LLIBRET FALLA SANT VICENT MARVA 2019 "DONES"

Generació del 27, segurament el grup de literats i artistes més
influents i coneguts de la cultura espanyola. El seu llegat és
àmpliament conegut però, potser no hi havia dones? Res més
lluny de la realitat.
Dins del Grup del 27 van existir, van crear i van triomfar una
generació de dones pintores, poetes, novel·listes, il·lustradores,
escultores i pensadores, d'immens talent que no solament van
gaudir en el seu temps d'èxit nacional i internacional. Elles són
les que formen part, entre altres, del grup de les Sinsombrero:
Concha Méndez, Marga Gil, Josefina de la Torre, Maruja Mallo,
Rosa Chacel, Ernestina de Champourcín, María Teresa León...
Les creacions pictòriques, poètiques, escultòriques i teatrals
d'aquestes dones modernes estan a l'altura, i en alguns casos
superen, a la dels seus companys homes. Si a Rafael Alberti,
Federico García Lorca, Pedro Salinas, Luis Cernuda, Jorge Guillén
i altres poetes del moment se'ls considera part de l'Edat de
Plata de la literatura espanyola (masculina), s'afirma que elles
van conformar l'Edat d'Or de la literatura femenina.
Homes i dones compartien espais d'intercanvi cultural com la
Revista de Occidente o La Gaceta Literaria. Encara que també
van existir llocs exclusius on aquestes dones es reunien i
compartien idees. Al Madrid d'aquells anys es consolidava la
Residencia de Señoritas, grup femení de la Residencia de
Estudiantes, el Lyceum Club Femenino o l'Asociación
Universitaria Femenina.
La llavor de la transformació femenina de diverses generacions
i el camí de la igualtat de drets, es va gestar en aquestes
institucions.
ADA LOVELACE – Matemàtica. Va programar la primera
computadora i va concebre tot el seu potencial.
(Londres, Regne Unit, 10 de desembre de 1815 – 27 de
novembre de 1852)
Un segle abans que començara l'era de les computadores, Ada
Lovelace es va imaginar com seria aquesta màquina que en
l'actualitat és d'ús general. En 1843, Lovelace va escriure que
l'aparell podria programar-se per a seguir instruccions. No
solament podria realitzar càlculs, sinó que també tindria la
capacitat de crear, ja que “teixix patrons algebraics just com el
teler de Jacquard teixix flors i fulles”.
La computadora sobre la qual escrivia, la màquina analítica o
màquina diferencial de l'inventor britànic Charles Babbage, mai
es va construir, però els seus escrits sobre computació, han
provocat que Lovelace, qui va morir en 1852, a l'edat de 36
anys, s'haja guanyat el reconeiximent de ser la primera persona
a programar computadores.
El programa que va escriure per a la màquina analítica servia
per a calcular el seté número de Bernoulli. No obstant això, la
seua major influència va ser concebre el potencial de la
computació. Va esmentar que les màquines serien capaces de
fer més que només realitzar càlculs: podrien entendre símbols
i es podrien utilitzar per a crear música o art.
Lovelace també va explorar les conseqüències que podria
implicar una computadora, perquè va escriure sobre la
responsabilitat que tindria el programador davant la idea que
algun dia les computadores podrien pensar i crear per si
mateixes: el que ara anomenem intel·ligència artificial.
“La màquina analítica no pretén originar res”, va escriure
Lovelace. “Pot fer qualsevol cosa que sapiem com ordenar-li que
duga a terme”.
Lovelace, una dona de l'alta societat britànica que era filla de
Lord Byron, el poeta romàntic, tenia un do per a combinar l'art
i la ciència, segons una de les seues biògrafes, Betty Alexandra
Toole. Lovelace pensava que les matemàtiques i la lògica eren
creatives i imaginatives, i les anomenava “ciència poètica”.
“Les matemàtiques constituïxen l'únic llenguatge per mitjà del
qual podem expressar de forma adequada els grans fets del
món natural”.
El seu treball, redescobert a mitjan segle XX, va inspirar al
Departament de Defensa dels Estats Units a nomenar un
llenguatge de programació en el seu honor i, cada octubre, el
Dia d'Ada Lovelace és una celebració de les dones en la
tecnologia.
Va viure en una època en què les dones no eren considerades
pensadores científiques prominents i en la qual les habilitats
que posseïa solien ser descrites com a masculines.
LISE MEITNER – Física. Va crear el model teòric de la fissió
nuclear.
(Viena, Àustria, 7 de novembre de 1878 – Cambridge, Regne
Unit, 27 d'octubre de 1968)
La princesa Europa (que dóna també nom al continent
europeu), la mare Niobe i les deesses Pallas Athena, Selene i
Freyja o Vanadis són algunes de les dones als qui s'han dedicat
elements de la taula periòdica (l'europi, el niobi, el pal·ladi, el
seleni i el vanadi, respectivament). Totes elles figures
mitològiques. Ni tan sols la guanyadora del premi Nobel dues
vegades, Marie Curie té el seu propi element. El curi, en veritat,
va ser batejat tant en honor a ella com al seu espòs, Pierre.
L'única dona real que va ser honrada en exclusiva amb un
element en la taula periòdica és la física teòrica austríaca Lise
Meitner i el seu meitneri.
107