LLIBRET FALLA SANT VICENT MARVA 2019 "DONES"

Encara que aquest mètode no era una cura, sí que va ser un
gran alleujament per als malalts de lepra, i l'únic tractament
efectiu fins que es van desenvolupar els primers antibiòtics per
a la malaltia en els anys 40. Malgrat això, el nom d'Alice Ball va
passar desapercebut durant dècades fins que en els anys 2000
la Universitat de Hawaii el va rescatar i li va realitzar
l'homenatge que mereixia revelant una placa en el seu honor
al costat de l'únic arbre de chaulmoogra que existeix al campus.
Van haver de passar nou dècades després de la seua mort abans
que el seu treball fóra reconegut.
mou per la perifèria de l'humà, és un atribut que no està
integrat en el primer, sinó més aviat una extensió d'aquest,
mentre que allò que és masculí no es pot deslligar de la idea
d’allò que és humà com si foren sinònims.
3. Una saga masculina de dominació. Lligat amb els elements
anteriors apareix la corroboració que la història, amb caràcter
general, ha sigut escrita per homes, tant literalment com
simbòlica. Veu en això un símptoma d'un fenomen de
dominació i submissió de les dones, i al seu torn el motiu pel
qual s'ha alienat a la dona de tots els aspectes de la vida i de la
producció simbòlica.
4. No es naix dona, s'arriba a ser-ho. Recapitulant, veurem que
per a Simone de Beauvoir el punt de referència d’allò que és
humà és l'home i que allò que és femení és, en tot cas, un
atribut específic no equiparable al concepte del masculí, ja que
és definit segons la seua proximitat o llunyania d'aquest punt
de referència. La conclusió que extrau d'això és que allò que és
femení és, en si mateix, alguna cosa que ha sigut dissenyat i
definit per l'home i impost sobre les dones.
5. Per una feminitat no alienada. La teoria que Simone de
Beauvoir traça en “El Segundo Sexo” no és simplement una
descripció del que ella considerava que era la realitat. Adherit
a això estava una indicació moral, del que havia de fer-se i és
bo. En concret, aquesta filòsofa va assenyalar la necessitat que
les dones definiren la seua pròpia identitat al marge de la
mirada masculina, sense veure's coaccionades per les
imposicions per part d'aquest referent moral i intel•lectual
alimentat a base de segles de dominació
EVELYN BEREZIN – Física estatunidenca. Va dissenyar el primer
sistema de processament de textos.
(Nova York, Estats Units d’Amèrica, 12 d'abril de 1925 – 8 de
desembre de 2018)
SIMONE DE BEAUVOIR – Filosofa i escriptora francesa. Va
desenvolupar un cos teòric sobre el feminisme.
(París, França, 9 de gener de 1908 – 14 d'abril de 1986)
Durant la seua joventut va estudiar filosofia en la Sorbona
primer, i després en l’École Normale Supérieure. En aquesta
segona institució va conéixer a Jean-Paul Sartre, i en aquest
moment va començar una relació afectiva que va durar tota la
vida. Les influències existencialistes de Sartre es deixen veure
en “El Segundo Sexo”, l'obra més coneguda de Beauvoir, si bé
l'aplicació d'aquesta perspectiva als estudis de gènere va ser
totalment original, tal com veurem. D'altra banda, a més de
desenvolupar un cos teòric important per al feminisme, aquesta
filòsofa va ser també novel·lista.
La teoría de Simone de Beauvoir:
Una de les moltes dones que van quedar en l'oblit en l'univers
tecnològic, malgrat la seua enorme aportació a les ciències de
la computació. L'enginyera és considerada com la creadora, fa
quasi mig segle, del primer sistema informàtic per a gestionar
les reserves d'avió i va dissenyar un ordinador per a editar
textos, molt abans que Microsoft.
Berezin treballava per al fabricant de les màquines d'escriure
Underwood quan se li va ocórrer la brillant idea amb la qual va
canviar per complet el treball de les secretàries. Però en aquells
dies els ordinadors estaven encara en una fase molt incipient
en el seu desenvolupament, no eren fiables i la seua capacitat
de memòria era molt limitada, així com la velocitat per a
processar les ordres.
Fins que va arribar la tecnologia dels transistors i de colp es va
expandir la potència de les computadores, així com les
comunicacions, Berezin va dissenyar el primer sistema central
1. Reconeix allò que és masculí com el punt de referència. El
punt de partida de Beauvoir va ser adonar-se que totes les
produccions culturals de la humanitat, des de l'art fins a l'ús del
llenguatge, tenen a l'home com a punt de referència. Per
exemple, en expressar la idea de “ésser humà" s'utilitza per
defecte la figura de l'home, o la de l'home i la dona, però mai
la de la dona.
2. A partir de la idea anterior, desenvolupa la idea de "l'un
altre", o més bé, "l'altra". Aquesta categoria serveix per a
expressar d'una manera visual el fet que el gènere femení es
98