GARBINADA 16

L’objectiu principal de l’educació és el de crear persones
que siguin capaces de fer coses noves i no simplement
de repetir el que altres generacions han fet.
Jean Piaget

EDITORIAL
L’escola, aquest edifici que va veient com passen els cursos i per les seves aules els
diferents alumnes i mestres. Però la paraula escola no només és l’edifici, és la interacció
entre les persones que hi tenen relació, les activitats que s’hi fan i tot el tarannà que això
comporta.
Les activitats que fan els nens, algunes innovadores, per actualitzar-nos en l’època en la
que viuen els nostres alumnes, d’altres seguint el principi d’ensenyar: lectures,
producció de textos, exercicis matemàtics i molta, molta convivència entre els mestres i
els nens.
Cada curs, quan arriba aquesta època es fa un repàs per veure com han esdevingut els
últims nou mesos. S’analitza, s’avalua i es cerquen propostes de millora; però hi ha
molts factors que fan que la balança caigui a un lloc o a un altre. Son factors de recursos
humans i materials. La pèrdua d’un mestre, encara que sigui a mitja jornada, ha influït
molt. Aquest disminució que, gràcies a aquesta crisi que sembla que no hagi de passar
mai, ha fet que la balança, en alguns casos es decanti cap al costat negatiu.
Encara que els mestres que ens hem quedat, hàgim fet mans i mànigues per portar
endavant el curs, no podem dir que hagi estat un curs fàcil.
I els xiquets i xiquetes, compten?. I tant!!! Enguany ens hem trobat en la majoria
d’alumnat menors de 6 anys, son canalla meravellosa, però necessiten i demanen
l’atenció continua dels seus mestres, encara no són gaire autònoms per fer les coses
sols, això si, molt motivats, grans treballadors, ells i elles són infants petits que ens
necessiten per adquirir aquesta base que se’ls demana més endavant.
En conclusió, totes les nombroses activitats que vam programar a inici de curs s’han fet
difícils de realitzar degut als aspectes que us hem explicat.
Però amb gran esforç,tant per part dels alumnes com dels mestres, hem aconseguit
arribar al nostre propòsit.

El dia 23 de setembre de 2015 van
vindre un grup de inspectors a
l’escola. Els de CS vam explicar
un power point de la Via Verda
de la Vall de Zafan, també vam
veure un video i els hi vam fer
preguntes. Quan vam acabar, vam anar a la Via Verda a ensenyar, la vegetacio, els
tunels, l’ermita de Sant Josep, les muntanyes, el tiquet del tren de l’art al ras,
representació del que es comprava a l’estació de Bot per anar a Tortosa.
Més tard vam anar a l’escola i ens van donar les gracies.
A continuació els inspectors van anar a fer un tast de vi a la cooperativa.
VA SER UNA EXPERIENCIA, PERQUE SEMPRE HO FEIEM AMB XIQUETS I
VA SER EL PRIMER DIA QUE HO VAM FER EN PERSONES GRANS.
Dies més tard vam rebre un regal
dels inspectors i la següent nota
donant-nos les gràcies.

El dijous 1 d’Octubre de 2015 roben a l’escola!
El passat 1 d’Octubre de 2015, quan els nens i nenes vam anar a l’escola com cada dia,
els mestres van entrar primer per obrir les classes. La directora Dolors Olivas Rodriguez
es va trobar el pany de la secretaria tirat al terra i va sortir a fora i no va deixar entrar
ningú a l’escola fins que van arribar els Mossos d’Esquadra. Quan van arribar van ficar
una pols negra per detectar les petjades. També va vindre un mossa i li vam ensenyar un
forat que hi havia a una tanca metàl·lica. Van robar tots els ordinadors portàtils de
l’escola i uns vint euros del despatx de la senyoreta Dolors. Encara no s’han recuperat
els ordinadors.
El dia 30 d’octubre de 2015, els nens i nenes de l’escola van passar una tarda de
castanyada.
El dia 29 vam fer coc de castanyes i ens el va ensenyar a fer Susana, la mare de Calvin i
Diana .
ELS INGREDIENTS SON :
-350gr de farina
-1sobre de royal
-6 ous
-350gr de sucre
-200gr de puré de castanyes
-150gr de mantega
PURE DE CASTANYES:
-400gr de castanyes
-400ml de llet
-180gr sucre
-1 rameta de canella
Preparacio:
La Susana ja ens va portar el puré de castanyes perquè va dir que costava molt de fer i
no teníem temps, vam agafar un pot per a medir 350gr de farina i ho vam tirar a un bol.
Després vam tirar 6 ous al bol gran, els nens ho anaven remenant per posar 150gr de
mantega la vam desfer, quan ja estava desfeta vam tirar el sucre i vam endollar el
minipimer i ho vam triturar. Quan ja estava prou triturat vam afegir 1 sobre de royal,
vam remenar una mica, i per últim vam posar dos o tres cullerades de puré de castanyes.
En acabar vam posar el coc de castanyes al forn a 170º.

El dia 30 d’octubre vam fer la castanyada.
A les tres va venir la Margarita a contar
contes.
Va començar a vindre gent a les 4:00 i els
xiquets anaven traient cadires a fora al
pati. Quan ja va vindre tots vam començar,
les castanyeres van ser l’Andrea i la
Berta, elles ho van presentar tot.
El primer ball va ser de P-3 i P-4 en les
cançons (M’agradà la tardor i La castanyera) el segon ball va ser de P.5 i 1r en les
cançons (Dintre d’una poma i Ja ha arribat la tardor ) després els de C.I i C.M i C.S
vam ball (l’oreneta i la tardor), final ment tots el xiquets van ball una dansa.
Tambe vam convidar a ballar els pares i mares.
Quan vam acabar els balls vam repartir les castanyes, lo coc de castanyes i palometes.
PRESENTACIÓ DE LES CASTANYERES
BERTA:Bona tarda, em dic Berta i aquest any juntament amb la meva companya
Andrea hem vingut per fer-vos unes castanyes.(molt bones per cert). No parlarem
molt perquè estem molt cansades ja que som velletes i hem vingut de la muntanya
de collir les castanyes. Tot i així, hem vingut aquí per presentar-vos el festival.
ANDREIA: La senyoreta Dolors ens ha dit que a canvi d’això ella ens convidarà a sopar
i a dormir a casa seva.
Com us ha dit la meva companya hem vingut de castanyeres ja que es el nostre últim
any en aquesta escola.
A continuació us presentarem el festival que amb l’ajuda dels mestres i dels
alumnes hem preparat.
Començaran els alumnes de P3 i P4 amb les cançons “M’agradà la tardor i La
castanyera”
Seguidament els alumnes de P5 i 1er ens cantaran les cançons “Dintre d’una poma i Ja
ha arribat la tardor”

I ara els alumnes de C.I. C.M. i C.S. us cantarem la cancó “ l’oroneta i de la
tardor”.
Finalment tots els alumnes de l’escola us ballarem una dansa.
Moltes gracies per la vostra assistencia i ara les castanyeres us repartirem castanyes i
degustareu el coc que ahir vam fer al taller de cuina, amb la mare de Calvin i la Diana
,la Sussana.
Ara us contarem un acudit.
- Cariño dame al bebe.
- Espera a que llore.
- A que llore porque?
- Porque no lo encuentrooo
-Papa, papa vos por que te casaste,por
civil o por la iglesia?
-Por estupido.
LA RANA MÁGICA
Había una rana,
muy sana,
tan sana que le sonaba la campana,
Se llamaba Ana,
Trabajaba de nana,
era muy pesada,
y encantada,
le gustaba cantar,
sobretodo en la orilla del mar.
Un dia cuando llegó a casa,
sobre la mesa,
había un bote de mayonesa,
de ligeresa,
la cogió y la puso en la nevera,
y se fue a dormir con su osita Vera.
ANDREA

El dia 10 de novembre els xiquets i xiquetes de la Z.E.R Terra Alta Centre vam anar al
Delta de l' Ebre. Quan vam arribar a l’embarcador vam esmorzar a uns banquets.
Després ens van explicar algunes coses sobre l' Ebre.
Més tard vam pujar a una barca de turisme, en la que vam prendre mostres d'aigua de la
superfície, del fons i també fins on arribava la llum solar.
Quan ja ho vam acabar, vam fer un bingo d'animals i de plantes. Al cap d'una estona
vam anar a Sant Carles a unes aules on vam prendre la densitat de l’aigua, i així dèiem
si era aigua salada, salobre o dolça.
En acabar ens va vindre a buscar l' autocar i vam tornar a Bot.

El dia 6 de Desembre de 2015, els xiquets de
l’escola vam participar a la 10ena festa del
mandongo. Vam fer productes nadalencs
reciclats per vendre al mercat: arbres fets en
pinyes i suros, postals, estrelles fetes de goma
eva, ninots de neu fets en oueres, candelers...
Per vendre vam fer 2 grups, un de les 10:00 a
11:00 i un altre de les 11:00 a les 12:00 i després
els xiquets que volien es podien quedar a partir
de les 12:00. El primer grup estava format per:
Andrea, Ines, Toni, Calvin, Mireia, Àxel i
Marcel. El segon per:Blai, Aleix, Pep, Oscar,
Diana, Xavi i Berta. Al final de la venta quasi ho
vam vendre tot.
La festa del mandongo es que se celebra la
matança del porc i al mercat es fa una demostració de com es feien abans els embotits,
botifarres i saltxitxes. Les persones
que volien participar es munten
una paradeta, com per exemple la
Mª Jose, la mare de la Berta, feia
titelles de dit en forma de porquets,
dones feien cistells de palla, hi
havia dones que feien redots i els
venien en una paradeta al mercat.
Ens ho vam passar molt be venent
els nostres productes i estant a la
festa. També ens va agradar molt veient les idees de la gent i com s’ho muntaven.
Berta, Andrea, Pep

L’Aida ens va demanar que decoréssim l’arbre del club i, a canvi, ella ens va explicar
un conte i ens va preparar el berenar.
Com l’any passat vam fer la decoració nadalenca de la plaça i ho vam ampliar posant un
arbre a cada farola i fent dos panels per a la paret de l’església. També, ajudats per la
gent gran del Centre de dia, vam poder fer un arbre per al parc i unes estrelles per a les
finestres del Centre.
Vam fer la pujada del naixement a l’ermita de Sant Josep. En aquesta sortida els xiquets
i xiquetes pugen un naixement rellevant-se i amb etapes. És una tarda lúdica i ens ho
passem molt bé. Alguns pares, mares i gent del poble ens hi acompanyen

GINGERBREAD RECIPE
INGREDIENTS:
-600gr flour
-200gr sugar
-100ml water
-135gr honey
-200gr butter
-1 tablespoon of cocoa
-1tablespoon of cinnamon
-1 tablespoon of bicarb
1 pinch of salt
DIRECTIONS:
1-Sift together the flour, bicarbonate, ginger and cinnamon and pour into a bowl. Add
the butter and blend until the mix looks like breadcrumbs. Stir in the sugar.
2-Lighty beat the egg. Tip the dough out,
knead briefly until smooth.
3-Wrap in Clingfilm and leave to chill
in the fridge.
4-prehead the oven to 180c. Line two
baking trays with greaseproof paper.
5-Rell the dough out.Using cutters,cut
out the gingerbread men snapes and
place on a baking tray,leaving a grap between them.
6-Bake for 12-15 minutes or until lightly golden-brown.
7-Leave on the tray for 10 minutes and then move.
8-When cooled decorate with the writing icing
decorations.

L’últim dia de trimestre vam fer cagar el tronc, els grans l’amic invisible I vam anar al
Centre de dia a cantar nadales per als avis. Allí vam tenir una sorpresa!!!, EL PARE
NOEL VA ARRIBAR EN MOTO

Falten 6 dies per a carnestoltes i hem pensat que com
aquest curs es l'últim que estem a l'escola ens agradaria fer
les ordres del rei carnestoltes:
- El rei carnestoltes diu que demà dimecres tots els alumnes i
mestres de l'escola hauran de portar els llavis pintats.
Cada dia us informarem de les ordres corresponents, qui no ho
compleixi haurà de portar el nas pintat tot el mati.
Demà, dijous, totes les xiquetes i senyoretes hauran de portar
dos coetes i els xiquets i mestres hauran de portar peluca...
Demà. divendres, els alumnes i mestres de l'escola hauran de
vindre amb ulleres de sol...
El dilluns dia 1 de febrer tots els alumnes i mestres han de portar tot el que han portat
durant aquests dies. A part de tot això també han de portar bigotis pintats.
La tarda del dilluns dia 1 de febrer vam celebrar el carnaval, coincidint el la vespra de
festes de S. Blai.
Ens vam disfressar de personatges del
circ, fent coincidir el tema de la
trobada de la ZER.

El divendres dia onze de març, els xiquets/es de cicle mitjà i cicle superior de la Terra
Alta vam anar a Gandesa a l’obra de teatre Dartagnan.
Anava sobre un home que es deia Dartagnan que volia ser mosqueter. Però, quan la
dolenta de la història, la Cardenal Richelieu es va enterar, va ordenar que el matessin.
Al final, Dartagnan va poder ser mosqueter perquè va vèncer a la Cardenal Richelieu.
A partir d’aquell dia, va servir i defensar la ciutat de París.
Per finalitzar l’obra vam sortir a ballar a l’escenari dos xiquets/es de cada poble.
PLUVIOMETRIA 2015
GENER 31
FEBRER 25
MARÇ 201
ABRIL 17
MAIG 6
JUNY 57
JULIOL 21
AGOST 33
SETEMBRE 18
OCTUBRE 3
61
0
250
200
150
100
50
0
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
JUNY
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

El dimarts dia 12 d’abril de 2016 els alumnes de l’escola Sant Blai vam anar a Corbera
d’Ebre per participar en la XXVII mostra de teatre.
Nosaltres, els alumnes de de Bot de 2on, 3er, 5é i 6é, vam representar l’obra de teatre el
Malat Imaginari. L’autor de la nostra obra es deia Jean Baptiste Poqueleen i havent
acabat de representar l’obra es va morir., però amb el somriure als llavis.
L’obra va d’un home que
fingia estar malalt. A la gent
els hi va agradar molt i com la
vam representar.
Després de nosaltres van fer
l’obreta els de Corbera,la
Fatarella i per la tarda, en haver
acabat de dinar, la van fer els
de Gandesa.
ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ!
El següent dia els va tocar el torn als de P-3, P-4, P-5 i 1r. Els de P3, P4 i P5 van
representar La rateta que escombrava l’escaleta, i els de P5 i 1r la Ventfocs i la
Margarideta.
Berta i Andrea.

Higiene de les mans
El dimarts dia 18 d’abril va vindre la Rosa, l’infermera del poble, a explicar-nos com
s’han de rentar les mans.
PASSOS A SEGUIR:
Primer pas: obrir l’aixeta.
Segon pas: posar sabó a les mans.
Tercer pas: fregar-se amb una mà al damunt d’una altra ma.
Quart pas: amb una mà freguem el dit polze de la mà contraria.
Cinquè pas: amb les ungles d’una mà freguem el palmell de l’altra mà.
Sisè pas: amb la mà freguem els canells.
Pep i Marcel

Alumnes de 1er.
Vam anar a Reus. Vam esmorzar, després
vam montar en cars i vam jugar al mini golf.
A continuació vam saltar a les conxonetes i
vam dinar, també vam veure los animals de la
granja. Eren una vaca , dos cangurs, dos porcs,
un cavall, un estruç, moltes gallines, un pollet,
cabres, unes oques i un ruc. També van
sembrar unes llavors i després vam tornar cap
a Bot. Guille i Mireia
Vam anar a Reus i quan vam arribar vam esmorzar i ens vam ficar un impermeable
perquè plovia per poder montar als cars i jugar al mini golf. Llavors vam dinar.
A continuació vam jugar a futbol i a les tres vam fer les activitats de la tarda i vam anar
a veure los animals i vam tocar el conill, el
pollet, les cabres, les ovelles i l’estruç i
vam donar menjar a les gallines i vam anar
al water i vam tornar a Bot. Toni i Calvin
Vam veure els animals: el cangur, ànecs,
la vaca. El cavall, les gallines, les ovelles,
les cabres, els porcs negres i els conills. I
en vam tocar.
Vam jugar als llits elàstics. Ainhoa i
Bisma
Vam pujar a cotxes de cars i després vam jugar al mini golf. Vam saltar als llits elàstics
i vam dinar.
Després vam veure ànecs, cignes, dos cangurs, un estruç, dos tocinos, vam tocar un
pollet i vam visitar les alpaques, el cavall i les oques. Vam sembrar una bajoquera
Vam tornar en l’autobús a Bot. Oscar i Xavi

Berta: mi em fa una mica de pena, però també em fa il·lusió anar a l’institut de
Gandesa.
M’agradaria continuar estar aquí a l’escola, però no pot ser, m’ha agradat estar aquests
nou anys a l’escola, i no me’n vull anar.
Andrea:
Estic molt trista perquè me n’he d’anar. He passat en aquesta escola 4 anys de la meva
vida. Però també estic contenta perquè ja em faig més gran, i coneixeré més gent.
Enyoraré molt als mestres i als meus companys.
ELS XIQUETS QUE VAN ANAR A LA LLUNA
Vet aquí que havia una vegada uns xiquets que es van reunir a la plaça per anar a la
lluna.
Van anar a casa de Marc perquè tenia un coet i després van anar a la lluna. Allí saltaven
molt i molt alt i quan es van cansar van tornar a casa.
I van estar molt contents i van viure molt feliços.
Xavi

Andrea
Amor,
Una paraula formosa
Com la joia mes preciosa,
La qual no hem d’oblidar.
Estimar és compartir,
Ajudar, respectar.
L’amor s’ha de treballar
I per dins al cor arribar.
Amor a un amic,
A un cosí, a un germà...
El més gran és estimar
I res a canvi esperar.
Una crida a tot el món!!
Siguis jueu,cristià o musulmà,
No t’oblidis mai
De l’amor i d’estimar.
Ens dóna pau interior,
Serenitat i satisfacció,
Seguretat.
Aflora la felicitat!!
Amor també a qui ens escolta
Cal fer-hi una reflexió
Que la natura ens importa
Per tenir un planeta millor.

EL PARXÍS MÀGIC DE LA TIETA
Berta
Hi havia una vegada una nena que es deia Marina, la Marina era una nena amb el cabell
curt i ros,no era gaire alta.
Un dia la seva mare i ella van anar a visitar a la seva tieta.
La mare va deixar a la Marina amb la seva tieta Loli.
Llavors la Marina i la Loli van començar a jugar al parxís màgic.
La marina va caure a la “POSADA” i ella va dir:
- Tieta que el joc s’ha tragat la meva fitxa!
- No pateixis -va respondre la tieta- el parxís màgic es així, vols que t’expliqui les
regles?
REGLES DEL JOC
Nº 1- jugar amb fitxes màgiques
Nº 2- intentar no caure a la posada
Nº 3- intentar que no s’adormi el parxís
AQUESTES TRES SÓN LES MÉS IMPORTANTS
- Val tieta, però s’està adormint!
- Ai, ai, ai, mou-lo
- Val
- Uf, ja està.
I LA TIETA I LA MARINA
S’HO VAN PASSAR MOLT BÉ
TOT EL DIA JUNTES.

NO CONFIOS EN DESCONEGUTS
Com cada tarda en sortir de l’escola la Maria va anar a casa de la seva àvia per a que
aquesta li contés un conte.
L’àvia li va dir:
-El conte d’avui es titula ”el segrest de l’Alice”.
Que guay!-Respon la Maria entusiasmada perquè per fi la seva àvia li aniria a contar un
conte d’aventura.
L’àvia li respon:-no et pensis que és tant guay. Escolta el conte i sabrás perqué ho dic. I
l’àvia començà:
Una tarde de tardor l’Alice sortia de l’escola peró camí cap a casa a fer els deures veu
que la persegueix una camioneta rovellada, l’Alice es va decidir allargar el pas mentre
la camioneta la perseguía, en un moment l’Alice se n’adona de que van a per ella en
serio i comença a correr a cames ajudeu-me. Al cap d’un ratet ella es cansa i quan es
decideix parar sent un frens gastats xiuxiulejant a seu darrere, quan es dona la volta
RAS! Un home molt gras amb cara de malvat l’atrapa, la posa a la camioneta,li lliga les
mans i els peus i se l’emporta. Mentrestant a casa de l’Alice tothom estaba preocupat
inclús la seva gosseta que no parava de donar voltes. Uns minuts mes tard zona el
teléfono i la mare contesta:
-Si,qui hi ha ?
Aleshores una veu molt gruixuda contesta:
-Tenim segrestada a la vostra filla ,volem 100.000 euros i us la tornem sana i salva, Ela
pares preucupats van decidir trucar al Manel que és el millor amic de l’Alice i es com
un petit científic.
L’Alice estaba preocupada per si els hi podioa passa algo als seus pares .
Quan els segrestadors van tornar a trucar , en Manel va rastrejar la trucada , van trucar a
la policía i van anar on estava l’Alice , a ella la van recuperar i als segrestadors els van
portar a la presó .
-Ara ja entenc perque no es tant guay.-diu la maria .-peró almenys sort amb el Manel tot
ha acabat bé .
-Bueno Maria anem ha berenar que segur que aixó del segrest t’ha donat molta gana .
-Sí ,tinc una gana de segrestador .

UN SANT JORDI DIFERENT
En un llogaret anomenat Bot va aparèixer un monstre ferotge que ho arrasava tot. Tenia
atemorit a tot el poble. Menjava tots els
ramats que pasturaven pel terme i fins i
tot la gent que es trobava. Un dia el rei
va reunir a tots els veïns per intentar
trobar una solució:cada dia sortejarien el
nom d’una persona del poble que
serviria de presa al drac, així el monstre
tindria menjar assegurat i deixaria de
perseguir la resta dels veïns. Per sorpresa va ser escollida la princesa. Molts veïns i
soldats es van oferir per sacrificar la seva vida però la princesa no ho va acceptar.
Aquell dia la princesa va sortir del palau per trobar-se amb la fera. Just en el moment
que el drac obria la boca per menjar-se-la la princesa va treure una espasa i li va clavar
al paladar i el va matar. Va ser forta, valenta i va fer que el poble recuperés la
normalitat.
Ressegueix els números

EL MEU POBLE
Marcel 3er.
Visc en un poble molt petit,
es diu Bot i té un riu,
vaig a pescar i a nedar al l’estiu.
Té una estació,
i al costat té un tren
que la gent hi va a menjar,
mentre els crios juguen per allà.
Té tres muntanyes: l’Agulla,
la Plana i la Migdia
de la via verda es veuen
i fotografies els hi fan.
Bot és el meu poble
hi fem un vi molt bo i deliciós.
I si el voleu provar,
veniu-lo a tastar

ENTREVISTA A BALDOMERO BOSCH
DE CAL MENESCAL
Baldomero és una persona prou coneguda al nostre poble. Hem passat moltes vegades
per davant del seu celler i museu que ens vam plantejar fer-li una entrevista per a la
nostra revista perquè ens expliqués coses de la seva vida i del seu negoci.
1- Quina antiguitat té la casa?
La casa es va acabar de construir al 1797. La ampliació de la casa es va acabar l’any
1860.
2- Qui van ser les primeres persones
que van viure a aquesta casa?
Van ser un avantpassat amb el cognom de
Fuster i era un tractant d’animals. En
comprava i en venia i en comprava. No se
sabia el neu nom perquè les actes es van
cremar.
3- Els seus avantpassats treballen en
l’elaboració del vi?
Tots des del començament es van treballar les vinyes i es feia el vi per a casa.
4- Li agrada aquest ofici? Va continuar amb el negoci de la seva família?
Si m’ agrada molt. S’ ha continuat sempre treballant les terres, en primer lloc
mantenint los conreus, vinya, ametlles, olivers i terres per sembrar.
5- Quants anys fa que hi treballa?
A partir dels 15 anys vaig començar a ajudar a mon pare a vendre peritatge mercantil
en vacances perquè estudiava.
6- Com s’elaborava el vi?
Ui! Es molt difícil. Primerament tens que tenir uns estudis d’analogia, abans agafaven
els raïms i s’aixafaven amb els peus, tot el que sortia es posava en un trull i allà
fermentava el raïm, quan fermentava es posava en sacs i s’apretaven molt, i sortia el vi.
I la brisa es llançava, perquè va aver un any que el raïm va agafar una maltia a l’any
1946. Vam comprar una maquina per xafar el raïm i a l’any 1998 vam comprar tines
d’acer inoxidable.
7- Ha canviat molt la manera d’elaborar el vi? Perquè?
Si. L’any 1958 es va fer malbé el vi, degut a una malaltia que va agafar el raïm, llavors
vam demanar ajudar a un químic, el qual ens va ensenyar l’elaboració que hem fet fins
ara.

8- Quines varietats de vi fan?
Blanc i negre. Dins dels vins blancs el blanc jove,blanc envellit amb barrica de roure i
blanc que es vi de missa ,que el fan servir tant els catòlics com els protestants. I de
negre hi ha: negre jove, negre envellit en barrica i un vi negre dolç. I altres productes
que produïm son: vi ranci dolç,vi ranci sec, mistela, vermut,vinagre blanc i negre i
bàlsam de vinagre.
9- Quin tipus de vi li agrada més?
El vi blanc jove.
10- Que li agrada més elaborar el vi o l’oli?
M’agrada tant elaborar vi i oli. Si pogués
tindria un moli d’oli, perquè m’agrada
molt.
11- Ve molta gent a comprar vi?
Molta gent.
12- Quants anys fa que te el museu?
Fa 16 anys.
13- Com va sortir la idea de fer un museu?
La idea va sortir parlant amb la meva dona., quant es va muntar el museu el lloc
per provar vi i vendre i vendre els vins es va triar aquesta sala que es gran i es va
veure que podríem col·locar algunes coses que teníem a casa per fer mes
acollidora la sala.
14- Don va tenir les peces per fer el museu?
Totes les peces que estan exposades s’han fet servir per la família des de l’any
1797. no s’ha comprat cap peca per a poder-la exposar.
15- Quin es l’objecte que te mes anys del museu? Quin li agrada mes?
L’objecte mes antic exposat es una olla de ferro colat de fundició, que es on es
cuinava el menja el fundador de la família, que era tractant d’animals. El que

més m’agrada de tot es la trona balancí i m’agrada més, perquè la va fer servir
ma mare un tio meu i jo, a l’any 1915.
16- Hi ha objectes del museu que avui en dia es fan servir?
Del que esta exposat no, solament les
cadires que esteu assentats. Hi ha una
màquina la desconeguda, es la
maquina de fer fideus. Peces de fer
ceràmica . i peces de camp. I alguns
objectes de la casa que encara es
podrien fer servir.
17- Tenen molts visitants al museu?
En 15 anys que ho controlem les
persones que els hi agrada el que està exposat i ho miren, hem calculat que de
mitja superem les 6000 persones a l’any.
18- Li agrada ensenyar el museu a la gent?
M’agrada molt, perquè es història.
19- Preferiria que el museu estes a un altre poble?
No, està molt bé aquí.
20- Com veu el futur del poble?
Avui una mica millor que uns anys atràs.
21- Te alguna cosa més a dir?
Vull parlar-vos del balsam de vinagre que tinc jo la patent.
Vull dir que aquí al poble amb imaginació per fer petites
empreses i arribar a poder viure al poble i portar –lo
endavant.
MOLTES GRÀCIES SENYOR BALDOMERO.
Fotos: Cal Menescal