LLIBRET FALLA SANT VICENT MARVA 2019 "DONES"

tan bé el seu treball que no solament va trobar a la dona
perfecta per al vol, també a la dona perfecta per a ell. Es van
casar en 1932.
El primer vol que faria valdre el nom d’Earhart va ser poc més
que una pantomima. L'única cosa que va fer durant la travessia
va ser menjar-se tres tauletes de llet maltejada, prendre alguna
nota, donar una ullada al manòmetre i donar conversa. Però
quan el Friendship, així van cridar al Fokker, va arribar a Burry
Port, totes les camares fotogràfiques es van girar cap a ella.
Putnam havia donat amb la clau. Rossa, alta, atractiva, amb
traces de model, aire androgin i una semblança amb Lindbergh
que els mitjans no es resistien a destacar, Amelia s'havia
convertit en una sensació que rivalitzava amb les estreles de
Hollywood. Amelia havia captat les regles del joc. Després de
la travessia els seus companys van ser ignorats. Al món només
li importava ella. La seua timidesa natural va amplificar el
misteri i la fascinació que despertava va multiplicar el seu rostre
en els periòdics.
Clar que l'expedició del Friendship li ensenyaria un altre
assumpte important en matèria d'igualtat. Gordon i Stultz es
van emportar uns quants milers de dòlars per la gesta. Amelia
no va rebre res, van considerar que l'experiència ja era suficient.
Les dones són les becàries de la història.
Els primers passos de l'aviació comercial havien provocat una
febre aeronàutica tal que la revista “Cosmopolitan” va crear una
secció especial des de la qual Amelia, ja una estrela, contestava
cartes que anaven des de “Benvolguda senyoreta Earhart: M'he
barallat amb el meu nuvi i he decidit entrar en l'aviació. Per
favor, diga'm com”..., fins a l'assessorament als pares
d'adolescents bojos per l'aviació amb la finalitat d'evitar els vols
clandestins. “No deixaré volar a la meua filla fins que tinga 16
anys”, deia una mare irada. Les pistes d'aterratge s'omplien
llavors d'adolescents aventurers que aprofitaven qualsevol
ocasió per a donar-se un passeig en un biplà. La bogeria va ser
tal que va haver-hi universitats que van regular l'accés a les
seues instal·lacions amb avió quan no el van prohibir
tallantment.
La Transcontinental Air Transport, una de les primeres línies que
van oferir vols de passatgers, també va voler comptar amb la
nova celebritat de l'aire. El seu treball consistia principalment
a convéncer a les dones perquè adquiriren bitllets d'avió. Els
agents de vendes sabien que elles eren el primer “factor de
resistència”. Si les dones no compraven el bitllet, la família no
volava. Però aquestes noses no van impedir que moltes altres
pioneres desafiaren les convencions a tot el món.
Dames de societat com la Baronessa de Laroche, Harriet
Quimby, periodista, guionista de cinema i la primera dona que
va creuar el Canal de la Manxa amb avió i la gesta del qual va
quedar aombrada pel naufragi del Titanic 24 hores abans o
Phoebe Omlie, paracaigudista i acròbata que ballava charleston
sobre un aeroplà, unien els seus noms a dones anònimes, filles,
mares i àvies que gastaven cada centau de les seues
assignacions en classes de vol.
Acròbates, pilots de proves, velocistes, les gestes aèries de les
dones es multiplicaven i Amelia (i Putnam) consideraven que
era el moment de tornar al primer pla. Emular la gesta de
Lindbergh seria el repte triat. El 20 de maig de 1932 el seu
Lockheed Vega enlairava de Terranova i després de 13 hores de
vol, una successió de problemes tècnics que van posar a prova
la seua perícia i un desviament de la ruta que la va portar a
aterrar davant un sorprés pastor, Amelia es va convertir no
solament en la primera dona a creuar l'Atlàntic en solitari,
també a ser la major distància sense escales recorreguda per
una dona. Aquesta vegada tota la glòria era merescudament
per a ella i no va sentir que usurpava un lloc que no li
corresponia.
Com els reptes estan per a superar-los després de creuar un
oceà, es va preparar per a creuar el globus terraqüi per
l'Equador. Després d'un primer intent que es va saldar amb un
aparatós accident, Earhart i el seu copilot Fred Noonan van eixir
de Florida el 21 de maig de 1937. El 2 de juliol després d'una
parada tècnica a Papua Nova Guinea, l’Electra va enviar un últim
missatge per radi: "KHAQQ cridant a l’Itasca. Hem d'estar
damunt de vostés, però no els veiem... El combustible s'està
esgotant...". Mai més es va saber d'ella. El govern americà es
va gastar 4 milions de dòlars en la seua cerca i el seu marit va
buscar finançament privat per a continuar la cerca, però tot va
ser en va.
La desaparició d'Amelia va provocar una allau de teories
eixelebrades. Uns pensen que Amelia Earhart i el seu copilot
van acabar a les Illes Marshall, en aquell moment sota el domini
japonés i després de ser capturats van ser jutjats i executats.
Uns altres van més enllà i afirmen que van ser alliberats i
retornats als Estats Units on, amb la finalitat d'evitar un
conflicte diplomàtic, van viure fins a la seua mort amb identitats
falses. Altres simplement creuen que farta de la seua
popularitat Amelia va aprofitar el viatge per a canviar de vida i
convertir-se en una ciutadana anònima.
Recentment el The International Group for Historic Aircraft
Recovery , va llançar una teoria amb més aspectes de realitat.
Amelia i Noonan s'haurien estavellat a l'illa de Nikumanoro, a
Kiribati i allí haurien viscut com a nàufrags fins a la mort de tots
dos. Aquesta teoria se sustenta sobre més de 100 senyals de
SOS recollides en diferents punts dels Estats Units i el Canadà
durant les dates de la desaparició de l'avió i en un esquelet
trobat en 1940 i que els forenses van considerar d'un home
adult. Però la TIGHAR porta des de 1988 intentant demostrar
que l'envergadura i l'estructura òssia d’Earhart, fa factible que
aquests puguen ser les seues restes. Però només és una teoria
més.
El repte que va costar la vida a Amelia Earhart es va aconseguir
en 1964. Quasi tres dècades després que Amelia enlairara de
Florida, Jerrie Mock, un ama de casa de quaranta anys, mare
de tres fills i amb menys de 800 hores de vol va pujar a una
xicoteta avioneta amb el grandiloqüent nom de “The Spirit of
Columbus” i va fer història. Encara que per a llavors el món
estava més pendent de la carrera espacial i Jerrie va haver de
conformar-se amb cinc minuts de fama i una placa en la seua
Columbus natal.
50 anys després de ser la primera dona a fer la volta al món en
solitari ningú recorda a Jerrie, més de 80 anys després
d'esvair-se en l'aire ningú oblida a Amelia Earhart.
ROSALIND FRANKLIN – Biofísica i cristalògrafa. Va descobrir la
doble cadena de l'ADN, autora de la "Foto 51".
(Londres, Regne Unit, 25 de juliol de 1920 – 16 d'abril de 1958)
La curta vida de Rosalind Franklin va estar plena d'obstacles. La
primera dona a fotografiar la molècula de l'ADN i descobrir
l'estructura de la nostra composició genètica, va morir sense
ser reconeguda pels seus assoliments. Franklin va realitzar u
dels descobriments més importants del segle. En febrer de 1953
104