Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Salut</strong> i <strong>receptes</strong> <strong>mediterrànies</strong><br />
mediterrània ha de ser un objectiu comú; s’ha d’estimular la producció i el consum local,<br />
així com una agricultura sostenible i respectuosa amb el medi ambient i promoure, a<br />
més, l’activació econòmica del sector agropecuari.<br />
La dieta mediterrània és una forma de vida, i no només de menjar; s’ha de gaudir,<br />
s’ha de combinar el plaer amb la salut i la qualitat de vida. Menjar sa i delectar-se’n<br />
és possible, els restaurants i els cuiners han de ser protagonistes d’aquest Patrimoni<br />
Cultural Immaterial de la Humanitat.<br />
Dieta mediterrània i salut<br />
Resultats dels estudis científics i l’impacte en les polítiques de salut pública<br />
Generalment, s’accepta que el primer gran estudi que demostrà el potencial beneficiós<br />
de la dieta mediterrània sobre la salut va ser l’Estudi dels Set Països. Durant els anys<br />
60, el metge nord-americà Ancel Keys va dur a terme una recerca per investigar<br />
els hàbits dietètics dels Estats Units, el Japó, Finlàndia, els Països Baixos, l’antiga<br />
Iugoslàvia, Itàlia i Grècia. La investigació es va centrar en la dieta i no va considerar<br />
diferències genètiques ni d’estils de vida en les diverses poblacions. Els resultats de<br />
l’estudi mostraren una relació clara entre les característiques de la dieta i la salut de la<br />
població. Així, a Grècia i al sud d’Itàlia es va observar una taxa de mortalitat menor per<br />
malaltia cardiovascular i una expectativa de vida més elevada en comparació a Finlàndia,<br />
que era a l’altre extrem, i als Estats d’Units amb una posició intermèdia, malgrat tenir<br />
aquests dos darrers països unes condicions de vida i serveis mèdics millors. Aquestes<br />
diferències en la taxa de mortalitat s’atribuïren a les diferències dietètiques observades<br />
entre aquests països, especialment pel que fa al consum de greixos d’origen animal i<br />
vegetal (oli d’oliva).<br />
A partir d’aquest moment i arran dels resultats derivats de l’estudi de Keys, es va<br />
començar a definir la dieta mediterrània com el patró d’alimentació existent en els països<br />
de la conca de la Mediterrània, en la dècada dels 60, després de superar la Segona<br />
Guerra Mundial però abans de l’arribada de la globalització i la cultura del menjar ràpid<br />
als països del sud d’Europa i al nord d’Àfrica. Aquest patró d’alimentació es caracteritza<br />
pel consum alt d’aliments d’origen vegetal i no processats o mínimament processats,<br />
com ara fruita, verdura, oli d’oliva verge extra, cereals integrals, llegums i fruita seca, així<br />
com el consum del peix. Sempre en el context d’una dieta d’aquestes característiques,<br />
i acompanyant els menjars, la dieta mediterrània es caracteritza també pel consum<br />
moderat de vi. Actualment, es reconeix que la dieta mediterrània també comporta el<br />
manteniment d’un estil de vida que inclou la pràctica d’activitat física i la socialització en<br />
la preparació i el consum dels menjars.<br />
Des de llavors, s’han duit a terme estudis nombrosos en població de dimensions<br />
elevades que han demostrat una relació inversa entre l’adherència a la dieta mediterrània<br />
i el risc cardiovascular. També s’ha duit a terme qualque estudi de prevenció secundària,<br />
8
Change language