You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
REGIÓ7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
3<br />
D ossier especial 40è aniversari<br />
SANT JORDI 2019<br />
Un temps i<br />
un diari<br />
R egió7 i<br />
la Ca atalunya Central:<br />
quatre<br />
dècadd<br />
e s de viatge<br />
comparti<br />
t<br />
PORTADA: BET PADRÓ<br />
Dossier especial 40è aniversari<br />
SANT JORDI 2019<br />
SUMARI<br />
40 ANYS D’OPINIONS<br />
Marc Marcè i Casaponsa |<br />
Javier Moll de Miguel |<br />
Quim Torra i Pla |<br />
Marc Castells i Berzosa | Alba Camps | Rosa M. Perelló |<br />
Valentí Junyent Torras | Albert Piñeira i Brosel |<br />
David Rodríguez i González | Albert Batalla | Dionís Guiteras |<br />
Agustí Comas Guitó | Josep Lara i Tristante | Sara Alarcón<br />
i Postils | Ramon Moliner Serra |<br />
7<br />
Pere Casals | Esteve Pintó | Lluís-Vidal Sixto | M. Mercè Gómez Ceba |<br />
40 ANYS DE CONVERSES<br />
Enquestes<br />
Té alguna vivència relacionada amb Regió7? |<br />
6<br />
4<br />
Quins són els canvis més significatius d’aquests 40 anys? |<br />
14<br />
17<br />
10<br />
8<br />
18<br />
12<br />
16<br />
Director: Marc Marcè i Casaponsa.<br />
Director adjunt: Xavier Domènech i Sala.<br />
Caps de redacció: Caps d’àrea: Enric Badia (Societat),<br />
Carles Blaya (Economia i Arreu)<br />
i Francesc Galindo (Manresa). Caps de secció: David Bricollé (Bages),<br />
Xavier Prunés (Esports)<br />
i Susana Paz (Cultures).<br />
Cap d’àrea d’administració i distribució: Sandra Espinal.<br />
Cap de publicitat: Joan Pedreira.<br />
Tots els alcaldes de Manresa<br />
Un quintet que fa història |<br />
Els alcaldes de Berga<br />
20-22<br />
Del tot està per fer a fer-ho diferent |<br />
24-27<br />
Disseny: Jordi Cirera i Bet Padró.<br />
CONSELL ASSESSOR: Gonçal Mazcuñán, Valentí Martínez,<br />
Antoni Dalmau, Albert Rumbo, Ramon Segués, Jordi Vilaseca,<br />
Àngels Freixanet, Josep M. Descals, Xavier Obradors,<br />
Jordi Singla, Delfina Corzán, Albert Cots, Assumpta Pla,<br />
Enric Martí, Anna Solsona, Alba Baltiérrez, Valentí Oviedo,<br />
Aitor Moll, Ainhoa Moll, Joan Serra, Fèlix Noguera i Marc Marcè.<br />
EDITA: EDICIONS INTERCOMARCALS (EISA).<br />
Gerent responsable de gestió: Fèlix Noguera i Carrillo.<br />
REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ, DISTRIBUCIÓ I PUBLICITAT<br />
MANRESA: carrer Sant Antoni Maria Claret, 32. 08243.<br />
Telèfon: 93 877 22 33. Fax: 93 874 03 52.<br />
Fax de publicitat: 93 874 16 12.<br />
Adreça electrònica: regio7@regio7.cat<br />
BERGA: Font del Ros, 1. 08600.<br />
Telèfon: 93 822 12 19. Fax: 93 822 03 99.<br />
SOLSONA: Pujada del Seminari, s/n.<br />
Edifici Seminari, despatx 8 . 25280.<br />
Telèfon: 973 48 30 08. Fax: 973 48 24 93.<br />
http://www.regio7.cat<br />
Imprimeix:<br />
Impressions Intercomarcals SA<br />
Dipòsit legal:<br />
B 12805-2019<br />
40 ANYS DE TRANSFORMACIONS<br />
Postals d’un gran canvi |<br />
Anàlisis de quatre dècades a la Catalunya Central |<br />
40 ANYS DE NOTÍCIES<br />
Una tria de fets que han deixat empremta |<br />
40 ANYS DE DIARI<br />
Una mirada amb perspectiva. Gonçal Mazcuñán |<br />
Regió7: el repte de continuar. Josep Camprubí |<br />
Compromís, innovació i arrelament. Valentí Martínez Espinosa |<br />
Fa 40 anys! KAP |<br />
120<br />
28-32<br />
Com creixen a casa dels altres! Galdric |<br />
58-107<br />
Tota una banda Muntatge de Sílvia Belmont |<br />
I al cap de 40 anys... ja has sortit al diari? Pep Garcia |<br />
121<br />
122<br />
116<br />
34-55<br />
108-113<br />
122<br />
118
D’OPINIONS<br />
REGIÓ7<br />
4<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
Un equip en el temps<br />
P<br />
oques feines són<br />
més d’equip que fer<br />
un diari. Posar en<br />
circulació un producte<br />
com Regió7–tant en paper<br />
com on-line– requereix l’esforç<br />
combinat i afinadament coordinat<br />
d’un gran nombre de persones<br />
que no només han de fer simultàniament<br />
tasques molt diferents,<br />
sinó que les han d’executar<br />
en el moment just, de forma<br />
precisa i en molt poc temps.<br />
En un diari cal compassar persones<br />
que redacten, fotografien,<br />
corregeixen, escanegen, maqueten,<br />
elaboren anuncis, enregistren<br />
vídeos, dissenyen,<br />
filmen, munten planxes,<br />
imprimeixen, distribueixen<br />
i porten els<br />
exemplars a les cases o<br />
els quioscos, tot això<br />
amb l’aportació indispensable<br />
dels qui, simultàniament,<br />
fan tota<br />
la feina logística, comercial, informàtica,<br />
financera i administrativa<br />
imprescindible a qualsevol<br />
empresa.<br />
I aquesta només és la part material.<br />
Més important encara és<br />
la producció i selecció de temes,<br />
la recerca de dades, el contrast<br />
d’idees, la valoració responsable<br />
de les notícies i la capacitat de<br />
sostenir els valors periodístics que fan realment<br />
útil aquesta feina. Informacions<br />
senzilles que el lector pot considerar que<br />
el periodista les ha trobat escrites a sota el<br />
coixí són, moltes vegades, el resultat d’una<br />
feinada de verificació que ha hagut de superar<br />
la falta de transparència d’institucions<br />
i empreses i les pressions dels qui ens<br />
volen posar al seu servei, sense excloure<br />
les envestides dels qui, sovint investits<br />
d’una falsa superioritat moral i camuflats<br />
en l’anonimat, pretenen condicionar el<br />
treball dels professionals. Tot això, tot plegat,<br />
i tot alhora, és, justament, allò que el<br />
bon periodisme pot aportar avui a la selva<br />
de la informació irresponsable i a granel.<br />
Tot, el material i l’immaterial, és fruit<br />
d’una feina d’equip que només es pot realitzar<br />
de forma eficient, ràpida i coherent<br />
quan es comparteix una cultura de treball<br />
molt entrenada i una manera d’entendre<br />
la professió. D’altra manera seria impossible<br />
produir, seleccionar i dimensionar en una<br />
jornada laboral els centenars d’informacions<br />
que porta cada exemplar. El diari<br />
Marc Marcè<br />
Casaponsa<br />
DIRECTOR<br />
Un diari és el fruit<br />
de tots i cadascun dels<br />
que el fan, i també<br />
dels que l’havien<br />
fet abans<br />
no arribaria mai ni al quiosc ni<br />
a la web.<br />
Per això, dir que Regió7 és el<br />
fruit de l’esforç de totes i cadascuna<br />
de les persones que hi treballen,<br />
sense excepció, és una<br />
veritat que queda curta. Per fer<br />
un bon diari calen totes i cadascuna<br />
de les persones que<br />
el fan avui i totes les que l’han<br />
fet abans. Un diari és el resultat<br />
del treball d’un equip més<br />
un temps acumulat. Un bon<br />
diari necessita l’empremta<br />
de més d’una generació.<br />
A Regió7 ja s’hi acumula<br />
el coneixement de centenars de<br />
persones de tres generacions.<br />
Totes elles són<br />
el diari. I a totes elles,<br />
en aquest quarantè aniversari,<br />
els donem les<br />
gràcies.<br />
Però no només a elles.<br />
De la mateixa manera<br />
que cal tota una tribu<br />
per educar un infant, cal tota<br />
una comunitat per fer un bon<br />
diari. A Regió7 ha calgut la complicitat<br />
de les cinc-centes persones<br />
que van fer una petita<br />
aportació a l’inici, la<br />
dels lectors i subscriptors,<br />
la dels anunciants<br />
i la de moltíssimes persones<br />
que hi han confiat<br />
i ens han fet costat, amb un<br />
lloc destacat per al nostre grup<br />
editorial, Prensa Ibérica, del qual<br />
formem part des del 2006.<br />
Regió7 ha passat en quaranta<br />
anys de ser un bisetmanari que<br />
naixia amb recursos limitadíssims<br />
a ser un diari que publica de forma<br />
simultània en paper i en web, que<br />
renova la seva oferta constantment i que<br />
ja no distingeix entre continguts escrits i<br />
continguts multimèdia. Enmig d’aquest<br />
salt hi ha hagut diverses crisis econòmiques,<br />
una d’elles monumental, i una<br />
tempesta digital que obliga a una adaptació<br />
inclement i constant. Superats tots<br />
aquests obstacles, Regió7 encara el futur<br />
amb la convicció que la societat, malgrat<br />
la confusió que genera aquest moment<br />
històric líquid, no renunciarà al capital<br />
social que suposa un periodisme local<br />
professional i responsable. Mentre sigui<br />
així, Regió7 continuarà al costat de la gent<br />
de la Catalunya Central fent el millor diari<br />
de què sigui capaç. Per molts anys.
REGIÓ7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
D’OPINIONS<br />
5<br />
OSCAR BAYONA<br />
MÉS DE MIG CENTENAR DE PROFESSIONALS AL SERVEI DE LA CATALUNYA CENTRAL<br />
D’esquerra a dreta, a la primera fila: Jaume Estrada, Abel Gallardo, Dani Perona, Maiol Valentí, Isaac Aguilera, Joan Pedreira, Jordi Oller,<br />
Oscar Bayona. A la segona fila: Toni Mata, Irene Grau, Maribel Fernández, Susana Paz, Montse Enrique, Virgínia Otranto, Gemma Camps, Josep<br />
Maria Colillas, Pau Brunet, Rosa Álvarez, Mar Bautista. A la tercera fila: Francesc Dalmau, Xavier Domènech, Sandra Espinal, Josep Sallent,<br />
M. Àngels Oliveras, Rosa Llamas, Mercè Martínez, Griselda Pineda, Núria Suades, Anna del Moral, Mònica Canyadó, Margot Vila, Teresa<br />
Boladeras, Marc Marcè, Bet Padró, Jordi Escudé, Queralt Casals, Mari Osuna, Sílvia Belmont. A l’última fila: Roger Junyent, Carles Blaya, Xavier<br />
Prunés, Fèlix Noguera, Dolors Clotet, Anna Costa, Enric Badia, Oriol Trasserra, Jordi Morros, Albert Vilanova, David Bricollé, Gemma Sanllehí,<br />
Pepa Mañé, Jordi Cirera, Jordi Agut, Noemí Badrenas, Mercè Puigpelat, Eva Casas, Mireia Arso, Francesc Galindo i Joan Carles Castaño
D’OPINIONS<br />
REGIÓ7<br />
6<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
E<br />
40 ANYS «CREANT TERRITORI»<br />
l 1978 Lluís Llach,<br />
icona de la cançó<br />
protesta, va presentar<br />
el seu disc El meu<br />
amic el mar. Aquest mateix any la<br />
pel·lícula Grease arribava als nostres<br />
cinemes, Juan Marsé guanyava<br />
el Premi Planeta i el Barça, amb<br />
un Johan Cruyff a punt de penjar<br />
les botes, aixecava la Copa del Rei.<br />
Aquest va ser l’any en què va<br />
néixer Regió7, un diari que, embolicat<br />
en els nous aires de llibertat,<br />
arribava als quioscos amb la<br />
vocació i el compromís de donar<br />
veu a la Catalunya Central.<br />
Regió7 probablement és l’únic<br />
diari que veritablement pot presumir<br />
d’haver «creat territori», ja<br />
que quan es va fundar no existia<br />
la Catalunya Central –ni havia<br />
existit abans– com a realitat administrativa.<br />
El nom de la capçalera al·ludeix<br />
a un pla de regionalització de Catalunya<br />
dissenyat per la Generalitat<br />
en temps de la Segona República<br />
en el qual a aquesta regió li<br />
corresponia el número 7. Però<br />
aquest pla va quedar al tinter<br />
quan va esclatar la Guerra Civil i,<br />
a final de la dècada del 1970, les<br />
comarques del Bages, el Berguedà<br />
i el Solsonès no tenien cap<br />
caràcter oficial.<br />
El diari que teniu al davant,<br />
que celebra el 40è aniversari,<br />
va contribuir de manera decisiva<br />
a popularitzar la denominació<br />
de Catalunya Central i ha<br />
defensat que existís per a<br />
aquesta terra una plasmació<br />
administrativa com la que el<br />
Parlament de Catalunya va reconèixer<br />
finalment per llei el<br />
2010 en recuperar les anomenades<br />
«vegueries», jurisdiccions<br />
administratives que, en<br />
l’àmbit autonòmic, van donar<br />
unitat al conjunt de comarques<br />
sobre les quals informen els<br />
nostres periodistes.<br />
Regió7, bisetmanari<br />
inicialment i diari des<br />
de l’any 2001, és un diari<br />
singular i amb personalitat.<br />
Amb seu central<br />
a Manresa, és un dels<br />
pocs diaris que es publiquen<br />
en una ciutat<br />
que no és capital de província.<br />
Aquest diari és, sens dubte,<br />
un dels elements que converteixen<br />
Manresa en alguna cosa<br />
més que una capital de comarca.<br />
És un actiu de la ciutat i de<br />
Javier<br />
Moll de<br />
Miguel<br />
PRESIDENT DE<br />
PRENSA IBÉRICA<br />
El diari ha refermat<br />
el seu lideratge amb el<br />
creixent posicionament<br />
de la seva edició digital<br />
la Catalunya Central i, per descomptat,<br />
una valuosa eina de<br />
llibertat, debat democràtic i difusió<br />
de l’activitat econòmica,<br />
social i cultural.<br />
En el seu ànim d’aportar vertebració<br />
territorial i cohesió social,<br />
Regió7 també ha estat un<br />
eficaç factor de normalització<br />
lingüística. Les seves pàgines<br />
han ajudat a estendre la lectura<br />
en català entre milers de persones<br />
que no havien estat educades<br />
en aquesta llengua.<br />
Pertanyent a Prensa Ibérica,<br />
Regió7 és a més un dels màxims<br />
exponents del nostre<br />
grup en el desenvolupament<br />
hiperlocal de les notícies, el<br />
que constitueix una<br />
prova més de l’extraordinària<br />
complicitat<br />
aconseguida amb els<br />
seus lectors i de l’afany<br />
per oferir una informació<br />
de servei propera,<br />
útil, rigorosa i independent.<br />
La influència del diari i el<br />
seu potencial de capil·laritat es<br />
van veure impulsats en estendre<br />
el seu àmbit de cobertura<br />
informativa a les comarques<br />
de la Cerdanya, el Baix Llobregat<br />
Nord i l’Anoia, i en integrar-se el<br />
2006 a Prensa Ibérica, un grup de<br />
comunicació que va realitzar una<br />
forta inversió per modernitzar el<br />
procés d’edició de la capçalera.<br />
Des de llavors el diari ha amplificat<br />
el ressò de la seva informació<br />
i refermat el seu lideratge<br />
amb el creixent posicionament de<br />
la seva edició digital. En un territori<br />
d’extensió limitada, Regió7<br />
arriba a una audiència diària de<br />
35.000 lectors i 24.000 usuaris<br />
únics en digital.<br />
Després d’adquirir Diari de Girona<br />
el 1996 i el setmanari L’Empordà<br />
el 2005, Prensa Ibérica, que<br />
té la seu central a Barcelona, va fixar<br />
tot el seu interès en Regió7, la<br />
nostra tercera gran aposta a Catalunya.<br />
Des d’aquesta tribuna felicito<br />
tots els professionals que han fet<br />
possible Regió7 des de la seva<br />
fundació i que, amb la seva tasca,<br />
han contribuït a generar a la Catalunya<br />
Central prosperitat i llibertat.<br />
Han estat 40 anys fructífers d’aquesta<br />
«passió insaciable» que,<br />
en paraules de García Márquez,<br />
és el periodisme.<br />
L’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada felicita el Regió7<br />
pels seus 40 anys d’existència, un període de temps durant<br />
el qual el diari ha demostrat des del primer dia un total compromís<br />
amb els valors que fan del periodisme una professió<br />
tan noble, com són el rigor, l’honestedat, la fidelitat a la<br />
realitat i la voluntat de contribuir a una societat més informada<br />
i, per tant, més justa i bona. També aprofitem l’efemèride<br />
per agrair al Regió7 l’espai que sempre han dedicat<br />
al nostre municipi, que ha servit per donar a conèixer les<br />
activitats i serveis de Sant Joan de Vilatorrada, així com per<br />
donar veu a les nostres associacions, entitats i empreses. No<br />
hi ha cap dubte de la importància dels diaris comarcals, uns<br />
mitjans de comunicació que recorden dia rere dia la importància<br />
d’informar de les grans actuacions i iniciatives dels<br />
municipis, però també d’aquelles més petites que també<br />
tenen un interès informatiu per als ciutadans i per a les<br />
ciutadanes.<br />
Moltes felicitats per<br />
aquests 40 anys plens d’informació<br />
de qualitat i de proximitat!<br />
Aquest Sant Jordi, fes un viatge al<br />
Sant Joan de Vilatorrada de fa 100 anys<br />
T’imagines poder reviure el passat del teu municipi a través d’un llibre de fotografies?<br />
Amb “L’Abans de Sant Joan de Vilatorrada. Recull gràfic 1890-1979” podràs fer-ho!<br />
L’editorial Efadós ha elaborat aquesta obra que recull la memòria històrica del municipi<br />
entre els anys 1890 i 1979 a través d’imatges que mostren de la manera més autèntica<br />
i fidel l’estil de vida dels santjoanencs i santjoanenques d’aquells anys.<br />
Aconsegueix aquesta joia històrica al teu quiosc i llibreria! Feliç Sant Jordi!
REGIÓ7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
D’OPINIONS<br />
7<br />
LA PREMSA COMARCAL, IMPRESCINDIBLE<br />
L<br />
a mort del dictador i<br />
l’aprovació de la<br />
Constitució espanyola<br />
el 1978 van ser<br />
el tret de sortida a Catalunya de<br />
nombroses iniciatives culturals<br />
i periodístiques, àvides per normalitzar<br />
el país i iniciar una nova<br />
etapa de llibertat i progrés. Regió7<br />
va ser una de les capçaleres<br />
que naixia en aquell nou i esperançador<br />
context, amb la voluntat<br />
de dotar el Bages i les comarques<br />
del voltant d’un diari independent<br />
i en català. I s’unia, així,<br />
a un nombrós grup de capçaleres<br />
que passaven a esdevenir actors<br />
claus en el debat de consolidació<br />
del model de país i dels<br />
nous valors que havien de definir-lo.<br />
Que avui Regió7 celebri 40<br />
anys és la constatació que el vostre<br />
ha estat un model periodístic<br />
d’èxit, que ha sabut guanyar-se<br />
la confiança dels lectors i que ha<br />
trobat el seu lloc en el sector. I ho<br />
heu aconseguit gràcies a quatre<br />
dècades de rigor informatiu i de<br />
periodisme de proximitat, cobrint<br />
el dia a dia les comarques<br />
de la Catalunya Central,<br />
però, alhora, ampliant la mirada<br />
a tot el país.<br />
40 anys després, el context<br />
polític que tenim també és<br />
molt complex i el paper dels<br />
mitjans de comunicació segueix<br />
sent imprescindible. És<br />
innegable que vivim una repressió<br />
inèdita a Europa, amb<br />
presos polítics i exiliats, i<br />
veient constantment una regressió<br />
dels drets i les llibertats<br />
individuals i col·lectives.<br />
La deriva autoritària de l’Estat<br />
espanyol sembla no tenir<br />
fi i, a ulls del món, cada vegada<br />
hi ha més gent que s’adona<br />
de fins a<br />
Quim<br />
Torra i Pla<br />
PRESIDENT DE<br />
LA GENERALITAT<br />
DE CATALUNYA<br />
El paper dels mitjans comarcals ha<br />
estat i segueix sent imprescindible<br />
com a eina de cohesió social i<br />
territorial d’una Catalunya diversa<br />
quin punt<br />
les vulneracions<br />
dels<br />
drets civils i<br />
humans són<br />
absolutament<br />
insuportables<br />
des d’un punt de vista democràtic.<br />
El Govern que presideixo<br />
ho està denunciant<br />
arreu, i ho seguirem fent insistentment<br />
en els propers<br />
mesos, però també cal que els<br />
mitjans alcin la veu contra<br />
aquest atac a la democràcia.<br />
Necessitem una premsa forta,<br />
plural i compromesa per<br />
seguir lluitant per tenir el país<br />
que volem. Necessitem una<br />
premsa rigorosa i valenta per<br />
combatre la desinformació i<br />
afavorir una ciutadania crítica,<br />
ferma i apoderada.<br />
Per això, especialment<br />
avui, en un context marcat<br />
també per la sobreinformació<br />
i la proliferació de notícies falses,<br />
ens cal que els mitjans,<br />
com Regió7,<br />
siguin els<br />
guardians de<br />
la llibertat<br />
d’informació<br />
i d’expressió,<br />
alçant<br />
la veu<br />
contra les injustícies<br />
i defensant el model<br />
pacífic i democràtic que ha<br />
marcat sempre el nostre tarannà.<br />
No vull acabar aquestes ratlles<br />
sense posar en valor l’esforç<br />
gegantí que heu fet des de la<br />
premsa comarcal per sobreposar-vos<br />
als obstacles i als canvis<br />
que heu hagut d’afrontar durant<br />
aquests quaranta anys i que us<br />
han obligat a readaptar-vos<br />
constantment. I us ho vull agrair<br />
de manera especial, perquè el<br />
paper dels mitjans comarcals ha<br />
estat i segueix sent imprescindible<br />
com a eina de cohesió social<br />
i territorial d’una Catalunya diversa.<br />
En un món cada cop més<br />
global i immediat, els mitjans de<br />
proximitat creen comunitat, ens<br />
uneixen i ens vinculen a projectes<br />
i reptes comuns.<br />
Així que avui, amb quatre dècades<br />
d’història a les vostres espatlles,<br />
us encoratjo a seguir escrivint<br />
el futur de Catalunya i a<br />
fer-ho a favor d‘un país pròsper,<br />
inclusiu i cohesionat. Un país<br />
d’oportunitats que hem de construir<br />
entre tots.<br />
Felicitats i per molts anys més!
E<br />
D’OPINIONS<br />
REGIÓ7<br />
8<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
l diari Regió7 commemora<br />
els 40 anys de vida.<br />
Quatre dècades durant<br />
les quals el país s’ha<br />
transformat profundament, en un<br />
procés que aquest diari ha explicat<br />
cada dia als seus lectors, en un esforç<br />
formidable per aixecar acta, interpretar<br />
i divulgar tot el que ha anat passant<br />
no solament a les comarques de la Catalunya<br />
Central, sinó també a tot el<br />
país i al món, com correspon a una<br />
publicació que ha refermat la seva vocació<br />
de diari territorial, i també d’àmbit<br />
informatiu general.<br />
Un país, un territori, es vertebra al<br />
llarg dels anys sent presents, treballant<br />
i actuant en tots els fronts. La informació<br />
és un pilar fonamental per<br />
crear identitat i consciència col·lectiva.<br />
I Regió7 ha tingut molt a veure en<br />
la creació d’una consciència de pertinença<br />
a la Catalunya Central entre<br />
la població de l’àmbit d’aquesta capçalera.<br />
Ha fet molt i ho ha fet bé, com<br />
40 ANYS REFORÇANT EL TERRITORI<br />
ho deixa palesa la consolidació d’un<br />
projecte empresarial que ha sabut<br />
adaptar-se i projectar-se en un context<br />
no gens fàcil de crisi econòmica,<br />
que s’ha encavalcat a més amb una<br />
crisi de la premsa en paper arreu. La<br />
consolidació del model digital de Regió7<br />
s’ha consolidat, així, en una realitat<br />
que ha de garantir la pervivència<br />
d’una capçalera ja històrica al país.<br />
Com a alcalde d’Igualada ja fa uns<br />
quants anys, i com a president de la<br />
Diputació de Barcelona des de l’any<br />
passat, puc testimoniar la importància<br />
dels projectes comunicatius sòlids<br />
i professionals,<br />
que representen<br />
un factor sistèmic<br />
de vertebració i<br />
musculació dels<br />
projectes territorials.<br />
Uns objectius<br />
que compartim des de l’àmbit polític.<br />
La política de proximitat ens permet<br />
incidir en la millora de la vida dels<br />
Marc<br />
Castells<br />
i Berzosa<br />
ALCALDE<br />
D’IGUALADA<br />
I PRESIDENT DE LA<br />
DIPUTACIÓ DE<br />
BARCELONA<br />
La informació és un pilar<br />
fonamental per crear identitat<br />
i consciència col·lectiva<br />
ciutadans des de l’àmbit més proper.<br />
Com a alcalde, l’assoliment de millors<br />
quotes de benestar per a la ciutadania<br />
és el meu primer objectiu, de la<br />
mateixa manera que des de la Diputació<br />
de Barcelona es treballa de forma<br />
incessant per garantir un equilibri<br />
territorial que permeti que els ciutadans<br />
tinguin garantits uns serveis i<br />
una qualitat de vida amb independència<br />
del lloc on visquin.<br />
La Catalunya Central és un territori<br />
que ha lluitat durant aquests 40<br />
anys per guanyar identitat i pes propi<br />
a la Catalunya del segle XXI, tal com<br />
ja l’havia tingut al llarg<br />
de la nostra història,<br />
davant d’una dinàmica<br />
d’engrandiment i<br />
posicionament molt<br />
fort de la gran àrea metropolitana<br />
de Barcelona.<br />
Per a un país com Catalunya és<br />
vital disposar d’una capital potent i<br />
projectat al món, però també és imprescindible<br />
l’existència d’un territori<br />
sòlid que s’articuli tant entorn de<br />
ciutats petites i mitjanes com dels<br />
municipis petits.<br />
La capil·laritat del sistema polític,<br />
econòmic i cultural de Catalunya ha<br />
permès a aquest país superar molts<br />
avatars històrics. I la vigència d’aquest<br />
sistema nerviós ha estat possible gràcies<br />
a l’esforç enorme d’un teixit cívic,<br />
polític, cultural i social que ens ha definit<br />
al llarg de la nostra història. I els<br />
mitjans de proximitat han estat, i són,<br />
un fet diferencial que diu molt del<br />
nostre ADN com a poble.<br />
Des de la política, tenim l’obligació<br />
de preservar i enfortir aquest ecosistema<br />
que ha fet possible ser com som.<br />
I aquest és un objectiu compartit amb<br />
els que dia a dia treballen des de l’àmbit<br />
de la comunicació. Un objectiu en<br />
el qual Regió7 ha reeixit amb<br />
excel·lència a partir de la feina persistent<br />
i el rigor empresarial i professional.<br />
EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL<br />
E<br />
ls mitjans de comunicació<br />
connecten la<br />
quotidianitat de la ciutadania<br />
amb fets rellevants<br />
del seu entorn, esdevenen<br />
nexe d’unió entre l’esfera pública i<br />
privada, ja que socialitzen i democratitzen<br />
el coneixement. Els ciutadans<br />
i ciutadanes hem pres consciència<br />
del que ens envolta, en part,<br />
gràcies a la informació que els mitjans<br />
de comunicació ens aporten.<br />
I per això la importància de tenir<br />
mitjans propis, nostrats. El que és<br />
significatiu a escala de país pot no<br />
ser-ho a escala local. Regió7, sense<br />
cap dubte, ha col·laborat de manera<br />
determinant en l’equilibri territorial,<br />
explicant el que passa als<br />
nostres carrers i als nostres bar-ris,<br />
situant a l’agenda comunicativa<br />
successos importants per a la Catalunya<br />
Central que no necessàriament<br />
ho han de ser per a altres<br />
àmbits territorials. Regió7, el Diari<br />
de la Catalunya Central, ha estat<br />
i és un element clau per a la construcció<br />
de la identitat de la nostra<br />
vegueria, i ha esdevingut el primer<br />
a situar-la com a àrea informativa<br />
rellevant. El compromís d’aquest<br />
diari al llarg<br />
Alba Camps<br />
DELEGADA<br />
TERRITORIAL DEL<br />
GOVERN DE LA<br />
GENERALITAT A<br />
LA CATALUNYA<br />
CENTRAL<br />
Regió7 ha col·laborat de manera<br />
determinant en l’equilibri territorial<br />
d’aquests 40<br />
anys amb el<br />
nostre territori<br />
és indiscutible<br />
i, des d’aquí, aprofito per<br />
agrair aquesta tasca, aquest treball<br />
incansable per acompanyar la ciutadania<br />
de la Catalunya Central en<br />
els successos més importants de la<br />
nostra història recent.<br />
El 30 de desembre de 1978 naixia<br />
el diari Regió7, en català i després<br />
d’una dictadura. Ara, 40 anys<br />
més tard, veiem Lledoners en<br />
molts dels seus titulars. La història<br />
és canviant, complexa i, a vegades,<br />
desesperant. Tanmateix, una ciutadania<br />
informada<br />
és una<br />
ciutadania crítica,<br />
valenta,<br />
reivindicativa i<br />
apoderada i, només així, podrem<br />
seguir construint aquest país,<br />
aquesta vegueria, que pensa en la<br />
igualtat d’oportunitats, la justícia<br />
social i la llibertat com a eixos essencials<br />
de la nostra identitat.<br />
Gràcies per enfortir el paper creixent<br />
de la Catalunya Central, territori<br />
ric, divers i plural, fidel reflex<br />
d’un espai comunicatiu que us heu<br />
sabut fer vostre de la millor manera,<br />
informant. Gràcies per la feina<br />
ingent, per aquesta voluntat incansable<br />
d’apropar les persones al seu<br />
context més immediat, gràcies per<br />
ser-hi, per continuar-hi sent i per<br />
explicar d’on venim, on som i cap<br />
on anem.<br />
E<br />
l quarantè aniversari del<br />
diari Regió7 és una celebració<br />
a favor d’una proposta<br />
comunicativa actual<br />
i de servei, però que entronca<br />
clarament amb un passat de la<br />
premsa històrica de proximitat que,<br />
a cavall dels segles dinou i vint, maldava<br />
per informar, comunicar i culturitzar<br />
des de l’àmbit local i en la<br />
llengua pròpia del país. La història<br />
recent de la Catalunya Central, en<br />
general, i de la premsa del país, en<br />
particular, difícilment podria escriure’s<br />
si negligíssim la important<br />
aportació de la premsa local i comarcal<br />
i el paper que dins de la nostra<br />
societat, integrada plenament en<br />
l’anomenada societat de la informació,<br />
tenen els mitjans de comunicació<br />
i, en aquest cas, un mitjà de proximitat<br />
de llengua i cultura catalanes<br />
com Regió7.<br />
La informació i el coneixement de<br />
la realitat del nostre entorn és el pas<br />
VOLUNTAT DE SER<br />
previ i indispensable per entendre<br />
el present que ens envolta i, en conseqüència,<br />
per reflexionar sobre<br />
quins elements poden condicionar<br />
el món que vindrà. Més encara, els<br />
ciutadans necessiten informació,<br />
però també referents. I el diari Regió7,<br />
en tant que premsa de proximitat,<br />
és un mitjà de comunicació<br />
social que identifica tot un àmbit<br />
convivencial concret, el de la Catalunya<br />
Central, alhora que complementa<br />
l’oferta periodística general<br />
des d’una visió centrada en el territori<br />
i la seva gent.<br />
Davant el fenomen<br />
globalitzador,<br />
i en espera<br />
que es materialitzi<br />
definitivament<br />
un espai<br />
català de comunicació que respongui<br />
a la nostra realitat històrica, social<br />
i lingüística i que ens identifiqui<br />
com a unitat cultural diferenciada<br />
Rosa M.<br />
Perelló<br />
PRESIDENTA<br />
DE LA DIPUTACIÓ<br />
DE LLEIDA<br />
La funció sociocultural<br />
de la premsa és més vigent<br />
i necessària que mai<br />
en el si d’Europa i del món, la funció<br />
sociocultural de la premsa és més vigent<br />
i necessària que mai, donat que<br />
els mitjans de comunicació de proximitat<br />
estan considerats un dels<br />
principals factors d’identificació de<br />
comunitats, territoris i pobles.<br />
Han passat quaranta anys d’ençà<br />
que un 30 de setembre de 1978 Regió7,<br />
un informatiu intercomarcal<br />
que es venia al preu de 25 pessetes,<br />
irrompés amb força en la vida dels<br />
ciutadans del Bages, el Berguedà i el<br />
Solsonès. Si la historiografia i l’arxivística<br />
considera la<br />
premsa com un dels<br />
millors indicadors<br />
de la societat en una<br />
època determinada<br />
i en períodes de<br />
temps concrets,<br />
quan parlem de Regió7 –que apareix<br />
abans de les primeres eleccions<br />
municipals i de l’obtenció de l’Estatut<br />
d’Autonomia de Catalunya– estem<br />
apuntant a quatre dècades de la<br />
vida d’un mitjà de comunicació que<br />
ens permeten de resseguir l’anar i<br />
venir d’unes comarques geogràficament<br />
centrals, la fesomia dinàmica<br />
i canviant dels seus municipis, les<br />
polítiques locals des de tots els accents<br />
i matisos possibles, i la manera<br />
de viure i de sentir, individual i<br />
col·lectiva, d’unes quantes generacions<br />
de catalans.<br />
Una de les premisses que han caracteritzat<br />
la premsa catalana en els<br />
darrers quaranta anys és la «voluntat<br />
de ser», de ser una premsa normal,<br />
és a dir, nacional, capaç de fer<br />
front als problemes derivats de la<br />
manca d’un estat propi i de contraposar-se<br />
a l’efecte (des)informatiu<br />
d’uns mitjans forans i contraris. És<br />
en aquest camí que Regió7 culmina,<br />
amb èxit, una etapa per afrontar-ne<br />
una altra de nova, i els reptes que se<br />
li presentin.<br />
Enhorabona!
E<br />
D’OPINIONS<br />
REGIÓ7<br />
10<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
40 ANYS DE DEMOCRÀCIA, PREMSA I LLIBERTAT<br />
l 3 d’abril es van complir<br />
40 anys de les primeres<br />
eleccions municipals<br />
democràtiques i el 19<br />
d’abril també va fer 40 anys de la<br />
constitució dels primers ajuntaments<br />
democràtics. Unes commemoracions<br />
que coincideixen amb el<br />
40è aniversari del diari Regió7, que<br />
havia vist la llum pocs mesos abans<br />
d’aquestes fets transcendentals per a<br />
la història d’un país que, en aquell<br />
moment, estava convençut que deixava<br />
enrere quatre dècades de dictadura.<br />
Les eleccions del 1979 van estar<br />
marcades per la il·lusió i l’esperança<br />
d’un canvi històric que ens havia de<br />
portar la democràcia i una societat<br />
més lliure i més justa. I així van arribar<br />
els primers alcaldes i les primeres<br />
alcaldesses, regidores i regidors<br />
de l’etapa democràtica. Gràcies al<br />
seu esforç i a la seva dedicació, els<br />
ajuntaments han estat un dels motors<br />
fonamentals de la transformació<br />
que ha viscut el país al llarg d’aquests<br />
40 anys.<br />
Malauradament, aquesta valuosa<br />
aportació s’ha fet en unes condicions<br />
molt millorables, especialment pel<br />
que fa a la injustícia històrica de mantenir<br />
un sistema de finançament municipal<br />
clarament insuficient. Una<br />
mancança que s’ha agreujat per la<br />
clara voluntat recentralitzadora de<br />
l’administració estatal per reduir el<br />
paper dels ajuntaments, malgrat que<br />
continuen sent l’administració més<br />
propera a la ciutadania i un element<br />
clau per afavorir la<br />
convivència.<br />
No cal dir que<br />
tot plegat ha acabat<br />
d’empitjorar<br />
encara més per la<br />
situació política a<br />
Catalunya, immersa en un enfrontament<br />
obert amb l’Estat, i amb presos<br />
i preses polítiques i persones exiliades<br />
per complir el mandat majoritari<br />
dels catalans i les catalanes.<br />
Valentí<br />
Junyent<br />
Torras<br />
ALCALDE<br />
DE MANRESA<br />
Regió7 ha jugat un paper<br />
fonamental com a vertebrador<br />
d’un territori<br />
Per això, cal fer un reconeixement<br />
a aquelles dones i homes que des<br />
dels ajuntaments han estat i continuen<br />
estant al servei dels ciutadans<br />
i, particularment, als alcaldes que<br />
han governat la ciutat en aquesta etapa<br />
democràtica: Joan Cornet, Juli<br />
Sanclimens, Jordi Valls i Josep Camprubí.<br />
Gràcies a la convocatòria de<br />
Regió7, vaig tenir la fortuna de viure<br />
una trobada inoblidable amb ells, al<br />
llarg de la qual vam compartir experiències<br />
i opinions en un diàleg sincer<br />
i enriquidor, del qual destacaria<br />
un comentari: «La<br />
sort és que a Manresa<br />
tots els alcaldes hem<br />
pogut parlar entre nosaltres<br />
sense problemes,<br />
i hi ha hagut altres<br />
ciutats on això no<br />
ha passat».<br />
El diàleg i la recerca del consens ha<br />
estat, sens dubte, el que ens ha permès<br />
avançar en els successius mandats<br />
municipals, amb la complicitat<br />
de les entitats, del teixit cultural, econòmic,<br />
i social de la ciutat i també, cal<br />
dir-ho, del nostre diari: Regió7.<br />
Perquè 40 anys després del seu<br />
naixement considerem Regió7 el diari<br />
de Manresa, al marge del seu paper<br />
com a mitjà informatiu de referència<br />
de la Catalunya Central, que ha sabut<br />
anar consolidant al llarg d’aquestes<br />
quatre dècades.<br />
En aquest temps, Regió7 ha jugat<br />
un paper fonamental com a vertebrador<br />
d’un territori del qual Manresa<br />
se sent capital, però la ciutat també<br />
necessita la complicitat de la ciutadania,<br />
de les entitats i de les administracions<br />
implicades per poder<br />
exercir amb plenitud aquesta capitalitat.<br />
Per això, vull expressar el meu reconeixement<br />
a totes les persones que<br />
han fet possible que el diari hagi pogut<br />
arribar fins aquí i els millors desitjos<br />
perquè aquesta història d’èxit<br />
tingui continuïtat en el futur. Per<br />
molts anys!<br />
V<br />
PREMSA DE PROXIMITAT I DE QUALITAT<br />
ivim en la societat de<br />
les fake news, de les<br />
postveritats, dels 280<br />
caràcters del tuit, de la<br />
desinformació a les xarxes socials,<br />
de les anàlisis sense profunditat,<br />
d’una immediatesa sovint incompatible<br />
amb l’exactitud. Per això,<br />
en aquesta època, cal reivindicar<br />
més que mai la necessitat de bons<br />
periodistes i el rigor i la professionalitat<br />
de mitjans com el Regió7.<br />
Molts de nosaltres hem crescut<br />
informant-nos d’allò que passava<br />
a casa nostra i arreu a través del<br />
Regió7, un mitjà que, tot i adaptar-se<br />
als nous temps i incorporar<br />
l’edició digital, no ha perdut mai<br />
la seva essència –premsa de proximitat<br />
i de qualitat– i ens ha fet a<br />
tots ciutadans més ben informats<br />
i amb més esperit crític, escrutant<br />
amb profunditat els temes d’interès<br />
per a la ciutadania. El Regió7<br />
ha estat i és part de les nostres vides<br />
i de<br />
la nostra<br />
quotidianitat.<br />
En un<br />
Albert<br />
Piñeira<br />
i Brosel<br />
ALCALDE<br />
DE PUIGCERDÀ<br />
El Regió7 crea identitat territorial<br />
i ens inspira confiança<br />
món global, cal reivindicar el paper<br />
de la premsa comarcal, aquella<br />
que ens informa d’allò que passa<br />
a casa nostra i ens afecta de manera<br />
més directa. Temes que, sense<br />
diaris com el Regió7, no tindrien<br />
cap plataforma de difusió.<br />
El Regió7 és l’altaveu i l’instrument<br />
d’anàlisi d’allò que succeeix<br />
al nostre entorn; crea identitat territorial<br />
i ens<br />
inspira confiança.<br />
D’aquesta<br />
aventura ja<br />
en fa 40 anys. Quatre dècades que<br />
són una història d’èxit i de la qual<br />
tots ens sentim una mica partícips:<br />
perquè el Regió7 és el diari<br />
de les nostres comarques i de tots,<br />
d’aquesta gran família que formen<br />
els seus professionals, els col·laboradors,<br />
els lectors i els anunciants.<br />
Gràcies per tot el que ens heu<br />
donat i, sobretot, gràcies perquè<br />
l’any 1986 vau fer una aposta per<br />
la Cerdanya, en incorporar-la a<br />
l’àmbit territorial del diari. Per<br />
molts anys!<br />
E<br />
UNA FUNCIÓ COMPLEXA I NECESSÀRIA<br />
l territoris els fan els seus<br />
ajuntaments i les seves<br />
institucions, promovent<br />
aquells canvis que aporten<br />
espais i formes de relació noves<br />
que mantenen viva una comarca,<br />
una ciutat. Però sobretot els fan els<br />
seus habitants, llevant-se cada dia,<br />
treballant, participant a les entitats<br />
culturals, cíviques, esportives, veïnals...<br />
vivint i, sobretot, omplint o no<br />
de contingut els canvis promoguts<br />
des de les institucions.<br />
És aquesta una relació molt complexa<br />
i difícil, la que porta les iniciatives<br />
davant el judici de la saviesa<br />
popular, i en què es donen sovint paradoxes<br />
d’iniciatives incompreses<br />
que amb els anys esdevenen d’èxit i<br />
a l’inrevés. I és aquí on apareix la<br />
premsa. En una posició a vegades<br />
amable, a vegades incòmoda, sempre<br />
complexa i difícil, i necessària<br />
com a agent multiplicador del debat<br />
públic, amplificant èxits, fracassos,<br />
tempestes en gots d’aigua i debats<br />
en profunditat.<br />
En els darrers cent anys Berga ha<br />
canviat molt. Ha triplicat la seva població<br />
i la seva superfície, en un<br />
camí esbossat des dels diferents<br />
consistoris que els berguedans han<br />
omplert de contingut, de vida, de<br />
poble. El primer eixample vers l’actual<br />
passeig de Indústria, la portada<br />
d’aigües de les captacions de muntanya,<br />
el segon eixample vers el passeig<br />
de la Pau i<br />
tot l’espai al<br />
sud i a l’oest del<br />
carrer del Roser,<br />
o les més<br />
recents urbanitzacions<br />
de<br />
Casampons i Pedregals, el parc del<br />
Lladó, la piscina coberta, la pendent<br />
Oriol Camps<br />
ALCALDE<br />
ACCIDENTAL<br />
DE L’AJUNTAMENT<br />
DE BERGA<br />
No sé com seria avui Berga i el<br />
Berguedà si Regió7 no hagués nascut<br />
però de ben segur que serien diferents<br />
estació de busos, el deute municipal.<br />
Si obrim el focus a escala comarcal<br />
hem vist el naixement, creixement<br />
de la mineria i del tèxtil, i la<br />
seva caiguda, la terciarització de l’economia<br />
amb un –insuficient–<br />
manteniment de la indústria després<br />
del sotrac, la Baells i el túnel del<br />
Cadí, les variants de la 1411, l’aparició<br />
del turisme, el debat del retorn<br />
del tren o del desdoblament de la<br />
C-16... aspectes que han determinat<br />
i determinen el què i el com de Berga<br />
i el Berguedà, i que en marquen<br />
l’agenda dels propers<br />
anys.<br />
I també, tant important<br />
com el primer,<br />
el contingut de<br />
tot, la vida, el poble;<br />
aquella festa on<br />
hom no va poder assistir, un gloriós<br />
partit de futbol amb victòria local,<br />
l’existència d’una entitat i la seva activitat<br />
lloable, aquella reeixida obra<br />
de teatre, una conferència notable...<br />
La llista és enorme, però l’encabim<br />
en molt bona part a les pàgines de<br />
Regió7 dels darrers quaranta anys.<br />
En aquest temps, tota una vida per<br />
a la meitat de berguedans, el diari<br />
ha acompanyant molts cafès i reflexions<br />
solitàries, ha estat punt de partida<br />
de converses banals o de profunds<br />
debats que encara duren, ens<br />
ha dit què hem fet i com ha anat,<br />
com ens hem barallat i com hem<br />
plorat d’alegria. Relat. Vida.<br />
No sé com seria avui Berga i el<br />
Berguedà si Regió7 no hagués nascut,<br />
però de ben segur que serien diferents.<br />
Una petja de quatre dècades<br />
significa que tot plegat s’ha gestionat<br />
amb encert, que s’ha guanyat<br />
a pols el dret a ser-hi, a tornar a tirar<br />
i seguir jugant.
A<br />
D’OPINIONS<br />
REGIÓ7<br />
12<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
UN INSTRUMENT CLAU DE COHESIÓ<br />
casa nostra el que no surt<br />
a Regió7 no és notícia. I<br />
això ho podem dir de<br />
ben pocs mitjans de comunicació.<br />
Amb quaranta anys de<br />
vida, el diari de les comarques centrals<br />
capitalitza la comunicació de<br />
proximitat referent. Ens fa ser actualitat<br />
des del periodisme professional,<br />
que és el que fiscalitza l’acció dels estaments<br />
polítics, socials i religiosos.<br />
Regió7 ha estat, a més, la capçalera<br />
que ha apostat per fer país, amb el<br />
català com a eina des del primer<br />
dia –tot i que avui sembla evident, en<br />
el context de final dels setanta no ho<br />
era tant–, i per configurar el mapa de<br />
la Catalunya Central. És innegable el<br />
seu paper cohesionador del territori.<br />
De fet, el rotatiu manresà ha esdevingut<br />
durant aquestes dècades un<br />
instrument cabdal per crear la consciència<br />
de vegueria, amb més força<br />
que cap altre per a l’imaginari col·lectiu<br />
dels ciutadans de les nostres comarques.<br />
I això es fa palès especialment<br />
al Solsonès, els habitants del<br />
qual som lleidatans amb el cor cap<br />
on ens menen les aigües, és a dir, el<br />
Cardener.<br />
Al mateix temps, la funció cohesionadora<br />
del diari es tradueix en la<br />
vocació de proximitat que fa noticiables<br />
informacions d’interès general<br />
per als veïns que en altres mitjans<br />
són ignorades. Ens referim a informacions<br />
sobretot de servei, però<br />
també sobre l’activitat del teixit associatiu<br />
i<br />
David<br />
Rodríguez<br />
i González<br />
ALCALDE<br />
DE SOLSONA<br />
El rotatiu manresà ha esdevingut durant<br />
aquestes dècades un instrument cabdal per<br />
crear la consciència de vegueria<br />
empresarial.<br />
I per<br />
això ens el<br />
sentim<br />
nostre.<br />
Segurament<br />
no ha estat un viatge planer<br />
superar aquests quaranta anys, prop<br />
de la meitat dels quals han estat marcats<br />
per un canvi constant de paradigma<br />
en el periodisme i en la premsa<br />
escrita, que ha obligat rotatius<br />
com aquest a adaptar-se a les possibilitats<br />
de les noves tecnologies i optimitzar<br />
recursos. Per tant, cal felicitar<br />
aquest esforç tant a la direcció<br />
com a les empreses editores que hi<br />
ha hagut dar-rere i, especialment, a<br />
tot l’equip humà que fa possible<br />
treure el diari cada dia al carrer.<br />
Aprofito per demanar des d’aquesta<br />
tribuna que se’m facilita que els esforços<br />
ingents que suposa mantenir<br />
un producte d’aquest<br />
tipus no es<br />
tradueixin mai<br />
en precarietat<br />
per als treballadors.<br />
El capital<br />
humà del mitjà<br />
ha de ser el seu bé més preuat.<br />
I és que en l’era de les xarxes socials<br />
i la postveritat, diaris com Regió7<br />
han de continuar sent un refugi<br />
per aconseguir la informació que<br />
ens afecta més de prop i que basteix<br />
una opinió pública madura. Per això,<br />
és clau que els periodistes que hi treballen<br />
continuïn sent notaris de la<br />
nostra realitat amb el rigor, la veracitat<br />
i la pluralitat com a premisses<br />
bàsiques. Perquè així sigui, d’altra<br />
banda, els lectors també hem de ser<br />
conscients que aquest tipus d’informació<br />
té uns costos i, per tant, ha de<br />
tenir un preu.<br />
En nom del consistori solsoní i del<br />
conjunt de la ciutat de Solsona, felicito<br />
molt sincerament el conjunt de<br />
persones que han fet possible<br />
aquestes quatre dècades d’informació<br />
de proximitat i, en especial, els<br />
nombrosos corresponsals que han<br />
treballat des del Solsonès i per al Solsonès.<br />
Per molts anys puguem continuar<br />
fent camí amb el diari de casa<br />
nostra.<br />
40 ANYS DE SERVEI AL PAÍS I A LA SEVA GENT<br />
A<br />
quest mes d’abril fa<br />
justament 40 anys que<br />
es van escollir els primers<br />
regidors, regidores,<br />
alcaldes i alcaldesses de la democràcia.<br />
Després de 40 anys de<br />
dictadura arribava una nova etapa<br />
històrica de democràcia, llibertats<br />
i recuperació d’institucions pròpies,<br />
tot que avui constatem vivament<br />
actituds i fets ancorats en<br />
aquella fosca època de repressió.<br />
Malgrat tot, en aquell context<br />
també veieren la llum nombroses<br />
iniciatives culturals, socials, esportives,<br />
empresarials, civils… Regió7<br />
n’és un bon exemple. Amb la<br />
vocació d’informar i ser una referència<br />
de la Catalunya Central,<br />
crec que el vostre mitjà ha esdevingut<br />
un dels elements més cohesionadors<br />
i generadors de consciència<br />
i identitat territorial de tot<br />
l’àmbit.<br />
Des de la Seu d’Urgell, que formem<br />
part de<br />
la vegueria<br />
del Pirineu i,<br />
per tant,<br />
som en un<br />
Albert<br />
Batalla<br />
ALCALDE DE LA<br />
SEU D’URGELL<br />
Des del cor de la Catalunya Central<br />
també heu mirat cap a l’Alt Urgell<br />
espai de transició informativa amb<br />
altra premsa comarcal –com són<br />
els diaris de Lleida–, i fins i tot internacional<br />
–com són els mitjans<br />
del Principat d’Andorra–, hem d’agrair<br />
que Regió7 sempre ens hagi<br />
tingut en compte. Saber que des<br />
del cor de la Catalunya Central<br />
també heu mirat cap a la Seu i l’Alt<br />
Urgell ens satisfà i alhora ens acosta<br />
més a les<br />
vostres comarques.<br />
Vist amb<br />
perspectiva, la<br />
tasca que hem fet des dels ajuntaments<br />
i des de mitjans com el vostre<br />
durant aquests 40 anys ha estat<br />
paral·lela i amb un gran punt de<br />
coincidència: el servei des de la<br />
proximitat als nostres veïns i veïnes.<br />
Enfortir els nostres territoris,<br />
fer-los més pròspers i amb més<br />
oportunitats, i per tant, més connectats,<br />
més informats i més crítics<br />
és quelcom que hem compartit<br />
durant quatre dècades i que desitjo<br />
que puguem compartir molts<br />
anys més.<br />
Per molts anys, Regió7!<br />
C<br />
om ens ha canviat la<br />
vida a totes i tots en 40<br />
anys… sembla que hagi<br />
estat una llampegada<br />
però el cert és que tot ha canviat i qui<br />
ens ho ha explicat ha estat aquest<br />
diari.<br />
Al Moianès, com a tot l’àmbit<br />
territorial on Regió7 és referent escrit,<br />
ha estat company d’esmorzars<br />
a casa o al bar, motiu de disputes polítiques<br />
i debats locals acalorats o<br />
distesos però sempre constructius,<br />
imprescindibles per poder fer avançar<br />
els nostres pobles i ciutats.<br />
Un diari és aquell punt de trobada<br />
de tots, on els fets que marquen<br />
la nostra vida s’hi veuen reflectits i<br />
perduraran per sempre, els diaris<br />
són els cronistes de la nostra societat<br />
i el nostre temps.<br />
UN PUNT DE TROBADA DE TOTS<br />
També qui fa els diaris, els periodistes,<br />
viuen temps convulsos, la llibertat<br />
d’expressió es veu amenaçada<br />
cada dia d’una manera més desacomplexada<br />
i sense escrúpols, segrestar<br />
aquesta veu és un atac directe<br />
a la democràcia i a tota la nostra<br />
societat! També la crisi econòmica<br />
general i la del mateix sector<br />
aboca a la precarietat laboral i perjudica<br />
d’una manera greu la mirada<br />
independent i crítica dels professionals,<br />
aquests fets i aquesta realitat<br />
no les podem ignorar i les hem<br />
de denunciar sempre!<br />
Rebeu des de Moià una forta<br />
abraçada i felicitació pels vostres 40<br />
anys, pel que s’ha fet i pel que, sense<br />
cap dubte, seguireu fent durant<br />
moltíssims anys més. Per molts<br />
anys!<br />
Dionís<br />
Guiteras<br />
ALCALDE DE MOIÀ,<br />
PRESIDENT DEL<br />
CONSELL<br />
COMARCAL<br />
DEL MOIANÈS<br />
I VICEPRESIDENT<br />
DE LA DIPUTACIÓ<br />
DE BARCELONA<br />
Vista de la façana de la seu de Regió7 a Manresa<br />
ARXIU/SALVADOR REDÓ
D’OPINIONS<br />
REGIÓ7<br />
14<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
EL DIARI DE CASA<br />
P<br />
rimer de tot, he d'agrair<br />
a totes les persones<br />
que heu format<br />
part d'aquest<br />
viatge, sobretot als seus fundadors<br />
(sense ells el diari no existiria),<br />
la feina feta d'una manera<br />
o altra dins del rotatiu i que<br />
heu fet possible que Regió7<br />
arribés fins aquí.<br />
Catalunya és un país amb<br />
una gran tradició de mitjans de<br />
comunicació arrelats als territoris,<br />
sobretot pel que fa a la<br />
premsa escrita, i aquest és el<br />
cas del Regió7, que ha tingut i<br />
té un paper fonamental a l'hora<br />
de fer-nos arribar les notícies<br />
de la nostra comarca, «notícies<br />
de proximitat» , informació que<br />
molts cops no tindrien<br />
Agustí<br />
Comas<br />
Guitó<br />
PRESIDENT<br />
DEL CONSELL<br />
COMARCAL<br />
DEL BAGES<br />
El diari s’ha convertit<br />
en un element clau<br />
en algun moment de<br />
les nostres vides<br />
cap ressò en mitjans<br />
d'àmbit nacional, però<br />
que per a la gent, entitats<br />
i les institucions<br />
del Bages tenen la seva<br />
importància, sempre<br />
amb voluntat de servei,<br />
amb rigor i professionalitat, i<br />
això esdevé bàsic per a la bona<br />
salut de qualsevol societat democràtica.<br />
Aquests anys com a president<br />
del Consell Comarcal del<br />
Bages, hem tingut entre els<br />
nostres objectius el de ser una<br />
administració propera i que faciliti<br />
la relació de la ciutadania<br />
i els ajuntaments amb els nostres<br />
serveis, i he vist molt clarament<br />
que el treball conjunt i<br />
consensuat entre administracions<br />
ens ofereix l’oportunitat<br />
de crear nous projectes i ens<br />
dona més força a l'hora de reivindicar<br />
i demanar millores per<br />
a la comarca i per a la seva gent,<br />
i aquí el diari també hi ha tingut<br />
la seva importància, ja que<br />
molts cops ha sigut el nostre altaveu<br />
per donar a conèixer millor<br />
les nostres accions, serveis<br />
o activitats i aquest paper també<br />
l’ha fet amb els ajuntaments<br />
i les entitats, i ha actuat com un<br />
eix de dinamització sociocultural,<br />
econòmica i esportiva,<br />
entre d'altres, donant sempre<br />
veu a tothom.<br />
El diari també ha sigut<br />
una eina d'inclusió<br />
per a molta gent, cal recordar<br />
que des dels<br />
seus inicis sempre ha<br />
sigut en català; per tots<br />
aquests motius el diari<br />
s'ha convertit en un<br />
element clau en algun moment<br />
de les nostres vides, agraeixo el<br />
tracta rebut fins ara pels professionals<br />
de Regió7, tant com<br />
a president com des de l’àmbit<br />
particular, de quan he passat<br />
cròniques d'entitats esportives.<br />
Moltes felicitats pel quarantè<br />
aniversari, enhorabona i gràcies<br />
per la gran feina que feu, i<br />
per molts anys més!!!<br />
REGIÓ7, 40 ANYS I SUMANT!<br />
E<br />
n uns temps en els<br />
quals la immediatesa,<br />
la novetat i la<br />
superficialitat formen<br />
part de la quotidianitat és<br />
reconfortant i esperançador<br />
que un projecte com el del diari<br />
Regió7 celebri els 40 anys en<br />
plena forma. Un projecte creat<br />
a foc lent, de llarg recorregut,<br />
que els representants de les institucions<br />
territorials mai podrem<br />
agrair prou, en un territori<br />
en el qual tenir veu pròpia resulta<br />
gairebé vital per al seu futur.<br />
Des de la seva fundació a<br />
Manresa l’any 1978, aquest diari<br />
ha tingut de manera intrínseca<br />
la idea de donar veu a la Catalunya<br />
Central, i<br />
ha demostrat que<br />
la seva nomenclatura<br />
no és fruit de la<br />
casualitat. Els anys<br />
han confirmat que<br />
les seves intencions<br />
han estat seguides<br />
al peu de la lletra, i durant<br />
tot aquest temps les comarques<br />
centrals han disposat<br />
d’una eina per conèixer, expressar-se,<br />
informar-se i, segurament<br />
de manera inconscient<br />
al principi, crear una identitat<br />
pròpia.<br />
Quaranta anys donen per a<br />
molt, i al Berguedà ho sabem<br />
molt bé. Fa quaranta anys el<br />
Josep Lara<br />
i Tristante<br />
PRESIDENT<br />
DEL CONSELL<br />
COMARCAL<br />
DEL BERGUEDÀ<br />
I ALCALDE<br />
DE GUARDIOLA<br />
DE BERGUEDÀ<br />
Aquest diari ha tingut de<br />
manera intrínseca la idea<br />
de donar veu a la<br />
Catalunya Central<br />
Consell Comarcal del Berguedà<br />
encara no existia com a tal!<br />
En aquest període de temps<br />
hem vist com la comarca ha<br />
passat d’estar sustentada per la<br />
indústria minera i tèxtil a estar<br />
equipada per un futur digital i<br />
tecnològic, amb l’arribada de la<br />
fibra òptica a cada vegada més<br />
municipis. I Regió7 ho ha explicat,<br />
sempre al peu del canó.<br />
Però no només hi ha sigut per<br />
als grans esdeveniments, sinó<br />
que ha estat el perfecte cronista<br />
del dia a dia de la gent, de les<br />
gràcies i de les desgràcies, de les<br />
iniciatives i de les reivindicacions.<br />
I aquest llegat és el veritablement<br />
important i el que<br />
més hem d’agrair a tot l’equip<br />
del diari.<br />
És per tot això<br />
que Regió7 s’ha<br />
convertit en un<br />
diari de referència,<br />
sempre amb<br />
el compromís<br />
amb la veracitat i<br />
la qualitat periodística. Diferents<br />
distincions del Premi Nacional<br />
de Periodisme, entregat<br />
per la Generalitat de Catalunya,<br />
avalen la feina feta al més alt<br />
nivell.<br />
Esperem poder gaudir molts<br />
anys més d’aquest diari, i poder<br />
continuar treballant conjuntament<br />
pels projectes presents i<br />
els que vinguin en el futur.<br />
SUPERACIÓ I CONSTÀNCIA<br />
4<br />
0 anys poden semblar<br />
pocs segons<br />
amb què ho comparem,<br />
però en un<br />
món trepidant com en el que<br />
vivim, és un aniversari prou important<br />
per celebrar-ho; 40<br />
anys informant diàriament,<br />
creant una hemeroteca gens<br />
menyspreable i a la qual, avui,<br />
recorrem nombroses vegades<br />
per trobar resposta als fets més<br />
transcendentals que han marcat<br />
la història del nostre món<br />
local. A més a més, Regió7 va<br />
ser pioner dins la Catalunya<br />
Central, en desafiar les publicacions<br />
nacionals per donar un<br />
toc a la informació comarcal,<br />
imprescindible com a testimoni<br />
d’allò que passa i<br />
que cada dia té entrada<br />
a un bon nombre<br />
de llars.<br />
Durant aquests 40<br />
anys, el Solsonès<br />
també ha format<br />
part de Regió7, i Regió7,<br />
del Solsonès. Des de les<br />
pàgines del rotatiu, passant<br />
pels diferents suplements, o bé<br />
recollint més bé que ningú diferents<br />
fites viscudes en el si de<br />
les nostres contrades. D’aquesta<br />
manera, a les seves pàgines,<br />
hi vam poder llegir com es van<br />
dur a terme les primeres eleccions<br />
municipals, així com, i<br />
Sara<br />
Alarcón<br />
i Postils<br />
PRESIDENTA<br />
DEL CONSELL<br />
COMARCAL<br />
DEL SOLSONÈS<br />
Un bon amic amb qui<br />
compartir una estona<br />
de lectura i actualitat<br />
diàries<br />
aquest és un fet que em fa especial<br />
il·lusió, la creació del<br />
Consell Comarcal del Solsonès,<br />
o bé la tan anhelada recuperació<br />
del Jutjat de Primera Instància.<br />
La construcció de la carretera<br />
i presa de la Llosa del Cavall,<br />
la carretera de Biosca i la<br />
construcció de diverses infraestructures,<br />
com l’abastament<br />
d’aigua a les masies, van<br />
anar-se explicant arreu i van ser<br />
part de la transformació de la<br />
comarca. Malauradament, de<br />
tant en tant podíem llegir, entre<br />
alguna llàgrima dolorosa,<br />
com se’ns relatava el comiat del<br />
bisbe Deig i el de mossèn Huguet,<br />
o el de l’estimat Xavier<br />
Jounou, alcalde de Solsona, així<br />
com la pèrdua de l’amic<br />
Josep Colell, alcalde<br />
de Llobera,<br />
igual que l’apreciat<br />
alcalde de Clariana<br />
Joan Pijuan.<br />
En resum, el diari<br />
Regió7 és i ha estat<br />
un exemple de superació i<br />
constància, i per això ja és un<br />
bon amic amb qui compartir<br />
una estona de lectura i actualitat<br />
diàries. També aprofito<br />
aquestes ratlles per palesar l’agraïment<br />
a totes aquelles persones<br />
que l’han fet possible.<br />
A tots elles, moltes gràcies i<br />
per molts anys!<br />
REGIÓ7 DES DE LA CERDANYA<br />
F<br />
orma part de la nostra<br />
vida quotidiana,<br />
el llegim, el tafanegem,<br />
parem especial<br />
atenció en aquella pàgina dedicada<br />
a la nostra comarca... perquè<br />
Regió7 és el diari de casa, és<br />
el nostre diari, i ho és des de fa ja<br />
quaranta anys.<br />
Durant aquest temps, ha testimoniat<br />
la transformació de les<br />
comarques de la Catalunya Central<br />
des del seu arrelament al territori<br />
i ha esdevingut cronista<br />
dels fets més rellevants que s’hi<br />
han produït. S’ha fet ressò d’aquelles<br />
notícies que difícilment<br />
tenen espai en els grans mitjans<br />
de comunicació, però que, per<br />
contra, són importants per a les<br />
persones que viuen i comparteixen<br />
aquest entorn, i<br />
que amb aquesta funció de<br />
servei públic constitueix un<br />
element dinamitzador que<br />
contribueix al seu desenvolupament.<br />
Tot això sense<br />
descuidar, no obstant, aquelles<br />
seccions d’altres àmbits més<br />
extensos, imprescindibles per a<br />
un coneixement del món global<br />
al qual estem abocats.<br />
La seva anàlisi comarca a comarca<br />
ha fet possible que la Cerdanya<br />
hi tingui un altaveu per als<br />
problemes i inquietuds dels seus<br />
habitants. De les seves pàgines<br />
s’han extret les notícies culturals,<br />
Ramon<br />
Moliner<br />
Serra<br />
ALCALDE D’ALP<br />
I PRESIDENT DEL<br />
CONSELL<br />
COMARCAL<br />
DE LA CERDANYA<br />
El diari ha fet<br />
possible que la<br />
Cerdanya hi<br />
tingui un altaveu<br />
polítiques i socials reflex de la<br />
vida d’una regió interior tractades<br />
amb el rigor i l’honestedat<br />
necessàries per donar una informació,<br />
clara precisa i veraç a la<br />
nostra societat. Efectivament,<br />
Regió7 ens ha informat de fets<br />
destacats, la inauguració del túnel<br />
del Cadí, punt d’inflexió en<br />
l’apropament cap a les comarques<br />
amb les quals avui compartim<br />
aquest diari; però també ens<br />
ha informat del trànsit, dels resultats<br />
electorals de tots els nostres<br />
pobles, de les seves tradicions,<br />
és la publicació que ens ha<br />
dit on s’ha sentit aquell moviment<br />
sísmic o quina competició<br />
s’ha celebrat el cap de setmana.<br />
Des de la Cerdanya agraïm,<br />
per tant, aquest esforç i encoratgem<br />
Regió7 a seguir<br />
sent el diari de referència<br />
tant des dels seus exemplars<br />
impresos com des del nou<br />
entorn digital; perquè amb<br />
l’aparició d’internet i els<br />
avenços tecnològics ha calgut<br />
traslladar a la xarxa la versió<br />
escrita però en aquest panorama<br />
Regió7 també ha sabut fer una<br />
aposta valenta d’innovació cap<br />
aquest nou espai mitjançant una<br />
oferta exhaustiva de continguts<br />
per interactuar amb aquests lectors<br />
cada dia més nombrosos.<br />
Felicitats, per aquestes quatre<br />
dècades entre nosaltres.
Regió7 DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT 15<br />
PUBLIREPORTATGE<br />
REPORTATGE FOTOGRÀFIC: OSCAR BAYONA<br />
Campa de vehicles de Desguaces del Bages<br />
Vehicle destinat a premsa<br />
Estat en què queden els vehicles un cop premsats<br />
Vehicles a punt per descontaminar i extreure’n peces Operaris treballant a les instal·lacions de l’empresa Les peces en bon estat s’emmagatzemen i es venen<br />
Desballastament de vehicles i venda de peces<br />
Desguaces del Bages, a Sant Fruitós, rep 2.600 cotxes en desús cada any, i disposa de més de 50.000 referències en estoc<br />
Desguaces del Bages, al terme<br />
municipal de Sant Fruitós,<br />
s’ha convertit en un referent en<br />
la recuperació de vehicles fora<br />
d’ús i en la venda de recanvis.<br />
Més de 25 anys de trajectòria els<br />
avalen. És una empresa de desballestament<br />
amb instal·lacions<br />
àmplies i modernes, disposa de<br />
maquinària actualitzada i de<br />
personal experimentat, i està<br />
compromesa amb el medi ambient.<br />
L’EMPRESA RECULL COTXES QUE<br />
HAN ACABAT LA SEVA VIDA ÚTIL<br />
A AJUNTAMENTS, PARTICULARS,<br />
CONCESSIONARIS I TALLERS<br />
Autoritzat com a centre de<br />
tractament de vehicles per l’Agència<br />
de Residus de Catalunya,<br />
Desguaces del Bages va descontaminar<br />
més de 2.600 vehicles<br />
l’any passat. «Aquesta és la xifra<br />
que ens arriba aproximadament<br />
cada any, i el primer que es fa és<br />
descontaminar-los, que vol dir<br />
treure’n tots els líquids, la bateria<br />
i les rodes», explica la gerent de<br />
l’empresa, Maria Josep Rodríguez.<br />
A partir d’aquí, es decideix si el<br />
vehicle és ferralla i s’ha de premsar<br />
o si es pot desballestar i aprofitar-ne<br />
peces. Motors, radiadors,<br />
compressors, caixes de canvis, alternadors,<br />
para-xocs, retrovisors,<br />
volants, seients... tenen tota mena<br />
de recanvis a la venda, de diferents<br />
marques i models.<br />
Aquesta és una de les seves especialitats:<br />
«Ho tenim tot classificat<br />
i informatitzat per poder-ho<br />
vendre a particulars, tallers, concessionaris...».<br />
Desguaces del Bages<br />
està potenciant actualment la<br />
venda on-line -un sector que va<br />
en augment- i ja compta amb un<br />
estoc de més de 50.000 peces<br />
classificades i emmagatzemades,<br />
DESGUACES DEL BAGES TÉ<br />
GRUES PER A LA RECOLLIDA DE<br />
VEHICLES, I FA REPARTIMENT<br />
DIARI DE MATERIAL ALS TALLERS<br />
a més dels vehicles que tenen a la<br />
campa.<br />
Desguaces del Bages fa la recollida<br />
de cotxes en desús a ajuntaments<br />
de la Catalunya Central,<br />
a tallers, concessionaris i particulars.<br />
«Són cotxes vells, avariats,<br />
accidentats.. que ja no tenen vida<br />
útil i els desballestem». Com a<br />
centre autoritzat, les baixes es<br />
tramiten on-line a la Direcció General<br />
de Trànsit. «Un cop entrat<br />
el vehicle a la planta junt amb la<br />
seva documentació obligatòria, si<br />
no hi ha cap impediment i prèvia<br />
conformitat de la DGT, la baixa és<br />
immediata», apunta Rodríguez.<br />
Amb una plantilla actual de 16<br />
treballadors, Desguaces del Bages<br />
ha anat creixent i s’ha anat<br />
modernitzant «per estar al dia i<br />
complir les normatives mediambientals»,<br />
remarca Rodríguez.<br />
L’empresa, de caràcter familiar i<br />
fundada per Lluís Sanglas l’any<br />
1992, la gestionen ara Jordi i Oriol<br />
Sanglas. Desguaces del Bages encara<br />
el futur «amb optimisme».<br />
DESGUACES DEL BAGES<br />
Camí de Viladordis, km. 1,7 / 08272 Sant Fruitós de Bages<br />
Telèfon: 93 878 87 30<br />
Web: www.desguacesdelbages.com
D’OPINIONS<br />
REGIÓ7<br />
16<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
UN TERRITORI VISIBLE<br />
L<br />
a història de la humanitat<br />
ha estat<br />
marcada pels canvis<br />
constants, i als<br />
que vivim l’època actual ens fa<br />
la impressió, sovint justificada,<br />
que ara són més ràpids que mai.<br />
En tot cas, penso que és apassionant<br />
viure’ls i intentar contribuir<br />
d’alguna manera que siguin<br />
per avançar, tant cert com<br />
que ens amoïna quan ho són a<br />
pitjor.<br />
En aquest context, convé no<br />
quedar-nos amb una visió limitada<br />
o única de les coses, i observar-les<br />
amb una certa objectivitat<br />
i sentit crític. Per això és<br />
essencial la feina dels bons periodistes,<br />
que tenen una funció<br />
social cabdal. A les comarques<br />
centrals de<br />
Catalunya tenim la<br />
gran sort d’haver pogut<br />
comptar amb un mitjà<br />
escrit com Regió7, que<br />
des de finals del 1978<br />
ha contribuït a aquesta<br />
mirada panoràmica de la nostra<br />
realitat, sobretot la propera.<br />
Són una bona colla d’anys relatant<br />
i fent visibles persones,<br />
fets i projectes que altrament<br />
serien poc coneguts. I mentre<br />
Regió7 fa la crònica de la part de<br />
la realitat que considera noticiable,<br />
va engruixint una memòria<br />
històrica que romandrà<br />
per sempre.<br />
Pere Casals<br />
PRESIDENT<br />
DE LA CAMBRA<br />
DE COMERÇ<br />
DE MANRESA<br />
Regió7 ha contribuït<br />
a aquesta mirada<br />
panoràmica de la<br />
nostra realitat<br />
Com a diari es percep creïble<br />
i crea opinió, perquè disposa<br />
del que per a mi són els dos ingredients<br />
essencials de la premsa:<br />
periodistes que contrasten<br />
les informacions i articulistes<br />
que en general tenen el nivell de<br />
coneixement convenient per<br />
opinar del tema que tracten.<br />
I en aquests temps de desinformació<br />
per excés d’informació,<br />
de la qual és difícil destriar<br />
la de qualitat, cal trobar punts<br />
de referència informatius fiables.<br />
Nosaltres els tenim, diàriament<br />
amb Regió7, i sortosament<br />
també amb altres mitjans<br />
de periodicitat diversa.<br />
Tots els que tenim alguna<br />
presència pública segur que alguna<br />
vegada hem pensat<br />
que el periodista<br />
havia sigut injust o poc<br />
objectiu amb alguna<br />
crònica o editorial, o<br />
que no havia destacat<br />
allò que per a nosaltres<br />
era essencial. Però és el<br />
joc, en el fons és un mirall al<br />
qual tots estem exposats, que<br />
serveix d’indicador de la gestió<br />
de la nostra tasca tenint en<br />
compte un punt de vista diferent.<br />
A l’era de la informació, practiquem<br />
la transparència a través<br />
de mitjans com Regió7, un<br />
bon antídot contra la intoxicació.<br />
HO HE LLEGIT A REGIÓ7<br />
Q<br />
uaranta anys! Aviat<br />
són passats, aquests<br />
quaranta anys vistos<br />
des d’ara, però<br />
són quatre dècades en què hem<br />
viscut molts canvis. Com a ciutadà<br />
i també com a empresari,<br />
m’agrada estar sempre informat,<br />
i encara més de temes del nostre<br />
territori. Ara, com sempre que<br />
bufem les espelmes, cal girar la<br />
mirada enrere i veure tot allò que<br />
Regió7 ha fet pel territori.<br />
Aquest diari ha complert amb<br />
escreix i amb nota molt alta, crec,<br />
la seva funció; ha sigut i és una<br />
eina que ha ajudat a cohesionar<br />
i dinamitzar el territori. Des de la<br />
seva creació, ens ha avançat notícies,<br />
ens ha informat de tot allò<br />
que es mou i es cou a les<br />
nostres comarques.<br />
Aquesta ha de ser la missió<br />
d’un mitjà de comunicació<br />
i aquest diari ha<br />
complert i està complint<br />
aquesta fita. La Catalunya<br />
Central es mereix un<br />
diari que doni veu al cor de Catalunya,<br />
i gràcies a Regió7 ho<br />
hem aconseguit! Un altaveu de<br />
tot el que succeeix al territori i<br />
que posa en valor tot allò que hi<br />
fem. Som unes comarques amb<br />
un impacte important sobre l’economia,<br />
la política, la cultura...<br />
del país, i poder tenir una finestra<br />
que ens obre a altres comarques<br />
és un gran benefici per a<br />
Esteve Pintó<br />
PRESIDENT<br />
DE PIMEC<br />
CATALUNYA<br />
CENTRAL<br />
La Catalunya<br />
Central es mereix un<br />
diari que doni veu al<br />
cor de Catalunya<br />
tots nosaltres. Posar en relleu i<br />
informar del que passa a les capitals<br />
de comarca o a qualsevol<br />
dels pobles més petits de casa<br />
nostra és molt positiu. Donar veu<br />
a tothom per expressar les seves<br />
opinions, desacords o organitzar<br />
taules de debat per tractar temes<br />
d’interès és una tasca encoratjadora,<br />
i podem estar molt orgullosos<br />
que un mitjà de comunicació<br />
vulgui ser part d’aquesta<br />
evolució de la societat. Un mitjà<br />
de comunicació que ens ha ajudat,<br />
sovint, a entendre millor tot<br />
allò que passa aquí i arreu.<br />
Permeteu-me, com a empresari,<br />
que faci el meu agraïment a<br />
la secció d’economia, on setmana<br />
rere setmana ens ajuden a conèixer<br />
millor la situació<br />
de les nostres comarques:<br />
articles d’opinió, reportatges<br />
d’empreses, notícies,<br />
esdeveniments...<br />
Al llarg de la meva carrera<br />
he sentit moltes vegades<br />
l’expressió «ho he<br />
llegit a Regió7» i he encetat nombroses<br />
converses i debats a partir<br />
d’aquesta premissa. I m’agrada.<br />
Sobretot per la pluralitat de<br />
la informació i els nombrosos<br />
punts de vista que s’inclouen en<br />
les seves pàgines. Ara que ens<br />
hem fet grans, és un bon moment<br />
per reconèixer la maduresa<br />
que ha assolit el diari. Chapeau.<br />
Per 40 anys i molts més.<br />
40 ANYS FENT REGIÓ<br />
Q<br />
uan va apareixer<br />
Regió7 jo tenia 18<br />
anys i vivia al mateix<br />
carrer on tenia<br />
la seu el diari del règim Manresa,<br />
més tard transformat en<br />
Gazeta de Manresa, un diari<br />
sense vocació d’estar al costat<br />
de la gent .<br />
El meu pare comprava cada<br />
dia algun diari o revista, recordo<br />
molts noms, com Mundo<br />
Diario o el d’un que ara ens<br />
semblaria una raresa per la<br />
seva funció: Hoja del Lunes. Ell<br />
valorava molt, i m’ho va transmetre,<br />
l’existència de la premsa<br />
lliure en una societat democràtica.<br />
Va ser un més dels centenars<br />
de persones que van<br />
col·laborar en la subscripció<br />
popular de<br />
Lluís-Vidal<br />
Sixto<br />
SECRETARI<br />
D’ACCIÓ SINDICAL<br />
DEL VALLÈS<br />
OCCIDENTAL<br />
CATALUNYA<br />
CENTRAL<br />
DE CCOO<br />
Un mitjà de<br />
comunicació que des<br />
de l’inici ha estat al<br />
costat de la gent<br />
participacions per fer<br />
realitat Regió7. Un<br />
mitjà de comunicació<br />
que des de l’inici ha<br />
estat al costat de la<br />
gent, un mitjà català i<br />
en català, professional, obert i<br />
plural.<br />
Encara que fins al 1998 no<br />
es va inserir a la capçalera el<br />
lema «El diari de la Catalunya<br />
Central» i fins aquell moment<br />
hi deia «Informatiu intercomarcal»,<br />
sempre ha estat un<br />
dels element més clars, i per<br />
descomptat pioner de la vertebració<br />
de la Barcelona no metropolitana,<br />
la Catalunya Central.<br />
Regió7 és la principal àgora<br />
pública, física i des de fa uns<br />
anys virtual, del territori i el fet<br />
que en tot tipus de converses<br />
se citin o s’ironitzi sobre informacions<br />
publicades per ell,<br />
demostra la proximitat i credibilitat<br />
del mitjà respecte a la<br />
societat de la qual és referent<br />
destacat.<br />
Sense premsa lliure no hi ha<br />
democràcia, si a més aquesta<br />
premsa també és propera i veraç<br />
i d’alta qualitat periodística<br />
com Regió7 l’impacte de les<br />
fake news a l’empara de les xarxes<br />
i la hiperinformació es minimitza.<br />
En 40 anys la nostra<br />
societat ha fet un llarg<br />
recorregut des de la<br />
transició democràtica<br />
a l’actual món hipertecnològic<br />
globalitzat,<br />
passant per crisis econòmiques,<br />
socials i polítiques.<br />
Regió7 ha estat i continua sent<br />
no solament testimoni dels<br />
fets i els canvis, si no també<br />
–des de la seva funció– ha<br />
estat i és part de la nostra història<br />
a partir de la proximitat<br />
de la Catalunya Central en diguem<br />
demarcació, territori,<br />
vegueria o setena Regió.<br />
EL FUTUR IMMEDIAT<br />
D<br />
iuen que el veritable<br />
periodisme consisteix<br />
a explicar a les<br />
persones les coses<br />
que els passen a les persones.<br />
Partint d’aquesta premissa, podem<br />
dir que això és exactament<br />
el que ha fet el diari Regió7 des<br />
que va néixer a Manresa (Bages)<br />
el dia 30 de desembre de 1978,<br />
donant cobertura informativa<br />
en català sobre les comarques<br />
del Bages, Berguedà i el Solsonès.<br />
Existeix una hipòtesi que diu<br />
«la difusió de la premsa és un índex<br />
que permet establir un cert<br />
grau de relacions socials i espacials<br />
entre les parts d’un territori,<br />
llegir la mateixa premsa, escoltar<br />
les mateixes emissores<br />
i veure les mateixes<br />
imatges comporta<br />
un reforçament de la cohesió<br />
social i territorial»<br />
això és cert, encara que<br />
personalment crec que<br />
s’han de tenir en compte<br />
diverses fonts d’informació,<br />
només així podrem tenir una visió<br />
més amplia del que està passant,<br />
i ens podrem formar una<br />
opinió més objectiva dels temes<br />
que s’estiguin tractant.<br />
El diari Regió7 omple un buit<br />
informatiu no cobert per altres<br />
mitjans de comunicació d’àmbit<br />
general, així com la necessitat de<br />
M. Mercè<br />
Gómez Ceba<br />
SECRETÀRIA<br />
GENERAL D’UGT<br />
UNIÓ<br />
INTERCOMARCAL<br />
BAGES BERGUEDÀ<br />
Regió7 omple un buit<br />
informatiu no cobert<br />
per altres mitjans<br />
d’àmbit general<br />
tractar aquells problemes de<br />
caire més quotidià i local, i que<br />
afectin un grup de municipis, a<br />
una comarca o a un espai d’àmbit<br />
regional.<br />
Durant aquests 40 anys d’història<br />
recent que hem viscut junts<br />
al territori hem vist com les comarques<br />
del Bages i del Berguedà<br />
han patit diverses crisis industrials<br />
que han afectat la vida<br />
d’dels seus habitants d’una forma<br />
molt marcada. El món avança<br />
molt ràpidament, hem passat<br />
per revolucions industrials i socials.<br />
Ara topem de ple amb la<br />
revolució digital.<br />
Es presenta un futur immediat<br />
que suposarà obligatòriament<br />
un canvi de societat, es<br />
perdran molts llocs de<br />
treball i se’n crearan de<br />
nous. Si volem trobar<br />
solucions als problemes<br />
que irremeiablement<br />
vindran, recuperar<br />
drets i aconseguirne<br />
de nous, farà falta<br />
molta formació i informació i<br />
que tots ens hi impliquem en la<br />
mesura que ens sigui possible.<br />
Això també inclou els mitjans de<br />
comunicació que han mantenir<br />
informada la ciutadania dels fets<br />
que ens interessen, amb rigor i<br />
objectivitat. Feliç aniversari,<br />
companys i companyes de Regió7.
REGIÓ7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
DE CONVERSES<br />
17<br />
ANYS<br />
L’ENQUESTA TÉ ALGUNA VIVÈNCIA RELACIONADA AMB EL DIARI REGIÓ7?<br />
IGNASI CORRONS<br />
MANRESA<br />
LAURA YEBRA<br />
MONISTROL DE MONTSERRAT<br />
CRISTINA ARESPA<br />
MANRESA<br />
XAVIER ANGUELA<br />
MANRESA<br />
FELIP SOLÀ<br />
MANRESA<br />
«Ens van ensenyar a<br />
maquetar pàgines»<br />
«El meu diari de<br />
referència»<br />
«Vaig participar<br />
a l’eWoman»<br />
«M’han entrevistat<br />
sobre la meva feina»<br />
«Soc un lector<br />
habitual del diari»<br />
«Durant els primers anys de<br />
Regió7 recordo que vam anar<br />
amb l’escola a la redacció del<br />
diari, quan encara era a la Muralla<br />
de Sant Domènec, i ens van ensenyar<br />
a fer una pàgina i a maquetar-la».<br />
«Quan tenia uns 16 anys, un dia<br />
sortint de l’institut, un periodista<br />
de Regió7 em va fer una pregunta<br />
sobre les eleccions, i una foto en<br />
què sortia amb la carpeta. Des de<br />
llavors sempre ha estat el meu<br />
diari de referència».<br />
«Vaig sortir al diari el mes de setembre<br />
passat, quan es va fer el<br />
certamen de l’eWoman, la primera<br />
edició que es va fer aquí, i<br />
que a més la va patrocinar<br />
Regió7, i vaig tenir l’oportunitat<br />
de participar-hi».<br />
«La meva relació amb Regió7 és<br />
arran d’un article científic que em<br />
va publicar una revista. Llavors, el<br />
diari em va fer un parell d’entrevistes<br />
preguntant-me sobre la<br />
nova teràpia que estàvem desenvolupant».<br />
«A part de ser un lector habitual<br />
d’aquest diari, recordo que fa uns<br />
quatre anys un periodista de<br />
Regió7 em va fer unes quantes<br />
preguntes sobre actualitat general,<br />
i el dia següent vaig sortir al<br />
diari».<br />
MERCÈ TORRES<br />
MANRESA<br />
POL OLIVA<br />
SÚRIA<br />
SANDRA GÓMEZ<br />
SANT VICENÇ DE CASTELLET<br />
RICARD REDONDO<br />
MANRESA<br />
ANNA CAPSADA<br />
MANRESA<br />
«Vaig sortir en una<br />
foto al diari»<br />
«Van publicar la<br />
meva exposició»<br />
«Es va informar d’un<br />
premi a l’escola»<br />
«He sortit al diari per<br />
curses que he fet»<br />
«He parlat de<br />
l’associació on soc»<br />
«Ara fa uns 20-25 anys, fèiem<br />
una campanya de voluntariat<br />
amb la Creu Roja a la Ben Plantada<br />
de Manresa, i donàvem informació<br />
a la gent que s’hi<br />
acostava, i l’endemà vam sortir<br />
en una foto al diari».<br />
«L’any passat va sortir al diari una<br />
notícia d’una exposició que vaig<br />
fer en una sala a Súria. L’exposició<br />
tractava sobre els estudis que he<br />
fet d’art, principalment d’escultura,<br />
però també de pintura i dibuix».<br />
«Jo estudio a l’escola Montserrat<br />
de Sant Vicenç de Castellet, i<br />
l’any passat va sortir al diari<br />
Regió7 per haver rebut el premi<br />
a la millor escola d’Espanya en el<br />
Grau Superior de Màrqueting i<br />
Publicitat».<br />
«He sortit al diari en diferents<br />
curses de Manresa en què he<br />
participat, com ara la Manbike-3<br />
hores de resistència en BTT, o<br />
curses populars; i de petit,<br />
també hi vaig sortir en curses de<br />
natació».<br />
«Jo formo part de l’Associació<br />
d’Infermeres de la Catalunya<br />
Central, i fa uns 5 anys vaig sortir<br />
al diari Regió7 en una entrevista<br />
en què ens van demanar<br />
què fèiem a l’associació i com<br />
funcionava».<br />
Més de 30 anys<br />
d’advocacia<br />
C/ Carrió, 27, 1r.1a - Tel. 93 872 88 11 - MANRESA<br />
Rambla Catalunya, 89, 5è-2a - 08008 BARCELONA<br />
adm@mbaadvocats.com - www.mbaadvocats.com
DE CONVERSES<br />
REGIÓ7<br />
18<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
L’ENQUESTA QUINS SÓN ELS CANVIS MÉS SIGNIFICATIUS D’AQUESTS 40 ANYS?<br />
DOLORS MERCÈ<br />
68 ANYS, MANRESA<br />
«Penso que s’ha<br />
perdut l’educació»<br />
La manresana Dolors Mercè considera<br />
que amb els anys «s’ha perdut<br />
l’educació i el respecte cap a<br />
les persones grans o amb problemes<br />
de mobilitat». Opina, però,<br />
que «l’ensenyament ha millorat<br />
molt i ja no és allò de la letra con<br />
sangre entra». Quant a la ciutat<br />
de Manresa, diu que «ha millorat<br />
el transport públic i el condicionament<br />
dels carrers», tot i que faltaria<br />
més seguretat viària, sobretot<br />
«amb els joves que van en patinet<br />
per les voreres i el Passeig».<br />
JOSEP MARIA ARGEMÍ<br />
89 ANYS, MANRESA<br />
«Manresa està<br />
molt deixada»<br />
Als 89 anys, el manresà Josep<br />
Maria Argemí veu com a principal<br />
canvi dels darrers quaranta anys<br />
l’allau d’immigrants que han arribat<br />
a la ciutat. A banda d’això,<br />
considera que «Manresa està molt<br />
deixada, no hem estat de sort<br />
amb els polítics que hem tingut» i<br />
creu que «hi ha pobles de la comarca<br />
que veus que estan molt<br />
més cuidats». Opina, però, que<br />
«en qüestió d’establiments ara<br />
hi ha més bon servei perquè n’hi<br />
ha més».<br />
MARINA PUJOL<br />
64 ANYS, MANRESA<br />
«La comunicació ha<br />
canviat moltíssim»<br />
«Fa 40 anys eren impensables els<br />
telèfons mòbils, la comunicació<br />
ha canviat moltíssim i això és una<br />
de les coses bones que han passat»,<br />
assegura la manresana Marina<br />
Pujol. A banda dels avenços<br />
tecnològics, també afirma que ha<br />
canviat molt «la forma de viure,<br />
ara vivim molt més bé que<br />
abans». Tot i que creu que «sempre<br />
es poden millorar coses», assegura<br />
que no tornaria enrere<br />
perquè és important «mirar sempre<br />
endavant».<br />
MARIA TERESA LÓPEZ<br />
84 ANYS, MANRESA<br />
«Ara hi ha més<br />
llibertat que abans»<br />
Maria Teresa López té clar que<br />
«ara la vida no té res a veure amb<br />
la de fa 40 anys». Aquesta manresana<br />
que en té 84 creu que «ara<br />
la gent és més oberta i això és millor»,<br />
tot i que pensa que abans<br />
«potser estava més unida», sobretot<br />
a nivell familiar. Considera que<br />
actualment s’ha millorat en molts<br />
aspectes ja que «hi ha més serveis<br />
i hi ha més llibertat ara que<br />
abans». En definitiva, assegura<br />
que «la vida ha canviat cap a positiu».<br />
MARIA ÀNGELS TATJÉ<br />
58 ANYS, MANRESA<br />
«Trobar feina ara<br />
és més complicat»<br />
El món laboral és el principal<br />
canvi que ha notat en les últimes<br />
dècades la manresana Maria Àngels<br />
Tatjé. «Abans tenies més facilitat<br />
perquè quan anaves a a<br />
buscar feina podies entrar d’aprenent.<br />
Ara et demanen que tinguis<br />
experiència quan surts de l’institut<br />
i si ets més gran de 60 anys ja<br />
no et volen». Creu, però, que l’estat<br />
de vida «és millor ara que fa<br />
40 anys perquè hi havia més privacions<br />
i ara trobo que la canalla<br />
té més llibertat».<br />
ÀNGEL AGÚNDEZ<br />
61 ANYS, MANRESA<br />
«De petits, fèiem<br />
més vida al carrer»<br />
Aquest manresà, que fa temps<br />
que viu al Matarranya però ve sovint,<br />
recorda «la llibertat» que hi<br />
havia d’anar de col·legi a casa «i<br />
ho aprofitaves per quedar-te al<br />
parc a jugar», tot i la «inseguretat<br />
dels gronxadors de ferro», especialment<br />
una barca a la plaça<br />
d’Espanya «que es movia d’una<br />
banda a l’altra i pesava una barbaritat».<br />
Diu que, ara, «quan surten<br />
d’escola van a fer activitats, i<br />
abans l’activitat era al carrer».<br />
JOSEP MARIA SÁNCHEZ<br />
65 ANYS, ARTÉS<br />
«La tecnologia ens<br />
ha fet avançar»<br />
«Les coses no són fàcils, però<br />
abans eren pitjor, i la tecnologia hi<br />
ha ajudat molt», diu aquest artesenc.<br />
«Sembla que ha d’evolucionar<br />
de manera encara més<br />
exponencial, i això pot ser bo per<br />
millorar els serveis, però els polítics<br />
hi han de contribuir». Destaca<br />
que hi ha hagut «grans avenços»<br />
en els camps de la salut i l’urbanisme,<br />
però que en temes de benestar<br />
«no estem a l’alçada de<br />
molts països europeus».<br />
ISABEL DE LA VEGA<br />
62 ANYS, ARTÉS<br />
«S’ha millorat, però<br />
encara estem enrere»<br />
«La situació laboral està molt malament,<br />
sobretot per als joves,<br />
però s’ha millorat en molts aspectes»,<br />
apunta De la Vega. Destaca<br />
«les ajudes per als fills, les escolars,<br />
les baixes per maternitat i<br />
paternitat...», però també diu que<br />
«encara anem molt enrere respecte<br />
d’altres països del nord», i<br />
en la qüestió social considera que<br />
aquest és un factor clau per explicar<br />
els baixos índexs de natalitat<br />
que hi ha aquí.<br />
MIQUEL LÓPEZ<br />
55 ANYS, MANRESA<br />
«Manresa ha canviat<br />
poc, li cal iniciativa»<br />
Miquel López pensa que «la societat<br />
manresana ha canviat poc» en<br />
40 anys, i troba a faltar «iniciativa<br />
empresarial pròpia». Diu que en<br />
l’àmbit urbanístic «s’hauria d’haver<br />
aprofitat més el boom immobiliari»,<br />
i que caldria «un estudi de<br />
mobilitat, aparcament, i de com<br />
potenciar el centre», perquè «s’ha<br />
perdut l’essència del barri vell».<br />
En canvi, en els àmbits hospitalari<br />
i universitari, «Manresa no té res<br />
a envejar».<br />
JOSEP NIETO<br />
67 ANYS, MANRESA<br />
«No reconec la<br />
Manresa d’abans»<br />
Josep Nieto sent una certa nostàlgia<br />
de la Manresa «de les fàbriques,<br />
el cine, o les discoteques...»<br />
que hi havia dins la ciutat. En<br />
canvi, «ara no hi ha res, s’ha<br />
transformat molt, i no la reconec».<br />
Pensa que en aquest sentit<br />
s’ha empitjorat, tot i que ara «està<br />
molt més neta». També parla de<br />
canvis laborals: «abans, la meitat<br />
dels diaris eren ofertes de feina, i<br />
ara no n’hi ha. Per a qui vol treballar,<br />
la situació és fatal».
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT<br />
19
DE CONVERSES<br />
REGIÓ7<br />
20<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
OSCAR BAYONA<br />
D’esquerra a<br />
dreta, Valls,<br />
Sanclimens,<br />
Camprubí,<br />
Cornet i Junyent<br />
Un quintet que fa història<br />
Regió7 reuneix per primera vegada tots els alcaldes de Manresa des del 1979<br />
Jordi Morros<br />
MANRESA<br />
egió7 ha reunit per primera<br />
R<br />
vegada els alcaldes de Manresa<br />
dels últims 40 anys, inclòs<br />
l’actual, Valentí Junyent.<br />
En cap altra ocasió havien coincidit<br />
tots cinc: Joan Cornet (1979-1987); Juli<br />
Sanclimens (1987-1995); Jordi Valls (1995-<br />
2006); Josep Camprubí (2006-2011) i Valentí<br />
Junyent. Un diumenge de final de febrer es<br />
van donar totes les combinacions possibles<br />
perquè les agendes quadressin durant una<br />
tarda, i més tenint en compte que Valls actualment<br />
viu i treballa a Mèxic DF i que Joan<br />
Cornet tampoc no resideix a Manresa i, per<br />
qüestions laborals, no para de viatjar. Encaixades<br />
de mans, abraçades, records, salt en<br />
els anys, preguntes sobre la família, la salut<br />
i la feina, van ser les primeres reaccions un<br />
cop es van trobar tots.<br />
El punt de trobada va ser el monument a<br />
l’Acollida de la plaça Fius i Palà, a tocar de la<br />
de Sant Domènec. Fàcil per a tothom. El primer<br />
d’arribar va ser Valentí Junyent. Poc després<br />
ho va fer Joan Cornet i en poca estona<br />
s’hi va afegir Juli Sanclimens, que va ser precisament<br />
qui va rellevar Cornet a l’alcaldia<br />
el 1987. «Jo t’he vingut a veure a tu», li va dir<br />
un somrient Cornet mentre s’abraçaven. Va<br />
JOAN CORNET<br />
ALCALDE DEL 1979 AL 1987<br />
OSCAR BAYONA<br />
En tinc un record<br />
molt bo, de l’alcaldia.<br />
I el missatge que la<br />
democràcia s’ha de<br />
centrar en la ciutadania»<br />
JULI SANCLIMENS<br />
ALCALDE DEL 1987 AL 1995<br />
OSCAR BAYONA<br />
Manresa ha estat<br />
afortunada amb els<br />
cinc alcaldes que ha<br />
tingut. Tots hem sigut<br />
persones honestes»<br />
aparèixer Jordi Valls, que és qui va assumir<br />
l’alcaldia de Manresa després de Sanclimens.<br />
Desimbolt, com és ell sempre, va demanar<br />
a Valls si vivia a Mèxic capital i, ja més<br />
en to de broma, «si ja cantes ranxeres».<br />
L’últim a afegir-se a la colla va ser Josep Camprubí,<br />
que es va abraçar amb Valls. Feia<br />
temps que no es veien. Van ser companys<br />
de govern molts anys i Camprubí va ser qui<br />
va assumir l’alcaldia quan Valls va ser nomenat<br />
conseller de Treball.<br />
El grup crida l’atenció<br />
La trobada, la presència del fotògraf del<br />
diari, els preparatius per trobar el millor punt<br />
de llum de la tarda i els posats per fer les fotografies<br />
van cridar l’atenció dels vianants que<br />
a aquella hora passaven per Sant Domènec<br />
i el Born i que van reconèixer els alcaldes o<br />
a algun d’ells. N’hi hi havia que, amb el mòbil,<br />
feien fotos de la foto.<br />
Al grup tothom estava per Sanclimens,<br />
amb problemes de mobilitat. Amb humor,<br />
molt humor. «No marxis del meu costat que<br />
ets el meu punt de suport», deia Sanclimens<br />
a Camprubí a la sessió de fotografia. Es va<br />
fer a primera hora, abans d’asseure’s tots<br />
junts per fer petar la xerrada –perquè va<br />
consistir en això, fer petar la xerrada–, perquè<br />
al vespre Cornet havia d’agafar un vol<br />
cap a Brussel·les. Mentre el fotògraf disparava<br />
la càmera es continuaven posant al dia.<br />
Un cop asseguts a l’Espai Manresa 1522,<br />
el primer a prendre la paraula abans que
REGIÓ7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
DE CONVERSES<br />
21<br />
ningú digués res va ser Juli Sanclimens.<br />
«Manresa, amb els cinc alcaldes que ha tingut,<br />
ha estat una ciutat afortunada. Han estat<br />
cinc persones honestes totes elles, i això<br />
no ho poden dir moltes ciutats. Podem haver<br />
estat més o menys encertats en les nostres<br />
decisions, però en tot cas som persones<br />
que hem estat honestes», va insistir.<br />
Una tarda de reflexions<br />
A partir d’aquí va ser un no parar de reflexions.<br />
Sense entrar en detalls de projectes<br />
concrets, de pedres, del que s’ha fet o del que<br />
no s’ha fet, del que s’ha fet bé o malament.<br />
Van ser pensaments en veu alta sobre el seu<br />
pas per l’Ajuntament de Manresa, les experiències<br />
viscudes, la transformació de la ciutat<br />
i els canvis socials i econòmics que s’hi<br />
han viscut els últims 40 anys.<br />
La conversa la va continuar Jordi Valls:<br />
parlar de 40 anys d’ajuntaments democràtics<br />
té un risc, va dir. «Podem dir que ho hem<br />
fet molt bé i que tot ha sigut fantàstic. Però<br />
un ajuntament no soluciona tots els elements<br />
de convivència. Ni un alcalde ni un<br />
equip de regidors. Ho dic perquè en aquests<br />
moments estem en un entorn on tot és un<br />
desastre. I no. Tampoc no és cap meravella,<br />
però no tot és un desastre. Vivim en un moment<br />
d’acceleració extraordinària en què jo<br />
crec que el que tothom té és perplexitat».<br />
«No és bo que caiguem en el cofoisme, però<br />
tampoc en la depressió i el pànic». Per a Valls,<br />
la gent «que diu que tot és un desastre és altiva.<br />
Es pensa que sap que com acabarà tot:<br />
malament. I no, no tot acabarà malament».<br />
Tots van destacar que la seva etapa al capdavant<br />
de l’Ajuntament de Manresa ha sigut<br />
importantíssima en la seva vida personal i<br />
professional. Cornet reflexionava que «va<br />
ser una època fantàstica perquè hi havia una<br />
política de respecte entre les persones i entre<br />
els partits». «Tinc el record d’haver fet coses<br />
molt interessants». I també el de la «il·lusió<br />
entre la ciutadania de Manresa» després<br />
de la recuperació de la democràcia i dels<br />
ajuntaments escollits per la ciutadania. «No<br />
sabíem què era la democràcia», va recordar<br />
Cornet, «però la gent es va portar fantàsticament<br />
bé. Vam ser capaços de dialogar. En<br />
tinc un record molt bo, i el missatge que la<br />
democràcia no s’ha de centrar en els partits<br />
polítics sinó en la ciutadania».<br />
Per a Valls les formes en política són importants.<br />
«Un pot tenir una crítica dura. El<br />
Juli havia tingut una oposició important amb<br />
Jordi Marsal» –dirigent socialista– «però al<br />
cap i a la fi estàs en un àmbit de relació personal<br />
on cadascú té les seves idees i les pot<br />
defensar. Jo crec que a Manresa s’ha sabut<br />
mantenir». De la seva experiència a l’alcaldia<br />
va dir que havia sigut «molt intensa i amb<br />
moments molt complicats, però en termes<br />
generals en tinc molt bon record. És una de<br />
les millors èpoques de la meva vida, per no<br />
dir la millor».<br />
Camprubí també va destacar que a Manresa<br />
«han prevalgut les relacions personals.<br />
Les hem sabut separar del joc polític». Sanclimens,<br />
en canvi, va considerar que actualment<br />
ja no hi ha «l’elegància extraordinària»<br />
d’abans, la que recorda quan era a l’Ajuntament<br />
de Manresa i també diputat al Parlament<br />
de Catalunya, càrrec que va compaginar<br />
amb l’alcaldia. Per a l’actual alcalde de<br />
Manresa, Valentí Junyent, l’educació política,<br />
el respecte institucional, és al llindar que<br />
es pugui perdre.<br />
La immediatesa<br />
Què ha causat això? La immediatesa, va opinar<br />
Valls. «La falta de temps per reflexionar»,<br />
va afegir Junyent. «Les coses s’han de reflexionar.<br />
Parlem de la ciutat, no de si fem un<br />
ou ferrat o una truita». Segons la seva opinió<br />
l’endemà de la urbanització de la Via de Sant<br />
Ignasi, l’obertura de la nova Bonavista o la inauguració<br />
del Casino «ja no ho recordem».<br />
Valls va continuar: «Ara no hi ha cap cosa més<br />
vella que el tuit de fa 5 minuts. Això ha canviat<br />
les regles de joc. Abans hi havia debats<br />
més sofisticats. Ara el missatge és curt, contundent,<br />
i a vegades amb mentides. Això canvia<br />
la cultura política. Jo no dic si és bo o dolent.<br />
Són èpoques diferents». Sanclimens va<br />
entrar al debat per afirmar que ja no queda<br />
ideologia, com demostren els populismes.<br />
«Temo que és una tendència general al<br />
món, no només aquí. Fan por». «Jo soc un optimista<br />
preocupat», va reblar Valls. Sanclimens<br />
va continuar dient que «amb l’etapa de<br />
Joan Cornet sortíem del franquisme, i la<br />
Transició ja us la regalo. Com que tinc el privilegi<br />
de l’edat, vaig viure més que tots vosaltres<br />
el franquisme, i l’Ajuntament de Cornet<br />
va ser molt valent».<br />
Dos grans canvis en 40 anys<br />
I Manresa, com ha canviat? Per a Jordi Valls<br />
el gran canvi dels darrers 40 anys no és la<br />
transformació física de la ciutat, sinó la social<br />
a causa de la immigració i la reconversió<br />
industrial. «Hi ha un món nou que ha vingut,<br />
que són manresans, i és un factor de canvi<br />
que continuarà». Pensa que els moviments<br />
migratoris, la demografia, la integració<br />
i la necessitat d’incrementar la població<br />
per sostenir les pensions i el creixement econòmic<br />
«continuarà sent un debat important<br />
i un dels temes que s’hauran de continuar<br />
treballant a la ciutat». Per a Valls «hi ha gent<br />
que li pot agradar més o menys, però són<br />
nous manresans i el repte és gestionar això».<br />
Pel que fa a la reconversió industrial, i els<br />
canvis econòmics de les últimes quatre dècades,<br />
a tothom li van venir a la memòria les<br />
«sotragades», que és com ho van definir, de<br />
Fàbrica Nova, Tèxtil Manresana, Pirelli, la<br />
Maquinària Industrial, Caixa Manresa... Per<br />
a Valls, el repte de Manresa i comarca és<br />
mantenir la seva cultura industrial, «que la<br />
té», i treballar en l’economia del futur com la<br />
digitalització, la robòtica, les noves tecnologies<br />
i la intel·ligència artificial per estructurar<br />
una bona base econòmica per poder<br />
créixer, donar oportunitat als joves i garantir<br />
una base fiscal i social que permeti el creixement<br />
de la ciutat amb oportunitats per a<br />
tothom». També serà important, va concloure,<br />
la relació que s’estructuri amb Barcelona.<br />
«El pol global i internacional que tenim<br />
és Barcelona, i això funcionarà en la mesura<br />
que hi hagi una interacció i una relació<br />
amb la capital catalana».<br />
Segons l’opinió de Cornet, la desaparició<br />
de les indústries tèxtils i metal·lúrgiques i la<br />
crisi a la mineria va ser un gran trauma per<br />
a Manresa. Era potentíssim i no hi va haver<br />
relleu. «Hi ha un buit industrial i tecnològic.<br />
En ciutats com Sabadell i Terrassa va passar<br />
el mateix, però segurament per motius geogràfics,<br />
van crear lideratges, i aquí ens ha costat».<br />
Per a Cornet, a Manresa hi ha un problema<br />
de lideratges. I va precisar: «No dic líders,<br />
sinó lideratges» en tots els àmbits. I va<br />
especificar que «hi ha gent molt bona, molt<br />
potent i amb molt talent. A Manresa hi ha un<br />
gran potencial, qualitat de vida i bons serveis,<br />
però falta equip. I no parlo de l’alcalde,<br />
sinó de Manresa. No és nou d’ara, però cal visió<br />
de futur: què faltarà a Manresa d’aquí a<br />
10 o 15 anys? Què podem impulsar?». Cornet,<br />
però, es va mostrar optimista. Aquests<br />
lideratges «sortiran segur».<br />
La nova economia<br />
Junyent va recordar que un clar exemple de<br />
la transformació econòmica citada per Valls<br />
és que actualment les dues empreses més<br />
importants de la ciutat són dues fundacions,<br />
Althaia i la Fundació Universitària del Bages<br />
(FUB-UManresa). Sanitat i universitat.<br />
JORDI VALLS<br />
ALCALDE DEL 1995 AL 2006<br />
OSCAR BAYONA<br />
El canvi més gran<br />
dels últims 40 anys<br />
a Manresa no ha sigut la<br />
transformació física, sinó<br />
la social i l’econòmica»<br />
JOSEP CAMPRUBÍ<br />
ALCALDE DEL 2006 AL 2011<br />
OSCAR BAYONA<br />
En els grans<br />
projectes de ciutat<br />
sempre s’ha buscat el<br />
màxim consens possible.<br />
No majoria, sinó consens»<br />
VALENTÍ JUNYENT<br />
ALCALDE DEL 2011 FINS A L’ACTUALITAT<br />
OSCAR BAYONA<br />
Les coses s’han de<br />
reflexionar. Parlem<br />
de la ciutat, no de si fem<br />
un ou ferrat o una truita»<br />
Althaia té actualment uns 1.600 treballadors.<br />
És fruit de la fusió hospitalària que hi<br />
va haver a Manresa, que havia arribat a tenir<br />
cinc centres assistencials hospitalaris, que<br />
va començar a remoure Cornet, va continuar<br />
tímidament Sanclimens i que va prendre<br />
una embranzida definitiva amb Valls.<br />
Amb Camprubí van començar les obres de<br />
la part nova de l’Hospital de Sant Joan de<br />
Déu amb l’objectiu de concentrar en un sol<br />
centre tota l’atenció hospitalària de la ciutat,<br />
i Junyent el va inaugurar. Ha sigut, doncs, un<br />
procés en el qual han participat els 5 alcaldes<br />
al llarg dels últims 40 anys. «Aquí tothom<br />
ha encarnat projectes que uns han començat<br />
i els altres han acabat», va reflexionar<br />
Camprubí com a mèrit de la ciutat. Per a Junyent<br />
és un tema de lleialtat institucional.<br />
Hi ha altres exemples. Cornet va comprar<br />
les primeres finques de la Bonavista. Tots els<br />
alcaldes en van anar adquirint durant els<br />
seus respectius mandats fins que es va poder<br />
construir l’actual nova rotonda que es va<br />
estrenar el febrer del 2018. Més: Sanclimens,<br />
per exemple, va comprar el Casino, que va<br />
inaugurar Valls, i també el teatre Kursaal, que<br />
va acabar inaugurant Camprubí.<br />
Consensos de ciutat<br />
«En els grans projectes de ciutat sempre<br />
hem buscat el màxim consens possible. No<br />
la majoria, sinó els consens. D’aquesta manera<br />
garanteixes que hi hagi una continuïtat»,<br />
va opinar Camprubí. Segons el seu punt<br />
de vista aquest és un dels grans èxits de la<br />
ciutat . «Suposo que en altres llocs ha passat<br />
el mateix. A vegades ho trobo a faltar. M’agradaria<br />
que es treballés més. Els grans projectes<br />
de país requereixen grans consensos»,<br />
va concloure.<br />
En aquest sentit Sanclimens va afirmar<br />
que «no és fàcil fer d’alcalde. Lluites contra<br />
moltes coses i et trobes amb desenganys importants».<br />
Va considerar que sovint es<br />
menysvalora la ciutat i, en canvi, «si fessis<br />
una foto de l’any 79 i una d’ara, no té res a veure.<br />
Vas a l’hospital i el trobes perfecte, però<br />
va costar molt fer-lo. I ja no et parlo del Casino».<br />
Precisament del Casino, Valls va recordar<br />
una anècdota. «Érem a la sala gran<br />
amb Jacint Carrió» –manresà supervivent<br />
dels camps nazis i que va ser regidor a l’Ajuntament<br />
de Manresa– «i em va dir que<br />
quan el Casino era obert no l’hi deixaven entrar.<br />
Això et dona energia». Valls va afegir que<br />
«s’ha de donar valor a les coses», i Camprubí<br />
va continuar per dir: «Que ningú no es<br />
pensi que hi ha una escola de com fer d’alcalde».<br />
Va explicar que el que més el va sorprendre<br />
quan va entrar a l’Ajuntament i posteriorment<br />
es va fer càrrec de l’alcaldia de<br />
Manresa va ser la diversitat «de situacions»<br />
que un alcalde pot trobar al calaix. «Tant havies<br />
de tractar el forat de mil euros que tenia<br />
una associació de veïns com els 100 milions<br />
per finançar el nou hospital d’Althaia. O sigui<br />
que has de fer front tant a un problema<br />
d’una entitat com a l’estratègia de la ciutat».<br />
Va ser precisament al calaix del despatx d’alcaldia<br />
on Valls va trobar, també, una nota del<br />
seu predecessor, Juli Sanclimens, segons va<br />
explicar durant la trobada. Deia: «Felicitats,<br />
sort i encerts». «Me’n recordo molt, d’aquella<br />
targeta, i la vaig agrair molt», va dir Valls.<br />
Quan va plegar d’alcalde també va deixar<br />
una targeta al calaix per al seu successor, Josep<br />
Camprubí.<br />
Funcionaris públics i entitats<br />
Durant les reflexions conjuntes entre els alcaldes<br />
que ha tingut Manresa els darrers 40<br />
anys també hi va haver un moment en què<br />
es va parlar d’equips i pactes. Dins i fora de<br />
l’Ajuntament. «I una altra cosa important,<br />
que és l’estructura funcionarial de l’Ajuntament<br />
de Manresa. Jo crec que hi ha hagut
DE CONVERSES<br />
REGIÓ7<br />
22<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
sempre un equip maco de servidors públics<br />
i una cultura de servei públic interessant»,<br />
segons Valls. Junyent es va afegir a aquesta<br />
idea per fer notar que, coincidint amb els 40<br />
anys d’ajuntaments democràtics, s’ha jubilat<br />
tota una generació de funcionaris municipals<br />
«que estava molt motivada pel servei<br />
públic» i també per la implantació de la democràcia.<br />
Va continuar dient que «ara n’hi<br />
ha de molt bons i amb noves formes de fer<br />
la gestió pública». Aquest canvi també ha de<br />
ser una oportunitat, va reblar Valls, perquè<br />
«hi ha gent que està molt formada. Per una<br />
qüestió de relleu se’ls obren oportunitats<br />
perquè es puguin incorporar a la ciutat de<br />
Manresa».<br />
Un apunt més en el qual tothom va coincidir<br />
és que cal dimensionar l’estructura social<br />
de la ciutat. És a dir, les entitats. «La gent<br />
fa possible les transformacions de la ciutat<br />
més enllà de quin ajuntament hi hagi. És una<br />
força cultural, esportiva, social o veïnal», va<br />
considerar Junyent. Per a Valls, Manresa<br />
sempre ha sigut molt potent en aquest aspecte,<br />
amb els seus alts i baixos. «La ciutat<br />
no s’ha quedat en un ajuntament i prou. Té<br />
una estructura que ha acompanyat aquest<br />
procés de transformació i que forma part de<br />
la construcció democràtica de la ciutat». En<br />
aquest mateix sentit Camprubí va opinar<br />
que els ajuntaments «poden fer més o<br />
menys», però hi ha un teixit associatiu que<br />
fa que a Manresa passin coses. «Pot ser en<br />
tots els àmbits: cultural, industrial, empresarial<br />
o sanitari. Hi ha exemples de tot, i això<br />
és una de les fortaleses de la ciutat».<br />
El grup va cridar<br />
l’atenció de qui passava<br />
pel centre de Manresa<br />
mentre posaven per fer<br />
les fotografies. Hi va<br />
haver qui, amb el<br />
mòbil, va fer la foto<br />
de la foto<br />
Tothom tenia coses a fer, compromisos, i<br />
la trobada s’havia d’acabar. Valls, però, va voler<br />
afegir que una de les coses que més valora<br />
de Manresa durant la seva etapa d’alcalde<br />
«és que la ciutat em va respectar el<br />
meu àmbit privat. Com a tot i a tot arreu, tens<br />
moments alts i moments baixos, igual que<br />
tothom en la seva vida personal i professional.<br />
També de molta tensió, i és important<br />
que hi hagi aquest respecte per la privacitat».<br />
Valls fa 9 anys que és a fora. «Ara, quan<br />
vinc, em sento a gust. I hi ha una cosa que és<br />
fantàstica: les noves generacions no saben<br />
ni qui ets». La cita s’acaba. Tornen els comentaris<br />
informals, les encaixades, els uns i<br />
els altres escampen records per a tothom, i<br />
fins i tot hi ha qui agraeix que Regió7 hagi organitzat<br />
la trobada.<br />
OSCAR BAYONA<br />
Els cinc alcaldes que ha tingut Manresa els últims 40 anys, a l’Espai 1522, al centre de la ciutat. Tots pendents de Juli Sanclimens
DE CONVERSES<br />
REGIÓ7<br />
24<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
Del tot està per fer a fer-ho diferent<br />
Els alcaldes berguedans d’ençà de la democràcia fan balanç de la feina feta<br />
Dolors Clotet<br />
BERGA<br />
n els darrers 40 anys, Berga ha<br />
E<br />
passat del tot està per fer i tot<br />
és possible a voler capgirar la<br />
forma i l’estil de fer política i<br />
sanejar la hisenda municipal.<br />
Dels primers ajuntaments democràtics<br />
fins ara s’ha fet un llarg camí que els protagonistes<br />
expliquen a Regió7 a la casa de tots<br />
els berguedans, estrenada el 1930 i obra de<br />
l’arquitecte berguedà Emili Porta. La sala de<br />
plens llueix amb la seva habitual elegància<br />
gràcies als mobles originals de principi de segle<br />
XX que poden ser (són) poc funcionals<br />
i pràctics però que li atorguen prestància i un<br />
segell de distinció.<br />
Molts anys abans de ser el primer alcalde<br />
de Berga d’ençà de la democràcia, quan<br />
era un marrec, Jaume Farguell va trencar un<br />
pàmpol dels llums de la sala de plens del consistori<br />
que va presidir el 1979. Va ser jugant<br />
a futbol amb el seu cosí. Ho recorda amb el<br />
seus companys i tothom riu. Fa quaranta<br />
anys van entrar als ajuntaments persones,<br />
com ell, vinculades a les entitats, al món social<br />
i cultural. «Sabíem que era una responsabilitat<br />
molt gran». Inicialment va ser independent<br />
i després va representar Convergència<br />
i Unió (CIU). Farguell assegura que<br />
JAUME FARGUELL<br />
ALCALDE DEL 1979 AL 1987 I DEL 1991 AL 1999<br />
MIREIA ARSO<br />
Les associacions<br />
de veïns ens van<br />
demanar que acabéssim<br />
l’hospital i arregléssim el<br />
parc del Lledó»<br />
JOSEP MARIA BADIA<br />
ALCALDE DEL 1999 AL 2003<br />
MIREIA ARSO<br />
El primer que vaig<br />
fer va ser moure’m<br />
ràpidament per<br />
aconseguir la piscina<br />
coberta municipal»<br />
quan van entrar a governar després de 40<br />
anys de dictadura «vam trobar un ajuntament,<br />
el del [Joan] Noguera, que havia fet coses,<br />
tenien projectes interessants, alguns<br />
dels quals vam continuar, com el del túnel<br />
del Cadí». La transició va ser cordial amb els<br />
hereus del govern franquista, llavors a les files<br />
d’UDC, llevat de quan «vam treure el monument<br />
dels caiguts» al Vall.<br />
Les primeres actuacions que recorda Jaume<br />
Farguell van ser l’acabament de l’edifici<br />
del nou Hospital Comarcal Sant Bernabé,<br />
que després d’anys de ser un esquelet d’un<br />
immoble inacabat es va poder inaugurar<br />
l’any 1981, i l’agençament de la zona del<br />
parc del Lledó. «Aquestes van ser les dues coses<br />
que ens van demanar que féssim de manera<br />
immediata les associacions de veïns».<br />
La llista de l’acció de govern de 16 anys en<br />
dues etapes diferents és llarga: inclou el<br />
pavelló nou, la planificació urbanística, els accessos<br />
a Berga, la nova biblioteca, la recuperació<br />
del Pavelló de Suècia i la reconversió<br />
de les antigues instal·lacions de l’exèrcit<br />
de la caserna de Berga o la tasca d’impulsar<br />
la reivindicació per fer realitat el túnel del<br />
Cadí. Van ser anys durs. «Vam tenir problemes<br />
molt grans, gairebé les set plagues d’Egipte:<br />
la caiguda del tèxtil i la mineria, la marxa<br />
dels soldats de Berga i els incendis del<br />
1994». Afirma que «estic moderadament<br />
satisfet d’aquests anys, vam poder complir<br />
una part molt important del programa que<br />
teníem» i en destaco la feina feta per les per-<br />
MIREIA ARSO<br />
Per l’esquera, Ramon Camps, Montse Venturós, Josep Maria Badia, Jaume<br />
Farguell, Josep Xoy i Juli Gendrau conversant distesament a la sala de plens<br />
del consistori. El que va ser alcalde de Berga del 1987 al 1991, Agustí Ferrer,<br />
mort el 29 de març d’aquest 2019, ja no va poder participar a la trobada<br />
celebrada el 21 de març. L’alcalde accidental, Oriol Camps, va declinar ser-hi
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT<br />
25<br />
SALA CARS<br />
SERVEI OFICIAL<br />
SALA MOTORS BAGES<br />
C/ Sallent, 43-49 - Pol. Ind. Els Dolors - Tel 93 877 85 00 - 08243 Manresa - www.salateam.com<br />
Mostra d’anuncis<br />
d’Accessoris Manresa<br />
publicats a Regió7 l’any 1.979<br />
73<br />
ANYS<br />
’DES DE 1946 AL SERVEI DE L AUTOMOCIÓ
DE CONVERSES<br />
REGIÓ7<br />
26<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
sones que vam formar part dels quatre<br />
equip». A Farguell li agradaria que el recordessin<br />
«com un alcalde que ha estimat la ciutat<br />
i que ha posat per damunt de tot el fet català<br />
com una necessitat biològica i cultural<br />
nostra».<br />
Del 1987 al 1991, a Berga hi va governar l’Alternativa<br />
Berguedana Independent (ABI) en<br />
coalició amb el PSC. Va ser alcalde Agustí Ferrer,<br />
que va morir el 29 de març passat. El seu<br />
delicat estat de salut ja no li va permetre participar<br />
a la trobada feta el dia 21.<br />
Josep Maria Badia (CiU) va ser alcalde de<br />
Berga del 1999 al 2003 liderant un govern de<br />
coalició amb ERC, partit que va posar com<br />
a condició per pactar amb CiU que Farguell,<br />
que encapçalava la candidatura –on Badia<br />
era el número 2– no fos alcalde. Badia ja havia<br />
estat regidor amb diferents equips de Farguell<br />
i va viure de molt a prop el disseny urbanístic.<br />
Quan va accedir a l’alcaldia de la ciutat<br />
«el primer que vaig fer va ser moure’m ràpidament<br />
per aconseguir la piscina coberta<br />
municipal, la portàvem al programa. Havia<br />
sortit el pla d’infraestructures de la Generalitat<br />
i a Berga n’hi tocava una perquè no<br />
n’hi havia cap. No la vaig poder inaugurar<br />
[riu], ho va fer Camps, però la vam gestionar<br />
pràcticament tota».<br />
En aquell mandat «també vam poder actuar<br />
perquè la Patum fos declarada Patrimoni<br />
de la Humanitat tot i que 4 anys no donen per<br />
acabar-ho però ho vam portar molt enllà». Badia<br />
assegura que «vam poder fer una legislatura<br />
jo diria que molt positiva», per bé que<br />
admet que «la gran decepció va ser l’hotel de<br />
la caserna, que ja ens venia donat, mig fet,<br />
però es va haver de refer i fer-lo nou. El que<br />
em va engrescar més va ser que hi havia un<br />
grup d’empresaris disposats a gastar-s’hi<br />
JOSEP XOY<br />
ALCALDE 20 DIES JUNY-JULIOL DEL 2003<br />
MIREIA ARSO<br />
Ara, vist en<br />
perspectiva<br />
probablement no<br />
acceptaria els vots de CiU.<br />
És complicat»<br />
RAMON CAMPS<br />
ALCALDE DEL JULIOL DEL 2003 AL 2007<br />
MIREIA ARSO<br />
Vam inaugurar la<br />
piscina tot i que hi<br />
havíem votat sempre en<br />
contra, era una inversió<br />
que no es podia llençar»<br />
molts diners i ho van fer, però per les raons<br />
que fos allò no va funcionar. Això és de les coses<br />
que més greu em van saber». Com li agradaria<br />
que el recordessin. «Jo soc un bon gestor<br />
més que un bon polític»<br />
Josep Xoy va ser alcalde de Berga 20 dies<br />
entre el juny i el juliol del 2003 perquè CiU<br />
va votar-lo en el ple d’investidura. Davant la<br />
impossibilitat de formar govern amb CiU i<br />
PSC va plegar. El 2004, Esquerra, que del 1999<br />
al 2003 havia governat amb CiU, es va aliar<br />
amb el PSC. Admet que les tres setmanes que<br />
va ser alcalde gràcies als vots de CiU «van ser<br />
complicades». Ara tornaria a acceptar aquells<br />
vots? «En aquelles circumstàncies, la cosa va<br />
anar com va anar. Ara, vist en perspectiva, en<br />
les mateixes circumstàncies però amb l’experiència<br />
actual probablement no els acceptaria.<br />
És complicat». De la seva feina<br />
com a regidor de govern destaca l’acabament<br />
de la tramitació del nou pla urbanístic i la gestió<br />
per fer el centre popular de la cultura popular<br />
catalana on s’encabia el de la Patum.<br />
Ramon Camps va estar 25 anys a l’Ajuntament<br />
de Berga i del 2003 al 2007 va ser alcalde<br />
(el primer i per ara únic alcalde socialista<br />
de la ciutat) i del 1997 al 1991, al govern<br />
en coalició amb l’ABI. De la seva acció<br />
de govern en destaca haver aconseguit el pla<br />
de millora integral del barri vell, l’anomenat<br />
Pla de Barris. Va ser una de les inversions públiques<br />
més ambicioses planificades a la capital<br />
berguedana, que va aprovar el Govern<br />
de la Generalitat el 2005. A Berga es va<br />
aprovar un pla d'intervenció global amb un<br />
cost de 13,1 milions d'euros, que havien de<br />
sufragar al 50% la Generalitat i el consistori<br />
berguedà. De la proposta se’n va poder executar<br />
el 53,9% per falta de finançament per<br />
completar-lo.
REGIÓ7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
DE CONVERSES<br />
27<br />
El govern de Camps va acabar la piscina<br />
«perquè faltava bastant i la vam inaugurar tot<br />
i que hi havíem votat sempre en contra, però<br />
evidentment era una inversió que no es podia<br />
llançar». La creu d’aquells anys i el moment<br />
més dur de la seva carrera política va<br />
ser l’assassinat del jove Josep Maria Isanta el<br />
25 de maig del 205 en plena Patum.<br />
Després de Jaume Farguell, la persona que<br />
ha ocupat més anys l’alcaldia de la ciutat ha<br />
estat Juli Gendrau, amb dos mandats seguits,<br />
del 2007 al 2015, vuit anys. «Hi ha una<br />
acció de govern amb projectes que vam dur<br />
a terme malgrat les dificultats dels quals ara<br />
s’estan recollint els fruits i s’estan posant en<br />
valor». Gendrau posa com a exemple la<br />
construcció del reivindicat edifici de l’Escola<br />
Municipal de Música (EMMB). «Comencem<br />
la legislatura que l’escola era al centre cívic,<br />
fem un edifici nou i iniciem el procés per fer<br />
el Conservatori de Música dels Pirineus<br />
buscant aliances i treballant conjuntament<br />
amb la Seu d’Urgell i Puigcerdà». En els<br />
mandats de Gendrau també hi ha la renovació<br />
del pavelló vell o l’ampliació de l’Hospital<br />
Comarcal Sant Bernabé. Aquestes són<br />
algunes de les actuacions més visibles. N’hi<br />
ha d’altres que no es veuen tant però que han<br />
estat cabdals per garantir serveis bàsics<br />
com l’aigua. En el primer mandat, l’equip que<br />
liderava Gendrau va haver d’afrontar una important<br />
actuació per modernitzar un servei<br />
que llavors «penjava d’un fil» tal com va exposar<br />
gràficament en el seu moment el llavors<br />
alcalde Gendrau. Es van dur a terme actuacions<br />
com la construcció d’un nou dipòsit<br />
d’aigua als Pedregals o la portada d’aigua del<br />
pantà de la Baells. Un dels principals maldecaps<br />
d’aquesta època va ser el naufragi del<br />
projecte per Queralt i l’hotel de la caserna. El<br />
JULI GENDRAU<br />
ALCALDE DEL 2007 AL 2011 I DEL 2011 AL 2015<br />
MIREIA ARSO<br />
Quan fas les coses<br />
no ho fas perquè et<br />
recordin. Ets una peça<br />
més d’un engranatge que<br />
ha d’anar funcionant»<br />
MONTSE VENTURÓS<br />
ALCALDESSA DEL 2015 AL 4 D’OCTUBRE DEL 2018<br />
MIREIA ARSO<br />
Sense la<br />
musculatura<br />
necessària, l’Ajuntament<br />
no pot donar garanties als<br />
seus veïns»<br />
consistori va trencar la concessió, fet que va<br />
propiciar el recurs dels empresaris berguedans<br />
Inberga Tur, que ho gestionaven. El<br />
tema encara està als tribunals. Juli i Gendrau<br />
també exposa que la Llei de Racionalització<br />
i Sostenibilitat de l’Administració Local (AR-<br />
SAL) «va acabar de dificultar el funcionament<br />
dels ajuntaments». Gendrau considera<br />
que «quan fas les coses no les fas perquè<br />
et recordin. Ets una peça més d’un engranatge<br />
que ha d’anar funcionant».<br />
El 2015, la CUP va posar fi a l’hegemonia<br />
de CiU i va entrar a governar el consistori, on<br />
havia entrat el 2007 amb ganes de canviar<br />
l’statu quo. La capital berguedana té la seva<br />
primera dona alcaldessa, Montse Venturós,<br />
que des del 4 d’octubre del 2018 compleix una<br />
condemna de 6 mesos d’inhabilitació per un<br />
delicte de desobediència per negar-se a<br />
despenjar l’estelada del balcó consistori (on<br />
oneja des del 2012 per un acord de ple) en<br />
dues convocatòries electorals el 2015. La Llei<br />
de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració<br />
Local (Arsal), que impedeix als<br />
municipis endeutats com el de Berga crear<br />
nous serveis o contractar personal, ha esdevingut<br />
una llosa que s’ha arrossegat bona<br />
part del mandat, per bé que la reducció del<br />
deute del 110% al entre 30 i 40% ha permès<br />
el 2018 i aquest 2019 ampliar la plantilla.<br />
«Hem musculat aquesta institució, sense la<br />
musculatura necessària, l’Ajuntament no pot<br />
donar garanties als seus veïns de tot allò que<br />
hauria de poder oferir». Venturós destaca «la<br />
tasca de sanejament» del deute que ha fet el<br />
govern. «Molt sovint els grups treballen de<br />
cara a la galeria i aquestes tasques invisibilitzades<br />
no les ha volgut assumir gaire ningú.<br />
Encara falta molta feina perquè l’engranatge<br />
de l’Ajuntament funcioni», rebla.
ANYS<br />
DE TRANSFORMACIONS<br />
REGIÓ7<br />
28<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
MANRESA 1988<br />
ARXIU/JOAN ESTEVE<br />
Molts cotxes van fer<br />
servir el pàrquing de<br />
l’Atlàntida durant<br />
anys, fins que els<br />
blocs de pisos van<br />
colonitzar aquell<br />
espai tan cobejat<br />
MANRESA 1985<br />
ARXIU/JOAN ESTEVE<br />
MIREIA ARSO<br />
MANRESA 2019<br />
Postals d’un<br />
gran canvi<br />
MANRESA 2019<br />
MIREIA ARSO<br />
Mireia Arso<br />
MANRESA<br />
’arxiu fotogràfic de Regió7<br />
s’inicia l’11 de se-<br />
L<br />
tembre del 1978 i fins<br />
avui l’anem incrementant<br />
amb cobriment<br />
gràfic diari, i ha estat possible<br />
gràcies a la feina de 50 fotògrafs, quatre<br />
tècniques fotogràfiques i dos suports<br />
diferents. És a través d’aquests<br />
documents que podem mostrar moments<br />
rellevants (o no) que formen<br />
part de la vida pública de les darreres<br />
quatre dècades de totes les comarques<br />
on el diari ha estat present, per<br />
documentar-los i fer història.<br />
A més a més tenim constància<br />
dels diferents canvis urbanístics que<br />
es produeixen sense que en siguem<br />
conscients. Edificis, carrers , places i<br />
solars es transformen, desapareixen<br />
i alguns es construeixen de nou. La fotografia<br />
ens ofereix l’oportunitat de<br />
comparar l’evolució en 40 anys.<br />
Al costat de l’antiga muralla de la ciutat es va erigir a mitjan anys 80<br />
el mercat de Puigmercadal, que encara està en funcionament
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT<br />
29<br />
Dret matrimonial<br />
Dret de circulació<br />
Dret civil<br />
Dret Penal<br />
Dret concursal, mercantil<br />
i assessorament d'empreses<br />
PUJOL ADVOCATS<br />
Àngel Guimerà, 56 - 58 Manresa - Tel. 93 877 03 30 - Fax 93 874 68 86<br />
j.pujol@jpujoladvocats.com - m.pujol@jpujoladvocats.com<br />
La tranquil.litat de sentir-se segur<br />
ACONSEGUEIX UNA COBERTURA MÉS AMPLIA PER EL TEU DIA A DIA<br />
AMB LES NOSTRES ASSEGURANCES<br />
Manresa:<br />
Àngel Guimerà, 56-58 bxos<br />
Tel. 93 877 20 64<br />
Sant Vicenç de Castellet:<br />
Plaça Clavé, 8<br />
Tel. 93 833 20 64<br />
Barcelona:<br />
Gran Via, 583, 5è<br />
Tel. 93 306 35 52
ANYS<br />
DE TRANSFORMACIONS<br />
REGIÓ7<br />
30<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
MANRESA 1989<br />
ARXIU/JOAN ESTEVE<br />
MANRESA 2019<br />
MIREIA ARSO<br />
La SAF (Societat Anònima de Foneria) era una metal·lúrgica al mig de la ciutat que, en desaparèixer, va permetre la urbanització de les Bases<br />
SOLSONA 1993<br />
ARXIU/ALBERT MUNTADA<br />
L’enderroc de<br />
cal Silo va deixar<br />
al descobert una<br />
vista fins aleshores<br />
inèdita, des de<br />
l’entrada a la ciutat,<br />
de l’imponent<br />
conjunt<br />
monumental<br />
de la catedral<br />
MIREIA ARSO<br />
SOLSONA 2019
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT<br />
31<br />
Felicitem Regió7 pel seu 40è aniversari
ANYS<br />
DE TRANSFORMACIONS<br />
REGIÓ7<br />
32<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
BERGA 1992<br />
ARXIU/GABI GUTIÉRREZ<br />
Obres a la plaça de<br />
Sant Pere, on es va<br />
renovar el paviment,<br />
les façanes, els<br />
serveis, la barana i<br />
l’enllumenat<br />
MIREIA ARSO<br />
BERGA 2019<br />
BERGA 1992<br />
ARXIU /GABI GUTIÉRREZ<br />
BERGA 2019<br />
MIREIA ARSO<br />
Obres de prolongació del passeig de la Indústria, el Vall i una imatge actual de la zona
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT<br />
33
DE TRANSFORMACIONS<br />
REGIÓ7<br />
34<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
QUÈ SE N’HA FET?<br />
G. .C.<br />
D’alcaldessa a<br />
viatgera i àvia<br />
Maria Àngels Queraltó va governar<br />
15 anys a Monistrol, del 1988 al 2003<br />
Gemma Camps<br />
MANRESA<br />
urant quinze anys, Maria Àngels<br />
Queraltó Casas (10 de<br />
D<br />
maig del 1937) va governar el<br />
poble on va néixer, Monistrol<br />
de Montserrat. Està convençuda<br />
que la seva estada de cinc anys a Canes<br />
(França), on es van exiliar els seus pares<br />
després de la guerra civil, i d’on va tornar a<br />
Monistrol als catorze anys, va marcar el<br />
seu caràcter a l’hora de fer el pas per entrar,<br />
quan li ho van proposar, en un món on les<br />
dones eren una rara avis. Va ser la primera<br />
alcaldessa a les nostres comarques; també<br />
va ser la primera dona de Monistrol que es<br />
va treure el permís de conduir. Als 82 anys,<br />
encara porta cotxe, tot i que només sigui per<br />
moure’s per Manresa i per anar al seu poble.<br />
«Jo sóc monistrolenca», insisteix.<br />
A casa seva es van fer militants de CiU des<br />
de la seva fundació. Explica orgullosa que té<br />
el carnet 4.000 i escaig dels 3.000 i escaig per<br />
on comencen a comptar. També és sòcia del<br />
Barça. Al seu pis no hi falta una estelada ni<br />
una gran foto del president Carles Puigdemont<br />
impresa en roba. Per a la instantània<br />
d’aquest article va lluir un llaç groc.<br />
Queraltó viu des del 2003 a Manresa,<br />
compartint escala amb la Núria, una de les<br />
seves quatre filles. Abans d’ella hi ha la Maria<br />
Àngels i la Montserrat (entre les dues també<br />
va tenir la Roser, que va morir al cap de<br />
poc de néixer). La més petita és la Meritxell.<br />
Els seus nou nets i besnet (i n’hi ha un altre<br />
en camí) de ben segur que l’han pogut gaudir<br />
més com a àvia que les seves quatre filles<br />
com a mare. Admet que aquesta renúncia<br />
va ser una de les coses més difícils que<br />
va haver de fer a canvi de dirigir l’Ajuntament.<br />
El 2003, no només va perdre les eleccions<br />
municipals a Monistrol després de guanyar<br />
tres conteses seguides (el primer mandat<br />
com a alcaldessa va ser fruit d’una moció de<br />
Maria Àngels Queraltó al balcó de casa seva, a Manresa, on viu des del 2003<br />
El 2003, no només va<br />
perdre les eleccions,<br />
també va ser l’any que<br />
va perdre el seu marit,<br />
que es va jubilar i que<br />
va canviar Monistrol<br />
per Manresa<br />
censura a l’alcalde d’AP Josep Janer que CiU<br />
va guanyar amb els vots del PSC), també va<br />
ser l’any que va perdre el seu marit i «pilar»,<br />
Joan Sala i Dolç, per culpa d’un atac de cor<br />
fulminant; que es va jubilar, i que va canviar<br />
Monistrol per Manresa. Després d’omplir pàgines<br />
i pàgines d’aquest diari en blanc i negre,<br />
Queraltó va desaparèixer. Què se’n va fer?<br />
A banda de superar una operació per treure-li<br />
un tumor benigne de la caròtida i una<br />
a cor obert, va dedicar sis anys a viatjar. Noruega,<br />
Dinamarca, Egipte, Grècia... Va formar<br />
part durant un temps de les Cuineres del Bages<br />
i assistia a les aules universitàries de la<br />
Coordinadora de Jubilats i Pensionistes. És<br />
una gran lectora –actualment llegeix el llibre<br />
de Joaquim Forn Escrits de presó i, cada<br />
dia, El PuntAvui– i forma part de Confraria<br />
dels Vins del Bages. Aquella nena que va arribar<br />
a França amb la seva mare «dormint de<br />
dia i caminant de nit» encara manté als ulls<br />
la lluïssor d’una dona avançada al seu temps.<br />
ABANS COM ARA<br />
Una vida dedicada<br />
a les lluites veïnals<br />
El manresà Víctor Feliu ha estat més<br />
de 40 anys al capdavant dels barris<br />
Noemí Badrenas<br />
MANRESA<br />
l primer exemplar d’aquest<br />
E<br />
diari treia en portada, el 30 de<br />
desembre del 1978, la fotografia<br />
d’un grafit pintat en<br />
una paret del barri de Valldaura:<br />
«No volem uns Alfacs a Manresa»,<br />
deia, en referència a la tragèdia d’Alfacs, on<br />
més de dues-centes persones van morir a<br />
causa de l’explosió d’un camió cisterna a l’N-<br />
340 al seu pas per davant d’un càmping. En<br />
aquell moment, els veïns de Valldaura batallaven<br />
per treure les indústries perilloses<br />
del barri. El manresà Víctor Feliu recorda<br />
com un element fonamental per al canvi dels<br />
barris el paper que ha tingut aquest diari al<br />
llarg de quatre dècades: «Sempre us heu fet<br />
ressò de les nostres reivindicacions veïnals.<br />
I ja sabem que els polítics no actuen mentre<br />
les coses no transcendeixen públicament».<br />
Feliu, de 69 anys, és un dels altaveus<br />
de què han disposat les associacions de veïns<br />
de Manresa des que van néixer, pels volts<br />
del 1975. Durant més de 40 anys ha estat al<br />
capdavant de les lluites veïnals, incansable,<br />
i des de fa quatre anys dona veu als col·lectius<br />
de gent gran de la ciutat i la comarca.<br />
Les inquietuds socials de Feliu, que va ser<br />
un dels primers accionistes de Regió7 «perquè<br />
estava convençut que els barris necessitaven<br />
un projecte com aquell per ajudar en<br />
la normalització de la democràcia», l’han portat<br />
a liderar les lluites veïnals de la ciutat des<br />
de fa més de quatre dècades. Al llarg d’aquests<br />
anys ha estat president de l’Associació de Veïns<br />
de Plaça Catalunya, president de la Federació<br />
d’Associacions de Veïns de Manresa<br />
(FAVM), president de la Federació d’Associacions<br />
de Veïns del Bages, president de<br />
la Confederació de Veïns de Catalunya<br />
(CONFAC)... Aquesta llarga llista es completa<br />
en l’actualitat amb la seva tasca a la junta de<br />
la Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de<br />
ARXIU PARTICULAR/HAJAR ECHENOUILI<br />
El rostre de Feliu, fa quaranta anys i ara<br />
Manresa, la sectorial de CCOO de la Gent<br />
Gran, el Consell Municipal de la Gent Gran<br />
de Manresa, el Consell Comarcal de la Gent<br />
Gran del Bages i la Plataforma en Defensa de<br />
les Pensions Públiques i dels Drets de la Gent<br />
Gran. No tothom està disposat a sumar un<br />
reguitzell de càrrecs com aquests. Impliquen<br />
una enorme dedicació, esforç i sacrifici.<br />
Feliu, que ha treballat en estudis d’arquitectura<br />
–és delineant– i durant més de 30<br />
anys com a administratiu a l’empresa d’esquís<br />
Rossignol, assegura que l’única manera de<br />
compaginar l’activisme social amb la feina,<br />
la família –té 3 fills i 5 nets– i la passió per l’esport<br />
«era dormint molt poc». Amant de les<br />
curses populars, per poder entrenar-se,<br />
«marxava a treballar a Artés amb el bus de<br />
la feina i, quan plegava, al migdia, tornava fins<br />
a Manresa corrent». Una altra de les maneres<br />
que tenia d’entrenar-se era «sortir a córrer<br />
pels barris de la ciutat i, així, mentrestant,<br />
anava detectant problemes que calia resoldre<br />
i que es convertirien en les reivindicacions<br />
de les entitats».<br />
De les fites aconseguides al seu barri, la<br />
Plaça Catalunya, en destaca tres: el «nostre<br />
pulmó verd», el parc Vila Closes, del qual no<br />
aprova el disseny però que agraeix que es fes<br />
en lloc del complex de pisos que s’hi havia<br />
projectat; l’ordenació de la plaça i la construcció<br />
de la llar d’infants L’Espurna; i la reconversió<br />
d’antiga fàbrica a centre cívic del<br />
Selves i Carner. «La gent quan ho veu pensa<br />
que tot això ha sigut un regal, però no; darrere<br />
de cada canvi hi ha hagut molta feina per<br />
part dels veïns», diu. L’activista va dimitir com<br />
a president de l’associació de veïns el gener<br />
del 2011 per presentar-se a les eleccions municipals<br />
amb el moviment veïnal MoVeM,<br />
que no va obtenir representació. Des de llavors,<br />
ha tingut més temps per alimentar la<br />
seva lluita en defensa de la gent gran.
DE TRANSFORMACIONS<br />
REGIÓ7<br />
36<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
De l’eix social al territorial<br />
Els ajuntaments han viscut la transició de voler més democràcia a més autogovern<br />
ARXIU REGIÓ7<br />
ARXIU/MIREIA ARSO<br />
A les municipals del 1979 el partit més votat a Manresa va ser el PSC: 10.073 vots (30%)<br />
A les darreres municipals a la ciutat, el 2015, el PSC va aconseguir 2.963 vots (10,7%)<br />
Francesc Galindo<br />
MANRESA<br />
les municipals del 3 d’abril<br />
A<br />
del 1979, a Catalunya, els<br />
dos partits més votats van<br />
ser el PSC-PSOE i el PSUC,<br />
tot i que els qui van obtenir<br />
més regidors van ser CiU i Centristes-<br />
UCD. Socialistes i comunistes van obtenir<br />
les alcaldies de les quatre capitals provincials<br />
i del cinturó roig de Barcelona.<br />
A Manresa, l’alcaldia va ser per al socialista<br />
Joan Cornet, i la de Berga i Solsona per<br />
als convergents Jaume Farguell i Ramon<br />
Llumà, respectivament.<br />
La lectura que es va fer en aquell moment<br />
va ser que la dreta era escombrada a<br />
les capitals amb els partits democràtics<br />
consolidant les seves posicions.<br />
La gent volia més democràcia en les primeres<br />
eleccions municipals convocades<br />
després de la dictadura franquista mitjançant<br />
eleccions per sufragi universal, i que<br />
deixaven enrere un temps en què l’alcalde<br />
era nomenat pel govern en el cas de les capitals<br />
de província, o bé pel governador civil<br />
o el cap provincial del Movimiento Nacional<br />
en la resta de municipis.<br />
La voluntat era bastir uns ajuntaments<br />
governables amb ànim renovador i progressista<br />
per deixar enrere la dictadura i<br />
arraconar el continuisme per assolir la democratització<br />
efectiva del país.<br />
Calia demostrar la capacitat de gestió<br />
democràtica i eficaç llargament sospirada<br />
i proclamada. El primer alcalde manresà<br />
de la recuperada democràcia prenia possessió<br />
del càrrec amb aquestes paraules:<br />
«Sortim d’una llarga nit de silenci conscients<br />
de la importància històrica d’aquest<br />
moment per la plena recuperació i consolidació<br />
de la democràcia i de les institucions<br />
catalanes i pel futur de Manresa i dels<br />
seus ciutadans».<br />
El compromís era realitzar una política<br />
municipal basada en la recuperació plena<br />
de les institucions, la construcció d’un nou<br />
model d’ajuntament basat en el funcionament<br />
democràtic, la participació activa<br />
dels ciutadans en els treballs municipals,<br />
la informació clara i puntual dels problemes<br />
i la racionalització del funcionament<br />
de l’Ajuntament.<br />
Començaven 8 anys d’alcaldia socialista<br />
amb un nomenament que va tenir el suport<br />
del PSUC i el PSAN i l’abstenció de<br />
Convergència. Després vindrien 8 anys<br />
d’alcaldia convergent amb Juli Sanclimens,<br />
16 de socialista amb Jordi Valls i Josep<br />
Camprubí, i 8 anys més d’alcalde convergent<br />
amb Valentí Junyent, fins a l’actualitat.<br />
A Berga, els alcaldes han estat Jaume<br />
Farguell, primer com a independent i després<br />
per CiU del 1979 al 1999, amb un parèntesi<br />
de l’independent Agustí Ferrer del<br />
1987 al 1991; Josep M. Badia, CiU; Josep M.<br />
Xoy, ERC, i Ramon Camps, PSC; Juli Gendrau,<br />
CiU, i Montserrat Venturós (CUP). A<br />
Solsona, Ramon Llumà (CiU) del 1979 al<br />
2003; Jordi Riart (CiU), i a continuació els<br />
republicans Xavier Jounou i David Rodríguez.<br />
Com es veu, a les alcaldies de Berga i Solsona<br />
també s’ha plasmat la majoria independentista.<br />
Allà on es miri, l’opció majoritària ha estat<br />
la de consistoris que passaven de voler<br />
més democràcia a més autogovern i, a mesura<br />
que es consolidava la diferència de ritmes<br />
i criteris entre Catalunya i Espanya, els<br />
ciutadans donaven la seva confiança majoritària<br />
a qui plantejava tirar pel carrer del<br />
mig cap a la independència.<br />
Un altre cop prenent com a referència<br />
Manresa, a hores d’ara s’observa un ajuntament<br />
en què dels 25 regidors només els<br />
5 de PSC i Ciutadans s’oposen obertament<br />
als plantejaments independentistes.<br />
A les darreres eleccions municipals, el<br />
candidat convergent, Valentí Junyent, va<br />
L’opció majoritària ha<br />
estat la de consistoris<br />
que passaven de voler<br />
més democràcia a més<br />
autogovern seguint<br />
ciutadans delerosos de<br />
tirar pel carrer del mig<br />
cap a la independència<br />
L’independentisme<br />
cada cop omple el seu<br />
discurs polític de més<br />
continguts socials per<br />
aconseguir així quadrar<br />
un cercle que deixa fora<br />
els no sobiranistes<br />
ser el més votat amb 8.065 vots (29,1%). No<br />
va ser ni de bon tros el millor resultat electoral,<br />
però les peces del tauler havien canviat.<br />
Si ERC va ser la clau perquè a Manresa<br />
funcionés un tripartit d’esquerres durant<br />
16 anys amb PSC i ICV, ara ho és per donar<br />
solidesa a un govern independentista capitanejat<br />
per Convergència. Fins a quin<br />
punt aguantarà CDC i creixerà Esquerra i<br />
la CUP són les grans incògnites de les properes<br />
eleccions municipals del 26 de maig.<br />
Amb un PSC que ha passat de superar<br />
els deu mil vots i marcar la pauta a no arribar<br />
als tres mil, l’independentisme –tant<br />
l’esquerranós com el conservador– cada<br />
cop omple el seu discurs de més continguts<br />
socials per aconseguir així quadrar<br />
un cercle que deixa fora els no sobiranistes.<br />
Als partits polítics que no són partidaris<br />
de la independència els queda intentar<br />
mobilitzar l’electorat abstencionista o desencantat.<br />
A les municipals del 2015 la participació<br />
a Manresa va ser del 53,18% del<br />
cens. El 2011 va anar a les urnes el 51,32%<br />
i el 2007 el 49,07%. El 2003 el 58,03%; el 1999<br />
va ser el 51,82%; el 1995 el 58,42%; el 1991 el<br />
56,70%; el 1987 el 69,44%; el 1983 el 72,09%<br />
i el 1979 el 65,36%.<br />
El problema és que tradicionalment a<br />
les eleccions municipals l’abstenció és superior<br />
a la de les generals i les del Parlament<br />
de Catalunya.<br />
A les darreres generals a Manresa, les<br />
del 2016, a Manresa va anar a les urnes el<br />
62% del cens, mentre que a les dues darreres<br />
convocatòries al Parlament català hi va<br />
anar el 80% el 2017 i el 77% el 2015.<br />
Sense presència del PP a l’Ajuntament<br />
de Manresa, amb els grups municipals de<br />
Ciutadans i el PSC amb només 2 i 3 regidors,<br />
respectivament, caldrà veure quin<br />
efecte rebot pot arribar a tenir la predominança<br />
de propostes polítiques sobiranistes.<br />
I també si propostes com les de Podem<br />
i els Comuns guanyen o no adeptes.
DE TRANSFORMACIONS<br />
REGIÓ7<br />
38<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
ARXIU/FRANCESC GALINDO<br />
OSCAR BAYONA<br />
Obres d’urbanització del sector de la Nova Parada de Manresa, l’any 2003<br />
Dos de cada deu manresans són nascuts a l’estranger<br />
Evolució de la població<br />
MANRESA<br />
67.007<br />
31.532<br />
IGUALADA BERGA SOLSONA PUIGCERDÀ 76.570 76.250 MANRESA<br />
73.140<br />
IGUALADA<br />
65.274 66.320 64.385 65.440<br />
BERGA<br />
SOLSONA<br />
PUIGCERDÀ<br />
30.878<br />
31.855<br />
32.512<br />
33.382<br />
36.923<br />
39.198<br />
39.540<br />
13.547 13.766 13.905 14.207 14.995 16.596 16.845 16.199<br />
6.267 6.477 6.658 7.128 7.689 9.000 9.201 9.014<br />
5.839 6.016 6.329 6.356<br />
7.774 8.949 8.957 8.981<br />
1981 1986 1991 1996 2002 2007 2012 2018<br />
Evolució del percentatge de població estrangera<br />
1,55<br />
1,28<br />
1,08<br />
0,98<br />
0,82<br />
14,19<br />
8,55<br />
8,05 6,38<br />
6,38<br />
16,58<br />
24,98<br />
17,41<br />
13,61<br />
15,93<br />
24,16<br />
18,78<br />
14,42<br />
16,61<br />
14,36<br />
25,08<br />
19,43<br />
14,42<br />
1991 2003 2008 2013 2018<br />
16,61<br />
14,36<br />
La immigració frena l’envelliment<br />
Del 80 al 95 van ser anys de poc creixement, fins a l’arribada massiva de nouvinguts<br />
Pau Brunet<br />
MANRESA<br />
uan Regió7 va arribar als<br />
Q<br />
quioscos per primera vegada<br />
el 1978, Catalunya vivia un<br />
moment de canvi demogràfic.<br />
Enrere quedava l’explosió<br />
del Baby boom i el país entrava en una<br />
etapa marcada per l’enfonsament de la taxa<br />
de fecunditat, un alentiment del creixement<br />
i unes previsions gens optimistes: si res<br />
canviava es començaria a perdre població<br />
cap al 2030. Una nova variable, però, la immigració,<br />
va entrar a l’equació a mitjan anys<br />
90, i el panorama va canviar.<br />
Manresa era el 1981 una ciutat de 67.007<br />
habitants. Feia sis anys que s’havia inaugurat<br />
el barri de la Font dels Capellans i tretze<br />
de la construcció del Xup, dos exemples del<br />
creixement urbà experimentat en els anys anteriors.<br />
Berga també arribava als 80 amb dinàmica<br />
ascendent, amb 13.500 habitants;<br />
Igualada en tenia aleshores 35.000; Solsona,<br />
6.200; i Puigcerdà, 6.300.<br />
La capital del Bages va ser qui va notar<br />
amb més duresa l’ensorrament de la natalitat<br />
i la crisi econòmica dels 80, una caiguda<br />
en picat que es va allargar fins al 1999, quan<br />
la ciutat va marcar un mínim amb 63.688 habitants,<br />
mentre que a la resta de capitals de<br />
comarca de la Catalunya Central ja feia<br />
temps que s’observaven brots verds, segons<br />
les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.<br />
Igualada va mantenir en aquest mateix<br />
període una població força estable, entre<br />
els 30.000 i els 32.000 habitants (amb un<br />
mínim el 1986, 30.878 habitants); Berga va tenir<br />
un creixement molt lent i es va establir per<br />
sobre dels 14.000 habitants; i Solsona i Puigcerdà,<br />
també molt a poc a poc i sense retrocedir,<br />
es van consolidar per sobre dels<br />
7.000 i els 6.000 habitants respectivament.<br />
Efecte dònut al cor del Bages<br />
La davallada demogràfica de Manresa també<br />
s’explica pel fet que la capital del Bages va<br />
escopir habitants cap als municipis del seu<br />
entorn entre els 80 i els 90, i es va començar<br />
a configurar així al cor del Bages una important<br />
taca urbana que no ha parat de créixer<br />
des d’aleshores. Mentre Manresa perdia<br />
2.700 habitants entre 1981 i 1996, Sant Joan<br />
de Vilatorrada va guanyar-ne més de 1.000<br />
(de 7.402 a 8.446); Santpedor, 1.300 (de 3.411<br />
a 5.062); Sant Fruitós de Bages, 1.600 (de 3.761<br />
a 5.300) i Navarcles, 600 (de 4.588 a 5.225). Nuclis<br />
independents i amb molta personalitat<br />
que des d’aleshores s’han convertit en un annex<br />
més de la capital del Bages, amb la funció<br />
de ciutat dormitori. També hi van jugar<br />
un paper important les urbanitzacions que<br />
havien començat a aparèixer en aquests termes<br />
les dues dècades anteriors, com Pineda<br />
de Bages als 60 i les Brucardes als 70, i que<br />
entre els vuitanta i els noranta es van acabar<br />
d’expandir i consolidar.<br />
Per contra, mentre la rodalia de Manresa<br />
creixia, els municipis més industrials del Bages<br />
van perdre població: Sallent, 900 habitants;<br />
Cardona, 800; Súria, 600; i Sant Vicenç<br />
de Castellet, 400, entre el 1981 i el 1996. I<br />
a muntanya què passava? Curiosament, als<br />
Durant les últimes dues<br />
dècades del segle XX,<br />
es va consolidar una<br />
gran taca urbana<br />
entorn de Manresa<br />
mentre la capital del<br />
Bages cedia població<br />
municipis més petits, en aquests 15 anys, van<br />
incrementar, tot i que poc, la població. Sant<br />
Jaume de Frontanyà va passar dels 20 als 30<br />
veïns; Gisclareny, dels 21 als 30; la Quar, de<br />
43 a 56; i Meranges, de 64 a 70.<br />
El boom de la immigració<br />
Tot i l’eufòria dels Jocs Olímpics del 92, Catalunya<br />
vivia immersa a principi dels 90 en<br />
una greu crisi econòmica. La pesseta, precursora<br />
de l’euro, va experimentar tres devaluacions<br />
seguides, el deute públic es va enfilar<br />
pels núvols i en tres anys, del 1991 al 1993,<br />
750.000 persones van perdre la feina a tot l’Estat.<br />
La recuperació va arribar el 1995 per quedar-se<br />
durant deu anys més: una dècada de<br />
creixement urbanístic i la construcció de<br />
grans promocions. I amb la bonança, combinada<br />
amb diferents conflictes bèl·lics (el genocidi<br />
de Ruanda, la guerra entre Equador i<br />
Perú, la segona guerra del Congo i la guerra<br />
de Kosovo, entre d’altres), van convertir Espanya<br />
en un país receptor d’immigrants.<br />
Un fenomen que ha anat a l’alça de forma exponencial<br />
(amb cert retrocés entre el 2012 i<br />
el 2016 per la crisi econòmica del 2008).<br />
Si a Manresa hi vivien l’any 1991 648 persones<br />
nascudes a l’estranger (l’1% del cens),<br />
l’any 2000 n’eren 1.710; el 2007, 10.509; i el 2018,<br />
14.819. Actualment, un de cada cinc manresans<br />
és nat fora d’Espanya (19,45%). Aquesta<br />
proporció és un pèl inferior a Berga<br />
(14,46%), Igualada (14,42%) i Solsona<br />
(16,61%), tot i que a arreu s’ha traduït en un<br />
augment de la multiculturalitat, el rellançament<br />
de la taxa de natalitat i el rejoveniment<br />
d’una piràmide de població que corria el risc<br />
de quedar molt envellida.
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT<br />
39
DE TRANSFORMACIONS<br />
REGIÓ7<br />
40<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
Entre les comarques i les vegueries<br />
El territori ha reclamat noves estructures, però hi ha mancances de pes<br />
Enric Badia<br />
MANRESA<br />
eequilibri territorial, comarques,<br />
vegueries, nous muni-<br />
R<br />
cipis... Els 40 anys de Regió7<br />
coincideixen pràcticament<br />
amb els 40 anys de democràcia,<br />
amb els de l'arribada tornant de l'exili<br />
del president Josep Tarradellas (1977), o<br />
amb les eleccions al Parlament de Catalunya<br />
(1980) o amb les eleccions municipals<br />
(1979), amb la recuperació de representació<br />
catalana i d'institucions democràtiques.<br />
El país es va retrobar amb els testimonis<br />
que havien deixat els que governaven als anys<br />
30 i amb alguns dels seus anhels, però havent<br />
consolidat durat 40 anys estructures administratives<br />
de l'Estat. Si als anys 30 els dirigents<br />
catalans van plantejar la necessitat de trencar<br />
amb la divisió provincial, als anys 80 es<br />
va recuperar aquell esperit, però amb una acció<br />
que va tardar molts anys a formar part de<br />
les prioritats parlamentàries. Això sí, ben aviat<br />
Jordi Pujol, president de la Generalitat durant<br />
23 anys, va incorporar als seus discursos els<br />
mots «reequilibri territorial».<br />
Per aquest reequilibri territorial es podien<br />
fer moltes coses, perquè les mancances i els<br />
retard que hi havia respecte dels països<br />
més desenvolupats d'Europa era tan evident<br />
al final dels 70 i al principi dels 80 que hi havia<br />
molt pavelló, molta piscina i molta biblioteca<br />
per construir. Però aquesta construcció<br />
de país no guanyava terreny en el reequilibri,<br />
perquè l'acció política era voluntariosa,<br />
però insuficient per tenir un efecte<br />
compensatori, i perquè la realitat econòmica<br />
és més tossuda que les inversions aprovades.<br />
I el país s'ha anat polaritzant, també en<br />
aquests anys de reconstrucció, perquè Barcelona<br />
ha estat un gran xuclador de l'activitat<br />
i la inversió econòmica i les ciutats cap de<br />
província han anat creixent més que les que<br />
un dia van estar valorades per jugar un paper<br />
que després no van tenir. Territoris com<br />
els de la Catalunya Central, tot i ser el centre<br />
del país, no han arribat a tenir el pes i el<br />
lideratge econòmic i social que tenen territoris<br />
més litorals.<br />
Els consells comarcals a Catalunya són el<br />
primer organisme propi de Catalunya que<br />
crea la Generalitat i el Parlament recuperat.<br />
És un òrgan de govern i d'administració de<br />
la comarca, que neix el 1987 de la Llei de Consells<br />
Comarcals. Es van crear a l'entorn dels<br />
municipis i els primers presidents van ser els<br />
alcaldes del cap de comarca.<br />
A banda de la feina que han pogut fer els<br />
consells comarcals a la Catalunya Central (és<br />
una de les zones del país on els polítics més<br />
Als governs de vegueria<br />
els manca poder, però<br />
l’Estat manté la seva<br />
divisió en províncies<br />
sentit han donat a aquest instrument),<br />
aquest territori ha mantingut reclamacions<br />
socials històriques per reconèixer una divisió<br />
del país pròpia administrativament parlant.<br />
Hi ha hagut diferents reconeixements<br />
i reclamacions al país. Per exemple, es va admetre<br />
ben aviat una nova comarca, el Pla de<br />
l'Estany (al voltant de Banyoles), però les peticions<br />
del centre del país han tardat molt<br />
més. La darrera comarca que s'ha incorporat<br />
és, justament, el Moianès.<br />
En el curs dels anys 2003, 2004 i 2005, els<br />
plens dels ajuntaments de nou d'aquests deu<br />
municipis van ratificar la demanda de crear<br />
aquesta comarca, però el de Santa Maria d'Oló,<br />
en una consulta popular, va optar per continuar<br />
al Bages.<br />
Oficialment, la comarca del Moianès va<br />
quedar legalment constituïda l'1 de maig del<br />
2015, i el primer president n’ha estat l’alcalde<br />
de Moià, Dionís Guiteras.<br />
Creada la comarca del Moianès, però, quedaven<br />
altres processos per resoldre. Què passava<br />
aleshores amb el moviment El Lluçanès<br />
és comarca? La petició es va gestionar<br />
però el procés encara es troba en fase de resolució<br />
perquè ni té tot el suport que es voldria,<br />
ni es veu clar des de l'administració de<br />
crear una nova estructura de govern per a<br />
una massa de població relativament petita.<br />
Però a la Catalunya Central encara s'ha viscut<br />
un altre conflicte territorial que un dia o<br />
altre s'haurà de resoldre al mapa de les comarques:<br />
l'Alta Segarra, Calaf i les poblacions<br />
de l'entorn, moltes actualment a la comarca<br />
de l'Anoia, algunes al Solsonès i algunes<br />
a la Segarra. Com en el cas del Lluçanès, a l'Alta<br />
Segarra, li faltava, segurament, pes demogràfic,<br />
però al mateix temps a aquest territoris<br />
els cal un reconeixement administratiu<br />
i polític que no tenen.<br />
En el cas de l'Alta Segarra, a més a més, la<br />
solució administrativa s'ha embolicat els<br />
darrers anys arran de la creació d'una nova<br />
vegueria, la del Penedès, una estructura encara<br />
sense estructura, que no acaba d'ar-<br />
93 877 02 02<br />
1964<br />
JOIERIA . RELLOTGERIA<br />
Enhorabona Regió7!<br />
Feliç Aniversari<br />
Regió7!<br />
C/ Àngel Guimerà, 49 - MANRESA<br />
www.joieriacopernic.com<br />
PAU CASALS, 18 BS - 08243 - MANRESA - sat@satberral.com - 93 877 02 02
REGIÓ7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
DE TRANSFORMACIONS<br />
41<br />
rencar, que té escasses funcions més enllà de<br />
la delegació en el president, però que ha confirmat<br />
el trencament de la comarca de l'Anoia,<br />
ja que una part dels seus municipis han<br />
quedat adscrits al Penedès i una altra, els de<br />
Calaf i el seu entorn (gran part del territori<br />
conegut com l'Alta Segarra), a la Catalunya<br />
Central. El govern català, el Parlament i, especialment,<br />
el territori tenen feina els propers<br />
anys per atorgar reconeixement d’administració<br />
a la desena de municipis que podrien<br />
formar part d'una nova realitat.<br />
Enmig encara de la creació de les comarques,<br />
bona part de les formacions polítiques<br />
de l'arc parlamentari català han qüestionat<br />
el mateix funcionament dels consells,<br />
la seva representativitat sobre la comarca<br />
i el pes polític que han de tenir. En<br />
aquests moments, creix l'opinió que els<br />
consells han de perdre pes polític i l'han de<br />
guanyar com a ens de coordinació dels<br />
municipis. Menys governs sobre la base de<br />
partits i més governs en funció dels municipis.<br />
El Consell d'Alcaldes s'intueix com l'organisme<br />
a guanyar pes. Amb tot, d’aquí a quatre<br />
dies hi ha eleccions i a partir del seu resultat<br />
es tornaran a triar els consells com s'ha<br />
fet fins ara.<br />
En parlar de l'Alta Segarra ha aparegut sobre<br />
la taula la vegueria. El 2010, el Parlament<br />
de Catalunya va aprovar la Llei de Vegueries,<br />
que aquesta sí, havia de suposar un pas determinant<br />
cap a una nova estructura administrativa<br />
del país. A l'hora de la veritat,<br />
però, les 7 vegueries creades en un primer<br />
moment i la vuitena que s'hi ha sumat el 2018<br />
neixen coixes, perquè només s'ha fet un procés<br />
de descentralització d'algunes conselleries<br />
i el cap de vegueria és un delegat territorial<br />
de la Generalitat designat directament<br />
Celebració de la creació de la comarca del Moianès al Parlament de Catalunya<br />
MIREIA ARSO/ARXIU<br />
des del govern català. En un moment es va<br />
pensar que les vegueries podrien tenir un paper<br />
de substitució de les diputacions (les 4<br />
diputacions provincials), però el mapa territorial<br />
espanyol no es pot tocar, no hi ha<br />
acord per variar-lo ni perspectives que<br />
aquest canvi pugui venir de manera immediata.<br />
En el cas de la Catalunya Central, al dèficit<br />
conceptual s'hi afegeix una manca de visualització<br />
de la delegació.<br />
Els serveis estan repartits entre Manresa<br />
i Vic, amb més pes a la capital bagenca, però<br />
a diferència d'altres zones del país, aquí encara<br />
no s'ha fet un edifici propi que sigui el referent<br />
per al territori. El projecte que hi ha sobre<br />
la taula, ara aturat, és invertir a l'edifici dels<br />
jutjats vells de Manresa. La Generalitat hauria<br />
de fer el projecte sobre aquest immoble<br />
i ocupar, també, una casal del costat que havia<br />
estat la seu de Creu Roja Manresa.<br />
La Llei de Vegueries, que es va inspirar en<br />
l'Informe Roca, un document aprovat l'any<br />
2000 i elaborat per tècnics i polítics que marcava<br />
les pautes que calia seguir en matèria<br />
de representació administrativa però que<br />
CiU no va voler aplicar, va suposar definir el<br />
territori de la Catalunya Central i de l'Alt Pirineu.<br />
En aquesta última, s'hi inclouen les comarques<br />
de l'Alt Urgell i de la Cerdanya. Tota<br />
la Cerdanya junta, i no com passa amb la divisió<br />
provincial, que parteix la comarca entre<br />
una part que es vincula a Lleida i una altra<br />
de lligada a Girona.<br />
Encara en l’àmbit territorial, un dels canvis<br />
importants ha estat el reconeixement d’algun<br />
municipi, com Sant Julià de Cerdanyola,<br />
al Berguedà, o fer que algunes poblacions<br />
puguin disposar d’un nivell d’administració<br />
pròpia a través de la figura de les entitats menors<br />
descentralitzades. I alguns canvis de termes<br />
per resoldre problemes històrics, com<br />
els de Llanera i Lloberola, entre el Solsonès<br />
i la Segarra.<br />
Però queda molt feina per fer en l’àmbit de<br />
l’estructura territorial, primer per adaptar el<br />
model a una divisió més pròpia del país, i en<br />
segon lloc, per resoldre disfuncions i redefinir<br />
algunes estructures com ara els consells<br />
comarcals. I tot plegat, juntament amb l’acció<br />
de govern i les inversions, pensant en<br />
aquell reequilbri que ha de portar nous<br />
al·licients a la Catalunya que ha gaudit dels<br />
creixements de Barcelona i el seu entorn. El<br />
tan comentat reequilibri.
DE TRANSFORMACIONS<br />
REGIÓ7<br />
42<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
La crònica negra canvia de segle<br />
L’entrada al nou mil·lenni comporta canvis importants en la investigació dels crims<br />
Josep Sallent<br />
MANRESA<br />
ARXIU/JORDI SERAROLS<br />
er un balanç de la criminalitat<br />
a la Catalunya Central<br />
F<br />
els darrers 40 anys passa per<br />
fer referència a un moment<br />
determinant: el canvi de segle.<br />
I és que, a partir del 2001, els Mossos<br />
d’Esquadra agafen el relleu de la Guàrdia Civil<br />
i passen a investigar tots els crims i la gran<br />
majoria de delictes de les comarques centrals,<br />
des de la seva nova comissaria de Manresa.<br />
També cal apuntar un altre moment<br />
destacat: el 2009, l’administració de la justícia<br />
es modernitza al Bages, i tots els jutjats d’instrucció,<br />
els que s’encarreguen de les investigacions<br />
penals, passen a concentrar-se en<br />
una única seu judicial, el flamant Palau de<br />
Justícia de la capital del Bages.<br />
Des de l’estrena dels Mossos el 2001 a la<br />
Catalunya Central, tots els homicidis i assassinats<br />
comesos des d’aquell any han<br />
quedat resolts policialment, si bé dos d’ells,<br />
un cop van arribar a judici, van acabar amb<br />
l’absolució dels presumptes autors. Es tracta<br />
de l’assassinat el 2006 de l’exregidora d’Igualada<br />
de CiU Francina Castelltort, i de la<br />
mort d’un jove igualadí l’any 2009, Manuel<br />
del Corral Jorge, el cadàver del qual va<br />
aparèixer cremat en un cobert abandonat<br />
de Castellfollit del Boix. Tot i que els Mossos<br />
van portar davant del tribunal els presumptes<br />
autors dels fets, els respectius jurats<br />
populars els van acabar absolent, per falta<br />
de proves, ja que no n’hi havia cap de directa.<br />
L’any 2000, just un any abans de l’arribada<br />
dels Mossos, es va cometre l’últim dels<br />
crims del Bages que no han arribat mai a judici,<br />
per falta d’autor: l’assassinat de la jove<br />
de Castellbell i el Vilar Josefina Serrán. De<br />
fet, ja és el cas més antic pendent de resoldre<br />
dels que hi ha hagut en els últims 19 anys<br />
a la Catalunya Central. Tot i que inicialment<br />
es va detenir el marit de la víctima, se’l va deixar<br />
en llibertat per falta de proves, i tampoc<br />
no se’n van poder trobar per a dos sospitosos<br />
més. Errors en la investigació inicial<br />
(com la recollida de proves, els informes forenses<br />
i l’enfocament) van acabar condicionant<br />
el cas.<br />
I un any abans, el 1999, va quedar al descobert<br />
un dels crims més longeus de la Catalunya<br />
Central de les darreres dècades.<br />
Longeu, perquè es va produir el 1982, es va<br />
descobrir el 1999 i s’ha resolt policialment<br />
ara, el 2018, amb la identificació del cos i la<br />
detenció del presumpte autor. La víctima,<br />
una noia de 25 anys de Madrid, embarassada<br />
de 5 mesos, va morir l’any 1981 en una<br />
urbanització de Sant Salvador de Guardiola,<br />
a mans presumptament del seu amant. El<br />
cadàver, enterrat en una finca, va aparèixer<br />
el 1999, però les restes no s’han pogut identificar<br />
fins ara, cosa que ha permès a la<br />
Guàrdia Civil detenir el presumpte autor,<br />
que té 73 anys i viu a Castelló de la Plana.<br />
De tots els assassinats ocorreguts els<br />
últims 40 anys a la Catalunya Central, n’hi<br />
ha hagut de més mediàtics que d’altres. En<br />
destaquen sobretot tres. En primer lloc,<br />
l’assassinat el 1994 de Joana Garrucho, encarregada<br />
de l’antic restaurant McDonald’s<br />
El 2001 els Mossos d’Esquadra van agafar el relleu a la Guàrdia Civil en les investigacions dels crims i la majoria de delictes<br />
L’assassinat de la<br />
caixera del McDonald’s<br />
de Manresa,<br />
l’apunyalament de la<br />
Patum i el cas Tous han<br />
estat els tres crims més<br />
mediàtics d’aquestes<br />
dècades<br />
del passeig Pere III de Manresa. Un atracador<br />
la va segrestar per robar-li la recaptació<br />
i la va acabar matant disparant-li dos<br />
trets al cap, per enterrar-la posteriorment en<br />
una zona boscosa, al costat de l’antiga carretera<br />
de Manresa a Igualada. El cas va commocionar<br />
la ciutat i va tenir un ampli ressò<br />
a tot Catalunya.<br />
Un altre crim molt mediàtic va ser el del<br />
berguedà Josep Maria Isanta l’any 2005 en<br />
plena Patum de Berga. El jove va morir apunyalat<br />
per una colla de delinqüents narcotraficants<br />
que feia temps que causaven aldarulls<br />
a la ciutat, i la seva mort va provocar<br />
una onada d’indignació al Berguedà, que<br />
també es va girar inicialment contra els Mossos.<br />
El cas va acabar amb condemnes d’entre<br />
25 i 43 anys a nou persones.<br />
I un dels casos més sonats va arribar<br />
l’any 2006, en el que es va conèixer mediàticament<br />
com a cas Tous. Lluís Corominas,<br />
gendre de la família de joiers, va matar a trets<br />
un dels homes que presumptament participaven<br />
en un robatori al xalet dels seus sogres<br />
a Pineda de Bages. El judici va tardar<br />
més de quatre anys a celebrar-se i va acabar<br />
amb l’absolució del jurat popular, que<br />
posteriorment va ser invalidada pel Tribunal<br />
Superior de Justícia de Catalunya. Quan<br />
el cas va retornar a judici l’any 2015, es va tancar<br />
amb un acord entre Corominas i la fiscalia,<br />
per ser condemnat a dos anys de presó<br />
per un delicte d’homicidi imprudent,<br />
pena que no ha hagut de complir.<br />
A banda de crims, durant aquestes quatre<br />
dècades han estat sonades algunes desaparicions<br />
de persones que no han deixat<br />
rastre. El cas més flagrant és el dels germans<br />
Dolors i Isidre Pires Òrrit, que van desaparèixer<br />
l’any 1988 a Manresa. Els dos germans,<br />
que tenien 17 i 5 anys, respectivament, van<br />
ser vistos per darrer cop a l’Hospital de Sant<br />
Joan de Déu, on el petit estava ingressat i on<br />
la germana s’havia quedat aquella nit per ferli<br />
companyia. L’endemà, quan va arribar la<br />
seva mare, va trobar l’habitació buida i<br />
ningú no li va poder donar cap explicació<br />
d’on eren els seus fills. Tot i que mai més no<br />
s’ha sabut res dels dos germans, recentment<br />
un investigador privat ha trobat indicis<br />
que haurien pogut fugir amb un familiar del<br />
pare, i que haurien refet la seva vida.<br />
Fins l’any 2009, al Bages, tots aquests<br />
casos de crims i desaparicions, i la resta de<br />
delictes penals, s’investigaven i es jutjaven<br />
en obsolets jutjats que estaven repartits en<br />
quatre seus judicials a Manresa, la més antiga<br />
de les quals era a la Baixada de la Seu<br />
de Manresa. Des del 2009, tots els jutjats<br />
manresans estan concentrats en un únic<br />
edifici, el Palau de Justícia de Manresa.<br />
Aquell any, van entrar en funcionament un<br />
vuitè jutjat d’instrucció, un jutjat específic<br />
de violència masclista i un tercer jutjat penal,<br />
cosa que ha contribuït a descongestionar<br />
els jutjats manresans i a alleugerir la<br />
seva càrrega de treball, que havia provocat<br />
l’alentiment de molts casos.<br />
En el camp de les emergències, el canvi<br />
de segle també va portar una millora substancial<br />
a la Catalunya Central, amb la creació,<br />
el 2002, de la Regió d’Emergències<br />
Centre, amb seu al Parc de Bombers de<br />
Manresa. La descentralització del servei, que<br />
fins aleshores tenia la seu a Bellaterra, ha<br />
permès gestionar les emergències de les comarques<br />
centrals des del mateix territori i,<br />
per tant, millorar la seva efectivitat.
DE TRANSFORMACIONS<br />
REGIÓ7<br />
44<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
Un nus fet de grans<br />
eixos i escanyat cap a<br />
l’àrea metropolitana<br />
ARXIU/MIREIA ARSO<br />
Carreteres que relliguen el país contrasten<br />
amb la deficient connexió amb Barcelona<br />
La C-55, que absorbeix el gran flux cap a Barcelona, és una carretera escanyada<br />
David Bricollé<br />
MANRESA<br />
n matèria d’infraestructures<br />
E<br />
de comunicacions, la Catalunya<br />
Central és un nus de<br />
contraposicions. Nus, perquè,<br />
molt especialment el<br />
Bages, és un territori d’encreuament de vies<br />
de comunicació. I de contraposicions, perquè<br />
hi tenim carreteres d’altes prestacions<br />
que s’han convertit en connectors de país<br />
transcendint la comarcalitat interna, però que<br />
alhora conviuen amb comunicacions amb<br />
format del segle passat. I aquestes últimes són<br />
les que connecten, precisament, cap allà on<br />
la demanda és més alta, Barcelona i l’àrea metropolitana.<br />
Dir que la Catalunya Central no ha evolucionat<br />
en les comunicacions viàries al llarg<br />
d’aquests 40 anys –i molt especialment en<br />
els darrers 20– seria una absoluta falta d’objectivitat.<br />
Afirmar, però, que s’ha situat al nivell<br />
al qual hauria d’estar –sobretot tenint en<br />
compte l’evolució de la mobilitat ciutadana<br />
i per comparació amb altres àrees de Catalunya–<br />
també seria faltar a la veritat.<br />
El panorama actual de la xarxa viària i ferroviària,<br />
com es deia a l’inici, és paradoxal.<br />
Perquè a final de la dècada dels 90 del segle<br />
passat encara es completaven algunes de<br />
les variants de dos dels eixos històrics que<br />
creuen bona part d’aquestes comarques, el<br />
del Llobregat i el de Cardener. Però, no obstant<br />
això, en les dues dècades posteriors l’avenç<br />
ha estat més que evident, fins al punt<br />
de convertir la Catalunya Central en una<br />
cruïlla de grans corredors. Passem llista. El<br />
1997 s’inaugurava el primer dels grans nous<br />
eixos que transformaven la perspectiva de<br />
connexió territorial: el Transversal. Corredor<br />
que obria noves portes de comunicació<br />
entre el Bages, Osona, Girona i les terres de<br />
Lleida. De fet, és un eix que va morir d’èxit,<br />
ja que tot just una dècada després ja se’n projectava<br />
el desdoblament, i el 2013 s’inaugurava<br />
la seva transformació en autovia. Una<br />
autovia en què també ha anat transmutant<br />
la C-16, hereva de l’eix del Llobregat, des de<br />
Sant Fruitós fins a Berga. I s’han creat, així<br />
dos grans corredors de nord a sud i d’est a<br />
oest. Encara s’hi ha d’afegir un tercer eix, el<br />
Diagonal, que des de la seva posada en servei,<br />
el desembre del 2011, s’ha convertit en<br />
la porta directa de la Catalunya Central cap<br />
a la costa tarragonina i, al mateix temps, en<br />
un connector directe entre comarques que,<br />
malgrat la proximitat física, estaven distants<br />
en comunicacions, com és el cas del Bages<br />
i l’Anoia. En resum, doncs, en aquest segle<br />
XXI la Catalunya Central ha fet un canvi de<br />
mirada en les seves relacions viàries. De mirar<br />
només de nord a sud, ha passat a disposar<br />
d’una perspectiva molt més àmplia i a<br />
obrir relacions que fins llavors semblaven<br />
distants (per exemple, entre Manresa i Vic<br />
a través de l’eix Transversal). Fins aquí, el plat<br />
positiu de la balança.<br />
Hi ha, però, contrapesos rellevants que<br />
distorsionen l’equilibri que aquests eixos viaris<br />
podien proporcionar territorialment.<br />
Sens dubte, el gran dèficit es posa de manifest<br />
en tota la seva magnitud quan es concentra<br />
la mirada des del Bages cap al sud, en<br />
les connexions cap a Barcelona, passant pel<br />
Baix Llobregat i el Vallès.<br />
Aquesta realitat es resumeix perfectament<br />
amb la particular perspectiva que el<br />
llavors conseller de Territori, Santi Vila, en<br />
va tenir el 2013. El juny d’aquell any, Vila va<br />
sobrevolar el Bages anant cap a la Val d’A-
REGIÓ7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
DE TRANSFORMACIONS<br />
45<br />
ARXIU/S. R.<br />
des d’aquella revelació, s’han afegit descomptes<br />
a l’autopista i estretors a la C-55,<br />
però la fotografia aèria ha variat ben poc. La<br />
descompensació continua sent absoluta.<br />
Per una banda, una autopista de les més cares<br />
i mig buida; per l’altra, unes carreteres (la<br />
C-55, però també la C-58 cap a Terrassa)<br />
probablement més segures (o, si més no,<br />
menys mortals), però igual de saturades i<br />
ara més fiscalitzades (pels radars) i lentes<br />
per les intervencions que s’hi han portat a<br />
terme en els darrers anys.<br />
L’eix Transversal, autovia des del 2013, és una de les comunicacions que han obert noves perspectives i relacions territorials<br />
ran, que havia quedat greument afectada<br />
per un aiguat. En aquell fugaç pas aeri, el<br />
conseller va tenir una panoràmica que ell<br />
mateix va confessar, un any més tard, que li<br />
havia ofert una visió meridiana de la situació<br />
de les comunicacions al sud del Bages.<br />
Des de les altures va descobrir una carretera<br />
d’estretors i altament densificada (la C-<br />
55), i en paral·lel, a ben poca distància, una<br />
traça molt més ampla –dos carrils per banda–<br />
i directa (l’autopista Terrassa-Manresa)<br />
molt menys transitada. Han passat sis anys<br />
Paral·lelisme amb el tren<br />
Malauradament, les carreteres que connecten<br />
el Bages amb l’àrea metropolitana tenen<br />
el seu mirall en format ferroviari. Tant<br />
Renfe com Ferrocarrils ofereixen a hores d’ara<br />
uns trajectes lents i, en conseqüència, poc<br />
competitius pel que fa al temps, clarament<br />
per damunt de l’hora per arribar al centre de<br />
Barcelona. Un repte, el de baixar per sota dels<br />
60 minuts, que és una obsessió d’aquestes comarques,<br />
però al qual les companyies no han<br />
estat capaces de donar resposta, ja que han<br />
prioritzat el reforç de les freqüències de les<br />
àrees intermèdies (el Vallès, en el cas de Renfe,<br />
i el sector del Baix Llobregat, en el cas de<br />
FGC), que ha acabat de saturar qualsevol<br />
possibilitat de guanyar velocitat.<br />
Entre totes dues línies cal, això sí, posar<br />
matisos. Mentre que Ferrocarrils ha mostrat<br />
els darrers anys un nivell alt en puntualitat i<br />
seguretat, a Renfe s’han posat greument de<br />
manifest les deficiències d’una línia envellida,<br />
que han tingut com a conseqüència dos<br />
accidents mortals en els últims mesos. Fets<br />
que demostren que, com a les carreteres, hi<br />
ha molts deures pendents.
DE TRANSFORMACIONS<br />
REGIÓ7<br />
46<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
De crisi a crisi i ens adaptem perquè toca<br />
L’economia ha donat dures lliçons a un territori condicionat a les exigències globals<br />
Carles Blaya<br />
MANRESA<br />
e la crisi del tèxtil a la gran recessió.<br />
La història d’aquests<br />
D<br />
quaranta anys de la vida econòmica<br />
de la Catalunya Central<br />
s’inscriu entre aquestes<br />
dues grans fissures, que han donat lloc a profundes<br />
transformacions del territori i del seu<br />
teixit empresarial.<br />
Regió7 naixia en plena ressaca de la gran<br />
crisi del petroli, que va fer trontollar el sector<br />
tèxtil, el gegant de què s’havia alimentat<br />
la indústria d’aquestes comarques en la centúria<br />
precedent. La caiguda de grans empreses<br />
com Bertrand i Serra, Auxiliar Tèxtil<br />
Manresana, Indústries Viladomiu, Indústries<br />
Burés, però també la SAF o la Maquinària<br />
Industrial, marcava un punt d’inflexió<br />
decisiu en l’evolució econòmica d’un territori<br />
llastat (encara ara!) per unes comunicacions<br />
deficients i una llunyania física però<br />
també administrativa i emocional de la<br />
zona metropolitana. La transformació imprescindible<br />
després del sotrac dels setanta,<br />
promoguda, en el context general, per<br />
l’entrada en el mercat comú i per la progressiva<br />
implantació de tecnologies cada<br />
El tancament de Pirelli, fa una dècada, va ser la ferida més dura de la gran crisi<br />
vegada més complexes i exigents, va obligar<br />
les empreses locals a adaptar-se (no sempre<br />
amb èxit) a unes necessitats competitives<br />
globals.<br />
La crisi del començament dels anys noranta<br />
va ser el darrer escull a salvar abans de<br />
la bonança que precediria el gran cataclisme<br />
econòmic posterior a la caiguda de Lehman<br />
Brothers. Ja ubicats en un entorn internacional<br />
i sense retorn a les posicions<br />
acomodatícies d’una economia acostumada<br />
a mirar-se excessivament el melic, el procés<br />
de selecció entre els projectes empresarials<br />
i sectorials va ser cada vegada més<br />
ARXIU/MARTA PICH<br />
El territori ha emergit<br />
amb determinació<br />
de la crisi del tèxtil al<br />
tancament de Pirelli i<br />
la desaparició de Caixa<br />
Manresa<br />
intens i també implacable.<br />
Amb tot, el territori central va respondre<br />
bé a la demanda d’un engranatge global, que<br />
requeria una homologació amb els seus<br />
veïns i una inversió tecnològica que ha permès<br />
que, en el següent capítol de les crisis,<br />
la Catalunya Central (especialment un Bages<br />
fortament industrialitzat) hagi afrontat<br />
relativament bé el repte.<br />
I és que, instal·lats en la bonança de cartó<br />
pedra de l’economia del totxo, la caiguda<br />
del gegant financer americà i el posterior<br />
contagi a les economies avançades desfermava<br />
una sacsejada massiva dels fonaments<br />
econòmics globals. I la Catalunya<br />
Central no en va quedar al marge.<br />
El llarg episodi de crisi, que ni tan sols l’acadèmia<br />
coincideix a donar ja per acabat<br />
(almenys en el seu impacte en l’economia<br />
real i el mercat de treball; i s’auguren en<br />
l’horitzó noves turbulències), ha deixat un<br />
munt de víctimes empresarials, de projectes<br />
truncats per la caiguda de la demanda,<br />
per la manca de crèdit i per una recessió generalitzada<br />
que va fer caure grans societats<br />
en totes les comarques centrals.<br />
Amb tot, del conjunt del panorama de devastació<br />
destaquen dos moments per la<br />
seva rellevància no només econòmica sinó<br />
també anímica: el tancament de Pirelli i la<br />
fracassada fusió de Caixa Manresa amb Caixa<br />
Catalunya i Caixa Tarragona que va aca-
REGIÓ7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
DE TRANSFORMACIONS<br />
47<br />
bar amb la desaparició de la històrica entitat<br />
d’estalvi.<br />
La crua marxa de la multinacional italiana<br />
suposava el final d’una manera de concebre<br />
no només la relació del territori amb<br />
les grans companyies sense implicació territorial,<br />
sinó també la relació del personal<br />
amb algunes empreses històriques esdevingudes,<br />
al llarg de les dècades, assegurances<br />
de vida laboral. Per la seva banda, l’extinció<br />
de la caixa que havia estat la referència<br />
financera del territori i un dels seus grans<br />
ambaixadors va suposar un aterratge dolorós<br />
en una realitat ja no configurada per les<br />
velles certeses sinó per la necessitat de<br />
guanyar-se dia a dia la supervivència en un<br />
entorn de màxima competència i sense regnes<br />
per decidir-ne el rumb.<br />
Dos moments, doncs, que van posar de<br />
manifest el canvi de paradigma que, a més<br />
dels tràgics efectes en el mercat laboral i en<br />
la pèrdua de poder adquisitiu d’unes classes<br />
mitjanes cada vegada més desafavorides,<br />
posicionava el territori central davant<br />
d’una disjuntiva no volguda i poc desitjable:<br />
minimitzar-se davant un mercat global capaç<br />
de fagocitar els petits territoris o reconvertir-se<br />
per adaptar-se als nous estàndards<br />
per mantenir la personalitat i garantir-se un<br />
futur.<br />
La decisió, dèiem, no depenia del lliure<br />
albir, sinó de grans forces que indefectiblement<br />
ho arrossegaven tot al seu pas. La caiguda<br />
de la construcció, per exemple. O el<br />
tsunami de concentracions al sector financer.<br />
Eren condicionants incontrolables, davant<br />
dels quals l’única opció era adaptar-se<br />
al rumb de la nova economia. I bona part<br />
del teixit tradicional local ha entès el repte.<br />
Avui, el territori central encara el present<br />
Obres a la nova terminal d’ICL al Port de Barcelona<br />
CARLES BLAYA<br />
i el futur amb dues lliçons apreses: és necessari<br />
consolidar la indústria, cal posar la<br />
mirada en els mercats forans (estratègia que<br />
grans motors locals, com Tous o Macsa, o<br />
multinacionals com Denso, han dissenyat<br />
a consciència), i el turisme cultural (natural<br />
i patrimonial però també gastronòmic o vitivinícola)<br />
no és ja una entelèquia, sinó que<br />
és una oportunitat ineludible per diversificar<br />
les opcions de creixement. En el primer<br />
aspecte, apostes a llarg termini com la de la<br />
minera ICL suposen no només una evidència<br />
de la consolidació d’una indústria<br />
deslocalitzable, sinó també la necessitat de<br />
fer que aquesta indústria segueixi uns patrons<br />
estrictes en el respecte mediambiental.<br />
El territori ha de fer-se econòmicament<br />
no només des de l’explotació de recursos<br />
sinó també amb l’apuntalament d’aquest territori<br />
com un destí atractiu, tant per al visitant<br />
forà com per al talent professional. I es<br />
construeix, alhora, amb una atomització<br />
d’interessos industrials, de l’automoció al<br />
sector agroalimentari, que obren el ventall<br />
de les possibilitats d’èxit territorial.<br />
En aquesta adaptació al nou medi de la<br />
crisi i de la postcrisi no tot han estat èxits. Pel<br />
camí han quedat projectes que havien de<br />
ser centrals en la redefinició de les comarques<br />
centrals, com la societat publicoprivada<br />
PTB i el seu projecte estrella, el parc tecnològic,<br />
que llueix avui com un solar sense<br />
pretendents. La integració del CTM, exigida<br />
per una política governamental decidida<br />
a concentrar recursos, dins el gran centre<br />
català Eurecat ha estat també una pèrdua<br />
d’identitat local, encara que, sobre el paper,<br />
estigui garantit el seu vincle al territori i<br />
amb el teixit industrial local. En el cistell de<br />
la transferència tecnològica, altres institucions,<br />
com la UPC, i també la FUB, han estat<br />
centrals per mantenir un segell propi homologable<br />
al de regions amb aspiracions<br />
d’esdevenir referent.<br />
Altres sectors, com el dels serveis, han fet<br />
una transformació menys exigent en termes<br />
globals, però que a mitjà termini requerirà<br />
un canvi copernicà en la manera de relacionar-se<br />
amb el client. El comerç, immers<br />
en la metamorfosi digital, assumeix dos reptes:<br />
adaptar-se a aquest nou entorn i fer-ho<br />
de manera que ofereixi, físicament, una alternativa<br />
singular a una oferta amb risc d’uniformització.<br />
El turisme i l’hostaleria malden<br />
per trobar un nínxol de mercat des del<br />
qual competir en igualtat de condicions<br />
amb l’aparador centrifugador de la capital<br />
catalana i de la resta de territoris que busquen<br />
també el seu propi espai.<br />
En definitiva, el trajecte de crisi a (gran)<br />
crisi s’ha saldat amb víctimes, però també<br />
amb lliçons apreses que han de garantir estratègies<br />
homologables globalment per encarar<br />
el futur amb solidesa.<br />
DESPATX IMMOBILIARI<br />
Felicita a<br />
pel seu<br />
40è<br />
aniversari<br />
LA SEVA CONFIANÇA<br />
ÉS LA NOSTRA SERIETAT!<br />
COMPRA – VENDA - LLOGUER - RÚSTIQUES - LUX HABITATGE<br />
ASSESSORAMENT I PERITATGES - ASSEGURANCES<br />
ADMINISTRACIÓ D'ARRENDAMENTS - PERITATGES JUDICIALS<br />
PERIT JUDICIAL IMMOBILIARI<br />
NÚM. 388<br />
CRA. DE MANRESA, 75, LOCAL 4 - 25280 SOLSONA<br />
TEL. 973 48 15 11 - casaandreu@casaandreu.com<br />
C/ BALMES, 221, 2N, 1A, ESC. B - 08006 BARCELONA
DE TRANSFORMACIONS<br />
REGIÓ7<br />
48<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa<br />
Inauguració de l’Hospital Comarcal de Sant Bernabé el 1981<br />
Sanitat ordenada i amb nous edificis<br />
La reordenació i la construcció d’hospitals i CAP marquen quatre dècades<br />
Redacció<br />
MANRESA/BERGA/SOLSONA<br />
urant les darreres quatre dècades<br />
el món sanitari a la<br />
D<br />
Catalunya Central ha viscut<br />
diferents canvis fruit de les<br />
necessitats de la societat.<br />
Amb molta diferència, el procés més remarcable<br />
que durant les darreres dècades<br />
ha afectat l’assistència sanitària a Manresa<br />
i, per extensió, a tot el seu entorn ha estat<br />
la complexa i reeixida reordenació hospitalària<br />
i assistencial. Es tracta d’un llarg procés<br />
per racionalitzar l’oferta sanitària de la<br />
ciutat evitant duplicitats i canviant una dinàmica<br />
de competència entre centres per<br />
una altra de cooperació i coordinació. Va<br />
començar amb la fusió dels hospitals de<br />
Sant Andreu i Sant Joan de Déu per crear<br />
l’Hospital General de Manresa i especialitzar<br />
Sant Andreu en l’atenció sociosanitària.<br />
Seguida de la venda de la Clínica de<br />
Sant Josep i la seva integració com a entitat<br />
privada al Centre Hospitalari i Cardiològic,<br />
que acabaria tancant la Coronària. Els<br />
dos blocs resultants es van fusionar per<br />
crear la Fundació Althaia. La construcció del<br />
nou hospital va ser la plasmació física de la<br />
convergència assistencial de les ofertes<br />
disperses que havien existit.<br />
La peça més emblemàtica de les darreres<br />
quatre dècades pel que fa a la sanitat<br />
al Berguedà és l’Hospital Comarcal Sant<br />
Bernabé. L’immoble que s’havia començat<br />
a construir a la dècada dels 40 del segle XX,<br />
amb la dictadura, no va ser una realitat fins<br />
al 2 d’agost del 1981, ja amb la democràcia,<br />
quan es va inaugurar. Aquest va ser el primer<br />
centre hospitalari que va posar en<br />
servei la recuperada Generalitat. L’immoble<br />
va costar 400 milions de pessetes de l’època,<br />
i el va pagar amb un gran esforç<br />
econòmic el primer ajuntament democràtic<br />
berguedà. Si tenir un hospital modern<br />
va ser el gran repte a l’inici de l’etapa democràtica,<br />
en l’actualitat el repte és completar<br />
el procés anunciat el 2017 pel llavors<br />
conseller Antoni Comín, pel qual la Generalitat<br />
n’assumirà la gestió i garantirà<br />
d’aquesta manera la seva vocació pública.<br />
Amb molta diferència,<br />
el procés més<br />
remarcable que durant<br />
les darreres dècades ha<br />
viscut l’assistència<br />
sanitària a Manresa ha<br />
estat la reordenació<br />
hospitalària<br />
La peça més<br />
emblemàtica de les<br />
darreres quatre<br />
dècades a la sanitat del<br />
Berguedà ha estat la<br />
construcció del nou<br />
edifici de l’Hospital<br />
Sant Bernabé<br />
Al mapa de la sanitat del Berguedà en<br />
aquests quaranta anys també s’ha viscut la<br />
creació de residències públiques com la de<br />
la Fundació Sant Bernabé, a l’antic edifici<br />
dels oficials de la vella caserna militar al pla<br />
de l’Alemany, o dels centres d’assistència primària<br />
com el de Berga i la modernització<br />
dels de Puig-reig, Gironella, i també la posada<br />
al dia dels consultoris mèdics dels respectius<br />
municipis.<br />
A la Cerdanya en quaranta anys s’ha passat<br />
d’una sanitat on els metges eren persones<br />
destinades per l’Estat o la Generalitat<br />
als pobles, que s’encarregaven de la<br />
cura sanitària de les famílies, a un sistema<br />
centralitzat a Puigcerdà amb l’Hospital<br />
Transfronterer com a principal referència.<br />
Fa quatre dècades a la vall encara hi havia<br />
els metges de poble, que coneixien<br />
l’historial mèdic de les famílies i eren personatges<br />
amb jerarquia als pobles. Metges<br />
com els mítics Mozo o Tubau de Bellver, o<br />
el doctor Pascual de Martinet, que anaven<br />
amb vehicle propi o fins i tot en cavall per<br />
assistir els malalts o els parts. Alguns d’aquells<br />
metges donen nom a carrers dels<br />
municipis cerdans. La Fundació Hospital de<br />
Puigcerdà ha estat sempre la principal referència<br />
comarcal, sobretot al costat gironí.<br />
Des del 2014 l’Hospital de Cerdanya ha<br />
assumit aquesta funció i dona servei també<br />
a l’Alta Cerdanya i el Capcir, en un projecte<br />
pioner i únic a Europa.<br />
Els canvis sanitaris de l’Anoia van d’acord<br />
amb la transformació que ha tingut el sistema<br />
sanitari al país, amb tres intervencions<br />
cabdals: la construcció de centres d’atenció<br />
primària (CAP) en diferents poblacions, el<br />
nou hospital i la nova residència per a<br />
gent gran a Igualada. El darrer CAP construït<br />
ha estat el de Piera, un centre que va<br />
inaugurar el conseller Antoni Comín, però<br />
també se n’han fet en els darrers anys a<br />
Masquefa, Capellades, Santa Margarida<br />
de Montbui, Vilanova i Calaf, entre altres poblacions.<br />
I de manera molt especial, pel volum<br />
de població atesa i els serveis que presten,<br />
destaquen els dos que hi ha en funcionament<br />
a Igualada, el CAP Igualada<br />
Urbà (el primer ambulatori que hi va haver<br />
a Igualada) i el nou CAP Nord. I a l’entorn<br />
d’aquests equipaments, i de l’hospital d’Igualada,<br />
s’han posat en funcionament altres<br />
serveis per a atenció a la infància i a la salut<br />
mental, entre altres. Una de les millores<br />
més importants a Igualada i a la comarca<br />
va ser la construcció del nou hospital comarcal<br />
d’Igualada. L’edifici es va posar en<br />
marxa el 2007, amb més de 200 llits d’aguts<br />
i 40 per a l’espai sociosanitari. Una part de<br />
la comarca de l’Anoia, la que és més a la vora<br />
de Martorell, també pot fer servir l’hospital<br />
d’aquesta població del Baix Llobregat Nord,<br />
que justament en el darrer mes ha anunciat<br />
que afrontarà en els propers anys un procés<br />
d’ampliació. El nou hospital d’Igualada<br />
va deixar sense ús l’hospital vell, record viu<br />
de molts igualadins. Bona part d’aquest<br />
equipament s’ha readaptat com un centre<br />
de simulació mèdica, el 4D Health (2015),<br />
que en posar-se en servei era dels primers<br />
centres de poder dur a terme formació pràctica<br />
gairebé en una situació real.<br />
Pel que fa al Solsonès, l’any 1968 es construeix<br />
un pavelló anomenat Clínica Antoni<br />
Guitart que funcionava sota un esquema<br />
de clínica privada amb l’ajut econòmic<br />
de la senyora Sofia Beecher, vídua de Guitart,<br />
que oferia serveis de traumatologia i<br />
obstetrícia, tot i que també es practicaven<br />
cirurgies senzilles. L’any 1975 va passar a<br />
ser una clínica concertada amb la Seguretat<br />
Social a la qual es van incorporar dos<br />
metges de Solsona. El centre estava dirigit<br />
per l’Institut Nacional de Previsió (INP), ara<br />
Institut Nacional de la Salut (INSalut), i per<br />
religioses carmelites, tot i que la gestió es<br />
feia des del bisbat. A principi dels anys 90<br />
el centre passa a ser gestionat pel Consell<br />
Comarcal del Solsonès, mitjançant la figura<br />
d’una Fundació Pública Comarcal, amb<br />
una forta participació dels municipis i entitats<br />
locals. A partir d’aquest moment, i fins<br />
a l’actualitat, el centre integra diferents professionals<br />
de la xarxa pública de Solsona i<br />
comarca, com també especialitats mèdiques<br />
que diferencien el Centre Sanitari del<br />
Solsonès de la resta de centres d’atenció<br />
primària a la Catalunya Central.<br />
Finalment, a la primera dècada del 2000<br />
es va dur a terme la reforma i ampliació de<br />
l’edifici amb la creació de la Unitat d’Hospital<br />
de Dia, la posada en marxa de l’Àrea<br />
Bàsica de Salut del Solsonès, i un nou sub-<br />
CAP de Sant Llorenç de Morunys, que disposava,<br />
així, de l’atenció continuada i d’urgències,<br />
com també de diversos especialistes.
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT<br />
49<br />
SUESMAN AUTO Plaça Prat de la Riba, 1 i 2 - MANRESA // 93 877 05 09
DE TRANSFORMACIONS<br />
REGIÓ7<br />
50<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
Motor econòmic<br />
de cap de setmana<br />
En 40 anys el turisme s’ha consolidat<br />
com el sector complementari del territori<br />
Redacció<br />
PUIGCERDÀ<br />
la Catalunya Central les comarques<br />
capdavanteres en<br />
A<br />
turisme són la Cerdanya i el<br />
Berguedà, les dues amb dos<br />
models ben diferenciats que<br />
al llarg de quatre dècades han fet una progressió<br />
que poc es podia sospitar l’any<br />
1979. Més enllà d’aquests dos territoris, el Bages,<br />
el Solsonès, l’Anoia, el Baix Llobregat i<br />
l’Alt Urgell també disposen de recursos<br />
turístics que els últims anys han esdevingut<br />
de primer odre, per bé que el turisme no representa<br />
per a l’economia de les seves comarques<br />
el que és en aquesta arrencada del<br />
segle XXI al Pirineu i el Prepirineu.<br />
La Cerdanya ha passat de ser una comarca<br />
eminentment rural, aïllada en si mateixa<br />
i en la cultura ancestral del Pirineu,<br />
que era a l’abast tan sols de les butxaques<br />
més adinerades de la burgesia catalana, a<br />
convertir-se en un destí de vacances per al<br />
públic en general i, sobretot, la classe mitjana,<br />
a tan sols una hora de Manresa i una<br />
i mitja de Barcelona. L’obertura l’any 1984<br />
del túnel del Cadí va convertir la Cerdanya<br />
en una vall accessible des de les grans<br />
capitals, i això va disparar la construcció de<br />
segones residències. Aquell primer destacament<br />
d’estiuejants que entre final del segle<br />
XIX i principi del XX van colonitzar els<br />
entorns de Puigcerdà i la Molina amb cases<br />
senyorials que obrien poques setmanes<br />
a l’any, es va convertir a final del segle<br />
XX en una colònia de segons residents. Si<br />
fins llavors els barcelonins s’estaven en les<br />
luxoses cases d’estiueig o en hotels històrics<br />
com el Muntanya de Prullans, del Lago<br />
i el Prado de Puigcerdà o Cal Jaume d’Alp,<br />
a partir de principi dels vuitanta es van anar<br />
aixecant arreu pletes i urbanitzacions que<br />
van fer de la Cerdanya una mena de pati<br />
del darrere de Barcelona. Així, abans de<br />
l’última crisi immobiliària, l’any 2009, la<br />
Cerdanya tenia un parc de 13.500 cases de<br />
segona residència, la qual cosa suposava<br />
un augment el 67,3% respecte a les poc més<br />
L’esquí és un gran pulmó econòmic; a la foto, l’estació de Masella<br />
La Cerdanya és la<br />
primera referència<br />
en el turisme de la<br />
Catalunya Central<br />
amb un model que<br />
s’ha basat en la segona<br />
residència<br />
de 8.000 que hi havia a principi dels anys<br />
noranta. En els últims deu anys la construcció<br />
s’ha aturat, però des del 2017 les<br />
grues tornen a aflorar per la vall i fan renéixer<br />
la possibilitat que el nombre de segons<br />
residents torni a créixer. L'última actualització<br />
estadística de la població estacional<br />
de la Generalitat, que analitza els fluxos<br />
de gent pel territori en funció del seu<br />
lloc d'empadronament recent, de l’any<br />
2018, estipula que l’impacte real dels 42.000<br />
segons residents que aporten aquestes<br />
13.500 cases equival econòmicament a tenir<br />
4.000 veïns més cada dia, els quals se sumen<br />
als 18.000 habitants de la vall. L’estudi<br />
del Consell Comarcal de la Cerdanya va estipular<br />
que les segones residències tenen<br />
una mitjana d’ocupació de 51 dies a l’any,<br />
una xifra que representa un descens de 26<br />
dies respecte als 77 dies a l’any que s’ocupaven<br />
el 1994, quan s’havia fet l’anterior enquesta.<br />
Aquesta nova realitat turística, basada<br />
en uns visitants que ja coneixen la vall i que,<br />
per tant, necessiten nous estímuls, sumada<br />
a la nova tendència turística nacional a<br />
l’alça que fa créixer la competència d’altres<br />
destins, ha anat fent veure als professionals<br />
del sector, tant públics com privats, que calia<br />
oferir quelcom més que natura i tranquil·litat.<br />
Així ha estat com en les últimes<br />
dècades la Cerdanya s’ha dotat d’equipaments<br />
turístics que complementen les estades<br />
i la farceixen de contingut cultural. És<br />
el cas del Parc dels Búnquers de Martinet,<br />
el nou Museu de la Farmàcia de Llívia, l’Espai<br />
Ceretània de Bolvir, el Museu del Bosc<br />
de Bellver, el turisme subterrani o les sales<br />
temàtiques del Museu Cerdà de Puigcerdà.<br />
Aquesta nova oferta de visites s’ha vist<br />
reforçada amb el despertar del sector agroalimentari<br />
com un agent turístic més que<br />
obre les cases de pagès, i tots junts han remat<br />
a favor del sector de l’esquí, el gran pol<br />
d’atracció de visitants a la comarca de la<br />
Cerdanya. Tan sols la Molina i Masella van<br />
vendre en l’anterior temporada un total de<br />
880.000 forfets.<br />
La resta de comarques de la Catalunya<br />
Central també s’han anat sumant a la indústria<br />
turística com un complement per<br />
a la seva economia troncal. Així, el Berguedà<br />
s’ha erigit en les últimes dècades en<br />
la primera comarca del país en el subsector<br />
del turisme rural, amb un parc d’allotjaments<br />
actual situat en un miler de llits en<br />
120 cases. A favor d’aquest sector econòmic<br />
a la comarca hi ha dos factors clau que<br />
s’han sabut enfortir en els últims anys: una<br />
ramaderia consolidada, que fa de les cases<br />
rurals i els seus entorns espais vius que<br />
atrauen el visitant per l’experiència que li<br />
aporten, i una xarxa viària que cada vegada<br />
acosta més el Berguedà a l’àrea metropolitana<br />
de Barcelona.<br />
Manresa, el Bages i la seva àrea d’influència<br />
immediata han fixat en el turisme<br />
un rol de complement econòmic i de promoció.<br />
Aquí els grans puntals del catàleg<br />
local són Montserrat, la història de la capital<br />
amb la Ruta Ignasiana, Sant Benet i noves<br />
propostes com ara el Geoparc Mundial<br />
Unesco de la Catalunya Central. Així,<br />
per exemple, durant l’any 2017, Montserrat,<br />
Sant Benet de Bages i el Parc Cultural de la<br />
Muntanya de Sal de Cardona van rebre<br />
pràcticament tres milions de turistes, que<br />
van propiciar una ocupació de 5.198 persones<br />
en les 681 empreses del sector. Amb<br />
això, el Bages va recaptar 144.432,9 euros<br />
en concepte de taxa turística, una xifra que<br />
va suposar un augment del 7,4% respecte<br />
a l’any anterior. En la mateixa línia, el Solsonès,<br />
el Patronat de Turisme del qual<br />
compleix aquest 2019 el 30è aniversari, s’ha<br />
consolidat com un destí rural i cultural de<br />
referència, amb equipaments com el Museu<br />
de la Vall de Lord, que rep més de 7.000<br />
visitants a l’any.<br />
Felicitem Regió7<br />
pel seu<br />
40è Aniversari
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT<br />
51
DE TRANSFORMACIONS<br />
REGIÓ7<br />
52<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
Una vitalitat esportiva amb arrels<br />
Les competicions i el lleure s’han diversificat però la base del 1979 ja era potent<br />
Xavier Prunés<br />
MANRESA<br />
MIREIA ARSO<br />
o es pot deixar de banda en<br />
N<br />
el repàs de les petites i grans<br />
gestes dels darrers quaranta<br />
anys a la Catalunya Central<br />
el pes que hi ha tingut l’esport.<br />
Noms en singular, equips i clubs que<br />
s’han fet sentir i han ajudat a crear sentiments<br />
de pertinença. A més, aquelles curses<br />
populars que al final dels anys 70 i el<br />
principi dels 80 es van començar a organitzar<br />
van ser la llavor del que és l’esport per<br />
a tothom, en el qual sobretot compta la pròpia<br />
satisfacció de superar els teus reptes. Els<br />
bojos pioners que corrien amb xandall van<br />
tenir al cap d’uns anys la companyia dels<br />
que optaven per les bicicletes de muntanya,<br />
més tard dels que es decantaven per les ultratrails<br />
o, ja durant els darrers anys, dels que<br />
s’apunten a les curses d’obstacles de variades<br />
denominacions.<br />
La part més positiva de democratitzar i de<br />
poder obrir la pràctica esportiva és que, en<br />
bona part, sí que s’ha aconseguit apropar-lo<br />
a tothom, o gairebé. Trencant barreres, com<br />
la discriminació de les dones o l’edat. És clar<br />
que hi ha camí per recórrer però sí que s’ha<br />
avançat cap a la racionalitat.<br />
Aquest ha estat el gran salt endavant<br />
des dels temps del postfranquisme. L’altre,<br />
una diversificació de modalitats que ha<br />
portat un augment de l’oferta, i ha trencat el<br />
monopoli de les disciplines més tradicionals.<br />
Les instal·lacions i els Jocs del 92<br />
Una de les mancances evidents, si mirem<br />
enrere, era que les instal·lacions esportives<br />
de molts pobles i ciutats de casa nostra, els<br />
de la Catalunya interior, estaven obsoletes<br />
o bé eren inexistents. En aquest sentit, la tasca<br />
de la Secretaria General de l’Esport, que<br />
en els primers anys va tenir de capdavanter<br />
Josep Lluís Vilaseca, va ser impagable. De<br />
mica en mica, i a més a més del camp de futbol,<br />
van aparèixer pavellons i zones poliesportives<br />
que van eixamplar la visió de la societat,<br />
cada vegada més abocada a cuidar el<br />
cos. L’oferta privada també va créixer, sovint<br />
per sobre del que eren les necessitats reals.<br />
Un segon esglaó, que sí que hauria pogut<br />
esdevenir gairebé determinant en aquest<br />
camí de fer una millora d’integral d’instal·lacions<br />
i poder acostar aquest país al nivell d’estats<br />
europeus més desenvolupats, va aparèixer<br />
el 1992 amb la celebració, a Barcelona,<br />
dels Jocs Olímpics. Una gran oportunitat<br />
que, en l’hora del balanç i un quart de segle<br />
després, cal reconèixer que les nostres comarques,<br />
amb alguna excepció, no van<br />
aprofitar.<br />
El Parc Olímpic del Segre d’aigües braves,<br />
a la Seu d’Urgell, va suposar l’herència més<br />
palpable i encara dona els seus fruits. Però<br />
ciutats del pes de Manresa o Igualada van<br />
veure passar els Jocs Olímpics de lluny, no<br />
en van treure rendiment durant ni després.<br />
En el cas de la capital del Bages es perdia un<br />
tren per modernitzar i donar sentit a espais<br />
que després es van haver de renovar amb<br />
grans esforços i despeses, com el cas de les<br />
piscines municipals. El repte olímpic, pretext<br />
per canviar les coses i donar un nou impuls,<br />
Joan Peñarroya i Joan Besora, els respectius entrenadors del Bàsquet Manresa el 2019 i el 1979, un club que continua a dalt<br />
es presenta ara per a les nostres comarques<br />
de muntanya amb la candidatura per als Jocs<br />
d’Hivern del 2030, que han estat batejats com<br />
Barcelona-Pirineus.<br />
D’Estiarte a Kilian Jornet<br />
En el primer número de Regió7, al mes de<br />
desembre del 1978, es parlava dels èxits en<br />
els ral·lis de Joan Franquesa i la participació<br />
a Montecarlo de Mora-Camprubí. Eren els<br />
temps del domini de Toni Elías al motocròs<br />
estatal i el relleu el va agafar el seu fill, un parell<br />
de dècades després, campió del món en<br />
la velocitat, com Carles i David Checa, com<br />
Toni Bou en trial, com Marc Coma, rei del<br />
Dakar, en les dècades posteriors.<br />
Els esports a la piscina tenien d’exponent<br />
un Club Natació Manresa que, qui ho diria,<br />
ha acabat desapareixent per refundar-se en<br />
el CN Minorisa. Manel Estiarte, que va ser sis<br />
vegades olímpic, va ser líder d’una selecció<br />
campiona a Atlanta 96 amb dos manresans<br />
més, Jordi Payà i Carles Sanz. Quan aquest<br />
diari començava a aparèixer als quioscos<br />
(d’Internet ningú en sabia ni en sospitava res<br />
aleshores), Loles Vives aconseguia baixar<br />
dels 12 segons en els 100 metres llisos, i era<br />
la primera espanyola a fer-ho. Quatre dècades<br />
més tard, les manresanes continuen<br />
lluint als estadis, amb un equip a la Divisió<br />
d’Honor i amb Mònica Clemente, saltadora<br />
de perxa, als europeus absoluts.<br />
La gimnàstica del Bages tenia, el 1979, una<br />
participant al campionat estatal, i era Olga<br />
Tragant. Després es va brillar, tant en l’artística<br />
com en rítmica. El recordat Andreu Vivó va<br />
ser podi en un europeu i va intervenir en uns<br />
Jocs Olímpics. Ara, Thierno Boubacar i Andrea<br />
Carmona són el present. El 1980, el<br />
La Catalunya Central<br />
ha continuat lluint amb<br />
equips a l’elit i amb uns<br />
esportistes de primer<br />
nivell amb el pas de les<br />
dècades; en alguns<br />
casos, la tradició ha<br />
passat, literalment, de<br />
pares a fills, com el dels<br />
motociclistes Toni Elías<br />
CECB va organitzar una sortida al Lothse i<br />
no va tornar a l’Himàlaia fins al 2000 en una<br />
expedició que va coronar l’Everest. Les curses<br />
de muntanya ens han portat un mite<br />
com Kilian Jornet i molts campions, com Núria<br />
Picas i Laura Orgué. I en BTT, el ceretà Josep<br />
Antoni Hermida ha guanyat un munt de<br />
medalles, inclosa la plata olímpica.<br />
De les nostres comarques han sortit uns<br />
puntals com Joan Sagalés, capità del Barça<br />
d’handbol rei d’Europa, i Pep Guardiola, el<br />
gran hereu de Johan Cruyff que va canviar<br />
mentalitat i resultats en el futbol del Camp<br />
Nou. Si com a jugador Pep Guardiola va<br />
crear escola en la posició de 4, com a entrenador<br />
va canviar la història.<br />
Els clubs que marquen territori<br />
El 1979, el futbol rebia molta atenció a les<br />
nostres pàgines, amb el Cardona i el Puigreig<br />
a Preferent, i a Primera Regional hi havia<br />
el Manresa, el Berga, el Sant Joan de Vilatorrada,<br />
l’Artés i el Súria. Quaranta anys<br />
després, continua sent l’esport que té més<br />
fitxes, que més es practica arreu d’aquestes<br />
comarques, però lluny de l’elit sènior.<br />
El Bàsquet Manresa era a dalt, va saber fer<br />
miracles amb els títols de Copa i l’ACB sota<br />
el mestratge de Chichi Creus, i s’ha afermat<br />
entre els millors. El Cadí La Seu s’ha fet un<br />
lloc amb un equip a la Primera femenina de<br />
basquetbol com abans n’hi havia hagut<br />
tant a Manresa com a Olesa. El Gironella Futbol<br />
Sala femení va tenir el seu moment, com<br />
el Miró Martorell, i l’hoquei gel té Puigcerdà<br />
com una de les seves capitals. L’Igualada<br />
HC va aixecar 6 Copes d’Europa d’hoquei patins<br />
i la capital de l’Anoia dona encara jugadors<br />
i jugadores d’alt nivell.
Felicitats<br />
Regió7!
DE TRANSFORMACIONS<br />
REGIÓ7<br />
54<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
La cultura canvia les regles del joc<br />
La irrupció de les noves tecnologies modifica hàbits de consum en nous model de gestió<br />
Susana Paz<br />
MANRESA<br />
i haguéssim de buscar una<br />
S<br />
paraula que definís com ha<br />
canviat el món cultural en<br />
quaranta anys a les comarques<br />
centrals (i, en definitiva,<br />
a tot el país), aquesta podria ser adaptabilitat.<br />
O versatilitat. Primer per vocació i després<br />
per necessitat. La crisi i el canvi de model<br />
que ha suposat la irrupció de les noves<br />
tecnologies ha deixat uns quants cadàvers<br />
pel camí i ha obert la porta a una nova relació<br />
entre públic i creadors per posar sobre<br />
la taula nous hàbits de consum.<br />
Fa quaranta anys, amb la represa democràtica,<br />
la cultura tenia al darrere la resistència<br />
del món associatiu (molt viu i indispensable<br />
per entendre l’evolució posterior)<br />
i caminava buscant una professionalització<br />
del sector. Fa quaranta anys, la cultura era<br />
entesa, de manera àmplia, com un element<br />
de resistència i una manera de cohesionar<br />
identitàriament una societat que sortia de<br />
quatre dècades de franquisme. No es considerava<br />
(ni es considera, deixant de banda<br />
les bones intencions) un bé essencial, ni es<br />
pensava en els creadors com a generadors<br />
El Kursaal de Manresa s’ha convertit en un equipament de referència al país<br />
de negoci. Però es van començar a posar les<br />
pautes d’una incipient indústria que servís<br />
per normalitzar, com en qualsevol altre sector,<br />
la relació entre els productes culturals i<br />
els consumidors. Les administracions públiques,<br />
durant els anys vuitanta i noranta i<br />
fins avui, han tingut un paper clau, d’una<br />
banda en dotar les seves poblacions d’equipaments<br />
i, de l’altra, en confegir, directament<br />
o indirecta, programacions culturals per als<br />
seus conciutadans. A la Catalunya Central<br />
l’exemple més evident va ser (i és) el teatre<br />
Kursaal, impulsat per la ciutadania amb<br />
ARXIU/ANDREU OLIVÉ<br />
Pràcticament tots els<br />
pobles i ciutats han<br />
arribat fins avui amb el<br />
seu auditori, centre cívic<br />
o teatre i les seves<br />
programacions culturals<br />
l’empenta de l’Associació Cultural El Galliner<br />
i els diners públics de les administracions<br />
(12 milions d’euros), reinaugurat el<br />
2007 i convertit en un equipament de referència<br />
al país. O la Stroika, la primera sala<br />
pensada per a concerts, seu de la Casa de la<br />
Música i gestionada entre administracions<br />
i una cooperativa musical i inaugurada el<br />
2010, quan la crisi ja galopava. Però pràcticament<br />
tots els pobles i ciutats del territori<br />
poden presumir del seu auditori, centre cívic<br />
o teatre i, superada la primera frenada<br />
per la crisi, amb programacions culturals<br />
pròpies. És el cas de Sallent, amb l’Espai Cultural<br />
de la Fàbrica Vella, inaugurat el 2017; el<br />
nou Auditori Valentí Fuster de Cardona,<br />
amb la programació Batecs, estrenada l’any<br />
passat; l’Espai Ateneu a Sant Vicenç; les programacions<br />
d’Art en Cicle a Súria; del Catalunya<br />
d’Avinyó; de la sala Sindicat de Balsareny;<br />
del Teatre Municipal de Berga; del Teatre<br />
Casal Cultural de Sant Fruitós; del Casino<br />
i el Casal de Calaf; de l’Ateneu i de l’Aurora<br />
d’Igualada; o del teatre de l’Ametlla de<br />
Merola –ja amb butaques– i l’històric Els<br />
Carlins de Manresa, que encara reformes.<br />
Si la crisi va provocar que els recursos<br />
econòmics destinats a producció cultural<br />
brillessin per la seva absència –la cultura tornava<br />
a no ser prioritària per a les administracions,<br />
com quasi quaranta anys enrere,<br />
pendent, ara, de necessitats bàsiques–, les
REGIÓ7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
DE TRANSFORMACIONS<br />
55<br />
DESAPAREGUTS<br />
ARXIU/XAVIER GÓMEZ<br />
ARXIU/DANI PERONA<br />
Sense botigues de discos i amb menys sales de cinema<br />
Els hàbits de consum de música i de cinema són dels que han sofert un canvi més gran en<br />
aquests quaranta anys amb la irrupció de les noves tecnologies. Les sales dels pobles han<br />
desaparegut, així com pràcticament els videoclubs i les botigues de discos.<br />
Fa 40 anys la cultura no<br />
s’entenia com a negoci;<br />
en fa 10 la precària<br />
indústria cultural<br />
subvencionada es<br />
col·lapsava amb la crisi<br />
noves tecnologies van començar a transformar<br />
un model de producció, exhibició i<br />
gestió cultural on la iniciativa privada, el cooperativisme<br />
i les fórmules mixtes van començar<br />
a plantejar una creació i un consum<br />
diferent. La bona voluntat associacionista<br />
que va sustentar la cultura durant el franquisme<br />
i els primers anys de la represa democràtica<br />
–i que en el mapa de la Catalunya<br />
Central es pot seguir a través de múltiples<br />
entitats avui dia com el Cercle Artístic<br />
o Cineclub– mutava en el micromecenatge,<br />
una pràctica que els darrers deu anys ha<br />
consolidat una nova relació entre artista i<br />
públic. Però aquesta nova via de relació, directa,<br />
no es podria entendre sense la globalitat<br />
i el poder d’Internet, el tancament de l’aixeta<br />
de les subvencions institucionals i la<br />
caiguda de l’aportació privada. Ni sense l’empenta<br />
de l’anomenada societat civil.<br />
Tot plegat ha fet que els hàbits de consum<br />
es modifiquessin. Així, han passat a la història<br />
(o pràcticament) les botigues de discos,<br />
els videoclubs (a Manresa només sobreviu<br />
el De Cine), les galeries d’art i llibreries<br />
com la Símbol, la Xipell o la Tínsel; i tots<br />
els pobles de les nostres comarques han<br />
perdut en el darrer quart de segle les seves<br />
sales de cinema comercial. Excepte les capitals<br />
de comarca, com Manresa (amb el<br />
multisales Bages Centre però sense l’Atlàntida),<br />
Solsona, Puigcerdà i la Seu després d’adaptar-se<br />
a la digitalització. Algunes sales<br />
s’han recuperat, a Igualada a través de l’Ateneu,<br />
després del tancament del Kursal; i a<br />
Berga, al teatre Patronat, amb el 9,5mm<br />
Grup Internacional Cinematogràfic, després<br />
de la clausura del Catalunya. Es va dir<br />
adeu al Fecinema però continua el Clam... I<br />
no és que el públic deixi de consumir música,<br />
art o cinema; és que ho fa a través de les<br />
xarxes. I si pot, de manera gratuïta. La indústria<br />
musical, per exemple, ha canviat<br />
com a font principal d’ingressos els directes,<br />
no la venda de CD. Tampoc tots els locals<br />
que van apostar pels concerts en viu es mantenen<br />
dempeus (Silenci o La Peixera, per<br />
exemple), però alguns han resistit, com el<br />
Voilà!, que complirà deu anys, el Vermell o<br />
l’històric Sielu. Queda lluny el boom del rock<br />
català, els milers de discos venuts i els concerts<br />
arreu del territori en pavellons atrotinats;<br />
els artistes plàstics ensenyen i venen<br />
les seves obres –sovint sense cap mitjancer–<br />
a través de la xarxa; i les plataformes on-line<br />
permeten consumir cinema –pel·lícules, sèries–<br />
des del sofà de casa a través de qualsevol<br />
dispositiu. És difícil competir contra<br />
això quan la pirateria, sustentada per la concepció<br />
de gratuïtat de les xarxes –no pas de<br />
democratització–, ha instaurat un model. És<br />
la paradoxa del creador: fa 40 anys la cultura<br />
era resistència i no s’entenia com a negoci;<br />
en fa 10, la precària indústria cultural que<br />
cavalcava en subvencions es col·lapsava<br />
amb la crisi. Què n’ha quedat? Unes noves<br />
trinxeres sustentades en altres elements: autogestió,<br />
xarxes i un esperit de professionalització<br />
a través de la generació millor formada.<br />
Es continua trucant a la porta de les<br />
administracions però ja no és l’única via.<br />
La vitalitat cultural i artística no ha minvat,<br />
senzillament han canviat les regles del<br />
joc. Pensem en el festival de música electrònica<br />
Manrusionica; en els espectacles de<br />
petit format dels Barlins; en el FABA, amb<br />
l’ull posat en la recuperació de l’antiga fàbrica<br />
de l’Anònima de Manresa per a la cultura;<br />
en la llibreria Papasseit, un pol d’activitat<br />
cultural; en el centre de producció escènica<br />
de Cal Gras, a Avinyó; en el Centre d’Art<br />
Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la<br />
Calç, a Calders; en el Konvent de Cal Rosal;<br />
en el monestir de Sant Llorenç, de Guardiola<br />
de Berguedà; en la programació impulsada<br />
per Lacetània Teatre al Tatrau Teatre de Solsona<br />
(obert el 2011)... O en les fires estratègiques<br />
del país, amb La Mostra d’Igualada,<br />
que acaba de celebrar 30 anys, i la Mediterrània<br />
de Manresa, que en farà 22. I els múltiples<br />
festivals d’estiu que continuen, com el<br />
de Sant Fruitós, l’Elles, o que neixen, com<br />
l’Espurnes. Fins i tot sembla que, finalment,<br />
el Museu Comarcal de Manresa (aterrada<br />
la Sala Ciutat) acabarà sent, dècades després,<br />
el Museu del Barroc. Ja ho veurem.
58<br />
ANYS<br />
DE NOTÍCIES<br />
Instantànies<br />
de quaranta<br />
anys cabdals<br />
l dissabte 30 de desembre<br />
E<br />
del 1978, quan va veure la<br />
llum el número 1 de Regió7,<br />
era notícia que l’Assemblea<br />
de Parlamentaris de Catalunya<br />
(diputats i senadors catalans a les<br />
Corts espanyoles) havia aprovat el projecte<br />
d’Estatut d’Autonomia a l’empara del qual<br />
es recuperaria el Parlament i la Generalitat<br />
es tornaria a omplir de contingut. També<br />
era notícia que s’havien convocat les primeres<br />
eleccions municipals després del<br />
franquisme, de manera que els alcaldes<br />
deixarien de ser nomenats a dit pel governador<br />
civil. L’empresa més important<br />
del Bages era Pirelli i Manresa tenia un<br />
banc i una caixa d’estalvis amb el nom de<br />
la ciutat.<br />
El 30 de desembre del 2018, al cap de<br />
quaranta anys, la Generalitat estava intervinguda<br />
a causa del referèndum i posterior<br />
declaració d’independència, els ajuntaments<br />
es preparaven per a les onzenes<br />
eleccions municipals consecutives amb<br />
uns pressupostos que multiplicaven quasi<br />
per l’infinit els del 1978, i l’antiga fàbrica de<br />
Pirelli era un magatzem i l’empresa amb<br />
més treballadors de la Catalunya Central<br />
era la Fundació Althaia, que gestiona els<br />
hospitals de Manresa i altres centres sanitaris<br />
i assistencials. Així d’enorme ha estat<br />
el canvi d’aquestes comarques, en sintonia<br />
amb el canvi general del país, des que Regió7<br />
va veure la llum.<br />
TEXTOS:<br />
Xavier Domènech<br />
Recollim en aquestes<br />
pàgines imatges<br />
significatives de tot<br />
allò sobre el que hem<br />
informat. Recull<br />
limitat, és clar: han<br />
passat tantes coses!<br />
En aquells moments la Catalunya Central<br />
no era un concepte consolidat com ara;<br />
ni tan sols tenia un significat precís, ja que<br />
molta gent el confonia amb les Terres de<br />
Ponent. La incipient Generalitat operava<br />
amb la mentalitat de les quatre províncies.<br />
Avui la Llei de Vegueries reconeix la seva<br />
existència i el Govern hi ha anat adaptant<br />
–lentament i insuficient– la seva administració,<br />
mentre que la circumscripció electoral<br />
i el poder polític regional continuen<br />
dormint en algun núvol. Si s’ha passat de<br />
la ignorància al coneixement d’aquesta realitat<br />
supracomarcal és per raons molt diverses,<br />
però, modestament, l'existència i la<br />
insistència d’aquest diari n’ha estat una.<br />
Ara, en celebrar quatre dècades de vida,<br />
recollim en aquestes pàgines algunes instantànies<br />
significatives de tot allò sobre el<br />
que hem informat. Recull limitat, naturalment:<br />
han passat tantes coses!<br />
SELECCIÓ GRÀFICA:<br />
Salvador Redó<br />
FOTÒGRAFS:<br />
Mireia Arso, ACN, Oscar Bayona, Jordi Biel, Josep Boixadera, Òscar Bolancell,<br />
David Bricollé, Gemma Camps, Joan Esteve, Claret Font, Dolors Clotet, Jordi<br />
Comellas, Ramon Creus, EFE/Josep Maria Montaner, Jordi Largo, Albert Obradors,<br />
Andreu Olivé, Carmina Oliveres, Gonçal Mazcuñán, Marta Pich, Mercè<br />
Puigpelat, Salvador Redó, Josep Rojas, Jordi Serarols, Jordi Serra, Aleix Solernou,<br />
Joaquim Vert.<br />
Manifestació del 3-10-2017 a Manresa contra la repressió del referèndum de l’1-O<br />
INDEPENDÈNCIA<br />
Una incansable<br />
tossuderia per<br />
decidir el futur<br />
a les urnes
ANYS<br />
DE NOTÍCIES<br />
59<br />
L’ENDEMÀ DEL REFERÈNDUM.<br />
L’edició del 2 d’octubre del 2017<br />
informava tant de l’actuació policial<br />
com de l’èxit de participació<br />
A dalt: Pere Bascompte<br />
en llibertat a Montpeller,<br />
per decisió de la justícia<br />
francesa, el 1989. Al<br />
costat: una dona i un<br />
infant participen a la<br />
consulta del 9 de<br />
novembre de 2014 (9-N)<br />
Una clara pertinença al sector<br />
independentista del mapa català<br />
65.637 votants al Bages, dels quals els<br />
25.424 de Manresa eren només dos mil<br />
menys que els participants en les anteriors<br />
eleccions municipals: xifres d’aquest estil<br />
van demostrar l’èxit del referèndum<br />
d’independència de l’1 d’octubre del 2017<br />
(l’1-O) malgrat els esforços de les forces<br />
policials de l’Estat per impedir-ho a cops de<br />
porra. Cops que van escandalitzar gairebé<br />
tothom i que van tenir una sonora resposta<br />
al cap de dos dies amb la més gran<br />
manifestació que hagi vist mai Manresa:<br />
28.000 persones desfilant entre el centre i la<br />
caserna de la Guàrdia Civil.<br />
L’1-0 va mostrar una Catalunya Central<br />
nítidament independentista, com quatre<br />
dècades abans s’havia mostrat nítidament<br />
catalanista a les urnes, en un entorn en què<br />
la independència era una proposta<br />
minoritària. Tan minoritària que havia tingut<br />
la seva testimonial acció armada amb Terra<br />
Lliure, per la participació en la qual el<br />
manresà Pere Bascompte fou condemnat a<br />
pena de presó. Alliberat per un error de la<br />
justícia espanyola, fugí a França, que es va<br />
negar a extradir-lo, i va tornar quan els<br />
càrrecs van prescriure.<br />
Però el creixement de l’independentisme, la<br />
seva sortida del racó dels minoritaris, va<br />
arribar per la via pacífica i institucional amb<br />
ERC, i va esclatar plenament tant a les urnes<br />
com al carrer ja durant el segon mil·lenni. La<br />
retallada de l’Estatut del 2006 en mans del<br />
Tribunal Constitucional i les polítiques<br />
recentralitzadores del PP a partir del 2011<br />
van impulsar una radicalització de l’espai de<br />
Convergència, que va passar a reclamar<br />
primer l’«estat propi» i després,<br />
obertament, l’estat independent.<br />
Des del 2012, any de la primera de les grans<br />
manifestacions consecutives de la Diada,<br />
quan les estelades van assumir un<br />
protagonisme absolut, els resultats de les<br />
eleccions catalanes es compten en termes<br />
de partidaris i contraris a la independència, i<br />
en aquesta aritmètica el conjunt nacional<br />
dibuixa quelcom semblant a un empat<br />
inamovible, mentre que les diferents àrees<br />
del territori mostren perfils molt antagònics.<br />
La Catalunya Central forma clarament part<br />
de la geografia sobiranista, i així s’ha vist<br />
tant a les urnes ordinàries com a les de la<br />
consulta del novembre del 2014 com a les<br />
del referèndum del 2017.<br />
Jordi Pesarrodona,<br />
regidor de Sant Joan de<br />
Vilatorrada, es dol del<br />
cop de porra a la part<br />
baixa de l’abdomen<br />
durant l’actuació de la<br />
Guàrdia Civil contra el<br />
referèndum de l’1-0<br />
ASSESSOREM I GESTIONEM LA VOSTRA PROPIETAT IMMOBILIARIA<br />
ASSESSORIA JURIDICA • ASSESSORAMENT TÈCNIC DE L'EDIFICACIÓ<br />
ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS • ADMINISTRACIÓ DE COMUNITATS • VENDES<br />
GESTIÓ ADMINISTRATIVA • ASSEGURANCES*<br />
*La Cambra de la Propietat Urbana de Manresa i el Bages actua com a Auxiliar de la Mediació de Cambrassegur,<br />
corredoria d'assegurances inscrita a la DGPFA amb el número J300GC.<br />
Horari: de dilluns a divendres de 8.30 a 13 h<br />
Passeig de Pere III, 30 – 08241 Manresa Tel. 93 872 13 77 - www.cambrapropietatmanresa.cat
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
60<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
INDEPENDÈNCIA<br />
Lledoners, escenari de la<br />
solidaritat amb els presos<br />
LLOC DE REFERÈNCIA. Amb els<br />
presos del Procés, la presó de<br />
Sant Joan va ser escenari d’actes<br />
de suport i contactes polítics<br />
El Bages va ser capital de la política<br />
catalana diverses vegades<br />
Les ordres de presó provisional dictades<br />
contra una part dels processats en la «causa<br />
especial 20907» van provocar a partir de la<br />
tardor del 2017 un moviment de solidaritat<br />
popular que va tenir l’expressió en els llaços<br />
grocs penjats per tot el territori, en<br />
institucions, cases particulars i espais<br />
públics –tallats, alguns dels darrers, per<br />
activistes contraris. Els partits dits<br />
constitucionalistes van fer mans i mànigues<br />
per treure els llaços dels espais públics, però<br />
només van aconseguir suport legal en<br />
èpoques electorals. Per haver penjat una<br />
estelada a l’ajuntament van inhabilitar<br />
l’alcaldessa de Berga Montserrat Venturós.<br />
Quan els presos van ser traslladats a<br />
Catalunya, el 2018, els homes van ser-ho a la<br />
presó de Lledoners, a Sant Joan de<br />
Vilatorrada, on foren constants les mostres<br />
populars de suport, i les visites amb<br />
contingut polític, fins que els van tornar<br />
novament a Madrid pel judici. Un jove, de<br />
renom Joan Bonanit, es va fer conegut<br />
perquè des que van arribar cada vespre<br />
cridava «bona nit!» als engarjolats des de<br />
l’exterior del recinte. El Bages també ha<br />
estat protagonista de la fase àlgida del<br />
Procés en acollir, entre altres reunions de la<br />
CUP, l’assemblea celebrada a Manresa en<br />
què l’organització va pronunciar-se en contra<br />
d’investir Artur Mas el 2015. Amb aquesta<br />
negativa va provocar que Mas renunciés a<br />
favor de Carles Puigdemont, el president de<br />
les lleis de desconnexió i el referèndum,<br />
exiliat a Bèlgica l’octubre del 2017.<br />
El jove conegut com Joan Bonanit, amb el megàfon, a l’exterior del recinte de Lledoners, quan hi havia els presos del Procés<br />
Un exemple de la proliferació de llaços grocs en suport popular als presos preventius del sumari del Procés<br />
Carles Puigdemont al teatre Conservatori de Manresa el febrer del 2017<br />
Assemblea de la CUP a Manresa, el 2015, que es va pronunciar en contra d’investir Mas
Felicitats Regio7 pel vostre<br />
40è aniversari<br />
Bona Diada!
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
62<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
SOBIRANISME AL CARRER<br />
Manifestants persistents<br />
BERGA, DESBORDADA. La<br />
quarta gran manifestació de<br />
la Diada va tenir cinc seus i una<br />
va ser la capital berguedana<br />
Manresa va tenir dos consellers al Govern<br />
al mateix temps durant unes setmanes<br />
Després del 1977, la Diada no va tenir<br />
manifestacions extraordinàries, fins la del<br />
2012, quan l’èxit va sorprendre els<br />
organitzadors i va obligar el president Artur<br />
Mas a forçar la màquina del que seria el<br />
Procés. Des d’aquestes comarques cada any<br />
s’han enviat milers de participants, en<br />
autocars o pel seu compte, inserits o no en<br />
els trams previstos per l’organització. El<br />
2016, la quarta d’aquestes Diades va ser<br />
descentralitzada, i Berga va ser una de les<br />
cinc poblacions triades. Les entitats van<br />
xifrar en 60.000 el nombre de concentrats,<br />
més del triple del cens de la ciutat. Però el<br />
clam per la independència tenia precedents<br />
a Berga, on l’Ajuntament presidit per Jaume<br />
Farguell va decidir el 1980 recuperar l’aplec<br />
del Pi de les Tres Branques, celebrat dècades<br />
enrere i que suposa una afirmació a favor<br />
dels Països Catalans, d’acord amb la<br />
llegenda que lliga l’arbre amb Jaume I i els<br />
seus tres regnes.<br />
Aquestes comarques han fet aportacions<br />
importants a la mobilització sobiranista,<br />
però en canvi no han estat de les que més<br />
polítics han situat en primera línia de les<br />
institucions nacionals. El seu pes en diputats<br />
i en membres del Govern ha estat per sota<br />
del que li correspondria, sobretot en<br />
comparació de zones amb més capacitat de<br />
fer forat. Tanmateix, durant unes quantes<br />
setmanes d’abril i maig del 2006 hi hagué<br />
dos manresans al Govern: Josep Huguet,<br />
conseller durant els dos tripartits, i Jordi<br />
Valls, els darrers mesos del primer.<br />
Berga va ser una de les seus de la Diada descentralitzada del 2016. Els organitzadors van comptar 60.000 manifestants<br />
En autocar a la Diada del 2012 a Barcelona<br />
Manresans al Govern: Jordi Valls i Josep Huguet, durant el tripartit de Maragall La diada del Pi de les Tres Branques es va recuperar el 1980
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT<br />
63<br />
SARAUTO SANT FRUITOS DE BAGES - IGUALADA - Tel. 93 877 20 00 - 93 803 30 00 - www.sarauto.com
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
64<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
MUNICIPIS I COMARQUES<br />
La democràcia expansiona<br />
el paper dels ajuntaments<br />
ELS PRIMERS. Joan Cornet, a<br />
Manresa, Jaume Farguell, a<br />
Berga, i Ramon Llumà, a Solsona,<br />
van accedir a l’alcaldia el 1979<br />
Deu mandats, molts alcaldes, encara<br />
més regidors i algunes crisis<br />
Regió7 va néixer a temps d’informar sobre<br />
la campanya de les primeres eleccions<br />
municipals democràtiques després del<br />
franquisme, celebrades el 3 d’abril del 1979.<br />
D’aquella data ençà han passat deu<br />
legislatures, i el mes vinent tindran lloc els<br />
onzens comicis per renovar els consistoris.<br />
En aquest temps moltes persones han<br />
ocupat llocs de govern en uns ajuntaments<br />
que han viscut una transformació<br />
espectacular. El fet que en els darrers anys la<br />
crisi i la prioritat forçosa d’eixugar deutes no<br />
hagi permès grans expansions no ens ha de<br />
fer perdre de vista l’enorme salt endavant en<br />
recursos, competències, serveis i volum del<br />
pressupost que s’observa si es comparen les<br />
magnituds del 1979 i les del 2019. En aquest<br />
temps, a més a més, el Parlament de<br />
Catalunya ha creat les comarques com a ens<br />
de suport als ajuntaments, tot i que els<br />
ciutadans no percebem gaire la seva<br />
actuació, i el mapa comarcal s’ha modificat<br />
en aquesta zona amb la creació de la nova<br />
comarca del Moianès. La vida municipal ha<br />
tingut moltes crisis des del 1979. A Manresa<br />
la primera va ser el trencament del primer<br />
pacte de govern, el mateix 1979, i la darrera,<br />
el 2017, el Vermellgate, complicada història<br />
de suposat espionatge que va posar en perill<br />
l’acord de govern CDC-ERC i es va saldar amb<br />
l’expulsió del govern de la presidenta del<br />
grup republicà, Mireia Estefanell, en qui<br />
l’alcalde Junyent va dir que no confiava.<br />
Ramon Llatjós, de la mesa d’edat, lliura la vara a Joan Cornet, primer alcalde sorgit d’eleccions municipals d’aquesta etapa, el 1979<br />
2015: Sanclimens passa el relleu a Valls<br />
Protagonistes del Vermellgate: Junyent mira amb severitat Estefanell<br />
Alcaldes del Moianès al Parlament el dia que es va aprovar la comarca
Contents<br />
d’haver<br />
fet junts els<br />
40 anys.<br />
Formem part<br />
d’una generació<br />
amb empenta,<br />
implicada amb<br />
el territori.<br />
Felicitats<br />
i per<br />
molts anys!!
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
66<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
CONFLICTES<br />
Mai no manquen motius<br />
per protestar i reivindicar<br />
NO A LA PRESÓ AL BAGES. La<br />
manifestació contra el projecte de<br />
la que seria la presó de Lledoners<br />
era portada l’abril del 2004<br />
De la Marxa del Llobregat a les<br />
jornades de lluita feminista<br />
De la Marxa del Llobregat, recollida en<br />
l’edició promocional de Regió7 del setembre<br />
del 2018, fins a les vagues feministes del 8<br />
de març encetades l’any passat, hi ha hagut<br />
motius de protesta i reivindicació ben<br />
diversos al marge dels economicolaborals i<br />
els més vinculats al fet nacional que es<br />
comenten en altres pàgines. Per centrar-nos<br />
en les imatges d’aquesta, la primera recull<br />
la ja esmentada marxa contra la<br />
contaminació del Llobregat i per tornar la<br />
vida al riu (qui l’ha vist i qui el veu); al<br />
costat, la cara i la creu de la guerra del Golf,<br />
amb gent d’aquestes comarques que hi va<br />
anar, davant del vaixell que els hi portà, i<br />
una de les manifestacions en contra de la<br />
presència espanyola en aquell escenari. A<br />
sota, una de les concentracions a la C-55 per<br />
exigir que deixés de ser una trampa mortal,<br />
amb el seu desdoblament o, en el seu<br />
defecte, mesures per reduir la mortalitat: es<br />
van recollir milers de signatures. Al costat,<br />
manifestació feminista del 8 de març a<br />
Manresa, amb un cartell que combina les<br />
dimensions laboral i de dignitat de gènere.<br />
A baix de tot a l’esquerra, l’alcaldessa de<br />
Cardona nota el malestar d’una part de la<br />
població per la seva posició davant un<br />
projecte de planta de residus que volia<br />
implantar la Generalitat al municipi.<br />
Finalment, manifestació pels carrers contra<br />
la construcció de la que seria presó de<br />
Lledoners a Sant Joan de Vilatorrada, un<br />
projecte mal rebut tant a Sant Joan com a<br />
Manresa i a Pineda de Bages, que de totes<br />
maneres es va portar a terme sense que<br />
posteriorment hagi donat lloc a protestes<br />
rellevants. Són només uns exemples, perquè<br />
protestar i reivindicar són drets, i<br />
probablement deures, força exercits.<br />
Estiu del 1978: la Marxa del Llobregat fa parada a Manresa<br />
Gent d’aquí a les forces armades que van anar a la guerra del Golf, i manifestants contra aquella guerra<br />
Els accidents mortals a la C-55 van fer acabar la paciència i van moure exigència<br />
Els dos darrers anys la data del 8 de març ha assolit una dimensió sense precedents<br />
Conflicte amb els residus tòxics a Cardona: l’alcaldessa ho va pagar políticament<br />
L’actual presó de Lledoners va provocar molta oposició en conèixer-se el projecte
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
68<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
ECONOMIA<br />
Crisis i canvis econòmics<br />
que es tradueixen en tensió<br />
BOTIGUERS REVOLTATS.<br />
Portada del 22 de novembre del<br />
1983 informant de la vaga de<br />
botigues del dia abans a Manresa<br />
Protesta minera<br />
impedida per la policia, a<br />
Súria, el 2005. Els miners<br />
han passat de reivindicar<br />
millores laborals a<br />
defensar el futur de<br />
l’activitat
ANYS<br />
DE NOTÍCIES<br />
69<br />
Botiguers contra impostos: els anys vuitanta l’antagonisme va ser molt evident<br />
Novembre del 2008: protesta en la darrera etapa de la llarga desactivació de Pirelli<br />
Vagues, tancaments, protestes,<br />
ensulsiades i esperances<br />
Canvis, crisis, conflictes, protestes,<br />
agonies, caigudes amb resistència o sense.<br />
Fa quaranta anys l’empresa més important<br />
del Bages era la Pirelli de Manresa, ara és la<br />
fundació sanitària Althaia. Hi havia un Banc<br />
Mercantil de Manresa i una Caixa d’Estalvis<br />
de Manresa, i les mines treballaven de valent<br />
a Sallent, Balsareny, Cardona, Súria, Berga,<br />
Saldes... Quatre dècades més tard la fàbrica<br />
de pneumàtics és un simple magatzem, les<br />
dues entitats financeres han estat<br />
absorbides o fusionades successivament fins<br />
a acabar totes dues amb les carteres<br />
incorporades al BBVA, les colònies tèxtils del<br />
Llobregat han anat tancant, ja no hi ha<br />
activitat minera a Fígols ni a Cardona, i la de<br />
Sallent i Súria, unides en una mateixa<br />
empresa de capital israelià, lluiten pel seu<br />
futur entre exigències mediambientals<br />
contra els runams i laberints administratius<br />
per uns plans de reaprofitament de les sals<br />
residuals. Els quaranta anys van començar<br />
amb un panorama comercial dominat pels<br />
petits establiments autònoms, i ara els que<br />
queden es defensen com poden de les grans<br />
superfícies i de les franquícies que inunden<br />
els carrers comercials. El neguit dels<br />
botiguers ja era ben viu als anys vuitanta, i<br />
va esclatar quan el llavors secretari<br />
d’Hisenda, Josep Borrell, va triar Manresa<br />
per fer l’experiment de la «pentinada fiscal».<br />
La resposta va ser un tancament general de<br />
botigues en protesta, la «revolta dels<br />
botiguers», una de les claus del relleu dels<br />
socialistes pels convergents a les eleccions<br />
municipals del 1987.<br />
Simbòlic: s’enduen l’emblema de Caixa Manresa de la torre de la Bonavista
ECONOMIA<br />
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
70<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
Els raïms de l’esforç fan<br />
fruit, contra vent i glaçada<br />
ENTESA PER L’HÍPER. Malgrat<br />
el peatge, l’obertura d’un<br />
establiment Pryca a Manresa<br />
no va ser del gust de tothom<br />
Un treballador agafa un raïm en una de les vinyes de la DO Pla de Bages, nascuda i desenvolupada en aquestes dècades<br />
Interior de la Fàbrica Nova de Manresa despullada de telers i de qualsevol altra instal·lació; roman encara buida i desaprofitada<br />
Vinyes verdes, raïms madurs, sectors<br />
moribunds i dinàmiques emergents<br />
Aquestes comarques han passat uns<br />
quants moments de crisi les darreres quatre<br />
dècades, però el cert és que després de cada<br />
maltempsada han ressorgit amb noves forces<br />
i amb canvis en la seva estructura productiva.<br />
Sectors en davallada han quedat aparcats,<br />
disminuïts o desapareguts, mentre que altres<br />
han pres el relleu. En aquest procés hi ha<br />
hagut persones, famílies, que han pagat una<br />
greu factura perquè han quedat fora de joc,<br />
amb dificultats per seguir el ritme i adaptarse<br />
a les noves circumstàncies, mentre que<br />
noves professions i noves maneres<br />
d’entendre la feina donaven ales a una altra<br />
part de la força laboral. Navegant entre les<br />
onades ascendents i les descendents, hi ha<br />
qui no ha cessat en l’esforç per posicionar-se:<br />
és el cas de la vitivinicultura, que en aquest<br />
temps ha fet una evolució espectacular al<br />
Bages amb una aposta decidida per la<br />
qualitat, i s’ha avançat als canvis del mercat<br />
amb la creació i la promoció de la<br />
denominació d’origen Pla de Bages. Mentre<br />
les vinyes creixien, es buidaven les naus de la<br />
Fàbrica Nova i tantes altres indústries tèxtils.<br />
Mentre can Jorba deixava de ser uns grans<br />
magatzems, s’obrien hipermercats i<br />
s’omplien les noves zones comercials de<br />
perifèria. El Centre Tecnològic de Manresa<br />
apostava per la investigació però acabava<br />
absorbit per un ens nacional. I el PTB,<br />
promotor dels terrenys, no aconseguia<br />
promocionar gairebé res.<br />
Edifici del CTM al Parc Central, zona tecnològica promoguda pel PTB<br />
Interior d’una de les plantes de can Jorba el 1995, un temps després del tancament
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
72<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
NATURA ADVERSA<br />
Un territori assolat pels<br />
grans incendis forestals<br />
ESTIU INFERNAL. El juliol del<br />
1994 van cremar desenes de<br />
milers d’hectàrees malgrat<br />
l’esforç de bombers i voluntaris<br />
Les flames s’enfilen pels vessants de Montserrat, el 1986<br />
El 1980 el foc es va apropar molt a Manresa<br />
1986: salvant la Moreneta de la coveta<br />
De nord a sud, de llevant a ponent, les<br />
flames no han deixat res per verd<br />
Els darrers quaranta anys els boscos de<br />
les nostres comarques han cremat de dalt a<br />
baix i de dreta a esquerra. La plaga només<br />
ha deixat al marge les zones de més altitud i<br />
humitat. Bages, Anoia, Berguedà, Solsonès,<br />
Baix Llobregat, Moianès... han patit les<br />
flames, que, sumant tots els anys, han<br />
destruït una part considerable de la massa<br />
arbòria i han costat vides humanes.<br />
Començant per les cinc mil hectàrees<br />
llargues cremades a Rajadell i Castellfollit el<br />
1980 i continuant any rere any fins a assolir<br />
el màxim nivell de destrucció als del 1994 i<br />
el 1998, amb unes vuitanta mil hectàrees<br />
afectades entre els dos sinistres que van<br />
assolar zones del Bages, el Berguedà i el<br />
Solsonès. La mala conservació de línies<br />
elèctriques ha estat judicialment<br />
considerada com un dels orígens, i altres<br />
han estat el descuit humà, la intencionalitat<br />
criminal o el simple accident, en tot cas amb<br />
la col·laboració d’una situació meteorològica<br />
excepcionalment dolenta per la suma de<br />
vent, temperatura i baixa humitat. Cal<br />
sumar-hi la descura del bosc, abandonat<br />
perquè no rendeix, especialment brut allà on<br />
la pineda ha reconquerit terreny de vinya i<br />
conreu abandonats. Malgrat alguns esglais,<br />
la darrera dècada ha vist una disminució del<br />
ritme i abast dels sinistres, també per una<br />
millora de les capacitats dels serveis de<br />
prevenció i extinció, que els anys dels grans<br />
focs no atrapaven la velocitat de propagació.<br />
Arbres cremats al cementiri de Sagàs el 1994, una imatge simbòlica: els incendis maten la natura, el territori i la joia humana<br />
Els pagesos, amb el que es pot, mobilitzats contra el foc<br />
Cases i coberts han estat víctimes de les flames imparables
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT<br />
73
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
74<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
EL CEL AMENAÇADOR<br />
Quan els meteors seguen<br />
vides i ho destrueixen tot<br />
AMB L’AIGUA AL COLL.<br />
L’edició de l’11 de juny del 2000<br />
informava del diluvi catastròfic<br />
que havia costat vides humanes<br />
Tones de terra i pedres a l’aeri, el 2000<br />
El 10 de juny del 2000, un episodi de pluja torrencial sense precedents va fer estralls, entre d’altres, al santuari de Montserrat<br />
La pujada de la riera de Marganell es va endur una gran part d’aquesta casa<br />
Veïns afectats per les inundacions llencen els mobles esdevinguts inservibles<br />
Nevada a Manresa. Fa bonic, però si es glaça crea grans complicacions a la gent<br />
Dels aiguats que van venir amb el Sant<br />
Pare als que van inundar la Farinera<br />
Se sol dir que «el foc té aturador, però<br />
l’aigua no». Els qui han patit els immensos<br />
incendis forestals que ham delmat aquestes<br />
comarques potser ho matisarien, però el<br />
cert és que d’un riu fora de mare val més<br />
fugir-ne. Els primers aiguats importants de<br />
què va informar aquest diari van ser els que<br />
van acompanyar la visita del papa Joan Pau<br />
II a Catalunya. Mentre els fidels es xopaven a<br />
l’esplanada de Montserrat, cantant «totus<br />
mullatus», la pluja torrencial al Pirineu i<br />
Prepirineu omplia els rius i els feia sortir de<br />
mare. Segre, Llobregat, Cardoner... van fer<br />
estralls al llarg de tot el seu curs i fins a les<br />
desembocadures. Però hi ha hagut altres<br />
vegades en què la força de les aigües<br />
sortides de mare han fet molt mal. L’any<br />
2000 van fer víctimes mortals, entre altres<br />
llocs, al barri de la Farinera de Sant Vicenç<br />
de Castellet –per als damnificats del qual<br />
aquest diari va coorganitzar un concert<br />
solidari– i en enfonsar-se un pont de l’N-II a<br />
Esparreguera. Aquell mateix episodi de<br />
pluges torrencials al Bages, l’Anoia i el Baix<br />
Llobregat va tenir una gran afectació al<br />
santuari de Montserrat, com s’aprecia a les<br />
fotografies d’aquesta pàgina, i va ser llarg i<br />
costós corregir-ne els efectes. Els meteors<br />
han castigat d’altres maneres la Catalunya<br />
Central, des de pedregades que<br />
converteixen sostres de naus industrials en<br />
coladors fins a ventades que se’ls enduen,<br />
passant per esclafits que cauen de sobre i<br />
deixen tothom estorat, i per grans nevades<br />
seguides de glaçades generalitzades que no<br />
hi ha qui tregui dels carrers i les voreres, tot<br />
i que –tot s’ha de dir– cada dia les<br />
administracions reaccionen abans i millor.
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT<br />
75
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
76<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
FET DIVERS<br />
Crims que impacten<br />
en tota la comunitat<br />
VEREDICTE PROVISIONAL.<br />
Al cap de pocs anys Corominas<br />
es va declarar culpable per<br />
evitar la repetició del judici<br />
Casos complicats, casos polèmics<br />
i casos que no s’esclareixen<br />
Aquestes comarques han estat escenari de<br />
molts casos d’aquells que obliguen la policia<br />
a investigar i que tant acaben als tribunals<br />
com a les capses de l’arxiu indefinit. Entre<br />
els primers, destaca pel seu ressò el cas dels<br />
Tous. El company d’una de les filles, Lluís<br />
Corominas, va disparar l’any 2006 contra un<br />
albanès que estava dins d’un cotxe aparcat a<br />
prop del xalet familiar de Pineda de Bages,<br />
on els seus còmplices estaven intentant<br />
robar. Coromines va al·legar que havia tingut<br />
por perquè li havia semblat que l’altre tenia<br />
una arma, tot i que no era així. En el judici a<br />
l’Audiència de Barcelona, el 2011, el jurat<br />
popular va decidir absoldre’l, però el<br />
Suprem va considerar que el veredicte no<br />
era coherent amb els fets que el mateix jurat<br />
considerava provats, i va ordenar que es<br />
repetís el judici. Abans, però, Corominas va<br />
pactar l’acceptació d’una condemna menor<br />
sense entrada a la presó.<br />
La mateixa Audiència Provincial va jutjar la<br />
mort de Josep Maria Isanta el maig del 2005<br />
durant la Patum, a la zona de barraques. Un<br />
total de set adults van ser condemnats a<br />
penes de presó, i diversos menors, a<br />
internament. Però el cas també es recorda<br />
pel clima de tensió entre Mossos d’Esquadra<br />
i entitats joves de Berga, que ja venia<br />
d’abans i que va acabar d’esclatar. La justícia<br />
va determinar que hi havia hagut errors<br />
policials de previsió en aquell episodi. I un<br />
cas sense resoldre és la desaparició el 1988,<br />
a Manresa, dels infants Dolors i Isidre Pires<br />
Òrrit quan eren a Sant Joan de Déu. Les<br />
darreres notícies, al cap de trenta anys,<br />
apunten a una fugida voluntària.<br />
Lluís Corominas (esquerra) durant el seu judici a l’Audiència de Barcelona, on va seure amb els advocats i no al banc dels acusats<br />
La desaparició de dos germans Pires Òrrit encara és un misteri<br />
Judici del cas Isanta, que va commoure Berga per la Patum
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
78<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
FET DIVERS<br />
Per dissort o per voluntat<br />
de mal, esglais profunds<br />
UNA FERIDA AL COR. Manresa<br />
es va commoure quan el 1979 un<br />
acte premeditat va cremar la<br />
Mare de Déu de l’Alba<br />
Els crims masclistes cada vegada<br />
provoquen un rebuig més extens i intens<br />
Les pàgines de Fet divers sovint porten<br />
notícies que arriben molt endins de les<br />
persones, de vegades d’un indret concret o<br />
de vegades de tota la societat. A Monistrol<br />
de Montserrat, l’incendi de la fàbrica Espona<br />
l’any 1988 va tocar de prop molta gent que<br />
hi havia dedicat una part de la seva vida o<br />
que estava relacionada amb gent que ho<br />
havia fet. A Manresa el que va tocar l’ànima<br />
de milers o desenes de milers de persones<br />
va ser el foc que la nit del 28 de maig del<br />
1979 va destruir l’altar major de la basílica<br />
de la Seu i, especialment, la venerada<br />
imatge de la Mare de Déu de l’Alba, talla<br />
gòtica reduïda per les flames a tronc<br />
carbonitzat. Una mica abans, una trucada<br />
anònima va reivindicar un suposat atemptat<br />
anarquista sense esmentar però l’objectiu.<br />
La imatge va ser refeta amb la màxima<br />
fidelitat per l’escultor Ramon Majà i el<br />
decorador Pere Roca, i la missa de la seva<br />
reinstauració al cim del presbiteri va omplir<br />
el temple de gom a gom. I una mena de<br />
dissort filla de la maldat que cada vegada<br />
toca més endins un conjunt cada vegada<br />
més gran de la societat són els crims<br />
masclistes que seguen vides de dones, i que<br />
cada vegada són objecte d’un rebuig més<br />
extens i intens, expressat de diverses<br />
maneres, entre aquestes l’encesa d’espelmes<br />
com les de la fotografia.<br />
La fàbrica Espona de Monistrol va cremar el desembre del 1988<br />
La Mare de Déu de l’Alba cremada, el 1979 a la Seu de Manresa<br />
No han mancat caigudes de cases velles<br />
Espelmes contra la violència masclista que sega vides de dones, el 2011 a Manresa
REGIÓ7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
DE NOTÍCIES<br />
79<br />
COMUNICACIONS<br />
Millores insuficients que<br />
no atrapen les necessitats<br />
ESPERANÇA DE PAGAMENT.<br />
El 20 de juny del 1989<br />
s’inaugurava l’autopista de<br />
peatge entre Terrassa i Manresa<br />
Rutes importants col·lapsades i trens a<br />
pas de tortuga, deures per complir<br />
S’ha posat molt asfalt a les carreteres en<br />
aquests quaranta anys. S’ha construït i<br />
després desdoblat l’eix Transversal, s’ha fet<br />
l’autopista de Manresa a Terrassa (de peatge<br />
i molt cara), s’ha convertit en autovia la<br />
carretera de Manresa a Berga, s’ha foradat<br />
el Moixeró amb el túnel del Cadí, s’ha fet<br />
nova la carretera de Manresa a Igualada i la<br />
d’Igualada a Vilafranca i Vilanova, l’N-II que<br />
travessava l’Anoia ara és l’autovia A2, s’han<br />
fet variants que eviten el pas per dins de<br />
moltes poblacions... Però persisteixen<br />
dèficits importants que no se solucionen.<br />
Per l’eix Transversal se circula amb fluïdesa,<br />
però en canvi la principal ruta de Manresa a<br />
Barcelona, la C-55, és un col·lapse<br />
permanent sovint agreujat per obres que no<br />
són les que caldrien: les del desdoblament.<br />
Capítol a part mereix el ferrocarril, en què el<br />
servei més usat, el de Renfe, no ha millorat<br />
temps de recorregut sinó al contrari en<br />
aquests anys. I a més a més, les incidències<br />
constants, que en el darrer any han assolit la<br />
trista categoria d’accidents amb resultats de<br />
mort. La infraestructura es degrada sense<br />
que s’apliquin les inversions necessàries en<br />
seguretat i millora de prestacions. Per la<br />
seva banda, els Ferrocarrils de la Generalitat<br />
són avui molt millors que la FEVE (els<br />
Catalans) de fa quatre dècades, però les<br />
velocitats del servei són lluny de la<br />
competitivitat. Això sí: s’ha guanyat un tren,<br />
el cremallera de Montserrat, recuperat el<br />
2003, quasi mig segle després del seu trist<br />
tancament el 1957.<br />
Alcaldes de les ciutats unides per l’eix Transversal en la inauguració del darrer tram, en una escenificació organitzada per Regió7<br />
Accident mortal a la línia de Renfe entre Manresa i Terrassa<br />
Montserrat ha recuperat el cremallera tancat a mitjan segle XX<br />
El col·lapsat tram sud de l’eix del Llobregat necessita el desdoblament que no arriba<br />
Variants amb viaductes i túnels (a la foto, la de Súria) han alliberat les poblacions
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
80<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
CANVIS URBANS<br />
Expansió i transformació<br />
1994<br />
2013<br />
EL PAS DEL TEMPS A VISTA<br />
D’OCELL. El desembre del 2017<br />
La Revista comparava imatges<br />
aèries antigues i actuals<br />
Canvis a la façana sud de Manresa, que afecten la plaça de la Reforma, el parc de la Seu, l’edifici judicial i el camí dels Corrals<br />
1994<br />
2013<br />
Els jutjats, nova façana de Manresa al riu<br />
Transformació radical al nord de Manresa, sense via del tren i amb pisos, verd i universitat on hi havia erms, camps i una foneria<br />
La plaça de la Reforma totalment canviada, no sense polèmica<br />
La plaça de Sant Domènec ha experimentat un canvi espectacular<br />
Avinguda de l’Abat Oliba, al nou barri de les Bases de Manresa<br />
Els Trullols, gran àrea comercial on abans hi havia camps<br />
Les poblacions s’han expandit sobre el<br />
terreny i també han canviat per dins<br />
Les ciutats i els pobles s’han transformat<br />
durant aquests anys, tant per increment de<br />
la seva extensió com per canvis en el teixit<br />
urbà existent. Manresa, pel simple fet de ser<br />
la ciutat més gran del territori, acumula un<br />
nombre important d’aquests canvis. Fa<br />
quatre dècades no existien barris com la<br />
Balconada 2, o com el que va néixer a partir<br />
de fa un parell de dècades al sector<br />
vertebrat pels carrers de la Font del Gat i<br />
Abat Oliba, conegut com «de les Bases».<br />
També eren camps o erms els terrenys on<br />
s’han alçat les instal·lacions del Campus<br />
Manresa de la UVic-Universitat Central de<br />
Catalunya (FUB). I eren terra ignota els<br />
solars de l’extrem oriental de la ciutat, que<br />
s’han convertit en una zona comercial de<br />
mitjanes i grans superfícies encapçalades<br />
per l’hipermercat i complementades pel<br />
complex cinematogràfic multisales,<br />
restaurants de menjar ràpid i fins i tot la<br />
comissaria dels Mossos d’Esquadra. Però<br />
l’interior dels pobles i les ciutats, i Manresa<br />
entre aquests, també ha sofert<br />
modificacions, fins i tot en la part més<br />
clàssica, el nucli antic, on s’ha dut a terme<br />
un procés de substitució d’habitatges<br />
excessivament degradats per altres de nous,<br />
i obertura d’espais de ventilació i reducció<br />
de densitat. La façana al Cardener ha<br />
experimentat un gran rentat de cara amb<br />
l’edifici dels jutjats allà on es veien galeries<br />
del darrere de cases velles, l’endreça de la<br />
balsera de Puig Cardener (el turó de la Seu) i<br />
la remodelació radical de la plaça de la<br />
Reforma, no exempta de polèmica per les<br />
seves formes i que, a més a més, es va<br />
disparar en durada i en costos econòmics.
CANVIS<br />
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
82<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
Entre el vell i el nou, el que<br />
apareix i el que desapareix<br />
???????????????<br />
TOTS A LA PRESÓ, però sense<br />
quedar-s’hi. El 2008 es va obrir la<br />
presó de Lledoners als ciutadans<br />
abans de portar-hi presos<br />
Cases de Sant Salvador de la Vedella l’any 1979, amb l’aigua a la cintura en el procés d’omplir per primer cop el pantà de la Baells<br />
Construcció de la presa de la Llosa del Cavall, al Solsonès<br />
La consellera Tura a la jornada de portes obertes de Lledoners<br />
Paisatges ancestrals que se’n van,<br />
paisatges nous que s’inventen<br />
En aquests quaranta anys hi ha paisatges<br />
que han desaparegut per sempre i altres que<br />
han aparegut de nou, per la mà de l’home.<br />
Un paisatge que va desaparèixer va ser el<br />
del poble de Sant Salvador de la Vedella,<br />
negat per l’embassament de la Baells. Quan<br />
aquest diari va veure la llum, l’aigua del<br />
Llobregat l’estava omplint per primera<br />
vegada, un cop que la presa havia estat<br />
inaugurada el 1976. Omplir els 115<br />
hectòmetres cúbics de capacitat fins a<br />
ocupar les 365 hectàrees de superfície<br />
inundada no es feia ni en un dia ni en un any.<br />
El 1979 encara es veien sencers els pisos alts<br />
i les teulades de les cases; ara només<br />
s’aprecien, en temps de sequera, una part<br />
del vell castell i d’un pont. Els veïns van tenir<br />
l’opció d’anar a viure a un poble nou de<br />
trinca, no gaire lluny, conegut com Sant Jordi<br />
de Cercs. Però aquesta no és l’única<br />
superfície de vall fluvial que s’ha inundat a<br />
les nostres comarques en aquestes dècades.<br />
El 1997 s’inaugurava la presa de la Llosa del<br />
Cavall, al terme de Navès, al Solsonès, que<br />
embassa aigua del Cardener i complementa<br />
les insuficiències de la veterana presa de<br />
Sant Ponç. El seu paisatge ha aparegut, per<br />
cert, en alguns anuncis d’automòbils.<br />
Les coses noves i inesperades que han<br />
arribat aquests anys han estat moltes, i una<br />
de les que ha mogut més curiositat (i<br />
polèmica) ha estat la presó de Lledoners,<br />
inaugurada el 2008 i capaç per a 750<br />
reclusos. Abans de començar a funcionar va<br />
oferir una jornada de portes obertes perquè<br />
els ciutadans sabessin com era per dintre el<br />
domicili provisional d’un condemnat.
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
84<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
RELIGIÓ<br />
De la visita de Joan Pau II<br />
a la mesquita de Manresa<br />
ENTUSIASME SOTA LA PLUJA.<br />
La intensa precipitació, que va<br />
causar greus inundacions, va<br />
deslluir la visita papal, el 1982<br />
Fites d’una vivència religiosa que es<br />
torna múltiple com la societat<br />
La visita d’un Sant Pare a Montserrat, la<br />
Manresa ignasiana, Queralt, el creixement<br />
de la comunitat musulmana... són fites en<br />
aquestes quatre dècades de la vivència<br />
religiosa que, amb diversitat d’intensitats i<br />
d’orientacions, impregna una part molt<br />
important de la gent d’aquestes comarques.<br />
Karol Wojtyla, Joan Pau II per al pontificat,<br />
va visitar l’Estat espanyol el 1982 i el seu<br />
recorregut va incloure el 7 de novembre el<br />
santuari de Montserrat, on milers de<br />
persones el van acollir a les esplanades des<br />
de moltes hores abans i malgrat la intensa<br />
pluja –fins a l’extrem que alguns joves, que<br />
corejaven el lema papal «totus tuus», el van<br />
canviar per «totus mullatus». Aquella va ser<br />
sens dubte la visita més rellevant d’un líder<br />
religiós a aquestes comarques en aquestes<br />
dècades, però hi ha religió més enllà del<br />
monestir benedictí. Manresa s’ha posat en<br />
marxa per commemorar, el 2022, els cinccents<br />
anys de l’arribada a la ciutat d’Ignasi<br />
de Loiola, que va escriure-hi els Exercicis<br />
espirituals. Berga ha celebrat el 2016 –amb<br />
Patum especial inclosa– el centenari de la<br />
coronació de la Mare de Déu de Queralt. El<br />
ramat catòlic d’aquestes comarques ha<br />
tingut diversos pastors. El bisbat de Vic, que<br />
des dle 1955 encapçalava el bisbe Ramon<br />
Masnou, va passar el 2003 a Josep Maria<br />
Guix, fill de la Coromina, que vint anys més<br />
tard va tenir com a substitut l’actual prelat,<br />
Romà Casanovas. Pel que fa al de Solsona,<br />
Miquel Moncadas, titular des del 1977, va<br />
Rebuda massiva a Joan Pau II a Montserrat, el 7-11-1982<br />
Obertura de la porta jubilar de la Cova de Manresa, el 2016<br />
morir el 1989 però fins al 1990 no es va<br />
nomenar el navassenc Antoni Deig. Aquest<br />
hi va renunciar el 2001 i el rellevà Jaume<br />
Traserra, que el 2010 va donar pas a l’actual,<br />
Xavier Novell. De tots ells, el més popular va<br />
ser sens dubte Antoni Deig, escriptor, poeta,<br />
catalanista, apassionat del Barça i amb una<br />
gran connexió amb el llenguatge popular. I<br />
canviant de religió monoteista, no hi ha<br />
dubte que un dels grans canvis d’aquests<br />
anys ha estat la presència de milers de<br />
musulmans a causa de l’arribada<br />
d’immigrants magribins, que han obert<br />
oratoris per trobar-se i resar, inclosa la<br />
mesquita manresana Al-Fath, situada a mig<br />
camí de dos referents catòlics com són la<br />
Seu i la Cova.<br />
Karol Wojtyla besa la imatge de la Mare de Déu de Montserrat<br />
Escultura que convida a entrar a la Manresa ignasiana<br />
Dos fidels posen una senyera al fèretre del bisbe Deig en el seu funeral, a Solsona<br />
Participants a la Patum del centenari de la coronació de Queralt<br />
Oració del divendres a la mesquita Al-Fath de Manresa
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT<br />
85
86<br />
ANYS<br />
DE NOTÍCIES<br />
Magatzem del Banc dels Aliments a Manresa. Desenes de famílies en reben ajuda<br />
FER COSTAT<br />
L’Erine i la germaneta que li va salvar la vida; va néixer amb l’ajuda de molts donatius<br />
Demostrar sense defallir<br />
un esperit de solidaritat<br />
ACOLLIR. Guerres i conflictes<br />
de tota mena obliguen la gent a<br />
fugir, que busca qui els empari<br />
en un país en pau i solidari<br />
De morir a Ruanda a fer un ingrés<br />
periòdic al Banc dels Aliments<br />
Flors Sirera, la cooperant manresana que<br />
va perdre la vida el 1997 assassinada a<br />
Ruanda, és un exemple senyera d’una<br />
actitud solidària de la gent d’aquestes<br />
comarques que no ha deixat de mostrar-se.<br />
Manresa li ha retut homenatge mentre la<br />
justícia avança a lentes batzegades en el<br />
sumari per esclarir l’homicidi a mans<br />
d’uniformats del Front Patriòtic Ruandès. La<br />
infermera manresana dona nom a la Casa<br />
Flors Sirera, oberta pel Consell de la<br />
Solidaritat de Manresa com a centre<br />
d’activitats i divulgació. Hi ha altres<br />
solidaritats que tenen nom propi, per la<br />
banda dels receptors. Per exemple, el cas de<br />
l’Erine, la nena que necessitava un<br />
trasplantament per sobreviure i els pares de<br />
la qual van decidir fer-li una germaneta que<br />
li salvés la vida; la sanitat pública es va<br />
negar a pagar el tractament i la família, amb<br />
una gran quantitat de suports, va fer el que<br />
ara se’n diu un crowdfounding: van recollir<br />
els diners necessaris i avui l’Erine i la seva<br />
germaneta estan la mar de bé. Però la<br />
solidaritat no s’expressa només cap a noms<br />
propis sinó també cap a situacions<br />
col·lectives que pateixen, això sí, persones<br />
concretes. És el cas del moviment per<br />
l’acolliment de refugiats i en contra de les<br />
traves legals i administratives que es posen<br />
als qui arriben fugint de les guerres,<br />
especialment la darrera dècada al Magrib i a<br />
l’Orient Mitjà. I és el cas d’iniciatives com el<br />
Banc dels Aliments i les accions periòdiques<br />
d’acapte per mantenir-ne el saldo positiu.<br />
Manifestants<br />
a favor de<br />
l’acolliment<br />
de refugiats<br />
A l’esquerra,<br />
Flors Sirera,<br />
cooperant<br />
assassinada<br />
a Ruanda
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT<br />
87
88<br />
ANYS<br />
DE NOTÍCIES<br />
ESPORTS<br />
A l’Himàlaia o a l’ACB,<br />
Manresa ha fet el cim<br />
L’entrenador Luis Casimiro celebra la lliga a la plaça Major<br />
TOTHOM VA PARLAR DE<br />
MANRESA. La victòria a la lliga<br />
ACB, el 1998, va posar la ciutat al<br />
focus d’atenció de tot l’Estat<br />
El gest de Chichi Creus ho explicava tot al final del partit decisiu que va donar al Bàsquet Manresa la lliga ACB l’any 1998
REGIÓ7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
DE NOTÍCIES<br />
89<br />
Expedició patrocinada per Caixa Manresa que va assolir l’Everest l’any 2000 Jordi Camprubí en la rebuda a l’expedició catalana a l’Everest que va fer el cim el 1985<br />
Guanyar el Tau i guanyar l’Everest,<br />
dues grans victòries manresanes<br />
Fer el cim. Per a un alpinista significa,<br />
literalment, assolir el capdamunt de la<br />
muntanya que s’ha proposat pujar. Per a<br />
esportistes d’altres disciplines pot significar<br />
aconseguir la fita màxima en la competició<br />
en què participen. El Bàsquet Manresa, en<br />
aquells moments TDK Manresa, va fer el cim<br />
l’any 1998 quan va guanyar la lliga ACB en la<br />
final del play-off davant el Tau de Vitòria.<br />
Dos anys abans havia guanyat la Copa. Un<br />
club acostumat a lluitar per la supervivència<br />
va viure una etapa dolça que el va situar<br />
temporalment a l’elit del bàsquet espanyol i<br />
que va fixar per sempre el nom de la ciutat<br />
en la memòria dels aficionats. Amb Luis<br />
Casimiro a la banqueta, Jordi Chichi Creus va<br />
ser l’ànima de l’equip a la pista, amb la seva<br />
capacitat de carregar-se’l a l’esquena i tirar<br />
endavant traient energia d’on fos. Passat<br />
aquell somni va tornar la dura realitat de la<br />
lluita habitual contra el descens i les<br />
passades pel purgatori de la divisió inferior,<br />
que deixen tocada l’economia. Però sempre<br />
ha aconseguit tornar allà on pertany.<br />
I fer literalment el cim més alt del món, el de<br />
l’Everest, és el que van aconseguir dues<br />
expedicions amb participació d’aquestes<br />
comarques i un nom en comú, el de Jordi<br />
Camprubí. Potser aquest nom hauria estat el<br />
de Josep Maria Montfort si no hagués mort<br />
fa quatre dècades al Cadí. En la seva<br />
trajectòria, Camprubí va participar en<br />
quatre expedicions a l’Himàlaia: una al<br />
Makalu, que va arribar a trepitjar, el 1976, i<br />
tres a l’Everest, de les quals una es va haver<br />
de retirar i les altres dues van assolir<br />
l’objectiu. La primera va ser la del 1985 sota<br />
el patrocini de la Caixa de Barcelona; a la<br />
tornada van ser rebuts com a herois d’una<br />
Catalunya que havia recuperat feia pocs<br />
anys les seves institucions. L’any 2000<br />
l’expedició la va patrocinar Caixa Manresa i<br />
els seus components eren d’aquestes<br />
comarques. Jordi Bayona i Joan Belmonte<br />
van fer el cim poc abans del migdia del 16 de<br />
maig. Aquella expedició va ser seguida in<br />
situ per un enviat especial de Regió7 que va<br />
anar enviant cròniques, després recollides<br />
en un llibre, i que va acompanyar els<br />
expedicionaris fins al camp base.<br />
Felicitats Regió7<br />
per aquests 40 anys<br />
de trajectòria!<br />
Presentant aquest anunci al nostre concessionari, obtindrà un descompte addicional de 200 €<br />
en la compra del seu vehicle fins el 30/05/19<br />
MAAS PRAGAUTO - Carretera de Vic , 257-263 08243 Manresa. Tel: 93 380 16 00
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
90<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
ESPORTS<br />
De l’entusiasme olímpic al<br />
repte de la ultramuntanya<br />
EL GRAN ESCALF D’UNA<br />
TORXA. La flama olímpica de<br />
Barcelona 92 va passar per<br />
aquestes comarques<br />
La flama olímpica de Barcelona 92 arriba a la plaça Major de Manresa i és rebuda per l’alcalde Juli Sanclimens<br />
Uns joves Pep Guardiola i Manel Estiarte<br />
amb les medalles de Barcelona 92<br />
La torxa olímpica va fer quilòmetres,<br />
però no tan ràpid com Jornet i Picas<br />
El 18 de juny del 1992 la torxa olímpica<br />
arribava a Manresa. La flama dels millors<br />
jocs de la història fins en aquells moments,<br />
que van situar Manresa al món. Van ser<br />
moltes les persones que van prendre part en<br />
els relleus i moltíssimes les que van aplaudir<br />
el seu pas per carrers i carreteres. A les deu<br />
i vuit minuts del vespre el waterpolista<br />
Manel Estiarte, últim relleu, va encendre el<br />
peveter de la plaça Major acompanyat dels<br />
seus companys i amics Jordi Payà i Albert<br />
Canal. Estiarte i Payà, amb Carles Sanz, van<br />
ser els tres manresans que quatre anys més<br />
tard van formar part de l’equip guanyador<br />
de l’or olímpic a Atlanta. A Barcelona només<br />
en Manel va ser medallista, de plata. I també<br />
va endur-se’n medalla el seu amic i company<br />
d’aventures durant moltes dècades Pep<br />
Guardiola; en aquest cas, medalla d’or, ja<br />
que la selecció espanyola va guanyar el<br />
campionat olímpic. El santpedorenc ha estat<br />
i és probablement el bagenc –alguns diuen<br />
que el català– més conegut del planeta, per<br />
la seva trajectòria com a jugador i<br />
entrenador de futbol guanyador d’un<br />
nombre impressionat de campionats a partir<br />
de la Copa d’Europa del 1992 a Wembley<br />
com a jugador i de les sis copes –incloses<br />
Lliga, Copa i Champions– amb el FC<br />
Barcelona com a entrenador el 2009.<br />
Qui també s’afarta de guanyar coses són<br />
Núria Picas i Kilian Jornet, pujadors de<br />
muntanyes de competició que desafien la<br />
resistència humana en condicions adverses i<br />
superen a tota velocitat i en poques hores<br />
desnivells acumulats que un humà ordinari<br />
trigaria dies a recórrer, si no abandonava pel<br />
camí. La Núria, nascuda a Manresa però<br />
formada a les muntanyes berguedanes, i en<br />
Kilian, ceretà que de ben petit es va<br />
acostumar a la muntanya, són estrelles<br />
mundials de les seves especialitats, autors<br />
de llibres, conferenciants, objecte de<br />
documentals i emblemes de les seves<br />
comarques i d’un país que troba en les seves<br />
altures una part de la identitat.<br />
Núria Picas exhibeix una estelada al final d’una de les curses que ha guanyat<br />
Kilian Jornet, concentrat, s’obre pas per la neu cap al cim que baixarà esquiant
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT<br />
91
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
92<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
BENZINA<br />
La Catalunya Central té<br />
un idil·li amb els podis<br />
del món del motor<br />
EL BON ÀNIM DE CARLES<br />
CHECA. El 1998 va estar entre<br />
la vida i la mort però va tornar<br />
als circuits per lluitar i guanyar<br />
???????????????<br />
El pierenc Toni Bou ho ha guanyat tot<br />
Als ral·lis, en motocròs, als grans premis<br />
o en trial, gent d’aquí a dalt de tot<br />
Les nostres comarques sempre han tingut<br />
una gran tirada pels esports del motor, des<br />
que als anys vuitanta enviaven gent al ral·li<br />
de Montecarlo fins que anys més tard feien<br />
el mateix al París-Dakar, amb promoció<br />
comercial inclosa. Els noms són molts i cal<br />
ser injustos i deixar-ne fora la immensa<br />
majoria, però seria impossible deixar de<br />
banda un cognom: el cognom Elías, que ha<br />
donat tres noms històrics: els germans Toni i<br />
Jordi Elías Deix, que van ser grans en<br />
l’especialitat del motocròs a la dècada dels<br />
setanta del segle passat, amb nombrosos<br />
campionats estatals, i el fill del primer, Toni<br />
Elías Justicia, que es va decantar pel<br />
motociclisme de velocitat i després de<br />
temptejar la màxima categoria va<br />
aconseguir ser campió del món de Moto2 el<br />
2010. També és cosa de família la benzina en<br />
el cas dels germans Carles i David Checa,<br />
que van aconseguir bons resultats en els<br />
circuits del mundial de velocitat; un greu<br />
accident del primer va moure tones de<br />
solidaritat dels aficionats de tot l’Estat.<br />
Llobregat amunt, Avià ha donat la figura<br />
motociclista de Marc Coma, guanyador cinc<br />
vegades del ral·li Dakar, del qual també va<br />
ser director esportiu, a banda de molts<br />
altres ral·lis. I no es pot oblidar que el<br />
successor del gran Jordi Tarrés en<br />
l’especialitat del trial ha estat l’anoienc de<br />
Piera Toni Bou, que des del 2007 fins ara<br />
mateix ha guanyat tots els campionats del<br />
món, tant indoor com a l’aire lliure, sense<br />
perdonar cap any en cap especialitat.<br />
Toni Elías, campió mundial de Moto 2, entre la seva mare i el seu pare, diverses vegades campió espanyol de motocròs<br />
Carles Checa ha destacat a la màxima categoria motociclista<br />
Marc Coma al costat del trofeu d’un dels Dakar que ha guanyat
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
94<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
PATRIMONI IMMATERIAL<br />
La tradició es tradueix<br />
en profunditat cultural<br />
ESFORÇ RECOMPENSAT. Va<br />
portar molta feina, però el 2005<br />
la Patum de Berga fou declarada<br />
Patrimoni de la Humanitat<br />
La Patum de Berga i la Fia-faia han rebut<br />
el reconeixement de Nacions Unides<br />
«Obra Mestra del Patrimoni Oral i<br />
Immaterial de la Humanitat» segons la<br />
Unesco. Aquest és el reconeixement que va<br />
obtenir la Patum de Berga el 2005, després<br />
de molta feina. L’ancestral festa berguedana<br />
es veia així projectada mundialment en<br />
relació amb els seus profunds continguts<br />
culturals, que són l’expressió d’una vivència<br />
històrica protagonitzada per una comunitat<br />
amb consciència de ser-ne, i que justament<br />
aferma els seus lligams comunitaris, entre<br />
d’altres, amb aquesta festa, que ha sabut<br />
mantenir les essències malgrat l’allau de<br />
visitants forasters que cada any omplen la<br />
plaça de Sant Pere per participar-ne, de<br />
vegades amb coneixement i respecte i altres<br />
amb esperit turístico-festiu. Altres festes<br />
d’aquestes comarques han vist reconeguda<br />
la seva autenticitat. El 2015 la Fia-faia va ser<br />
admesa a la llista de Patrimoni Cultural<br />
Immaterial de la Humanitat, juntament amb<br />
altres festes catalanes de les grans torxes<br />
enceses, totes de muntanya. La festa dels<br />
Reis d’Igualada també aspira a entrar a la<br />
llista patrimonial de la Unesco, i de moment<br />
ha estat reconeguda com a festa patrimonial<br />
d’interès nacional perquè és la cavalcada de<br />
Reis més antiga de Catalunya, i per les seves<br />
personalíssimes particularitats que la fan<br />
única. I el popular Carnaval de Solsona ha<br />
estat considerat «d’interès turístic», tot i que<br />
és molt més: és un autèntic tractat<br />
d’antropologia, perquè les societats<br />
s’expressen plenament en els seus moments<br />
de disbauxa.<br />
La Patum de<br />
Berga ha<br />
aconseguit la<br />
declaració de<br />
Patrimoni de la<br />
Humanitat<br />
La Fia-faia ha<br />
estat reconeguda<br />
per la Unesco<br />
?<br />
Un patge dels Reis d’Igualada puja els regals al balcó on l’espera la mainada<br />
El Gegant Boig, un dels protagonistes del característic Carnaval de Solsona
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT<br />
95<br />
LLOGUER DE:<br />
llits clínics, cadires manuals,<br />
cadires elèctriques i grues.<br />
C/ Sant Josep/Tortonyes 1-3<br />
Tel. 93 873 68 00<br />
E Mail: info@ortopediamaza.com<br />
www.ortopediamaza.com<br />
CENTRE TÈCNIC D’ORTOPÈDIA<br />
SERVEI DE<br />
PODOLOGIA<br />
• Diagnòstic, tractament i prevenció<br />
de malalties i alteracions dels peus<br />
• Especialistes en ortopodologia infantil<br />
i geriàtrica<br />
• Podologia ortoprotèsica<br />
• Podologia esportiva<br />
• Estudi video informatitzat dels peus<br />
i la marxa<br />
ORTOPÈDIA<br />
ESPORTIVA<br />
• Ortesis prefabricades<br />
i a mida per a tractament<br />
i prevenció de lesions esportives<br />
• Suports plantars per a les diferents<br />
activitats esportives<br />
• I tot tipus de genollores,<br />
colzeres, plantilles<br />
viscoelàs-tiques, etc.<br />
ORTOPÈDIA<br />
TÈCNICA<br />
• Confecció a mida i adaptació de tot tipus d'ortesis de tronc<br />
• Aparells per a herniats a mida<br />
• Calçat ortopèdic a mida i prefabricat<br />
• Confecció de peces de pressió-teràpia per<br />
a tractament de cremades, cicatrius, alteracions vasculars<br />
• Ortopèdia Tècnica en general i infantil<br />
BOTIGA<br />
D’ORTOPÈDIA<br />
• Venda i adaptació de cadires<br />
• Material de rehabilitació<br />
• Ajudes tècniques i per a<br />
l'atenció del pacient domiciliari<br />
• Mobiliari clínic<br />
• Materials i productes per<br />
als professionals de la salut
96<br />
ANYS<br />
DE NOTÍCIES<br />
CULTURA POPULAR<br />
La festa omple<br />
els carrers de<br />
joia i participació<br />
Tres cites i tres maneres d’animar<br />
el centre de Manresa<br />
Pobles i ciutats han conquerit el carrer per<br />
a la cultura i per a la festa al llarg d’aquestes<br />
dècades. La vitalitat de les entitats i dels<br />
artistes i la disposició favorable, o fins i tot<br />
l’impuls de les administracions, ho ha fet<br />
possible. A Manresa l’any 1982 va néixer el<br />
correfoc, per obra i esforç d’un grup de<br />
persones que volia enriquir la festa major<br />
amb la mena d’espectacle de diables i<br />
bèsties enceses de què disposaven altres<br />
poblacions. Recuperant i creant van fer<br />
néixer una cita anual que aplega milers de<br />
persones i crema una quantitat considerable<br />
de pólvora per tota la ciutat antiga, i una<br />
entitat, Xàldiga, que com a taller de festes<br />
també organitza altres esdeveniments de<br />
carrer manresans. Al final de la dècada<br />
següent una altra festa sacsejava el centre<br />
històric de la ciutat: la Fira de l’Aixada, una<br />
fira medieval que prenia el nom d’una que<br />
havia existit realment a Manresa, segles<br />
enrere, per privilegi reial. Ideada per als<br />
seus impulsors per enriquir el prograna de<br />
la tradicional festa de la Misteriosa Llum, i<br />
inspirada llavors i ara en el seu relat, va<br />
adquirir ràpidament vida pròpia. A<br />
diferència d’altres fires medievals, la<br />
manresana, al cap de poc de posar-se en<br />
marxa, es va independitzar de les empreses<br />
especialitzades en aquests esdeveniments i<br />
es va recolzar en la tasca de centenars de<br />
persones organitzades en entitats que<br />
preparaven i preparen activitats per a un<br />
dens programa. Esmentem finalment que la<br />
ciutat s’omple de música i arts escèniques<br />
cada tardor amb la fira Mediterrània,<br />
mercat d’espectacles basats en la cultura<br />
popular i en les músiques del món i folk,<br />
nascuda el 1998 amb el nom de Fira<br />
d’espectacles d’arrel tradicional, i que en<br />
cada edició porta a Manresa desenes<br />
d’espectacles de tota mida i centenars de<br />
programadors culturals de totes les<br />
procedències.<br />
El correfoc de Manresa s’ha consolidat com un plat fort del calendari festiu anual<br />
La Fira de l’Aixada disfressa de medieval el cor antic de Manresa cada mes de febrer<br />
Camps Auto Reparació<br />
Concessionari Oficial Mazda:<br />
Carretera de Vic, 75 - 08241 Manresa - Tel. 938772819
REGIÓ7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
DE NOTÍCIES<br />
97<br />
LA PRIMERA. Encara no es deia<br />
Mediterrània però ja aplegava<br />
desenes d’espectacles i milers<br />
d’espectadors<br />
Manel Camp i Miquel Gil van presentar l’espectacle «Vellut» al teatre Conservatori de Manresa durant la Mediterrània del 2008<br />
Felicitats per aquests<br />
40 anys!
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
98<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
EQUIPAMENTS<br />
El patrimoni, entre la<br />
recuperació i l’abandó<br />
LA COMPRA. El 1990 l’alcalde<br />
Sanclimens va comprar el Casino<br />
pel preu que dictessin els<br />
tribunals, i que va ser força alt<br />
Del Casino als Panyos, hi ha exemples<br />
satisfactoris i altres de preocupants<br />
Hi ha hagut recuperacions espectaculars i<br />
hi ha assignatures pendents que semblen<br />
encallades per sempre. El patrimoni<br />
arquitectònic és sempre un maldecap,<br />
perquè quan no s’hi actua es degrada de<br />
forma accelerada, però mai no hi ha prou<br />
diners per arribar a tot arreu. Donar una<br />
nova utilitat a les velles pedres sol ser una<br />
bona recepta, però sovint abans cal<br />
aconseguir la propietat o forçar el<br />
propietari, i abordar tasques de restauració<br />
que poden ser molt costoses. A Manresa un<br />
cas paradigmàtic ha estat el monument<br />
modernista del Casino. Fa quatre dècades<br />
estava entre si caic, si no caic, salvat pels<br />
pèls de l’enderroc, i ara és un centre cultural<br />
i biblioteca ple d’activitat. Però la història de<br />
la salvació i reconversió és plena de baralles<br />
polítiques i de factures de massa zeros<br />
pagades per la ciutat. Sense tant de soroll, la<br />
casa Lluvià, al costat, obra del mateix<br />
arquitecte Ignasi Oms, també va ser salvada<br />
i ara acull el Col·legi d’Arquitectes. Són dos<br />
exemples entre altres de possibles al conjunt<br />
de les comarques. Però, al mateix temps, hi<br />
ha molt patrimoni que espera que se li<br />
assigni una finalitat capaç de dignificar-lo i<br />
assegurar-ne la persistència. És el cas, per<br />
posar un exemple a la mateixa ciutat, de la<br />
fàbrica dels Panyos, la més antiga de<br />
Catalunya que s'ha conservat amb les seves<br />
característiques originals, i que roman en<br />
estat precari, amb l’esquelet a la vista,<br />
mentre espera que les administracions en<br />
facin alguna cosa.<br />
El Casino, ple de<br />
vida després de la<br />
recuperació<br />
Així es veia<br />
l’interior del<br />
Casino abans de<br />
l’actuació<br />
Interior de la fàbrica dels Panyos, un tresor de l’arqueologia industrial catalana<br />
La casa Lluvià, de tenir el sostre foradat a seu del Col·legi d’Arquitectes
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
100<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
EQUIPAMENTS<br />
Sant Benet com a exemple<br />
de renaixement al Bages<br />
HERÈNCIA POSITIVA. L’any<br />
2000 Caixa Manresa va comprar<br />
Sant Benet. L’entitat ja no hi és,<br />
però la seva aposta guanyada sí<br />
Interior de l’església del monestir de Sant Benet de Bages el 1992, abans de la restauració<br />
SOBRERROCA CENTRE, SL<br />
Prol. Gral. Prim, 15-17 - 08242 MANRESA<br />
distribucio@sobrerrocacentre.es - tel. 93 873 92 34<br />
REPARTIMENT A DOMICILI DE PREMSA<br />
I REVISTES A LA CATALUNYA CENTRAL<br />
CADA MATÍ, AL TEU COSTAT!!!
ANYS<br />
DE NOTÍCIES<br />
101<br />
Alícia és una de les aportacions que han enriquit el conjunt de Sant Benet de Bages<br />
L’exterior de l’església del monestir després de la restauració<br />
Una aposta ambiciosa amb múltiples<br />
espais d’interès i utilitat<br />
Si un espai d’aquestes comarques<br />
expressa el que es pot fer per salvar una joia<br />
del patrimoni històric i arquitectònic i<br />
donar-li una nova vida plena d’utilitat, és<br />
l’antic monestir benedictí de Sant Benet de<br />
Bages, al terme de Sant Fruitós de Bages, en<br />
un tranquil meandre del Llobregat. Fundat<br />
l’any 960, l’església va ser consagrada el 972<br />
amb la presència del comte Borrell. Durant<br />
els segles XI, XII i XIII va assolir el moment<br />
de la seva màxima projecció i prosperitat, si<br />
bé va entrar en decadència a partir del segle<br />
XV, a mesura que el feudalisme abacial<br />
reduïa el seu paper en la societat. La<br />
supressió dels ordes religiosos va aturar del<br />
tot l’activitat monàstica el 1835, i només<br />
l’església va continuar la seva activitat,<br />
mentre que la resta del recinte sofrí<br />
abandonament i desolació fins que el 1907<br />
fou adquirit per la família de l’artista Ramon<br />
Casas, que va encarregar a l’arquitecte<br />
Josep Puig i Cadafalch la seva recuperació.<br />
Quan els Casas van deixar d’utilitzar-lo com<br />
a residència, el recinte va romandre<br />
pràcticament inactiu excepte per a<br />
casaments a l’espai del claustre, mentre que<br />
l’església havia de ser tancada per simples<br />
raons de seguretat, atesa la manca de<br />
manteniment. Caixa Manresa va comprar tot<br />
el conjunt l’any 2000 per fer-ne la gran<br />
aposta de la seva Obra Social i Cultural, amb<br />
un projecte molt ambiciós que afectava tant<br />
les antigues dependències monacals,<br />
després residencials, com el temple<br />
romànic, que oferia l’aspecte de la fotografia<br />
de l’altra pàgina i que avui mostra la seva<br />
nua arquitectura de pedra, com els terrenys<br />
i altres edificacions del seu entorn. L’any<br />
2007, quan els complexos i acurats treballs<br />
van arribar a la fi, el conjunt de Món Sant<br />
Benet havia transformat no només el<br />
monestir i el temple, sinó també la fàbrica<br />
propera, havia creat un hotel de nova planta<br />
i havia bastit i posat en marxa l’espai i les<br />
instal·lacions de la Fundació Alícia (Alimentació<br />
i cièn-cia), un centre de recerca<br />
dedicat a la innovació tecnològica en cuina,<br />
a la millora dels hàbits alimentaris i a la<br />
valoració del patrimoni agroalimentari i<br />
gastronòmic; un centre amb vocació social i<br />
obert a tothom per promoure la bona<br />
alimentació, nascut amb la col·laboració de<br />
la Generalitat de Catalunya i sota els<br />
auspicis benefactors del cuiner Ferran Adrià<br />
i del cardiòleg Valentí Fuster. La fàbrica i la<br />
seva «casa de l’amo», al seu torn, s’han<br />
convertit en uns espais capaços d’acollir<br />
congressos i convencions de tota mida. Pel<br />
que fa als espais del monestir, degudament<br />
museïtzats, ofereixen als visitants<br />
recorreguts temàtics relacionats amb la vida<br />
en un monestir medieval i amb la part<br />
modernista aportada per Casas. Els<br />
esdeveniments econòmics van fer que Món<br />
Sant Benet passés de la fundació de Caixa<br />
Manresa a la de Caixa Catalunya, i quan<br />
aquesta va desaparèixer, absorbida pel<br />
BBVA arran de la crisi financera, va quedar,<br />
amb altres actius d’aquella entitat, en mans<br />
de la Fundació Catalunya-La Pedrera, que la<br />
gestiona actualment. L’any 2017, en arribar<br />
als deu primers anys de la seva existència,<br />
Món Sant Benet informava que des la<br />
inauguració, «prop de dos milions de<br />
persones s'han submergit en la història<br />
medieval i modernista del monestir o en els<br />
centenars de congressos, celebracions i<br />
reunions que s'hi han dut a terme».<br />
Felicitats Regió7<br />
per aquests 40 anys<br />
de trajectòria!<br />
Presentant aquest anunci al nostre concessionari, obtindrà un descompte addicional de 200 €<br />
en la compra del seu vehicle fins el 30/05/19<br />
ONDINAUTO MANRESA - Carretera de Vic , 257-263 08243 Manresa. Tel: 93 380 16 11
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
102<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
ESCENARIS<br />
La persistència salvadora<br />
dels teatrers incansables<br />
«INAUGURAAL». Joc de vocals<br />
per a l’espectacle inaugural del<br />
Kursaal renovellat de cap a cap,<br />
per la Llum del 2007<br />
Kursaal refet de cap a cap, Conservatori<br />
salvat i Sala Ciutat enderrocada<br />
Si Manresa acull avui espectacles teatrals<br />
de primer nivell, si és plaça indispensable<br />
quan les estrenes de Barcelona van de gira,<br />
si acull espectacles d’òpera i musicals de<br />
complexa escenografia, és perquè té un<br />
teatre tècnicament capaç i un públic amb<br />
ganes d’omplir-lo. I tot això té dos noms:<br />
Kursaal i El Galliner. Aquest darrer és una<br />
entitat cultural que es va entestar que la<br />
ciutat tingués un teatre com cal, va proposar<br />
que fos l’agònic Kursaal, i hi va insistir fins<br />
que l’Ajuntament, amb poca ajuda externa,<br />
va pagar la reconversió que n’ha fet un dels<br />
millors recintes de Catalunya. I alhora ha<br />
mogut i mou la programació i la fidelització<br />
del públic. Un cas estudiat a les universitats.<br />
Però hi ha altres escenaris a Manresa, i un<br />
d’aquests, el teatre Conservatori, no va anar<br />
a terra perquè tot d’entitats es van oposar al<br />
pla urbanístic que així ho preveia, i una<br />
consulta ciutadana, amb urnes, va<br />
dictaminar que es conservés. En canvi, la<br />
Sala Ciutat, antiga Sala Loyola dels jesuïtes,<br />
escenari de sessions de cineclub, actuacions<br />
de Dagoll-Dagom i escenificacions de la<br />
Innocentada, va anar a terra perquè no tenia<br />
les condicions constructives exigides en els<br />
temps presents. Al seu lloc hi anirà una plaça<br />
d’accés al Museu Comarcal. Altres sales<br />
teatrals han estat millorades al llarg<br />
d’aquests anys, i també n’hi ha hagut que<br />
han desaparegut o que romanen adormides,<br />
perquè el de l’escena és un món viu, i els<br />
usos, costums i interessos dels espectadors<br />
no paren de canviar.<br />
La moderna<br />
platea del nou<br />
Kursaal, i<br />
l’amfiteatre<br />
Llotges laterals<br />
del Kursaal de<br />
Manresa abans de<br />
la remodelació<br />
Interior del teatre Conservatori, salvat de l’excavadora per insistència popular<br />
Portes obertes per acomiadar-se de la Sala Ciutat abans del seu enderrocament
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT 103
DE NOTÍCIES<br />
REGIÓ7<br />
104<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
Un moment de la sèrie «Rosa», ambientada a Manresa; a la dreta, Margarida Minguillón<br />
PANTALLES<br />
Obrint el camp de la imatge s’aprecien els detalls del rodatge als carrers manresans<br />
Neorealisme i<br />
romanticisme al<br />
plató de Manresa<br />
Berlanga assenyala els urinaris que sortien a «Plácido», avui ja modernitzats<br />
DEL POBLENOU AL BARRI<br />
VELL. El juliol del 1995 es<br />
va saber que TV3 rodaria a<br />
Manresa una nova telenovel·la<br />
Del motocarro de «Plácido» a la llibreria<br />
de «Rosa», Manresa a la pantalla<br />
El 25 de setembre del 1995 Manresa es va<br />
va convertir en un paisatge urbà d’interès<br />
nacional. Aquell dia TV3 va estrenar la sèrie<br />
Rosa, continuadora de Poblenou, la<br />
coprotagonista de la qual, personatge<br />
interpretat per Margarida Minguillón,<br />
marxava de Barcelona i s’instal·lava a la<br />
capital del Bages per regentar una llibreria<br />
al nucli antic. La façana triada va ser la de la<br />
llibreria Roca, al carrer Sant Miquel, però els<br />
interiors eren d’estudi. Els primers capítols<br />
començaven amb uns plans de teulades<br />
rònegues que van ser modernitzats a<br />
instàncies de l’Ajuntament. Però Manresa ja<br />
Joan Soler amb el seu premi Goya<br />
havia estat plató audiovisual força anys<br />
abans, quan el director espanyol Luis García<br />
Berlanga hi va rodar el 1961 la pel·lícula<br />
Plácido, nominada a l’Oscar. El mateix<br />
Berlanga va tornar a Manresa i va visitar els<br />
urinaris de la plaça Sant Domènec on<br />
transcorria part de l’acció. Va fer-ho el 2003<br />
per recollir el Plácido d’Honor, premi<br />
instituït pel Festival de Cinema Negre de<br />
Manresa, Fecinema, organitzat per una colla<br />
de cinèfils dels quals formava part l’enyorat<br />
Joan Soler, cineasta autor d’un grapat de<br />
documentals un dels quals, Els nens del<br />
Nepal, va guanyar l’any 2004 el premi Goya,<br />
de l’Acadèmia Espanyola de Cinema, al<br />
millor curtmetratge documental.<br />
Felicitats per aquests 40 anys!
ANYS<br />
DE NOTÍCIES<br />
105<br />
PANTALLES<br />
Noves plataformes i caps<br />
de cartell al segle XXI<br />
ESCENARIS MAFIOSOS. Netflix<br />
ha disfressat Manresa com la<br />
Barcelona dels seixanta per<br />
rodar-hi la sèrie «Hache»<br />
Victori amb un element clau d’«El pacto»<br />
Rodatge de la sèrie «Hache», ambientada a la Barcelona dels anys seixanta, al Passeig de Manresa<br />
Presentació a Manresa d’«El rei borni», film protagonizat per Miki Esparbé, el 2016<br />
Barcelona anys seixanta<br />
o la muntanya rural de postguerra<br />
En el tercer mil·lenni, aquestes comarques<br />
han continuat donant escenaris i noms a la<br />
narrativa audiovisual, que gràcies a les<br />
televisions privades i les plataformes en<br />
streaming ha experimentat una forta<br />
demanda de producció. Pel·lícules com Pa<br />
negre han triat paratges rurals i<br />
muntanyencs per a les seves escenes, i<br />
altres, com Olor de Colònia ho han fet en<br />
velles instal·lacions industrials. I tant<br />
diferents carrers de Manresa com els<br />
interiors de l’Anònima s’han disfressat entre<br />
el 2018 i el 2019 per al rodatge d’Hache, una<br />
sèrie de Netflix pendent d’estrenar i<br />
ambientada al Madrid dels anys seixanta.<br />
Pel que fa a noms, s’han fet aportacions tant<br />
en el camp de la realització com en l’actoral.<br />
En el primer destaca el manresà David<br />
Victori, que després d’haver treballat amb<br />
directors com Bigas Luna i de realitzar<br />
alguns premiats curts, un dels quals, Zero,<br />
va ser produït per Ridley Scott i Michael<br />
Fassbender, rodat a Los Angeles i amb<br />
banda sonora del manresà Miquel Coll, el<br />
2018 va estrenar el seu primer<br />
llargmetratge, El pacto, amb Belén Rueda<br />
com a protagonista. I pel que fa als que<br />
donen la cara, podem destacar el nom de<br />
Miki Esparbé, que als 35 anys ja acumula<br />
una densa trajectòria davant les càmeres,<br />
amb pel·lícules com El rei borni, Las<br />
distancias o Perdiendo el este, i als<br />
escenaris, on darrerament ha protagonitzat<br />
La importància de ser franc. Finalment, no<br />
podem oblidar la faceta actoral de Berto<br />
Romero, amb l’aparició en un total d’onze<br />
llargmetratges a banda de totes les seves<br />
altres activitats al món de la faràndula.
106<br />
ANYS<br />
DE NOTÍCIES<br />
MÚSICA<br />
Dominadors de<br />
les llistes d’èxits<br />
des del Bages<br />
Uns joveníssims Gossos, de la seva etapa acústica, fotografiats l’abril del 1995<br />
Concert de comiat de Gossos al teatre Kursal de Manresa, el desembre del 2018<br />
Beth Rodergas, surienca que va saltar a la fama amb «OT» i Eurovisió<br />
LA DECEPCIÓ DE RIGA. Beth<br />
Rodergas, que ja era famosa<br />
per «OT», va quedar vuitena<br />
al festival d’Eurovisió del 2003<br />
El grup manresà Gossos i la surienca<br />
Beth Rodergas han triomfat arreu<br />
Els noms propis del panorama musical<br />
d’aquestes comarques en els darrers<br />
quaranta anys en són molts i de molta<br />
qualitat, però n’hi ha dos que han assolit<br />
l’estrellat, la popularitat màxima, l’amor<br />
dels i de les fans. Parlem de Gossos, el grup<br />
de Manresa que va començar quan el 1993<br />
Oriol Farré, Juanjo Muñoz, Natxo Tarrés i<br />
Roger Farré van decidir ajuntar-se per<br />
compondre i tocar cançons amb un so<br />
acústic, que varien el 2002 en endollar les<br />
guitarres i incorporar el bateria Santi<br />
Serratosa. L’1 de desembre del 2018 feien el<br />
darrer concert, al Kursaal de Manresa, i així<br />
tancaven un quart de segle d’èxits. L’altre<br />
nom per a l’estrellat és el de Beth Rodergas,<br />
surienca que va participar a la segona edició<br />
del talent show Operación Triunfo i tot i<br />
quedar en tercer lloc va ser seleccionada per<br />
representar TVE al festival d’Eurovisió del<br />
2003, a Riga. La popularitat del moment li<br />
va fer vendre munts de discos i signar munts<br />
d’autògrafs, però passada la febrada es va<br />
orientar cap a una carrera musical més<br />
personal, alhora que feia teatre i televisió.<br />
Instruments i accessoris musicals<br />
Muralla Sant Domènec, 30. 93 8725377<br />
08241 MANRESA (BCN) www.facebook.com/solansmusica
REGIÓ7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
DE NOTÍCIES<br />
107<br />
ART<br />
Les creus de l’esperit es<br />
fan expressions artístiques<br />
ESTACIÓ CENTRAL IGNASIANA.<br />
El 1995 s’instal·lava a Manresa<br />
la creu de l’acció «Manresa Hbf»,<br />
en record de Joseph Beuys<br />
El dolor pel bosc cremat i<br />
l’espiritualitat de sant Ignasi<br />
El juliol del 2015 un incendi forestal va<br />
devastar un miler d’hectàrees dels termes<br />
municipals d’Òdena, el Bruc, Sant Salvador<br />
de Guardiola i Castellfollit del Boix, a les<br />
comarques d’Anoia i del Bages. Colpit per les<br />
imatges de les flames i de la carbonització<br />
que provocaven, l’artista Marc Sellarès es va<br />
posar mans a l’obra i va convertir un sector<br />
de la terra cremada en un espai d’expressió<br />
artística a través d’un bosc de creus fetes<br />
amb els mateixos troncs destruïts pel foc.<br />
Aquesta és una de les expressions d’art<br />
actual d’aquestes comarques que ha<br />
desvetllat més interès arreu. Quan ja havia<br />
plantat les primeres cinquanta creus s’hi van<br />
fixar els mitjans informatius de proximitat,<br />
que al seu torn van atraure els primers<br />
visitants, i quan les creus ja n’eren un<br />
centenar va ser l’agència France Press la que<br />
va donar-li dimensió internacional. També<br />
de dimensió internacional és la Creu de<br />
Beuys, una escultura obra de l’escultor<br />
danès Björn Norgäard, situada als peus del<br />
Pont Vell de Manresa, la instal·lació de la<br />
qual va formar part de l'acció artística<br />
titulada Manresa Hauptbanhhof [Manresa<br />
estació central], realitzada amb el<br />
compositor Henning Christiansen l’any 1994.<br />
Tant Norgäard com Christiansen havien<br />
col·laborat amb l’artista avantguardista<br />
alemany Joseph Beuys en la seva famosa<br />
acció Manresa, que es va dur a terme a<br />
Düsseldorf l’any 1966, inspirada al seu torn<br />
en l’espiritualitat de sant Ignasi. Dues creus<br />
carregades de simbolisme i que són<br />
expressió artística d’inquietuds tant actuals<br />
com intemporals.<br />
Bosc de creus, de Marc Sellarès, al terme del Bruc, per expressar la desolació després d’un gran incendi forestal<br />
Creu de Beuys, de Björn Norgäard, al Pont Vell de Manresa<br />
«Lux Mundi», espectacle a la Seu de Manresa per la capital cultural<br />
- Il·luminacions ornamentals, decoratives.<br />
- Muntatge d’esdeveniments:<br />
llum, so, projeccions.<br />
C/ Sobrerroca, 5-7 - Tel. 93 872 25 61 - 08241 MANRESA - egarriga@egarriga.com - www.egarriga.com
D’UN DIARI<br />
REGIÓ7<br />
108<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
UNA MIRADA AMB PERSPECTIVA<br />
REGIÓ7<br />
Primera junta d’accionistes a la sala d’actes de Caixa Manresa. A la taula, d’esquerra a dreta, Jordi Comellas, Joan Montraveta, Gonçal Mazcuñán, Pilar Parcerisas, Carles Díez i<br />
Josep Camprubí<br />
40 anys de credibilitat<br />
ben guanyada<br />
El diari va saber néixer al lloc oportú en el moment adequat i ser útil a la societat<br />
Nom i Cognom<br />
POBLACIÓ<br />
les comarques que serveix<br />
A<br />
informativament Regió7 hi<br />
ha actualment 161 periodistes<br />
col·legiats. Un càlcul<br />
a mà alçada de la Demarcació<br />
Catalunya Central del Col·legi de<br />
Periodistes de Catalunya diu que deuen<br />
ser la meitat dels professionals de la comunicació<br />
que podrien col·legiar-se. En<br />
total, doncs, més de 300 persones treballen<br />
i viuen en aquest territori fent de periodistes.<br />
Si hi afegim els qui fan fotoperiodisme,<br />
els tècnics de so i d’imatge a les<br />
ràdios i televisions locals, els comercials<br />
que capten la publicitat que ajuda a mantenir<br />
els mitjans, els administratius que<br />
gestionen les empreses de comunicació,<br />
i els que es reparteixen per la complexa<br />
xarxa de serveis (logística, informàtica,<br />
tecnologies de la comunicació...) que necessita<br />
el sector, podem afirmar que el<br />
món de la comunicació ocupa un espai<br />
a considerar en l’economia de les nostres<br />
comarques. Deixo per als entesos la quantificació<br />
de les xifres, i jo intento fer una<br />
valoració qualitativa del fenomen. Escric<br />
fenomen en cursiva, no perquè Regió7<br />
sigui res fenomenal, sinó per remarcar la<br />
singularitat de la seva existència.<br />
Certament, la pràctica periodística a<br />
casa nostra és una activitat que fa 40<br />
anys, quan va néixer Regió7, més aviat<br />
era simbòlica, testimonial, exercida en<br />
mitjans condicionats per la censura del<br />
règim franquista. Els professionals, comptats<br />
en nombre, maldaven per sobreviure<br />
amb mitjans tècnics i coneixements periodístics<br />
limitats. L’obligació del periodisme<br />
a complir la funció social de donar<br />
al ciutadà les eines (informació, opinió...)<br />
que l’ajudin a interpretar el món en què<br />
viu, més aviat aconseguia objectius en<br />
sentit oposat, aleshores, en molts casos.<br />
Eren moments en què els diaris deien<br />
«mentides», segons sentència popular,<br />
contràriament a tot allò que es valorava<br />
Els professionals<br />
que hem fet el diari<br />
hem estat testimonis<br />
privilegiats d’una<br />
època prodigiosa<br />
que ens ha posat<br />
a prova a tots<br />
que sí que aportaven els mitjans de comunicació<br />
als ciutadans de països amb<br />
democràcia consolidada. Així és, doncs,<br />
que el 1978, just acabada d’aprovar la<br />
Constitució espanyola, el món de la comunicació<br />
es va afegir a la tasca de construcció<br />
d’una nova societat amb valors<br />
democràtics, i Regió7 també es va apuntar<br />
a un repte tan apassionant. Fer-ho en català<br />
ja passava d’atreviment, i afegia<br />
atractiu i incògnites a parts iguals al projecte.<br />
40 anys després, podem concloure<br />
que va valdre la pena intentar-ho, tant<br />
pels resultats quantificables en les xifres<br />
socioeconòmiques apuntades, com pels<br />
efectes cohesionadors que ha aportat el<br />
nostre diari al territori i el país.<br />
Ho hem dit en altres ocasions: a banda<br />
de l’atreviment, la iniciativa, l’esforç i els<br />
suports guanyats, el principal mèrit de<br />
Regió7 va ser néixer al lloc oportú en el<br />
moment adequat. Tot anava a favor, fins<br />
i tot la competència ens feia bons i necessaris,<br />
per la seva incapacitat d’adaptació<br />
als nous temps. L’ànsia per sortir del túnel,<br />
reconstruir el país, recuperar signes d’i-
REGIÓ7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
D’UN DIARI<br />
109<br />
dentitat, forjar un futur integrat en el projecte<br />
europeu, eren valors assumits per<br />
la societat catalana d’aquell moment, i la<br />
Catalunya Central va tenir des del primer<br />
dia el suport incondicional del seu diari.<br />
Ara que són temps de reflexió, revisió<br />
i autocrítica del període històric viscut<br />
des del 1978, es fa balanç de tot allò que<br />
es considera que ha contribuït a arribar<br />
fins aquí. En l’exhaustivitat del repàs,<br />
però, personalment hi trobo a faltar un<br />
esment clar del paper jugat pels mitjans<br />
de comunicació, i a casa nostra per Regió7<br />
especialment. Simplement, per ser equànimes<br />
en les valoracions, allò que tan<br />
encertadament la societat reclama, exigeix<br />
que compleixin els mitjans de comunicació.<br />
Com que estem celebrant el 40è aniversari<br />
del nostre diari, ja s’entendrà que<br />
tiri cap a casa: en tot aquest temps, Regió7<br />
ha estat a l’alçada de les exigències de<br />
cada moment. Mai s’ha arronsat ni defallit.<br />
Tot i els mals auguris, les desconfiances i<br />
els entrebancs inicials, vam saber guanyar-nos<br />
el pa de cada dia treballant fort,<br />
professionalment. El diari ha estat al<br />
costat de la gent, les entitats, les institucions.<br />
Ha participat en tots els projectes<br />
que pretenien enfortir el territori (túnel<br />
del Cadí, autopista, Sant Benet, universitat,<br />
Althaia, Patum, Kursaal...), ha patit amb<br />
les ensulsiades que han amenaçat el benestar<br />
social (crisi del tèxtil, de la mineria<br />
del carbó al Berguedà i de la sal de Cardona,<br />
can Jorba, Pirelli, Caixa Manresa...),<br />
i persisteix a donar suport a aquelles iniciatives<br />
que han d’ajudar a redreçar els<br />
dèficits en comunicacions (tren i C-55),<br />
mediambientals (runams, col·lector de<br />
Primera visita de Jordi Pujol a Regió7. D’esquerra a dreta, Montraveta, Camprubí, Calmet, Pujol i Mazcuñán<br />
REGIÓ7
D’UN DIARI<br />
REGIÓ7<br />
110<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
REGIÓ7<br />
Regió7 ha estat cronista de moments històrics. Manifestació pel manteniment de les mines de carbó al Berguedà. Al costat, imatge de can Jorba<br />
REGIÓ7<br />
REGIÓ7<br />
Joan Montraveta lliurant un trofeu d’homenatge als quiosquers<br />
REGIÓ7<br />
Xavier Domènech, mestre de periodistes, vivint en directe la notícia durant un incendi<br />
forestal<br />
salmorres, ordenació del territori), econòmics<br />
(projecte Phoenix, Avinent, Denso...<br />
), entre molts altres també significatius,<br />
com la recuperació del centre històric de<br />
Manresa, la celebració ignasiana del 2022,<br />
l’enfortiment de realitats i projectes com<br />
el del Rec a Igualada, suport decidit al<br />
potencial turístic del Berguedà, Solsonès<br />
i Cerdanya, i els atractius que també<br />
ofereix el Bages. Poques ciutats catalanes<br />
i espanyoles disposen d’un diari que parli,<br />
informi, potenciï els seus actius, com sí<br />
que en gaudeixen els 134 municipis i més<br />
de 470.000 habitants del territori que serveix<br />
diàriament Regió7. És de justícia remarcar-ho.<br />
Els professionals de Regió7 hem estat<br />
afortunats testimonis/protagonistes d’una<br />
etapa prodigiosa que ha exigit a tothom<br />
donar el millor. I allò que s’ha guanyat a<br />
pols aquest diari ha estat la credibilitat i<br />
l’estima necessàries per a la seva supervivència.<br />
Els canvis experimentats per la<br />
societat que l’acull i la revolució tecnològica<br />
que ha capgirat la comunicació social,<br />
han posat a prova la validesa del projecte<br />
periodístic engegat fa 40 anys. Jo diria<br />
que la vocació dels professionals de la<br />
casa, la incondicionalitat còmplice de<br />
lectors, anunciants, accionistes que van<br />
apostar-hi al seu dia, i l’oportuna integració<br />
en el grup Editorial Pensa Ibérica el 2006<br />
han estat clau per mantenir viu el compromís<br />
fundacional del diari, malgrat la<br />
crisi generalitzada que ha posat a prova<br />
la qualitat de gestió de fenòmens com<br />
Regió7. Celebrem-ho plegats, perquè ens<br />
ho hem ben guanyat.<br />
Gonçal Mazcuñán, explicant com es feia el diari en una visita d’escolars
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT<br />
111
D’UN DIARI<br />
REGIÓ7<br />
112<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
ANECDOTARI<br />
Alguns<br />
moments<br />
singulars<br />
G. M. MANRESA<br />
Tanta intensitat de vida acumulada en<br />
40 anys també encabeix moments singulars,<br />
algun dels quals, a l’inici de tot, van<br />
posar-nos a prova:<br />
• Al cap de pocs mesos de l’arrencada<br />
del diari hi va haver l’intent d’assalt d’ETA<br />
a la caserna militar de Berga a càrrec d’un<br />
escamot que tenia integrants amb domicili<br />
al Bages. La circumstancial vinculació accionarial<br />
d’un d’ells amb l’empresa editora<br />
ens va comportar haver de treballar periodísticament<br />
enmig de tensions i sospites<br />
de parcialitat, atesa l’etiqueta d’esquerranosos<br />
que portàvem penjada des del primer<br />
dia. Mai no vam dubtar que teníem<br />
el telèfon intervingut.<br />
• Tampoc ens va ajudar gens en els primers<br />
temps que un col·laborador extern<br />
del diari participés en el segrest i agressió<br />
armada a Federico Jiménez Losantos, aleshores<br />
un dels signants capdavanters del<br />
Manifiesto de los 2.300 que qüestionava<br />
la igualtat de drets lingüístics del català i<br />
el castellà.<br />
• El toc de gràcia ens el va donar el<br />
tinent coronel de la 412 comandància de<br />
la Guàrdia Civil a Manresa, el capvespre<br />
del 23-F. Conscients del moment transcendental<br />
que vivíem, li vam trucar per<br />
saber «a qué nos hemos de atener?». La<br />
resposta va ser clara i aclaridora: «nada,<br />
nada, Mazcuñán. Sigan como hasta ahora...<br />
[pausa] y a ser posible un poquito mejor».<br />
Tu diràs.<br />
• Quan se’ns va glaçar la sang de debò<br />
va ser el dia que vam rebre el requeriment<br />
judicial d’un empresari perquè l’indemnitzéssim<br />
amb 10.000.000 de pessetes per<br />
una informació que considerava que l’afectava<br />
negativament. Lògicament ho havia<br />
llegit malament i el jutge no li va fer cas.<br />
• Especialment impactant va ser la bronca<br />
que ens va clavar en públic el president<br />
Pujol el dia que s’inaugurava el Palau Firal<br />
de l’ExpoBages: en llegir la portada del<br />
diari amb què l’havíem obsequiat quan<br />
va entrar al nostre estand, va exclamar visiblement<br />
enfadat davant tota la comitiva<br />
oficial que l’acompanyava: «Fals! Això és<br />
fals! Aquest diari diu mentides!», i va<br />
marxar d’una revolada. A mi em punxen<br />
ara i encara no em surt sang. L’enuig presidencial<br />
el va motivar el cansament de<br />
sentir-se interpel·lat a cada visita sobre el<br />
tema de l’aprovació definitiva del projecte<br />
de l’autopista Terrassa-Manresa i l’obertura<br />
del concurs de licitació de les obres que<br />
havia de fer la Generalitat. Aquell dia havia<br />
Jordi Pujol amorosint l’enuig d’Anna Muñoz, directora de Diari de Terrassa, i de Gonçal<br />
Mazcuñán, director de Regió7, agreujats pel cap de protocol durant la inauguració de<br />
l’autopista Terrassa-Manresa<br />
circulat la contrasenya, mai escrita, que<br />
calia fer arribar al President el neguit del<br />
territori per un projecte viari que es considerava<br />
cabdal i no hi havia manera de<br />
desencallar. El rum-rum ja feia estona que<br />
atabalava Pujol i va espolsar-se’l de sobre<br />
quan el va trobar escrit a la portada de<br />
Regió7. L’hi vam servir en safata. Era un<br />
22 de maig del 1986.<br />
• Contràriament, podem dir que el president<br />
Pujol va ser especialment atent<br />
amb el nostre diari precisament el dia de<br />
la inauguració oficial de l’autopista, el 20<br />
de juny del 1989. Per afegir relleu a l’acte,<br />
Diari de Terrassa i Regió7 vam editar sengles<br />
edicions en què nosaltres redactàvem<br />
els continguts que descobririen els terrassencs<br />
en tot el que els esperava Bages<br />
amunt i fins a Puigcerdà, alhora que ells<br />
van elaborar els textos que explicaven als<br />
REGIÓ7<br />
regiosetencs els atractius de la comarca<br />
veïna. Allò que semblava i era una iniciativa<br />
interessant no va agradar al responsable<br />
del protocol de l’acte, i ens va impedir<br />
distribuir els exemplars entre els assistents.<br />
L’enrenou es va resoldre ràpidament i satisfactòria<br />
només arribar al President.<br />
• Anoto com a valoració molt especial<br />
de la vocació de servei del nostre diari la<br />
que va fer l’empresari d’una gran cadena<br />
de supermercats la nit que, veient cremar<br />
un dels seus establiments emblemàtics,<br />
va rebre l’oferiment incondicional de<br />
Regió7 per notificar el que li calgués a<br />
clients i proveïdors després del desastre.<br />
El seu diari de capçalera (la nostra competència)<br />
feia vacances a l’agost... i aquell<br />
dia va veure clar que li calia canviar de<br />
suport per a la propaganda del seus establiments.<br />
Felicitem Regió7<br />
pel seu 40è aniversari<br />
FELIÇ SANT JORDI
REGIÓ7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
D’UN DIARI<br />
113<br />
Els<br />
primers<br />
de la llista<br />
G. M. MANRESA<br />
Vam començar amb 5 redactors i una<br />
cinquantena de col·laboradors: Jordi Comellas,<br />
Joan Montraveta, Remei Aranda,<br />
Gonçal Mazcuñán, Pilar Parcerisas, l’estimat<br />
Albert Macià, Xavier Domènech, Anna<br />
Duocastella, Mercè Puigpelat, Jordi Guals,<br />
Irene Grau, Joanna Sallés, Pere Gassó, Pere<br />
Bascompte, Josep M. Bertran Teixidor, Baltasar<br />
Vila-Massana, Jordi Vinyoli, Lluís Pujol,<br />
Joan Ribó, Joan Sebastià Rodó, Josep<br />
Maria Purtí, Carles Llussà, Lídia Vilalta,<br />
Carmen Alcaide, Xavier Batalla, Josep<br />
Ametller, Lluís Torra, Joan Ramells, Xarli<br />
Diego, Joan Torradeflot, Jaume Vidal, Enric<br />
Roca, Teresa i Núria Torra i els seus pares<br />
Josep i Rosa, Quim Sivillà, Manel Rived,<br />
Quico Romera, Emili Giró, Manel Marquillas,<br />
Xavier Pubill, Pep Mià, Josep Joanbaró,<br />
Mateu Fité, Remei Arnaus, Joan Calmet, Josep<br />
M. Vila, Carles Riera, Manuel Clarà, Ramon<br />
Molera, Salvador Redó, R. Serra, Ferrer<br />
i Miró, Pere Solà, Jaume Closas, Ferran<br />
Sánchez Agustí, Antoni Arnau, Antoni Torras,<br />
Jaume Simó, Juli Grandia, Maria Brucart,<br />
Maria Puig, Joan Penes, Lluís Cortina,<br />
Albert Macià, membre de l’equip fundador, cap de Cultures i Documentació. Ell va<br />
proposar el nom del diari<br />
REGIÓ7<br />
Toni Planes, Pep Gras, Montse Molins, Carme<br />
Vila, Josep M. Ballarín, Pep Salat, Jordi<br />
Puntes, Isidre Casals...<br />
I la llista es va anar enriquint a poc a poc,<br />
amb la incorporació de noms històrics en<br />
la vida del diari: Joan Capdevila, Manel Bonafacia,<br />
l’enyorat Sadurní Rovira, Joan Castro,<br />
Ramon Gualdo, Josep Montanyà, Lluís<br />
Badia, Josep Camprubí Plans, Josep M. Casas<br />
Sabata, Josep Vila Closes, Emili Vilanova,<br />
Marc Viader, Josep M. Vilar, Jordi Bordas,<br />
Manel Fontdevila, Salvador Quintana,<br />
Toni Corominas, Josep Paré, Xavier Gual,<br />
Joaquim Alberch, Ramon Xandri, Jaume<br />
Fígols, Eugeni Vila, Francesc Caballé,,<br />
Francesc Elias, Josep Gudayol, Ramon<br />
Creus, Anna Montané, Manel Escobet,<br />
Jaume Huch, Quirze Grifell, Carles Solà,<br />
Jordi Cussà, Josep Genescà, Jacint Codina,<br />
Miquel Cabra, Jordi Simón, Pere Sánchez,<br />
Neus Quer, Ramir Lanau, Joan Simón, Joan<br />
Garcia, Roser Jordana, Jordi Arnan, Josep<br />
Tugues, Felip Vendrell, Montserrat Mas,<br />
Rosa Gru, Francesc Parcerisa, Josep M. Estrada,<br />
Joan Bosch, Ramon Viladomat, Alfons<br />
Alda, Modest Tuset, Albert Biescas,<br />
Genís Boixader, Antoni Borràs, Francesc<br />
Junyent, Lluís Calderer, Jaume Badia, Pere<br />
Fons, Toni Torra, Jacint Carrió, Marc Casín,<br />
Joan Claret Font, Josep M. Pintó, Josep Comas,<br />
Vicenç Furió, Toni Galindo, Rafael<br />
Gamero, Pep Garcia, Felip González, Jordi<br />
Jané, Carles Jódar, Jori Lorente, Antoni Magaña,<br />
Emilià Martínez, Jordi Sardans, Josep<br />
M. Oliva, Ricard Oliva, Josep Mas Ñaco, Jesús<br />
Alonso, Joaquim Aloy, Josep M. Aloy,<br />
Josep Oró, Teresa Planell, Jaume Pons, Josep<br />
Ritort, Montse Roldan, Joan Ros, Ramon<br />
Batallé, Joan Vinyoli, Antoni Zumaquero,<br />
Kop, Pere Isern, Josep M. Camps,<br />
Dolors Font, Albert Obradors, Joaquim Pijolar,<br />
Imma Canal, Josep Gost, Anna Santasusana,<br />
Josep Santasusana, Francesc<br />
Monzó, Toni Lora, Carme Turiera, Pere Vilar,<br />
Jaume Grandia, Josep Blancafort, Agustí<br />
Costa, Lluís Cornet, Dolors Macià, Octavi<br />
Soler, Jordi Nacenta, Nati Luna, Ismael<br />
Puig, Jaume de Pedro, Joan Rafart, Maria<br />
Corominas, Anselm Montraveta, Josep Tugues,<br />
Narcís Clotet, Josep M. Tripiana, Josep<br />
Pere Miquel, Neus Marqués, Joan Sobré...<br />
i la resta fins a 1.500 pel cap baix, que<br />
em perdonaran que no tingui més espai<br />
per anomenar-los tots.<br />
Descobreix<br />
les noves<br />
instal·lacions!<br />
Ara que ve<br />
el bon temps, aprofita<br />
els millors descomptes<br />
en equipament<br />
i accessoris a la<br />
nostra nova botiga!<br />
C/ MOIXERÓ, 7 – TALLER C/ CADI, 25<br />
08272 Sant Fruitós de Bages (Barcelona)<br />
Tel. 93 877 12 84 – info@mx-arvi.es
114 PUBLICITAT<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019 Regió7
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT<br />
115
D’UN DIARI<br />
REGIÓ7<br />
116<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
E<br />
REGIÓ7: EL REPTE DE CONTINUAR<br />
l 30 de desembre del<br />
1978 apareixia a<br />
Manresa el periòdic<br />
Regió7. Avui, més de<br />
quaranta anys després, costa de<br />
situar-nos mentalment en aquell<br />
moment. Franco havia mort feia<br />
poc més de tres anys i la incertesa<br />
i la violència dominaven el panorama<br />
polític. ETA i l’extrema<br />
dreta mataven sovint. Però també<br />
la mateixa policia, a les ordres<br />
de Fraga Iribarne, matava cinc<br />
treballadors en vaga en una manifestació<br />
en un sol incident, i<br />
atemptats diversos i la repressió<br />
ocasionaven morts i ferits amb<br />
freqüència. Es decretaven estats<br />
d’excepció. S’anava preparant la<br />
substitució de les corts franquistes<br />
per noves estructures polítiques,<br />
però sense que el poder<br />
efectiu s’escapés dels que l’han<br />
mantingut sempre. Alhora, l’11<br />
de setembre del 1976 tenia lloc la<br />
primera celebració multitudinària<br />
de la Diada catalana a Sant Boi<br />
de Llobregat i un any després, el<br />
1977, es convocava la primera<br />
gran manifestació a Barcelona<br />
amb el conegut lema de «Llibertat,<br />
amnistia i estatut d’autonomia».<br />
Poc més tard, es restablia la<br />
Generalitat i Josep Tarradellas<br />
pronunciava la famosa frase: «Ja<br />
sóc aquí!». Mentrestant s’havia<br />
anat legalitzant els partits polítics<br />
i es preparava la nova Constitució.<br />
Però l’11 de novembre del<br />
1978 encara va tenir lloc un fet<br />
que mostrava la incertesa de l’època:<br />
al darrer moment s’aturava<br />
l’anomenada «Operación Galaxia»,<br />
un intent de cop d’estat de<br />
l’extrema dreta protagonitzat pels<br />
mateixos que ho tornarien a provar<br />
el 23 de febrer del 1981, entre<br />
ells el tinent coronel Antonio Tejero.<br />
Finalment el 6 de desembre<br />
del 1978 se celebrava el referèndum<br />
que va aprovar la Constitució<br />
i justament tres setmanes<br />
després Regió7 sortia per primera<br />
vegada al carrer.<br />
Però el nou periòdic no naixia<br />
sobtadament. La seva aparició<br />
pública va ser el fruit de<br />
molts esforços previs, de moltes<br />
reunions, de moltes hores<br />
de definir el que es volia fer, de<br />
molta feina per recaptar accionistes<br />
per a la societat editora<br />
i per convèncer les persones<br />
que s’hi havien d’involucrar.<br />
No tothom a Manresa ho veia<br />
clar. De fet, entre el 1977 i el<br />
1978 van coexistir diversos<br />
projectes periodístics, empesos<br />
des d’àmbits ciutadans diferents.<br />
Però només Regió7 es<br />
va fer realitat i va subsistir.<br />
Apareixia encara,<br />
però, l’antic periòdic<br />
franquista directament<br />
vinculat amb la «Prensa<br />
del Movimiento»,<br />
que s’havia titulat Manresa<br />
fins al 1976 i que<br />
després adoptà el nom de Gazeta<br />
de Manresa i va suprimir<br />
el jou i les fletxes de l’escut de<br />
Planta de redacció a la seu del diari<br />
Josep<br />
Camprubí<br />
EXPRESIDENT DEL<br />
CONSELL D’ADMI-<br />
NISTRACIÓ D’EDI-<br />
CIONS INTERCO-<br />
MARCALS<br />
I de moment ja ha fet<br />
quaranta anys. El seu<br />
principal repte, ara, és de<br />
continuar, de persistir<br />
la Falange que fins llavors havia<br />
portat. Però, poc adaptat a<br />
la nova situació política, va<br />
tancar definitivament el 1982.<br />
No va reeixir tampoc l’intent<br />
de ressuscitar una capçalera<br />
històrica com El Pla de Bages,<br />
que s’havia editat entre el 1904<br />
i el 1937, però que en la seva reaparició<br />
del 1983 només va<br />
sortir durant uns quants mesos.<br />
Mentrestant, Regió7 s’anava<br />
consolidant i passava de<br />
sortir dos dies a la setmana a<br />
créixer progressivament fins a<br />
aparèixer cada dia.<br />
Per què l’aventura d’editar<br />
Regió7 va reeixir? Per moltes<br />
raons. Perquè hi va haver un<br />
equip de professionals prou<br />
jove i amb prou empenta<br />
per impulsar-lo.<br />
Perquè era el moment<br />
de renovar, airejar i democratitzar<br />
la informació,<br />
que havia estat<br />
malmesa, falsejada i<br />
controlada durant tant<br />
de temps pel franquisme. Perquè<br />
calia fer bona informació<br />
en català després d’anys i anys<br />
ARXIU/OSCAR BAYONA<br />
sense premsa en la llengua del<br />
país. Perquè calia relligar el territori<br />
de la Catalunya Central i un<br />
mitjà de comunicació potent era<br />
una magnífica eina per fer-ho.<br />
Regió7 va ser un èxit perquè va<br />
sorgir en el moment apropiat, va<br />
trobar el personal i l’entorn adequats<br />
per fer realitat el projecte i<br />
perquè es va proposar aconseguir<br />
els objectius que corresponien a<br />
l’època. I es va convertir així en un<br />
dels pocs diaris que s’editen en<br />
una ciutat de la dimensió de<br />
Manresa però que cobreix informativament<br />
un territori molt més<br />
extens.<br />
I de moment ja ha fet quaranta<br />
anys. El seu principal repte, ara,<br />
és de continuar, de persistir. De<br />
seguir adaptant-se a les condicions<br />
radicalment diferents del<br />
seu inici. A final del 1978 no hi havia<br />
telefonia mòbil, no hi havia internet,<br />
no hi havia xarxes socials,<br />
i pràcticament no hi havia encara<br />
ni ordinadors personals. Sí que<br />
hi havia ràdio i TV però el paper<br />
–els diaris de paper–era el suport<br />
bàsic de la informació i de la<br />
publicitat. Avui, l’estructura econòmica<br />
dels mitjans de comunicació,<br />
els sistemes tècnics que es<br />
fan servir per preparar i difondre<br />
la informació i la manera concreta<br />
en què cada ciutadà vol rebre<br />
aquesta informació han canviat<br />
substancialment. Per a un diari<br />
com Regió7, doncs, la gran qüestió<br />
és saber mantenir el nivell,<br />
adaptar-se contínuament a les<br />
condicions canviants i continuar<br />
sent fidel als pressupòsits bàsics<br />
d’informació veraç, plural, democràtica<br />
i en català, alhora que<br />
seguir reflectint la vida real de tot<br />
el seu territori de cobertura. De<br />
fet, quaranta anys d’experiència<br />
són una bona base per aconseguir-ho.
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT<br />
117<br />
TEL. 93 837 23 86 – 669 127 231<br />
SALLENT DE SERVEIS<br />
GASOIL – GASOLINA SENSE PLOM 95 – ADBLUE<br />
Els millors preus del Bages!<br />
GASOIL DE CALEFACCIÓ A DOMICILI<br />
OBERT<br />
24H
D’UN DIARI<br />
REGIÓ7<br />
118<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
COMPROMÍS, INNOVACIÓ I ARRELAMENT<br />
R<br />
egió7 va aparèixer<br />
per primera vegada<br />
el 30 de desembre<br />
de 1978, fruit de<br />
l’empenta d’un grup de periodistes<br />
disposats a treballar pel<br />
dret a la informació dels ciutadans<br />
de la Catalunya Central i de<br />
la confiança que van fer-los les<br />
sis-centes persones que van<br />
comprar les primeres accions.<br />
Aquella aventura incerta aleshores<br />
continua avui del tot consolidada<br />
i adaptada a les noves<br />
exigències de l’economia globalitzada<br />
i de la societat interconnectada.<br />
El Regió7 que aquesta<br />
matinada ha sortit de la rotativa<br />
és radicalment diferent del que<br />
va veure la llum fa quatre dècades,<br />
però, tanmateix, manté renovats<br />
i posats al dia els valors<br />
originals de compromís, d’innovació,<br />
d’arrelament.<br />
Són, doncs, quaranta anys de<br />
compromís amb la independència<br />
informativa. Regió7 va<br />
néixer en temps difícils, en plena<br />
transició, en un moment de<br />
recuperació de les institucions<br />
democràtiques, entre les<br />
quals també hi havia la d’una<br />
premsa lliure. En aquest context,<br />
va assumir un paper pioner<br />
a l’hora de crear un model<br />
autòcton de premsa de<br />
proximitat en català. Al llarg<br />
de tota la seva història, la seva<br />
redacció ha estat una escola<br />
de formació per a molts periodistes<br />
de les comarques<br />
centrals de Catalunya que<br />
han après l’ofici en un dels<br />
fronts més complicats del periodisme:<br />
el de la informació<br />
local, la que requereix tant o<br />
més rigor que la general o especialitzada<br />
perquè el lector<br />
coneix, sovint, els fets i els<br />
seus protagonistes<br />
de primera<br />
mà i, per<br />
tant, presentar-los<br />
en la seva<br />
complexitat<br />
i multiplicitat<br />
de matisos no és una<br />
opció sinó una exigència.<br />
Valentí<br />
Martínez<br />
Espinosa<br />
DIRECTOR<br />
GENERAL DE LA<br />
FUNDACIÓ<br />
UNIVERSITÀRIA<br />
DEL BAGES<br />
En aquest context, Regió7 va assumir<br />
un paper pioner a l’hora de crear<br />
un model autòcton de premsa<br />
de proximitat en català<br />
Són, també, quaranta anys<br />
d’innovació. El món ha canviat<br />
molt durant les darreres<br />
dècades, però si una indústria<br />
ha viscut una revolució<br />
radical ha estat la dels mitjans<br />
de comunicació. Si en els inicis<br />
Regió7 va haver de crear<br />
un llenguatge periodístic<br />
propi, en un context en què<br />
no hi havia gaire referents de<br />
periodisme en català, ni de<br />
periodisme compromès amb<br />
la proximitat, darrerament,<br />
també ha hagut d’espavilarse<br />
per fer-se un lloc en el nou<br />
entorn digital, que, amb el<br />
canvi de segle, ha anat prenent<br />
més i més protagonisme,<br />
ha modificat<br />
les<br />
formes<br />
d’accedir i<br />
de consumir<br />
informació,<br />
ha<br />
alterat els<br />
conceptes<br />
de veritat i objectivitat i ha<br />
sacsejat els límits del que és<br />
local i el que és global.<br />
Són, finalment, quaranta<br />
anys d’arrelament al territori i a<br />
la seva gent. Fidel a uns orígens<br />
que van combinar amb encert el<br />
rigor professional i la implicació<br />
ciutadana, Regió7 ha estat generós<br />
a l’hora de posar el prestigi<br />
i la capacitat d’influència institucional<br />
merescudament<br />
guanyats durant tots aquests<br />
anys al servei de múltiples iniciatives<br />
de dinamització social i<br />
econòmica, de reconeixement<br />
del talent, de promoció del debat<br />
i la reflexió, de projecció de<br />
Manresa i les comarques centrals<br />
al conjunt del país.<br />
Avui, Regió7 no només és el<br />
diari de capçalera per a tots els<br />
que vivim en aquest tros de<br />
món, és, també, un referent de<br />
capitalitat per a Manresa, un<br />
exemple de la capacitat de la<br />
ciutat i la seva àrea d’influència<br />
de generar iniciatives sòlides, la<br />
prova que és possible fer país i<br />
participar del món global des de<br />
l’entorn local.<br />
Per molts anys!
Regió7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
PUBLICITAT<br />
119
ANYS<br />
D’UN DIARI<br />
REGIÓ7<br />
120<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019
REGIÓ7<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
D’UN DIARI<br />
121
D’UN DIARI<br />
REGIÓ7<br />
122<br />
DIMARTS, 23 D’ABRIL DEL 2019<br />
ANYS<br />
I AL CAP DE 40 ANYS... JA HAS SORTIT AL DIARI?<br />
E<br />
scric al diari perquè vaig<br />
plegar del diari, molt<br />
jove, i vaig prometre al<br />
gerent Montraveta que<br />
seguiria escrivint. Ja saben, doncs,<br />
la culpa és del Montra. Escric al Regió7<br />
des que anava en calça curta,<br />
duia cabells llargs i no tenia manies.<br />
Vaja, com el diari!, que el fèiem en<br />
calça curta, amb una sabata i una<br />
espardenya ,amb la redacció plena<br />
de peluts i amb poques manies. O<br />
cap. No hi havia ordinadors, la màquina<br />
de revelar fotos la fregava<br />
l'Andreu amb Coca-cola i escrivíem<br />
a mà i a màquina rupestre i per torns<br />
perquè no hi havia ni màquines ni<br />
taules ni llocs per a tots. Jo sempre<br />
em passava de la ratlla escrivint<br />
i el gran Albert i el Gonçal em<br />
renyaven sense renyar-me.<br />
Aquest diari no sortia cada dia...<br />
uff!, ens hauríem mort i la ciutat<br />
es posava en guàrdia quan el diari<br />
arribava al quiosc. Quiosc...<br />
se'n recorden?<br />
Manresa té un diari i ara em<br />
costaria imaginar-me-la sense. I<br />
és que el diari feia... por, ui!!!, el<br />
diari feia... rabieta, aixxx! i el diari...<br />
semblava poca cosa perquè<br />
deien i diuen que el Regió7 no és<br />
el New York Times. Però tothom<br />
se'l mirava, i se'l mira... Perquè re-<br />
Pep<br />
Garcia<br />
PRODUCTOR<br />
CULTURAL<br />
I ARTÍSTIC<br />
sulta que el NYT no parla del Tossal<br />
dels Cigalons, ni de la Llum, ni<br />
de l'alcalde de moda ni d'altres<br />
manresanades o pecats capitals,<br />
ni de les rauxes de Berga ni del poderío<br />
–ara– d'Igualada. Ni dels<br />
nostres «famosos». Famosos d'estar<br />
per casa. És un diari, aquest,<br />
que té un nom estrany perquè tothom<br />
el coneix pel nom i ningú té<br />
gaire clar, encara, què coi és això<br />
de la setena regió. Per set em venen<br />
al cap... els set pecats capitals,<br />
el setè de cavalleria, els pobres set<br />
nans, les set meravelles d'aquest<br />
món, les set plagues d'Egipte<br />
(n’eren 7?) els set mars, i, sobretot,<br />
els 7 magnífics... Ah! i el set i mig!<br />
I és que el Regió7 trobo que té una<br />
mica de tots aquests «sets». Oi?<br />
I aprofito per fer una crida pública:<br />
si algú durant 40 anys encara no<br />
ha sortit al Regió7 que s’hi posi en<br />
contacte que això ho arreglem de seguida.<br />
No ets «ningú», a casa, si un<br />
cop a la vida no has sortit al Regió7.<br />
Truquin al director i diguin que truquen<br />
de part meva. Estarà molt<br />
content (disculpa, Marc Marcè, per<br />
la feinada...). Un diari que ara surt<br />
cada dia però que sospito que d'aquí<br />
a poc sortirà també cada nit. Només<br />
els cal, a aquests del Regió7, proposar-s'ho.