LLIBRET FALLA SANT VICENT MARVA 2019 "DONES"

No obstant això, amb l'arribada d'Adolf Hitler al poder en 1933,
Meitner va tindre cada vegada més traves per a poder treballar.
Finalment, en 1938, degué escapar a Holanda i després a Suècia
amb documents falsos. Meitner i Hahn van seguir en contacte
de forma diària a través de cartes i fins i tot van arribar a
reunir-se a Copenhaguen d'amagat del règim nazi. L'objectiu de
la trobada era conversar sobre un projecte que ella havia estat
liderant a Alemanya i que, després de setmanes d'insistència,
ell havia acceptat continuar en la seua absència, compta un
article de la revista estatunidenca Scientific American.
"Els seus experiments semblaven mostrar un sorprenent
descobriment: l'urani es divideix en elements més lleugers en
ser bombardejat amb neutrons", expliquen en l'article. Fins
llavors, la comunitat científica creia que l'urani es dividiria en
elements més pesats.
Al llarg dels seus 89 anys de vida, Meitner va acumular
suficients assoliments per a rebre aquest alt reconeiximent que
compartix amb uns pocs científics de la història, com Nicolás
Copérnico (el copernici), Alfred Nobel (el nobeli) i Albert
Einstein (l'einsteini).
Va descobrir l'anomenat efecte Auger i diversos nous isòtops,
un dels quals va dur, al seu torn, a la troballa de l'element
químic protoactini.
Va ser la segona dona a aconseguir un doctorat en física en la
Universitat de Viena, la primera de tota Alemanya a aconseguir
el lloc de professora titular de física en la Universitat de Berlín
i la primera investigadora a formar part de l'Academia Austríaca
de Ciencias. El seu major assoliment, no obstant això, va ser
donar una explicació teòrica a la fissió nuclear, nom que va
encunyar juntament amb el seu nebot, Otto Frisch.
El meitneri és un element sintètic radioactiu el símbol del qual
és Mt i el seu nombre atòmic, 109. Les seues investigacions van
ser crucials per a aquest descobriment que va donar inici a l'era
atòmica. No obstant això, la decisió de batejar meitnerio a
l'element radioactiu de nombre atòmic 109, va ser tant un elogi
a la trajectòria de l'austríaca com una compensació per un dels
majors errors històrics comés pels premis Nobel.
Nascuda a Viena en el si d'una família jueva, Meitner era la
tercera de huit germans. Si bé en aquells dies les dones no
tenien permés accedir a institucions d'educació superior, va
comptar amb el suport dels seus pares per a estudiar en un
centre privat i completar el seu doctorat.
Ja a Berlín, en 1907, va aconseguir que el físic i matemàtic
alemany Max Planck, considerat el fundador de la teoria
quàntica, fera una excepció i li permetera assistir a les seues
classes. Va ser justament en la Universitat de Berlín que va
conéixer a Otto Hahn, amb qui va formar la dupla científica
perfecta durant quasi 30 anys.
La combinació d'una física teòrica amb un químic experimental
va demostrar ser molt fructífera, fins i tot durant els anys en
què Meitner no tenia permés l'accés als laboratoris per ser
dona o quan degué fugir d'Alemanya i col·laborar amb Hahn en
la distància.
El descobriment del neutró a principis de la dècada de 1930 va
iniciar una carrera entre científics de tot el món per crear de
forma sintètica elements més pesats que l'urani.
En qüestió de dies, l'austríaca juntament amb el seu nebot
Frisch, també un destacat físic, van aconseguir crear el model
teòric que explica la fissió nuclear. A pesar que la participació
de Meitner va ser crucial i estava ben documentada en cartes,
Hahn no la va incloure com a coautora en la publicació científica
on va explicar aquest descobriment que després va permetre
el desenvolupament de l'energia i armes nuclears.
Donar-li crèdit era una moguda perillosa en temps de
l'Alemanya nazi i ella ho va entendre, va escriure Lewin Sime.
Tot i que això va derivar en un Nobel només per a ell. En 1944,
Hahn va rebre en solitari el premi Nobel de Química pel seu
descobriment de la fissió de nuclis pesats.
Si bé en aquest moment Hahn va reconéixer la participació de
Meitner en la troballa, amb el temps arribaria a negar el rol del
seua col·lega. Al llarg dels anys, aquest Nobel ha sigut citat per
analistes i mitjans com una de les màximes injustícies de
l'Acadèmia Sueca. No obstant això, el que de debò ella li va
criticar a Hahn i altres científics de l'època va ser la seua
col·laboració amb el règim de Hitler. El descobriment de la fissió
nuclear és molt transcendental i fins i tot perillós, però sobretot,
està ple de promeses.
"Tots vostés van treballar per a l'Alemanya nazi. I només van
oferir una resistència passiva", li va escriure a Hahn, "Clar que,
per a netejar la seua consciència, van ajudar alguna persona
perseguida per allí i per ací, però es va permetre que mataren
a milions d'éssers humans innocents sense que s'emetera cap
mena de protesta", va agregar.
Hahn i Meitner van ser companys d'investigació per quasi 30
anys i amics íntims, però van acabar barallats. Meitner també
va criticar el desenvolupament d'armes nuclears, negant-se a
participar en el projecte Manhattan dels Estats Units dient la
seua icònica frase: "Mai tindré res a veure amb una bomba!".
El 29 d'agost de 1982, els investigadors alemanys Peter
Armbruster i Gottfried Münzenberg van aconseguir sintetitzar
per primera vegada l'element radioactiu que després seria
batejat amb el nom de meitnerio. Armbruster va explicar llavors
que l'objectiu era "fer justícia a una víctima del racisme
alemany i donar el just crèdit a una vida i treball científics".
El meitneri encara no té una utilitat provada. Però, segons la
revista Nature, aquest "no ha de ser subestimat, ja que ens
recorda una part important de la història i de la ciència". En
definitiva, aquesta compensació pel Nobel no entregat va
acabar donant a Meitner l'accés a un club molt més exclusiu: el
dels científics amb un element químic amb el seu nom.
108