LLIBRET FALLA SANT VICENT MARVA 2019 "DONES"

En 2018 va ser inclosa en la “La Taula periòdica de les
Científiques” per a commemorar en el 2019 l'Any Internacional
de la Taula periòdica dels Elements Químics, per celebrar-se el
150é aniversari de la publicació de Mendeléyev.
IRENA SENDLER – Infermera. Va alliberar a multitud de xiquets
jueus del Gueto de Varsòvia.
(Otwock, Varsòvia, Polònia, 15 de febrer de 1910 – Varsòvia,
Polònia, 12 de maig de 2008)
La polonesa Irena Sendler va idear una operació per a extraure
xiquets jueus del gueto de Varsòvia sense que els nazis
l'advertiren. La seua història va ser coneguda a tot el món mig
segle després.
I si la seua vida durant la guerra va ser una peripècia, la forma
en la qual va ser coneguda pel gran públic no ho va ser menys.
A la derrota de l'Alemanya nazi li va succeir a Polònia el règim
comunista, que va mantindre al país aïllat del món i a Sendler
pràcticament en l'anonimat.
El de Varsòvia va ser el major gueto d'Europa. Les condicions
pèssimes en les quals vivien els jueus, va fer que Irina Sendler
planejara traure del gueto a quants xiquets fora possible per a
entregar-los a famílies catòliques que acceptaven fer-se càrrec
d'ells. Seria la manera d'evitar-los les penalitats de la captivitat
i finalment la mort. En realitat, trobar col·laboradors
desinteressats, capaços d'arriscar-se a les represàlies dels
alemanys acollint a xiquets jueus, tampoc era senzill.
Amb ajuda dels pares, seleccionava primer als xiquets que
tenien més possibilitats de passar per polonesos cristians,
començant pel seu aspecte. Si ja eren majors, es prevalia el seu
coneiximent de l'idioma sense accent i de cançons i poesies
populars poloneses. Els més xicotets eren adormits amb
medicaments perquè no es delataren en el moment de traure'ls
clandestinament del gueto, en calaixos de fusta, en sacs, etc. A
uns els extreia Sendler en el primer tramvia del matí, amagats
entre els adults autoritzats a treballar en l'exterior, en les
ocupacions més penoses que ningú volia fer. Altres vegades
utilitzava una església que tenia diverses portes o fins i tot els
treia a través de l'edifici dels jutjats. Molt sovint, no obstant
això, l'únic camí de salvació van ser les clavegueres i els
soterranis d'edificis situats al costat de la muralla del gueto.
Durant molt de temps, Irena Sendler va aconseguir burlar els
controls per a arrabassar xiquets d'aquell infern. A aquests li'ls
portava a llocs segurs en els quals pogueren adaptar-se a la seua
nova situació, ajudant-los a recuperar primer la salut i les
energies i a deixar arrere els paràsits i els péntols. Mentrestant,
altres membres de l'organització Zegota, preparaven
documents falsos. Els cognoms havien de correspondre's amb
els de la família que acceptava acollir-los. Si no hi havia amb qui
portar-los, almenys li'ls confiava a orfenats cristians, que
representaven una garantia de supervivència.
En la nit del 22 al 23 de juliol de 1942, membres de les SS, amb
l'ajuda d'una unitat ucraïnesa, van posar en marxa el que es va
dir la Gran Acció, que consistia senzillament a aniquilar als
habitants del gueto. Durant dos mesos exactes, els trens de la
mort es van emportar a més de sis mil persones cada dia. Prop
de tres-cents mil jueus van ser obligats a pujar-se a combois
amb destinació a Treblinka, on eren assassinats en massa.
Una vigilant d'una bugaderia, que havia sigut descoberta pels
alemanys, va acabar delatant sota tortura a alguns components
de la xarxa que s'ocupava dels xiquets, entre ells, a Sendler. La
Gestapo la va condemnar a ser afusellada. No obstant això, van
subornar a un polonés que col·laborava amb els nazis i Sendler
va poder escapar en l'últim moment, de tal manera que,
oficialment, va ser declarada com executada, morta amb
caràcter general. Amb falsos papers d'identitat i ja
definitivament en la clandestinitat, Irena Sendler va poder
almenys preservar les dades dels xiquets que havia tret del
gueto. Va col·locar els documents en un parell de flascons de
cristall i els va enterrar davall d'una pomera al jardí d'una amiga
de confiança, l'any 1944.
La seua figura es va esvair en un món novament complicat per
la Guerra Freda. Fins que en 1999, quatre alumnes d'un institut
d’Uniontown, xicotet poble de Kansas, es van topar per atzar
amb la seua història en un vell periòdic i van decidir comptar
l'epopeia en una humil obra de teatre que van batejar com “Life
in a Jar” (La vida en un flascó), i que al·ludia a la forma en què
es va amagar la llista dels xiquets salvats. L'obra es va
representar després en altres punts de l'interior dels Estats
Units, a Los Angeles i Nova York i finalment a Polònia, on va
rescatar de l'oblit a una de les persones que més van fer per
mantindre la vida i l'esperança en els moments de l'horror i la
desesperació.
TOP SECRET ROSIES- Matemàtiques, programadores del
primer computador.
(Els Estats Units d’Amèrica, anys 40)
Així es coneixen a les programadores del primer computador
ENIAC. Programadores en l'ombra. Si apareixien en alguna
fotografia treballant en les màquines, les feien passar per
models. Aquesta va ser la seua realitat, però finalment i amb el
pas del temps la història ha reconegut a Adela Katz, Betty
Snyder, Jean Jennings, Kathleen McNulty, Marlyn Wescoff, Ruth
Lichterman i Frances Bilas com les programadores del primer
computador ENIAC, considerat com el primer ordinador
totalment digital.
Els enginyers John Presper i John William ho van construir, però
aquest equip de sis dones, expertes en matemàtiques i lògica,
115