LLIBRET FALLA SANT VICENT MARVA 2019 "DONES"

va establir les bases per al desenvolupament de l’ENIAC, el
primer computador que calculava una varietat d'operacions
bàsiques en segons, modificant així l'evolució de la programació
en les dècades següents.
SOR ISABEL DE VILLENA – Escriptora i religiosa. Va ser la
primera escriptora coneguda en llengua valenciana.
(Valencia, Comunitat Valenciana, Espanya (aleshores el Regne
d’Aragó), 1430 – 1490)
Elionor Manuel de Villena, que era el seu nom abans de ser
monja, va ser una poeta i prosista valenciana, considerada la
primera escriptora coneguda en valencià. La seua obra Vita
Christi, l'única que s'ha conservat, està emmarcada en el
protofeminisme als regnes de Castella i Aragó del sigle XV.
Durant la seua vida religiosa Isabel es va envoltar d'un nodrit
grup d'escriptors que la van respectar especialment per la seua
altura intel·lectual i que van considerar la seua obra com a
indispensable en el Segle d'Or valencià.
ANU TALI – Directora d'orquestra. Va fundar l'Orquestra
Simfònica Nòrdica.
(Tallinn, Estònia, 18 de juny de 1972)
Actualment considerada com una de les directores joves més
fascinants, Anu Tali pertany a una nova generació d'artistes a la
recerca d'idees musicals fresques en el món clàssic.
Va començar la seua carrera musical com a pianista,
graduant-se en 1991 en el Conservatori de Tallinn i continuant
els seus estudis en l'Acadèmia de Música Estona amb els
mestres Kuno Areng, Toomas Kapten i Roman Matsow.
De 1998 a 2000, va estudiar en el Conservatori Estatal de St.
Petersburg amb Ilya Mussin i posteriorment amb Lonid
Korchmar. Des de 1995 va assistir a les classes magistrals de
Jorma Panula, en l'Acadèmia Sibelius de Hèlsinki i Moscou.
Juntament amb la seua germana bessona Kadri, va fundar
l'Orquestra Simfònica Nòrdica en 1997, per a desenvolupar
contactes culturals entre Estònia i Finlàndia i unir a músics de
tot el món. Actualment aquesta orquestra està integrada per
músics de quinze països diferents pertanyents a les orquestres
més importants del món.
En 2003 Anu Tali va rebre el "Premi Cultural d'Estònia" i en 2004
el “Premi Presidencial d'Estònia” pel seu treball per a introduir
la música estona en el món. Va ser nomenada "Músic de l'Any
2006" per l’Estonian Broadcasting Corporation. ARTE ha produït
un documental titulat "Mestra Bàltica" que va ser emés el
febrer de 2008.
Filla del marqués Enric de Villena i Vega, fruit dels seus
enamoriscaments amb una dona de la qual desconeixem el seu
nom. El seu pare era un poeta pertanyent a l'alta noblesa i estava
emparentat amb les cases reials de Castella i Aragó. La reina María
que no va tindre descendència es va fer càrrec d'ella des dels 4
anys i la va instruir com si es tractara d'una princesa malgrat la
seua condició de bastarda. Va viure des de xicoteta en la cort de
María de Castella, educant-se en els ambients aventurers i oberts
que van envoltar a Alfons V, conegut com el Magnànim.
En complir 15 anys, en 1445 va ingressar per voluntat pròpia en
el convent de la Santíssima Trinidad de les Clarisses de València
fundat per donya María. Allí va canviar el seu nom pel d’Isabel.
Reclosa com a monja clarissa, va continuar la seua estreta
relació amb la reina María, qui, en la construcció del cenobi
havia previst un espai privat dins del convent per a passar les
seues hores de retir com una religiosa més. Va ser nomenada
abadessa en 1463, una responsabilitat que va tindre fins a la
seua mort, esdevinguda a causa de l'epidèmia de pesta que va
assolar València en 1490.
Isabel de Villena va seguir una vida de contemplació i
espiritualitat (que la van portar a escriure, segons ha
transcendit en les cròniques de l'època, diversos tractats sobre
la vida religiosa). De tots ells, només s'ha conservat una única
obra que li ha valgut un reconeiximent universal, La Vita Christi
(Vida de Crist), gràcies a la intervenció pòstuma de la seua
successora, sor Aldonça de Montsoriu, que va publicar la
primera edició a València en 1497. Poc se sap d'altres obres,
però es diu que va escriure diversos tractats i una obra mística,
el Speculum Animae (Espill de l'Ànima), ara conservat aen la
Biblioteca Nacional de París.
En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt
freqüent en la seua època i sens dubte s'ha d'emmarcar en
l'esplendor cultural de la València del segle XV. Es creu també
116