Salut i receptes mediterrànies

L’estil de vida d’Hipòcrates
Quan la UNESCO va inscriure la dieta mediterrània com a Patrimoni Cultural
Immaterial de la Humanitat, ens va fer pensar en els costums culturals que alguns
padrins conserven, però que pocs nets practiquen. Un regal que els mediterranis varen
donar a poc a poc a la humanitat, però que la voràgine dels segles gairebé havia oblidat,
mesclat, tergiversat.
Δίαιτα («dieta» en grec), significa «estil de vida» i la declaració de la UNESCO diu
textualment:
«La dieta mediterrània comprèn un conjunt de coneixements, competències
pràctiques, rituals, tradicions i símbols relacionats amb els cultius i les collites agrícoles,
la pesca i la cria d’animals, i també amb la forma de conservar, transformar, cuinar,
compartir i consumir els aliments. L’acte de menjar plegats és un dels fonaments de la
identitat i de la continuïtat culturals de les comunitats de la conca de la Mediterrània. És
un moment d’intercanvi social i de comunicació, i també d’afirmació i de renovació dels
llaços que configuren la identitat de la família, el grup o la comunitat. Aquest element
del patrimoni cultural immaterial posa de relleu els valors d’hospitalitat, bon veïnatge,
diàleg intercultural i creativitat, així com una manera de viure que es guia pel respecte de
la diversitat. A més, de fer un paper essencial de factor de cohesió social en els espais
culturals, festes i celebracions, en agrupar gent de totes les edats, condicions i classes
socials. També abraça àmbits com l’artesania i la fabricació de recipients per al transport,
conservació i consum d’aliments, com plats de ceràmica i tassons. Les dones tenen un
paper fonamental en la transmissió de les competències i coneixements relacionats amb
la dieta mediterrània, salvaguarda les tècniques culinàries, respecta els ritmes de les
estacions, observa les festes del calendari i transmet els valors d’aquest element del
patrimoni cultural a les noves generacions. Per part seva, els mercats locals d’aliments
també fan un paper fonamental com a espais culturals i llocs de transmissió de la dieta
mediterrània en els quals la pràctica quotidiana d’intercanvis fomenta la concòrdia i el
respecte mutu.»
Poc s’hi pot afegir. Occident es va acostumar a anomenar dieta als règims
d’aprimament o millores corporals mitjançant el menjar, canviar aquesta idea ens sembla
impossible. Acceptam que la dieta mediterrània sigui menjar sa per damunt de totes les
coses i proposam que es practiqui això que hem dit anteriorment; s’han de renovar els
valors de bon veïnatge, la cohesió social, el paper de la dona i la pràctica de la concòrdia
i el respecte.
Si has acabat de llegir aquest llibre, estàs practicant l’estil de vida mediterrani. El pots
compartir, escoltar música, caminar, fer una besada i ballar, beure i menjar a la memòria
dels pobles que des de fa més de 2400 anys ja tenien aquesta manera de viure.
125