LLIBRET FALLA SANT VICENT MARVA 2019 "DONES"
Llibret de la Falla Sant Vicent-Marvà que contiene un artículo dando visibilidad a mujeres relevantes en la historia.
Llibret de la Falla Sant Vicent-Marvà que contiene un artículo dando visibilidad a mujeres relevantes en la historia.
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>LLIBRET</strong> <strong>FALLA</strong> <strong>SANT</strong> <strong>VICENT</strong>-MARVÀ <strong>2019</strong><br />
DONES<br />
AMPARO BON · ALBA DEFEZ<br />
OLGA DERNOVA · ANASTASIA DERONOVA · ALBA<br />
FORNES · ELENA FORNES · ALEJANDRA GARCÍA · MARIA<br />
GIMÉNEZ · MARTA GIMÉNEZ · ANA GIMÉNEZ · LORENA GIMENO<br />
FÁTIMA JÁTIVA · VERA LÓPEZ · OLIVIA LÓPEZ · ALBA MARÍA LÓPEZ<br />
NOELIA MARTÍ · EVA PÉREZ · ALBA ALCARAZ · MARIA ALCARAZ<br />
<strong>VICENT</strong>A BIENVENIDA ANIENTO · ANDREA ARCE · VANESA ARCE · MARISA<br />
ARTAL · M. CARMEN AYATS · M. CARMEN BARCELÓ · GENOVEVA BAU<br />
MARIA ISABEL BENAVENTE · GEMMA BISBAL · AMPARO BLASCO · ANA<br />
BRAZQUEZ · MARÍA FERNANDA CARRIÓN · MERCHE CASILLAS · BEATRIZ<br />
CERVERA · MARIA ELENA CONEJOS · ESTHER COZAS · CARMEN DIEZ<br />
ISABEL DIEZ · PURA ESPAÑA · ANA ESPINAR · ANA ESPLUGUES · LOLES<br />
FERNÁNDEZ · MARÍA EUGENIA FERNÁNDEZ · LUCÍA FERRANDIS · MÓNICA<br />
FERRERO · BEATRIZ FORNES · INMA FORNES · CRISTINA GADEA · AMPARO<br />
GADEA · MARIA GARCÍA · CRISTINA GARIJO · CARMEN GIL · CARLA<br />
GILABERT · ESTHER GÓMEZ · SANDRA GONZÁLEZ · PILAR GONZÁLEZ<br />
JUANA GUILLEM · ANDREA GUILLEM · SANDRA GUILLOT · ADE HERNANI<br />
CLAUDIA IBORRA · CAROLINA INFANTE · PATRICIA INFANTE · ELENA IRLES<br />
PAULA JORDAN · SOFÍA JORDAN · SUSANA LAPIEDRA · BELÉN LEIVA<br />
AMPARO LLOPIS · INMACULADA LÓPEZ · MARIA LORENTE<br />
SILVIA MAÑEZ · PILAR MARTÍNEZ · MARIA JESUS MOLL<br />
SALOMÉ MUÑOZ · CRISTINA NOYA · MAR ORELLANA<br />
MÓNICA PARDO · AMPARO PASCUAL · AMPARO<br />
PASTOR · ALBA MARÍA PELAGIO · ANA PÉREZ<br />
ANDREA PERPIÑA CRISTINA POQUET<br />
ANDREA PRADES<br />
AMPARO<br />
PRADES · ZOE PRICE<br />
ROYO · ISABEL RAMOS<br />
ALEJANDRA RAUSELL<br />
AMPARO RIDOCCI · QUITI<br />
RIDOCCI · ANDREA RODRÍGUEZ<br />
MARÍA ÁNGELES ROSALES<br />
BÁRBARA ROSSELL · SANDRA<br />
ROSSELL · ISI ROURE · LOLA RUIZ<br />
GEMA SÁNCHEZ · AURORA SANCHIS<br />
RAQUEL SANCHIZ · MARIA TOMÁS<br />
ANI TORREGROSA · CARLA UTRILLA<br />
ISABEL VALVERDE · ELVIRA TERESA<br />
VELA · CARMEN MARÍA VELA
<strong>LLIBRET</strong> DE LA <strong>FALLA</strong> <strong>SANT</strong> <strong>VICENT</strong>-MARVÀ ANY <strong>2019</strong><br />
DONES<br />
Traducció:<br />
Jaume Piera<br />
Disseny de portada:<br />
Carla Gisbert<br />
Maquetació:<br />
Joan Carles Gisbert<br />
Gestió d'anuncis:<br />
David Cantó, Gemma Bisbal, Elvira Vela, Amparo Prades, Inma Fornes, Roberto Fornes, Julio C. Vela i Joan C. Gisbert<br />
Impressió: febrer de <strong>2019</strong><br />
Les fotografies, gravats, dibuixos o pintures que conté este llibret poden tindre drets d'autor.<br />
VOLEM AGRAIR A TOTS ELS QUE HAN FET POSSIBLE QUE ESTE <strong>LLIBRET</strong> S'HAJA EDITAT<br />
Als que ho han escrit,<br />
als que ho han traduït,<br />
als que ho han dissenyat,<br />
als que ho han imprés,<br />
als que han aportat documentació i fotografies,<br />
als que han gestionat els anuncis,<br />
als nostres fallers honor,<br />
a les nostres empreses col·laboradores,<br />
i per damunt de tot a tots els nostres fallers i falleres, sense ells i elles no tindria ni sentit, ni contingut<br />
La imatge va ser treta l'1 d'agost de 1969 a les portes d'uns grans magatzems situats al cantó<br />
de Montgomery St i Bush St, en ple districte financer de San Francisco, convertint-se en un<br />
símbol feminista d'alliberament i reivindicació.<br />
Fotografia: Bettmann CORBIS<br />
Esta comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de<br />
Cultura Festiva per a les activitats de les Falles del <strong>2019</strong><br />
“Autoretrat en Bugatti Verd”. 1925<br />
TAMARA DE LEMPICKA
United Colors of Casual<br />
<strong>FALLA</strong>S <strong>2019</strong><br />
FELICES FIESTAS
EL NOSTRE ESCUD<br />
1966 1984<br />
6
JOSÉ <strong>VICENT</strong>E<br />
ARCE i AGUILAR<br />
President <strong>2019</strong><br />
SALUDA<br />
Hola, sóc José Arce, president de Sant<br />
Vicent-Marvà.<br />
Sóc faller d'aquesta falla des de l'edat de tres<br />
anys, i aquest és el tercer any que la<br />
presidisc. Així que, què us puc comptar<br />
d'ella?<br />
Intentant ser objectiu us diré que, si haguera<br />
de destacar alguna cosa de la meua<br />
comissió, sens dubte seria la humilitat. Som<br />
una falla xicoteta, pràcticament una família,<br />
en la qual els seus membres treballem "braç<br />
a braç" per a aconseguir grans objectius. I ací<br />
resideix la clau per a tirar avant les coses, EL<br />
TREBALL EN EQUIP.<br />
Us puc dir que estic envoltat d'una gran junta<br />
directiva, a la qual agraïsc el desinteressat<br />
treball que realitza per la comissió.<br />
Faig extensible el meu agraïment a les persones que m'han acompanyat durant aquest exercici, les nostres<br />
falleres majors Marta i Cristina, i el nostre presi infantil Sergio. Els tres heu aconseguit contagiar-me de la<br />
vostra il·lusió i emoció en tot moment.<br />
A la meua família, gràcies per donar-me suport durant aquests tres anys,<br />
per estar al meu costat i acceptar tantes hores restades a vosaltres i<br />
aportades per a dur a bon terme aquesta tasca.<br />
Finalment, el meu agraïment infinit a tots i cadascun dels fallers/es<br />
que componen la meua comissió. Sou vosaltres els que doneu sentit<br />
a la nostra festa. Desitge que tots junts gaudim d'unes magnífiques falles.<br />
I a tu, que estàs buscant motius per a apuntar-te a una comissió, espere<br />
haver-te convençut que no trobaràs una més especial que la nostra.<br />
BONES FALLES!<br />
EL NOSTRE PRESIDENT<br />
José<br />
President <strong>2019</strong><br />
Il·lustració de<br />
AMAIA ARRAZOLA<br />
7
LA NOSTRA FALLERA MAJOR<br />
CRISTINA NOYA i PRADES<br />
Fallera Major <strong>2019</strong><br />
SALUDA<br />
Benvolguda família fallera:<br />
És per a mi un plaer poder escriure aquestes línies i dirigir-me a tota la meua comissió, per a agrair totes<br />
les mostres d'afecte i suport que estic rebent enguany de manera incondicional.<br />
Vull agrair l'oportunitat que m'heu brindat enguany, de poder complir el somni que tinc des que vaig ser<br />
Fallera Major Infantil, poder tornar a representar a tota la falla Sant Vicent-Marvà, aquesta vegada com a<br />
Fallera Major.<br />
No us feu una idea de l'especial que està sent enguany per a mi, poder portar el nom i l'escut de la nostra<br />
falla amb orgull i amor.<br />
Porte sent fallera d'aquesta comissió, d'aquesta gran “marea” blava, des que vaig nàixer i per això el nostre<br />
casal, “el casalet”, és com la meua segona casa. Jo ja no concep la meua vida sense la nostra gran festa,<br />
“LES FALLES”, i per això vull convidar des d'ací a tot aquell que vulga participar i compartir aquesta passió<br />
amb nosaltres.<br />
Segur que parle en nom de tota la comissió, quan dic que la nostra falla sempre tindrà les portes obertes<br />
per a tots, veïns, amics, col·laboradors...<br />
Aprofite aquesta ocasió per a agrair al meu quadre d'honor i les seues famílies la proximitat i suport rebut,<br />
i permeteu-me també que em dirigisca especialment al meu presi José, t'estaré eternament agraïda per<br />
l'esforç que has fet per mi.<br />
Finalment vull també donar les gràcies a la meua família, sense ells el meu somni no s'hauria fet realitat.<br />
Gràcies.<br />
Que visca la Falla Sant Vicent-Marvà! I que visquen les Falles!<br />
Cristina<br />
FM <strong>2019</strong> Falla Sant Vicent-Marvà<br />
“Les nits que no acaben mai”<br />
Il·lustració de PAULA BONET<br />
8
CRISTINA NOYA i PRADES<br />
9
LA NOSTRA <strong>FALLA</strong> GRAN<br />
BABY MARVÀ<br />
La taxa de natalitat en la societat actual cada vegada es redueix més ràpidament. Els canvis en les<br />
convencions socials, els problemes econòmics i de posició vital de les grans societats, han portat a un<br />
ritme frenètic i d'estrés cada vegada més incompatibles amb l'augment de la família.<br />
CENTRAL:<br />
La cigonya, “repartidora” per excel·lència dins de la narrativa històrica, s'ha vist obligada a muntar una<br />
guarderia amb tots els xiquets que, per desgràcia, no pot lliurar en les llars.<br />
Ja són molt pocs els valents que s'atreveixen a criar als més xicotets, per la qual cosa, en rebre la telefonada<br />
de la cigonya es neguen a obrir la porta.<br />
ESCENES:<br />
Les dificultats per a criar a les noves generacions i la falta d'educació a la qual s'enfronten quan avança el<br />
seu desenvolupament centraran les escenes d'aquesta falla. Però, no pensem només en els bebés i xiquets<br />
de poca edat... amb el temps els ancians es converteixen en nous bebés per als seus fills que es veuen en<br />
la necessitat de cuidar-los.<br />
ARTISTE: ARTES PLÁSTICAS PEPO - Pepo Jarauta<br />
José Jarauta, més conegut com a “Pepo”, és un artista faller de dilatada experiència en el món de les Falles. Des de jove s'ha<br />
dedicat a l'ofici, inicialment davall les ordes de Miguel Esteban, un dels històrics del món de la construcció de les falles, que es va<br />
convertir en el seu mestre.<br />
Una vegada va enlairar i va començar a treballar amb la seua pròpia signatura des de l’edat de 21 anys, ha anat acumulant primers<br />
premis durant tota la seua trajectòria. Actualment, és l'artista amb més primers premis de la història de les Falles amb un total<br />
de 28.<br />
Ha plantat falles en pràcticament totes les seccions, tant en infantil com en major. Ha realitzat falles des de les últimes seccions<br />
fins a la 1a A, inclosa la secció especial infantil.<br />
En els últims anys és un dels artistes més lluitadors i amb més falles plantades a València donat que disposa d'un gran equip i<br />
infraestructura a l'hora de fer els seus treballs. La seua manera de treballar és garantia de professionalitat, esforç, honradesa i<br />
formalitat.<br />
10
L´ESBÓS<br />
11
LA NOSTRA JUNTA DIRECTIVA<br />
PRESIDENTS HONORIFICS<br />
FALLER HONORÍFIC PERPETU<br />
PRESIDENT<br />
VICEPRESIDENT 1r<br />
VICEPRESIDENTA 2a<br />
VICEPRESIDENT 3r<br />
SECRETARIA<br />
SOTS-SECRETÀRIA<br />
TRESORER<br />
COMPTADOR<br />
VICECOMPTADORA<br />
DELEGAD D'INFANTILS<br />
BIBLIOTECÀRIA /ARXIVERA<br />
DELEGADA<br />
DELEGADA<br />
DELEGADA<br />
DELEGAD<br />
DELEGAD<br />
DELEGAD<br />
DELEGADA<br />
JOSEP BAU i MARTÍ<br />
RAMÓN MONCHOLÍ i COSCOLLÁ<br />
AGUSTÍN GADEA i GRACIA<br />
JOSÉ SANCHIS i GRAU<br />
JOSÉ <strong>VICENT</strong>E ARCE<br />
ROBERTO FORNES<br />
ELVIRA T. VELA<br />
JOSÉ LUIS SANCHIS<br />
SILVIA MÁÑEZ<br />
AMPARO RIDOCCI<br />
EDUARDO ORELLANA<br />
JAUME PIERA<br />
BÁRBARA ROSSELL<br />
ÁNGEL GIMÉNEZ<br />
Mª AMPARO PASCUAL<br />
ELENA IRLES<br />
AMPARO PRADES<br />
MERCHE CASILLAS<br />
DAVID CANTÓ<br />
JOAN CARLES GISBERT<br />
JOSÉ MANUEL VELA<br />
VANESA ARCE<br />
Il·lustració de AMY BORRELL<br />
COMISSIÓ EXECUTIVA/EQUIPS DE TREBALL<br />
SECRETARIA<br />
SILVIA MÁÑEZ<br />
AMPARO RIDOCCI<br />
MONUMENTS<br />
JOSÉ <strong>VICENT</strong>E ARCE<br />
JULIO VELA<br />
PRESIDENCIA<br />
JOSÉ <strong>VICENT</strong>E ARCE<br />
ROBERTO FORNES<br />
JOSÉ LUIS SANCHIS<br />
ELVIRA VELA<br />
JULIO VELA<br />
ECONOMIA<br />
ROBERTO FORNES<br />
JOSÉ LUIS SANCHIS<br />
RREE<br />
DAVID CANTÓ<br />
EDUARDO ORELLANA<br />
SEDE DIGITAL<br />
AMPARO PASCUAL<br />
JOSÉ LUIS SANCHIS<br />
ACTIVITATS DIVERSES<br />
GEMMA BISBAL<br />
MERCHE CASILLAS<br />
NANI GUILLEM<br />
CRISTINA POQUET<br />
MARI TOMÁS<br />
BETLEM<br />
AMPARO PASTOR<br />
INFANTILS<br />
ÁNGEL GIMÉNEZ<br />
ANDREA PERPIÑÁ<br />
RAÚL SANCHIS<br />
PROTOCOL<br />
ISABEL DIEZ<br />
INMA FORNES<br />
AMPARO PRADES<br />
Mª. ÁNGELES ROSALES<br />
LOLA RUÍZ<br />
FESTEJOS<br />
ANDREA ARCE<br />
VANESA ARCE<br />
ELENA IRLES<br />
AARÓN LÓPEZ<br />
ALEJANDRO NOYA<br />
JAVIER NOYA<br />
ISABEL RAMOS<br />
BORJA SANCHIS<br />
ROBERTO SEGARRA<br />
CARMEN Mª. VELA<br />
FFHH<br />
JAUME PIERA<br />
JOSE MANUEL VELA<br />
PRESENTACIÓ<br />
ALEJANDRO PIERA<br />
BÁRBARA ROSSELL<br />
CULTURA<br />
JOAN C. GISBERT<br />
AMPARO PASTOR<br />
ALEJANDRO PIERA<br />
JAUME PIERA<br />
BÁRBARA ROSSELL<br />
RECOMPENSES<br />
BUNYOL D´ARGENT<br />
M. ISABEL BENAVENTE i<br />
BALLESTER<br />
JUAN DE DIOS FERRANDO i<br />
HERRANZ<br />
MAR ORELLANA i PASTOR<br />
JESÚS RODRÍGUEZ i LÓPEZ<br />
ANA PÉREZ i CORBALAN<br />
BUNYOL D´OR<br />
DANIEL LISARDE i FERRER<br />
SALVADOR PRADES i MOLINER<br />
FERNANDO RAMOS i OTERO<br />
JUAN SOUCASE i GIMÉNEZ<br />
BUNYOL D´OR AMB FULLES<br />
ADELAIDA HERNANI i<br />
HERNÁNDEZ<br />
BUNYOL D´OR AMB FULLES<br />
I BRILLANTS<br />
IGNACIO FORNES i AYATS<br />
JUAN BAUTISTA FORNES i<br />
MARAVALL<br />
12
LA NOSTRA COMISSIÓ GRAN<br />
ALBA ALCARAZ i CASTAÑO<br />
MARIA ALCARAZ i CASTAÑO<br />
<strong>VICENT</strong>A BIENVENIDA ANIENTO i SOLAZ<br />
JOSÉ <strong>VICENT</strong>E ARCE i AGUILAR<br />
ANDREA ARCE i BLASCO<br />
VANESA ARCE i BLASCO<br />
MARISA ARTAL i FURIÓ<br />
M. CARMEN AYATS i GIMENO<br />
M. CARMEN BARCELÓ i LEMA<br />
GENOVEVA BAU i MARTÍNEZ<br />
MARIA ISABEL BENAVENTE i BALLESTER<br />
PABLO BESO i GARRIDO<br />
ALBERTO BILBAO i CRESPO<br />
GEMMA BISBAL i ESTELLÉS<br />
AMPARO BLASCO i VESES<br />
ANA BRAZQUEZ i PRIETO<br />
ANTONIO CAMISÓN i CEREZO<br />
DAVID CANTÓ i ANIENTO<br />
PABLO CANTÓ i RUÍZ<br />
JUAN JOSÉ CARDOSA i BENET<br />
MARÍA FERNANDA CARRIÓN i CISCAR<br />
MERCHE CASILLAS i LLUCH<br />
BEATRIZ CERVERA i LUJAN<br />
HUGO COLL i FERRI<br />
MARIA ELENA CONEJOS i <strong>VICENT</strong>E<br />
ESTHER COZAS i PLAZA<br />
<strong>VICENT</strong>E CUESTA i EDO<br />
LUIS <strong>VICENT</strong>E DIEZ i DOMINGO<br />
CARMEN DIEZ i RIDOCCI<br />
ISABEL DIEZ i RIDOCCI<br />
SERGIO DAVID ESCOLÁ i AMIGÓ<br />
PURA ESPAÑA i LAVEDA<br />
ANA ESPINAR i MORLA<br />
ANA ESPLUGUES i CAMPOS<br />
ALVARO ESPLUGUES i CAMPOS<br />
JOSÉ FRACISCO FERNÁNDEZ i RIDOCCI<br />
LOLES FERNÁNDEZ i RIDOCCI<br />
MARÍA EUGENIA FERNÁNDEZ i RUÍZ<br />
SALVADOR FERRANDIS i ORTIZ<br />
LUCÍA FERRANDIS i PASCUAL<br />
SALVADOR FERRANDIS i PASCUAL<br />
JUAN DE DIOS FERRANDO i HERRANZ<br />
MÓNICA FERRERO i ALEIX<br />
ALEJANDRO FORNER i ARTAL<br />
BEATRIZ FORNES i AYATS<br />
IGNACIO FORNES i AYATS<br />
ROBERTO FORNES i AYATS<br />
INMACULADA FORNES i CHULIÁ<br />
JOAN FORNES i DEL CAMPO<br />
SERGI FORNES i DEL CAMPO<br />
JUAN BAUTISTA FORNES i MARAVALL<br />
CARLOS FORNES i MORENO<br />
CRISTINA GADEA i LLOPIS<br />
AMPARO GADEA i LLOPIS<br />
MARIA GARCÍA i COZAS<br />
ALEJANDRO GARCÍA i MIGUEL<br />
JULIO J. GARCÍA i RIDOCCI<br />
CRISTINA GARIJO i FERNÁNDEZ<br />
JOSÉ MANUEL GENOVÉS i BORDES<br />
JOSÉ MANUEL GENOVES i EDO<br />
CARLOS GENOVÉS i PARDO<br />
CARMEN GIL i VELA<br />
CARLA GILABERT i IRIARTE<br />
ÁNGEL GIMÉNEZ i CELDRÁN<br />
JUAN CARLOS GISBERT i HUERTA<br />
ESTHER GÓMEZ i ORGAZ<br />
SANDRA GONZÁLEZ i CORTINA<br />
JOSÉ LUIS GONZÁLEZ i LÓPEZ<br />
PILAR GONZÁLEZ i SÁNCHEZ<br />
JUANA GUILLEM i ABELLAN<br />
ANDREA GUILLEM i FARIÑA<br />
SANDRA GUILLOT i ARMIÑANA<br />
ADE HERNANI i HERNÁNDEZ<br />
IGNACIO HUESO i MOLL<br />
JAVIER HUESO i MOLL<br />
CLAUDIA IBORRA i ROIG<br />
CAROLINA INFANTE i FERNÁNDEZ<br />
PATRICIA INFANTE i FERNÁNDEZ<br />
ELENA IRLES i FORNES<br />
JAVIER IRLES i PÉREZ<br />
PAULA JORDAN i MASET<br />
SOFÍA JORDAN i MASET<br />
SUSANA LAPIEDRA i FORNER<br />
BALTASAR LASSO DE LA VEGA i ENGUÍDANOS<br />
BELEN LEIVA i NAVARRO<br />
DANIEL LISARDE i FERRER<br />
JOSÉ <strong>VICENT</strong>E LLADOSA i SOLER<br />
AMPARO LLOPIS i MATEO<br />
AARÓN LÓPEZ i CASILLAS<br />
INMACULADA LÓPEZ i PASCO<br />
MARIA LORENTE i BRAZQUEZ<br />
ALBERTO LORENTE i NADAL<br />
EDUARDO MAÑEZ i GIMENO<br />
PABLO MAÑEZ i ROSALES<br />
SILVIA MAÑEZ i ROSALES<br />
JOSÉ ANTONIO MARTÍNEZ i DE VELASCO<br />
CARLOS IGNACIO MARTÍNEZ i MARTÍNEZ<br />
PILAR MARTÍNEZ i VICTORIA<br />
JOSÉ MASIÁ i CUESTA<br />
PAU MEDINA i ORTÍ<br />
ÁNGEL MEGÍA i FERNÁNDEZ<br />
JAVIER MILLÁN i GÓMEZ<br />
MARIA JESUS MOLL i NAVARRO<br />
<strong>VICENT</strong>E MOLLA i DONAT<br />
SALOMÉ MUÑOZ i GIMÉNEZ<br />
MIKEL NARBARTE i EJARQUE<br />
CARLOS MANUEL NOYA i GARCÍA<br />
ALEJANDRO NOYA i PRADES<br />
CRISTINA NOYA i PRADES<br />
JAVIER NOYA i PRADES<br />
EDUARDO ORELLANA i ALONSO<br />
JACOBO ORELLANA i PASTOR<br />
MAR ORELLANA i PASTOR<br />
MÓNICA PARDO i FENECH<br />
AMPARO PASCUAL i PLA<br />
AMPARO PASTOR i BLASCO<br />
ALBA MARÍA PELAGIO i OLIVER<br />
ANA PÉREZ i CORBALAN<br />
ANDREA PERPIÑA i TATAY<br />
ALEJANDRO PIERA i HERNANI<br />
JAIME PIERA i HERNANI<br />
JAIME PIERA i SENDRA<br />
CRISTINA POQUET i FERRER<br />
ANDREA PRADES i BARCELÓ<br />
AMPARO PRADES i MOLINER<br />
SALVADOR PRADES i MOLINER<br />
ZOE PRICE ROYO i DE LEÓN<br />
FERNANDO RAMOS i BENAVENTE<br />
ISABEL RAMOS i BENAVENTE<br />
FERNANDO RAMOS i OTERO<br />
ALEJANDRA RAUSELL i LÓPEZ<br />
AMPARO RIDOCCI i PALLARÉS<br />
QUITI RIDOCCI i PALLARÉS<br />
JESÚS RODRÍGUEZ i LÓPEZ<br />
ANDREA RODRÍGUEZ i SORIA<br />
ALVARO ROIG i BAYO<br />
JAIME ROIG i BAYO<br />
MARÍA ÁNGELES ROSALES i FORTEA<br />
ANTONIO ROSSELL i CERVERA<br />
BÁRBARA ROSSELL i RAMÍREZ<br />
SANDRA ROSSELL i RAMÍREZ<br />
ISI ROURE i CARRIÓN<br />
DOLORES RUIZ i PÉREZ<br />
GEMA SÁNCHEZ i ROIG<br />
RAÚL SANCHIS i GIMÉNEZ<br />
JOSÉ JOAQUÍN SANCHIS i MELENDEZ<br />
AURORA SANCHIS i MOLL<br />
BORJA SANCHIS i MOLL<br />
JOSÉ LUIS SANCHIS i PÉREZ<br />
RAQUEL SANCHIZ i BENAVENTE<br />
LUIS SANROQUE i CUELLAR<br />
ROBERTO SEGARRA i CARMONA<br />
RODRIGO SIMBAR i ORTEGA<br />
JAVIER SOTO i FUSTER<br />
JUAN SOUCASE i GIMÉNEZ<br />
DANIEL TENA i GONZÁLEZ<br />
JULIO TESTÓN i PALACIN<br />
MARIA TOMÁS i NOHALES<br />
ANI TORREGROSA i PÉREZ<br />
ENRIQUE TORREGROSA i PÉREZ<br />
ALBERTO UTRILLA i ROSSELL<br />
CARLA UTRILLA i ROSSELL<br />
JAVIER VALERO i MONFORT<br />
ISABEL VALVERDE i PASCUAL<br />
ELVIRA TERESA VELA i VAÑÓ-BORRÁS<br />
JOSÉ MANUEL VELA i VAÑÓ-BORRÁS<br />
JULIO CESAR VELA i VAÑÓ-BORRÁS<br />
CARMEN MARÍA VELA i ESPAÑA<br />
MANUEL VELA i TERUEL<br />
13
EL NOSTRE ESCUD INFANTIL<br />
Disseny de José Sanchis<br />
16
EL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL<br />
SERGIO FORNES i GÓMEZ<br />
President Infantil <strong>2019</strong><br />
SALUDA<br />
Falleres i fallers, veïnes i veïns del nostre barri...<br />
...ja estem en Falles!<br />
Enguany sóc el presi infantil i junt amb Jose, Cristina i Marta m'he divertit un muntó.<br />
He conegut molts “presis” d'altres falles i que ara són els meus amics.<br />
Ara que arriba la setmana fallera vos invite que compartiu amb mi totes les activitats organitzades pels<br />
nostres delegats: sopars, cercaviles i, sobretot, tirant petards.<br />
Segur que ho anem a passar genial, perquè...<br />
Qui som?<br />
Els millors!<br />
Sergio<br />
President Infantil <strong>2019</strong><br />
"L'elefant bebé"<br />
Il·lustració de NOEMI VILLAMUZA<br />
17
LA NOSTRA FALLERA MAJOR INFANTIL<br />
MARTA GIMÉNEZ i CARRIÓN<br />
Fallera Major Infantil <strong>2019</strong><br />
SALUDA<br />
Hola sóc Marta,<br />
Per fi estic complint el meu gran somni, ser Fallera Major Infantil<br />
de la meua falla! I tinc la gran sort de viure-ho amb el meu amic<br />
Sergio com a President Infantil i al costat de Cris i Jose com a<br />
representants majors. Som un gran equip!<br />
També he tingut l'oportunitat de compartir aquest somni amb<br />
"les cendretes", el meu gran grup d'amigues del sector, amb les<br />
que he passat moments inoblidables.<br />
Gràcies a tots els que feu possible amb el vostre esforç i afecte<br />
que gaudisca de cada acte: en el meu nomenament, en la meua<br />
proclamació, en la meua presentació, amb aquest preciós betlem<br />
amb el qual vaig tindre l'honor d'anar a recollir el primer i segon<br />
premi; així com en activitats i tallers que tenim durant tot l'any i<br />
moltes coses més previstes per a la setmana fallera.<br />
Vull convidar a tots els xiquets fallers i veïns a compartir amb mi<br />
la millor festa del món: LES FALLES!<br />
Un beset faller.<br />
Marta<br />
FMI <strong>2019</strong> Falla Sant Vicent-Marvà<br />
18<br />
“La Sra.Jones, supongo”<br />
Il·lustració de PAULA BONET
MARTA GIMÉNEZ i CARRIÓN<br />
19
LA NOSTRA FALLETA<br />
QUIN ÉS EL TEU PAPER?<br />
Vivim en un món en el qual el paper ha sigut una eina fonamental al llarg de tota la història encara que,<br />
amb l'arribada de la tecnologia digital, sembla que està arribant a la seua fi.<br />
Per açò, ens hem llançat a realitzar un homenatge en forma de reflexió dels diferents usos que el paper<br />
pot arribar a tindre. I en tota aquesta història... quin és el teu paper?<br />
En el nostre entorn tenim tot tipus de papers, des del paper higiènic, el paper ceba, el paper de regal,<br />
paper pinotxo, ... fins al paper pintat que ens pot arribar a fer “perdre els papers”.<br />
Seràs capaç de trobar tots els tipus de paper?<br />
ARTISTE: José Fuster<br />
Graduat en Comunicació Audiovisual i Màster en Animació. Nascut en el si d'una família fallera, creixent visitant tallers fallers fins<br />
a convertir-se en un d'ells.<br />
L'esforç per crear-se un camí en la realització de falles naix des del hobby de realitzar maquetes de falles per a la seua comissió<br />
fallera, aconseguint nombrosos primers premis en el concurs de Junta Central Fallera.<br />
Malgrat ser el primer any signant falles com a artista en solitari, compta amb l'experiència de col·laborar durant els últims anys<br />
amb l'artista Pepo Jarauta. Des del disseny i guió de projectes, passant per totes les fases de la creació de la falla fins a<br />
especialitzar-se en el modelatge.<br />
Recentment, ha superat les proves d'accés al Gremi d'Artistes Fallers.<br />
20
L´ESBÓS<br />
21
CARRECS INFANTILS<br />
PRESIDENT INFANTIL<br />
FALLERA MAJOR INFANTIL<br />
DELEGAD D'INFANTILS<br />
EQUIP D'INFANTILS<br />
SERGIO FORNES I GÓMEZ<br />
MARTA GIMÉNEZ i CARRIÓN<br />
ÁNGEL GIMÉNEZ i CELDRÁN<br />
ANDREA PERPIÑÁ<br />
RAÚL SANCHIS<br />
LA NOSTRA COMISSIÓ INFANTIL<br />
AMPARO BON i MONTBLANCH<br />
DIEGO CANTÓ i RUIZ<br />
CÉSAR CHAVARRIA i GARCÍA<br />
<strong>VICENT</strong>E COLL i POQUET<br />
ALBA DEFEZ i FERNÁNDEZ<br />
OLGA DERNOVA i TRISHINA<br />
ANASTASIA DERONOVA i TRISHINA<br />
ALVARO ESCOLÁ i AMIGÓ<br />
ALBA FORNES i GALINDO<br />
ARNAU FORNES i GALINDO<br />
SERGIO FORNES i GÓMEZ<br />
ELENA FORNES i GÓMEZ<br />
MIGUEL GARCÍA i FERNÁNDEZ<br />
JOSÉ GARCÍA i FERNÁNDEZ<br />
ALEJANDRA GARCÍA i PRADES<br />
GUILLERMO GENOVÉS i PARDO<br />
MARIA GIMÉNEZ i CARRIÓN<br />
MARTA GIMÉNEZ i CARRIÓN<br />
ANA GIMÉNEZ i CARRIÓN<br />
LORENA GIMENO i TASSO<br />
YAGO HUESO i MOLL<br />
FÁTIMA JÁTIVA i MEDINA<br />
VERA LÓPEZ i LASSO DE LA VEGA<br />
OLIVIA LÓPEZ i LASSO DE LA VEGA<br />
ALBA MARÍA LÓPEZ i SANCHIS<br />
ALEX MARTÍ i PARDO<br />
NOELIA MARTÍ i PARDO<br />
HUGO MARTÍNEZ i GADEA<br />
PABLO MEDINA i FORNES<br />
CARLOS JORGE MEDINA i FORNES<br />
EVA PÉREZ i GADEA<br />
ADRIÀ PÉREZ i ROSSELL<br />
<strong>SANT</strong>IAGO SÁNCHEZ i AYATS<br />
HÉCTOR SÁNCHEZ i AYATS<br />
Portada del “The New Yorker”. 2017<br />
Il·lustració de MALIKA FAVRE<br />
DISTINTIUS INFANTILS<br />
DISTINTIU DE COURE<br />
ALBA MARÍA LÓPEZ i SÁNCHEZ<br />
<strong>VICENT</strong>E COLL i POQUET<br />
DISTINTIU D´ARGENT<br />
ARNAU FORNES i GALINDO<br />
ALEX MARTÍ i PARDO<br />
NOELIA MARTÍ i PARDO<br />
HUGO MARTÍNEZ i GADEA<br />
22
ELS NOSTRES FALLERS D´HONOR<br />
JUANA ABELLÁN i MARZAL i JORGE GUILLEM i NAVARRO<br />
JOSEFA Mª DEVESA i MARTÍNEZ i ROQUE JOAQUÍN COMPANY i TEULER<br />
Mª DOLORES RIDOCCI i PALLARÉS<br />
CARMEN SORO i BOLINCHES i <strong>VICENT</strong>E MOLLÁ i DONAT<br />
PILAR GONZÁLEZ i SÁNCHEZ i FERNANDO TENA i CAIRO<br />
JUANA LASO i NAVARRO i ÁNGEL MORENO i GARCIA<br />
SINERGIAS, S.L.: ROSA GARCÍA i JOSÉ MANUEL ACOSTA<br />
DIGITALISART, S.L.: ALVARO LISART<br />
ESTHER GÓMEZ i ORGAZ i ROBERTO FORNES i AYATS<br />
JOSEFA CARRIÓN i RODRIGO<br />
MENCHU GARCÍA i SERNA<br />
FER CARRIÓN i CISCAR i ÁNGEL GIMÉNEZ i CELDRÁN<br />
AMPARO MOLINER i LLORENS i SALVADOR PRADES i PÉREZ<br />
Mª CARMEN BARCELÓ i LEMA i SALVADOR PRADES i MOLINER<br />
SILVIA PRADES i MOLINER i JOSÉ ENRIQUE GARCÍA i LLOP<br />
CARMEN PIÑOL i CHISBERT i JUAN CARLOS GISBERT i HUERTA<br />
ANA BRÁZQUEZ i PRIETO i ALBERTO LORENTE i NADAL<br />
RYD CLÍNICA MATERNO-INFANTIL:<br />
QUITI RIDOCCI I PALLARÉS I LUÍS DÍEZ I DOMINGO<br />
Mª CARMEN GARCÍA i DOMINGO i MAITE NOYA i GARCÍA<br />
ISABEL CASAÑ i ORTÍ i DAVID ORTIZ i CORET<br />
JOSÉ MASIÁ i BARREIRA i JOSÉ MASIÁ i CUESTA<br />
Mª ÁNGELES ROSALES i FORTEA i EDUARDO MÁÑEZ i JIMENO<br />
MARIOLA LÓPEZ i DE LA FUENTE i JOSÉ LUÍS LEAL i ESPÍ<br />
GEMMA BENEDICTO i NAVARRO i PEPE SALCEDO i PLA<br />
MARIBEL ZANÓN i MOLINER i ÁLVARO MOLINER i LLORENS<br />
BEGOÑA MOLINER i ZANÓN i RAÚL GARRIDO i FERRANDO<br />
AMPARO PRADES i MOLINER i CARLOS NOYA i GARCÍA<br />
LOLA RUIZ i PÉREZ i DAVID CANTÓ i ANIENTO<br />
JULIA MARÍN i RIANCHO i TEODORO MARTÍN i NAVARRO<br />
CAROLINA NOYA i GARCÍA i PASCUAL VALLÉS i BAÑULS<br />
ELS NOSTRES COL·LABORADORS<br />
AMSTEL<br />
Cervesa<br />
ARMONÍA<br />
Estètica i benestar´<br />
ARTE Y DISEñO DESDE CERO<br />
Disseny gràfic i més<br />
ASENSIO<br />
Odontologia avançada<br />
AST<br />
Llavors d'hortalisses i fruites<br />
BATERÍAS E. PEIRÓ<br />
Acumuladors, energia solar i il·luminació led<br />
BELU BIJOUX<br />
Joieria fina<br />
CARGAUR<br />
Rehabilitació d'edificis<br />
CASA ADRIÁN<br />
Bar/Orxateria<br />
CASUAL HOTELES<br />
Cadena hotelera<br />
CENTRO CATERINA<br />
Centre de dansa<br />
CENTRO MAYA<br />
Escola de massatge i cursos professionals<br />
CERVECERÍA MARVÁ<br />
Bar i restaurant<br />
CLÍNICA PEYDRO HERRERA<br />
Odontologia avançada<br />
CLÍNICA RAHHAL<br />
Oftalmologia<br />
CONSTRUINTLLAR<br />
Reformes/Interiorisme<br />
CRISBERLIN<br />
Suministres hostelers integrals<br />
CONCHA MARTÍN<br />
Podologia i fisioteràpia<br />
DANIEL GALLEGO<br />
Perruqueria caballers<br />
DAVID CANTÓ<br />
Estudi creatiu<br />
DIDA CULTURAL<br />
Difusió cultural<br />
DIGITALISART, S.L<br />
Impressió lones gran format<br />
EL ÁRBOL DE LA VIDA<br />
Botiga esotèrica<br />
EL TALIANO<br />
Pizzeria<br />
ESTHER BORNAY<br />
Floristeria<br />
EVENTOS VALENCIA<br />
Catering<br />
FARMACIA PARQUE CENTRAL<br />
Farmàcia<br />
FENICIA<br />
Mobles<br />
FILM SYMPHONY ORCHESTRA<br />
Espectacle “TOUR 2018/19”<br />
GRUPO DATOS GABINETE<br />
Gestoria<br />
IMAGEN<br />
Perruqueria<br />
JUAN ROMERO<br />
Perruqueries<br />
J. LÓPEZ<br />
Perruqueria<br />
LA PIZZATTERIA<br />
Pizzeria<br />
LOTO TIENDA<br />
Loteries<br />
Mª. ÁNGELES GARCÍA<br />
Perruqueria<br />
MARHAHARAVESH<br />
Filà mora<br />
METALOGRÁFICA DE LEVANTE S.A.<br />
Tractaments tèrmics<br />
MON VERD<br />
Paisatgisme i jardineria<br />
MORENO PONCE<br />
Forn<br />
OTEVAL<br />
Arquitectura i Enginyeria<br />
PAPOS<br />
Sabateria infantil i juvenil<br />
PRINTIME<br />
Impressió digital<br />
R10 SISTEMAS<br />
Aïllaments<br />
RIDOCCI PERFORMANCE<br />
Taller i venda de motocicletes<br />
RUTING.ES<br />
Oci i temps lliure<br />
SAVAMONT<br />
Serigrafia i retolació<br />
SINERGIAS PUBLICITARIAS<br />
Exclusivistes de mitjans publicitaris<br />
TENDENZZIA<br />
Urban showroom<br />
VETERIZONIA CENTER<br />
Veterinària i boutique mascotes<br />
VILABAR<br />
Cerveseria i restaurant<br />
VISTAOPTICA<br />
Òptics/Optometristes<br />
WHI NOT?<br />
Taxador articles de valor<br />
XINXETA<br />
Disseny web<br />
ZULIMA<br />
Botigues per al descans i tèxtil per al llar<br />
23
24
10 ANYS COMPARTINT EXPERIÈNCIES CULTURALS<br />
EL PATRIMONI COM MAI HO HAVIES VIST!<br />
Connecta't a les nostres xarxes i descobreix com gaudir<br />
d'una experiència cultural gratuïta al mes en un Museu o<br />
espai patrimonial<br />
www.didacultural.com<br />
https://www.facebook.com/ExdukereDC/<br />
https://www.instagram.com/exdukere_dc<br />
26
UN ANY BEN REPLET<br />
Eurovisió - 12 de maig<br />
Després d'alguns problemes tècnics, finalment vam poder gaudir del festival d'Eurovisió. Vam sopar tots junts en el casal i vam<br />
animar a Alfred i Amaia, encara que no quedaren en el millor dels llocs.<br />
Bingo musical - 19 de maig<br />
Divertida vesprada musical endevinant cançons.<br />
Volta a peu - 20 de maig<br />
Els infantils i alguns adults de la comissió van participar en aquesta cursa tan popular.<br />
Paella de fi d'exercici - 1 de juny<br />
Per a posar el fermall d'or a l'exercici faller, gaudim d'un dia de piscina, sol, cervesa i paella, xè!, les coses que millor sabem fer!.<br />
Taller de Sant Joan - 15 de juny<br />
Amb el lema de la foguera: “LES VERDURES” la nostra comissió va preparar en aquest taller carlotes, encisams i tomaques.<br />
Sant Joan - 16 de juny<br />
En aquesta comissió ens encanta la “germanor”, per això ens ajuntem amb algunes falles de l'Agrupació per a celebrar la màgica<br />
nit de Sant Joan. Sempre a la “manera fallera”, sopar al carrer, rifa i “verbeneo”. Muntem entre tots la foguera i passem una<br />
divertida vesprada amb els unflables, bou mecànic i molts balls!<br />
Proclamació de la nostra Fallera Major - 23 de juny<br />
Tocava el torn de proclamar el seu nom a tota la comissió. El lloc triat Capitania, on la nostra FM Cristina va estar acompanyada<br />
del seu FMI marta i els respectius presidents José i Sergio, junts van gaudir d'un acte emotiu.<br />
Proclamació de la nostra Fallera Major Infantil - 15 de septembre<br />
Amb un solemne acte i una vesprada de jocs, Marta Giménez i Carrión va ser proclamada Fallera Major Infantil.<br />
Presentació d´esbossos - 28 de septembre<br />
Els nostres artistes Jose Fuster i Pepo Jarauta van acudir al casal per explicar-nos tots i cada un dels detalls de les nostres falles.<br />
Vam quedar sorpresos amb tots dos. Brindem amb ells per la feina ben feta i per que "ens caiga algun premi si pot ser".<br />
Entrada de Moros i Cristians - 9 d'octubre.<br />
Com tots els anys, Marvaharavesh va participar en l´Entrada de les “Festes de Moros i<br />
Cristians al Cap i Casal", acompanyats per la CAM de Xàbia, i vam entrar bé. Tan bé, que<br />
Elena Irles va ser mereixedora del premi "Joan Parera" al millor Cap d'Esquadra Moro.<br />
Enhorabona Elena.<br />
Taller de Halloween - 19 d´octubre<br />
Una vesprada divertida preparant la decoració per a la nostra festa.<br />
“Picaeta Fest” - 21 d'octubre<br />
I va arribar el nostre dia de “Picaeta”. Molt d'esforç i treball per a aconseguir els<br />
centenars de tapes que aquell dia vam oferir als nostres amics fallers. I ja van tres anys,<br />
i com sempre continua sent un dia genial entre amics, rialles i cerveses. I per cert, no és<br />
perquè les hàgem fetes nosaltres, però… les tapes ens van quedar per a xuplar-se els<br />
dits!<br />
Mig Any Faller - 27 d'octubre<br />
En aquesta comissió tot es celebra. Queden 6 mesos per a Falles? Doncs allà que<br />
anem, i que millor forma que amb uns rics arrossos i jocs que van amenitzar la<br />
vesprada a grans i xicotets.<br />
Festa de “Halloween” - 28 d´octubre<br />
Vesprada terrorífica amb desfilada de disfresses, apetitosos i horrorosos plats per a<br />
berenar. No podia faltar la cercavila de truc i tracte i jocs especials de Halloween.<br />
Vi d´honor - 10 de noviembre<br />
Com és habitual, vam celebrar un vi d'honor, reunint al casal als nostres fallers<br />
d'honor per mostrar el nostre agraïment per l'ajuda que ens brinden.<br />
Presentació - 17 de novembre<br />
I va arribar el torn d'un dels actes més emotius, l'Exaltació de les nostres dues falleres<br />
majors, Marta i Cristina. Va ser en la Sala Canal i com a fi de festa, tot el públic allí<br />
present, va poder gaudir de tan artistes com som en aquesta falla amb l'obra “Lo<br />
hacemos y ya vemos”, una idea de Alejandro Piera i Bárbara Rossell i que ells mateix<br />
van dirigir.”“<br />
28<br />
“Portes de Llibres” i “Vestimenta”, Il·lustracions de SVETA DOROSHEV
UN ANY BEN REPLET<br />
Inauguració del Pessebre - 8 de desembre<br />
Un altre any més, el Nadal s'acosta i quina millor manera de començar les festes que presentant el nostre pessebre al públic.<br />
Aquest any un món màgic dissenyat, per Amparo Pastor, al voltant de la lectura. El nostre treball es va veure recompensat amb<br />
un 1r premi de la junta municipal de Abastos i un 2n de JCF.<br />
Sopar de Nadal - 22 de desembre<br />
Com ja és tradició, per a celebrar l'arribada del nou any ens reunim en el casal en un ambient màgic, per a desitjar-nos Bon<br />
Nadal. Gambons, polvorons i torrons i a brindar pel <strong>2019</strong>.<br />
Taller de Nadal - 30 de novembre<br />
Preparem el nostre arbre amb uns adorns molt especials confeccionats per nosaltres mateixos.<br />
Taller de Sant Silvestre - 26 de desembre.<br />
Realitzem la nostra disfressa per a la carrera més divertida de l'any.<br />
Cap d´Any Faller Infantil - 28 de desembre<br />
Gran sopar, dolços, raïms, cotilló i el més esperat per tots, els regals de l'amic invisible.<br />
Carrera de Sant Silvestre - 30 de desembre<br />
Per segona vegada, la nostra comissió infantil participa en aquesta divertida carrera on el que importa no és guanyar. No es pot<br />
acabar millor l'any.<br />
Expojove - 3 de gener<br />
Infantils i majors acudim un any més a la cita en la fira de mostres.<br />
Festa de la cervesa - 19 de gener<br />
Una de les festes que més gaudeixen els nostres fallers i falleres. Cerveses variades, rosses, torrades, negres, amb tequila, o de<br />
la terreta, entrepans de salsitxa de Frankfurt i un concurs un poc boig.<br />
Taller de Slime - 1 de febrer.<br />
Perquè el slime està de moda i nosaltres també, repetim un taller on els resultats van ser de deu.<br />
Sessió de “Contacontes” - 1 de febrero<br />
Vam realitzar una sessió de contacontes al casal a càrrec de Carles Cano que va ser un<br />
èxit de contingut i de públic.<br />
Visita als taller d´els nostres artistes fallers - 10 febrer<br />
S'acosta la setmana fallera i cal veure com evolucionen els nostres monuments. És emocionant veure el<br />
treball dels nostres artistes fallers.<br />
Taller de decoració de la nostra falleta infantil - 10 de febrer<br />
Papiroflèxia per a decorar la nostra falleta.<br />
Carnestoltes - 23 de febrer<br />
Festa de disfresses, desfilada, berenar i jocs.<br />
Crida - 24 de febrer<br />
És un dia faller al complet. De bon matí alguns valents desafien a les baixes<br />
temperatures i al matinar per a acudir a la despertà. Després tots junts<br />
dinaret en el casal i alguna cassalleta per a anar calfant motors.<br />
La marea blava rumb a les torres per a escoltar allò que ens fa vibrar, que és difícil de<br />
descriure amb paraules, que només es pot sentir… Fallers, falleres, ja estem en falles!<br />
Cavalcada del ninot - 2 de març<br />
Enguany, i com a novetat, majors i xiquets desfilen tots junts. La falla Gil i Morte un any<br />
més ens convida a participar amb ells i així donar visibilitat a totes aquestes crítiques que<br />
amb humor i representades pels millors artistes, els fallers, fan al públic gaudir i aplaudir.<br />
Dinar als nostres Fallers d´Honor - 3 de març<br />
A l'hotel Silken Puerta de Valencia, se celebrarà el tradicional dinar als nostres Fallers d'Honor.<br />
Presentació del Llibret - 8 de març<br />
En el casal, presentació del nostre Llibret <strong>2019</strong>, “DONES”.<br />
Visita a l'exposició del ninot - 10 de març<br />
Majors i xicotets anem rumb a la ciutat de les arts i les<br />
ciències per a veure tots els ninots allí exposats.<br />
Tots a buscar els de Sant Vicent!... L’hem trobat!... Foto!<br />
29
GRUP DE BALL DE LA <strong>FALLA</strong><br />
El nostre grup de ball, es va crear fa quatre anys. Actualment està format per 17 components de la Comissió,<br />
majoritàriament femenins i en ell s'unixen dues generacions de fallers, que se senten orgullosos de poder ballar junts.<br />
Enguany hem comptat amb noves incorporacions. El nostre objectiu és aprendre peces del ric folklore valencià i<br />
poder acudir a les convocatòries folklòriques a les quals se'ns convida a participar.<br />
Al capdavant del grup, com a mestra, Sílvia Gimeno, una experimentada balladora, amb més de 30 anys en el món<br />
del folklore i 18 anys impartint classes en diferents grups de la nostra Comunitat Valenciana. Ella ens transmet el seu<br />
gran entusiasme per la indumentària i el folklore valencià. El seu bon fer és el que ens motiva cada assaig a continuar<br />
aprenent.<br />
Durant l'any, hem participat com a organitzadors o com a convidats, en diferents convocatòries folklòriques: Dansades,<br />
festivals folklòrics i saraus.<br />
Al gener, participem en la dansà de la Falla plaça d'Espanya i organitzem una xicoteta demostració de folklore a<br />
l'Església Crist Rei de la nostra demarcació i una dansà per la festivitat de Sant Vicent Màrtir. Al març, organitzem<br />
una dansà per la demarcació i una mostra de folklore per la festivitat de Sant Josep, també acudim al Festival de la<br />
Falla carrera de Malilla. A l'abril, com és ja habitual, acudim a la dansà de l'Altar del Mocadoret i un any més, no<br />
faltem a la dansà de l'Altar de l'Àngel Custodi. Al juny, festival d’Almàssera i sarau popular a Albal. Al juliol, un sarau<br />
a Siete Aguas. Al setembre, festival de folklore de la Falla Palmaret a Alboraia. A l'octubre, festival a Bonrepòs. Al<br />
novembre, amb gran il·lusió, participem en el XXII festival de balls al carrer organitzat per Junta Central Fallera en la<br />
plaça de la Verge i va ser un gran plaer poder ballar en l'Exaltació de les Falleres Majors i Corts d'Honor de la nostra<br />
comissió.<br />
Així ha transcorregut un any ple de grans moments, en el qual hem gaudit en assajos i actes als quals hem acudit. El<br />
nostre agraïment a la nostra mestra, Sílvia i als membres de la comissió que, com a fans incondicionals, ens han<br />
acompanyat en les actuacions. Des d'ací, animar-vos que formeu part del nostre Grup de ball que, com cada dijous,<br />
continuarà assajant amb il·lusió en el nostre casal.<br />
34
GRUP DE BALL DE LA <strong>FALLA</strong><br />
35
con<br />
las<br />
www.digitalisart.es
䈀 伀 一 䔀 匀 䘀 䄀 䰀 䰀 䔀 匀 ℀<br />
37
<strong>MARVA</strong>HARAVESH<br />
Després de les celebracions de 2016, es corria el risc de caure en<br />
la monotonia i l'avorriment, no obstant això la filà s'ha vist<br />
reforçada i, ja passat un temps prudencial per a poder avaluar<br />
l'evolució i amb el treball de tots, la il·lusió seguix en alça.<br />
Els moros, així ens criden, hem passat de ser dotze a vint-i-tres,<br />
incorporant-se jóvens que asseguren la continuïtat, a la qual cosa<br />
cal afegir la consolidació de l'esquadra femenina. Dotze dones<br />
que han pogut amb tot, que participen en tot i, el més important,<br />
disfruten de tot. En només un parell d'anys han aconseguit, amb<br />
molt esforç, dissenyar un trage impecable, molt femení i que<br />
sobreïx marvaharavesh pels quatre costats.<br />
Junts hem aprés a disfrutar més de la festa, participant<br />
activament i estant presents en tots els festejos: “Mig Any”,<br />
“Alardo d'arcabucería”, “Entrada”, etc...<br />
Agrair i destacar l'èxit del “Menjar de Germanor”, que vam<br />
celebrar a Ontinyent i que van organitzar Carmen i Vicente amb<br />
delicada cura per a passar-ho del millor. De fet abans d'acabar ja<br />
s'estava pensant en la pròxima.<br />
I van arribar els dies grans amb diferents sorts. Un Alardo que<br />
canviava la seua ubicació i que va resultar deslluït. Sens dubte<br />
quelcom cal modificar.<br />
Finalment l´Entrada. Amenaçava pluja i les amenaces es van complir, encara que va durar poc i va permetre iniciar-la.<br />
Acompanyats per la CAM de Xàbia i als sons de la marxa “Al-Razi, Capità Marvaharavesh”, a les 6 de la vesprada<br />
iniciem la desfilada. Una hora més tard van acabar els festejos del 9 d'octubre per a Marvaharavesh. Però encara<br />
quedava...<br />
Dos dies més tard rebem la gran notícia que la nostra cap de l'esquadra de dones, Elena Irles, és mereixedora del<br />
premi “Juan Parera” al millor cap d'esquadra moro de la “XV Entrada de Moros i Cristians al Cap i Casal”. Sens dubte<br />
fruit de l'assaig i segur serà el primer d'altres que vindran. Què millor forma d'acabar la festa?<br />
ANEM FENT MARXA, mora per descomptat<br />
i sera “Al-Razi, Capità Marvaharavesh”<br />
38
<strong>MARVA</strong>HARAVESH<br />
39
FALLES 2018<br />
42
FALLES 2018<br />
43
PAELLA FI D´EXERCICI<br />
46
FESTIVITAT DE LA VERGE DELS DESAMPARATS<br />
47
PROCLAMACIÓ FALLERA MAJOR<br />
50
PROCLAMACIÓ FALLERA MAJOR INFANTIL<br />
51
<strong>SANT</strong> JOAN<br />
52
VOLTA A PEU<br />
53
54
56
Camino Viejo Picassent 17<br />
46200 Paiporta (Valencia)<br />
Tlf. 963212758<br />
www.feniciamobiliario.com
FESTA DE HALLOWEEN<br />
58
CAVALCADA DE REIS MAGS<br />
59
L'EQUIP DE LA NOSTRA <strong>FALLA</strong><br />
60
“PICAETA FEST”<br />
61
CONSTRUINT EL PESSEBRE<br />
64
SEGON PREMI DE JCF<br />
65
“DINS D´UN LLIBRE”<br />
66
“DINS D´UN LLIBRE”<br />
67
“DINS D´UN LLIBRE”<br />
68
“DINS D´UN LLIBRE”<br />
69
70
PRESENTACIÓ DE LES NOSTRES FFMM<br />
72
PRESENTACIÓ DE LES NOSTRES FFMM<br />
73
PRESENTACIÓ DE LES NOSTRES FFMM<br />
74
PRESENTACIÓ DE LES NOSTRES FFMM<br />
75
www.construintllar.es<br />
accesibilidad construcción<br />
reformas interiorismo
PREPARANT LA PRESENTACIÓ<br />
80
LA PRESENTACIÓ EN MARXA<br />
81
“LO HACEMOS Y YA VEMOS...”<br />
䰀 伀 䠀 䄀 䌀 䔀 䴀 伀 匀 夀 夀 䄀 嘀 䔀 䴀 伀 匀 ⸀⸀⸀<br />
䰀 伀 䠀 䄀 䌀 䔀 䴀 伀 匀 夀 夀 䄀 嘀 䔀 䴀 伀 匀 ⸀⸀⸀<br />
䰀 伀 䠀 䄀 䌀 䔀 䴀 伀 匀 夀 夀 䄀 嘀 䔀 䴀 伀 匀 ⸀⸀⸀<br />
䰀 伀 䠀 䄀 䌀 䔀 䴀 伀 匀 夀 夀 䄀 嘀 䔀 䴀 伀 匀 ⸀⸀⸀<br />
䰀 伀 䠀 䄀 䌀 䔀 䴀 伀 匀 夀 夀 䄀 嘀 䔀 䴀 伀 匀 ⸀⸀⸀<br />
82<br />
䰀 伀 䠀 䄀 䌀 䔀 䴀 伀 匀 夀 夀 䄀 嘀 䔀 䴀 伀 匀 ⸀⸀⸀
“LO HACEMOS Y YA VEMOS...”<br />
䰀 伀 䠀 䄀 䌀 䔀 䴀 伀 匀 夀 夀 䄀 嘀 䔀 䴀 伀 匀 ⸀⸀⸀<br />
䰀 伀 䠀 䄀 䌀 䔀 䴀 伀 匀 夀 夀 䄀 嘀 䔀 䴀 伀 匀 ⸀⸀⸀<br />
䰀 伀 䠀 䄀 䌀 䔀 䴀 伀 匀 夀 夀 䄀 嘀 䔀 䴀 伀 匀 ⸀⸀⸀<br />
䰀 伀 䠀 䄀 䌀 䔀 䴀 伀 匀 夀 夀 䄀 嘀 䔀 䴀 伀 匀 ⸀⸀⸀<br />
䰀 伀 䠀 䄀 䌀 䔀 䴀 伀 匀 夀 夀 䄀 嘀 䔀 䴀 伀 匀 ⸀⸀⸀<br />
䰀 伀 䠀 䄀 䌀 䔀 䴀 伀 匀 夀 夀 䄀 嘀 䔀 䴀 伀 匀 ⸀⸀⸀<br />
䰀 伀 䠀 䄀 䌀 䔀 䴀 伀 匀 夀 夀 䄀 嘀 䔀 䴀 伀 匀 ⸀⸀⸀<br />
䰀 伀 䠀 䄀 䌀 䔀 䴀 伀 匀 夀 夀 䄀 嘀 䔀 䴀 伀 匀 ⸀⸀⸀<br />
83
“LO HACEMOS Y YA VEMOS...”<br />
84
“LO HACEMOS Y YA VEMOS...”<br />
85
吀 甀 攀 洀 瀀 爀 攀 猀 愀 搀 攀 洀 攀 渀 愀 樀 攀 Ⰰ 攀 焀 甀 椀 瀀 愀 洀 椀 攀 渀 琀 漀 Ⰰ<br />
洀 愀 焀 甀 椀 渀 愀 爀 椀 愀 Ⰰ 栀 椀 最 椀 攀 渀 攀 礀 甀 渀 猀 漀 氀 漀 甀 猀 漀 瀀 愀 爀 愀 栀 漀 猀 琀 攀 氀 攀 爀 愀<br />
䌀 ⼀ 䄀 氀 最 椀 洀 椀 愀 搀 攀 䄀 氀 昀 愀 爀 愀 Ⰰ 礀 アパート 㐀 㘀 アパート 嘀 䄀 䰀 䔀 一 䌀 䤀 䄀<br />
吀 攀 氀 㨀 㤀 㘀 アパート アパート 㐀 㐀 㤀 㘀 ㈀ ⴀ 䘀 愀 砀 㨀 㤀 㘀 アパート 㘀 ㈀アパート 㘀 㔀<br />
攀 洀 愀 椀 氀 㨀 挀 爀 椀 猀 戀 攀 爀 氀 椀 渀 䀀 挀 爀 椀 猀 戀 攀 爀 氀 椀 渀 ⸀ 挀 漀 洀 眀 眀 眀 ⸀ 挀 爀 椀 猀 戀 攀 爀 氀 椀 渀 ⸀ 挀 漀 洀<br />
䔀 匀 吀 唀 䐀 䤀 伀 䐀 䔀 䌀 䄀 刀 吀 䄀 一 䄀 吀 䄀 䰀<br />
礀 䌀 伀 一 匀 唀 䰀 吀 䄀 匀 䐀 䔀 吀 䄀 刀 伀 吀<br />
䤀 渀 挀 椀 攀 渀 猀 漀 猀<br />
刀 攀 最 愀 氀 漀 猀<br />
嘀 攀 氀 愀 猀 礀 嘀 攀 氀 漀 渀 攀 猀<br />
䌀 愀 爀 琀 愀 猀 搀 攀 吀 愀 爀 漀 琀<br />
刀 甀 渀 愀 猀<br />
䴀 椀 渀 攀 爀 愀 氀 攀 猀 礀 倀 渀 搀 甀 氀 漀 猀<br />
䤀 洀 最 攀 渀 攀 猀 礀 䴀 攀 搀 愀 氀 氀 愀 猀<br />
䌀 甀 愀 搀 爀 漀 猀 䔀 猀 漀 琀 爀 椀 挀 漀 猀<br />
䴀 愀 渀 搀 愀 氀 愀 猀 倀 攀 爀 猀 漀 渀 愀 氀 椀 稀 愀 搀 愀 猀<br />
匀 洀 戀 漀 氀 漀 猀<br />
䌀 愀 氀 氀 攀 䴀 愀 爀 瘀 Ⰰ ㈀ 㐀 㘀 㜀 嘀 䄀 䰀 䔀 一 䌀 䤀 䄀 吀 攀 氀 ⸀ 㤀 㘀 㘀 㔀 㤀 ㈀ ⴀ 㘀 㔀 㠀 㐀 㠀 㜀 アパート 㐀 アパート<br />
攀 氀 愀 爀 戀 漀 氀 搀 攀 氀 愀 瘀 椀 搀 愀 㤀 㤀 䀀 最 洀 愀 椀 氀 ⸀ 挀 漀 洀<br />
眀 眀 眀 ⸀ 攀 氀 愀 爀 戀 漀 氀 搀 攀 氀 愀 瘀 椀 搀 愀 ⸀ 攀 甀<br />
86
87
88
娀 愀 瀀 愀 琀 攀 爀 愀 椀 渀 昀 愀 渀 琀 椀 氀 礀 樀 甀 瘀 攀 渀 椀 氀<br />
娀 愀 瀀 愀 琀 漀 栀 攀 挀 栀 漀 攀 渀 䔀 猀 瀀 愀 愀<br />
䐀 攀 猀 搀 攀 㤀 㜀 㔀<br />
䌀 愀 氀 氀 攀 䴀 愀 爀 瘀 Ⰰ 㤀<br />
吀 氀 昀 ⸀ 㘀 ㈀㈀ 㐀 㔀 㔀 アパート㈀㈀<br />
89
FESTEJOS PER A FALLES<br />
CONEIXIMENT<br />
LES DATES I HORARIS PODEN PATIR CANVIS<br />
D'ÚLTIMA HORA. ROMANEU ATENTS<br />
DISSABTE, 9 DE MARÇ<br />
12:30 No podem esperar a la setmana fallera. Comencem calfant motors<br />
amb el repartiment d'ingredients del tradicional "Concurs de paelles".<br />
13:30 "A la faena!". Comencem a encendre el foc i a elaborar la paella.<br />
Recordem que el nostre expert jurat decidirà qui s'emporta el premi.<br />
15:00 Enguany estem generosos, així que hem decidit rifar una TABLET<br />
perquè estigues al dia de totes les novetats de la falla des d'internet.<br />
18:00 Una hora més que raonable perquè t'haja donat temps a recollir la<br />
teua parcel·la i deixar-la com una patena. Cridarem al CSI perquè revise<br />
detingudament la zona. Confiem plenament que el carrer estarà impecable.<br />
22:00 Sopar de “pa i porta”.<br />
23:30 T'esperem en la plaça per a gaudir de música, llums i ball amb la<br />
macrodiscomòbil INFINITY.<br />
01:00 Segona rifa del dia. Estem molt generosos enguany. En aquesta<br />
ocasió sortegem un objecte sorpresa d'ESPAI RIPALDA.<br />
DIJOUS, 14 DE MARÇ<br />
18:00 Recollida del ninot infantil. Concentració en la carpa, per a anar tots<br />
junts al Mercat d'Abastos al ritme de XARANGA que ens acompanya en el<br />
camí d'anada i de tornada, ja amb el nostre ninot.<br />
20:30 Sopar de “la Plantà”, oferit pel nostre PRESIDENT INFANTIL Sergio<br />
Fornes i Gómez.<br />
Lliurament de recompenses, llibret infantil i confirmació de l'hora a la qual<br />
passarà el jurat.<br />
21:30 “Plantà”, tots a ajudar perquè el jurat veja perfecta la nostra falla i<br />
podem anar a recollir premi el dia 16.<br />
22:00 Comença la setmana fallera! T'esperem en la carpa amb el teu<br />
entrepà per a gaudir de la primera nit de falles.<br />
DIVENDRES, 15 DE MARÇ<br />
12:00 Taller del dia del pare.<br />
13:30 Un any més, començarem el dia amb el "concurs de creïlles a lo<br />
pobre". Encara que de "pobre" res. Recorda que nosaltres posem les<br />
creïlles i els ous i tu, la creativitat amb la resta d'ingredients.<br />
18:00 Concentració per a anar pel ninot. Us esperem a tots caracteritzats<br />
d'AVIS I NETS per a anar a joc amb la temàtica del monument. I com tots els anys, recorda, "CONEIXEMENT".<br />
18:00 a 20:00 Animació amb pintacares, globoflèxia i moltes més sorpreses.<br />
20:30 Sopar oferit per la nostra Fallera Major Infantil Marta Giménez i Carrión.<br />
22:00 Sopar de la “plantà” i imposició de recompenses.<br />
00:00 Com a falla treballadora que som, TOTS a col·laborar en la "plantà" del monument. Enguany com a novetat, i<br />
per a fer més suportable la faena tindrem a la xaranga "El relamido sostenido" amenitzant la vetlada.<br />
DISSABTE, 16 DE MARÇ<br />
10:00 Esmorzar oferit pels “JUBILETAS”. Serà amb poca sal perquè no puge la tensió.<br />
13:00 Cercavila pel barri.<br />
14:00 "Torraeta bona" per a recarregar l’energia. (Recorda’t d’apuntar-te prèviament en el tauló del casal).<br />
16:30 Prèvia confirmació de l'hora, anirem a la Recollida de Premis, tots vestits amb el traje regional a la plaça de<br />
l'Ajuntament.<br />
19:30 Activitats vàries. (Si no tenim premi, s'avançarà l'hora).<br />
20:30 Sopar de McDonalds oferida per la delegació d'infantils. Podràs apuntar-te en la llista que penjarem.<br />
22:00 Sopar oferit per la nostra fallera major Cristina Noya i Prades.<br />
00:00 Arriba la primera discomóbil de falles. Tothom a ballar amb "DJ SAILE".<br />
90
FESTEJOS PER A FALLES<br />
DIUMENGE, 17 DE MARÇ<br />
10:00 Esmorzar sarraïn oferit pels MOROS.<br />
10:30 Prèvia confirmació de l'hora, si tenim sort, que esperem que sí, acudirem a la recollida de premis.<br />
12:00 El grup de ball de la nostra comissió ens delectarà amb una mostra de balls tradicionals.<br />
12:30 Cercavila pel barri.<br />
14:00 Segona edició de la jornada gastronòmica de "Menjar al carrer". Requisits: creacions elaborades "in situ" al<br />
carrer per a sorprendre el jurat amb plats originals o basats en la tradició (apunta't en el tauló del casal).<br />
17:00 a 20:00 Unflable “Gimcana boja”, amb jocs de canastra, diana, tira boles, etc. També tindrem... unflables de<br />
fira, amb jocs de boles flotants, tir de ballesta, tres en ratlla, etc. I per als afeccionats als videojocs, podreu gaudir<br />
amb la WII i Play 3!<br />
22:00 Sopar popular, per a xicotets i majors. T'esperem amb entrepans variats i begudes a preus populars.<br />
23:30 Rifa d'una nit d'hotel en CASUAL HOTELS per a dues persones.<br />
00:00 Com a novetat, celebrarem una nit creativa i diferent on tornar als huitanta. Es realitzarà una divertida gimcana<br />
per a calfar motors, i després donarem pas a la música i el ball (nit patrocinada per CANTÓ BOUTIQUE CREATIVA).<br />
DILLUNS, 18 DE MARÇ<br />
10:00 Esmorzar oferit per “CERVECERÍA VILABAR”. Segur que tot estarà riquíssim<br />
13:00 Cercavila pel barri.<br />
14:00 Menjar per encàrrec (apunta't prèviament en el tauló del casal).<br />
17:15 Concentració en el casal per a acudir a omplir de flors a "la Mare de Déu" (l'horari pot canviar, estigueu alerta).<br />
22:00 Sopar de “pa i porta” per a recuperar forces després del "passeget". Per a amenitzar la vetlada es realitzarà<br />
una nit temàtica basada en "els superherois i les superheroïnes". Deixa volar la teua imaginació, tot val (batman,<br />
superman, supermercat, barman, …).<br />
23:30 Arriba l'última de les rifes de falles. Aquesta vegada amb el regal més especial, UN TALL DE TELA DE FALLERA<br />
d'Álvaro Moliner.<br />
00:00 Esperem que "ho doneu tot" en l'última revetla fallera. "DISCO y ACCIÓN".<br />
DIMARTS, 19 DE MARÇ<br />
12:00 Tradicional missa en honor a Sant Josep , a l'Església de Crist Rei.<br />
13:00 Última cercavila pel barri a càrrec de la “Colla El Pont” i imposició dels corbatíns en el nostre estendard per<br />
les falleres majors.<br />
14:00 “Bombetà” Infantil.<br />
14:30 Aperitiu en honor als Pepes i a les Pepes.<br />
15:00 Menjar per encàrrec (apunta't prèviament en el tauló del casal).<br />
16:30 a 19:30 Esperem que tingueu les piles carregades perquè les necessitareu… tindrem els inflables que tant us<br />
diverteixen i com a novetat enguany… dona-li al talp.<br />
20:30 Sopar de “la Cremà” infantil, oferit per la delegació d'infantils. Lliurament del ninot indultat triat per Marta i<br />
Sergio i signatura en el llibre d'honor de la falla.<br />
22:00 “Cremà” de la nostra falla infantil.<br />
22:30 Sopar de la “cremà”. "L’últim entrepà faller" de la temporada.<br />
23:00 Deu minuts per a prendre café, "només 10!".<br />
23:10 La nostra fallera major deixarà la seua signatura en el llibre d'honor.<br />
23:20 Recollida multitudinària de l´envelat.<br />
00:00 Cremà. S'acaben les falles, convertirem en cendres tot un any ple de treball i brindarem en el casal amb el<br />
desig que el següent siga millor.<br />
Visquen les falles i visca Sant Vicent-Marvà!.<br />
Tots els actes oficials amenitzats pel grup de dolçaines i tabals<br />
“La Colla el Pont”.<br />
En l'ofrena, a més, ens acompanya la xaranga<br />
“Relamido Sostenido”.<br />
91
92
¡ VEN Y CONÓCENOS !<br />
c. Guillem de Castro<br />
plaza<br />
San Agustín<br />
Finca de Hierro<br />
www.tendenzzia.com<br />
T. 963 219 136 · info@tendenzzia.com<br />
pl. San Agustín, 2 · entlo B1 · pta D (Finca de Hierro) · Valencia<br />
c. San Vicente<br />
c. Xàtiva
A Mary<br />
Alegre, treballadora, lluitadora, bona...<br />
“Déjame sola: oyes romper los brotes…<br />
te acuna un pie celeste desde arriba<br />
y un pájaro te traza unos compases<br />
para que olvides… Gracias. Ah, un encargo:<br />
si él llama nuevamente por teléfono<br />
le dices que no insista, que he salido…”<br />
(“Voy a dormir” d´Alfonsina Storni)
PRÒLEG<br />
per CARLA GISBERT<br />
El nostre passat està ple de grans personalitats femenines. Dones el llegat de les quals és vital per a entendre la nostra història<br />
contemporània tal com la coneixem hui dia. Metgesses, enginyeres, programadores, esportistes, escriptores, cuineres, científiques,<br />
aviadores. Dones que van decidir trencar les regles del joc i donar una oportunitat a la seua vocació. Ments revolucionàries i<br />
precursores feministes –algunes d'elles sense intenció de ser-ho– que van voler complir el seu somni d'aconseguir una vida<br />
intel•lectual que les elevara per damunt de les exigències de la maternitat i el matrimoni.<br />
Les normes de gènere socialment establides no han fet més que menystindre les obres, invencions i descobriments amb nom de<br />
dona. Únicament amb el pas dels anys, les nostres heroïnes han sigut reconegudes com a grans expertes en les matèries a les<br />
quals van dedicar la seua existència.<br />
Les dones que apareixen en les següents pàgines van ocupar i ocupen professions inusuals per al sexe femení en l'època que els<br />
toca viure i, àdhuc tractant-se de grans fites de la història, sorprén la poca informació que es pot arribar a trobar sobre les seues<br />
vides i troballes. La publicació d'aquest llibret pretén reconéixer els seus treballs i mostrar les dificultats a les quals han hagut<br />
d'enfrontar-se.<br />
Elles són les triades entre moltes. Es tracta d'una acaronada representació de totes les que van ser i són. Hi ha tantes històries<br />
per contar que hem hagut de seleccionar algunes, sempre tractant d'abastar tots els camps i matèries.<br />
Des del primer moment en el qual van decidir dedicar la seua vida a la seua professió, van acceptar lluitar, cadascuna a la seua<br />
manera, per a guanyar-se certa reputació en el camp en el qual van ser expertes.<br />
Algunes no van tindre més remei que amagar la seua condició de dona perquè els seus treballs foren publicats i valorats, o<br />
simplement per a poder desenvolupar-se professionalment en un món reservat als homes. Les va haver-hi qui van ocultar la seua<br />
identitat darrere de la disfressa d'home per a poder exercir la seua professió. Així ho va fer Margaret Ann Bulkley, una dona<br />
decidida a convertir-se en cirurgiana, fins i tot si això significava viure una mentida.<br />
Mentre en els llibres de text amb els quals hui estudien els nostres fills són àmpliament coneguts els escriptors i poetes de la<br />
Generació del 27, les “Sinsombrero” han sigut arraconades: dones que, en plena dictadura de Primo de Rivera, en una Espanya<br />
tancada i d'esquena al món, van aportar cultura i avantguarda a l'escriptura, la pintura, l'escultura, la il·lustració o la filosofia. Van<br />
protagonitzar, junt amb els seus companys de Generació, el gest de llevar-se el barret, posat que implicava abandonar el corset<br />
de l'època i, per tant, no conformar-se amb el paper d'esposes i mares. Es van convertir en rebels, van obtindre menor<br />
reconeiximent que els seus homòlegs masculins, i no obstant això van ser més criticades que ells.<br />
Enfront d'una societat alarmada pel fet que una dona tinguera certes inquietuds considerades impròpies per al seu gènere, les<br />
protagonistes del nostre conte es van enfrontar a les dificultats que comporta compaginar una vida professional i una personal.<br />
Moltes d'elles no van obtindre cap ajuda i van patir terribles frustracions per no poder complir amb les expectatives que la societat<br />
esperava d'elles.<br />
L'accés a l'educació va ser una àrdua baralla per a moltes d'elles. Malgrat els seus evidents coneiximents i predisposició en certes<br />
matèries, es van trobar amb faltes de suport en l’àmbit institucional i acadèmic i, en alguns casos, també en l’àmbit familiar.<br />
Afortunadament en altres ocasions, els progenitors eren conscients del talent de les seues filles i van decidir lluitar amb elles<br />
perquè pogueren matricular-se en la universitat i algunes així ho van aconseguir.<br />
La història també té nom de dona. Elles van aportar més del que ens han comptat o hem pogut llegir. Van obrir camí per a totes<br />
les que hui en dia volem aconseguir professionalment un objectiu.<br />
Gràcies al fet que elles van somiar en veu alta, nosaltres vivim la vida que triem.<br />
La revolució ha de ser feminista o no serà.<br />
Per a la major part de la història,<br />
"Anònim" era una dona.<br />
(Virginia Woolf)<br />
Considerada una de les més influents personatges del modernisme, Virginia<br />
Woolf va ser escriptora, editora, novel·lista i feminista del segle XX.<br />
Va escriure d'aquesta manera la invisibilitat de la dona en la societat.<br />
96
MARGARET ANN BULKLEY – Cirurgiana britànica. Va suplantar<br />
la seua pròpia personalitat per a dedicar-se a la medicina.<br />
(Belfast, Irlanda del Nord, Regne Unit, 9 de novembre de 1795<br />
– 25 de juliol de 1865)<br />
d'obrir a empentes algunes de les portes que fins llavors ningú<br />
com ella havia obert encara, sent la primera dona i la primera<br />
afroamericana a obtindre un títol de màster en la Universitat<br />
de Hawaii.<br />
Va nàixer en una família de classe mitjana. El seu pare, James<br />
Presley, era editor de periòdic i advocat, i la seua mare, Laura<br />
Ball, era fotògrafa. El seu avi matern havia sigut un famós<br />
abolicionista i fotògraf, l'obra del qual va estar centrada a<br />
retratar als grans líders negres de la seua època.<br />
A principis dels 1900, Alice i la seua família es van mudar a<br />
Hawaii, on ella va anar al col·legi, però pocs anys més tard,<br />
després de la mort del seu pare, van tornar a Seattle. Va passar<br />
allí els seus anys d'institut i es va graduar en química<br />
farmacèutica per la Universitat de Washington. No obstant això,<br />
va tornar a la Universitat de Hawaii que la va contractar com a<br />
professora de Química.<br />
James Barry va ser un cirurgià de l'exèrcit britànic. Encara que<br />
Barry va viure tota la seua vida adulta com un home, es tractava<br />
d'una dona que es va fer passar per home per a poder ingressar<br />
en la universitat i aconseguir el seu somni de convertir-se en<br />
cirurgiana.<br />
Margaret Ann Bulkley, com a Barry, va ser acceptada en la<br />
Universitat d'Edimburg com a estudiant de medicina en 1809<br />
obtenint el doctorat en Medicina en 1812. Va treballar com a<br />
assistent d'hospital per a l'exèrcit britànic en 1813. Degué servir<br />
en la Batalla de Waterloo. Posteriorment va servir a l'Índia i a<br />
Sud-àfrica.<br />
Després de la seua arribada a Ciutat del Cap seria nomenat<br />
Inspector Metge de la colònia britànica, treballant en la millora<br />
dels subministraments d'aigua potable i realitzant una de les<br />
primeres cesàries reeixides de les quals es té notícia. En 1828<br />
deixa Ciutat del Cap i el seu lloc de cirurgià militar, per a<br />
traslladar-se fins a Illa Maurici en 1828, Trinitat i Tobago i l'illa<br />
de Santa Helena. Posteriorment serviria a Malta, Corfú, Crimea,<br />
Jamaica i, en 1831, el Canadà.<br />
En aquells dies aconsegueix el rang d'Inspector General, però<br />
algunes enemistats polítiques gestades durant la seua estada<br />
en Santa Helena provoquen que siga degradat a cirurgià de<br />
camp i destinat a les Índies Occidentals en 1838. Durant aquesta<br />
destinació es concentrarà a millorar les condicions de les tropes<br />
a la seua cura, per la qual cosa serà promogut a Oficial Mèdic<br />
de Primera. En 1845, Barry contrau la febre groga i torna a Gran<br />
Bretanya.<br />
Els encarregats de preparar el cadàver van ser els que van<br />
descobrir que en realitat era una dona. Després de donar-se a<br />
conéixer aquesta informació, moltes de les persones que havien<br />
treballat amb Barry van afirmar "haver tingut sospites" del seu<br />
vertader sexe. Malgrat la revolada formada, va ser enterrada<br />
en el cementeri de Kensal Green, amb el nom de James Barry i<br />
el seu rang oficial.<br />
Ball va desenvolupar un tractament per a la lepra que es va<br />
convertir en el més utilitzat fins que en els anys 40 es van crear<br />
els primers antibiòtics. Durant segles, metges xinesos i indis<br />
havien estat aplicant oli de chaulmoogra (Hydnocarpus<br />
wightianus), una espècie d'arbre que creix a Àsia, com a<br />
principal tractament, però amb un èxit moderat. D'una banda,<br />
podia aplicar-se sobre la pell, de manera que proporcionava<br />
cert alleujament però no penetrava prou per a tindre un efecte<br />
profund i per un altre, podia injectar-se, però com que no era<br />
soluble en aigua, era difícil fer-ho sense causar un important<br />
sofriment als pacients, que en molts casos acabaven prescindint<br />
del tractament.<br />
Harry T. Hollman, ajudant de cirurgià de l'Hospital Kalihi,<br />
coneixedor de l'habilitat de Ball com a química i farmacèutica,<br />
li va demanar ajuda per a trobar una solució. Ball va aconseguir<br />
extraure els principis actius de l'oli de chaulmoogra, anomenats<br />
àcid chaulmógrico i àcid hidnocárpico, i amb ells va crear el<br />
primer remei soluble en aigua i per tant fàcilment injectable<br />
amb el qual alleujar i tractar als pacients de lepra. Només tenia<br />
24 anys, i a causa de la inhalació de gasos tòxics durant el seu<br />
treball, va emmalaltir greument. Per desgràcia, Ball mai<br />
arribaria a veure el seu mètode en aplicació, moriria abans de<br />
complir els 25. De fet, va estar prop de patir la total usurpació<br />
del seu treball.<br />
A causa de la seua mort sobtada i prematura, un altre científic,<br />
Arthur L. Dean, va continuar amb les seues investigacions, va<br />
publicar els resultats i va tractar de batejar el descobriment com<br />
el mètode Dean. Va ser el seu anterior cap, el doctor Hollman,<br />
el que es va encarregar que el reconeiximent anara a qui s'ho<br />
mereixia: “Després d'una considerable quantitat de treball<br />
experimental, va ser la senyoreta Ball la que va aconseguir<br />
resoldre el problema. El mètode és conegut com el mètode Ball”.<br />
ALICE BALL – Química estatunidenca. Va desenvolupar un<br />
tractament per a la lepra.<br />
(Seattle, Washington, Estats Units d’Amèrica, 24 de juliol de<br />
1892 – 31 de desembre de 1916)<br />
Va viure una vida més breu del que ningú hauria de viure. Quan<br />
va morir tenia només 24 anys. Dona i afroamericana, va haver<br />
97
Encara que aquest mètode no era una cura, sí que va ser un<br />
gran alleujament per als malalts de lepra, i l'únic tractament<br />
efectiu fins que es van desenvolupar els primers antibiòtics per<br />
a la malaltia en els anys 40. Malgrat això, el nom d'Alice Ball va<br />
passar desapercebut durant dècades fins que en els anys 2000<br />
la Universitat de Hawaii el va rescatar i li va realitzar<br />
l'homenatge que mereixia revelant una placa en el seu honor<br />
al costat de l'únic arbre de chaulmoogra que existeix al campus.<br />
Van haver de passar nou dècades després de la seua mort abans<br />
que el seu treball fóra reconegut.<br />
mou per la perifèria de l'humà, és un atribut que no està<br />
integrat en el primer, sinó més aviat una extensió d'aquest,<br />
mentre que allò que és masculí no es pot deslligar de la idea<br />
d’allò que és humà com si foren sinònims.<br />
3. Una saga masculina de dominació. Lligat amb els elements<br />
anteriors apareix la corroboració que la història, amb caràcter<br />
general, ha sigut escrita per homes, tant literalment com<br />
simbòlica. Veu en això un símptoma d'un fenomen de<br />
dominació i submissió de les dones, i al seu torn el motiu pel<br />
qual s'ha alienat a la dona de tots els aspectes de la vida i de la<br />
producció simbòlica.<br />
4. No es naix dona, s'arriba a ser-ho. Recapitulant, veurem que<br />
per a Simone de Beauvoir el punt de referència d’allò que és<br />
humà és l'home i que allò que és femení és, en tot cas, un<br />
atribut específic no equiparable al concepte del masculí, ja que<br />
és definit segons la seua proximitat o llunyania d'aquest punt<br />
de referència. La conclusió que extrau d'això és que allò que és<br />
femení és, en si mateix, alguna cosa que ha sigut dissenyat i<br />
definit per l'home i impost sobre les dones.<br />
5. Per una feminitat no alienada. La teoria que Simone de<br />
Beauvoir traça en “El Segundo Sexo” no és simplement una<br />
descripció del que ella considerava que era la realitat. Adherit<br />
a això estava una indicació moral, del que havia de fer-se i és<br />
bo. En concret, aquesta filòsofa va assenyalar la necessitat que<br />
les dones definiren la seua pròpia identitat al marge de la<br />
mirada masculina, sense veure's coaccionades per les<br />
imposicions per part d'aquest referent moral i intel•lectual<br />
alimentat a base de segles de dominació<br />
EVELYN BEREZIN – Física estatunidenca. Va dissenyar el primer<br />
sistema de processament de textos.<br />
(Nova York, Estats Units d’Amèrica, 12 d'abril de 1925 – 8 de<br />
desembre de 2018)<br />
SIMONE DE BEAUVOIR – Filosofa i escriptora francesa. Va<br />
desenvolupar un cos teòric sobre el feminisme.<br />
(París, França, 9 de gener de 1908 – 14 d'abril de 1986)<br />
Durant la seua joventut va estudiar filosofia en la Sorbona<br />
primer, i després en l’École Normale Supérieure. En aquesta<br />
segona institució va conéixer a Jean-Paul Sartre, i en aquest<br />
moment va començar una relació afectiva que va durar tota la<br />
vida. Les influències existencialistes de Sartre es deixen veure<br />
en “El Segundo Sexo”, l'obra més coneguda de Beauvoir, si bé<br />
l'aplicació d'aquesta perspectiva als estudis de gènere va ser<br />
totalment original, tal com veurem. D'altra banda, a més de<br />
desenvolupar un cos teòric important per al feminisme, aquesta<br />
filòsofa va ser també novel·lista.<br />
La teoría de Simone de Beauvoir:<br />
Una de les moltes dones que van quedar en l'oblit en l'univers<br />
tecnològic, malgrat la seua enorme aportació a les ciències de<br />
la computació. L'enginyera és considerada com la creadora, fa<br />
quasi mig segle, del primer sistema informàtic per a gestionar<br />
les reserves d'avió i va dissenyar un ordinador per a editar<br />
textos, molt abans que Microsoft.<br />
Berezin treballava per al fabricant de les màquines d'escriure<br />
Underwood quan se li va ocórrer la brillant idea amb la qual va<br />
canviar per complet el treball de les secretàries. Però en aquells<br />
dies els ordinadors estaven encara en una fase molt incipient<br />
en el seu desenvolupament, no eren fiables i la seua capacitat<br />
de memòria era molt limitada, així com la velocitat per a<br />
processar les ordres.<br />
Fins que va arribar la tecnologia dels transistors i de colp es va<br />
expandir la potència de les computadores, així com les<br />
comunicacions, Berezin va dissenyar el primer sistema central<br />
1. Reconeix allò que és masculí com el punt de referència. El<br />
punt de partida de Beauvoir va ser adonar-se que totes les<br />
produccions culturals de la humanitat, des de l'art fins a l'ús del<br />
llenguatge, tenen a l'home com a punt de referència. Per<br />
exemple, en expressar la idea de “ésser humà" s'utilitza per<br />
defecte la figura de l'home, o la de l'home i la dona, però mai<br />
la de la dona.<br />
2. A partir de la idea anterior, desenvolupa la idea de "l'un<br />
altre", o més bé, "l'altra". Aquesta categoria serveix per a<br />
expressar d'una manera visual el fet que el gènere femení es<br />
98
de reserves d’United Airlines quan treballava per a Teleregister<br />
i un altre similar per a gestionar la comptabilitat de la banca en<br />
l’àmbit nacional. En 1968 va començar a treballar en la idea d'un<br />
ordinador que processara textos, utilitzant xicotets circuits<br />
integrats. A l'any va decidir deixar l'empresa per a crear la seua<br />
pròpia, que va anomenar Redactron Corporation.<br />
L'equip que va dirigir va dissenyar, va desenvolupar i va<br />
comercialitzar el que és considerat com el primer sistema de<br />
processament de textos. Eren sol nou empleats i van haver de<br />
crear els seus propis xips. El primer sistema es va entregar en<br />
1971. L’anomenava Data Secretary i tenia la grandària d'un<br />
xicotet frigorífic. El principal competidor de Redactron era IBM,<br />
però els ordinadors del Big Blue depenien encara d'una<br />
tecnologia antiquada. Berezin anava un pas per davant dels<br />
seus rivals i per a 1975 la seua companyia en Long Island ja<br />
comptava amb una plantilla de quasi mig miler d'empleats. Els<br />
problemes financers i l'empenyiment del seu rival li van portar<br />
a vendre-la a Burroughs Corporation en 1976.<br />
Berezin va estudiar física per la Universitat de Nova York. La<br />
seua primera ocupació va ser amb la companyia Elecom,<br />
dedicada a fabricar ordinadors. Després de tres dècades<br />
dissenyant i desenvolupant equips informàtics i programes, va<br />
canviar de rumb la seua carrera per a fer de consultora<br />
tecnològica a companyies. Al llarg dels anys 1980 va dirigir un<br />
fons de capital de risc que va invertir en empreses emergents.<br />
També és propietària de nou patents. “Mai va tindre por de<br />
desafiar la norma”, es pot llegir en l'obituari publicat en la<br />
premsa local novaiorquesa anunciant el seu funeral. En<br />
reconeiximent a la seua contribució a la indústria de la<br />
computació, va ser nomenada membre del Computer History<br />
Museum en Mountain View i va ser triada per al Women in<br />
Technology Hall of Fame.<br />
l'hotel de The Beatles per a aconseguir una exclusiva històrica,<br />
la que va enganyar a Roman Polansky adoptant una identitat<br />
falsa, la que es va enrojolar quan Clint Eastwood la va besar en<br />
els llavis, la que va retratar a un jove i desconegut Joan Manuel<br />
Serrat, la que va ser fotògrafa personal de Raphael i la que va<br />
revelar els negatius de la cerimònia dels Oscars de Hollywood<br />
en el lavabo de la casa de Xavier Cugat. I així, mil històries més.<br />
La fundació que representava a la fotògrafa, Photographic Social<br />
Vision, ressaltava que va ser una dona "lluitadora, bondadosa,<br />
coherent, humil, generosa, intel·ligent, amb valors i principis,<br />
ERIN BROCKOVICH – Administrativa estatunidenca. Va<br />
impulsar una investigació sobre una contaminació local de les<br />
aigües potables.<br />
(Lawrence, Kansas, Estats Units, 22 de juny de 1960)<br />
No solament es tracta d'una pel·lícula. Empleada en una oficina<br />
jurídica estatunidenca que, malgrat la seua falta d'instrucció<br />
acadèmica i formació jurídica, va ser fonamental en la<br />
preparació d'una demanda contra l'empresa Pacific Gas and<br />
Electric Company (PG&E, Co), de Califòrnia en 1993. En estar<br />
emprada en un xicotet despatx d'advocats i intrigada per la<br />
coincidència d'informes d'indemnització immobiliària amb<br />
sol•licituds d'atenció mèdica, va investigar i va trobar una<br />
probable contaminació de l'aigua potable per crom hexavalent.<br />
En 1990, als trenta anys d'edat, va tindre un accident de cotxe.<br />
La companyia la va ajudar i després de recuperar-se va<br />
començar a treballar per a aquesta mateixa companyia. El seu<br />
treball consistia a organitzar els papers. Un dia es va adonar que<br />
molts d'aquests papers tractaven de persones malaltes en<br />
Hinkley. Llavors Erin va començar a buscar més informació<br />
sobre el poble.<br />
JUANA BIARNÉS – Fotògrafa catalana. Primera fotoperiodista<br />
espanyola.<br />
(Terrassa, Catalunya, Espanya, 1935 – 19 de desembre de 2018)<br />
Considerada la primera fotoperiodista espanyola, Biarnés va ser<br />
pionera en l'ofici i va cobrir els principals esdeveniments<br />
esportius i socials de l'Espanya del segle XX. Va immortalitzar<br />
amb la seua càmera a grans personatges de la història com<br />
Salvador Dalí, Luis Buñuel, Clint Eastwood o The Beatles, als<br />
quals va retratar en la seua visita a Madrid en 1965.<br />
Filla del també fotoperiodista esportiu Joan Biarnés, es va<br />
convertir en la primera dona en aquest ofici a Espanya a<br />
principis dels anys 60 del passat segle quan va entrar en el<br />
periòdic Poble, on va treballar amb periodistes com Raúl del<br />
Pozo, Jesús Hermida, Tico Medina o José Antonio Navas.<br />
Juana Biarnés va ser la dona que va saber colar-se en l'avió i a<br />
Al llarg de cinc anys va treballar de valent. Va visitar moltes de<br />
les persones malaltes en Hinkley i va escoltar les seues històries.<br />
Totes les persones vivien prop d'una fàbrica de gas i electricitat<br />
i va descobrir que hi havia una substància química, el crom, que<br />
estava en l'aigua de consum. El crom procedia de la fàbrica, i<br />
Erin va pensar que les persones estaven malaltes per aquesta<br />
raó, per la qual cosa va decidir ajudar-les.<br />
Erin i el seu marit van denunciar a la fàbrica, però els<br />
treballadors de la mateixa no estaven conformes que els<br />
habitants de Hinkley estigueren malalts per la ingesta de crom.<br />
En 1996, la justícia va ordenar a la fàbrica que indemnitzara<br />
amb 500.000 dòlars al poble de Hinkley per cada habitant<br />
malalt. Va haver-hi un total de 600 persones malaltes, per la<br />
qual cosa la fàbrica va haver de pagar 333 milions de dòlars.<br />
És la presidenta de Brockovich Investigation & Consulting, una<br />
empresa de consultoria.<br />
99
dues diputades. Mentre Clara defensava que la dona, com<br />
l'home, havia de tindre ple dret a votar, fos el que fos la seua<br />
tendència política, Victoria assegurava que el sufragi femení<br />
suposaria una àmplia derrota de l'esquerra perquè estava<br />
convençuda que les dones defensarien majoritàriament les<br />
idees de dretes. Clara es va arriscar i va continuar defensant la<br />
seua postura fins que va aconseguir la seua aprovació l'1<br />
d'octubre de 1931.<br />
Clara no va aconseguir un escó de nou però no es va resignar i<br />
va decidir continuar en la política. En 1934 abandonava el partit<br />
Radical i va intentar trobar un lloc en altres partits d'esquerres<br />
encara que no ho va aconseguir.<br />
CLARA CAMPOAMOR – Advocada i política espanyola. Va<br />
lluitar pel sufragi universal.<br />
(Madrid, Espanya, 12 de febrer de 1888 – Lausana, Suïssa, 30<br />
d'abril de 1972)<br />
Feminista i compromesa amb els seus ideals fins a l'últim dia<br />
de la seua vida, Clara Campoamor és una de les grans figures<br />
de la història del segle XX al nostre país. Quan les dones eren<br />
una exagerada minoria en les universitats espanyoles, Clara va<br />
aconseguir fer-se un buit i es va llicenciar en dret. Quan elles<br />
rarament exercien, Clara va treballar com a advocada i va<br />
tramitar els primers divorcis. Quan les dones no existien en el<br />
Parlament, ella va entrar en l'hemicicle defensant els seus drets.<br />
Quan fins i tot hi havia dones que no acceptaven el vot femení,<br />
Clara Campoamor va lluitar per aconseguir-lo.<br />
Quan en 1936 esclatava la guerra civil espanyola, l'exili va ser<br />
el camí de molts, entre ells, el de Clara. Primer a Lausana i<br />
després a Buenos Aires, va buscar en diverses ocasions la<br />
manera de tornar a la seua pàtria. Però una injusta i no<br />
demostrada acusació de pertinença a la maçoneria li ho van<br />
impedir.<br />
Clara Campoamor va acabar els seus dies a Lausana, on moria<br />
de càncer. Tenia 84 anys. Les seues restes van ser traslladades<br />
a Sant Sebastià. La seua vida i el seu llegat ha sigut des de llavors<br />
recordat com el d'una dona valenta i lluitadora que no va dubtar<br />
a dedicar tots els seus esforços a defensar la causa en la qual<br />
ella creia ferventment.<br />
Filla d'un comptable i una costurera, no va poder estudiar de<br />
joveneta com hauria volgut. Amb tretze anys quedava òrfena<br />
de pare per la qual cosa va haver d'abandonar els seus estudis<br />
i ajudar la seua mare cosint, com a dependenta i telefonista.<br />
Tenia 21 anys quan va aprovar unes oposicions al cos auxiliar<br />
de Telègrafs i posteriorment com a professora de taquigrafia i<br />
mecanografia. Amb aquests treballs que compaginava fent de<br />
secretària en diferents periòdics, va poder estalviar els diners<br />
suficients per a iniciar els seus estudis de batxillerat. Tenia<br />
llavors 33 anys. Tres anys després s'havia llicenciat en dret. Que<br />
una dona aconseguira una llicenciatura en aquells primers anys<br />
del segle XX era una mica més que anecdòtic. Però que una<br />
dona volguera exercir la professió en la qual s'havia llicenciat<br />
era encara més estrany. Clara no va dubtar a sol·licitar la seua<br />
inscripció en el Col·legi d'Advocats i començar a exercir com a tal.<br />
Ja durant els seus anys de treball i estudi, Clara va anar formant<br />
els seus ideals feministes i republicans i va començar a<br />
col·laborar en associacions en defensa de l'emancipació de la<br />
dona i amb ideals d'esquerres.<br />
Però la seua gran oportunitat va arribar de la mà de la II<br />
República Espanyola. En 1931 es modificava la llei electoral i<br />
permetia a les dones majors de 23 anys poder ser triades en el<br />
Parlament. Clara Campoamor, al costat de Victoria Kent i<br />
Margarita Nelken van ser les tres úniques dones que van<br />
aconseguir el seu escó.<br />
Un dels temes que es van debatre amb gran intensitat en aquell<br />
parlament republicà va ser el dret al vot de la dona. El curiós va<br />
ser que l'enfrontament més vehement el van protagonitzar<br />
MARIE CURIE – Física franc-polonesa. Va aïllar el radi.<br />
(Varsòvia, Polònia, 7 de novembre de 1867 – Passy, França, 4<br />
de juliol de 1934)<br />
La seua vida va ser pura lluita. Va haver de superar infinits<br />
obstacles per a dedicar-se a la ciència, atés que al seu país,<br />
Polònia, les dones no podien anar a la universitat. Va passar fam<br />
i fred, i va arriscar la seua salut amb la condició de no renunciar<br />
a la seua passió investigadora. I podent fer-se rica amb els seus<br />
descobriments, es va negar a patentar el procés d'aïllament del<br />
radi deixant-lo a la disposició de la comunitat científica.<br />
Amb tot, pot dir-se que va complir el seu somni, sent la primera<br />
dona que va arribar a catedràtica en la Universitat de París i la<br />
primera a guanyar el Nobel, compartit amb el seu marit Pierre<br />
Curie, per les seues investigacions sobre els elements<br />
radioactius.<br />
100
El seu nom de família era Maria Salomea Skłodowska, filla d'un<br />
professor de física i una mestra que va morir quan ella tenia 11<br />
anys. Des de xiqueta va ser una alumna brillant, amb una<br />
excepcional capacitat de concentració, i als 24 anys va marxar<br />
a París a desenvolupar una carrera científica, on va sobreviure<br />
amb els estalvis d'haver treballat com a institutriu a Varsòvia,<br />
l'escassa ajuda que li enviava el seu pare i el suport de la seua<br />
germana major, Bronia, que vivia en la capital francesa. En 1893<br />
va acabar Física en la Sorbona amb el número u de la seua<br />
promoció i un any després va conéixer a Pierre Curie, un altre<br />
científic vocacional amb el qual es va casar en 1895. Van passar<br />
la lluna de mel recorrent França amb bicicleta.<br />
Els Curie es van instal·lar en un apartament de la rue de la<br />
Glacière, on van viure austerament dedicats de ple al seu<br />
treball. Van tindre dues filles, Iréne i Eve, que el cuidat de les<br />
quals va haver de compaginar Marie amb el laboratori. Com a<br />
investigadora, estava interessada en els nous tipus de radiació<br />
descoberts per Roentgen i Becquerel. Utilitzant les tècniques<br />
piezoelèctriques inventades pel seu marit, Marie va mesurar les<br />
radiacions d'urani en la pechblenda, un mineral ric en aquest<br />
element. Quan va veure que les radiacions del mineral eren més<br />
intenses que les del mateix urani, es va adonar que havia<br />
d'haver-hi elements desconeguts encara més radioactius, terme<br />
que ella va inventar.<br />
Pierre, que seguia amb passió el progrés dels experiments de<br />
la seua dona, va abandonar el seu propi treball sobre<br />
magnetisme per a ajudar-la. En 1898, el matrimoni va anunciar<br />
la troballa de dos nous elements: el poloni i el radi, encara que<br />
encara van haver de passar quatre anys treballant en condicions<br />
precàries per a demostrar la seua existència. Finalment, a força<br />
de tractar una tona de pechblenda, van aconseguir aïllar una<br />
fracció d'un gram de radi i en 1903 van compartir amb<br />
Becquerel el Nobel de Física, amb els guanys de la qual van<br />
instal·lar un bany nou a la seua casa.<br />
Prompte van arribar la fama i els reconeiximents. En 1904,<br />
Pierre Curie va ser nomenat catedràtic de física en la Universitat<br />
de París, i en 1905, membre de l'Acadèmia Francesa, càrrecs<br />
mai ocupats per dones, per la qual cosa Marie no va obtindre<br />
el mateix tracte malgrat que el principal mèrit dels assoliments<br />
comuns era seu.<br />
Així i tot, les coses els van anar bé fins que en 1906, Pierre va<br />
morir atropellat per un cotxe de cavalls. Marie va continuar amb<br />
el seu treball i va heretar la càtedra en la Sorbona que havia<br />
ocupat el seu marit, la qual va compaginar amb les seues<br />
investigacions sobre el radi i els seus compostos, que li van<br />
portar a guanyar el Nobel de Química en 1911. Després va ser<br />
nomenada directora de l'Institut del Radi de París. En 1921 va<br />
viatjar als Estats Units d’Amèrica, on va ser rebuda com una<br />
vertadera figura. Va morir de leucèmia en 1934.<br />
CARMEN DÍEZ DE RIVERA – Advocada i política madrilenya.<br />
Personatge fonamental en la transició democràtica espanyola.<br />
(Madrid, Espanya, 29 d'agost de 1942 – 29 de novembre de<br />
1999)<br />
Quan es nomena a Carmen Díez de Rivera, molta gent pregunta<br />
estranyat que qui era aquesta dona. Va ser la primera i única<br />
dona que ha ocupat el lloc de cap de Gabinet d'un president de<br />
Govern i va ser amb Adolfo Suárez. Possiblement és una de les<br />
persones de major rellevància de la transició espanyola.<br />
Díez de Rivera va ocupar aquest càrrec durant deu mesos. Tenia<br />
33 anys, Adolfo Suárez 43 i el Rei Juan Carlos I, 37. Els tres eren<br />
joves i tenien la certesa que ells canviarien la història d'Espanya.<br />
Una història que hauríem de conéixer tots els espanyols,<br />
donada la transcendència i importància d'una època que va ser<br />
molt dura i difícil per a aquests tres protagonistes.<br />
En l'estiu de 1976 el Rei va nomenar a Adolfo Suárez president<br />
del segon Govern de la monarquia. Suárez, al seu torn, va triar<br />
a Carmen Díez de Rivera, una persona de tota confiança, com a<br />
directora del seu Gabinet. Ella va ser directora del gabinet del<br />
Director General de la Ràdio i Televisió amb Adolfo Suárez. Una<br />
dona que va actuar, va ajudar i va forçar decisions polítiques.<br />
Té el reconeiximent de tots els partits polítics, inclòs el Partit<br />
Comunista, ja que ella va exigir la seua legalització. Va ser per a<br />
Carmen Díez de Rivera una lluita sense quarter, però també el<br />
punt de fricció amb Adolfo Suárez. Ell tenia por i ella la valentia<br />
de reconéixer que sense aquest reconeiximent la democràcia<br />
per construir seria frèvola i fràgil.<br />
Carmen va afirmar que “el país li deu la transició al Rei, a<br />
Santiago Carrillo, al Poble espanyol i a Suárez. Per aquest ordre.<br />
Els agrade o no els agrade, el gran patriota va ser Santiago<br />
Carrillo. Ell i el Partit Comunista van posar per damunt els<br />
interessos dels ciutadans espanyols al seu propi credo polític”.<br />
Per frases com aquesta i per la famosa fotografia en la qual<br />
apareix donant la mà al líder comunista, molts no la van<br />
perdonar i van començar a parlar malament d'ella.<br />
Carmen i Suárez es van fer la promesa que cap d’ells s'afiliaria<br />
a cap partit. Ella es va afiliar al Partit Socialista Popular, quan<br />
Suárez ho va fer amb la UCD i va decidir presentar-se a les<br />
primeres eleccions per aquest partit. Amb això, Suarez, li va<br />
demostrar que una vegada instal·lat en el poder, és difícil<br />
abandonar-lo.<br />
Aquesta va ser la part pública d'una dona diferent i fonamental<br />
en la transició, però Carmen Díaz de Rivera va tindre una vida<br />
anterior a aquests esdeveniments que van marcar Espanya. Uns<br />
fets que van canviar el rumb de què podria haver sigut la seua<br />
vida i que la van estigmatitzar, per sempre, de forma tràgica.<br />
Carmen estava inscrita com a filla dels Marquesos de Llanzol.<br />
Els seus pares, Francisco de Paula Díez de Rivera y Casares,<br />
Marqués de Llanzol, i María Sonsoles de Icaza y de León,<br />
formaven part de l'exquisida i elitista classe alta espanyola. Però<br />
101
el que la veritat amagava és que Carmen Díez de Rivera era, en<br />
realitat, filla de Ramón Serrano Suñer, “cunyadíssim” i mà dreta<br />
de Franco. Casat amb una de les germanes de la seua dona,<br />
Carmen Polo, Serrano es va convertir en una de les persones<br />
més influents durant els primers anys del franquisme, caient en<br />
desgràcia quan Franco va tindre coneiximent d'aquest “affaire”.<br />
Encara que Carmen no va ser filla d'una bogeria, sinó, com ella<br />
deia, de l'amor, aquesta relació va tindre els seus tints tràgics.<br />
La família de Carmen i la del seu pare biològic tenien una relació<br />
d'amistat forta i duradora, a pesar que tots a Madrid coneixien<br />
que la seua mare i Serrano Suñer eren amants. La familiaritat<br />
era tan gran que Carmen es va enamorar, perdudament, d'un<br />
dels fills de Ramón Serrano Suñer.<br />
Als 17 anys van començar a preparar les seues noces, quan li<br />
van comunicar que no podien casar-se perquè l'home del qual<br />
s'havia enamorat era en realitat el seu germà. Aquesta brutal<br />
revelació trastocarà tota la seua vida. Carmen Díez ja no serà la<br />
mateixa i prendrà la decisió d'entrar en un convent de clausura.<br />
Es traslladarà a Àfrica com a missionera, però mai aconseguirà<br />
desfer-se d'aquest dolor, perquè “mai trobaré en ningú l'amor<br />
que vaig descobrir en la meua infantesa i joventut”.<br />
En el llibre que sobre ella va escriure la periodista Ana Romero,<br />
reconeixia que mai va saber viure des que va conéixer la veritat<br />
sobre la seua procedència i les conseqüències que aquesta<br />
veritat va tindre. Mai va sentir una arrel familiar profunda i això<br />
va ser una constant en la seua existència.<br />
Aquesta dona que va patir tant, i que va lluitar contra aquest<br />
dolor, anys més tard es convertiria, per atzar i la destinació, en<br />
“la musa de la transició”, apel·latiu que li va dedicar Paco<br />
Umbral, en El País del 30 de gener de 1977. En un article que<br />
va titular “La musa de la reforma”. Així la deien els més<br />
generosos, però uns altres parlaven de Carmen com “l'amant<br />
de Suarez”.<br />
En 1987 va estar present en el Parlament Europeu com a<br />
eurodiputada pel Partit Socialista, al costat de Fernando Morán<br />
i Paca Sauquillo. Va lluitar a Europa contra el tabac, el turisme<br />
de masses, el soroll i la degradació de la salut. No li importava<br />
enfrontar-se als interessos econòmics d'una petroliera, fins i tot,<br />
en alguna que una altra ocasió, es va enfrontar al seu propi<br />
partit… desacords que van suposar un desgast físic i psíquic.<br />
A Carmen Díez de Rivera li van diagnosticar un tumor. Va morir,<br />
sola i destruïda per la malaltia, envoltada per les seues amigues:<br />
Rosa Conde, Rosa María Quintana i “Sweetie”, amiga de la seua<br />
infància. Ella va ser conscient en tot moment del seu tràgic final,<br />
i es va rebel·lar contra el mal que envaïa el seu cos. Finalment<br />
aquest la va véncer. Tan sols una cosa la reconfortava, el mar,<br />
el líquid càlid del Mediterrani que la retornava a la vida una<br />
vegada i una altra.<br />
ALICE GUY – Cineasta francesa. Va rodar la primera pel•lícula<br />
de ficció de la història.<br />
(Saint-Mandé, França, 1 de juliol de 1873 – Wayne, Nova Jersey,<br />
Estats Units d’Amèrica, 24 de març de 1968)<br />
Quan la Història es descobreix com una cosa parcial, com una<br />
cosa incompleta, les nostres certeses es trontollen. Per als qui<br />
hagen cursat estudis cinematogràfics, o simplement hagen llegit<br />
els llibres curriculars sobre els pioners de l'audiovisual, els noms<br />
dels germans Lumière i Georges Méliès representen els primers<br />
i grandiosos passos del cinema. Són, a més, els que van<br />
començar a desenvolupar el mitjà com un art, els primers en<br />
un camí més pròxim al documental i, el segon, a través de<br />
l'il·lusionisme, la ciència-ficció i la fantasia. Ells són pioners del<br />
cinema, però, per ventura són els únics?<br />
Aquesta dona, el nom de la qual no trobaràs en els grans<br />
manuals d'Història del Cinema, va ser una de les primeres<br />
persones a agafar una càmera i posar-se a filmar. Ella va veure<br />
les possibilitats del cinema on uns altres només veien una<br />
maquinària i va tindre una carrera com a cineasta i productora<br />
més extensa que qualsevol dels altres pioners esmentats. Els<br />
germans Lumière van deixar de fer pel·lícules abans de 1905, i<br />
Méliès abans de 1912. Guy, no obstant això, va rodar el seu<br />
primer film en 1896 (del qual es diu que és el primer film de<br />
ficció de la història) i va seguir fins entrats els anys 20, per a<br />
quan ja havia acumulat més de 1.000 pel·lícules en la seua<br />
filmografia. D'aquestes, per desgràcia, no han sobreviscut més<br />
de 100.<br />
La primera cineasta de la història va començar com a secretària<br />
de León Gaumont, amo de l'encara activa productora francesa<br />
Gaumont. Gràcies a aquest lloc, ella va ser una de les poques<br />
persones presents en la primera demostració del cinematògraf<br />
Lumière, el 22 de març de 1895. La presentació pública, en la<br />
qual estaria Meliès, no va ser fins al 28 de desembre d'aquell<br />
mateix any. Així és com descriu el moment la mateixa Guy<br />
Blaché en les seues memòries: "Però Gaumont, com Lumière,<br />
estava especialment interessat a resoldre els problemes<br />
mecànics. Era una cambra més que posar a la disposició dels<br />
seus clients. Els valors educatius i d'entreteniment de les<br />
102
pel·lícules en moviment no semblaven haver cridat la seua<br />
atenció. No obstant això, s'havia obert en la Rue des Sonneries<br />
un xicotet laboratori per al revelatge i impressió de “preses”<br />
curtes: desfilades, estacions de ferrocarril, retrats del personal<br />
del laboratori, que servien com a pel·lícules de demostració però<br />
que eren tan breus, com a repetitives.”<br />
“Vaig pensar que podria fer-se una mica millor que aquestes<br />
pel·lícules de demostració. Armant-me de valor, li vaig proposar<br />
tímidament a Gaumont que podria escriure una o dues<br />
escenetes i fer que uns quants amics actuaren en elles. Si el<br />
desenvolupament futur de les pel·lícules haguera pogut<br />
preveure's en aquell moment, mai hauria aconseguit el seu<br />
consentiment. La meua joventut, la meua inexperiència, el meu<br />
sexe, tot conspirava contra mi. Però sí que vaig rebre el permís,<br />
amb la condició expressa que això no afectaria les meues<br />
tasques de secretària". I així, en un negoci del qual encara no<br />
es preveien grans coses, una secretària es va convertir en la<br />
pionera del cinema.<br />
Hi ha molts mèrits a atribuir-li a Guy Blaché, encara que els<br />
historiadors i fins i tot els seus companys de professió li'ls van<br />
negar durant anys. Ella va ser de les primeres persones que van<br />
fer evolucionar aquell cinema d'atraccions, de postals, a un<br />
cinema narratiu i amb una potència emocional i social<br />
important. Va ser una de les primeres a innovar en els plans,<br />
arribant a acostar-se als primers plans en “Madame a des<br />
envies” (1906).<br />
“Si això fóra tot el que poguérem descobrir en desenterrar i<br />
estudiar les seues pel·lícules, seria suficient. Però la sorpresa<br />
addicional en els primers treballs d'Alice Guy és la sensació<br />
d'acudit ocult, de la colzada en les costelles que experimentem<br />
en veure les seues pel·lícules i trobem amb la seua pròpia<br />
mirada satírica que ens retorna la nostra.", afirma McMahan<br />
en el seu llibre “Alice Guy Blaché” (2006), en el qual reivindica<br />
la figura d'una artista que va arribar a fundar la seua pròpia<br />
productora als Estats Units, una cosa insòlita en l'època.<br />
Sembla que ha arribat el moment que el nom d'Alice Guy<br />
Blaché aparega en els llibres de text, que s'estudie d'igual<br />
manera que als seus companys de professió. Que les qüestions<br />
de gènere o raça no tornen a privar-nos del coneiximent de la<br />
nostra pròpia història.<br />
AMELIA EARHART – Aviadora. Primera dona a creuar l'Atlàntic<br />
en solitari.<br />
(Atchison, Kansas, Estats Units d’Amèrica, 24 de juliol de 1897 -<br />
desapareguda en l'oceà Pacífic, 2 de juliol de 1937)<br />
Amelia Mary Earhart, nascuda en el si d'una família sense cap<br />
vinculació amb l'aire, tenia un somni des de la primera vegada<br />
que va trepitjar una pista d'aterratge: volar. O més aviat com a<br />
ella li agradava dir “vagabundejar per l'aire”.<br />
La infància d'Amelia havia estat marcada per l'erràtica vida<br />
laboral del seu pare alcohòlic. Els viatges constants, la<br />
inseguretat econòmica i els esforços materns per proporcionar<br />
un entorn afectiu. Era extremadament sociable i desperta,<br />
disparava escopetes d'aire comprimit, fabricava paranys per a<br />
gallines, suplicava al Pare Nadal que no s'oblidara de les seues<br />
pilotes i les seues raquetes i llegia incessantment. Amelia no<br />
era una xiqueta convencional i ho sabia.<br />
Però Amelia no estava disposada a acceptar el paper al qual la<br />
seua època l'havia destinada pel mer fet de ser una dona.<br />
Harvard i Columbia van ser la seua destinació acadèmica, però<br />
la seua vertadera destinació estava en l'aire i el seu treball com<br />
a voluntària en un hospital militar de Toronto durant la primera<br />
guerra mundial en 1918, li ho va propiciar.<br />
El contacte amb el món dels pilots, un escenari tan alié a les<br />
dones, amb el seu tràfec de greix i soroll. La incertesa de l'aire,<br />
aquell territori desconegut per conquistar i la certesa de la<br />
mecànica, una matèria vedada a les xiquetes que sempre havia<br />
fascinat a Amelia, van despertar en ella una nova passió.<br />
En els anys 20 pilotar un avió era relativament senzill, bastava<br />
amb cinc hores de vol previ. No era necessari ni llicència, ni<br />
informes mèdics, ni cap burocràcia addicional. L'única cosa<br />
imprescindible era ser amo del teu propi aparell, ningú en el<br />
seu sa judici anava a permetre que algú amb 300 minuts<br />
d'experiència en l'aire estampara el seu valuós avió contra el<br />
sòl.<br />
Així que en 1921 va ajuntar tots els seus estalvis i es va apuntar<br />
a les classes d'una altra pionera, Neta Snook, la primera dona a<br />
tindre el seu propi negoci d'aviació, i es va fer amb un aeroplà<br />
groc de segona mà al qual va anomenar “El Canari”. En 1923<br />
aconseguia la llicència de la Federació Aeronàutica<br />
Internacional. En el món només hi havia 15 dones amb aquest<br />
títol.<br />
Cinc anys després, mentre treballava en la Denison House, un<br />
centre comunitari de Boston, va rebre la trucada que li canviaria<br />
la vida: “Li agradaria volar sobre l'Atlàntic?". El capità H. H.<br />
Railey li va explicar amb veu circumspecta els molts riscos i la<br />
importància i el secretisme de l'operació. Amelia, que per<br />
descomptat va accedir, aniria acompanyada pel pilot Wilmer<br />
Stultz i el mecànic Louis Gordon i no viatjaria sola tal com havia<br />
fet el llegendari Lindbergh en 1927.<br />
La proposta era tan emocionant com enganyosa. L'aristòcrata<br />
estatunidenca Amy Guest era la ideòloga i patrocinadora de la<br />
gesta, però les pressions familiars la van fer desistir. De fortes<br />
conviccions feministes va accedir a no pujar-se’n a l'avió, però<br />
va exigir que, si ella patrocinava la travessia, hauria de<br />
complir-se un requisit: que en el seu Fokker trimotor volara una<br />
dona americana. I per a això va encarregar al publicista George<br />
Putnam que trobara a la candidata adequada. Putnam va fer<br />
103
tan bé el seu treball que no solament va trobar a la dona<br />
perfecta per al vol, també a la dona perfecta per a ell. Es van<br />
casar en 1932.<br />
El primer vol que faria valdre el nom d’Earhart va ser poc més<br />
que una pantomima. L'única cosa que va fer durant la travessia<br />
va ser menjar-se tres tauletes de llet maltejada, prendre alguna<br />
nota, donar una ullada al manòmetre i donar conversa. Però<br />
quan el Friendship, així van cridar al Fokker, va arribar a Burry<br />
Port, totes les camares fotogràfiques es van girar cap a ella.<br />
Putnam havia donat amb la clau. Rossa, alta, atractiva, amb<br />
traces de model, aire androgin i una semblança amb Lindbergh<br />
que els mitjans no es resistien a destacar, Amelia s'havia<br />
convertit en una sensació que rivalitzava amb les estreles de<br />
Hollywood. Amelia havia captat les regles del joc. Després de<br />
la travessia els seus companys van ser ignorats. Al món només<br />
li importava ella. La seua timidesa natural va amplificar el<br />
misteri i la fascinació que despertava va multiplicar el seu rostre<br />
en els periòdics.<br />
Clar que l'expedició del Friendship li ensenyaria un altre<br />
assumpte important en matèria d'igualtat. Gordon i Stultz es<br />
van emportar uns quants milers de dòlars per la gesta. Amelia<br />
no va rebre res, van considerar que l'experiència ja era suficient.<br />
Les dones són les becàries de la història.<br />
Els primers passos de l'aviació comercial havien provocat una<br />
febre aeronàutica tal que la revista “Cosmopolitan” va crear una<br />
secció especial des de la qual Amelia, ja una estrela, contestava<br />
cartes que anaven des de “Benvolguda senyoreta Earhart: M'he<br />
barallat amb el meu nuvi i he decidit entrar en l'aviació. Per<br />
favor, diga'm com”..., fins a l'assessorament als pares<br />
d'adolescents bojos per l'aviació amb la finalitat d'evitar els vols<br />
clandestins. “No deixaré volar a la meua filla fins que tinga 16<br />
anys”, deia una mare irada. Les pistes d'aterratge s'omplien<br />
llavors d'adolescents aventurers que aprofitaven qualsevol<br />
ocasió per a donar-se un passeig en un biplà. La bogeria va ser<br />
tal que va haver-hi universitats que van regular l'accés a les<br />
seues instal·lacions amb avió quan no el van prohibir<br />
tallantment.<br />
La Transcontinental Air Transport, una de les primeres línies que<br />
van oferir vols de passatgers, també va voler comptar amb la<br />
nova celebritat de l'aire. El seu treball consistia principalment<br />
a convéncer a les dones perquè adquiriren bitllets d'avió. Els<br />
agents de vendes sabien que elles eren el primer “factor de<br />
resistència”. Si les dones no compraven el bitllet, la família no<br />
volava. Però aquestes noses no van impedir que moltes altres<br />
pioneres desafiaren les convencions a tot el món.<br />
Dames de societat com la Baronessa de Laroche, Harriet<br />
Quimby, periodista, guionista de cinema i la primera dona que<br />
va creuar el Canal de la Manxa amb avió i la gesta del qual va<br />
quedar aombrada pel naufragi del Titanic 24 hores abans o<br />
Phoebe Omlie, paracaigudista i acròbata que ballava charleston<br />
sobre un aeroplà, unien els seus noms a dones anònimes, filles,<br />
mares i àvies que gastaven cada centau de les seues<br />
assignacions en classes de vol.<br />
Acròbates, pilots de proves, velocistes, les gestes aèries de les<br />
dones es multiplicaven i Amelia (i Putnam) consideraven que<br />
era el moment de tornar al primer pla. Emular la gesta de<br />
Lindbergh seria el repte triat. El 20 de maig de 1932 el seu<br />
Lockheed Vega enlairava de Terranova i després de 13 hores de<br />
vol, una successió de problemes tècnics que van posar a prova<br />
la seua perícia i un desviament de la ruta que la va portar a<br />
aterrar davant un sorprés pastor, Amelia es va convertir no<br />
solament en la primera dona a creuar l'Atlàntic en solitari,<br />
també a ser la major distància sense escales recorreguda per<br />
una dona. Aquesta vegada tota la glòria era merescudament<br />
per a ella i no va sentir que usurpava un lloc que no li<br />
corresponia.<br />
Com els reptes estan per a superar-los després de creuar un<br />
oceà, es va preparar per a creuar el globus terraqüi per<br />
l'Equador. Després d'un primer intent que es va saldar amb un<br />
aparatós accident, Earhart i el seu copilot Fred Noonan van eixir<br />
de Florida el 21 de maig de 1937. El 2 de juliol després d'una<br />
parada tècnica a Papua Nova Guinea, l’Electra va enviar un últim<br />
missatge per radi: "KHAQQ cridant a l’Itasca. Hem d'estar<br />
damunt de vostés, però no els veiem... El combustible s'està<br />
esgotant...". Mai més es va saber d'ella. El govern americà es<br />
va gastar 4 milions de dòlars en la seua cerca i el seu marit va<br />
buscar finançament privat per a continuar la cerca, però tot va<br />
ser en va.<br />
La desaparició d'Amelia va provocar una allau de teories<br />
eixelebrades. Uns pensen que Amelia Earhart i el seu copilot<br />
van acabar a les Illes Marshall, en aquell moment sota el domini<br />
japonés i després de ser capturats van ser jutjats i executats.<br />
Uns altres van més enllà i afirmen que van ser alliberats i<br />
retornats als Estats Units on, amb la finalitat d'evitar un<br />
conflicte diplomàtic, van viure fins a la seua mort amb identitats<br />
falses. Altres simplement creuen que farta de la seua<br />
popularitat Amelia va aprofitar el viatge per a canviar de vida i<br />
convertir-se en una ciutadana anònima.<br />
Recentment el The International Group for Historic Aircraft<br />
Recovery , va llançar una teoria amb més aspectes de realitat.<br />
Amelia i Noonan s'haurien estavellat a l'illa de Nikumanoro, a<br />
Kiribati i allí haurien viscut com a nàufrags fins a la mort de tots<br />
dos. Aquesta teoria se sustenta sobre més de 100 senyals de<br />
SOS recollides en diferents punts dels Estats Units i el Canadà<br />
durant les dates de la desaparició de l'avió i en un esquelet<br />
trobat en 1940 i que els forenses van considerar d'un home<br />
adult. Però la TIGHAR porta des de 1988 intentant demostrar<br />
que l'envergadura i l'estructura òssia d’Earhart, fa factible que<br />
aquests puguen ser les seues restes. Però només és una teoria<br />
més.<br />
El repte que va costar la vida a Amelia Earhart es va aconseguir<br />
en 1964. Quasi tres dècades després que Amelia enlairara de<br />
Florida, Jerrie Mock, un ama de casa de quaranta anys, mare<br />
de tres fills i amb menys de 800 hores de vol va pujar a una<br />
xicoteta avioneta amb el grandiloqüent nom de “The Spirit of<br />
Columbus” i va fer història. Encara que per a llavors el món<br />
estava més pendent de la carrera espacial i Jerrie va haver de<br />
conformar-se amb cinc minuts de fama i una placa en la seua<br />
Columbus natal.<br />
50 anys després de ser la primera dona a fer la volta al món en<br />
solitari ningú recorda a Jerrie, més de 80 anys després<br />
d'esvair-se en l'aire ningú oblida a Amelia Earhart.<br />
ROSALIND FRANKLIN – Biofísica i cristalògrafa. Va descobrir la<br />
doble cadena de l'ADN, autora de la "Foto 51".<br />
(Londres, Regne Unit, 25 de juliol de 1920 – 16 d'abril de 1958)<br />
La curta vida de Rosalind Franklin va estar plena d'obstacles. La<br />
primera dona a fotografiar la molècula de l'ADN i descobrir<br />
l'estructura de la nostra composició genètica, va morir sense<br />
ser reconeguda pels seus assoliments. Franklin va realitzar u<br />
dels descobriments més importants del segle. En febrer de 1953<br />
104
va escriure en els seus quaderns que l'estructura de l'ADN<br />
estava composta per dues cadenes, prenent a més la primera<br />
radiografia de la famosa doble hèlice: La “foto 51”.<br />
La mare de la genètica va morir en 1958. Tenia 37 anys. Quatre<br />
anys més tard, tres homes, companys de Rosalind, gaudirien del<br />
premi més alt a la labor científica gràcies a ella. Però ningú va<br />
esmentar llavors el seu nom. Les lleis del premi tampoc<br />
permetien que el reberen científics després de morir.<br />
L'estructura doble hèlice de l'ADN, el material del qual estan<br />
fets els gens, sens dubte és un dels més grans descobriments<br />
científics mai realitzat i va obrir les portes als grans avanços<br />
científics actuals de la Biologia i la Genètica molecular.<br />
HEDY LAMARR – Actriu i enginyera. Va inventar el WiFi.<br />
(Viena, Àustria, 9 de novembre de 1914 – Altamonte Springs,<br />
Florida, Estats Units d’Amèrica, 19 de gener de 2000)<br />
Coneguda per ser la primera dona que va protagonitzar un nu i<br />
va simular un orgasme en la Història del cinema en 1933, Hedy<br />
Lamarr, va inventar un sistema de comunicació que és la base<br />
del WiFi, el Bluetooth i altres tecnologies actualment en ús. Per<br />
això en la data del seu naixement es commemora el "Dia de<br />
l'Inventor".<br />
Des de xicoteta Hedy va destacar per la seua intel·ligència i va<br />
ser considerada pels seus professors com a superdotada. Als 18<br />
anys, es va casar amb un poderós empresari armamentístic<br />
austríac, Friedrich Mandl. En 1933, Adolf Hitler ja havia pujat al<br />
poder a Alemanya, i Mandl tenia contactes importants dins del<br />
partit nazi. Era un notori feixista a Àustria i, durant els quatre<br />
anys que va estar casat amb Lamarr, quasi va ser una reclusa en<br />
la seua pròpia casa i, a més, va assistir a algunes reunions del<br />
seu marit amb els principals caps del nazisme a Àustria.<br />
En una maniobra digna d'una pel·lícula d'espies, Hedy Lamarr,<br />
els pares de les quals eren jueus, encara que la seua mare<br />
s'havia convertit al catolicisme, va decidir en 1937 que havia<br />
tingut suficient, i va fugir a París disfressada de criada. Allí va<br />
conéixer a Louis B. Mayer, el president de Metro<br />
Goldwyn-Mayer, que li va oferir un contracte de set anys a<br />
Hollywood.<br />
Va començar els estudis d'enginyeria, que va abandonar atreta<br />
per la seua vena artística, ja que entre 1940 i 1949 va arribar a<br />
gravar fins a 18 pel·lícules. Però el seu treball com a actriu la va<br />
avorrir ràpidament. Per això, va decidir desenvolupar el seu<br />
interés per les ciències aplicades.<br />
En 1942 va inscriure la patent d'un mètode de comunicació<br />
secret que buscava evitar la detecció dels torpedes enviats per<br />
les tropes aliades. La idea era que si tant el transmissor com el<br />
receptor salten simultàniament de freqüència a freqüència,<br />
llavors qualsevol que intentara interrompre el senyal no sabria<br />
on estava. No es va usar al llarg de la II guerra mundial, però sí<br />
que ho va aplicar l'exèrcit dels EUA en 1962, durant la crisi dels<br />
míssils a Cuba.<br />
LES BRUIXES DE LA NIT – Aviadores nocturnes que van<br />
combatre en la II guerra mundial.<br />
(URSS, Anys 40)<br />
La segona guerra mundial constitueix, encara hui, una factoria<br />
inesgotable d'històries commovedores, molt estranyes i<br />
memorables, en les quals les destinacions personals úniques<br />
posseïxen una ressonància universal indiscutible, convertint-se<br />
en signes d'una època que va marcar al món del segle XX. Entre<br />
aquestes històries estan les de les anomenades “Bruixes de la<br />
Nit”, les quals van ser recollides en el llibre homònim del<br />
periodista, politòleg i escriptor Alberto Cruz. Allí es narren les<br />
batalles, en el marc de la segona guerra mundial, de les quals<br />
van participar les 263 aviadores soviètiques del 46é regiment<br />
“Taman”, i el progressiu augment del protagonisme que van<br />
105
anar aconseguint, des de tasques militars arriscades fins a la<br />
presència en moments històrics, com la resistència a la invasió<br />
de l'exèrcit nazi en Stalingrado.<br />
En aquella ocasió va quedar demostrat per sempre que<br />
aquestes “Bruixes de la Nit” estaven en igualtat de condicions<br />
que els homes. Els acompliments d'aquestes aviadores, joves<br />
comunistes voluntàries, algunes d'elles quasi adolescents, van<br />
ser primordials en la batalla del Caucas, en els alliberaments de<br />
Crimea, de la península de Taman, de Bielorússia, de Polònia i<br />
en la batalla final d'Alemanya.<br />
Tot va començar en la històrica jornada del 21 de juny de 1941,<br />
quan la població soviètica, sorpresa per un inesperat atac<br />
alemany, va ser convocada pel govern soviètic, que va<br />
mobilitzar a “l’Exèrcit Roig, a la Marina i als falcons valents de<br />
la Força Aèria Soviètica”.<br />
A aquesta demanda urgent van acudir les joves estudiants de<br />
l'Institut d'Aviació. Al principi, va haver-hi resistència que les<br />
dones participen directament en el combat en la primera línia<br />
de l'Exèrcit Roig, perquè podrien treballar com a infermeres,<br />
cavar trinxeres o construir búnquers. Malgrat això, Marina<br />
Raskova va iniciar la formació de tres unitats militars aèries de<br />
dones amb el mateix entrenament i formació que es donava als<br />
homes. En pocs mesos, les silencioses esquadrilles russes<br />
havien realitzat 23.000 incursions, llançant 3.000 tones de<br />
bombes. El pànic es va apoderar dels alemanys, tant pels atacs<br />
com pel rumor dels xicotets avions nocturns pilotats per dones<br />
a les quals bategen amb el nom de “Nachthexen”, les “Bruixes<br />
de la Nit”. Tal com diu el llibre en el seu començament: “Ni<br />
encara que poguérem recollir totes les flors del món i posar-les<br />
als seus peus seríem capaços d'expressar la nostra admiració<br />
per elles”.<br />
LES SINSOMBRERO - Pintores, escultores, poetes, nove·listes,<br />
il·lustradores, i pensadores oblidades de la Generació del 27.<br />
(Espanya, Anys 20)<br />
L'anècdota que dóna nom a aquest grup de dones artistes la<br />
van protagonitzar Federico García Lorca, Salvador Dalí,<br />
Margarita Manso i Maruja Mallo quan van coincidir entre 1923<br />
i 1925 com a estudiants a l'Escola de Belles arts de San<br />
Fernando. Va relatar Maruja Mallo que un dia van decidir<br />
passejar per la Porta del Sol de Madrid amb el cap descobert,<br />
perquè semblava que el barret estava "congestionant les idees".<br />
L'aventura va acabar entre insults, crits i pedres de vianants<br />
enfadats amb la transgressió d'aquells joves artistes.<br />
Era un temps en el qual l'epicentre de l'agitació cultural<br />
espanyola estava en mans d'un moviment artístic i intel·lectual,<br />
els membres del qual s'englobava en la coneguda com a<br />
106
Generació del 27, segurament el grup de literats i artistes més<br />
influents i coneguts de la cultura espanyola. El seu llegat és<br />
àmpliament conegut però, potser no hi havia dones? Res més<br />
lluny de la realitat.<br />
Dins del Grup del 27 van existir, van crear i van triomfar una<br />
generació de dones pintores, poetes, novel·listes, il·lustradores,<br />
escultores i pensadores, d'immens talent que no solament van<br />
gaudir en el seu temps d'èxit nacional i internacional. Elles són<br />
les que formen part, entre altres, del grup de les Sinsombrero:<br />
Concha Méndez, Marga Gil, Josefina de la Torre, Maruja Mallo,<br />
Rosa Chacel, Ernestina de Champourcín, María Teresa León...<br />
Les creacions pictòriques, poètiques, escultòriques i teatrals<br />
d'aquestes dones modernes estan a l'altura, i en alguns casos<br />
superen, a la dels seus companys homes. Si a Rafael Alberti,<br />
Federico García Lorca, Pedro Salinas, Luis Cernuda, Jorge Guillén<br />
i altres poetes del moment se'ls considera part de l'Edat de<br />
Plata de la literatura espanyola (masculina), s'afirma que elles<br />
van conformar l'Edat d'Or de la literatura femenina.<br />
Homes i dones compartien espais d'intercanvi cultural com la<br />
Revista de Occidente o La Gaceta Literaria. Encara que també<br />
van existir llocs exclusius on aquestes dones es reunien i<br />
compartien idees. Al Madrid d'aquells anys es consolidava la<br />
Residencia de Señoritas, grup femení de la Residencia de<br />
Estudiantes, el Lyceum Club Femenino o l'Asociación<br />
Universitaria Femenina.<br />
La llavor de la transformació femenina de diverses generacions<br />
i el camí de la igualtat de drets, es va gestar en aquestes<br />
institucions.<br />
ADA LOVELACE – Matemàtica. Va programar la primera<br />
computadora i va concebre tot el seu potencial.<br />
(Londres, Regne Unit, 10 de desembre de 1815 – 27 de<br />
novembre de 1852)<br />
Un segle abans que començara l'era de les computadores, Ada<br />
Lovelace es va imaginar com seria aquesta màquina que en<br />
l'actualitat és d'ús general. En 1843, Lovelace va escriure que<br />
l'aparell podria programar-se per a seguir instruccions. No<br />
solament podria realitzar càlculs, sinó que també tindria la<br />
capacitat de crear, ja que “teixix patrons algebraics just com el<br />
teler de Jacquard teixix flors i fulles”.<br />
La computadora sobre la qual escrivia, la màquina analítica o<br />
màquina diferencial de l'inventor britànic Charles Babbage, mai<br />
es va construir, però els seus escrits sobre computació, han<br />
provocat que Lovelace, qui va morir en 1852, a l'edat de 36<br />
anys, s'haja guanyat el reconeiximent de ser la primera persona<br />
a programar computadores.<br />
El programa que va escriure per a la màquina analítica servia<br />
per a calcular el seté número de Bernoulli. No obstant això, la<br />
seua major influència va ser concebre el potencial de la<br />
computació. Va esmentar que les màquines serien capaces de<br />
fer més que només realitzar càlculs: podrien entendre símbols<br />
i es podrien utilitzar per a crear música o art.<br />
Lovelace també va explorar les conseqüències que podria<br />
implicar una computadora, perquè va escriure sobre la<br />
responsabilitat que tindria el programador davant la idea que<br />
algun dia les computadores podrien pensar i crear per si<br />
mateixes: el que ara anomenem intel·ligència artificial.<br />
“La màquina analítica no pretén originar res”, va escriure<br />
Lovelace. “Pot fer qualsevol cosa que sapiem com ordenar-li que<br />
duga a terme”.<br />
Lovelace, una dona de l'alta societat britànica que era filla de<br />
Lord Byron, el poeta romàntic, tenia un do per a combinar l'art<br />
i la ciència, segons una de les seues biògrafes, Betty Alexandra<br />
Toole. Lovelace pensava que les matemàtiques i la lògica eren<br />
creatives i imaginatives, i les anomenava “ciència poètica”.<br />
“Les matemàtiques constituïxen l'únic llenguatge per mitjà del<br />
qual podem expressar de forma adequada els grans fets del<br />
món natural”.<br />
El seu treball, redescobert a mitjan segle XX, va inspirar al<br />
Departament de Defensa dels Estats Units a nomenar un<br />
llenguatge de programació en el seu honor i, cada octubre, el<br />
Dia d'Ada Lovelace és una celebració de les dones en la<br />
tecnologia.<br />
Va viure en una època en què les dones no eren considerades<br />
pensadores científiques prominents i en la qual les habilitats<br />
que posseïa solien ser descrites com a masculines.<br />
LISE MEITNER – Física. Va crear el model teòric de la fissió<br />
nuclear.<br />
(Viena, Àustria, 7 de novembre de 1878 – Cambridge, Regne<br />
Unit, 27 d'octubre de 1968)<br />
La princesa Europa (que dóna també nom al continent<br />
europeu), la mare Niobe i les deesses Pallas Athena, Selene i<br />
Freyja o Vanadis són algunes de les dones als qui s'han dedicat<br />
elements de la taula periòdica (l'europi, el niobi, el pal·ladi, el<br />
seleni i el vanadi, respectivament). Totes elles figures<br />
mitològiques. Ni tan sols la guanyadora del premi Nobel dues<br />
vegades, Marie Curie té el seu propi element. El curi, en veritat,<br />
va ser batejat tant en honor a ella com al seu espòs, Pierre.<br />
L'única dona real que va ser honrada en exclusiva amb un<br />
element en la taula periòdica és la física teòrica austríaca Lise<br />
Meitner i el seu meitneri.<br />
107
No obstant això, amb l'arribada d'Adolf Hitler al poder en 1933,<br />
Meitner va tindre cada vegada més traves per a poder treballar.<br />
Finalment, en 1938, degué escapar a Holanda i després a Suècia<br />
amb documents falsos. Meitner i Hahn van seguir en contacte<br />
de forma diària a través de cartes i fins i tot van arribar a<br />
reunir-se a Copenhaguen d'amagat del règim nazi. L'objectiu de<br />
la trobada era conversar sobre un projecte que ella havia estat<br />
liderant a Alemanya i que, després de setmanes d'insistència,<br />
ell havia acceptat continuar en la seua absència, compta un<br />
article de la revista estatunidenca Scientific American.<br />
"Els seus experiments semblaven mostrar un sorprenent<br />
descobriment: l'urani es divideix en elements més lleugers en<br />
ser bombardejat amb neutrons", expliquen en l'article. Fins<br />
llavors, la comunitat científica creia que l'urani es dividiria en<br />
elements més pesats.<br />
Al llarg dels seus 89 anys de vida, Meitner va acumular<br />
suficients assoliments per a rebre aquest alt reconeiximent que<br />
compartix amb uns pocs científics de la història, com Nicolás<br />
Copérnico (el copernici), Alfred Nobel (el nobeli) i Albert<br />
Einstein (l'einsteini).<br />
Va descobrir l'anomenat efecte Auger i diversos nous isòtops,<br />
un dels quals va dur, al seu torn, a la troballa de l'element<br />
químic protoactini.<br />
Va ser la segona dona a aconseguir un doctorat en física en la<br />
Universitat de Viena, la primera de tota Alemanya a aconseguir<br />
el lloc de professora titular de física en la Universitat de Berlín<br />
i la primera investigadora a formar part de l'Academia Austríaca<br />
de Ciencias. El seu major assoliment, no obstant això, va ser<br />
donar una explicació teòrica a la fissió nuclear, nom que va<br />
encunyar juntament amb el seu nebot, Otto Frisch.<br />
El meitneri és un element sintètic radioactiu el símbol del qual<br />
és Mt i el seu nombre atòmic, 109. Les seues investigacions van<br />
ser crucials per a aquest descobriment que va donar inici a l'era<br />
atòmica. No obstant això, la decisió de batejar meitnerio a<br />
l'element radioactiu de nombre atòmic 109, va ser tant un elogi<br />
a la trajectòria de l'austríaca com una compensació per un dels<br />
majors errors històrics comés pels premis Nobel.<br />
Nascuda a Viena en el si d'una família jueva, Meitner era la<br />
tercera de huit germans. Si bé en aquells dies les dones no<br />
tenien permés accedir a institucions d'educació superior, va<br />
comptar amb el suport dels seus pares per a estudiar en un<br />
centre privat i completar el seu doctorat.<br />
Ja a Berlín, en 1907, va aconseguir que el físic i matemàtic<br />
alemany Max Planck, considerat el fundador de la teoria<br />
quàntica, fera una excepció i li permetera assistir a les seues<br />
classes. Va ser justament en la Universitat de Berlín que va<br />
conéixer a Otto Hahn, amb qui va formar la dupla científica<br />
perfecta durant quasi 30 anys.<br />
La combinació d'una física teòrica amb un químic experimental<br />
va demostrar ser molt fructífera, fins i tot durant els anys en<br />
què Meitner no tenia permés l'accés als laboratoris per ser<br />
dona o quan degué fugir d'Alemanya i col·laborar amb Hahn en<br />
la distància.<br />
El descobriment del neutró a principis de la dècada de 1930 va<br />
iniciar una carrera entre científics de tot el món per crear de<br />
forma sintètica elements més pesats que l'urani.<br />
En qüestió de dies, l'austríaca juntament amb el seu nebot<br />
Frisch, també un destacat físic, van aconseguir crear el model<br />
teòric que explica la fissió nuclear. A pesar que la participació<br />
de Meitner va ser crucial i estava ben documentada en cartes,<br />
Hahn no la va incloure com a coautora en la publicació científica<br />
on va explicar aquest descobriment que després va permetre<br />
el desenvolupament de l'energia i armes nuclears.<br />
Donar-li crèdit era una moguda perillosa en temps de<br />
l'Alemanya nazi i ella ho va entendre, va escriure Lewin Sime.<br />
Tot i que això va derivar en un Nobel només per a ell. En 1944,<br />
Hahn va rebre en solitari el premi Nobel de Química pel seu<br />
descobriment de la fissió de nuclis pesats.<br />
Si bé en aquest moment Hahn va reconéixer la participació de<br />
Meitner en la troballa, amb el temps arribaria a negar el rol del<br />
seua col·lega. Al llarg dels anys, aquest Nobel ha sigut citat per<br />
analistes i mitjans com una de les màximes injustícies de<br />
l'Acadèmia Sueca. No obstant això, el que de debò ella li va<br />
criticar a Hahn i altres científics de l'època va ser la seua<br />
col·laboració amb el règim de Hitler. El descobriment de la fissió<br />
nuclear és molt transcendental i fins i tot perillós, però sobretot,<br />
està ple de promeses.<br />
"Tots vostés van treballar per a l'Alemanya nazi. I només van<br />
oferir una resistència passiva", li va escriure a Hahn, "Clar que,<br />
per a netejar la seua consciència, van ajudar alguna persona<br />
perseguida per allí i per ací, però es va permetre que mataren<br />
a milions d'éssers humans innocents sense que s'emetera cap<br />
mena de protesta", va agregar.<br />
Hahn i Meitner van ser companys d'investigació per quasi 30<br />
anys i amics íntims, però van acabar barallats. Meitner també<br />
va criticar el desenvolupament d'armes nuclears, negant-se a<br />
participar en el projecte Manhattan dels Estats Units dient la<br />
seua icònica frase: "Mai tindré res a veure amb una bomba!".<br />
El 29 d'agost de 1982, els investigadors alemanys Peter<br />
Armbruster i Gottfried Münzenberg van aconseguir sintetitzar<br />
per primera vegada l'element radioactiu que després seria<br />
batejat amb el nom de meitnerio. Armbruster va explicar llavors<br />
que l'objectiu era "fer justícia a una víctima del racisme<br />
alemany i donar el just crèdit a una vida i treball científics".<br />
El meitneri encara no té una utilitat provada. Però, segons la<br />
revista Nature, aquest "no ha de ser subestimat, ja que ens<br />
recorda una part important de la història i de la ciència". En<br />
definitiva, aquesta compensació pel Nobel no entregat va<br />
acabar donant a Meitner l'accés a un club molt més exclusiu: el<br />
dels científics amb un element químic amb el seu nom.<br />
108
MARÍA MOLINER – Filosofa i arxivera. Va crear el diccionari<br />
d'ús de l'espanyol (DUE).<br />
(Paniza, Saragossa, Espanya, 30 de març de 1900 – Madrid,<br />
Espanya, 22 de gener de 1981)<br />
Sempre va mostrar interés per realitzar un diccionari de<br />
l'espanyol que superara les manques que apreciava en els<br />
diccionaris existents. La circularitat de les definicions, el<br />
llenguatge ja antiquat i en desús, la falta d'informació sobre l'ús<br />
dels termes o sobre les relacions entre ells eren característiques<br />
dels diccionaris del moment que considerava convenient<br />
millorar. Però, malgrat el seu interés pel tema lexicogràfic, no<br />
va ser fins a 1952 quan va poder dedicar-se a aquesta labor<br />
seues conviccions religioses, es va enfrontar a la seua família i<br />
als convencionalismes socials de l'època per a buscar una<br />
qualificació professional que li permetera ser útil als seus<br />
semblants.<br />
En 1853 va arribar a ser supervisora d'infermeres d'un<br />
hospital de caritat de Londres, en el qual va introduir<br />
eficients innovacions tècniques i d'organització. Amb el seu<br />
treball va començar a superar-se el model assistencial<br />
tradicional, basat en els bons sentiments i en el sectarisme<br />
religiós, i a substituir-se per una assistència sanitària<br />
científica, la qual precisava una rigorosa formació del<br />
personal d'infermeria.<br />
donant forma a un primer esbós del diccionari i realitzant una<br />
primera fitxa. A partir de llavors i durant més de deu anys, va<br />
dedicar tot el seu temps a la redacció del seu diccionari amb un<br />
esforç personal que haguera sigut digne d'un gran equip<br />
d'especialistes.<br />
A mitjan anys cinquanta el treball de María Moliner va arribar<br />
a oïdes de lingüistes com Rafael Lapesa o Dámaso Alonso, els<br />
quals van poder comprovar la qualitat de les fitxes que estava<br />
redactant. Va ser aquest últim qui va plantejar la publicació del<br />
DUE a la Biblioteca Románica Hispánica de l'editorial Gredos.<br />
Els bibliòfils i editors van saber veure la importància de la<br />
investigació i valorar-la positivament per damunt dels riscos que<br />
suposava la publicació d'un diccionari elaborat com a tasca<br />
personal per una dona a mitjan segle XX.<br />
En 1966 es publica el primer volum del “Diccionario de uso del<br />
español” també conegut pel nom de la seua autora. Aquesta<br />
obra, considerada per nombrosos especialistes com un dels<br />
diccionaris espanyols més importants, estava cridada a<br />
convertir-se en un punt de referència per a tots els espanyols<br />
de finals del segle XX.<br />
FLORENCE NIGHTINGALE – Infermera. Va dissenyar el sistema<br />
de salut britànic.<br />
(Florència, Itàlia, 12 de maig de 1820 – Londres, Regne Unit, 13<br />
d'agost de 1910)<br />
Pionera de la infermeria professional moderna. Fins a mitjan<br />
segle XIX, l'atenció als malalts als hospitals de campanya era<br />
pràcticament nul·la, i les condicions d'amuntegament i la manca<br />
de salubritat en els mateixos eren la causa d’un gran nombre<br />
de defuncions. La meritòria labor de Florence, considerada com<br />
la fundadora dels moderns cossos d'infermeres, va suposar una<br />
notable millora en l'organització dels hospitals.<br />
Procedent d'una família rica, va rebutjar la còmoda vida social<br />
a la qual estava destinada, per a treballar com a infermera des<br />
de 1844. Motivada pels seus desitjos d'independència i per les<br />
En 1854-56 es va fer famosa organitzant un servei d'infermeres<br />
per als soldats britànics de la Guerra de Crimea, aconseguint<br />
millores sanitàries espectaculars, enfrontant-se als prejudicis<br />
dels metges militars i a la pobresa de mitjans amb què l'exèrcit<br />
solia tractar als soldats. Regularment visitava als ferits durant<br />
la nit, la qual cosa li va valdre el sobrenom de «la dama de la<br />
lámpara».<br />
Al seu retorn a Anglaterra, va aprofitar aquesta popularitat per<br />
a exercir influència en les altes esferes del poder, aconseguint<br />
el suport de la reina Victòria I. Va publicar un exhaustiu informe<br />
titulat “Notes sobre la sanitat, l'eficàcia i l'administració<br />
hospitalària en l'exèrcit britànic”.<br />
Desplegant una activitat frenètica, va aconseguir la reforma de<br />
la sanitat militar britànica, l'extensió progressiva del seu model<br />
a la sanitat civil, la introducció de reformes sanitàries a l'Índia i<br />
la creació d'una escola d'infermeres (1860). Des de 1861, no<br />
obstant això, va romandre retirada per problemes de salut,<br />
conseqüència de l'esforç desplegat durant la Guerra de Crimea.<br />
FEMMY NOETHER – Matemàtica. Va definir el Teorema de<br />
Noether, que descriu la invariància d'un sistema físic.<br />
(Erlangen, Alemanya, 23 de març de 1882 – Bryn Mawr,<br />
Pennsilvània, els Estats Units d’Amèrica, 14 d'abril de 1935)<br />
En el final del segle XIX i principis del XX, Alemanya era el centre<br />
mundial de les matemàtiques i la física. L'any 1915 van veure<br />
la llum diverses teories físiques essencials, entre elles la<br />
Relativitat General d'Albert Einstein, però eren necessàries<br />
matemàtiques que permeteren formalitzar aquelles<br />
revolucionàries idees. En un context en el qual les dones tenien<br />
vetat l'accés a la universitat, ningú esperava que una dona,<br />
Amalie Emmy Noether, fora l'artífex d'un teorema que va<br />
permetre entendre i resoldre el problema de la conservació de<br />
l'energia. Una llei que és clau en la visió actual de l'univers.<br />
Amalie va rebre des de xicoteta l'amor per les matemàtiques<br />
per influència del seu pare, Max Noether, qui era professor<br />
109
d'àlgebra en la prestigiosa universitat de la ciutat. Encara que<br />
en acabar l'ensenyament secundari a l’edat de 18 anys va<br />
obtindre el certificat que la capacitava per a ensenyar anglés i<br />
francés en col·legis femenins, va decidir sol·licitar l'ingrés en la<br />
universitat de la seua ciutat natal. La normativa de l'època no<br />
reconeixia la matrícula oficial en els estudis universitaris per a<br />
les dones i únicament se'ls permetia l'assistència com a oïdores,<br />
sempre que el professor ho permetera. L'any 1901, quan va<br />
ingressar en la Universitat d’Erlangen, va ser una de les dues<br />
úniques alumnes oïdores, enfront dels 984 matriculats homes.<br />
Després d'un programa de formació intens, en 1904 va poder<br />
finalment incorporar-se de forma ordinària, després del canvi<br />
de la legislació pertinent.<br />
A penes quatre anys després va defensar la seua tesi doctoral<br />
sobre el càlcul d'invariants en àlgebra. En general, un objecte<br />
és “invariant front un moviment” quan, després d'executar-lo,<br />
l'objecte queda tal com estava. Així per exemple, un disc de<br />
metall és invariant a qualsevol rotació al voltant del seu centre.<br />
La invariància amb la qual va treballar Noether era algebraica:<br />
buscava totes les expressions polinòmiques invariants sota<br />
certes transformacions de l'espai on estaven definides, com per<br />
exemple girs.<br />
Encara que disposava del títol de doctora, Noether no podia ser<br />
professora universitària, i els estudiants que van començar a<br />
treballar amb ella eren oficialment alumnes del seu pare. Però<br />
els resultats de la seua investigació sobre invariants es van<br />
publicar en revistes especialitzades de prestigi i van començar<br />
a adquirir notorietat. En aquells anys, la seua fama es va<br />
estendre pel panorama matemàtic alemany i va mantindre<br />
contactes científics amb companys de diferents universitats.<br />
Entre ells estava el cèlebre matemàtic alemany David Hilbert,<br />
qui li va proposar unir-se al grup d'investigació que liderava en<br />
Gotinga, que llavors era el centre neuràlgic de la matemàtica<br />
mundial. Era una invitació sense contracte, perquè no es<br />
permetia la incorporació de dones al cos de professorat.<br />
Malgrat això, allí va fer algunes de les seues aportacions més<br />
rellevants aplicant les seues nocions d'invariants a les noves<br />
idees de física que s'estaven desenvolupant en aquells anys. En<br />
concret, a la teoria de la Relativitat. Els investigadors en aquest<br />
camp, entre els quals estava el mateix Hilbert, no aconseguien<br />
establir de manera satisfactòria la llei de conservació de<br />
l'energia dins del marc de la Relativitat General. Les lleis de<br />
conservació d'un sistema físic establixen algunes magnituds que<br />
romanen constants amb el temps. Per exemple, si es considera<br />
un sistema de dos o més boles iguals de billar que col·lidixen,<br />
les velocitats de les boles canvien abans i després del xoc, però<br />
la suma de l'energia total de les boles roman constant, i per tant<br />
es complix la llei de conservació de l'energia.<br />
Noether va demostrar, en l’ara conegut com a “Teorema de<br />
Noether”, que sempre que hi haja una invariància d'un sistema<br />
físic, llavors existeix una llei de conservació.<br />
Gràcies a aquests treballs va obtindre en 1919 l'habilitació com<br />
a docent en la Universitat de Gotinga, però sense més<br />
remuneració que la que els seus estudiants volgueren donar-li.<br />
En 1922 va ser designada com a professora ordinària, ja amb<br />
un xicotet sou. Llavors es va centrar en problemes d'una àrea<br />
en franc desenvolupament en aquells anys, l'àlgebra abstracta,<br />
i en particular en els anells i uns subconjunts seus anomenats<br />
ideals.<br />
Els anells són una generalització dels nombres enters amb les<br />
seues operacions elementals (suma, resta, multiplicació i<br />
divisió) a conjunts abstractes. Noether es va convertir en una<br />
experta mundial d'aquesta disciplina, la qual cosa la va portar<br />
a ser la primera dona a donar una conferència plenària en un<br />
Congrés Internacional de Matemàtics l'any 1932.<br />
Mentrestant, el partit nazi havia aconseguit el poder a<br />
Alemanya. En 1933 es va prohibir l'exercici de funcionaris, i en<br />
particular professors, de condició jueva. Emmy Noether va ser<br />
acomiadada, al costat d'altres 18 membres del departament de<br />
matemàtiques de Gotinga. Sense altra alternativa que<br />
l'emigració, es va traslladar al prestigiós Col·legi de dones de<br />
Bryn Mawr, als Estats Units d’Amèrica, on va combinar la seua<br />
tasca docent amb la investigació en la Universitat de Princeton.<br />
No obstant això, aquesta nova etapa es va veure prompte<br />
truncada de forma tràgica. En 1935, després d'una intervenció<br />
quirúrgica que no presentava inicialment un risc fatal, va morir<br />
de forma inesperada. Com va dir Albert Einstein en un obituari,<br />
“va morir la millor investigadora universitària de la història”.<br />
ROSA PARKS – Costurera. Va lluitar pels drets dels<br />
afroamericans.<br />
(Tuskegee, Alabama, els Estats Units d’Amèrica, 4 de febrer de<br />
1913 – Detroit, Michigan, els Estats Units d’Amèrica, 24<br />
d'octubre de 2005)<br />
Després d'acabar la seua jornada laboral, l'1 de desembre de<br />
1955, Rosa Parks, una costurera negra de 42 anys, va pujar a un<br />
autobús en Montgomery, Alabama, per a tornar a la seua casa.<br />
Va pagar 10 centaus i es va asseure en la cinquena fila, la<br />
primera de la secció de color, darrere de la zona dels blancs. Al<br />
costat d'un home i a l'altura d'altres dues dones, a l'altre costat<br />
del corredor. Quan l'autobús ja estava ple, va entrar un<br />
passatger blanc. Llavors, el conductor va ordenar que les quatre<br />
persones negres de la cinquena fila s'alçaren perquè el nou<br />
passatger es poguera asseure. Les dues dones i l'home, van<br />
obeir. Rosa Parks, no. Va decidir lluitar contra la discriminació.<br />
La rebel·lia de Rosa Parks va donar inici a tota la lluita pels drets<br />
civils que desembocaria en l'eliminació de la discriminació racial<br />
institucionalitzada als Estats Units d’Amèrica. La decisió de la<br />
costurera va ser espontània, un acte reflex. Vivia la<br />
discriminació de la població negra des que va nàixer. Havia sigut<br />
testimoni, diàriament, de casos d'humiliació racial.<br />
“Recorde anar-me al llit de menuda i sentir que passava a cavall<br />
el Ku Klux Klan a la nit i escoltar un linxament i tindre por que la<br />
casa començara a cremar-se en flames”.<br />
Aquestes experiències van fer nàixer en ella el desig<br />
d'enfrontar-se a aquella injustícia. Ja des de la seua<br />
adolescència havia lliurat xicotetes batalles personals. Preferia<br />
pujar les escales d'un edifici abans que entrar en un ascensor<br />
110
per a “només negres”. O passava set per no beure en la font<br />
que solament utilitzaven les “persones de color”.<br />
A l’edat de 20 anys es va casar amb Raymond Parks, del qual va<br />
prendre el cognom i amb el qual es va anar a viure a<br />
Montgomery. Després d'aconseguir el títol d'ensenyament<br />
mitjà, va treballar com a costurera i ama de casa. Llavors es va<br />
fer membre de la NAACP (National Association for the<br />
Advancedment of Colored People), l'associació més rellevant en<br />
defensa dels drets dels afroamericans.<br />
En 1943, Rosa Parks va ser elegida secretària d'aquesta<br />
agrupació i des d'aquest lloc, es va esforçar a lluitar contra el<br />
sistema de ciutadania de segona classe i la discriminació<br />
d'impostos als afroamericans i que persistia des de l'últim terç<br />
del segle XIX.<br />
CHRISTINE DE PIZZAN – Escriptora i feminista. La primera<br />
escriptora professional i declarada feminista.<br />
(Venècia, Itàlia (aleshores República de Venècia), 1364 -<br />
Monestir de Poissy, França, cap a 1430)<br />
De la dona no s'esperava molt més que donar a llum i cuidar de<br />
la casa i dels fills. Per això resulta sorprenent descobrir que van<br />
ser dos homes els que li van animar a desenvolupar els seus<br />
dots intel·lectuals. Un d'ells era el seu pare, Tomas de Pizzan un<br />
físic, astròleg i canceller de Venècia. La seua prestigiosa<br />
reputació havia arribat a l'orella del rei Carles V de França, que<br />
no va dubtar a fer-li una oferta per a incorporar-se com a<br />
alquimista i astròleg real de la seua cort. Acompanyat de la seua<br />
dona i la seua filla de quatre anys, Tomás es va mudar i es va<br />
embarcar en aquesta nova aventura.<br />
En un entorn de semblants característiques, Christine va poder<br />
desenvolupar els seus interessos intel·lectuals. Ho feia de forma<br />
autodidacta, perquè no era difícil trobar llibres de diferents<br />
matèries en la seua nova residència. Son pare va ser el primer<br />
que es va adonar de la intel·ligència de la xicoteta. Sa mare, en<br />
canvi, mirava cap a l’altre costat, doncs l'única cosa que<br />
realment la preocupava era que la seua filla tinguera un futur<br />
concorde a una dama de la cort, ben casada i amb molts fills.<br />
La insistència de Tomás va fer que la dona acceptara a contracor<br />
una educació especial per a la seua filla.<br />
En complir quinze anys (una edat habitual per a l'època), es va<br />
casar amb Etienne Castel, que era notari i secretari del rei. No<br />
va ser un matrimoni pactat, com a punts altres d'aquell<br />
moment. Ella li va voler sincerament i va tindre tres fills. Etienne<br />
admirava a la que considerava la seua musa i, per això, des del<br />
primer dia, la va animar a continuar escrivint, perquè sabia que<br />
aquesta era la seua gran passió. Christine havia aconseguit una<br />
cosa que semblava inassolible en l'època, un perfecte equilibri<br />
entre el matrimoni i el treball.<br />
Però la seua vida va canviar quan, a causa d'una malaltia, el seu<br />
pare moria en 1390. Pocs mesos després, Étienne també moria<br />
de forma sobtada. Christine va quedar vídua i sense pare amb<br />
tan sols 25 anys. Malgrat la seua joventut, havia de fer-se càrrec<br />
dels seus tres fills, la seua anciana mare i una neboda. Des de<br />
la cort li van oferir dues opcions, anar a un convent o tornar-se<br />
a casar. Però cap d'aquestes opcions estava en la ment de la<br />
xica, així que va prendre una tercera i valenta alternativa,<br />
continuar escrivint.<br />
Es va veure embolicada en judicis per les possessions del seu<br />
marit i mentrestant, escrivia. Podem considerar a Christine de<br />
Pizzan la primera dona escriptora professional. Amb la seua<br />
ploma, va aconseguir alimentar a tota la seua família.<br />
La seua perseverança va donar prompte els seus fruits. Els<br />
membres de la cort coneixien la seua destresa amb les lletres,<br />
per la qual cosa van decidir donar-li una oportunitat a canvi que<br />
escriguera una elegia del ja mort Carles V. Naixia així la seua<br />
primera obra escrita per encàrrec i amb la qual la jove va<br />
guanyar una important recompensa, “El libro de los hechos y<br />
las buenas maneras del sabio rey Carlos V”.<br />
Va reflexionar sobre si mateixa i la seua conducta i sobre altres<br />
dones que va conéixer, segons relata amb les seues pròpies<br />
paraules. Va arribar a la conclusió que podia ser erroni el<br />
testimoniatge de tants homes il·lustres que van vituperar a tot<br />
el gènere femení sense excepció, testimoniatge al qual<br />
apel·laven els mecanismes socials per a sotmetre a la dona a<br />
una condició de servitud i obediència respecte a l'home. Estava<br />
convençuda que si s'educara a les dones de la mateixa manera<br />
que als homes, elles podrien tindre les mateixes facultats que<br />
ells, fins i tot en el terreny científic i jurídic.<br />
Sobre aquesta última temàtica parlava la seua obra més<br />
coneguda, “La ciudad de las damas” (1405), un al·legat a favor<br />
de les dones per a les quals reclama un lloc en el món, així com<br />
una clara crítica a la misogínia imperant en l'època medieval.<br />
La Universitat de París va adquirir un gran poder polític en<br />
aquell temps que va ser testimoni de l'enfrontament entre dos<br />
papes. Els últims papes havien viscut a Avinyó, eren tots<br />
francesos i estaven formats per la Universitat o influïts per ella.<br />
Jean de Meung era el banderer d'aquesta Universitat i va tindre<br />
la retorçada idea de publicar “Roman de la rose”, expressant<br />
obertament el seu menyspreu per la dona. Christine no va callar<br />
111
metge va dir als seus pares que no tornaria a caminar, ja que<br />
no existia una curació per a aquesta malaltia.<br />
Els seus pares no es van donar per vençuts, i la van portar al<br />
Meharry Hospital, un hospital de la Universitat Fisk en Nashville,<br />
a uns 70 quilòmetres d'on ells vivien. La mare de Wilma la<br />
portava fins allí dues vegades per setmana per a fer<br />
rehabilitació, i ho va fer durant dos anys, fins que finalment<br />
Wilma va poder caminar amb ajuda d'una abraçadora de metall<br />
a la seua cama. A partir d'ací va poder continuar fent els<br />
exercicis en la seua pròpia casa.<br />
Tots els seus germans i germanes la van ajudar molt en aquesta<br />
època difícil per a ella, i li van donar ànims per a ser forta i<br />
treballar per a recuperar-se del tot. Finalment a l’edat de 12<br />
anys va poder caminar amb total normalitat, sense usar crosses,<br />
ni aparells ortopèdics.<br />
A causa de no poder caminar Wilma Rudolph no va acudir a<br />
l'escola com els altres xiquets fins als set anys. Fins llavors li<br />
portaven les tasques a casa perquè poguera seguir el ritme.<br />
Quan per fi va acudir a les classes, va haver de patir les burles<br />
dels seus companys per portar un aparell ortopèdic.<br />
Precisament en 1947, les escoles dels estats meridionals van<br />
ser segregades, i els estudiants negres i blancs havien d'assistir<br />
a escoles separades. Encara que els negres pagaven els<br />
mateixos impostos que els blancs, les seues escoles estaven<br />
molt pitjor finançades i eren pitjors, tenint menys llibres,<br />
professors, aules i materials.<br />
i es va produir la primera disputa feminista de la qual tenim<br />
notícia. Va escriure que tots els dies les dames eren culpades,<br />
difamades i enganyades per bergants, el seu honor era calcigat<br />
i que no eren elles les que organitzaven guerres ni mataven,<br />
ferien o saquejaven.<br />
Va rebre una missiva en la qual una alta autoritat eclesiàstica<br />
manifestava tindre compassió cap a ella i la convidava a corregir<br />
les seues horribles paraules, prometent, en aquest cas i gràcies<br />
a la seua misericòrdia, donar-li penitència saludable. Christine<br />
va contestar amb arguments apel·lant a la memòria de les<br />
moltes dones valentes que havien existit i la querella es va<br />
estendre per tota la universitat de París.<br />
Tres anys després de començar la disputa es va crear l'Ordre de<br />
la Rosa, i els homes que entraven en ella assumien la defensa<br />
de l'honor de les dames. Ja no estava sola.<br />
WILMA RUDOLPH “La Gasela Negra” – Atleta. Va superar una<br />
poliomielitis per a ser la més ràpida.<br />
(Clarksville, Tennesee, els Estats Units d’Amèrica, el 23 de juny<br />
de 1940 – Nasville, Tennesee, Els Estats Units d’Amèrica, 12 de<br />
novembre de 1994)<br />
Va nàixer en el si d'una prolífica família: era la vintena de<br />
vint-i-dos germans. Els seus pares, Ed i Blanche Rudolph, eren<br />
gent honesta i treballadora, però molt pobres. Wilma va ser un<br />
bebé prematur i en nàixer pesava menys de dos quilos. A més<br />
la segregació racial va impedir que Wilma i la seua mare foren<br />
ateses a l'hospital local, ja que només atenien els blancs.<br />
Finalment va aconseguir sobreviure, però la seua infància va<br />
estar plagada de malalties: pallola, galteres, escarlatina,<br />
pneumònia doble, i finalment, abans de complir els cinc anys,<br />
la poliomielitis va deixar la seua cama esquerra paralitzada. El<br />
Quan anava a l'institut, el Burt High School, Wilma va seguir<br />
l'exemple de la seua germana major Yolanda i va començar a<br />
jugar al bàsquet, esport en el qual va destacar, arribant a<br />
guanyar el campionat escolar de l'estat de Tennessee. També<br />
va començar a participar en carreres de pista, on guanyava<br />
quasi sempre.<br />
Quan tenia 15 anys va conéixer a Ed Temple, que per aquesta<br />
època era entrenador de l'equip d'atletisme de la Universitat<br />
Estatal de Tennessee, i que va ser el descobridor de l'enorme<br />
potencial de Wilma Rudolph per a les proves de velocitat. A<br />
partir d'aquest moment va començar a entrenar amb ell,<br />
malgrat que Wilma fins i tot anava a l'institut.<br />
La seua progressió va ser tan espectacular, que amb sols 16 anys<br />
va aconseguir classificar-se en els trials de Seattle per a<br />
competir en els Jocs Olímpics de Melbourne 1956, on va<br />
participar en els 200 metres i en els relleus 4 x 100 metres. Va<br />
ser el membre més jove de l'equip nord-americà d'atletisme en<br />
aquests Jocs. En els 200 metres no va aconseguir classificar-se<br />
per a la final, però en la prova de relleus va aconseguir la seua<br />
primera medalla olímpica, en acabar en tercera posició, darrere<br />
d'Austràlia i Gran Bretanya. L'equip dels Estats Units el<br />
formaven per aquest ordre Mae Faggs, Margaret Matthews,<br />
Wilma Rudolph i Isabelle Daniels.<br />
Després d'acabar l'institut, en 1957 va rebre una beca per a anar<br />
a la Universitad Estatal de Tennessee, on tenia a Ed Temple<br />
d'entrenador. Wilma es convertiria en la millor velocista del<br />
món en aquests anys, encara que en 1958 va tindre temps per<br />
a ser mare d'una xiqueta.<br />
En els Jocs Panamericans de 1959 celebrats a Chicago, va ser<br />
segona en els 100 metres i or en els relleus 4 x 100. Aqueix any<br />
també va aconseguir guanyar el seu primer títol de campiona<br />
dels Estats Units en 100 metres, que guanyaria tres vegades<br />
112
l'atletisme. El seu comiat va ser en una trobada atlètica entre<br />
els Estats Units i la Unió Soviètica que va tindre lloc en les<br />
instal·lacions de la Universitat de Stanford. Allí Wilma va<br />
guanyar en els 100 metres i en els relleus 4 x 100 m.<br />
Posteriorment es va dedicar a lluitar per la igualtat de la<br />
comunitat afroamericana estatunidenca i per la integració de<br />
la dona dins del món de l'esport, així com ajudar els joves de<br />
les barriades pobres.<br />
En 1963 va ser triada com a ambaixadora de bona voluntat en<br />
els Jocs de l'Amistat celebrats a Dakar, el Senegal.<br />
Després de la seua retirada de les pistes va tornar a viure a<br />
Clarksville, i després d'acabar els seus estudis universitaris va<br />
donar classes a l'escola on havia estudiat de xiqueta, i a més va<br />
ser entrenadora d'atletisme en l'institut. No obstant això la vida<br />
en una ciutat xicoteta i tan conservadora li resultava avorrida i<br />
va anar mudant-se a diversos llocs: Indiana, Maine o Detroit,<br />
on treballava d'entrenadora. També la cridaven de moltes<br />
escoles i universitats perquè anara a donar xarrades i<br />
conferències, i va fer de comentarista esportiva per a la<br />
televisió.<br />
En 1967 el vicepresident Hubert Humphrey la va convidar a<br />
participar en un programa anomenat "Operation Champion",<br />
dedicat a promoure la pràctica de l'esport entre els joves dels<br />
guetos de les grans ciutats.<br />
més (1960, 61 i 62). En 1960 va guanyar el seu únic títol nacional<br />
de 200 metres.<br />
La competició de la seua vida van ser els Jocs Olímpics de Roma<br />
1960, on va aconseguir pujar al més alt del podi en tres<br />
ocasions. En els 100 metres, en els 200 metres i en el relleu 4 x<br />
100 metres, juntament amb les seues companyes Martha<br />
Hudson, Lucinda Williams i Barbara Jones, que van establir un<br />
nou rècord mundial amb 44.4, sent la primera dona<br />
nord-americana a guanyar tres medalles d'or en una mateixa<br />
olimpíada.<br />
Després de tornar dels Jocs, convertida en una heroïna<br />
nacional, es va celebrar una desfilada de benvinguda a la seua<br />
ciutat natal, Clarksville, en el qual van participar negres i blancs<br />
sense cap segregació, en contra del que era habitual. La<br />
desfilada d'homenatge a Wilma Rudolph es recorda com el<br />
primer esdeveniment multiracial que es va dur a terme en<br />
aquesta ciutat i es va comprometre a participar en totes les<br />
protestes que es feren fins a acabar amb les injustes lleis de<br />
segregació racial que imperaven al Sud.<br />
Després dels Jocs de Roma va continuar competint a gran nivell.<br />
En 1961 va participar en una gira per diversos països d'Europa,<br />
on tenia moltíssims fans. Els francesos la van anomenar “La<br />
Perle Noire”, i els italians, “La Gazella Nera”.<br />
Precisament en aquesta gira va aconseguir igualar a Moscou el<br />
rècord mundial de 100 metres amb 11.3 i quatre dies més tard<br />
va aconseguir batre'l a Stuttgart, on va fer 11.2, convertint-se<br />
en la dona més ràpida del món sense discussió. Aquest any de<br />
1961 va rebre el “Sullivan Award”, el premi més important que<br />
es concedix als Estats Units al millor atleta de l'any.<br />
En 1962 i malgrat tindre només 22 anys, va decidir retirar-se de<br />
Wilma va passar els seus últims anys dedicada a treballar en la<br />
seua Fundació d'ajuda als xics amb problemes, i va rebre tot<br />
tipus de premis i homenatges i la seua vida es va truncar<br />
prematurament amb sol 54 anys, a causa d'un tumor cerebral.<br />
Va morir en la seua casa de Nashville, després d'haver passat<br />
els últims mesos en diversos hospitals des que li va ser<br />
diagnosticada la malaltia.<br />
Wilma Rudolph és un exemple de lluita i superació, de com les<br />
majors dificultats poden ser superades amb voluntat, coratge,<br />
determinació i generositat, perquè es va retirar prematurament<br />
de l'atletisme on era una gran estrela per a dedicar-se a ajudar<br />
els altres, allunyada de tota pretensió de creure's superior a la<br />
resta. És per això també un exemple d'honestedat i discreció.<br />
CARME RUSCALLEDA – Cuinera. La dona amb més estreles<br />
Michelín del món.<br />
(Sant Pol de Mar, Barcelona, Espanya, 1952)<br />
D'una família agricultora i comerciant, va estudiar l'ofici de<br />
xarcuteria, a més de comerç mercantil, i es va incorporar al<br />
negoci familiar (una xarcuteria) al costat del seu marit. De<br />
seguida va incorporar una secció de plats casolans per a portar.<br />
Va comprar la torre de davant de la seua botiga per a obrir,<br />
juntament amb el seu marit Toni Balam, el juliol de 1988, el<br />
restaurant “Sant Pau” de Sant Pol de Mar. En tres anys va<br />
aconseguir la seua primera estrela Michelín, en 1996 va guanyar<br />
la segona i en 2006 la tercera. En 2004 va obrir un restaurant<br />
de cuina catalana a Tòquio, també anomenat “Sant Pau”. En<br />
l'actualitat és l'única dona del món que posseeix set estreles<br />
Michelín, tres pel seu restaurant “Sant Pau”, a Sant Pol de Mar,<br />
dos per “Moments”, a Barcelona al capdavant de les cuines del<br />
qual es troba el seu fill Raúl Balam i dos més pel restaurant<br />
“Sant Pau”, a Tòquio.<br />
Compta a més amb la màxima qualificació (tres sols) de la Guia<br />
Campsa-Repsol. La seua cuina està fonamentada en la tradició<br />
de la cuina catalana, però donant sempre un toc de modernitat.<br />
113
El fet d'obrir un restaurant al Japó, i els seus conseqüents<br />
viatges al país, ha fet que s'interesse per algunes tècniques<br />
culinàries d'aquest país, adaptant-les a la cuina i productes<br />
catalans. Es preocupa perquè la seua cuina siga saludable, per<br />
la qual cosa se centra en els productes de temporada de la seua<br />
terra, afegint "certa poesia" a allò que cuina. Sovint mescla<br />
referències literàries en les seues creacions culinàries.<br />
Treballadora, alegre i generosa, no dubta a transmetre els seus<br />
coneiximents en publicacions editorials per al gran públic.<br />
MARGARITA SALAS – Bioquímica. Va determinar la caracterització<br />
de l'ADN.<br />
(Canero, Astúries, Espanya, 30 de novembre de 1938)<br />
Llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat<br />
Complutense de Madrid, deixebla de Severo Ochoa, amb qui va<br />
treballar als Estats Units després de fer-ho amb Alberto Sols, a<br />
Madrid i amb el també científic Eladio Viñuela. Tots dos es van<br />
encarregar d'impulsar la investigació espanyola en el camp de<br />
la bioquímica i de la biologia molecular.<br />
Entre les seues majors contribucions científiques destaca la<br />
determinació de la direccionalitat de la lectura de la informació<br />
genètica, durant la seua etapa en el laboratori de Severo Ochoa,<br />
i el descobriment i caracterització de l'ADN polimerasa del virus<br />
bacteriòfag Φ29, que té múltiples aplicacions biotecnològiques.<br />
En l'actualitat és professora vinculada "ad honorem" del Consell<br />
Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i desenvolupa el<br />
seu treball en el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de<br />
Madrid (CSIC-UAM) i de la Universitat Autònoma de Madrid, on<br />
continua treballant amb el virus bacteriòfag Φ29, de gran<br />
utilitat en la investigació en biotecnologia i el qual infecta un<br />
bacteri no patogen, Bacillus subtilis.<br />
Pertany a diverses de les més prestigioses societats i instituts<br />
científics nacionals i internacionals, col·laborant i sent membre<br />
del consell editorial d'importants publicacions científiques. Ha<br />
obtingut diferents guardons, sent nomenada Investigadora<br />
europea 1999 per la Unesco i va rebre el Premi Rei Jaume I<br />
d'Investigació en 1994. Va ser nomenada directora de l’Institut<br />
d’Espanya (1995-2003), organisme que agrupa la totalitat de les<br />
Reials Acadèmies Espanyoles.<br />
Presidix la Fundació Severo Ochoa i dirigeix anualment el curs<br />
de l'Escola de Biologia Molecular “Eladio Viñuela”, dins dels<br />
cursos d'estiu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo<br />
a Santander.<br />
És acadèmica de la RAE des de l'any 2003, i censora de la Junta<br />
de Govern des de 2008 i membre de l'Acadèmia Europea de<br />
Ciències i Arts, de l’American Society for Microbiology i de<br />
l’American Academy of Arts and Sciences, entre altres.<br />
Doctora honoris causa per les universitats Rey Juan Carlos,<br />
d'Oviedo, d'Extremadura, de Múrcia, Politècnica de Madrid, de<br />
Jaén, de Cadis, de Màlaga, Universitat Autònoma de Barcelona,<br />
de la UNED, de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i<br />
de la Universitat Carlos III de Madrid.<br />
El maig de 2007 va ser nomenada membre de l'Acadèmia<br />
Nacional de Ciències dels Estats Units, convertint-se així en la<br />
primera dona espanyola que entra a formar part de la institució.<br />
En 2014 va ser seleccionada per la revista “Quo”, en<br />
col·laboració amb el Consell Superior d'Investigacions<br />
Científiques i el Consell Superior d'Esports, per a la primera<br />
«Selecció Espanyola de la Ciència», composta per tretze<br />
científics espanyols destacats a escala internacional.<br />
És marquesa de Canero des de l'11 de juliol de 2008, per Reial<br />
decret. El títol nobiliari, que serà hereditari, li va ser concedit<br />
per la seua «entrega a la investigació científica sobre la biologia<br />
molecular, realitzada de forma intensa i rigorosa al llarg de tota<br />
la seua vida professional».<br />
En 2016 se li va atorgar la Medalla Echegaray de la Real de<br />
l'Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, sent el més<br />
alt guardó científic que concedix aquesta institució, creat a<br />
instàncies de Santiago Ramón y Cajal en 1905, després de la<br />
concessió del Premi Nobel a José Echegaray. Salas va ser la<br />
primera dona a rebre aquest guardó que només s'ha entregat<br />
14 vegades en més de 100 anys d'història.<br />
114
En 2018 va ser inclosa en la “La Taula periòdica de les<br />
Científiques” per a commemorar en el <strong>2019</strong> l'Any Internacional<br />
de la Taula periòdica dels Elements Químics, per celebrar-se el<br />
150é aniversari de la publicació de Mendeléyev.<br />
IRENA SENDLER – Infermera. Va alliberar a multitud de xiquets<br />
jueus del Gueto de Varsòvia.<br />
(Otwock, Varsòvia, Polònia, 15 de febrer de 1910 – Varsòvia,<br />
Polònia, 12 de maig de 2008)<br />
La polonesa Irena Sendler va idear una operació per a extraure<br />
xiquets jueus del gueto de Varsòvia sense que els nazis<br />
l'advertiren. La seua història va ser coneguda a tot el món mig<br />
segle després.<br />
I si la seua vida durant la guerra va ser una peripècia, la forma<br />
en la qual va ser coneguda pel gran públic no ho va ser menys.<br />
A la derrota de l'Alemanya nazi li va succeir a Polònia el règim<br />
comunista, que va mantindre al país aïllat del món i a Sendler<br />
pràcticament en l'anonimat.<br />
El de Varsòvia va ser el major gueto d'Europa. Les condicions<br />
pèssimes en les quals vivien els jueus, va fer que Irina Sendler<br />
planejara traure del gueto a quants xiquets fora possible per a<br />
entregar-los a famílies catòliques que acceptaven fer-se càrrec<br />
d'ells. Seria la manera d'evitar-los les penalitats de la captivitat<br />
i finalment la mort. En realitat, trobar col·laboradors<br />
desinteressats, capaços d'arriscar-se a les represàlies dels<br />
alemanys acollint a xiquets jueus, tampoc era senzill.<br />
Amb ajuda dels pares, seleccionava primer als xiquets que<br />
tenien més possibilitats de passar per polonesos cristians,<br />
començant pel seu aspecte. Si ja eren majors, es prevalia el seu<br />
coneiximent de l'idioma sense accent i de cançons i poesies<br />
populars poloneses. Els més xicotets eren adormits amb<br />
medicaments perquè no es delataren en el moment de traure'ls<br />
clandestinament del gueto, en calaixos de fusta, en sacs, etc. A<br />
uns els extreia Sendler en el primer tramvia del matí, amagats<br />
entre els adults autoritzats a treballar en l'exterior, en les<br />
ocupacions més penoses que ningú volia fer. Altres vegades<br />
utilitzava una església que tenia diverses portes o fins i tot els<br />
treia a través de l'edifici dels jutjats. Molt sovint, no obstant<br />
això, l'únic camí de salvació van ser les clavegueres i els<br />
soterranis d'edificis situats al costat de la muralla del gueto.<br />
Durant molt de temps, Irena Sendler va aconseguir burlar els<br />
controls per a arrabassar xiquets d'aquell infern. A aquests li'ls<br />
portava a llocs segurs en els quals pogueren adaptar-se a la seua<br />
nova situació, ajudant-los a recuperar primer la salut i les<br />
energies i a deixar arrere els paràsits i els péntols. Mentrestant,<br />
altres membres de l'organització Zegota, preparaven<br />
documents falsos. Els cognoms havien de correspondre's amb<br />
els de la família que acceptava acollir-los. Si no hi havia amb qui<br />
portar-los, almenys li'ls confiava a orfenats cristians, que<br />
representaven una garantia de supervivència.<br />
En la nit del 22 al 23 de juliol de 1942, membres de les SS, amb<br />
l'ajuda d'una unitat ucraïnesa, van posar en marxa el que es va<br />
dir la Gran Acció, que consistia senzillament a aniquilar als<br />
habitants del gueto. Durant dos mesos exactes, els trens de la<br />
mort es van emportar a més de sis mil persones cada dia. Prop<br />
de tres-cents mil jueus van ser obligats a pujar-se a combois<br />
amb destinació a Treblinka, on eren assassinats en massa.<br />
Una vigilant d'una bugaderia, que havia sigut descoberta pels<br />
alemanys, va acabar delatant sota tortura a alguns components<br />
de la xarxa que s'ocupava dels xiquets, entre ells, a Sendler. La<br />
Gestapo la va condemnar a ser afusellada. No obstant això, van<br />
subornar a un polonés que col·laborava amb els nazis i Sendler<br />
va poder escapar en l'últim moment, de tal manera que,<br />
oficialment, va ser declarada com executada, morta amb<br />
caràcter general. Amb falsos papers d'identitat i ja<br />
definitivament en la clandestinitat, Irena Sendler va poder<br />
almenys preservar les dades dels xiquets que havia tret del<br />
gueto. Va col·locar els documents en un parell de flascons de<br />
cristall i els va enterrar davall d'una pomera al jardí d'una amiga<br />
de confiança, l'any 1944.<br />
La seua figura es va esvair en un món novament complicat per<br />
la Guerra Freda. Fins que en 1999, quatre alumnes d'un institut<br />
d’Uniontown, xicotet poble de Kansas, es van topar per atzar<br />
amb la seua història en un vell periòdic i van decidir comptar<br />
l'epopeia en una humil obra de teatre que van batejar com “Life<br />
in a Jar” (La vida en un flascó), i que al·ludia a la forma en què<br />
es va amagar la llista dels xiquets salvats. L'obra es va<br />
representar després en altres punts de l'interior dels Estats<br />
Units, a Los Angeles i Nova York i finalment a Polònia, on va<br />
rescatar de l'oblit a una de les persones que més van fer per<br />
mantindre la vida i l'esperança en els moments de l'horror i la<br />
desesperació.<br />
TOP SECRET ROSIES- Matemàtiques, programadores del<br />
primer computador.<br />
(Els Estats Units d’Amèrica, anys 40)<br />
Així es coneixen a les programadores del primer computador<br />
ENIAC. Programadores en l'ombra. Si apareixien en alguna<br />
fotografia treballant en les màquines, les feien passar per<br />
models. Aquesta va ser la seua realitat, però finalment i amb el<br />
pas del temps la història ha reconegut a Adela Katz, Betty<br />
Snyder, Jean Jennings, Kathleen McNulty, Marlyn Wescoff, Ruth<br />
Lichterman i Frances Bilas com les programadores del primer<br />
computador ENIAC, considerat com el primer ordinador<br />
totalment digital.<br />
Els enginyers John Presper i John William ho van construir, però<br />
aquest equip de sis dones, expertes en matemàtiques i lògica,<br />
115
va establir les bases per al desenvolupament de l’ENIAC, el<br />
primer computador que calculava una varietat d'operacions<br />
bàsiques en segons, modificant així l'evolució de la programació<br />
en les dècades següents.<br />
SOR ISABEL DE VILLENA – Escriptora i religiosa. Va ser la<br />
primera escriptora coneguda en llengua valenciana.<br />
(Valencia, Comunitat Valenciana, Espanya (aleshores el Regne<br />
d’Aragó), 1430 – 1490)<br />
Elionor Manuel de Villena, que era el seu nom abans de ser<br />
monja, va ser una poeta i prosista valenciana, considerada la<br />
primera escriptora coneguda en valencià. La seua obra Vita<br />
Christi, l'única que s'ha conservat, està emmarcada en el<br />
protofeminisme als regnes de Castella i Aragó del sigle XV.<br />
Durant la seua vida religiosa Isabel es va envoltar d'un nodrit<br />
grup d'escriptors que la van respectar especialment per la seua<br />
altura intel·lectual i que van considerar la seua obra com a<br />
indispensable en el Segle d'Or valencià.<br />
ANU TALI – Directora d'orquestra. Va fundar l'Orquestra<br />
Simfònica Nòrdica.<br />
(Tallinn, Estònia, 18 de juny de 1972)<br />
Actualment considerada com una de les directores joves més<br />
fascinants, Anu Tali pertany a una nova generació d'artistes a la<br />
recerca d'idees musicals fresques en el món clàssic.<br />
Va començar la seua carrera musical com a pianista,<br />
graduant-se en 1991 en el Conservatori de Tallinn i continuant<br />
els seus estudis en l'Acadèmia de Música Estona amb els<br />
mestres Kuno Areng, Toomas Kapten i Roman Matsow.<br />
De 1998 a 2000, va estudiar en el Conservatori Estatal de St.<br />
Petersburg amb Ilya Mussin i posteriorment amb Lonid<br />
Korchmar. Des de 1995 va assistir a les classes magistrals de<br />
Jorma Panula, en l'Acadèmia Sibelius de Hèlsinki i Moscou.<br />
Juntament amb la seua germana bessona Kadri, va fundar<br />
l'Orquestra Simfònica Nòrdica en 1997, per a desenvolupar<br />
contactes culturals entre Estònia i Finlàndia i unir a músics de<br />
tot el món. Actualment aquesta orquestra està integrada per<br />
músics de quinze països diferents pertanyents a les orquestres<br />
més importants del món.<br />
En 2003 Anu Tali va rebre el "Premi Cultural d'Estònia" i en 2004<br />
el “Premi Presidencial d'Estònia” pel seu treball per a introduir<br />
la música estona en el món. Va ser nomenada "Músic de l'Any<br />
2006" per l’Estonian Broadcasting Corporation. ARTE ha produït<br />
un documental titulat "Mestra Bàltica" que va ser emés el<br />
febrer de 2008.<br />
Filla del marqués Enric de Villena i Vega, fruit dels seus<br />
enamoriscaments amb una dona de la qual desconeixem el seu<br />
nom. El seu pare era un poeta pertanyent a l'alta noblesa i estava<br />
emparentat amb les cases reials de Castella i Aragó. La reina María<br />
que no va tindre descendència es va fer càrrec d'ella des dels 4<br />
anys i la va instruir com si es tractara d'una princesa malgrat la<br />
seua condició de bastarda. Va viure des de xicoteta en la cort de<br />
María de Castella, educant-se en els ambients aventurers i oberts<br />
que van envoltar a Alfons V, conegut com el Magnànim.<br />
En complir 15 anys, en 1445 va ingressar per voluntat pròpia en<br />
el convent de la Santíssima Trinidad de les Clarisses de València<br />
fundat per donya María. Allí va canviar el seu nom pel d’Isabel.<br />
Reclosa com a monja clarissa, va continuar la seua estreta<br />
relació amb la reina María, qui, en la construcció del cenobi<br />
havia previst un espai privat dins del convent per a passar les<br />
seues hores de retir com una religiosa més. Va ser nomenada<br />
abadessa en 1463, una responsabilitat que va tindre fins a la<br />
seua mort, esdevinguda a causa de l'epidèmia de pesta que va<br />
assolar València en 1490.<br />
Isabel de Villena va seguir una vida de contemplació i<br />
espiritualitat (que la van portar a escriure, segons ha<br />
transcendit en les cròniques de l'època, diversos tractats sobre<br />
la vida religiosa). De tots ells, només s'ha conservat una única<br />
obra que li ha valgut un reconeiximent universal, La Vita Christi<br />
(Vida de Crist), gràcies a la intervenció pòstuma de la seua<br />
successora, sor Aldonça de Montsoriu, que va publicar la<br />
primera edició a València en 1497. Poc se sap d'altres obres,<br />
però es diu que va escriure diversos tractats i una obra mística,<br />
el Speculum Animae (Espill de l'Ànima), ara conservat aen la<br />
Biblioteca Nacional de París.<br />
En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt<br />
freqüent en la seua època i sens dubte s'ha d'emmarcar en<br />
l'esplendor cultural de la València del segle XV. Es creu també<br />
116
la malària, malaltia que estava causant estralls entre els seus<br />
soldats i els soldats xinesos destacats a Vietnam. A causa de la<br />
importància d'aquella guerra, Mao Zedong va classificar la lluita<br />
contra la malària com una qüestió d'estat, per la qual cosa va<br />
posar en marxa una investigació secreta, denominada Missió<br />
523, el 23 de maig de 1967. Youyou va ser involucrada en el<br />
projecte, primer com a investigadora de camp a l'illa de Hainan,<br />
tractant directament amb malalts de malària, i en segon lloc<br />
com a investigadora principal del projecte (1969). Com a base<br />
per a la seua investigació va utilitzar textos de medicina<br />
tradicional xinesa per a la cerca de referències i tractaments.<br />
que Isabel va tindre ocasió de compartir les seues idees<br />
literàries amb Jaume Roig, que llavors exercia de metge del<br />
mateix convent, i alguns estudiosos han volgut veure en la Vita<br />
Christi una resposta a la misogínia de l'autor de “L’espill” o “El<br />
llibre dels dones”.<br />
TU YOUYOU – Famacéutica i metgessa. Va desenvolupar una<br />
teràpia contra la malària.<br />
(Ningbó, República opular de la Xina, 30 de desembre de 1930)<br />
Va estudiar farmacologia en el Departament de Ciències<br />
Farmacèutiques de la Peking University Medical School / Pequín<br />
Medical College, on es va llicenciar en 1955. Posteriorment, va<br />
estudiar medicina tradicional xinesa durant altres dos anys i<br />
mig, la qual cosa va permetre ser contractada com a<br />
investigadora en l'Acadèmia de Ciències Mèdiques Tradicionals<br />
Xineses. Aquella primera investigació consistia en la cerca d'una<br />
cura per a l’esquistosomosi, una malaltia causada per cucs<br />
paràsits, molt estesa a la Xina en la primera meitat del segle XX.<br />
La vida de Youyou va canviar dràsticament en plena Revolució<br />
Cultural Xinesa, a la fi dels anys seixanta. Corria l'any 1967 i la<br />
Guerra de Vietnam enfrontava a Vietnam del Nord amb els seus<br />
veïns del Sud i els Estats Units. Hồ Chí Minh, el líder<br />
norvietnamita, havia demanat ajuda a la Xina per a lluitar contra<br />
I allò va funcionar. En 1971, Tu Youyou i el seu equip, havien<br />
analitzat, seguint el mètode científic i basant-se en textos antics,<br />
més de 2000 receptes i 380 extractes de plantes. Entre tots<br />
aquests textos antics va haver-hi un, el Manual de Pràctica<br />
Clínica i Remedios d'Emergència escrita en el 340 per Ge Hong<br />
que va donar en la clau: l'ús de l'absenta dolça (Artemísia<br />
annua) en el tractament de la malària. Es van dedicar a realitzar<br />
extraccions i assajos amb paràsits durant molt de temps, i<br />
després de diversos errors, van aconseguir extraure i aïllar,<br />
mitjançant extracció a baixa temperatura, l’artemisinina, el<br />
principi actiu que va demostrar eficàcia contra la malària primer<br />
en ratolins, després en animals, i finalment en assajos clínics en<br />
humans. Cal esmentar que va ser la mateixa Tu la que va provar<br />
en primer lloc l'efectivitat i seguretat del fàrmac, ja que segons<br />
les seues pròpies paraules “era la cap de la investigació i per<br />
tant tenia la responsabilitat”. L'equip de Tu va estudiar la<br />
química i la farmacologia de l’artemisinina i va preparar un<br />
fàrmac amb ella.<br />
Aquell treball va ser publicat de forma anònima en 1977 i en<br />
1981 Tu Youyou el va presentar davant l'OMS. Amb els anys van<br />
arribar els reconeiximents; el Premi Albert Casher per la<br />
Investigació Mèdica Clínica en 2011 i el Nobel de Fisiologia o<br />
Medicina en 2015. El teu va rebre el premi “pel seu<br />
descobriment d'una nova teràpia per a la malària”. Aquell Nobel<br />
va ser compartit amb William C. Campbell i Satoshi Ōmura, que<br />
van realitzar investigacions sobre infeccions causades per cucs.<br />
Youyou també va acabar sent l'assessora acadèmica (1980) i<br />
directora després (2001) de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques<br />
Tradicionals Xineses.<br />
Alguns la descriuen com una dona plena de passió pel seu<br />
treball, a vegades insociable, tossuda, cabota i molt directa.<br />
També es pot descriure Tu com una dona sacrificada. Segons<br />
les seues pròpies paraules “aquell treball era prioritari, per la<br />
qual cosa estava disposada a sacrificar la meua vida”. Un<br />
adjectiu que segur la descriu és perseverant. Va aplicar el<br />
mètode científic als mètodes de curació tradicionals i va<br />
aconseguir salvar milers de vides en tot el planeta.<br />
117
Change language