LLIBRET FALLA SANT VICENT MARVA 2019 "DONES"

MARÍA MOLINER – Filosofa i arxivera. Va crear el diccionari
d'ús de l'espanyol (DUE).
(Paniza, Saragossa, Espanya, 30 de març de 1900 – Madrid,
Espanya, 22 de gener de 1981)
Sempre va mostrar interés per realitzar un diccionari de
l'espanyol que superara les manques que apreciava en els
diccionaris existents. La circularitat de les definicions, el
llenguatge ja antiquat i en desús, la falta d'informació sobre l'ús
dels termes o sobre les relacions entre ells eren característiques
dels diccionaris del moment que considerava convenient
millorar. Però, malgrat el seu interés pel tema lexicogràfic, no
va ser fins a 1952 quan va poder dedicar-se a aquesta labor
seues conviccions religioses, es va enfrontar a la seua família i
als convencionalismes socials de l'època per a buscar una
qualificació professional que li permetera ser útil als seus
semblants.
En 1853 va arribar a ser supervisora d'infermeres d'un
hospital de caritat de Londres, en el qual va introduir
eficients innovacions tècniques i d'organització. Amb el seu
treball va començar a superar-se el model assistencial
tradicional, basat en els bons sentiments i en el sectarisme
religiós, i a substituir-se per una assistència sanitària
científica, la qual precisava una rigorosa formació del
personal d'infermeria.
donant forma a un primer esbós del diccionari i realitzant una
primera fitxa. A partir de llavors i durant més de deu anys, va
dedicar tot el seu temps a la redacció del seu diccionari amb un
esforç personal que haguera sigut digne d'un gran equip
d'especialistes.
A mitjan anys cinquanta el treball de María Moliner va arribar
a oïdes de lingüistes com Rafael Lapesa o Dámaso Alonso, els
quals van poder comprovar la qualitat de les fitxes que estava
redactant. Va ser aquest últim qui va plantejar la publicació del
DUE a la Biblioteca Románica Hispánica de l'editorial Gredos.
Els bibliòfils i editors van saber veure la importància de la
investigació i valorar-la positivament per damunt dels riscos que
suposava la publicació d'un diccionari elaborat com a tasca
personal per una dona a mitjan segle XX.
En 1966 es publica el primer volum del “Diccionario de uso del
español” també conegut pel nom de la seua autora. Aquesta
obra, considerada per nombrosos especialistes com un dels
diccionaris espanyols més importants, estava cridada a
convertir-se en un punt de referència per a tots els espanyols
de finals del segle XX.
FLORENCE NIGHTINGALE – Infermera. Va dissenyar el sistema
de salut britànic.
(Florència, Itàlia, 12 de maig de 1820 – Londres, Regne Unit, 13
d'agost de 1910)
Pionera de la infermeria professional moderna. Fins a mitjan
segle XIX, l'atenció als malalts als hospitals de campanya era
pràcticament nul·la, i les condicions d'amuntegament i la manca
de salubritat en els mateixos eren la causa d’un gran nombre
de defuncions. La meritòria labor de Florence, considerada com
la fundadora dels moderns cossos d'infermeres, va suposar una
notable millora en l'organització dels hospitals.
Procedent d'una família rica, va rebutjar la còmoda vida social
a la qual estava destinada, per a treballar com a infermera des
de 1844. Motivada pels seus desitjos d'independència i per les
En 1854-56 es va fer famosa organitzant un servei d'infermeres
per als soldats britànics de la Guerra de Crimea, aconseguint
millores sanitàries espectaculars, enfrontant-se als prejudicis
dels metges militars i a la pobresa de mitjans amb què l'exèrcit
solia tractar als soldats. Regularment visitava als ferits durant
la nit, la qual cosa li va valdre el sobrenom de «la dama de la
lámpara».
Al seu retorn a Anglaterra, va aprofitar aquesta popularitat per
a exercir influència en les altes esferes del poder, aconseguint
el suport de la reina Victòria I. Va publicar un exhaustiu informe
titulat “Notes sobre la sanitat, l'eficàcia i l'administració
hospitalària en l'exèrcit britànic”.
Desplegant una activitat frenètica, va aconseguir la reforma de
la sanitat militar britànica, l'extensió progressiva del seu model
a la sanitat civil, la introducció de reformes sanitàries a l'Índia i
la creació d'una escola d'infermeres (1860). Des de 1861, no
obstant això, va romandre retirada per problemes de salut,
conseqüència de l'esforç desplegat durant la Guerra de Crimea.
FEMMY NOETHER – Matemàtica. Va definir el Teorema de
Noether, que descriu la invariància d'un sistema físic.
(Erlangen, Alemanya, 23 de març de 1882 – Bryn Mawr,
Pennsilvània, els Estats Units d’Amèrica, 14 d'abril de 1935)
En el final del segle XIX i principis del XX, Alemanya era el centre
mundial de les matemàtiques i la física. L'any 1915 van veure
la llum diverses teories físiques essencials, entre elles la
Relativitat General d'Albert Einstein, però eren necessàries
matemàtiques que permeteren formalitzar aquelles
revolucionàries idees. En un context en el qual les dones tenien
vetat l'accés a la universitat, ningú esperava que una dona,
Amalie Emmy Noether, fora l'artífex d'un teorema que va
permetre entendre i resoldre el problema de la conservació de
l'energia. Una llei que és clau en la visió actual de l'univers.
Amalie va rebre des de xicoteta l'amor per les matemàtiques
per influència del seu pare, Max Noether, qui era professor
109