Que si el capità moro, que si la publicitat. I, ademés dels
diners, estava la notorietat: Tot lo mon sabia quina era “la
falla dels moros”... ¡La Parada arriba a figurar en el
programa oficial faller! I com sol ocórrer en el mon de les
falles, això també despertà algun recel i alguna enveja. E
105

106

imitacions, de modo que, allà pels anys 90 no era gens rar
que algunes comissions falleres organisaren una vesprada
o una nit de moros i cristians, encara que casi sempre era
alguna cosa més semblant a un carnaval o festa de
disfrassos –habitualment de consum intern d'eixes falles–
que una verdadera desfilada de moros i cristians. En tot cas,
casi totes eixes festes foren efímeres i mai tingueren res a
vore en el gran espectàcul de la Parada.
En 1982 començà la “Gran Parada Mora i Cristiana”
de la Plaça del Negret, en ple centre històric, que es manté
fins al dia de hui. Es celebra en la vesprada de San Josep.
Tinc que confessar que mai la he vist, pero en tinc moltes
referències. Com ya he dit, ni en sons moments de més
esplendor, no va tindre res a vore en l'organisat en Almirant,
pero esta frase no deu prendre-se com una crítica. Ni molt
menys, perque la difusió de la Festa, fins que la pròpia
ciutat organisara la seua “oficial”, mai hauria ocorregut
sense totes eixes manifestacions festives. Simplement vullc
senyalar la diferència de plantejament i objectius, al temps
que també aprofite per a indicar que no totes les iniciatives
foren efímeres...
Entre 1985 i 2009, si no tinc mal les dates, es celebrà
“Un nou d’octubre en Russafa”, una representació teatral
de les capitulacions del Rei Zayyán que, segons conta
l'història o la llegenda, varen tindre lloc en l'antic jardí de
Russafa. Va tindre époques de molt esplendor. Era un acte
que podríem comparar a les embaixades que es celebren en
moltes poblacions i que ara també formen part dels festejos
que organisa la Federació Valenciana de Moros i Cristians.
Cap a 1995 comencen els moros i cristians del Marítim
(www.mycmaritimo.com) encara que ses constituïxen
formalment en 2002 com a una Federació d'Associacions,
sent els seus components “comparses”, es a dir,
associacions culturals dedicades als moros i cristians. Es la
mateixa estructura que, pocs anys després, adoptarà l'actual
Federació Valenciana de Moros i Cristians, a la que em
referiré ara mateix. En un apoyo municipal no gens
chicotet, la seua Entrada forma part del programa oficial
de la fira de Juliol i conta actualment en actes com el
Desembarc, un mercat medieval i la pròpia entrada (que es
celebra en el carrer de Reina). En els últims anys, el número
de comparses participants s'ha reduït molt, lo mateix que
el rigor en la desfilada, més pareguda a una cavalcada
folclòrica, pero es innegable que tenen i han tingut un lloc
molt significatiu en la història de la Festa en Valéncia.
El sigle XXI
Com he dit abans, en la zona del centre històric hi
havia algunes falles que organisaven coses relacionades cen
la festa, ademés de la ya citada plaça del Negret. En 2001
(es a dir, quan Almirant portava vinticinc anys en la seua
Parada) sorgix la Coordinadora de Moros i Cristians de
Ciutat Vella, que organisa una Entrada Mora i Cristiana “de
torres a torres”, es a dir, començant en les de Quart i
acabant en les de Serrans. L'èxit de la coordinadora i de les
seues activitats es ràpit i notable, contant també llavors en
un apoyo municipal molt important. Encara que s'afegiren
comparses de fora -Mislata i Almàssera, per eixemple- la
Coordinadora conseguix aglutinar tot l'interés fester de no
està el marítim i que es localisa en falles del centre històric.
Casi al mateix temps, el regidor de festes de llavors,
Alfonso Grau (per cert, moro empedrit) encarrega a Juan
Parera que treballe para a unificar els diversos festejos e
iniciatives en l'objectiu de conseguir que Valéncia tinga una
Entrada pròpia i representativa de la ciutat. Això sí, la
entrada s'ha de celebrar en la vesprada del dia més
emblemàtic: El Nou d’Octubre. Recorde que Juan me deya
llavors, en la seua sorna característica: «¡M'han posat
despaig i secretària!».
107

108
Des-de la carrossa del Capitá - 19/3/2006

Princeses de les “Hurís” - 19/3/2006
El cas es que Marítim i la Coordinadora entren en
la iniciativa (a la que no es suma Russafa). I aixina, en
2004, s'arriba a celebrar la primera Entrada de Moros i
cristians de la ciutat de Valéncia, que ostenta eixe nom en
el recolzament municipal i que naix per a ser la “oficial”,
la representativa del Cap i Casal, en independència de les
demés manifestacions festeres que hi ha en la ciutat o que
puga haver. Participen les comparses adscrites a abdós
entitats, es a dir, al Marítim i a la Coordinadora, encara que
son majoria les darreres. Els capitans d'aquella primera
edició foren Alfonso Grau, pel bando moro, i yo mateix pel
cristià, en representació d'Almirant, puix l'Ajuntament volia
aixina fer eixe chicotet homenage als pioners en la festa.
La Entrada es un èxit en molts sentits: En la
participació (de fet, es fa un poc massa llarga de tant gent
que desfila) i, sobre tot, en el públic, puix molta gent està
més que farta que en data tan senyalada no hi haja cap
activitat per la vesprada (fora de les manifestacions
catalanistes que a molts valencians nos resulten prou
lamentables). Aixina és que els carrers de la Pau i sant
Vicent i la plaça de l'Ajuntament estan abarrotats: molts
curiosos i molts coneixedors i amants de la Festa, que en
la ciutat hi ha cada vegada més, perque ya portem vora
trenta anys de Festa en la ciutat...
Tal volta per això no sorprén que en este sigle
apareguen més iniciatives festeres. Aixina, en 2006
comença la “Parada Mora de Jacinto Benavente – Regina
Na Germana”, una falla del mateix sector i agrupació que
Almirant... També copiaren el nom, el lloc a on llogar els
trages i alguna cosa més, pero lo cert és que eixa Parada,
que es celebra en la vesprada del dissabte anterior a la
semana fallera, sempre va tindre cert èxit i cert públic, lo
que corrobora que les ganes de Festa son molt grans.
Evidentment no es tractava de competir en la consolidada
entrada d'Almirant, que complia ya els trenta anys i
segurament estava en son millor moment.
Precisament aquell any de 2006, es nomenà capità
moro de Almirant al mateix Juan Parera, prèvia autorisació del
seu mege puix la seua salut no estava ya per a emocions
fortes... Una forma de reconeiximent que la Comissió (la de
llavors) volgué tributar-li. Acodiren les dèu falleres majors de
Valéncia que havien segut caps de les respectives esquadres
d'Hurís, que desfilaren juntes, capitanejades per Laura María
Ortega Cano (FMIV 2004). Només en este detall es pot
comprendre, en efecte, que la Parada de llavors del carrer
Almirant Cadarso no tenia fàcil comparació ni imitació.
En tot i això, en el transcórrer del temps, les coses
poden canviar de forma sorprenent. En 2008, al atre costat
de la ciutat, es celebra la primera edició de la Entrada Mora
i Cristiana dels Alforins, organisada per la falla Pío XI-
Fontanars (en realitat, el carrer es diu “Fontanars dels
Alforins”, com el poble de la Vall d’Albaida). Esta falla,
de cens molt numerós i en molts aficionats a la Festa,
comença a lo gran i en pocs anys, onze exactament, s'ha
convertit en l’Entrada més important, en diferència, de
quantes es celebren en Valéncia, llevant, clar està, la oficial.
Més de vint esquadres, esguitades de ballets, carrosses i
atres espectàculs, fan recordar hui lo que llavors era sa
predecessora... L'entrada dels Alforins colabora també en
la Federació Valenciana de Moros i cristians i, de fet, els
Capitans i la Padrina de la Festa tenen en ella el seu primer
acte oficial, puix les Hurís fan la seua primera desfilada
precisament en esta Entrada, mig any abans de que ho facen
en el Nou d’Octubre.
109

Rocío Gil, Padrina de la Festa 2019, en Alforins
Les Hurís en la mateixa desfilada de 2018
Els representants de la Festa en 2019. D'esquerra a dreta, Valentín García-Casarrubios, Capità Cristià; Rocío Gil,
Padrina; Pere Fuset, Regidor de Cultura Festiva; Vicente Roig, President de FeVaMiC, Jaime Chacón, Capità Moro
110

FeVaMiC
En este sigle han sorgit atres iniciatives festeresfalleres.
Algunes han desaparegut ya. Atres, com la recent
de la falla Comte de Salvatierra, al voltant del Mercat de
Colón, pareix que tenen espenta. Lo mateix que la
celebrada en Benimàmet, a mitat de Juliol, de la que ya
s'han fet dos edicions en notable èxit de públic i
participació. Pero, sense dubte, lo més rellevant en el
context de les Festes de Moros i Cristians en la ciutat de
Valéncia en esta época, en el sigle XXI, es la consolidació
de la Federació Valenciana de Moros i Cristians
(FeVaMiC), com organisadora de les “festes oficials” del
Cap i Casal, que culminen en la gran Entrada Mora i
Cristiana de la ciutat, en la vesprada del Nou d’octubre.
I es que, després d'aquella primera entrada de
l'any 2004, es veu la necessitat de constituir una entitat que
tinga com objectiu, precisament, ser la organisadora dels
festejos de la Ciutat. La Federació naix com a Federació
d'Associacions (Comparses) en l'any 2007, realment com
una consolidació de la “Coordinadora”, que passa a ser una
comparsa més. Eixos anys fundacionals i de transició,
presidits per Mariano Bayo fins a 2012, son molt
importants perque la entitat s'obri pas en el complicat mon
fester de la ciutat. ¡Una atra festa més! Pero, poc a poc, més
de trenta comparses apleguen a formar part de la Federació.
Es conseguix una seu en u dels antics torrellons del passeig
de l'Albereda, al que oficialment se li canvia el nom per a
nomenar-se ara “Torreón Juan Parera”. S'organisen les
Embaixades en les torres dels Serrans i l'Alardo de
Arcabusseria (que, conjuntament en l'Entrada, formen la
trilogia festera).
En acabant l'any 2012 es elegit president Vicente
Roig Marzal (i que continua en el càrrec fins ara mateix).
La seua etapa es la consolidació definitiva de la Festa, que
es manifesta, per eixemple, en uns nous Estatuts que
arrepleguen no a soles el funcionament de l'entitat sino,
sobre tot, com han de ser les Festes de Moros i Cristians
representatives de la ciutat de Valéncia. Aixina, es perfila
molt millor la colaboració en l'Ajuntament i s'aumenta el
número dels actes festius al temps que es guanya en
repercussió dels mateixos. Per eixemple, encara que les
Hurís sempre varen desfilar en l'Entrada, es formalisa el
nom de “Padrina de la Festa” que, estatutàriament, recau
en la Fallera Major de Valéncia de l'any anterior. També es
fixa la forma de les Capitanies (al principi els Capitans eren
nomenats pel mateix Ajuntament) que seran ostentades en
sengles comparses i, des-de el sí de cada una d'elles, es
nomena als respectius Capitans. Ells, junt a la Padrina,
passen a ser els representants de la Festa en cada any...
I conte contat, ya s'ha acabat... La Festa de Moros i
Cristians és una realitat en Valéncia gràcies a l'amor i
l'entusiasme de no pocs festers, com sempre sol passar en
estos àmbits, com passa en totes les festes. Naturalment,
queda molt per fer i en això estem. “Sempre sumant” es el
encertat lema de la Federació, que suma esforços per a
conseguir una Festa en solage i en el sagell propi d'esta
ciutat. Apareixen noves comparses i, cada any, es procura
millorar en les distints actes que culminen en la gran
Entrada del Nou d’octubre, que enguany any celebrarà la
seua 16ª edició: La solemne Exaltació dels Capitans i de la
Padrina; el Mig Any fester; el Pregó de la Festa, que en els
últims anys s'ha celebrat ni més ni manco que en el saló de
Cristal de l'Ajuntament; la Entrada Infantil, que ya porta
cinc edicions; el Mercat medieval i totes ses activitats;
l'Alardo, actualment en la plaça de l'Ajuntament; les
Embaixades, en les torres dels Serrans, el concert de
Musica Festera en la Fira de Juliol... i moltes juntes,
reunions, paperetes de loteria, més reunions i mes juntes...
En fi, lo que sempre és la festa en esta terra nostra: Uns
quants nos compliquem l'existència par a passar-ho be i que
molts atres s'ho passen millor encara.
He tingut el privilegi de viure el naiximent i
desenroll d'esta Festa des-de la primera fila. Lo millor de
tot (encara que ha plogut molt des-d'aquella trabucada en
1976), fon compartir l'amistat i l'amor per la Festa junt al
fester més entusiasta que mai he conegut: el moro Juan, a
qui dedique estes línees.
Valéncia, setembre de 2019
Juan, junt a José Luis Llorens, quan fon nomenat Capitá Moro d'Almirant - Març de 2006
111

ELS NOSTRES CÀRRECS
Capità Cristià: José Luis Llorens
Representant a la Falla Almirante Cadarso
112
Capità Cristià: Jesús Barrachina
Capità Cristià: Vicente Cabrelles
Representant a Almogàvars
ANY 2006 ANY 2005 ANY 2004
Capità Moro: Alfonso Grau
Representant a l´Ajuntament de València
Capità Moro: Argimiro Aguilar
Capità Moro: Diego Landete
Representant a Tuareg

ELS NOSTRES CÀRRECS
Capità Cristià: Enrique San Andrés
Representant a Cavallers Mio Cid
Capità Cristià: Ambaixades
Representant a Ciutat Vella
ANY 2009 ANY 2008 ANY 2007
Capità Moro: José Boix
Capità Moro: Desembarc
Representant a Maritim
Capità Cristià: Pere Borrego Capità Moro: Julio Tormo
113

ELS NOSTRES CÀRRECS
114
Capità Cristià: José E. Teodoro
Capità Cristià: Vicente Gimeno
Representant a Ho.Mu.Fes
Capità Cristià: Rafael García
Representant a Pirates d´En Plom
ANY 2012 ANY 2011 ANY 2010
Capità Moro: Francisco Del Valle
Capità Moro: Jesús Vicente Alcolea
Representant a Ben-Mamats
Capità Moro: Manuel Nicolau
Representant a Tuareg

ELS NOSTRES CÀRRECS
Capità Cristià: Ángel Serrano
Representant a Cavallers de les Justes
Capità Cristià: Amadeo Gómez
Representant a Templaris
Capità Cristià: Bernardo Celda
Representant a Els Inmortals
ANY 2015 ANY 2014 ANY 2013
Capità Moro: Miguel Vicent
Representant a Mercaders
Capità Moro: Vicente Miguel Ramírez
Representant a Moros del Rif
Capità Moro: Salvador Lluch
Representant a Els Elegits
115

ELS NOSTRES CÀRRECS
116
Capitana Cristiana: Charo Valeriano
Representant a Orden del Dragón
Capità Cristià: Joaquín Benavent
Representant a Mio Cid
Capità Cristià: Vicente Roig
Representant a Cavallers del Tossal
ANY 2018 ANY 2017 ANY 2016
Capità Moro: Luis Vicente Díez
Representant a Marvaharavesh
Capità Moro: Francisco Esteve
Representant a Omeyas
Capità Moro: José Manuel Nieto
Representant a Tuareg

ELS NOSTRES CÀRRECS
NA VIOLANT ANY 2004
Vanessa Lerma
NA VIOLANT ANY 2005
Noelia Soria
NA VIOLANT ANY 2006
Gueguel Masmanian
NA VIOLANT ANY 2007
Lucía Gil
NA VIOLANT ANY 2008
Marta Reglero
NA VIOLANT ANY 2009
Glória Martínez
NA VIOLANT ANY 2010
Marta Agustí
NA VIOLANT ANY 2011
Mª. Pilar Gimenez
NA VIOLANT ANY 2012
Laura Caballero
PADRINA ANY 2013
Sandra Muñoz
PADRINA ANY 2014
Begoña Jiménez
PADRINA ANY 2015
Carmen Sancho
PADRINA ANY 2016
Estefanía López
ABANDERADA ANY 2016
Bettina Vöringer
PADRINA ANY 2017
Alicia Moreno
PADRINA ANY 2018
Raquel Alario
117

ELS NOSTRES PRESIDENTS
ANYS
2004 a 2009
Salvador Lluch Alamar
ANYS
2010 a 2012
Mariano Bayo Viana
ANYS
Des de 2013
118
Vicente Roig Marzal

AUTORS DE LES NOSTRES AMBAIXADES
ANYS
2006 a 2009
Autor vinculat al món faller i premiat en nombroses ocasions pels seus llibrets.
Destacar “HISTÒRIA DELS CARRERS PER ON PASSA LA PROCESSO
DEL CORPUS DE VALÈNCIA”, la seua obra més significativa i títol referent
de la literatura valenciana.
Josep Ferran Gil i Navarro
ANYS
2010 a 2016
Naixcut en Valéncia, en el barri de Russafa, realisà estudis tècnics d'aparellador.
La seua afició lliterària la desenrolla des de l’infància, escrivint el seu primer
poema als 8 anys i guanyant nombrosos certàmens lliteraris escolars.
Integrat en el grup de poetes de Lo Rat Penat, es dedica fonamentalment a la
poesia festiva, per la que ha conseguit molts Premis Extraordinaris i és autor
de molts Apropòsits fallers.
Com a poeta líric té una extensa producció.
Donís Martín i Albizúa
ANYS
Des de 2017
Artista faller, cantant, actor, director i escriptor. És seua l'última revisió de les
“Ambaixades de la Conquista”, la qual dirigix i participa interpretant el paper
del rei moro Zayan.
Javier Santes Alpuente
119

LA NOSTRA IMATGE EN LA FESTA
ANY 2004
Autor: Agustín Llopis
ANY 2006
Autor: B.Perona
ANY 2005
Autor: Agustín Llopis
ANY 2007
Autor: Agustín Llopis
120

LA NOSTRA IMATGE EN LA FESTA
ANY 2008
Autor: Agustín Llopis
ANY 2010
Autor: Santiago Amador Cornago
ANY 2009
Autor: Vicente Ginestar
ANY 2011
Autora: Cristina Chirivella Marín
121

LA NOSTRA IMATGE EN LA FESTA
ANY 2012
Autora: Esther Bordetas Gil
ANY 2014
Autor: Juan Carlos Gisbert
ANY 2013
Autor: Rubén Lucas García
ANY 2015
Autor: Juan Carlos Gisbert
122

LA NOSTRA IMATGE EN LA FESTA
ANY 2016
Autor: Martín Forés
ANY 2018
Autora: Virginia Lorente Alegre
ANY 2017
Autor: Pablus
ANY 2019
Autora: Patricia Bolinches
Festes
de Moros
i Cristians
al Cap
i Casal
València
Octubre
2019
#9octubre
123

124

Enguany, hem volgut transmetre
l’elegància d’esta festivitat.
Una imatge, sòbria, directament
i plena de detalls.
Textures, gravats, batalles, cavallers i castells.
El collage com a proposta per a esta nova edició
dels Moros i Cristians de València.