LLIBRET FALLA SANT VICENT MARVA 2019 "DONES"

MARGARET ANN BULKLEY – Cirurgiana britànica. Va suplantar
la seua pròpia personalitat per a dedicar-se a la medicina.
(Belfast, Irlanda del Nord, Regne Unit, 9 de novembre de 1795
– 25 de juliol de 1865)
d'obrir a empentes algunes de les portes que fins llavors ningú
com ella havia obert encara, sent la primera dona i la primera
afroamericana a obtindre un títol de màster en la Universitat
de Hawaii.
Va nàixer en una família de classe mitjana. El seu pare, James
Presley, era editor de periòdic i advocat, i la seua mare, Laura
Ball, era fotògrafa. El seu avi matern havia sigut un famós
abolicionista i fotògraf, l'obra del qual va estar centrada a
retratar als grans líders negres de la seua època.
A principis dels 1900, Alice i la seua família es van mudar a
Hawaii, on ella va anar al col·legi, però pocs anys més tard,
després de la mort del seu pare, van tornar a Seattle. Va passar
allí els seus anys d'institut i es va graduar en química
farmacèutica per la Universitat de Washington. No obstant això,
va tornar a la Universitat de Hawaii que la va contractar com a
professora de Química.
James Barry va ser un cirurgià de l'exèrcit britànic. Encara que
Barry va viure tota la seua vida adulta com un home, es tractava
d'una dona que es va fer passar per home per a poder ingressar
en la universitat i aconseguir el seu somni de convertir-se en
cirurgiana.
Margaret Ann Bulkley, com a Barry, va ser acceptada en la
Universitat d'Edimburg com a estudiant de medicina en 1809
obtenint el doctorat en Medicina en 1812. Va treballar com a
assistent d'hospital per a l'exèrcit britànic en 1813. Degué servir
en la Batalla de Waterloo. Posteriorment va servir a l'Índia i a
Sud-àfrica.
Després de la seua arribada a Ciutat del Cap seria nomenat
Inspector Metge de la colònia britànica, treballant en la millora
dels subministraments d'aigua potable i realitzant una de les
primeres cesàries reeixides de les quals es té notícia. En 1828
deixa Ciutat del Cap i el seu lloc de cirurgià militar, per a
traslladar-se fins a Illa Maurici en 1828, Trinitat i Tobago i l'illa
de Santa Helena. Posteriorment serviria a Malta, Corfú, Crimea,
Jamaica i, en 1831, el Canadà.
En aquells dies aconsegueix el rang d'Inspector General, però
algunes enemistats polítiques gestades durant la seua estada
en Santa Helena provoquen que siga degradat a cirurgià de
camp i destinat a les Índies Occidentals en 1838. Durant aquesta
destinació es concentrarà a millorar les condicions de les tropes
a la seua cura, per la qual cosa serà promogut a Oficial Mèdic
de Primera. En 1845, Barry contrau la febre groga i torna a Gran
Bretanya.
Els encarregats de preparar el cadàver van ser els que van
descobrir que en realitat era una dona. Després de donar-se a
conéixer aquesta informació, moltes de les persones que havien
treballat amb Barry van afirmar "haver tingut sospites" del seu
vertader sexe. Malgrat la revolada formada, va ser enterrada
en el cementeri de Kensal Green, amb el nom de James Barry i
el seu rang oficial.
Ball va desenvolupar un tractament per a la lepra que es va
convertir en el més utilitzat fins que en els anys 40 es van crear
els primers antibiòtics. Durant segles, metges xinesos i indis
havien estat aplicant oli de chaulmoogra (Hydnocarpus
wightianus), una espècie d'arbre que creix a Àsia, com a
principal tractament, però amb un èxit moderat. D'una banda,
podia aplicar-se sobre la pell, de manera que proporcionava
cert alleujament però no penetrava prou per a tindre un efecte
profund i per un altre, podia injectar-se, però com que no era
soluble en aigua, era difícil fer-ho sense causar un important
sofriment als pacients, que en molts casos acabaven prescindint
del tractament.
Harry T. Hollman, ajudant de cirurgià de l'Hospital Kalihi,
coneixedor de l'habilitat de Ball com a química i farmacèutica,
li va demanar ajuda per a trobar una solució. Ball va aconseguir
extraure els principis actius de l'oli de chaulmoogra, anomenats
àcid chaulmógrico i àcid hidnocárpico, i amb ells va crear el
primer remei soluble en aigua i per tant fàcilment injectable
amb el qual alleujar i tractar als pacients de lepra. Només tenia
24 anys, i a causa de la inhalació de gasos tòxics durant el seu
treball, va emmalaltir greument. Per desgràcia, Ball mai
arribaria a veure el seu mètode en aplicació, moriria abans de
complir els 25. De fet, va estar prop de patir la total usurpació
del seu treball.
A causa de la seua mort sobtada i prematura, un altre científic,
Arthur L. Dean, va continuar amb les seues investigacions, va
publicar els resultats i va tractar de batejar el descobriment com
el mètode Dean. Va ser el seu anterior cap, el doctor Hollman,
el que es va encarregar que el reconeiximent anara a qui s'ho
mereixia: “Després d'una considerable quantitat de treball
experimental, va ser la senyoreta Ball la que va aconseguir
resoldre el problema. El mètode és conegut com el mètode Ball”.
ALICE BALL – Química estatunidenca. Va desenvolupar un
tractament per a la lepra.
(Seattle, Washington, Estats Units d’Amèrica, 24 de juliol de
1892 – 31 de desembre de 1916)
Va viure una vida més breu del que ningú hauria de viure. Quan
va morir tenia només 24 anys. Dona i afroamericana, va haver
97