Memoria Institució 2015

a classe, com a casa
L’educació és un dret i un deure de les famílies. També
una responsabilitat de la societat, en concret de les escoles
i l’autoritat pública. És als pares, però, a qui correspon
en primer lloc aquest dret i aquest deure de l’educació
dels fills. Sabem que, per això, els qui més aportaran en
el creixement personal dels fills són ells mateixos. Sense
el seu concurs és poc eficaç cap acció educativa.
Vet aquí perquè a la Institució invertim tant en la formació
de pares i mares de les nostres escoles. De sempre,
ho hem tingut ben clar. De fet, l’origen de la Institució
Familiar d’Educació –com també el nom– n’és una
manifestació: van ser pares i mares qui van promoure
aquestes escoles, perquè eren molt conscients del seu
paper insustituïble.
Altres poden oferir els mateixos mitjans que nosaltres:
una educació individualitzada, una participació de les famílies
en l’escola, cursets formatius per a pares i mares…
Però el tracte personalitzat, a través de la preceptuació,
només té sentit ple si s’ha entès en la seva profunditat la
naturalesa familiar de la persona i de la seva educació.
Això esdevé un missatge molt potent que es troba en el
moll de l’os del nostre tarannà, del caràcter propi. A classe
com a casa s’ha convertit en punt de referència principal
de la Institució Familiar d’Educació.
És possible que hi hagi alguns pares i mares que se
sentin atrets pels nostres col·legis per l’excel·lència acadèmica
que maldem per aconseguir o que hi busquin
sobretot un nivell alt d’anglès o una bona preparació
cap a la universitat. Totes aquestes qüestions són també
importants per a nosaltres, però, en primer lloc, aquesta
és la nostra guia: el paper primordial de cada família dins
de les nostres escoles:
A CLASSE, COM A CASA perquè la unitat d’acció educativa
entre pares i escola és imprescindible.
A CLASSE, COM A CASA perquè a la llar es tracta cada
fill de manera única i irrepetible i a l’escola cal fer-ho
igualment.
Entendre-ho només en el sentit que a classe els nens
i les nenes s’han de sentir còmodes com a casa, seria
un reduccionisme. Tanmateix, tant com sigui possible,
els alumnes s’han de sentir a l’escola com a casa, pel
clima de convivència amable i confiat, perquè se senten
tractats cadascun i cadascuna amb la seva manera única
de ser, perquè s’afavoreix l’amistat sincera amb els companys
o amb les companyes.
Cada alumne és únic. Sense aquest clima, no seria possible
educar, si més no segons el nostre estil educatiu.
13