Salut i receptes mediterrànies

Prevenció amb la dieta mediterrània
és a dir, provar que l’adopció de la dieta mediterrània per part dels pacients que ja
han sofert qualque procés de malalties prevé l’aparició d’esdeveniments nous. El més
conegut d’aquests estudis de prevenció secundària va ser el Lyon Diet Heart Study, tot
i que va resultar molt criticat perquè incorporava dins de la dieta recomanada ingredients
que no eren propis de la dieta mediterrània, tals com la margarina.
Però el punt ideal era poder demostrar que l’hàbit de seguir una dieta mediterrània
amb els ingredients habituals disminuïa la possibilitat de patir problemes cardiovasculars.
El primer estudi que intenta demostrar el paper que té aquesta dieta per prevenir
l’aparició de problemes cardiovasculars en una població lliure d’aquesta malaltia (el
que anomenam prevenció primària) ha estat l’estudi PREDIMED (Prevenció amb Dieta
Mediterrània). Es tracta d’un assaig de camp realitzat a 11 centres de tot Espanya
en el qual s’assignà a l’atzar als participants de l’estudi una d’aquestes tres dietes:
una dieta mediterrània suplementada amb oli verge extra d‘oliva, una dieta mediterrània
suplementada amb fruita seca, o una dieta de control que consistia en una recomanació
de reduir els greixos de la dieta en general.
Per què donar una quantitat suplementària d’oli d’oliva verge extra? A la conca
de la mediterrània existeixen plantacions abundants d’oliveres i Espanya és un dels
exportadors principals d’oli d’oliva. Es coneixen, a més, els efectes beneficiosos dels
components d’oli d’oliva, tals com l’àcid oleic, que és un greix monoinsaturat, o els
compostos fenòlics, que tenen activitat antioxidant.
Per què donar una quantitat suplementària de fruita seca? Perquè són rics en àcids
grassos monoinsaturats i poliinsaturats, en vitamina E i en fibra i són una font de
proteïnes vegetals.
L’estudi PREDIMED inclou homes (de 55 a 80 anys) i dones (de 60 a 80 anys), sense
malaltia cardiovascular a l’inici, que tenien diabetis mellitus tipus 2 o, almenys, tres dels
factors de risc següents: tabaquisme, hipertensió, nivells de colesterol elevats, sobrepès
o obesitat o una història familiar de malaltia coronària prematura. Els grups de dieta
mediterrània reberen o bé oli d’oliva verge extra (aproximadament 1 litre per setmana),
o 30 g de fruita seca per dia (15 g de nous, 7,5 g d’avellanes i 7,5 g d’ametles), i els
del grup de control reberen obsequis petits. No es va aconsellar restricció calòrica, ni
es va promoure l’activitat física. Els participants reberen consell dietètic trimestralment
i participaren en sessions educatives grupals. La hipòtesi de l’estudi era si els individus
assignats als grups amb dieta mediterrània patirien a llarg termini menys esdeveniments
com l’infant de miocardi, l’ictus o la mort per causes cardiovasculars.
S’hi inclogueren 7447 persones, de les quals el 57 % eren dones. Els dos grups de
dieta mediterrània varen tenir una bona adherència a la intervenció segons les enquestes
de consum i una anàlisi de metabòlits de l’oli i fruita seca en orina que confirmava
la ingesta recomanada per part dels pacients. No s’hi observaren efectes adversos
relacionats amb la dieta. L’assaig es va interrompre després d’un temps de seguiment
de 4,8 anys de mitjana. S’observà una reducció del 30 % dels casos d’infart de miocardi,
9